Les illes del Carib són un lloc únic i ple de vida que sorprenen als viatgers: platges de somni,  aigües cristal·lines plenes de fauna marina (ocells vistosos, peixos multicolors, tortugues i balenes), una rica cultura del Carib plena d’històries i de musica plena de ritme  i una  deliciosa i especiada gastronomia criolla. Aquestes illes ofereixen una experiència inoblidable.

Aquesta guia ofereix informació detallada dels llocs per visitar, el menjar i els millors allotjaments. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Aquesta és la història de tres homes que han triat retirar-se del món i viure als boscos del nord del Canadà. Són tres homes peculiars, ja ancians, que estimen la llibertat. Un dia, tanmateix, algú arriba fins al seu amagatall. Una fotògrafa que busca un dels últims supervivents dels Grans Incendis, un tal Boychuck, els ha trobat. I no és l’única. Poc després apareix la Marie-Desneige, una dona petitona de més de vuitanta anys que arribarà com una brisa lleugera que els esvalotarà la vida. Mentre intenten entendre la història del Boychuck, l’ordre habitual al racó secret del bosc quedarà capgirat i una cosa impensable i extraordinària sorgirà entre tots plegats.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Què passa quan tens una família modèlica, ets un ciutadà amb fil directe a la Casa Blanca, aportes un dineral al Partit Republicà, et sents al capdamunt del món, però Barack Obama guanya les eleccions presidencials? El teu orgull d'home blanc, conservador i patriota se sent ferit? T'ajuntes amb altres com tu i comences a fer conxorxes contra el futur president, amb tota mena de tripijocs escassament legals? El Paio Gros se sent legitimat per considerar-se entre els bons, entre els escollits, com si descendís directament dels pares fundadors dels Estats Units, i creu que tot i tothom gira al seu voltant. Però anirà descobrint que no és fàcil aferrar-se al poder, que la seva dona i la seva filla tenen idees pròpies sobre la vida, que el món està canviant, que per a ell el somni americà potser serà només un somni, o un malson... 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Què passaria si un pintor anglès i un lingüista francès decidissin passar l’estiu a una illa remota de la costa irlandesa durant el conflicte entre unionistes i republicans? Partint d’aquesta premisa i reduint un context molt ampli per fer-lo cabre en una petita illa, la irlandesa Audrey Magee explora a La colònia qüestions tan complexes com la politització de la llengua, els efectes de la violència a la vida quotidiana o les diferents cares del colonialisme.

La violència també es percep a les interaccions entre els habitants irlandesos de l’illa i els personatges nouvinguts, en Lloyd –l’anglès– i en Masson –el francès. Aquestes dues figures encarnen de manera força evident l’agressivitat del colonialisme: arriben a l’illa sense intenció de conviure realment amb els habitants irlandesos; no volen conèixer-los de veritat, només volen endur-se’n una experiència que ja tenen preconcebuda.

Extret de www.nuvol.cat

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Casey McQuiston és una escriptora nord-americana que es dedica a l'escriptura de novel·la romàntica coneguda popularment com new-adult. Una de les seves obres més destacades és la novel·la amb la qual va debutar,  "Red, White & Royal Blue" que va ser inclosa a la llista dels més llegits de The New York Times  i que tracta la història d'amor entre el fill de la primera presidenta dels Estats Units i el príncep d'Anglaterra. 

En els darrers anys s'ha publicat una gran varietat de novel·les per adults i també juvenils sota el gènere romàntic però amb protagonistes del mateix sexe com és aquest cas.
Una història d'amor que comença amb el tòpic "enemies to lovers", o el que és el mateix, d'enemics a amants, per explicar-nos la relació entre Alex, fill de la presidenta dels Estats Units, i Henry, príncep d'Anglaterra, els quals porten anys de rivalitat mútua.

El món polític i el de la reialesa s'uneixen per endinsar-nos de ple en una societat on les aparences ho són tot. De fet, molts dels problemes que hauran d'afrontar els dos protagonistes provenen d'aquests mons on ells han de viure forçosament. 

Molts moments còmics, altres romàntics i un bon ritme de la narració, fan que aquesta novel·la sigui interessant i ens atrapi des del primer moment.
Les trames polítiques es barregen amb el tema amorós, mantenint-nos en suspens durant tot el llibre. 
Un llibre fresc, divertit, gamberro fins i tot en alguns moments, però ple de delicadesa i amor amb uns personatges ben treballats i creïbles. 
Si voleu passar una bona estona, riure i emocionar-vos, no dubteu a llegir-lo.

