El teatre, com la resta d’arts escèniques, és un mirall de la nostra societat i, per tant, el masclisme, el patriarcat, la reproducció d’estereotips de gènere i les relacions de poder s’ha reproduït i es reprodueixen com en tota la resta d’àmbits.

Fins no fa gaire, els espectacles estaven creats i dirigits bàsicament per homes que explicaven el món des de la seva perspectiva d’home blanc, europeu, de classe alta i van convertir la seva mirada i les seves vivències en temes universals que el teatre ha anat reflectint. Però, el creixement dels moviments feministes ha constituït un motor de canvi que ha travessat totes les realitats i facetes, incloses les artístiques.

Dramaturgues, directores i actrius tenen cada cop un paper més visible i rellevant en l’evolució i transformació del teatre que busquen, no només representativitat, sinó també generar nous imaginaris des de la inclusió de la mirada feminista, antiracista, anticolonialista, ecologista per crear espais de creació i visibilització que incorporin la perspectiva feminista.

És per això que el teatre és també una eina amb gran potencial de transformació social que permet fer visibles realitats i temàtiques sovint invisibilitzades i relegades als marges. Les autores, cada cop més, repensen les arts escèniques en clau feminista i inclusiva per deixar d’alimentar el masclisme i transformar les relacions de poder massa instaurades a la cultura. Amb aquest objectiu, et recomanem un llistat de dramaturgues catalanes que han publicat les seves obres amb aquests paràmetres i mirada feminista per donar veu a tot allò que fa segles que és silenciat.