P.D. James

P.D. James és el nom amb que és coneguda l’escriptora anglesa de novel·la policíaca Phyllis Dorothy James Whiste, nascuda, ara fa cent anys, a Oxford, 3 d’agost de 1920 , on va morir el 27 de novembre de 2014. Des de molt jove volgué ser escriptora però les dificultats econòmiques familiars van fer que deixés els estudis als setze anys i es va formar de manera autodidacta. El 1941 es va casar amb un estudiant de medicina que en retornar de la Segona Guerra Mundial, afectat de greus trastorns, va haver de ser ingressat en un centre psiquiàtric i ella es va haver de fer càrrec tota sola de les seves dues filles. Va treballar en l’administració d’un hospital i després de la mort del seu marit el 1964, va treballar com a funcionària al Departament de Política Policial i Criminal fins que es va retirar el 1979.

Al llarg de la seva trajectòria, va contribuir a renovar la novel·la negra en la seva línia més clàssica. Era considerada l’hereva d’Agatha Christie però va renovar el gènere, aportant matisos al seus personatges que s’apartaven dels arquetips del gènere i alhora va inserir elements crítics de la societat britànica en les seves novel·les. La seva experiència laboral i personal li va resultar molt valuosa i va ser la base de moltes de les seves novel·les. Els seus coneixements forenses li van servir per donar realisme a les seves novel·les, tenint molta cura dels detalls i de la lògica de la trama de la novel·la. A més va procurar mostrar en els seus personatges la complexitat de la condició humana.

Va començar a escriure tard, però la escriptura la va acompanyar fins als últims anys. De la seva primera novel·la, Cover the face, publicada el 1962, la primera en què apareixia el seu personatge més famós l’investigador Adam Dalgliesh, fins  a l’aparició el 2011 de la novel·la La muerte llega a Pemberley, un versió en clau criminal d’Orgull i prejudici de Jane Austen, a qui tenia una gran admiració, l’autora va publicar al voltant de 20 títols que, a més de traduir-se a diferents idiomes, molts s’han adaptat al cinema i a la televisió. Sang innocent (1980) fou la novel·la que li va donar la fama internacional com a novel·lista i que li va permetre dedicar-se totalment a escriure. Entre altres guardons del gènere, va obtenir, per diverses de les seves obres, el premi de l’Associació d’Escriptors de Literatura criminal.

“Un dia em vaig adonar que no podia esperar més per escriure, però no volia que la meva primera novel·la fos una biografia de les meves dificultats. Vaig decidir escriure una novel·la de crims: m’agradava llegir-ne m’encanta la seva estructura amb principi, nus i desenllaç, - la meva escriptora preferida és Jane Austen, justament pel seu domini de la construcció narrativa- i crec que contenen alguna cosa veritable sobre els éssers humans i sobre la societat en la qual viuen. Són novel·les que ajuden a comprendre el món, que posen ordre on hi ha desordre”, va declarar l’autora en una entrevista.

Tot i que el gruix de la seva obra pertany al gènere policíac, l’autora també ha escrit en altres àmbits: el 1992 va publicar un llibre de ciència-ficció  Los hijos de los hombres, en el qual va imaginar un univers distòpic, que parla d’una Anglaterra del futur on els homes no poden procrear, aquesta novel·la va ser traslladada al cinema per Alfonso Cuarón el 2006.

L’autora el 1983 va rebre el títol oficial de l’Ordre de l’Imperi Britànic, el 1991 el de baronessa de Holland Park i esdevingué membre vitalici de la Cambra dels Lords.

Adam Dalgliesh, poeta i investigador de Scotland Yard, és el protagonista de 14 de les seves novel·les, entre les quals destaquen: Muertes poco naturales, Mortaja para un ruiseñor, Mort d’un forense, Intrigues i desitjos i Pecat original. Una altra dels seus protagonistes és Cordelia Gray, de la qual va publicar dues novel·les.

En el llibre Todo lo que sé sobre novel·la negra (2009), l’autora, a més donar la seva visió de personatges clàssics del gènere i d’autors des d’Agatha Christie fins als contemporanis com Sara Paretsky i Ruth Rendell, compara la novel·la negra anglesa i la nord-americana i sobretot recull les claus de la seva concepció del que ha de ser la “novel·la de detectius”, expressió que sol utilitzar l’autora, entre algunes de les quals destaquen:

  • una novel·la ha de tenir molts sospitosos, però no més de cinc, i un sol culpable, i tots han de ser creïbles.
  • davant el caos que presenta una trama hi ha d’haver un agent de l’ordre, que mai pot saber més que el lector, perquè l’estaria enganyant, i que intentarà recuperar l’ordre després del caos provocat pels fets criminals.
  • L’assassí no ha de ser un estereotip, sinó que ha de ser real i recognoscible, com el context de la trama que ha de ser tangible, versemblant. Segons l’autora si el lector es creu el lloc també es creurà els personatges.
  • aconsella que en la història hi hagi diferents punts de vista, el lector s’ha de poder introduir en la ment dels diferents personatges, d’aquesta manera la novel·la guanya complexitat i interès. A les seves novel·les l’autora procura donar-les-hi el màxim de realisme en tots els aspectes