Des que allà pel segle XVIII, van alçar la veu unes dones valentes, de ment preclara i de llengua i ploma vivaç (com la Mary Wollstonecraft i l’Olympe de Gouges), -per trencar amb totes aquelles  idees (filosòfiques, religioses, científiques) i normes jurídiques que justificaven i sustentaven les desigualtats entre dones i homes-, s’ha anat eixamplant la mirada, han anat creixent les demandes i s’han anat sumant més col·lectius a les reivindicacions.

Aquest eixamplament en la visió, les reivindicacions i els grups que es veuen oprimits per l’ordre social sexe/gènere, ha estat ni més ni menys que la pròpia evolució de la teoria política feminista i dels moviments socials, que moltes vegades (teorització i lluita) han anat de la mà. Així, doncs, en alguns casos les teories i els pensaments feministes han estat el motor per sortir als carrers i tirar endavant accions directes (p. e. Manifesto di Rivolta Femminile o el manifest W.I.T.C.H.), mentre que en altres ocasions una realitat punyent i dolorosa (p. e. la mort massiva de gais a causa de la SIDA) ha portat les persones activistes a mostrar el seu dolor en forma de manifestos. Així, doncs, el pensament i la vida, la vida i el pensament... s’enreden, eclosionen en conjunció... i són motor de canvi.

En aquest apartat es recullen les múltiples mirades, les múltiples veus, les múltiples reivindicacions, les diverses i múltiples lluites de persones, grups, col·lectius que, des d’un enfocament profundament feminista i des del s. XVIII i fins a l’actualitat, han deixat un llegat en forma de manifestos i discursos per dir-nos tot allò que cal transformar per a construir un món vivible per a tothom i per a la resta d’essers vius del planeta Terra.

Els diferents manifestos i discursos son la mostra viva del poder de la paraula indignada, punyent, contundent i amb força per assenyalar-nos amb el dit, dir-nos allò que no agrada, convidar-nos a veure els nostres privilegis, mostrar-nos que no som l’única espècie a la Terra i apuntar per on van les vies d’alliberament conjunt,... Son, en definitiva, veus crítiques que projecten rajos d’esperança. Us convidem, aquí i ara, a enfadar-vos i a reconciliar-vos a través del poder de la paraula.
 

El naixement de la vindicació a Europa

• Quaderns de Queixes (1789).
• Declaració dels drets de la dona i la ciutadania i altres escrits (1791). Olympe de Gouges.
• Sobre l’admisió de les dones en els drets de la ciutat (1790). Marquès de Condorcet.
• Discurso en defensa del talento de las mujeres y de su aptitud para el gobierno y otros cargos en que se emplean los hombres (1786). Josefa Amar y Borbón.
• Discurso sobre la educación física y moral de las mujeres (1790). Josefa Amar y Borbón.
• Vindicació dels drets de la dona. (1792.)Mary Wollstonecraft.

Feminismes del segle XIX

• Declaració de Seneca Falls (1848).
• La dona i el socialisme (1879). August Bebel.
• Potser no soc una dona (1851). Sojourner Truth en el marc de a convenció de Dones de Akron, Ohio, 29 de maig de 1851.
• Rasgos distintivos del pensamiento feminista negro. Patricia Hill Collins. 

Pacifisme

• Tres guinees (1938). Virgina Woolf.

Feminismes radicals

• Manifiest SCUM (1968). Valerie Solanas.
• WITCH (1968).
• Manifiesto de Rivolta Femminile (1970).
• Escupamos sobre Hegel y otros escritos Carla Lonzi.
• Por un feminsimo materialista. El enemigo principal (1977). Christine Delphy.

Feminismes negres nord-americans

• Manifest del Combahee River Collective (1970).
• Com alliberar-nos : el feminisme negre i el Combahee River Collective. Keeanga-Yamahtta Taylor.
• Rasgos distintivos del pensamiento feminista negro. Patricia Hill Collins.

Feminismes Queer

• Borderline/La Frontera: la nueva mestiza (1987). Gloria Anzaldúa.
• The Queer Nation Manifesto. Manifest d’ACT UP (1990).
• El Manifiesto Tortillero [Dyke Manifesto] (1993). Lesbian Avengers. New York.
• Manifesto for the trans-feminist insurrection (2010).
• Feministas por los derechos de las personas trans (2021).
• Manifiesto contrasexual (2020). Paul B. Preciado; traducción de Julio Díaz y Carolina Meloni.

Feminismes transhumanistes

• Manifest Transhumà (1982). Natasha Vita-More.
• Manifesto para ciborgs. Ciencia, tecnologia y socialismo feminista a finales del siglo XX (1985). Donna Haraway.
• Manifiesto cíborg. Donna Haraway.
• Manifest ciberfeminista del siglo XXI-VNS Matrix (1991).
• Manifest Posttransexual (1993). Sandy Stone.
• Manifiesto de las especies de compañía. Perros, personas y la alteridad significativa (2016). Donna Haraway.

Feminismes interseccionals

• Manifest: Feminisme per al 99% (2019). Cinzia Arruzza, Tithi Bhattacharya i Nancy Fraser.
• Manifest de la nova dona vella (2020). Mari Luz Esteban.
• Quemar el miedo. Un manifiesto (2019).

Ecofeminismes

• Manifiesto de las especies de compañía (2016). Donna Haraway.
• Manifiesto Animalista. Politizar la causa animal (2018). Corinne Pelluchon.

Restitutius

• Women and power: a manifesto (2017). Mary Beard.
• Manifest “No eren bruixes, eren dones” (2021). Sàpiens.

Cures

• El manifest de les cures. La política de la interdependència (2020). The Care Collective.