Més informació:

• Casey McQuiston a les Biblioteques
• Casey McQuiston a la Viquipèdia
• Pel·lícula basada en la novel·la

Recomanat per Marta Camps. Bib. El Safareig. Capellades.

"Solito" explica el viatge que va fer Javier Zamora amb tan sols 9 anys per reunir-se amb els seus pares a Califòrnia. El petit Javier surt del Salvador i deixa enrere els seus avis i la seva tieta per començar el viatge que el farà arribar als seus pares a EEUU, un viatge que farà en gran part tot sol i que ens mostra la realitat que viuen tantes persones migrants que han de travessar fronteres d'una forma precària i perillosa per cercar un futur millor.
El llibre descriu les pors, les inquietuds, les experiències que vivia el Javier com a nen de 9 anys en un viatge que en molts moments és molt perillós per a la seva vida i dels altres nens i adults que l'acompanyen amb el "coyote".
Un llibre necessari per conèixer com és aquest viatge que empren tanta gent de sud a nord, travessant fronteres com la de Mèxic amb EEUU i que molts cops acaba costant la vida a tanta gent.

Més informació:

• Javier Zamora a les Biblioteques
• Javier Zamora a la Viquipèdia

Recomanat per Marta Sala González. Bibliobús Serra de Rubió. 

Viatja a Berlin i gaudeix de la seva gastronomia, exposicions, racons i joies arquitectòniques fora del circuits tradicionals. Aquesta guia és per a viatgers exigents que volen viure experiències de manera diferent. Està organitzat per temes i compta amb nombrosos mapes i fotografies.

Podràs conèixer la historia de la ciutat, passejar  pel parc Tiergarten, comprar al mercat de  Landwehrkanal, menjar uns gustosos  currywursts i conèixer com es vivia a la RDA passejant per la Karl-Marx-Allee. No t’oblidis visitar l’edifici de la la Filarmónica de Berlín, tot un exemple de disseny innovador d’arquitectura.  

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El 21 d’agost de 1925, al passatge d’Escudellers de Barcelona, no gaire lluny de la Rambla, va morir en estranyes circumstàncies una noia de 16 anys. Era la Dolors Bernabeu, coneguda com a Lolita. Va ser un dels casos criminals més cèlebres de l’època, que va ocupar pàgines de diaris durant setmanes i mesos i va inspirar tot tipus de teories i rumors. Aparentment semblava un suïcidi, si bé els forenses van dictaminar que la noia havia mort per un tret de pistola. Tot apuntava a persones importants implicades en l’assassinat, concretament al fill del capità general de Catalunya. Finalment, però, el 22 de maig de 1926 va aparèixer una nota breu a diversos diaris de Madrid i Barcelona que assegurava que el jutjat havia arribat a la conclusió que va ser un suïcidi. El jutge instructor, Ramón de Páramo, pressionat pel règim del general Miguel Primo de  Rivera, no va poder anar més lluny i el cas es va tapar.

Josep Sala i Cullell (Girona, 1978), després d’una recerca exhaustiva, reconstrueix la Barcelona convulsa de l’època. Ens transporta als baixos fondos, al temps dels cabarets i el pistolerisme, i retrata l’efervescència de la premsa i la manera de fer dels periodistes barcelonins dels anys 20 del segle passat. Coneixerem també els treballs d’investigació del jutge i les proves pericials, encara rudimentàries si les comparem amb les d’avui dia però amb resultats concloents. 
En la línia del “true crime” que ara està tan de moda, l’autor defuig el sensacionalisme i ens ofereix informació contrastada i documentada, “posa llum a la foscor” i rescata de l’oblit la memòria d’una víctima innocent.

Més informació:

• Josep Sala i Cullell a les biblioteques

• “Per alguns va ser un suïcidi, per uns altres un assassinat”

Recomanat per Bib. Vilanova del Camí.

Què tenen en comú Leonardo Di Caprio, Sòcrates i Eva Illouz?
Que a No siento nada, d’una manera o altra, ens ajuden a entendre la concepció de l’amor en l’actualitat. Leonardo, tenint múltiples parelles menors de 25 anys. Sòcrates, reflexionant i flirtejant amb els assistents a El Banquet. I Eva Illouz, dedicant tota una vida professional a investigar els perquès de la vida emocional de les persones.

No siento nada és un assaig visual de l’autora de còmics sueca Liv Strömquist (Lund, 1978) que reflexiona al voltant de les relacions romàntiques a l’era contemporània, caracteritzada per la rapidesa, l’individualisme i el narcisisme. 

