No va quedar res: Llers, el poble que va volar pels aires

El títol d'aquesta obra de realitat novel·lada, de capítols en forma de contes entrelligats, és una contradicció. Perquè, gràcies a l'autora, sí que n'ha quedat alguna cosa, d'aquest poble esborrat del mapa. Una explosió absurda feta pels republicans quan ja perdien la guerra, com absurdes ho són totes les morts, que es diu en començar la narració. La marca de la casa en les obres de Maria Escalas, fa que la narració dels fets colpeixi tant com els passatges concrets que tenen la força de la poesia. Ho té tot. Una poesia a la qual la mateixa autora fa referència almenys tres vegades. "Poetes o putes, què més dona" (pàg. 79), és un joc de paraules molt ben trobat, pel contrast en el significat i la coincidència alhora de les dues paraules que s'assemblen, també com en un oxímoron. El que, en llenguatge tècnic se'n diu Discordia concors / Concordia discors. Com que és tot basat en la realitat, és molt curiós quan un personatge empresonat pels fatxes, de Figueres, al costat de Llers, es diu Salvador Dalí. "Soc pintor, sabeu? Soc artista! Soc un geni!" (pàg. 40), diu a un company de cel·la. No seria res més que la personificació d'aquesta escriptora, que està cridada a esdevenir una autora clàssica. Pel que fa als passatges colpidors, me n'ha arribat molt aquest: "La pena dels altres fa que ningú s'acosti, com la pesta, o com les febres que s'han endut tot el que estimava" (pàg. 25). Les persones que alguna vegada a la vida han estat humiliades, que deia Pla, saben molt bé què és que tothom les eviti, que les envolti el buit. De totes maneres, no és una obra maniqueista, del blanc o negre dels escacs, imatge que utilitza, sinó feta del gris de qui té crítiques per als dos bàndols de la Guerra Civil. Tot i que es posiciona amb les esquerres al capdavall. El contrast entre l'escriptura fresca, llegidora i que atrapa d'aquesta autora, amb els fragments de textos reals escrits en aquell castellà carrincló de l'època, que tracten qüestions legals o polítiques, és brutal. Costen molt de llegir. Aquest Llers destruït, que seria una metàfora del catalanisme vençut, té molta força. Com l'idealisme que transmet tota l'obra, que prova de "posar llum a la foscor", com es titula un dels capítols. Una força que només pot transmetre la literatura, que és feta perquè les coses no morin mai del tot. Més informació:  Maria Escalas a les biblioteques Recomanat per Helena Bonals, de la Biblioteca Tecla Sala de L'Hospitalet de Llobregat

Pirineu en familia

Aquest és un llibre per descobrir la muntanya amb els més petits, nens i nenes, d’entre 5 i 15 anys amb companyia de les seves famílies. Són 50 ascensions arreu els Pirineus Catalans, en aquest cas els Orientals. Unes rutes que van pel sud i pel nord, que es mouen de les proximitats de la Mediterrànea a les muntanyes d’Aran. En aquest primer volum trobareu itineraris arreu del Ripollès, el Berguedà, la Cerdanya, l’Alt Urgell, el Solsonès i la Catalunya del Nord. Al llibre trobem consell pràctics per preparar cada ruta, i característiques dels itineraris: Tipus de senders i senyalització Grau de dificultat Durada del recorregut Mapa de desnivell Equipament necessari Predicció meteorològica En aquesta guia trobareu valls paradisíaques, cims esvelts, collades plenes de màgia, llacs fantàstics, camis i senders que us portaran fins a indrets que mai oblidareu. Tot amb la clara intenció de l’autor de fer esdevenir als infants muntanyencs experts i amants de la natura. Carles Gel és guia d'alta muntanya, professor d'esquí de fons i escriptor. La seva vida està complementant dedicada a la muntanya, l'aventura i l'escriptura. Des de l'any 1988 ha participat en una trentena d'expedicions: de l'Everest al McKinley. No obstant això, els Pirineus són la seva gran passió. Ha assolit més de 2.800 cims de 2.000 i 3.000 metres per tot tipus d'itineraris al llarg de totes les èpoques de l'any. Recomanat per Vicky Romo. Biblioteca Antonio Martín, El Prat de Llobregat.

