Teresa Juvé i Acero

Va néixer Teresa Juvé i Acero, el 7 de febrer de 1921, a Madrid. Filla de pare català i mare madrilenya, va estudiar a la Institución Libre de Enseñanza i després a l’Institut Ausiàs March de Barcelona. Era l’època de la repressió de Primo de Rivera i el pare va ser detingut per republicà quan era una nena.

L’any 1939 quan acabà la Guerra Civil Espanyola va haver d’exiliar-se amb la seva família a França. Es va instal·lar a Tolosa de Llenguadoc, on va ser enllaç de la Resistència francesa, portava ordres al maquis, i va estar a punt de ser detinguda dues vegades. Les seves lectures de Novalis, escriptor romàntic, li havien permès aprendre alemany i això la va ajudar a aconseguir informació de l’enemic.

L’estiu de l’any 1948 es troba a Cotlliure i coneix Josep Pallach, polític català a l’exili. Juvé i Pallach es casen i s’estableixen a París, Juvé es llicencià en filologia i literatura comparada i fou professora de filosofia i lletres. Durant anys la parella van haver de viure de forma clandestina, sortejant perills, tot i viure a l’exili. L’any 1970 tornen difinitivament a Catalunya i poden exercir com a professors de la Universitat Autònoma de Barcelona. L’any 1977 Pallach mor i Juvé s’estableix a Esclanyà on es dedicarà a l’escriptura.

Teresa Juvé va rebre l’any 2010 la Creu de Sant Jordi i és l’actual Presidenta d’Honor de la Fundació Josep Pallach. La Generalitat de Catalunya commemora oficialment el 2021 els 100 anys del naixement de Teresa Juvé.

 

Obra

El 1963 va quedar finalista del premi Nadal amb L’aiguamort a la ciutat: memòria d’exili, que es va publicar molts anys més tard. Després de la mort del seu marit, es va dedicar a escriure una sèrie de novel·les històriques i detectivesques, ambientades a finals del segle XVI i principis del XVII, l’època de Felip II, protagonitzades pel portantveus del rei Jaume Plagumà, i el seu ajudant el jutge Pere Joanola. Són segons l’escriptora Maria Barbal una prosa equilibrada, rica i, alhora, entremaliada. També ha destacat com a cronista a la seva autobiografia Tu ets jo. Presenta punts en comú amb Teresa Pàmies a Crònica de la vetlla.

L'Arbre trencat / Teresa Juvé

Jaume Plagumà, el portantveus del rei, és enviat des de Barcelona a prop de La Garriga, on han trobat un cos sense vida de Joan, mestre d’escola, assassinat amb mètodes sanguinaris. El que d’entrada semblava un afer inquisitorial deriva en una investigació sobre una escola laica que s’ha fundat a Granollers que provoca el recel dels ordres religiosos.

 

La Trampa / Teresa Juvé

En un congost prop de Capellades els bandolers de Pere Ridau preparen una emboscada al carro de moneda que viatja de Lleida a Barcelona. Els bandolers, però, reben l’atac dels soldats dels terços del rei. L’encontre sagnant causarà una gran alarma en la cort reial. Jaume Plagumà haurà de posar remei amb les seves habilitats detectivesques.

 

El degollador de Vallvidriera / Teresa Juvé

El nou virrei de Barcelona, nomenat per Felip II, rep la notícia que el degollador de Barcelona ha tornat a actuar i ara molt a prop de les muralles de la ciutat. Jaume Plagumà serà cridat per resoldre aquests crims que afecten a tots els estrats socials.

 

Tu ets jo : flaixos per al meu blog / Teresa Juvé

Records narrats tal i com els recorda l’autora. A la infantesa, les desfilades dels soldats per les que no sentia cap tipus d’emoció, la por quan la policia venia a casa seva a registrar, buscant documents que el seu pare havia de tenir. Un recull dels moments més significatius de la vida de Teresa Juvé entre 1926 i 1981. Destaquem dues frases que defineixen la història increïble d’aquesta dona:
“No hi ha res pitjor que una guerra”
“No hi ha res al que el ser humà no pugui adaptar-se”

 

  Més cerques al catàleg Aladí:

  Selecció de webs:

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

Data de creació: 05/02/2021 Última actualització: 05/02/2021