Los 7 hábitos de la gente altamente efectiva

L'edició commemorativa del 30è aniversari de "Los 7 hábitos de la gente altamente efectiva", revisada i actualitzada per Sean Covey, aporta una perspectiva fresca i adaptada als nous temps. Aquesta edició manté la mateixa estructura bàsica dels 7 hàbits, però incorpora exemples més contemporanis i reflecteix les transformacions que han ocorregut en el món empresarial i personal en els últims 30 anys. Sean Covey ha afegit actualitzacions per fer el llibre més rellevant per a les noves generacions, amb una major atenció a les noves tecnologies i a com aquestes afecten la nostra vida i la nostra manera de gestionar el temps. També es fa més èmfasi en les aplicacions pràctiques dels hàbits en contextos actuals, com l'educació, la gestió de l'estrès i la responsabilitat social. És una edició ideal si ja coneixes el llibre original i vols entendre com aquests principis poden seguir sent aplicables en un món més digitalitzat i canviant.

Una carretera sense arbres

  Qui és més culpable, qui comet un acte reprovable, o qui fa veure que no ha vis res, per conveniència, per comoditat o per covardia? La Isabel i el Gerard, amb una carrera consolidada com a docents d’art dramàtic, han d’afrontar aquesta qüestió, poc després d’haver-se quedat en pana, enmig d’uns arrossars i d’una carretera que esdevindrà un atzucac en les seves vides. Els neguits i el ressentiment, acumulats durant anys, es desclouen tot d’una, davant de la incertesa de si algú els vindrà a rescatar o no d’aquell lloc, on hi fa una calor insuportable, un element pertorbador que actuarà com a detonador d’una crispació que s’ha anat gestant des de fa dies. Des del pati de butaques, l’espectador percep la tensió que batega sordament entre els dos protagonistes. Hi ha un malestar latent que interfereix en la seva conversa, però no se’ns revelen les causes fins al cap de molts silencis. S’anuncia una crisi. La mala maror ve de lluny. El diàleg es torna punyent quan la veritat s’obre pas entre insinuacions, retrets i mitges paraules, fins que la seva relació es veu abocada a un final desolador, a un trencament, justament ara, quan el Gerard és a punt de jubilar-se. I és que algunes de les seves alumnes l’han acusat d’assetjament i d’haver estat abusant d’elles durant molt de temps, emparant-se en la seva situació privilegiada. El Gerard ha estat esforçant-se per mantenir el tipus, però no és capaç de mantenir una conversa civilitzada amb la Isabel, perquè, per a ella, després de saber-se tot, ja no hi ha volta enrere. És un moment devastador, l’afer està apunt de sortir a la llum pública. Un tercer actant, que s’esmenta només, ajudarà l’espectador a reconsiderar la situació des de la perspectiva que denuncia l’autora : l’Escola d’Art Dramàtic, la reputada institució on el Gerard i la Isabel treballen, s’ha dedicat a ocultar els fets sistemàticament i deliberadament durant tots aquests anys, segons el Gerard, per conveniència, per aquesta raó, ara, ell no està disposat a afrontar la situació tot sol como pretén la Isabel. Dolgut per la reacció de l’entorn acadèmic i familiar, amenaça amb arrossegar tothom en la seva caiguda, a la seva muller inclosa. En realitat, ni el Gerard ni ella inspiren al públic cap simpatia. Primer, perquè cap dels dos ha negat els fets, donant a entendre, indirectament, que són culpables; segon, perquè miren de salvar el coll encara que això signifiqui perjudicar-se mútuament, tot acusant-se l’un a l’altre; I, tercer, perquè han acabat revelant-se com dues criatures monstruoses que es mouen només per l’interès, sense pensar en les alumnes i moguts per un egoisme caïnita. I és que, en cap moment, ni el Gerard ni la Isabel no han donat cap mostra d’estar penedits, ni tenen intenció de reparar el dany que han causat a les seves víctimes. Ni tan sols semblen tenir consciència d’haver actuat malament, com palesa el mateix Gerard al final de l’obra, quan aborda aquest episodi vital seu com si es tractés d’una fotesa, o d’una mera anècdota que acabarà esvaint-se com el fum o com un mal passatger. Aquesta és la vertadera dimensió moral dels personatges i, d’aquí, el títol que encapçala a seva obra com una conseqüència premonitòria. Juntament amb els elements escenogràfics, el títol ens ajudarà a delimitar, simbòlicament, el perímetre vital que hauran de recórrer els personatges a partir d’ara, un cop hem comprès la seva situació. El Gerard i la Isabel s’han quedat encallats enmig d’un camí xardorós i no poden aixoplugar-se sota cap arbre. L’única casa que tenen més a mà està tancada i barrada. Es troben aïllats del món, sense ajuda, ni capacitat per reprendre el seu viatge, perquè se’ls ha espatllat definitivament el cotxe. Tot i que no quedi clar quin serà el pes que hauran de suportar per la seva culpa, els agradi o no, hauran d’emprendre camins diferents que els allunyaran l’un de l’altre definitivament. Clàudia Serra (Alacant, 1996), l’autora d’aquesta obra, és una jove dramaturga que s’ha fet un nom com a crítica teatral i com a membre del comitè editorial de la col·lecció Narrativa, de l’Editorial Afers. Ha estat guardonada amb diversos premis i ha rebut força reconeixements. Amb l’estrena d’aquesta obra, de denúncia, va captivar l’entusiasme del públic i l’interès de la crítica. Recomanat per: Servei de Biblioteques de Sant Cugat del Vallès