12 itineraris geològics per Sant Llorenç del Munt i l'Obac

Aquesta guia que us presentem 12 itineraris geològics per Sant Llorenç del Munt, l’ha escrit el Ferran Mota, professor de català, que ens pot sorprendre en un primer moment. Però l’autor és un autodidacte que ha investigat, i s’ha interessat pel tema. També és un excursionista que s’estima el massís de Sant Llorenç del Munt, i ha tingut curiositat per conèixer com es va formar. El llibre comença amb una petita introducció on explica els fonaments geològics de la muntanya, els seus inicis, amb un llenguatge entenedor per a tothom. I a continuació ja podem començar els diferents itineraris que proposa, on ajudat per fotografies, assenyala algunes característiques des del punt de vista geològic. Té de bo que els itineraris es poden realitzar sense necessitat de seguir cap ordre concret, a més de cobrir un buit molt important del coneixement de la geologia del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Recomanat per Sara Codina. Biblioteca Central de Terrassa  

Doña problemes: rescatadora de mascotes

Tercera història de “Doña Problemas”. Després del seu enfrontament amb la "influencer-professora" que va ser retransmès per televisió, Carlota (Doña Problemas) s'ha convertit en una celebritat entre nens i nenes. La reconeixen per la seva ciutat i fins li demanen selfies i ajuda per als seus problemes quotidians. Així i tot, ni Doña Problemas ni Juan, el seu ajudant, esperaven rebre la visita en el seu col·legi d'una nena preocupada per la desaparició de la seva mascota, una nimfa anomenada Riqui, per la qual ara li demanen un rescat que ella no pot pagar. Adequat de 9 a 10 anys  *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

¿Y después ?

Un cercle! I després? Una guineu! I després? Peixos! I després? Et toca descobrir-ho a tu! Darrere d'una aparent simplicitat de formes, colors i encunyacions, les creacions de Komagata, hereu de Munari i Lionni, acompanyen el desenvolupament intel·lectual i sensorial dels nens des de la seva més primerenca edat. Adequat per a infants de 0 a 3 anys  *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals   

Hongos

Estan a tot arreu: en els boscos i en el pa, en els receptaris de cuina de tardor i en l'aire que respirem, en l'escorça d'una llimona que es podreix, en els contes folklòrics i en el formatge, en les voreres, en l'excrement dels herbívors i en el fons de la mar. També en la copa de vi, la gerra de cervesa i els antibiòtics. Són els fongs, organismes multiformes als quals no es va concedir un regne propi fins a 1959, malgrat que portaven milions d'anys en el planeta. Des de llavors els “fungi”, denominació científica, comparteixen corona amb el regne animal, el mineral i el vegetal. Aquest llibre és una introducció divertia i original a aquest món divers, plantejada no com un llibre divulgatiu a l'ús, sinó en forma de revista redactat i editat pels propis fongs. Són ells els qui expliquen, en to humorístic, la seva llarga història i la multiplicitat de les seves formes, grandàries i característiques, com es relacionen amb altres éssers, quin paper exerceixen en el gran sistema ecològic i com han influït en la història de la humanitat. El butlletí, està esquitxat de relats protagonitzats per fongs, així com poemes, llegendes, mites i alguna proposta d'experiment casolà, a més d'una sèrie d'instruccions per a cercadors de bolets. Tot això acompanyat per un rigorós glossari de termes tècnics i científics. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Simenon i Maigret s'entaulen

L’editorial Vibop ha traduït al català aquest petit homenatge que el gastrònom francès Robert J. Courtine va dedicar a l’escriptor Georges Simenon de forma pòstuma l’any 1992. Courtine va ser un dels grans crítics gastronòmics del diari Le Monde, a més d’autor d’una obra extensa que inclou una trentena de títols dedicats a la cuina, el menjar i el beure. Era un enemic de la nouvelle cuisine i defensor de la cuina tradicional, opinió que compartia amb el seu amic Simenon, a qui havia conegut durant la dècada dels quaranta. Malgrat que Georges Simenon és un dels grans noms de la literatura policíaca universal amb aproximadament 200 obres, la fama internacional li arribaria gràcies al personatge del comissari Maigret que apareix per primera vegada l’any 1930. El personatge de Jules Maigret seria un alter ego de l’autor, especialment, pel que fa a l’afició compartida pels plaers de la bona taula. Una faceta molt coneguda de Simenon que va cultivar en abundància durant els seus nombrosos viatges arreu del món. Com era d’esperar, Courtine comença aquest recorregut gastronòmic per la vida de l’autor belga amb la cuina flamenca tradicional que va deixar una forta empremta en la infantesa de l’autor gràcies a plats com els musclos amb patates fregides o el pastís de quatre quarts. Simenon va passar a gustos més sofisticats arran de la seva estada a París quan va descobrir el món dels bistrots i els restaurants com Le Fouquet. A la segona part del llibre trobem el receptari Cahier de Recettes de Madame Maigret, que Courtine havia publicat de forma independent l’any 1974, amb unes vuitanta receptes aparegudes a diversos llibres protagonitzats per Simenon. Cada plat va acompanyat d’un fragment del títol on surt a més d’una proposta de maridatge i alguns consells culinaris. Simenon i Maigret s’entaulen és el primer volum de la sèrie Comissaris i detectius gourmands que Vibop ha publicat dins la col·lecció La panxa del bou especialitzada en gastronomia. Esperem que en un futur també se'n recordin del desaparegut Vázquez Montalbán i l’imprescindible Pepe Carvalho.   Recomanat per Francesca Cano. Biblioteca Can Pedrals de Granollers