Partint de l’anàlisi de la figura de Leonardo Di Caprio, i posant-la en relació amb teories proposades i exemplificades per pensadors, celebritats o erudits; aconsegueix explorar i realitzar una radiografia del concepte de l’amor des de la sociologia, la psicologia, la cultura i l’economia.

No us deixeu enganyar per la presentació i el format poc tradicional d’aquest assaig: hi trobareu referències molt interessants a filòsofs, sociòlogues, psicoanalistes, artistes, poetes... que ens permeten veure l’erosió que ha patit el concepte al llarg de la història.

Fugint de formats feixucs i acompanyat d’un subtil humor sarcàstic, No siento nada us farà reflexionar sobre com ens relacionem les persones a l’era de Tinder i on la llibertat individual esdevé l’epicentre de la nostra societat. La finalitat d’aquest assaig no és jutjar o establir el que és bo i és dolent; sinó oferir una panoràmica general al lector i convidar-lo a reflexionar sobre el que l’envolta.

Més informació:

• Liv Strömquist a les Biblioteques
• Liv Strömquist a la Viquipèdia

Recomanat per Mónica Bautista. Bib. Mont-Àgora. Santa Margarida de Montbui. 

L’escriptora francesa Brigite Giraud va perdre la seva parella en un accident de cotxe, just quan estaven a punt de fer un canvi de casa amb el seu fill petit. Vint anys més tard, després de milers de nits d’insomni i preguntes sense resposta, Giraud va decidir convertir el seu dolor en novel·la. I en va sortir "Viure ràpid", una història devastadora escrita com un macabre compte enrere fins al moment del fatídic accident de cotxe.

A "Viure ràpid" l’autora fa un dolorós i sincer exercici per recordar i reviure minuciosament els dies, hores, minuts i segons previs a perdre la seva parella. I ho fa estructurant la novel·la en petits capítols encapçalats pel fatídic: “Si...”. Així, es pregunta que hauria passat “si jo no m’hagués volgut vendre el pis, si no n’haguéssim demanat les claus abans d’hora, si no hagués trucat la mare...”. Fins a vint-i-tres situacions que reprodueix de manera detallada i minuciosa, on s’escolen crits d’enyorança i tristesa. És en aquest sentit que es pot considerar un llibre sobre el dol, que recorda a d’altres obres com “L’any del pensament màgic”, de Joan Didion.

“Han passat vint anys i tinc forats a la memòria. De vegades et perdo, et deixo sortir de dins meu. De vegades m’haig de concentrar per reconstruir el teu rostre. Això sí que no m’ho hauria pensat mai”, conclou Brigite Giraud. La seva valentia per mostrar i compartir el seu dolor li va valer el Premi Goncourt de Novel·la l’any 2022.

Més informació:

• Brigite Giraud a les Biblioteques
• Entrevista a Brigite Giraud al programa "Més 324" (22/06/2023)
   

Recomanat per Magda Bartrolí. Bib. Central. Igualada.

La jove Anna acaba de desaparèixer. Diuen que se l’han enduta per interrogar-la i el seu pare, el doctor Sigmund Freud, està molt intranquil.

Arran d’aquest fet, l’insigne psicoanalista, un ateu fins a la medul·la, experimenta una greu crisi existencial enmig de la qual rep una visita inesperada: un misteriós dandi es cola per la finestra de casa seva i, inexplicablement, li revela que sap moltes coses d’ell.

Durant la conversa que tots dos mantenen després de la sorpresa inicial, Freud li confessa que faria tot el que calgués per recuperar la seva filla. Fins i tot seria capaç d’apropar-se a Déu, si, fent això, sabés que així aconseguiria alliberar-la de les urpes de qui la manté retinguda.

Però el desconegut no pot oferir-li cap resposta satisfactòria, per la qual cosa el protagonista opta per allunyar-se encara més de la fe, tot preguntant-se quina mena de divinitat és capaç de permetre que el Mal esclafi els bons i els innocents d’una manera tan inclement.

Una vella pregunta que s’ha anat fent també la Humanitat al llarg dels temps i que l’home modern tampoc no ha estat capaç de resoldre, malgrat tenir al seu abast infinitat de recursos que li han permès eixamplar els seus coneixements.

Per descomptat, l’obra d’Schmitt, no pretén interpel·lar l’espectador per tal que sigui ell qui la resolgui ni perquè respongui si existeix o no un Déu empàtic amb les seves criatures. Però sí que posa de manifest la vulnerabilitat i la condició desoladora de l’ésser humà abandonat a la seva sort i triturat pels engranatges que ell mateix ha anat creant.

