Sojourner Truth

(Nova York, 1797 - Mixigan, 26 de noviembre de 1883). Fou una abolicionista i activista pels drets de les dones i una referent històrica del feminisme afroamericà per denunciar la doble discriminació racial i de gènere.

Va néixer a Nova York sota l’esclavitud, i va ser subhastada i comprada en diverses ocasions, fins que va aconseguir escapar-se’n amb la seva filla (deixant enrere dos fills), l’any 1826,  fugint al Canadà. Després de recórrer als tribunals per recuperar el seu fill Peter, el qual havia estat venut il·legalment pel seu darrer propietari, es va convertir en la primera dona negra en guanyar un judici contra l’home blanc.

El 1829, poc després de l'abolició de l'esclavitud a l'estat, tornà a Nova York i durant més d'un decenni hi treballà com a minyona. En aquest període conegué Elijah Pierson, i amb ell va predicar l'Evangeli als carrers. El 1841 marxà a Florence, un poblet del municipi de Northampton (Massachusetts), i s'uní a una comunitat utòpica, la Northampton Association of Education and Industry, una fundació que recolzava l’abolicionisme, els drets de les dones, la tolerància religiosa i el pacifisme.  El 1843 canvià el seu nom d’Isabelle Baumfree  pel de Sojourner Truth. Quan la comunitat va plegar, continuà vivint a Florence, on va treballar amb Olive Gilbert per escriure la seva autobiografia Narrative of Sojourner Truth: a Northern slave.

És àmpliament coneguda pel seu discurs"Ain't I a Woman?" ("¿No soc jo una dona?") que va ser pronunciat el 1851 a la “Convenció dels drets de la dona d’Ohio”, enguany fa 170 anys.  Aquest és considerat un dels primers discursos de l'afrofeminisme i marca l'esperit del feminisme negre fins avui.

Durante 10 anys, Truth va seguir oferint centenars de discursos per defensar la igualtat entre dones i homes i entre negres i blancs. Una empresa que no fou gens fàcil ja que contínuament era insultada i interrompuda. S’explica, fins i tot, que un dia, mentre estava pronunciant un d’aquests discursos, fou acusada per un membre del públic de ser un home. La seva resposta fou obrir-se la camisa i ensenyar els seus pits.

El 1857 Truth s’ instal·là a Michigan on continuà defensant els seus ideals. Després de la Proclamació d'emancipació marxà a Washington DC i hi conegué el president Abraham Lincoln, i donà suport a l'exèrcit de la Unió durant la Guerra Civil americana. Després de la guerra civil norteamericana, també va lluitar infructuosament per aconseguir concessions de terra de l’Estat Federal pels antics esclaus.  També va lluitar per la reforma de les presons i l’abolició de la pena de mort a Michigan fins al final dels seus dies.

El 1867 tornà a Michigan i morí a casa seva, a Battle Creek, el dia 26 de novembre de 1883.

L'Església d'Anglaterra la commemora com a santa, i l'Església Evangèlica nord-americana i altres esglésies luteranes com a renovadora de la societat. Ambdues tenen el 10 de març com a data de commemoració en els seus calendaris litúrgics.