Juli Soler que estás en la sala

L’aurèola mítica que envolta El Bulli no ha deixat de créixer malgrat el pas del temps des del seu tancament. Els seus artífexs, Ferran Adrià i Juli Soler formen part de l’elit gastronòmica mundial. Eren les dues cares d’una moneda, d’una banda, un Ferran Adrià reservat i genial com a responsable de cuina i de l’altra, un Juli Soler, extravertit i emprenedor, com a cap de sala de El Bulli. El responsable d’aquesta biografia autoritzada de Juli Soler és Oscar Caballero, un periodista i escriptor que viu a París i treballa com a corresponsal de La Vanguardia i de la revista culinària Club de Gourmets. També és membre de l’Associació Francesa de Crítics Gastronòmics i ha publicat diversos títols sobre gastronomia entre els quals trobem, Una historia de la nouvelle cuisine i Comer es una historia tots dos editats per Planeta Gastro. Tal com explica Caballero, l’esperit inquiet de Soler l’havia portat a tenir una joventut intensa; gran aficionat al rock havia obert una botiga de discos, havia fet de dj i, fins i tot, havia muntat concerts. Però va ser a El Bulli on la personalitat de Soler va connectar amb l'esperit del projecte. Qui seria considerat el millor cap de sala del país va fer-se càrrec del projecte de renovació del restaurant l’any 1981 i, tres anys més tard, el 1984, conjuntament amb Ferran Adrià començaria el camí que revolucionaria la cuina internacional. Aquesta biografia fa un retrat del malauradament desaparegut Soler a través de múltiples veus. Cadascuna aporta una visió diferent del seu geni polifacètic. Des de la part més personal i familiar fins al vessant més professional, des de la música fins al vi. Tothom que el va conèixer destaca la seva capacitat per tractar i acollir a les persones més diverses sense distinció de classes o categories. Segons l’autor, Soler va treure rigidesa i l’etiqueta innecessària a l’alta cuina i va aconseguir que tothom que anava a menjar a El Bulli se sentís protagonista durant la seva estada.   Recomanat per Francesca Cano. Biblioteca Can Pedrals de Granollers

Pico y Kay: amigos por sorpresa

Pico i Kay no podien ser més diferents: ell és un ocell i ella una caiman. El dia que apareix en Pico per fer-se un nou niu en Kay se’l podia haver menjat per esmorzar. Però l’alegria i l’humor del Pico el salven d’una mort segura. Després d’això en Pico decideix construir el seu niu prop del cau d’en Kay i fins i tot convidar-lo a la seva festa d’inauguració del seu niu. En Pico insisteix en ser el millor amic d’En Kay i farà qualsevol cosa per aconseguir-lo, fins i tot posar la seva vida en perill. Quan s’ha vist que un ocell i un caiman siguin amics? *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Hi ha llum entre les cordes

Hi ha llum entre les cordes és molt més que un llibre d’escalada. Sílvia Vidal, una de les grans referents de l’alpinisme internacional, ens convida a entrar en el seu món interior a través de relats que combinen aventura, reflexió i sensibilitat. Les parets verticals, les grans vies i les expedicions solitàries esdevenen l’escenari des d’on l’autora parla de la por, el silenci, la presa de decisions i la relació íntima amb la natura. Amb una escriptura honesta i serena, Vidal defuig l’èpica fàcil i aposta per una mirada profunda sobre què significa escalar: no tant arribar al cim, sinó viure el camí. El llibre atraparà tant els amants de la muntanya com aquells lectors que busquen històries de superació personal, introspecció i connexió amb l’entorn. Una lectura inspiradora que ens recorda que, fins i tot en situacions límit, sempre hi pot haver llum entre les cordes.   Recomanat per la Biblioteca Terrassa Districte 5.