I és que l’escenari al qual ens remet Schmitt, ens situa en una època en què estan a punt de desaparèixer el vell ordre, els valors de l’antic món i molts principis humanitaris, i no pas per causes que poden atribuir-se als avenços de la tecnologia o al progrés científic.

L’argument s’emmarca en un episodi històric molt concret, conegut sota l’etiqueta d’Anschluss. Es tracta d’un moment en què el nazisme inicià el seu procés d’expansió després d’instal·lar-se en el cor de la vella Europa, tot desintegrant la Pau de Versalles, si fa o no fa, signada només una dècada abans.

Ens situem, per tant, en una Viena imperial a les acaballes; en l’Àustria annexionada per les forces d’ocupació que està a punt de convertir-se en república; i en una nació, un poble, que ha estat envaït per la barbàrie de les tropes nazis durant la primavera de 1938.

Tanmateix, una lectura tan restringida a aquests fets restaria sentit a l’argument, perquè, aquesta obra va força més enllà d’aquesta data assenyalada en el calendari històric.

El visitant no demana una interpretació literal del text dramàtic, sinó una profunda reflexió que vagi més enllà de les circumstàncies personals o individuals del protagonista, i passar de l’anècdota particular a la categoria, per fer, com veurem, una lectura més transcendent.

És per això que no en sabrem res pràcticament, de la noia i que, si ens hi fixem, l’obra sembla despullada d’emocions. I per això, també, el personatge de Freud no es recrea en els seus sentiments, en un moment tan dramàtic com el que està vivint.

L’autor més que recrear-se en el drama humà, que toca de passada, fa lliscar la història cap a un altre vessant i, sense haver-se plantejat escriure una teodicea, ens presenta un personatge que es troba al bell mig de dues idees contraposades: l’experiència del Mal que s’arrela en un món com el nostre, pensat i creat per un ésser omniscient i un Déu suposadament bondadós i omnipotent.

D’aquesta manera, Schmitt ha convertit Freud en el testimoni viu d’una profunda crisi de consciència i en el paradigma de la desconfiança que amara les creences de l’home des del segle XX, quan es posa a reflexionar sobre el seu rol en el món, en el grau de responsabilitat dels seus actes o interpel·la la presència d’un suposat Creador davant d’unes circumstàncies que el desborden tràgicament.

I és que, quan Freud es posa a fer preguntes profundes, o quan demana ajuda, no obté cap rèplica, ni del cel, ni del seu interlocutor. Schmitt ha deixat enlaire expressament qualsevol resposta coherent, perquè, en el fons, no n’hi ha, realment, quan els éssers humans es troben esclafats sota les botes de la barbàrie.

Hi ha qui, malgrat tenir present tot això, es trobarà temptat encara de preguntar qui és aquell personatge misteriós que visità Sigmund Freud aquella nit. Doncs sapigueu que tampoc no obtindrà cap resposta, perquè, això no té importància. El fet de saber-ho no canviarà gens els destins de Freud o de la seva filla.

Si sou creients, potser pensareu que era Déu mateix qui va venir a veure’l o un emissari caigut del cel. Podeu creure, si us ho estimeu més, que el misteriós visitant no era més que un lladre ximple; o la vivíssima representació del Mal, projectada, en la torturada consciència del personatge, tal vegada. Això, és cosa vostra, empreu el lliure albir per decidir-ho. És tot el que tenim. Aquesta serà també la sensació que s’empararà de vosaltres quan s’abaixi el teló en acabar-se aquesta obra. I aquesta és precisament també la seva força.

Eric-Emmanuel Schmitt, autor francès de nacionalitat belga, va escriure "El visitant" inspirat en la commemoració de l’aniversari de la mort de Sigmund Freud. L’obra va ser estrenada l’any 1993 i obtingué tres premis en el certamen nacional de teatre Nuit des Molières, de França l’any 1994.

Recomanat pel Servei de Biblioteques de Sant Cugat del Vallès.

Història d’Antoni Benaiges, mestre tarragoní que el 1935 va ser destinat a Bañuelos de Bureba, poble de Burgos: Va introduir la metodologia pedagògica innovadora de Freinet entre els seus alumnes, que va transformar la vida dels seus alumnes i del poble. Durant Guerra Civil va ser assassinat per grups falangistes. Passats molts anys i amb motiu de l’apertura de fosses comunes, la gent del poble recorda la promesa i tasca del mestre.  