El Cocinero de los últimos deseos

Si t'agraden les pel·lícules sobre cuina i les emocions intenses, El cocinero de los últimos deseos t'atraparà segur. Mitsuru Sasaki, protagonista de la història i interpretat per l’actor japonès Kazunari Ninomiya, és un cuiner que té una habilitat única, pot imitar qualsevol plat a partir del seu sabor i olor. Tot i el seu talent, la seva vida està cap per avall, es dedica a cuinar els últims àpats per a persones que estan a punt de morir, una feina que mica en mica li fa perdre la passió per la gastronomia. Un dia, rep l’encàrrec trobar i recrear una recepta llegendària ideada pel xef de l’imperi Naotaro Yamagata just abans de la Segona Guerra Mundial. Aquesta recerca li farà replantejar-se la seva pròpia vida i el significat de la cuina. Drama culinari amb tocs de misteri que combina la passió per la cuina amb una història emotiva sobre records i llegats. Amb una fotografia espectacular i unes grans actuacions, estem davant d’una obra imprescindible per als amants de la gastronomia. Tràiler de la pel·lícula:   Més informació: Pel·lícules de Yōjirō Takita a la XBM Més pel·lícules sobre cuina a la XBM   Recomanat per Núria Vidal. Biblioteca Ferrer i Guàrdia d'Alella

Los Cuentos de los Hermanos Grimm tal como nunca te fueron contados : primera edición de 1812

Aquesta nova edició, a càrrec d'Helena Cortés Gabaudan, és una joia literària que ens transporta a la versió original i no censurada dels famosos relats dels germans Grimm. Segons John Maxwell Coetzee, quan parlem de clàssics, parlem de llibres que superen els límits del temps, que estan vius, llibres que són sotmesos a prova cada dia pels lectors, i que són universals, això vol dir, que qualsevol, de qualsevol cultura, els pot entendre. És evident que els contes dels germans Grimm han sobreviscut al temps, fins i tot abans de ser publicats per primera vegada l’any 1812, ja que provenen de, potser, segles de tradició oral. Clarament, han estat, són i seran sotmesos a prova cada dia per milers (o milions) de nens i nenes, tant en les seves formes originals com en totes les seves, impossibles de quantificar, reescriptures i adaptacions. Sobre el concepte d'universalitat, són obres que han arribat d'una forma o altra a tots i que a més tots transmetem als nostres nens i nenes. En vida, els Grimm van publicar set edicions dels seus contes. Aquesta nova edició té el valor de ser la més pròxima als contes tradicionals alemanys i hugonots. Encara que poc refinada i elaborada literàriament, és la més semblant als contes que feia segles que es transmetien. Rescata la cruesa i autenticitat de les històries tal com van ser recopilades en el seu context original, abans de ser suavitzades i moralitzades per a audiències posteriors. Crida l'atenció, per exemple, el canvi de les mares dolentes que volen matar als seus fills per les madrastres, ja que això respon a una reescriptura per a l'època: no s'acceptava la idea que una mare pogués ser dolenta amb els seus fills. Helena Cortés Gabaudan ofereix una traducció fidel i un context històric detallat, enriquint la comprensió del lector sobre la importància cultural i social d'aquests contes. Les narracions, més fosques i directes que les versions modernes, ens mostren la intenció original de transmetre lliçons de vida contundents. Aquest llibre és imprescindible per als amants de la literatura folklòrica i aquells interessats en l'evolució dels contes infantils. L'obra de Cortés Gabaudan ens permet redescobrir els contes dels Grimm en la seva forma més pura i poderosa, oferint una experiència de lectura que és tant educativa com fascinant. I als nens... els encantaran. Recurs Adequat per a famílies. Recomanat per Anaïs Bravo de la Biblioteca Montserrat Roig de Sant Feliu de Llobregat

Frozen: el reino del hielo : banda sonora original

Fa uns anys, les pel·lícules fetes per Disney estaven plegades de cançons simfòniques. Des de fa un temps les bandes sonores tenen un estil més pop, com és el cas de Frozen. Curtes i en ocasions divertides són melodies que reflecteixen els moments importants del film. En molts casos es converteixen en himnes que ens enganxen amb facilitat.

La reina de la neu / adaptació lliure de La Reina de la Neu de H.C. Andersen

La pel·lícula Frozen està basada en la història "La Reina de la neu" escrita per Andersen. En aquest llibre, Marie Diaz i Miss Clara ens aporten una versió lliure de la història original protagonitzada per una bruixa bellíssima i molt dolenta. Ens presenta 7 rondalles "El mirall i els seus bocins", "El jardí penjat", "La velleta del jardí", "El cavaller i la donzella", "La filla de bandolers", "La vella del Nord" i "Al palau de la Reina de la Neu i el que va passar després". Baula ha fet una edició preciosa amb unes il·lustracions magnífiques que recorden la estètica de les titelles dels països de l'est. Molt recomanable per a recordar el meravellós món de les rondalles més clàssiques, aprofitant l'èxit cinematogràfic de "Frozen" Adequat de 9 a 10 anys. Recomanat per Núria Ojalvo Leonat de la Biblioteca Josep Roca I Bros d'Abrera.

Stevie Wonder at Nippon Budokan Hall, Tokyo 1982

Aquest documental musical, és un concert  del geni i gran músic de soul, jazz, funk i pop Steve Wonder, gravat en directe al Nippon Budokan Hall de Tokyo al novembre de 1982. El repertori de l'actuació inclou grans èxits del cantant com: My cherie amour, You are the sunshine of my life, I just called to say I love you i molts més. La present  gravació és una oportunitat única de veure un dels millors cantants i compositors del segle XX i XXI conegut per les seves actuacions en viu enèrgiques i captivadores ja que sempre ha tingut la reputació de ser un gran showman. Steve, cec al poc de nèixer, segueix fent concerts en directe als seus 74 anys. A part de la seva extraordinària veu, compta amb la seva genialitat tocant diversos instruments: piano, armònica, teclat i percussió. Un inoblidable concert és recomanable pels amants de la bona música. Més informació: Stevie Wonder a les biblioteques Stevie Wonder a la Viquipèdia Recomanat per Bib. de Sant Fruitós de Bages.

Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou :

Un canvi en la llengua fa canviar la societat?  El gènere gramatical és equivalent al sexe biològic de les persones?  Si canviem el discurs desapareixerà el sexisme? En aquest llibre (el més venut de no ficció en el moment de publicar-se), més de setanta dones amb amplis coneixements lingüístics reflexionen sobre l’anomenat llenguatge no sexista o inclusiu. S’aborda el tema des de la pluralitat, es parla dels usos i/o abusos que s’han fet sota certes banderes i es plantegen diferents alternatives respectuoses amb el llenguatge i amb les persones. Carme Junyent, editora d’aquest títol, va ser una reconeguda lingüista catalana. Professora de lingüística a la Universitat de Barcelona, investigava en llengües amenaçades, antropologia lingüística i les llengües de la immigració a Catalunya. També dirigí el Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades i creà una extensa obra sobre la diversitat lingüística, reflexionant entorn la situació de diferents llengües del món i del català en particular. Més informació: M. Carme Junyent a les Biblioteques Ressenya Recomanat per Bib. Avinyó.

Chinas

La pel·lícula explica la història de tres noies d'origen xinès amb una realitat ben diferent Dues d'elles són filles d'immigrants que no parlen espanyol i treballen 14 hores en el bazar per donar un futur a les seves filles, i l'altra és una nena adoptada que comença a fer-se preguntes sobre la seva família biològica. Una delicada i valenta història sobre la realitat que viuen els immigrants, els fills d'immigrants que es volen sentir integrats i els fills adoptats que descobreixen el passat i aprenen a acceptar i donar valor a la seva identitat.   Més informació: Arantxa Echevarria a les Biblioteques Recomanat per Carme Saldaña. Bib. El Pont de Vilomara i Rocafort.

L'Àrab del futur

Si ets lector de còmics per a adults (bé, diguem-ne també novel·la gràfica, que fa més interessant!), segur que conèixes aquest títol. Si no ets lector de còmics (nooo!!???, què esperes per provar-ho?), ara és el moment: ja s’ha publicat el darrer volum de la sèrie, el sisè. En castellà, perquè -i és una llàstima- la publicació en català es va aturar al tercer volum. L’àrab del futur és una premiada sèrie autobiogràfica de Riad Sattouf, dibuixant de còmics molt popular a França (la gran potència europea del còmic). Sattouf ha estat col·laborador de revistes com  Fluide Glacial i Charlie Hebdo, a més de director d’un parell de pel·lícules. També és conegut per la sèrie Los cuadernos de Esther, que segueix les anècdotes reals d’una noia francesa, en 8 volums, dels 10 als 18 anys. Molt bona també. L’àrab del futur explica la infantesa i adolescència de Sattouf, amb la particularitat que l’autor, nascut a França, és fill de mare francesa i pare sirià. El pare, professor d’història i gran defensor de les causes àrabs, vol assentar la seva família en un país àrab, on hi veu un gran futur, i viuran a cavall de la Bretanya francesa, Líbia i Síria, dos països regits aleshores per l’anomenat socialisme àrab. La història transcorre de 1978 a 2011, amb diferents esdeveniments històrics de fons, però es tracta sobretot d’una història personal, de l’autor i la seva família. Al llarg dels diferents volums assistim amb estupefacció i rialles al contrast entre dos mons que semblen irreconciliables, al creixement dels nens en un entorn que vist a través dels ulls del protagonista ens sembla grotesc, i al distanciament entre els dos pares. Riad Sattaouf és un mestre de l’observació i de l’humor. Amb un dibuix senzill a dos colors, la seva narrativa és tremendament eficaç i divertida. Les aventures de la família, que a vegades poden ser terribles, es llegeixen amb un somriure constant. La veu del protagonista, amb el seu punt de vista infantil i adolescent, és una gran troballa. Llegireu el darrer volum amb recança, com qui s’acomiada d’un amic molt proper i la seva família, que us han acompanyat i que recordareu. (Però tenim una bona notícia: a França Sattouf ja ha publicat el primer volum d’una seqüela, Moi, Fadi, le frère volé, prevista en tres volums, que explica els fets des del punt de vista del germà petit). Més informació: Riad Sattouf a les Biblioteques Pàgina web oficial Recomanat per Bib. Sant Antoni Maria Claret. Sallent.