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Aquest llibre descriu el funcionament del cervell que llegeix, i explica que aprendre a llegir consisteix a prendre consciència de les estructures de la llengua oral i connectar-les eficaçment amb el codi visual de les lletres. Atents a l'aplicació dels seus coneixements a l'escola i en l'àmbit familiar, *Dehaene i el seu equip no es limiten a un únic mètode òptim: ofereixen una sèrie de principis educatius que faciliten el descobriment de la lectura. Així, els jocs amb els sons de les paraules, tant com l'atenció degudament concentrada, permeten accelerar l'automatització del desxiframent, i alliberar recursos en la ment per a dedicar a la comprensió dels textos. L'avanç gradual, la diversitat d'exemples i l'adaptació al nivell dels nens contribueixen a millorar l'ensenyament, garantint la diversió a l'aula. La clara i àgil explicació no perd de vista les possibles dificultats, com l'adquisició de la lectura en mitjans desfavorits i també la dislèxia.

Amb la convicció que una política educativa rigorosa i estimulant per als mestres pot portar els seus fruits, es presenten aquí experiències reeixides que van aplicar aquestes idees i també una orientació pedagògica basada en les dificultats pròpies de la nostra llengua. Aprendre a llegir confirma amb escreix que és desitjable i possible travessar el pont que porta dels laboratoris a les aules.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

és una obra visualment impactant i educativa que ofereix una introducció completa i accessible a l'astronomia i a la cosmologia. Aquest llibre és ideal per a persones que senten curiositat per entendre els misteris de l'univers, des dels planetes i les estrelles fins a conceptes complexos com els forats negres i la matèria fosca.

Amb una combinació d’il·lustracions atractives i explicacions clares, el llibre aconsegueix simplificar temes complexos de manera que puguin ser entesos tant per adults com per joves lectors. A través de gràfics i imatges visuals, es presenta el funcionament de l'espai i es respon a preguntes sobre el cosmos de manera amena.

Si tens interès per l'astronomia o vols tenir una comprensió més clara del que sabem sobre l'univers, aquest llibre és una excel·lent elecció. Proporciona un recorregut fascinant per l'espai que farà que qualsevol persona, independentment del seu nivell de coneixements, es meravelli davant les vastituds del cosmos.

és una reflexió profunda i captivadora sobre la relació entre la ciència i els valors humans. Aquest llibre, escrit per un dels grans físics teòrics del segle XX, no només explora els fonaments de la física i la biologia, sinó també el paper que la ciència ha de tenir en el desenvolupament de la humanitat.

Schrödinger examina temes fonamentals, com la responsabilitat ètica dels científics, les implicacions filosòfiques de la ciència moderna, i com els descobriments científics haurien de contribuir al bé comú. A través de les seves reflexions, l’autor proposa una integració entre ciència i humanisme, plantejant la necessitat d’una visió més holística que abasti no només el coneixement tècnic, sinó també els valors ètics i humans.

Aquest llibre és ideal per a aquells que busquen una comprensió més profunda de la ciència des d’una perspectiva humanista i filosòfica, i és una lectura essencial per a tothom interessat en la intersecció entre ciència, ètica i societat.

és un llibre que desmitifica conceptes de la física moderna d'una manera accessible, entretinguda i plena d'humor. A través d'explicacions senzilles i exemples de la vida quotidiana, García aconsegueix que temes com el caos, la teoria de l'ordre, l'atzar i l'estructura de l'univers es puguin entendre fàcilment, fins i tot per a aquells sense formació científica.

L'autor utilitza analogies i anècdotes per desglossar conceptes abstractes i complexos, fent-los molt més propers i comprensibles. El seu enfocament és ideal per a aquelles persones que sempre han tingut curiositat per la física però que podrien sentir-se intimidats per la terminologia tècnica o la complexitat dels temes.

Si busques una lectura que combini ciència, humor i cultura pop per aprendre sobre els principis fonamentals que regeixen el cosmos, aquest llibre és una excel·lent elecció.

Guia a totes les persones que de manera directa i indirecta participen del projecte educatiu del menjador per promoure propostes d'espais de migdia que siguin enriquidores des del punt de vista educatiu i estiguin integrades i alineades dins el projecte global dels centres.

Per tal de resultar una obra útil i funcional, es fa un recull de recursos pràctics i propostes pedagògiques tant per l'estona de l'àpat com de lleure, amb especial èmfasi en les àrees de la nutrició, l'activitat física, la higiene i els primers auxilis.

Està dirigit especialment a totes les persones que de manera directa i indirecta participen del projecte educatiu del menjador, ja sigui des d'una posició interna (direcció i coordinació del servei de menjador, monitors i monitores, personal de cuina...) o externa (equip directiu del centre escolar, equip docent, famílies...).

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals