Delfí Vilaseca Ribalta, nascut a Berga, és un corredor de fons apassionat de l’esport que va començar la seva trajectòria vinculada al futbol i que, amb els anys, ha trobat en les maratons una autèntica manera de viure. Des del 2016 ha convertit la llarga distància en una part essencial de la seva vida, i ha acumulat experiències, reptes i aprenentatges que van molt més enllà de l’àmbit esportiu. A Fin: tu corres, tots correm. Maratons per superar límits, Vilaseca trasllada al paper aquesta experiència personal amb una mirada sincera, propera i carregada d’humanitat.

El llibre ens endinsa en l’itinerari vital d’un corredor que comparteix el camí viscut entre la seva primera marató i la trentena. Però aquesta no és només una història sobre córrer. És també una reflexió sobre l’esforç, la disciplina, la constància i la superació personal. A través de les diferents curses, l’autor relata els dubtes, les emocions, les dificultats i les petites grans victòries que apareixen al llarg del camí. Cada marató es converteix en una experiència única que deixa una empremta i ens recorda que els grans reptes no es conquereixen d’un sol cop, sinó pas a pas, quilòmetre a quilòmetre. El relat avança amb naturalitat i permet que el lector s’identifiqui amb moltes de les situacions que s’hi descriuen, encara que mai no s’hagi cordat unes vambes per córrer una marató.

És un llibre inspirador sense caure en els tòpics, que parla de valors universals que tots podem reconèixer. Més enllà de l’esport, ens convida a pensar en aquells objectius que semblen impossibles, en la importància de la perseverança i en la capacitat que tenim de superar límits que sovint només existeixen dins del nostre cap. Amb un llenguatge planer i honest, Delfí Vilaseca aconsegueix transmetre l’emoció de cada repte i recordar-nos que el veritable èxit no és arribar primer, sinó continuar avançant malgrat les dificultats. És una lectura amena, motivadora i molt humana que agradarà tant als aficionats al running com a qualsevol lector que busqui una història de superació, passió i confiança en un mateix.

Més informació sobre:

Maratons

Psicologia de l’esport

Recomanat per la Neus Capdevila de la biblioteca Ateneu Les Bases de Manresa

Després de més de vint anys treballant com a músic de sessió, compositor i productor per a artistes de grans discogràfiques, el canadenc Stephan Moccio va emprendre la seva carrera en solitari poc abans de l’arribada de la pandèmia.

Allunyat de les grans produccions anteriors i les dinàmiques de la indústria, va focalitzar el seu nou projecte en una música més propera a les seves arrels. Interpretada completament amb el piano, instrument que va començar a aprendre amb només tres anys.

Des de llavors ha publicat quatre discos amb una línia similar, tot i que el darrer junt a Branford Marsalis, incorporant influències més properes al jazz.

El seu segon treball editat amb Decca, Lionheart, va ser enregistrat al seu propi estudi durant el confinament derivat de la COVID19. Cuinat a foc lent. Seleccionant i ajuntant pistes d’entre les nombroses hores de gravació. Són composicions amb tempos lents, melodies hipnòtiques, un so i una atmosfera intimista. Per gaudir sense presses. Com el tema que dona títol al disc. O un altre inspirat pel jardí del pintor Claude Monet.

Més informació:

• Stephan Moccio a les Biblioteques
• Stephan Moccio a la Viquipèdia
• Llista Spotify
• Pàgina web oficial

Recomanat Adrià Fernández. Bib. Josep Soler i Vidal. Gavà. 

Obra de divulgació mèdica que tracta la complexitat de l'Alzheimer combinant investigació científica, factors de risc i pautes pràctiques per a la salut cognitiva. Ofereix una lectura útil i accessible tant per a familiars com per a qualsevol persona interessada a prevenir el deteriorament cerebral i millorar el benestar diari. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Analitza en profunditat la realitat invisible i sovint silenciada que viuen els familiars i l'entorn proper de les persones amb addiccions a partir de la recopilació de centenars de testimonis reals. Ofereix una guia d'orientació pràctica i accessible que ajuda a entendre el procés de desgast emocional i a establir límits saludables sense abandonar el suport a l'afectat. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Examina amb rigor científic la presència massiva dels microplàstics en la biosfera. Detalla com aquest material ha passat de ser un avenç industrial a convertir-se en una amenaça ubiqua que s'estén des de les profunditats dels oceans fins a l'atmosfera.

L'estudi defuig les narratives apocalíptiques per centrar-se en una investigació minuciosa sobre l'impacte d'aquests residus en la fauna, els ecosistemes i el cos humà. El text convida a una reflexió profunda sobre la dependència global dels productes sintètics i els riscos potencials que els seus components representen per a la salut pública.
L'autora ha rebut el premi Prismas a la divulgación científica.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La fada d’un conte ja no pot més. Li ha tocat protegir a la Ventafocs però no sap com fer-ho. Per sort hi ha la Ratona, detectiu de contes, que pot ajudar-la. Junts s’introdueixen en el conte per acomplir una missió ben difícil: salvar a la Ventafocs. Una aventura molt divertida on no hi pot faltar el príncep encantador, la madrastra, el ball reial, les germanastres, la sabata de cristall i moltes sorpreses.

*Recomanació de les Biblioteques Municipals 

Tenir molt, tenir poc, el que per algunes persones és poc per a les altres és molt. Això de ser “pobre” o “ric” no sempre és tan clar. Cal passar gana per ser pobre? O n'hi ha prou que els altres en tinguin més? Aquest llibre ofereix respostes a preguntes gens fàcils, com quines són les causes i les conseqüències de la pobresa i la distribució de la riquesa. Un tema complex explicat amb textos senzills i il·lustracions divertides.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La Carme Canela és una gran cantant de jazz i ara ens presenta les cançons de sempre amb versions infantils de temes com “Què serà serà” o “Boig per tu”. Melodies per fer dormir els més petits de la casa amb l’infal·lible i tradicional mètode de posar un CD al nadó mentre veiem com se li tanquen els ulls.

La cançó “Bona nit” la canta amb en Lluís Gavaldà i “Bona nit bons germans” amb en Toni Saigi Chupi. Un advertiment: qui senti aquest disc corre el risc de quedar-se ben adormit, adults inclosos.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Escolta les novetats de música a Spotify

Música a mig camí entre el jazz i la música tradicional. Un trio excepcional amb arrels d’Albània, Líban i Iran que ofereixen una música evocativa i calmada, d’una bellesa hipnòtica.

Bijan Cheminari a la percussió del zarb, Redi Hasa al violoncel (amb Ludovico Einaudi i Robert Plant) i Rami Khalife al piano. Tres artistes de països diferents que uneixen les seves identitats i gustos a través d’un so profundament vital amb la capacitat de calmar l’ànima.

Els seus camins es van creuar durant la pandèmia en un estudi en Puglia prop de Lecce i  es van tornar a trobar l’any 2024 per gravar L’Antidote. Un repertori instrumental d’una rara finesa que combina el jazz i el folklore de l’Orient Mitjà, els Balcans i el Mediterrani. 

Una immersió contemplativa i meditativa amb melodies delicades com "The Orchard", "Shadows of flowers on my wall", "Rosee" o "Pomegranate" que es complementen amb la incursió de la música electrònica a “Dates, figs and nuts” i “Na na na”.

Un disc que transmet la universalitat de les emocions més humanes a ritme de diferents cultures a través del llenguatge universal que és la música.

Dancing, feeling pleasure, hope and despair, crying, laughing, healing... a range of emotions that runs through L'Antidote and links people living across cultures. With L'Antidote, the three musicians cultivate hope and beauty on a universal scale.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Que amb l’arribada de la informació per canals digitals i amb la seva consulta fàcil i instantània per part de la gent, els llibres documentals s’han hagut de reinventar és una evidència clara i Terrícoles, dels polonesos Ewa Solarz i Robert Czajka, un exemple excel·lent.
Terrícoles és un llibre que es presenta amb un dibuix més aviat vintage, que ens recorda els dels tebeos de fa una pila d’anys, i amb fragments breus d’informació, que tot i oferir-nos-en molta i diversa fa una obra de bon llegir i consultar.
Segons els autors, la informació prové d’un informe en poder del Consell Superior Interplanetari, als quals els hi ha fet arribar una agència d’extraterrestres que ha estudiat els terrícoles “uns habitants modestos d’un planeta a la perifèria del cosmos” des del seu món.
Malgrat assegurar, a la contracoberta, que l’informe presenta fets sense valoracions ni anàlisis, la novetat principal d’aquest llibre documental és el punt de vista des del qual es narra la història, que s’allunya d’aquella mirada més aviat neutre i objectiva d’aquest gènere de llibres, talment si ens trobéssim davant d’una novel·la.
D’una manera subtil i irònica, a vegades sorneguera, enmig de les dades que presenta, si que el narrador fa valoracions. És un punt de vista que treu ferro i resta importància a la Terra i als seus habitants com a melic de l’univers. És una visió des de l’exterior que és critica i constructiva en certs aspectes.
El llibre inclou un munt d’informació i dades sobre la història de la terra, però especialment, sobre els seus habitants, la seva aparença, l’anatomia, el comportament... Un munt d’informació fiable, contrastada, interessant, amb imatges i dades que la il·lustren i que la fan ideal per a ments curioses que tenen ganes de saber-ne més.

Adequat d'11 a 12 anys.

Recomanat per Pep Molist de la Biblioteca El Casino de Manresa

Catalunya flamenca és un assaig periodístic i històric escrit per Rafael Vallbona, periodista, escriptor i agitador cultural, que explora la profunda i arrelada tradició del flamenc a Catalunya.

Amb aquest llibre, Vallbona reivindica la catalanitat d’aquest gènere musical que va viure el màxim d’esplendor als anys 30 i explica com el franquisme el va tergiversar.

“El flamenc és una música tan pròpia d’aquest país com d’aquí a cent anys ho serà el reguetón”, diu l’escriptor barceloní en una entrevista que li van concedir a la televisió de Mataró fa uns mesos.

I segueix dient: “si hi ha tants músics i tants artistes bons de flamenc a Catalunya és perquè probablement el model de pedagogia musical que tenim és dels millors del món, fins i tot, el millor d’Europa”.

El llibre fa un recorregut de prop de dos segles d’història, a través de 20 capítols, des de les primeres manifestacions del flamenc de mitjans del segle XIX, com “La Gitanilla” al teatre de la Santa Creu de Barcelona, el 1827, fins a la Rosalía i els joves talents d’avui.

Durant tot el llibre, l’autor recorre a persones expertes de la seva generació. Gent que a Catalunya i des de Catalunya, ha mirat el flamenc amb respecte i fins i tot adoració. Així, esmenta a grans figures del gènere com Carmen Amaya, Enrique Morente, Camarón de la Isla, Duquende, Mayte Martín, Miguel Poveda, Queralt Lahoz, Chicuelo, Joan Albert Amargós, Carles Benavent, entre molts d’altres.

Vallbona també dedica un capítol especial a la rumba catalana citant a Peret, Los Amaya, Los Manolos i Gato Pérez. I més endavant a Sabor de Gràcia i Estopa.

Des de l’entranya de les seves vivències personals, Vallbona ens presenta una declaració d’amor autèntic al flamenc, i s’afegeix al grup de persones intel·lectuals, artistes, personalitats i polítics d’arrel catalana que “criden” que el flamenc és una expressió artística arrelada en la catalanitat.

Si en voleu saber més sobre la influència del flamenc a Catalunya, podeu reservar diversos documents a través del catàleg Aladí, i també us convidem a escoltar alguns dels intèrprets que apareixen recomanats per Rafael Vallbona a la Catalunya flamenca

Més informació:

• Rafael Vallbona a les Biblioteques
• Rafael Vallbona a la Viquipèdia

Recomanat per Elisabet Torrell. Bib. Central. Terrassa.

A la Noa li agraden moltes coses, sobretot les activitats relacionades amb la psicomotricitat gruixuda. És a dir, li agrada bellugar-se, jugar i ballar. També gaudeix dels moments de tranquil·litat, en què es distreu tota sola observant el món que l’envolta. Però, ai! Si s’endú algun ensurt, necessita de seguida les abraçades de la mare, que per a ella són màgiques i ho curen tot.

Llibre adreçat als infants més petits.
Adequat de 0 a 3 anys.

Recomanat per Carme Sanuy de la Biblioteca Central de Terrassa

Descobrir aquest llibre sens dubte és un gran triomf. En aquesta història la protagonista, la Maria guanya un concurs i rep com a premi un trofeu gegant, tan gran i estrambòtic que només el pot ficar a casa seva desmuntant-lo en diverses parts. El problema arriba després, a l’hora de tornar-lo a muntar, perquè ningú sap fer-ho tal com era i cadascú crea la seva pròpia variant. Encara que pot ser, si ho pensem bé, no és exactament un inconvenient, perquè l’imprevist promou l’enginy dels protagonistes, i de manifest que art, joc i creativitat estan profundament connectats en aquesta història. I amb aquests tres conceptes temàtics que es relacionen aquesta proposta literària es converteix en una gran oportunitat per fomentar la lectura des de l’escola.

Un llibre audaç, intel·ligent, de sorpresa, de somriure, amb il·lustracions caracteritzades per la comunicació directa i plena d’humorisme singular.

Una autora amb un gran potencial i trajectòria literària per a connectar amb el públic familiar.

Un llibre imperdible per tenir-lo sempre a mà!

Informació sobre l'autora

Adequat de 3 a 6 anys.

Recomanat per Ma José Campillo de la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès

Què fer quan tenim un parell o tres de dies lliures i volem tancar la rutina per obrir la ment? Aquest document és la brúixola perfecta per a tots aquells que necessiten una pausa, reconnectar i desconnectar del dia a dia sense complicar-se amb llargs preparatius.

Una selecció cuidada de 100 itineraris pensats per a escapades ràpides i reconfortants per tot el continent europeu: des de grans capitals plenes d'art i vida cultural fins a racons de natura, costes o regions vinícoles on el temps sembla aturar-se.

Inclou consells d'experts locals per gaudir de cada destí des d'una perspectiva autèntica, mapes de situació, recomanacions pràctiques pas a pas i idees d'itineraris optimitzats per aprofitar cada hora al màxim, des de dijous a la nit fins a diumenge.

Recomanat per Vanesa Moya. Bib. Esteve Paluzie. Barberà del Vallès.

Kazuo Ishiguro, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 2017, és un mestre indiscutible a l’hora d’explorar la memòria, el pas del temps i els racons més vulnerables de la condició humana. En aquesta novel·la, l’autor britànic d’origen japonès torna a la ciència-ficció més íntima i humanista, una línia que ja va traçar magistralment a No em deixis mai.

Aquesta història ens submergeix en la ment de la Klara, una Amiga Artificial (AA) dissenyada per fer companyia als nens privilegiats. Des de l’aparador de la botiga on espera ser escollida, observa el món exterior amb una curiositat desbordant i una devoció quasi mística pel Sol, a qui considera una entitat generosa i vital.

El que fa que aquesta lectura sigui realment captivadora és el canvi de perspectiva. En lloc de mirar la tecnologia amb recel o des de la distància, Ishiguro ens col·loca dins dels ulls de la màquina. La mirada de la Klara és neta, minuciosa i profundament empàtica, fet que genera una paradoxa fascinant: sovint ella es mostra molt més humana, comprensiva i lleial que les persones de carn i ossos que l’envolten. La seva veu narrativa t’atrapa subtilment, sense girs dramàtics forçats, sinó a través d’una tendresa continguda que acaba calant molt fons.

Us encoratjo a endinsar-vos en aquesta obra perquè va un pas més enllà del debat sobre els perills de la intel·ligència artificial. És una història que fa de mirall i fa reflexionar. Utilitza la tecnologia com a pretext per llançar-nos preguntes essencials que ens toquen a tots: Què ens fa realment humans? Es pot replicar el cor de les persones? Què significa estimar i tenir cura d’algú en un món cada vegada més individualista i competitiu?

Klara i el sol és una novel·la delicada i punyent alhora, ideal per a qui busqui històries reflexives que deixen una petjada entranyable a la nostra memòria.

Més informació:

• Consulta el llibre a l’eBiblio
• Consulta el llibre al catàleg Aladí
• Ressenya del llibre
• Kazuo Ishiguro a la Viquipèdia

Recomanat per Susi Rodríguez Melero. Biblioteca de Terrassa.

L’origen del llibre és un guió d’una sèrie de la televisió argentina que tractava de respondre a la pregunta “Què és la filosofia?” L’autor va canviar posar el focus en el què formulant la qüestió  “Què fa la filosofia?”. La crisi econòmica va fer que el projecte s’abandonés. Scavino va guardar les pàgines fins que va recuperar-les i convertir-les en un llibre. Amb el convenciment que la filosofia consisteix en l’escola dels altres per extraure dels seus discursos les regles que ens governen. L’autor recorre el pensament de Vico, Kant, Wollstonecraft, Hegel, Nietzche, Heidegger i Wittgenstein amb nombroses referències literàries i cinematogràfiques. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

He de dir que la primera cançó de Turnstile que vaig escoltar va ser T.L.C (Turnstile Love Connection) via Instagram, i efectivament vaig sentir una connexió, no tant amorosa com musical per això.

Em recordava al poc hardcore punk que he gosat escoltar en alguna de les meves recerques musicals més atrevides, als Bad Brains o als Minor Threat. Finalment, vaig escoltar aquest últim disc (abans que l’anterior Glow On, sí) on ja em van atrapar, i potser perquè no vinc precisament de ser un fanàtic del hardcore, però sí d’altres estils com el postpunk, el grunge o el nu-metal, em van caure en gràcia.

La barreja que aconsegueix el grup oscil·la entre la urgència i l’actitud del punk i la serenor i encert del pop. S’escarrassen en portar a l’oient per un viatge sonor que es mou de la velocitat i agressivitat fins a les tornades melòdiques, que malauradament acaben perdent frescor per l’excés de la mateixa fórmula.

Si alguna cosa fan bé els de Baltimore, és precisament la hibridació de gèneres, fusionant elements de post-hardcore i de rock alternatiu amb atmosferes i melodies pròpies de l’indie i el dream-pop. Sens dubte, una feina excel·lent que els ha dut de la petita escena de la seva ciutat fins al reconeixement global de crítica i públic.

Més informació:

• Turnstile a les Biblioteques
• Turnstile a la Viquipèdia
• Concert al Bonnaroo Music Festival 2026

Recomanat per Joan Cabero. Bib. de Ponent. Sabadell.

“La millor venjança és no assemblar-te a qui t’ha fet mal” 
(Marc Aureli, Meditacions. Llibre VI, paràgraf 6)

Sam Simoneaux (Lucky) arrossega massa fantasmes. Quan la seva situació sembla una mica més estabilitzada i albira un futur tranquil, la desaparició d’una nena petita als grans magatzems on treballa d’encarregat farà que la seva vida doni un gir inesperat.

Tim Gautreaux tot i que escriu en anglès, és d’origen catjun (o cajun) com el principal protagonista, un grup ètnic i cultural localitzat principalment al sud de l’estat de Louisiana on hi predominen els bayous (aiguamolls). Parlen una variant del francès, ancorada al que es parlava a la França rural del s. XVIII, molt característica. Va debutar amb el fabulós llibre de contes El mismo sitio, las mismas cosas (us el recomanem amb insistència) on retrata brillantment la classe treballadora del sud dels Estats Units; ha publicat les novel·les El paso siguiente en el baile i Luisiana, 1923 que donen pas a la monumental i èpica Desaparecidos, i dos volums de contes més, Todo lo que vale i Señales.

Perquè Desaparecidos és una obra poderosa, una d’aquelles que un cop dins no es poden deixar i que ens dol l’última pàgina. Gautreaux, de la mà de Simoneaux, o a la inversa, ens porta des de la I Guerra Mundial a les aigües del riu Mississipí a bord de l’Ambassador (una sala de ball flotant que va vorejant els pobles i llogarets de la riba a ritme del jazz primigeni del s. XX), per les vies ferroviàries que travessen els bayous i pel viatge vital i interior d’uns personatges complexos i magistrals immersos en una societat on impera la llei seca i on la vida val poc o molt depenent dels recursos disponibles.

Una novel·la es pot definir pel seu tema principal, la trama, l’originalitat... La història que ens explica l’autor toca la culpa, la venjança, la violència i el mal. La humanitat i la decència, el racisme i la supervivència, tot enllaçat amb la música, l’aventura, la intriga i pinzellades de western.

Però al nostre parer principalment es tracta d’una mostra impecable dels principis bàsics de l’estoïcisme: l’acceptació del destí, el domini de les emocions, la virtut i el control d’allò que només depèn de tu.

Aconseguiran els i les protagonistes seguir la màxima estoica de Marc Aureli? Llegiu-la i ho esbrinareu.

Més informació:

• Tim Gautreaux a les biblioteques

• Extracte d’entrevista d’EFE (Infobae)

Recomanat per Alfons Guri Comallonga. Biblioteca de Barberà del Vallès.

Aquesta tardor farà mig segle del "Presagi", un àlbum excepcional que el cantautor Ramon Muntaner (Cornellà de Llobregat, 1950 - Sant Cugat del Vallès, 2021) va dedicar de forma íntegra a musicar poemes de Miquel Martí i Pol.
I com és que Muntaner es va enamorar perdudament del poeta de Roda de Ter? Doncs ell mateix em va explicar ja fa un parell de dècades que era molt amic de Ramon Pinyol (editor de Martí i Pol) i que li va passar una còpia d'El llibre dels sis sentits abans que es publiqués. Muntaner va quedar tan encisat que durant un temps "tenia una còpia dels poemes al cotxe i fins i tot els llegia als semàfors".
I d'aquí en va néixer un disc que s'enceta amb "Aquesta remor", una reflexió sobre el silenci imposat i la consciència col·lectiva que ja despertava, i segueix amb "No demano gran cosa", "Si fossis terra" i "Les quatre banderes", la cançó amb més càrrega reivindicativa. A la cara B hi ha "Acompliment", "Ve de ponent", d'aire nostàlgic, "Presagi", "Poema", un himne a la identitat, la llengua i la geografia humana del país, i "La gran remor del mar", que tanca l'obra de manera majestuosa.
Quan Martí i Pol va escoltar "Presagi", a més, Muntaner recordava "que va tenir una reacció molt entusiasta", ja que hi havia una instrumentació i uns arranjaments elèctrics -fets per Manel Camp- "que hi donaven un aire molt modern". I tenia tota la raó.
Un gran treball que l'any 1992 la discogràfica PDI (que s'havia quedat el fons de la desapareguda Edigsa) va reeditar en un CD on també s'hi incloïa el primer disc de Muntaner, el també imprescindible "Cançó de carrer" (1975).
I aquest és precisament l'exemplar que tenim en préstec a la biblioteca Pilarin Bayés de Vic. No us ho perdeu.

Més informació:

• Ramon Muntaner a les Biblioteques
• Ramon Muntaner a la Viquipèdia

Recomanat per Jordi Sunyer. Bib. Pilarin Bayés. Vic.

Dones sense homes, de Cristina del Puerto-Peix, és una novel·la que explora la reconstrucció personal després d’una ruptura que ho capgira tot. L’Elisenda, la protagonista, veu com la seva vida fa un tomb inesperat quan la Tina, la seva parella durant sis anys, la deixa. Aquest esdeveniment desencadena una profunda revisió de la seva identitat i la porta a enfrontar-se a qüestions que havia mantingut enterrades durant molt de temps.

A través d’un relat que combina passat i present, l’autora dibuixa el retrat d’una dona que intenta entendre les ferides de la infància, les tensions familiars, la vivència de la seva orientació sexual i el dol encara obert per la mort de la seva mare. Aquest procés d’introspecció es veu marcat també pel pes d’un llegat literari familiar que condiciona la manera com l’Elisenda es percep a si mateixa i al món que l’envolta.

Un dels aspectes més destacats de la novel·la és la seva veu narrativa: propera, intel·ligent i carregada d’ironia. La protagonista estableix una mena de complicitat amb el lector, fent que la lectura sigui fluida i emocionalment sincera. Alhora, la narració incorpora pinzellades de realisme màgic i simbolisme, amb personatges i situacions que aporten una atmosfera suggeridora i que recorden la influència d’Haruki Murakami, autor admirat per l’Elisenda.

Malgrat tractar temes com la pèrdua, la solitud o la incertesa, Dones sense homes evita el dramatisme excessiu gràcies a un sentit de l’humor subtil i una mirada tendra sobre les contradiccions humanes. Cristina del Puerto-Peix construeix una història emotiva i plena de matisos, amb personatges creïbles i una sensibilitat que connecta fàcilment amb el lector.

En definitiva, aquesta novel·la és una reflexió sobre l’amor, la memòria, la identitat i la capacitat de reinventar-se quan les certeses desapareixen. Un debut literari sòlid, fresc i emotiu que confirma una veu prometedora dins la narrativa catalana contemporània.

Més informació:

• Cristina del Puerto-Peix a les Biblioteques
• Entrevista a l'autora a Núvol
• Llibres d'Haruki Murakami a Polinyà

Recomanat per Mercè Rivas. Bib. Neus Català. Polinyà.

Adaptation és una nova col·laboració entre el director Spike Jonze i el guionista Charlie Kaufman després de Com ser John Malkovich (1999). Va guanyar diversos premis, entre els quals l'Oscar i el Globus d'Or al millor actor de repartiment per Chris Cooper, i el Globus d'Or a la millor actriu de repartiment per Meryl Streep.

El film presenta Charlie Kaufman (el guionista), interpretat per Nicolas Cage, tímid i insegur, que pateix una crisi creativa mentre rep l'encàrrec d'adaptar al cinema el llibre El lladre d'orquídies de la periodista Susan Orlean (tant l'obra com l'autora existeixen). El seu germà bessó Donald (que no existeix realment), segur i carismàtic, també escriu el seu primer guió ple de clixés.

És una comèdia poc convencional que ens parla del procés de creació i de les dificultats que comporta, especialment quan es lluita per intentar ser original fora dels paràmetres marcats per Hollywood. Us avisem: no és una pel·lícula de crispetes; és complexa i fa pensar, però també molt recomanable si voleu descobrir una obra diferent i estimulant.

Més informació:

• Adaptation a les Biblioteques
• Spike Jonze a la Viquipèdia
• Com ser John Malkovich a les Biblioteques
• El lladre d'orquídies a les Biblioteques

Recomanat per Sandra Farré Oliveres. Bib. Ripollet

Max Aub (París, 1903 – Mèxic D.F., 1972) és un escriptor d’origen francès, que en plena guerra mundial s’instal·la a València amb la família. Allà estudia batxillerat i als vint anys adopta la nacionalitat espanyola. Afí a l’estètica d’avantguarda, cultiva diferents gèneres: narrativa, poesia i teatre experimental. Amb la Guerra Civil s’exilia a París i, després d’un període de reclusió en diferents camps de concentració, aconsegueix arribar a Mèxic. Allà exerceix de periodista, cineasta i professor, i no és fins al 1969 que se li permet tornar a Espanya.

Ens sembla important entretenir-nos en aquest apunt biogràfic per contrastar-lo amb el caràcter humorístic de l’obra que avui recomanem: Crímenes ejemplares. Una vegada més, l’humor negre serveix per parlar de coses molt serioses.

Al llarg de tot el seu periple vital, Max Aub va anar escrivint petits relats sobre assassinats curiosos que són d’una hilaritat extraordinària, i els feia arribar als seus coneguts a través d’una publicació anomenada Sala de espera. L’any 1957, per primera vegada, va agrupar vuitanta-set d’aquests contes i els va publicar amb el títol Crímenes ejemplares. Són els mateixos que ara l’editorial Media Vaca recupera amb il·lustracions de trenta-un artistes de primer nivell, com Asun Balzola, Arnal Ballester, Miguel Calatayud, Pep Montserrat, Gallardo, Isidro Ferrer, Ana Juan, Paco Giménez, El Roto, Gabriela Rubio o Isol. Totes aquestes il·lustracions, que, com acostuma a fer Media Vaca, són en bicromia, vermell i negre en aquest cas, tenen el valor de subratllar encara més el to escabrós i decebedor amb què Max Aub retrata la mediocritat humana.

Obriu per qualsevol pàgina el llibre i deixeu-vos sorprendre per uns textos que eren microrelats abans de la invenció d’aquest terme:

“Lo maté porque, en vez de comer, rumiaba.”
“Lo maté porque me dolía la cabeza. Y él venga hablar, sin parar, sin descanso, de cosas que me tenían completamente sin cuidado. La verdad, aunque me hubiesen importado. Antes, miré mi reloj seis veces, descaradamente: no hizo caso. Creo que es una atenuante muy de tenerse en cuenta.”

Més informació:

• Crímenes ejemplares a les Biblioteques

Recomanat per Glòria Gorchs. Bib. Roca Umbert. Granollers.

María Agúndez (Saragossa, 1990) és escriptora, locutora publicitària i il·lustradora. Als vint-i-un anys va escriure i dirigir el documental Los hombres también son vírgenes, guardonat amb el premi al millor curtmetratge documental als Premis Ciutat de Palma. Anys més tard va publicar la seva primera novel·la, Piscinas que no cubren, i amb Casas limpias ens ofereix una història carregada d’humor, observació social i una mirada aguda sobre les contradiccions de la vida contemporània.

Casas limpias presenta la història de la Sol, una dona embarassada, que necessita ajuda externa per netejar la seva casa en aquesta etapa de la seva vida. Cada setmana rep a casa seva dues treballadores domèstiques, la Diana i l’Emily, que l’ajuden amb les tasques de la llar. El que inicialment hauria de ser una ajuda pràctica acaba convertint-se en una font constant d’incomoditat i conflicte intern, ja que la Sol no encaixa fàcilment la contradicció entre els seus ideals i la realitat de necessitar aquest suport.

A través d’aquesta situació aparentment quotidiana, la novel·la reflexiona sobre les diferències de classe, les feines invisibles, la maternitat, les expectatives socials i la necessitat constant de complir amb allò que s’espera de nosaltres. Les treballadores domèstiques esdevenen un mirall on la Sol observa les seves pròpies contradiccions.

Es tracta d’una novel·la irònica, punyent i molt actual, escrita amb una veu fresca i plena d’humor. Tot i que moltes situacions arrenquen un somriure, el rerefons és profundament seriós: la distribució dels treballs de cura, la càrrega mental que sovint recau sobre les dones, el pes de les aparences i el poc reconeixement social que reben moltes persones que treballen a les llars dels altres.

Casas limpias és una lectura àgil que enganxa des de les primeres pàgines, però que alhora convida a la reflexió. Una obra que parla de les nostres incoherències, dels prejudicis que arrosseguem i de tot allò que acostuma a quedar amagat dins de cada casa neta.

Més informació:

• Casas limpias a les Biblioteques
• Web de María Agúndez
• Reportatge a RTVE
• Entrevista a Vogue España
• Entrevista a Efeminista
• Entrevista a Zenda
• Entrevista a La Voz de Galicia

Recomanat per Yolanda González. Bib. Jordi Ribas. Sant Fost de Campsentelles.

Aquest llibre és una paradoxa. Under covers és el resultat d’una pandèmia, d’internet i de les dèries de DJ d’un arquitecte. I de tot això en va sortir el llibre que tinc a les mans.

Julio Le Marchand va aprofitar el confinament per repassar la seva col·lecció de discos. Viatjava mentalment als llocs que apareixen a les cobertes dels àlbums gràcies al Street View de Google Maps. I allò que va començar com un joc, entre la necessitat d’escapament i la claustrofòbia, va convertir-se en una pila d’informació que l’autor va decidir publicar, no sense abans haver-ne fet tot el disseny ell mateix. Aquest llibre tan interessant i curiós és un fes-t’ho tu mateix de cap a peus.

Destaca l’extraordinari sentit estètic de l’autor que ho impregna tot. Des de l’acurada selecció dels cent CD —recordem que és una tria de la seva col·lecció personal— fins al disseny del llibre (i com a mostra, el seu Instagram dedicat a la seva faceta de DJ!). En els comentaris, a més de les dades més funcionals sobre on i quan es va fer cada coberta, parla sobre l’estil musical del CD i inclou anècdotes sobre els artistes. Tot sovint són casualitats de la vida que una imatge en qüestió arribi a la portada de l’àlbum.

A Under covers apareixen cases, carrers, muntanyes, estacions de metro o, fins i tot, alguna caseta de venda de dònuts. Res s’escapa a l’imaginari musical. Una de les primeres cobertes que Le Marchand comenta és la mítica banda sonora de Twin Peaks d’Angelo Badalamenti, amb aquella muntanya emboirada de fons situada a Washington. La segueixen el conegut pas de vianants d’Abbey Road dels Beatles i, gairebé tancant el llibre, la famosa imatge dels U2 al Death Valley pel seu disc The Joshua Tree. Entremig trobem grups com Pulp, R.E.M., Radiohead o, fins i tot, la banda sevillana Triana amb l’imprescindible El Patio!

Aquest és un llibre que s’ha de tenir, especialment si ets un addicte a la música, perquè va més enllà de la música per entrar en el territori de la mitologia musical. Tal com diu Borja Prieto al pròleg, les cobertes dels discos són la cirereta del pastís per als aficionats a la música, només superades per la samarreta suada d’un concert (arghhh!).

Més informació:

• Under covers: historias en cubiertas a les Biblioteques

Recomanat per Francesca Cano. Bib. Can Pedrals. Granollers.

Maleït futbol és un brevíssim llibre sobre històries curioses d’aquest esport centenari que genera tantes passions, odis i negocis. Perquè malgrat les seves contradiccions, el futbol també ens emociona, ens uneix i és capaç d’ajudar-nos a canviar les coses.

Més informació:

• Maleït futbol a les Biblioteques
• Toni Padilla a Panenka

Recomanat per Marcel Comas Subirà. Bib. Lolita Milà. Martorelles.

Segur que moltes coneixeu la història de La Bella Dorment, però si voleu gaudir d’una bona reinterpretació d’aquesta història, heu de llegir La Gripaueta.

Tanca espinosa, de T. Kingfisher, amb traducció d’Elena Ordeig i publicat per Indòmita, ens narra la història de la Gripaueta, a qui li encomanen custodiar, amb la seva màgia, una fortalesa coberta per una gran tanca d’esbarzers. Després de molts segles, un cavaller s’hi apropa amb la intenció de descobrir què s’hi amaga i desfer una possible maledicció.

Fent ús de poques pàgines, l’autora confecciona una trama molt ben filada. La història combina el present amb retalls del passat, que esdevenen imprescindibles per situar-nos i ser coneixedors de com hem arribat fins al moment actual.

Entre paratges foscos, tendres, tristos i altres d’alegres i esperançadors, T. Kingfisher crea uns personatges plens de simbolisme i força.

La Gripaueta no us deixarà indiferents, amb els seus pensaments, el seu caràcter i la seva naturalesa, malgrat la seva condició. Podreu no només gaudir d’aquesta reinterpretació exquisida, sinó que també reflexionar sobre els actes d’éssers ben peculiars.

En definitiva, es tracta d’una proposta breu, però molt ben construïda, que confirma el talent de T. Kingfisher per donar una nova vida als contes tradicionals.

Més informació:

• T. Kingfisher a les Biblioteques

Recomanat per Rosa Puigdomenech. Bib. Ca l’Oliveres. Lliçà d’Amunt.

La Sagrada Família no va ser mai un projecte només d’arquitectes, escultors o mestres d’obres. Ja des dels anys trenta, aquest repte, aquest ideal, transcendia els límits de l’obra pròpiament construïda per convertir-se en un projecte col·lectiu del barri.

Amb aquesta novel·la tenim l’oportunitat de conèixer els nens i les nenes que creixien entorn del temple i que, amb ell, s’anaven fent grans.

Molts dels adults del barri treballaven sota les ordres de Gaudí i alguns d’altres feien de models; permetien que els enguixessin tot el cos per, després, esdevenir pedra i encarnar un personatge rellevant dels que apareixerien a la façana del Naixement.

El somni de tota aquesta gent semblava invencible, però va arribar la Guerra Civil...

Més informació:

• Alfred Bosch a les Biblioteques
• Basílica de la Sagrada Família

Recomanat per Ariadna Sancho. Bib. Contravent. Vilanova del Vallès.

El món de la literatura de fantasia va tenir un moment àlgid fa unes poques dècades amb la publicació de les obres d’escriptors com George R. R. Martin, Patrick Rothfuss, Steven Erickson o Brandon Sanderson. Els seus llibres amb nissagues ben conegudes van encisar a milers de lectors d’arreu del món i van crear generacions de nous lectors. Alguns d’aquests autors, però, han anat desapareixent dels prestatges i han deixat les seves aventures inacabades. Si algun dia veurem com acaben les obres de Martin o Rothfuss no ho sabem, però el que tenim clar és que tenim altres opcions al nostre abast. En aquest punt podríem parlar del prolífic Brandon Sanderson (quin ritme porta!) o de l’escriptora Robin Hobb, que sembla que finalment rep el reconeixement que es mereixia des de fa vint anys.

Però, més concretament, us volem recomanar una obra de l’escriptor Joe Abercrombie, un autor anglès que, gràcies a la seva feina honesta i constant, s’ha fet un lloc entre els grans del gènere. Les claus del seu èxit es basen sobretot en una narrativa impactant amb les seves dosis de cruesa, però en la dosi justa. La seva fantasia és bruta i té un cert punt realista amb personatges plens de defectes però que, tard o d’hora, tindran el seu moment d’heroïcitat (però també de patiment). Tot això amb una narrativa trepidant que arrossega el lector a passar pàgines contínuament.

A l’hora de recomanar una de les seves obres, segurament la majoria escolliria La primera ley, la seva primera trilogia i que és fonamental per a qualsevol lector interessat en la literatura fantàstica. Però avui us volem apropar una de les seves darreres obres: Un poco de odio, la primera part de la trilogia de La era de la locura, i que, injustament, ha passat una mica desapercebuda. Segurament perquè Abercrombie ha seguit creixent com a escriptor i en aquesta obra deixa una mica apartat el vessant aventurer per centrar-se en la política i els canvis socials. No és estrany que l’autor faci servir la fantasia com a vehicle per poder parlar de les injustícies del món, aspecte que en aquesta trilogia és més que evident, amb una crítica ferotge al capitalisme. Així que, si teniu una mica de paciència, podeu gaudir d’una trilogia amb molta càrrega d’aventures, però que també contempla l’abús del poder, la política i l’avarícia.

Més informació:

• Joe Abercrombie a les Biblioteques
• Joe Abercrombie
• Joe Abercrombie a Alianza Editorial

Recomanat per Héctor Calvet. Bib. Can Mulà - Jordi Solé Tura. Mollet del Vallès.

Internament és la novel·la de debut de la periodista vilafranquina Mònica Ramoneda, publicada per Angle Editorial el 2023. L’autora hi aborda el tema de la salut mental des d’una òptica molt personal i sincera perquè, tot i que els personatges secundaris i l’entorn són ficcionats, podem dir que la novel·la és autobiogràfica. De fet, la seva escriptura neix com a prescripció mèdica, com a eina de curació, de la necessitat de posar distància per mirar d’entendre’s. I el resultat és espectacular!

De la mà de la Maia viurem el que és realment una depressió, amb els seus antecedents des de l’adolescència, les seves crisis, els seus altibaixos i també el seu internament en un centre psiquiàtric, un episodi duríssim, i la seva sortida, que coincideix amb el confinament per la pandèmia de la covid per fer-ho encara més difícil.

El relat és cru, fa patir, llegiu-lo en un bon moment, perquè el sentireu tan real i colpidor que empatitzareu moltíssim amb la Maia i podreu sentir tant la seva ràbia, la seva incomprensió i la seva soledat, que tindreu moltes ganes d’abraçar-la i us farà entendre molt i molt bé com de devastadora és aquesta malaltia, encara ara massa estigmatitzada. Justament aquest és un dels objectius del relat també, fugir de la romantització de la malaltia i de la seva identificació amb el jo, com molt bé apunta l’epígraf de l’escriptora Siri Hustvedt.

Us animem a donar-li la mà i acompanyar-la al llarg de la novel·la, perquè més enllà de «l’abisme que l’habita», la Maia es mereix un final esperançador...

Més informació:

• Mònica Ramoneda a les Biblioteques
• Entrevista a Núvol
• Entrevista a El 3 de Vuit

Recomanat per Sònia López. Bib. Can Rajoler. Parets del Vallès.

«Erudit i fascinant… Hi ha molts llibres sobre escalada i escaladors, i aquest és un dels millors i més sorprenents que he llegit.» The Times

Un viatge com cap altre per la història de la fascinació per les muntanyes.

Preparar-se física i mentalment durant mesos, triar la motxilla de la mida justa, no oblidar-se uns mitjons de recanvi, omplir un pot amb ganyips i esperar el dia. El despertador sona ben d'hora, encara és fosc. Unes hores de cotxe, deixar-lo mig mal aparcat a la vora d'una pista de muntanya i iniciar el camí. I pujar i pujar i pujar. I fer cim. Quina meravella!

Per a aquells que s’estimen les muntanyes, la capacitat que tenen per fascinar-nos és indiscutible. Però, per a molts, el seu atractiu supera la raó; la seva bellesa extraordinària compensa els immensos riscos que comporta escalar-les. En aquesta obra trencadora, que ja ha esdevingut un clàssic, Robert Macfarlane explora com les muntanyes han aconseguit embadalir-nos i atreure’ns cap a les altures… de vegades a costa de la nostra vida.

Llegiu-lo. És un imprescindible.

Recomanat per la Bib. Santa Oliva - Olesa de Montserrat

Les trementinaires representaven tot aquell saber popular relacionat amb les plantes, els seus usos, per a què servien... Aquest coneixement les ajudava a preparar ungüents, cremes i utilitzar-les per guarir tant a animals com a persones. Amb el pas del temps aquesta saviesa popular s'ha anat perdent, tot i que per sort poc a poc s'intenta recuperar.

Una de les persones que es dedica a això, és l'autora d'aquest llibre, l'Olga Domingo, trementinaire hereva del llegat de les trementinaires d'Ossera, de cal Negra, que té a la seva besàvia com a font d'inspiració. 

Aprenent de trementinaire pretén exactament això: oferir l'oportunitat d'endinsar-nos en el món de les plantes, i alhora ensenyar-nos a preparar alguns remeis. Però a la vegada l'Olga mostra un gran respecte per la natura, indicant de quina manera podem recol·lectar al bosc allò que necessitarem. aquí trobarem des d'ungüents per a petites contusions, a cremes de bellesa. I a la vegada, ens explica com diferenciar les plantes, quan recollir-la depenent de l'estació en la que ens trobem. 

És, doncs, un llibre que ajuda a iniciar-se en la feina de trementinaire, sí, i alhora és un llibre ple d'amor envers la natura que ens mostra la cura que tenien aquestes dones de la natura, doncs només així podien continuar amb la seva feina.

Recomanat per: Sara Codina Laso. Biblioteca Central de Terrassa

L’origen del llibre és un guió d’una sèrie de la televisió argentina que tractava de respondre a la pregunta “Què és la filosofia?” L’autor va canviar posar el focus en el què formulant la qüestió  “Què fa la filosofia?”. La crisi econòmica va fer que el projecte s’abandonés. Scavino va guardar les pàgines fins que va recuperar-les i convertir-les en un llibre. Amb el convenciment que la filosofia consisteix en l’escola dels altres per extraure dels seus discursos les regles que ens governen. L’autor recorre el pensament de Vico, Kant, Wollstonecraft, Hegel, Nietzche, Heidegger i Wittgenstein amb nombroses referències literàries i cinematogràfiques.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

“Ninguna institución en Europa ha conseguido jamás para la dama la libertad de desarrollarse de la que disfrutó en el convento [...] segons la historiadora Emily James.

L’autora, doctora en història, s’ha especialitat en la vida religiosa femenina de principis de l’edat moderna. En aquest llibre explica el dia a dia de les dones que van viure en comunitats religioses entre els segles XV i XVIII. Reivindica i documenta la rica vida cultural i educativa que tenien les religioses. Però la importància de la vida monàstica femenina no només resideix en la cultura, els convents proporcionen informació sobre les dinàmiques de les economies locals i aspectes de la història europea des de la perspectiva de gènere de les dones que vivien en comunitats religioses. Una ideologia de gènere on la dona només podia seguir dos camins acceptables per la seva condició: la vida religiosa en clausura o el matrimoni i les responsabilitats familiars.

Una obra necessària per aprofundir en la vida d’unes dones sovint oblidades dels estudis històrics.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Otelo viu en un centre d’acollida des de que va patir un tràgic incident a la infància. Fascinat des de petit als ocells, per fi obté un permís per realitzar pràctiques en una associació d’ornitologia del seu poble natal. Allà es trobarà amb antics companys de la infància, però també amb un passat carregat de secrets.

L’autora ens presenta un relat iniciàtic en un entorn de ciència-ficció. Els protagonistes viuen a la Lluna ja que la Terra s’ha tornat totalment inhabitable. Jade Khoo fa gala de la seva mestria amb un dibuix de línia delicada i el domini de l’aquarel·la amb clara influència de Hayao Miyazaki.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Kayla E. es despulla en el seu primer treball com a autora de còmic. Una autobiografia de la seva infància i dels abusos que va patir a partir del divorci dels seus pares. Víctima d’una família disfuncional, l’autora desplega tot un ventall de recursos gràfics per donar veu a les pors i inseguretats de la seva infància. Variacions dels contes infantils, jocs,  tests, anuncis patrocinats i petits episodis de la seva vida quotidiana que deixen al descobert una crueltat extrema. L’autora fa servir el color blau, blanc, vermell i groc per obrir-nos el cor als seus records més íntims. L’obra ha guanyat el Premi Ingatz 2025 al la millor novel·la gràfica, una menció honorífica als Premios Internacionales del Libro Latino 2005 a més de gunayar el premi Creative Capital per la seva següent novel·la gràfica: I will give you rest.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Piezas és un còmic escrit i il·lustrat per Víctor L. Pinel que parteix de la relació entre un noi voluntari en una residència d’ancians i una dona gran d’aquest centre una mica malhumorada i desobedient, a la qual li encanta jugar als escacs.

L’anciana inicia el noi en aquest joc i, en aquest jugar ple de converses, l’autor va entreteixint un entramat singular de personatges secundaris corrents i variats que són relacionats, cadascun d’ells, amb una peça d’aquest joc i amb el moviment que la defineix.

Amb aquest paral·lelisme, l’autor ens parla de les decisions i moviments de la vida i dels diferents tipus de relacions, convertint l’obra en un còmic original, rodó i equilibrat en tots els seus aspectes; la narrativa, el dibuix, el color, la càrrega emocional, la composició, tot t’embolcalla i fa que no vulguis que s’acabi.

Més informació:

• Víctor L. Pinel a les Biblioteques
• Víctor L. Pinel a Instagram

Recomanat per Helena Peñarroja. Bib. L’Escorxador. Sant Celoni.

Abby Kita acaba d’arribar a l’elitista acadèmia femenina Wilberton i no acaba d’encaixar. Cada any la Societat Teatral de Wilberton representa una obra de teatre i hi participen les alumnes més prestigioses de l’acadèmia. Aquest any l’obra de Romeu i Julieta té un final tràgic. Trobem l’Elizabeth, una de les alumnes més estimades i amb més carisma de l’institut, morta l’endemà de l’estrena.

Casualment l’Abby va ser la darrera persona que va veure l’Elizabeth amb vida. Quan les autoritats comencen a investigar sobre la mort de l’Elizabeth, l’Abby s’adona que Wilberton amaga molts secrets darrera la seva aparent perfecció. Són secrets pels quals val la pena matar?

Un còmic de misteri ple de sorpreses inesperades que et deixarà captivat des de la primera pàgina.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Si imaginem un món millor podrem fer-lo realitat.

Aquest llibre és un recull del que en principi podrien ser una conjunt de somnis i d’idees utòpiques, però que amb la tenacitat d’un grup de gent visionària han esdevingut una realitat.

Actualment, des de diferents parts del món s’estan desenvolupant experiències comunitàries modestes però interessants i efectives en àmbits com l’agricultura urbana, l’urbanisme, el cooperativisme, els ecosistemes, la transició energètica, l’agroecologia, la indústria verda, la mobilitat, l’economia... i que la major part de les vegades passen desapercebudes.

Ecotopies és el fruit d’un col·lectiu d’escriptors i dibuixants entre els que destaquen: José Luís Fernández Casadevante, conegut per Kois, sociòleg, i cooperativista i activista social centrat en la sobirania alimentària i el moviment veïnal; i Joan Negrescolor, il·lustrador professional i artista gràfic, estretament vinculat a l’activisme i als moviments socials.

Aquests han recollit i donat forma un conjunt d’iniciatives innovadores en forma de petites càpsules acompanyades d’imatges que ens permeten visualitzar varies propostes per fer front a la crisi ecosocial.

Petites grans idees!

Recomanat per Biblioteca del Casino

En el norantè aniversari de la mort de Federico García Lorca, és natural que es publiquin nombroses obres relacionades amb el dramaturg i poeta granadí. Aquest és el cas de Lorquiana, una novel·la gràfica de gran teatralitat.

El còmic és una fusió original de tres de les grans obres teatrals de Lorca: Bodas de sangre, Yerma i La casa de Bernarda Alba i planteja què passaria si la mateixa dona fos la protagonista de les tres històries.

Així, Lorquiana ens mostra una dona que viu una joventut tràgica a Bodas de sangre, que aconsegueix superar aquell episodi però cau en un matrimoni frustrant a Yerma i que acaba els seus dies immersa en una gran tragèdia familiar, amb La casa de Bernarda Alba. Els tres drames rurals de Lorca es converteixen, d’aquesta manera, en una única història.

Un dels aspectes més interessants de Lorquiana és l’evolució de la protagonista, que envelleix al llarg de la història i travessa aquests tres moments vitals marcats igualment pel desig, la maternitat, la frustració i el control social.

Amb guió de Salva Rubio, nominat al Premi Planeta, i dibuixos de la debutant María Badía, Lorquiana és una obra de forta càrrega feminista que representa amb contundència l’opressió patriarcal, el patiment de les dones, la repressió i la frustració social.

Una reinterpretació original i colpidora de l’univers de Federico García Lorca, que acosta els temes de l’autor als lectors actuals i convida a redescobrir les seves grans obres de teatre des d’una mirada nova.

Recomanat per Elisabet Vazquez Puig. Biblioteca de Ripollet.

Saps que hi ha dracs que dormen a la ciutat de Barcelona?
T'has preguntat mai on pots trobar-los?
En un edifici, en un parc, en una casa, potser?

En aquest àlbum il·lustrat, i de la mà de la Colometa i el seu nou amic inesperat, t'endinsaràs en l’aventura de descobrir que s'amaga dins la casa Batlló de Barcelona, on les parets tremolen, l’aigua comença a entrar pel terrat i l’ombra d’una cua gegant s’acosta per les escales.

En aquest any 2026, on Barcelona és la capital mundial de l’arquitectura, convidem a totes les famílies a endinsar-vos i gaudir del món de l’arquitectura amb àlbums com aquests, on descobrireu la Casa Batlló d’Antoni Gaudí a través d’un text entenedor d'en Cécili Alix i unes il·lustracions molt vistoses i plenes de color d'en Fred Sochard.

Adequat de 6 a 8 anys.

Més informació

Recomanat per Rosa Dual de la Biblioteca El Castell de Vacarisses

Músic i compositor argentí que ha fusionat folk i rock durant dècades en grups com Arco Iris o Bajofondo, a més de treballar com a productor al costat d’algunes de les millors bandes llatinoamericanes.

Amb l’entrada de segle la seva música va arribar al cinema, on ha participat en multitud de projectes, encaixant perfectament en gran diversitat de pel·lícules amb directors com Alejandro G. Iñárritu, Walter Salles o Ang Lee.

Posteriorment, també ha creat bandes sonores per a videojocs com The Last of us, el què ha ampliat encara més el seu públic entre les generacions més joves.

De Ushuaia a Quiaca va néixer fa quaranta anys, arran d’un viatge que Santaolalla va fer junt a León Gieco des de l’extrem sud fins a l’extrem nord de l’Argentina, enregistrant i tocant amb músics de folk de les diferents cultures que hi formen part.

Aquesta cançó, inclosa a posteriori a la banda sonora del film Diarios de motocicleta, permet ja entreveure l’estil més habitual de les seves composicions posteriors.

Tot i que utilitza molts altres instruments (alguns propis d’altres cultures i èpoques), potser el tret més característic de la seva música és la sonoritat del ronroco; un instrument de corda de la família del charango utilitzat habitualment a la música andina, que Santaolalla interpreta a la seva pròpia manera amb un resultat fascinant.

Més informació:

• Gustavo Santaolalla a les Biblioteques 
• Gustavo Santaolalla a la Viquipèdia

Babel : music from and inspired by the motion picture / Santaolalla, Gustavo

The Motorcycle diaries : original motion picture soundtrack / Santaolalla, Gustavo

Biutiful : original motion picture soundtrack / Santaolalla, Gustavo

Camino / Santaolalla, Gustavo

Brokeback Mountain / Santaolalla, Gustavo

The Last of us. Parte I /

The Last of us : parte II /

The Last of us /

The Last of us. Segunda temporada completa /

Babel /

Camino /

Diarios de motocicleta /

Biutiful /

Brokeback mountain : en terreno vedado /

Amores perros /

Agosto /

Relatos salvajes /

21 gramos /

Relatos salvajes /

El Libro de la vida /

Recomanat per Adrià Fernández. Bib. Josep Soler i Vidal. Gavà. 

L’autora, després d’anys de recerca, reconstrueix el món prehistòric per presentar-nos una història de del punt de vista femení, donada la importància de les deesses o Venus paleolítiques. El còmic comença amb una reflexió sobre el rol de l’home i la dona en l’imaginari religiós i la realitat actual amb una jove autora que es qüestiona i pregunta sobre aquests temes.  L’art és el fil conductor i punt de partida d’aquest relat a mig camí entre la reivindicació i la història on l’autora ens ofereix una visió totalment nova dels nostres orígens.

Al final del llibre trobareu una extensa bibliografia sobre el tema on Lust no només referencia les seves fonts sinó que també trobarem el text complet. Aquest còmic va ser guanyador del premi alemany del llibre de no ficció 2025.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Rosi Legido ens explica en primera persona la seva amistat amb Piluca, una dona de 90 anys. Un còmic commovedor i intimista sobre la relació d’una jove i una dona gran. Un relat tendre i divertit sobre l’amistat de dues dones, de dues generacions que, aparentment no tenen res en comú. El dibuix de José Fonollosa posa la guinda a una història d’amistat i d’amor incondicional als animals, un tema que el dibuixant ja havia treballat anteriorment.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Espanya, anys 30. Inés, una mare soltera, manté a les seves dues filles ocultes a casa per evitar que vagin a un orfandat. Un dia es creua amb Clavel de Luna, un transvestit de cabaret de qui es fa amiga. Entre elles sorgeix una forta amistat que s’haurà d’enfrontar amb la societat opressiva que les aboca a la clandestinitat. L’Águeda i la Rosita, sempre tancades a casa, sovint no saben distingir entre la realitat i la fantasia. Un còmic a mig camí entre el conte de fades i els relats de terror on les protagonistes hauran de guanyar-se la llibertat de ser elles mateixes a un preu molt alt. L’autor utilitza l’aquarel·la per recrear un univers dual: la fantasia de la infància i el terror de la realitat.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Uxía Larrosa, Menció Talent Jove del Premi Finestres de Còmic en Català 2025, ens proposa un còmic intimista, quotidià però a l’hora revelador i inquietant. Carme, una treballadora qualsevol amb una vida rutinària, descobreix un dia que la seva ombra s’ha separat d’ella. Aquest fet altera la seva vida i la seva relació amb els amics i la parella. Aparentment és la mateixa però quan un dia torna a reunir-se amb la seva ombra descobreix que la vida que ella ha viscut separada és la que l’hagués agradat viure a ella.

L’autora aprofita la metàfora de la separació per introduir-nos al món de la dualitat, de l’estranyament dins de la quotidianitat per oferir-nos una faula sobre la identitat, les rutines i la impossibilitat d’escapar de les estructures socials que ens sostenen. Ho fa amb molta delicadesa, sense jutjar cap actitud. Conscient que la millor manera de retrobar-se a un mateix, sovint, és amb una separació.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La Cami, la Sofi, la Cata i la Majo són amigues de tota la vida, però ara toca créixer, prendre decisions i afrontar canvis que les allunyen. Entre Santiago de Xile i Madrid, la novel·la parla de migració, maternitat, desarrelament i amistat, però també de la necessitat de conservar els vincles que ens han fet qui som.

Una primera novel·la sobre el pas a la vida adulta i sobre aquestes amistats que, malgrat la distància i els canvis, continuen sent un lloc on tornar. Una història tendra i lluminosa sobre créixer sense deixar enrere les persones que ens han acompanyat.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Aquest llibre és un assaig divulgatiu en què la periodista i musicòloga Aliette de Laleu reivindica el paper de les dones en la història de la música clàssica.

El llibre parteix d’una pregunta: quantes dones compositores coneixem? A partir d’aquí, De Laleu recupera figures com Maria Anna Mozart, Clara Schumann, Fanny Mendelssohn, Louise Farrenc, Barbara Strozzi i Lili Boulanger, entre moltes altres, i explica les dificultats que van haver d’afrontar per poder estudiar, crear i difondre les seves obres en una societat que reservava l’espai artístic públic als homes.

De Laleu qüestiona un relat de la música clàssica gairebé exclusivament masculí i mostra com les convencions socials, l’accés desigual a l’educació, les expectatives familiars o les dificultats per publicar i interpretar les seves obres van condicionar les trajectòries de moltes d’aquestes dones amb un gran talent.

A través d’un recorregut històric, l’autora mostra com nombroses compositores, instrumentistes i directores d’orquestra van contribuir de manera decisiva al desenvolupament de la música, tot i que molt sovint han estat ignorades o invisibilitzades.

En definitiva, Mozart era una dona és una lectura molt interessant i necessària per comprendre la història de la música des d’una perspectiva més inclusiva. Es tracta d’una obra divulgativa, crítica i reivindicativa que anima el lector a qüestionar els relats tradicionals i a descobrir veus femenines que mereixen ocupar un lloc destacat en la memòria cultural.

Us animem a descobrir la música d’aquestes dones. Aquests CD els trobareu a les biblioteques:

• Clara Schumann, Fanny Mendelssohn 
• Barbara Strozzi, 1619-1677 

Més informació:

• Mozart était une femme a Hachette
• Mozart était une femme a la Philharmonie de Paris

Recomanat per Anna Artigas. Bib. Pilarin Bayés. Vic.

Las aventuras de Spirou y Fantasio

L’any 1999 el dibuixant espanyol José Luis Munuera comença a treballar amb l’autor de còmics francès Jean-David Morvan. La seva col·laboració  ha generat la publicació d’historietes de Sir Pyle S. Culape, Merlin, Nävis i les noves aventures d’Spirou y Fantasio.1​.

Planeta de Agostini publicà un número especial de “Las aventuras de Spirou y Fantasio” de Morvan y Munuera, unint en un sol volum les historietes “Paris bajo el Sena”, “El hombre que no quería morir” i “Spirou y Fantasio en Tokio”.

En “París bajo el Sena”, l’Spirou i Fantasio hauran de rescatar al Compte de Champignac, segrestat per uns robots gegants, i salvar la ciutat de París de la seva completa inundació.

En “El hombre que no quería morir” Fantasio es trobarà amb Zantafio i el propi Tanzafio. Tota una aventura que portarà als protagonistes a descobrir el secret de El Dorado i la font de l’eterna joventut.

En “Spirou y Fantasio en Tokio” l’Spirou i Fantasio visiten un parc temàtic ambientat en el Japó medieval però ràpidament es veuran immersos en aventures màgiques, plenes de ninges i samurais.  

Morvan i Munuera donen una nova visió dels personatges clàssics de Dupuis, més moderna i dinàmica, que de ben segur agradarà a petits i grans. Una delícia!

Recomanat per Núria Maymó. Biblioteca Les Voltes de Sant Vicenç dels Horts.

Segurament hem sentit a parlar d’algun pont que rep el sobrenom, o és conegut per tothom, com “El Pont del Diable”. Per exemple, un dels més coneguts és el Pont del Diable de Martorell, que determina els termes municipals i comarcals de Castellbisbal (Vallès Occidental) i Martorell (Baix Llobregat), i que antigament era una important via d’accés al pla de Barcelona. Precisament, els gegants de Martorell ens recorden la llegenda relacionada amb el pont. També l’aqüeducte de les Ferreres, situat als afores de Tarragona, és conegut popularment com el Pont del Diable. Va ser construït pels romans al segle I dC, com un element de propaganda del poder de l’Imperi Romà. Tal com diu l’autor “Catalunya és un país de valls i muntanyes, ponts i rius”, i gràcies a aquest llibre podem descobrir molts ponts del diable, alguns gens coneguts, que es troben arreu de Catalunya, i també de la zona francesa de la Catalunya Nord.

Un dels mèrits d’aquesta recomanació, és que aquest llibre recull per primera vegada la relació més extensa de ponts del diable. Però no només ens trobem davant d’un bon inventari d’aquestes singulars infraestructures, sinó que l’autor va més enllà, i fa un relat a cavall entre la tradició i la història. Primerament, analitza la figura del diable, qui segons les creences populars és la personificació del mal, i segons les llegendes és qui construeix els ponts, quan algú exclama “Tant de bo, que es fes un pont aquí, encara que hagués de donar la meva ànima al dimoni”. D’altra banda, mostra les particularitats de la llegenda, en funció del pont i del municipi on es troba, perquè moltes vegades no tot és tan evident com sembla.

I pel que fa al vessant històric, ens mostra gravats i fotografies antigues dels Ponts del Diable, els canvis de nomenclatura, i la seva evolució arquitectònica. En definitiva, és un bon llibre, idoni per conèixer més el nostre patrimoni, en petites píndoles de lectura diària.

Recomanat per David Tristany i Gámez de la Biblioteca de Gironella

Si es busca un llibre que ajudi els més petits a entendre el ritme real del món, es recomana Paciència, de l'autora Rachel Williams. Aquest llibre il·lustrat segueix la mateixa filosofia de desacceleració que Amb calma (títol anterior de la mateixa autora), oferint un enfocament innovador a l'hora d'abordar el concepte del temps per als infants.

Tant Amb calma com Paciència comparteixen un mateix objectiu: convidar els infants a aturar-se, observar i connectar amb el món natural, però utilitzen estructures, il·lustradors i conceptes clau completament diferents. Mentre que Amb calma se centra en els fenòmens naturals en si mateixos, Paciència explora el concepte del temps i utilitza la natura com a mirall per recordar-nos que cada cosa porta el seu temps. Una proposta que anima els infants a viure l’espera amb més calma i a comprendre que no tot pot ser immediat, ajudant-los a gestionar la frustració en un món que sovint va massa de pressa.

L'estructura del llibre Paciència és un dels seus grans encerts: a cada doble pàgina es mostra una unitat de temps fixa a l'esquerra - un minut, una hora, una nit, dues setmanes o fins i tot més de cent anys- i, a la dreta, s'explica visualment què passa a la natura durant aquest interval, a través d'exemples naturals fascinants, com ara el cicle de vida d'una tortuga,  o el creixement d'un pomer.

Paciència està il·lustrat per Leonie Lord, amb un estil contemporani, lluminós i dinàmic i destaca especialment pel contrast visual. És un àlbum il·lustrat imprescindible, adequat per a una edat a partir de 5-6 anys, ideal per a casa o per a l'aula. A més, desperta l’interès a aprendre a assaborir el pas del temps amb serenor i a connectar amb la virtut d’acceptar que les coses no sempre passen a l'instant, ja que sovint cal esperar i no tenir pressa.

Ben cert és que la natura no entén de presses. I és que, com diu l’autora: ”Aquest llibre vol ser un antídot contra la immediatesa del món actual”.

Recomanat per: Rosa Casas. Biblioteca Ferrer i Guàrdia. Alella

Què passa quan la vellesa deixa de ser sinònim de calma i renúncia? En aquests tretze contes, Jane Campbell dona veu a dones grans que encara desitgen, s’enamoren, s’enfaden, gaudeixen i transgredeixen. Amb humor, tendresa i una bona dosi d’ironia, l’autora parla del desig, el sexe, la memòria i la necessitat de sentir-se viva més enllà dels setanta anys.

Una obra sorprenent i poc convencional que qüestiona la manera com acostumem a representar la vellesa femenina. Perquè fer-se gran no vol dir deixar de desitjar, de sentir o de viure intensament. I Jane Campbell ho explica amb una llibertat contagiosa.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El protagonista d’aquesta novel·la és un jove islandès que acaba de perdre la mare. La seva relació amb el món és distant, però l’Arnljótur té una passió: les roses, especial-ment una varietat antiga de vuit pètals, la rosa candida, que la seva mare cultivava amb devoció. Aquesta passió el du al sud d’Europa per restaurar el roserar d’un monestir. Lluny de casa li toca afrontar el dol i la solitud —fins que l’Anna, la noia amb qui va passar una nit abans de marxar, el contacta per dir-li que ha tingut una filla seva i que se n’haurà de fer càrrec durant un temps.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

L'art de criar amb autoestima és un llibre de criança i educació familiar que ofereix eines pràctiques per ajudar els infants a créixer amb confiança, seguretat i una bona imatge d'ells mateixos. L'autora, Úrsula Perona, convida mares, pares i educadors a reflexionar sobre el paper que tenen les paraules, els límits i l'acompanyament emocional en el desenvolupament infantil. Mitjançant exemples quotidians i situacions fàcilment reconeixibles, proposa estratègies senzilles per reforçar l'autoestima dels nens i afavorir unes relacions familiars més positives. Amb un llenguatge clar i proper, aquest llibre aporta recursos útils per afrontar els reptes de l'educació i promoure un entorn familiar basat en el respecte, la confiança i el benestar emocional.

Adequat per a famílies.

Recomanat per la Biblioteca del Sud de Sabadell

Trobar un moment per cuidar el cos i la ment no sempre és fàcil, però "Yoga: plan de ejercicios 30-días" ho posa a l'abast de tothom. L'obra de Linda Gaines proposa un programa estructurat mes a mes, dissenyat per progressar de manera gradual i adaptar l'exercici al ritme de vida actual, tant per a qui s'hi inicia com per a qui busca consolidar un hàbit saludable.

El llibre és molt visual, clar i fàcil de seguir, amb explicacions i dibuixos pas a pas de cada postura i seqüència. Més enllà d'oferir un catàleg d'exercicis, l'enfocament està pensat perquè el lector pugui treballar la flexibilitat, la força i la concentració de forma equilibrada. I aquí rau el punt fort de la proposta, ja que ens presenta una pràctica mil·lenària en una rutina assequible i motivadora per a qualsevol època de l'any.

Més informació:

• Ioga al catàleg Aladí

Recomanat per la Biblioteca Municipal l'Ateneu d'Esparreguera.

La roba forma part de la nostra vida quotidiana, però també parla de qui som, de com volem ser vistos i del món al qual pertanyem. Rita Rakosnik parteix de la moda per anar molt més enllà de les tendències i reflexionar sobre identitat, classe social, gènere, consum, bellesa i cultura. Una mirada que converteix una activitat aparentment superficial en una porta d’entrada a qüestions profundament humanes.

Amb un llenguatge proper i una perspectiva crítica, l’autora ens convida a mirar la roba amb uns altres ulls i a preguntar-nos per què vestim com vestim. Un assaig àgil i estimulant, ple de referències i reflexions, que farà que la propera vegada que obrim l’armari ens preguntem si realment triem la nostra roba amb tanta llibertat com pensem. Una lectura ideal per a qui vulgui entendre la moda com una forma d’expressió, però també com un reflex de la societat.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Què ens queda encara del franquisme? Josep Fontana va dedicar bona part de la seva trajectòria a estudiar el franquisme i les seves conseqüències. Aquest volum, a cura de Jaume Claret, reuneix apunts de classe, conferències i altres textos que permeten seguir l’evolució del pensament de l’historiador sobre el règim, la repressió, les transformacions socials i les formes de resistència. Una mirada rigorosa i compromesa que ajuda a posar els fets en context i a entendre les múltiples dimensions d’aquells anys.

Més que un simple llibre d’història, és una invitació a conèixer el passat amb esperit crític i a preguntar-nos com aquell període continua present en la societat actual. La varietat dels textos fa que la lectura sigui dinàmica i permet descobrir, de primera mà, la manera de treballar i d’interpretar la història d’un dels grans historiadors contemporanis. Una bona oportunitat per acostar-se al llegat de Fontana i per comprendre millor un període que encara genera preguntes i debat. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Fa mil anys, en un context marcat per la violència feudal, les autoritats religioses i polítiques de la Catalunya medieval van començar a establir mecanismes per limitar la violència i protegir persones i béns. Bernabé Dalmau ens acosta al sínode de Toluges de 1027, promogut pel bisbe-abat Oliba, una de les primeres manifestacions de les assemblees de Pau i Treva. El llibre situa aquests fets en el seu context històric i explica el paper d’Oliba, bisbe de Vic i fundador del monestir de Montserrat.

Amb només seixanta pàgines, és una introducció breu i accessible a un episodi fonamental de la història medieval catalana i a una iniciativa que va contribuir a posar límits a la violència i a afavorir la convivència. Una lectura especialment oportuna coincidint amb el mil·lenari de la Pau i Treva, que permet descobrir els orígens d’aquest moviment i reflexionar sobre la vigència d’algunes de les seves idees.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Dormir bé és possible, i aquest llibre proposa eines pràctiques per entendre i afrontar l’insomni des de la psicologia cognitiva. Rafael Santandreu explica com la por a no dormir pot alimentar un cercle viciós que dificulta el descans i ofereix estratègies per reduir l’ansietat, calmar la ment i recuperar uns hàbits de son saludables. Basat en els principis de la teràpia cognitivoconductual, el llibre presenta un mètode pràctic per afrontar les dificultats per dormir i millorar el benestar emocional. Una guia dirigida a totes aquelles persones que volen comprendre millor el seu insomni i recuperar el descans.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Aquest epistolari reuneix gairebé cent cinquanta cartes de Víctor Català adreçades a quaranta-quatre dones, entre escriptores, artistes, personalitats destacades, amigues i admiradores. La correspondència permet descobrir una Caterina Albert molt vinculada al seu entorn i allunya la imatge tradicional d’una escriptora solitària. Alhora, ens acosta a la seva vida privada i mostra les xarxes d’amistat, complicitat i suport que les dones van teixir al llarg del segle XX. Una oportunitat per conèixer de més a prop la faceta més íntima d’una figura cabdal de la literatura catalana. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Què vol dir ser valencià? La identitat d’un poble no és una peça immòbil, sinó una construcció feta de llengua, història, cultura, paisatge, memòria i maneres de viure. En aquest llibre, Josep Llorens reflexiona sobre la valencianitat i explora els elements que han anat configurant una manera particular de sentir, entendre i explicar el País Valencià. Una mirada que parteix de la realitat valenciana per plantejar preguntes que van molt més enllà de les fronteres d’un territori.

Una lectura per acostar-se a la cultura valenciana i, alhora, per pensar sobre la identitat en un món on les pertinences són cada vegada més diverses i complexes. Amb un llenguatge accessible i una mirada reflexiva, el llibre convida a descobrir què hi ha darrere d’una paraula que pot semblar senzilla però que conté molta història: valencianitat. Ideal per a lectors interessats en la cultura, la llengua i les identitats col·lectives.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Xavier Graset, periodista i comunicador, reflexiona sobre el valor del bon gust en un món accelerat i canviant. Amb una mirada personal i un estil proper, recorre qüestions relacionades amb la cultura, la gastronomia, els costums i les petites coses que donen sentit a la vida quotidiana. El llibre reivindica el criteri propi i la capacitat de gaudir dels detalls, sense convertir el gust en una qüestió d’elits o de modes.

Una lectura amena i plena d’anècdotes, reflexions i referències que convida a aturar-se i mirar el nostre entorn amb una mica més d’atenció. Grasset combina divulgació, humor i experiència personal per oferir una obra que es llegeix amb facilitat i que, alhora, anima el lector a preguntar-se què entenem realment per «bon gust» i fins a quin punt és una qüestió personal, cultural o social.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Si vols aprendre a elaborar plats deliciosos de manera ràpida i pràctica, aquet llibre t’ensenya com fer-ho sense complicacions. L’Arnau París, amb el seu estil proper i directe, et revela les millors receptes del programa Cuines, pensades perquè tothom pugui preparar àpats senzills, sans i gustosos, llestos per a taula en qüestió de minuts. Descobreix idees per donar nova vida a sobres i plats precuinats i pren nota de la selecció dels productes de proximitat i dels imprescindibles del rebost que no poden faltar a casa teva.

*Recomanat per la Xarxa de Bblioteques Municipals 

De guies per conèixer els ocells en trobareu moltes, però el que us recomanem avui és una mica diferent. No proposa rutes per anar a descobrir-los, el que fa és una descripció de les seves característiques, on nidifiquen i el seu hàbitat. Cada ocell està magníficament dibuixat per ICRA Art, especialitzades en il·lustració científica. Els tres autors tenen una gran trajectòria professional en temes relacionats amb el medi ambient a més de ser grans defensors de la natura.

El que aporta un extra a aquest llibre són dues coses: les diferents frases fetes i refranys relacionats amb cada ocell (sabíeu que anar a tancar els ànecs vol dir retirar-se per anar a dormir). També les experiències personals que expliquen dos dels autors, el Martí Boada i el Jordi Sargatal, a més de la d’un altre expert o científic.

Recomanat per Sara Codina Laso. Biblioteca Central de Terrassa

Les autores, expertes en aprenentatge i educació, ens ofereixen una guia per aconseguir allò que tots els pares i mares desitgen: que els seus fills i filles adolescents recuperin les ganes d’aprendre, relacionar-se i sentir-se millor. Davant l’alarmant quantitat de joves que ja no li veuen el sentit a estudiar, les autores defensen la capacitat d’aprendre i adaptar-se. Proposen un mapa que ajuda a entendre la implicació dels joves amb el seu aprenentatge, dins i fora de l’aula, a través de quatre tipus d’implicació: passatgera, triomfadora, resistent i exploradora. En el mode explorador els adolescents es converteixen en aprenents, desenvolupen habilitats que els permeten avançar i usen la seva creativitat per resoldre problemes. La segona part, caixa d’eines per a la implicació, és una tria d’estratègies que ajuden als joves a transitar pels diferents modes i viure més moments en mode explorador. El llibre conclou amb un epíleg sobre com posar fi a les guerres tecnològiques domèstiques, una extensa bibliografia i recursos web.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Com afecta la manca de contacte amb el món natural el benestar dels nostres infants? De quina manera podem restablir aquest vincle indispensable dins les rutines educatives actuals? Heike Freire, pedagoga i periodista, reflexiona sobre aquests interrogants a Educar en verde: cómo superar el déficit de naturaleza y cultivar el amor a la Tierra. L'autora ofereix propostes per repensar els entorns escolars i familiars, transformant la natura en una aula viva que fomenta la salut, la creativitat i la consciència ecològica des de la infància.

Un text fonamental per a mestres, educadors del lleure i famílies que volen allunyar els nens de les pantalles i oferir-los espais d'aprenentatge a l'aire lliure. És ideal per a centres educatius que busquen renaturalitzar els seus patis o per a qualsevol persona interessada a promoure una criança més lliure, conscient i arrelada a l'entorn natural. Una lectura pràctica, suggeridora i plenament necessària en la societat urbana actual.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Quan una parella se separa, una de les decisions més importants és com s’organitzarà la vida dels fills. Aquesta obra analitza les qüestions que es plantegen a l’hora de determinar la guarda i custòdia, amb especial atenció a la custòdia compartida: quan pot ser adequada, quins factors cal valorar i què pot passar, per exemple, quan la distància entre els domicilis, la manca d’entesa entre els progenitors o altres circumstàncies fan que aquest sistema no sigui convenient. També aborda el règim de visites, la seva limitació o suspensió i les conseqüències del seu incompliment.

Amb un enfocament eminentment pràctic i basat en la jurisprudència del Tribunal Suprem i de les Audiències Provincials, el llibre tracta també les relacions dels menors amb avis i altres familiars, algunes qüestions relatives als animals de companyia i diversos aspectes processals. Una eina útil per entendre millor les decisions que afecten la custòdia dels fills i per als professionals del dret de família que han d’afrontar aquests casos.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Qui va ser la primera dona cirurgiana catalana? Qui va ser pioner de l’aviació? Qui va participar en la fundació de Califòrnia? Els primers catalans recupera les històries de més d’un centenar de catalans i catalanes que van ser pioners en àmbits tan diversos com la medicina, l’esport, l’art, l’aventura, la gastronomia o l’espectacle. Alguns són noms coneguts; d’altres, personatges pràcticament oblidats que mereixen ser recuperats.

Amb un estil divulgatiu i ple d’anècdotes, Núria Miret i Antolí ens proposa una manera amena de descobrir petites històries que formen part de la nostra història col·lectiva. Un llibre per a lectors curiosos, ideal per fullejar, sorprendre’s i anar descobrint, una rere l’altra, persones que es van avançar al seu temps.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

A la natura les coses simplement creixen, de Yiyun Li, és un llibre preciós literàriament parlant, per com escriu l’autora, per la riquesa literària, per la profunditat dels seus pensaments, per tot el que mostra i, sobretot, per com ho mostra.

Yiyun Li és una escriptora nord-americana d’origen xinès, professora d’universitat, a la qual se li van suïcidar dos fills. Comença el llibre avisant que no és per a tots els públics, que no és una història amb final feliç, ni tan sols un camí ple de fites a superar. Ens ensenya com és viure en un abisme, escriure des d’un abisme.

Ha parit dos fills, els ha nodrit, cuidat, estimulat, ensenyat, respectat. Uns fills per als qui el dolor de viure era insofrible i que han decidit morir, els dos de la mateixa manera, en estacions de tren diferents. I, com a mare, els entén els motius, i sap que «ningú se suïcida sense pensar» i decideix acceptar-ho, de la mateixa manera que va acceptar com eren cadascun d’ells, les seves particularitats, aptituds, dificultats, complexitats, etc.

Repartits en 23 capítols, l’autora intenta descriure amb paraules el dolor més absolut, l’absurditat de sobreviure als fills, l’agraïment per haver-ne pogut ser la mare i l’acceptació de les seves tries. Una experiència lectora molt recomanable.

Més informació:

• Yiyun Li a les Biblioteques
• Yiyun Li a la Viquipèdia

Recomanat per Maria Mercè Parera i Raspall. Bib. Francesc Pujols. Martorell.

Un assaig que combina les seves pròpies vivències de pànic i vigilància corporal amb un rigorós recorregut històric. A través de la literatura i la filosofia, l'autor analitza com figures com Kafka, Freud o Virginia Woolf van conviure amb la incertesa de la malaltia fictícia.

Un llibre perfecte per a lectors interessats en la psicologia, l'assaig cultural contemporani i la relació de l'ésser humà amb la seva pròpia fragilitat. És ideal per a qui vulgui reflexionar amb ironia i intel·ligència sobre els límits del coneixement mèdic o per a aquells que alguna vegada s'han sentit atrapats en la necessitat de trobar respostes digitals a qualsevol símptoma físic. Una lectura mordaç, lúcida i profundament actual sobre la por més antiga del món.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Durant molt de temps, aquesta ha estat una resposta fàcil per explicar molts dels malestars i canvis que afecten les dones. La psiquiatra Gemma Parramón Puig qüestiona els mites i les idees preconcebudes al voltant de la salut mental femenina i ens convida a entendre com s’han construït aquestes explicacions al llarg de la història.

Una lectura divulgativa per posar en dubte allò que sovint hem donat per cert i mirar la salut mental de les dones amb més coneixement i menys prejudicis. Una bona oportunitat per descobrir què hi ha darrere d’algunes de les idees més arrelades sobre les dones i les seves hormones. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Els gorgs reben diversos noms (gorga, toll, bassa, etc.). Sovint tenen un aspecte idíl·lic. Una aparença de piscines naturals envoltades de salts d’aigua, roques i frondosa vegetació.

Indrets ideals per refugiar-se de les onades de calor i gaudir del temps lliure.

Aquest volum ens permet descobrir fins a un centenar d’aquests gorgs, repartits per tota la geografia catalana.

Inclou informació referent a la seva biodiversitat, enllaços QR amb dades tècniques per a planificar rutes senderistes, altres llocs propers d’interès turístic, així com aspectes importants a tenir en compte abans de planificar-hi una visita: climatologia, accessibilitat, serveis, etc.

Un llibre ple d’idees per gaudir d’aquests espais de gran bellesa, alhora que ens recorda la seva fragilitat i la necessitat de visitar-los de manera respectuosa per fer possible la seva conservació.

Més informació:

• Cecília Lorenzo Gibert a les Biblioteques
• Cecília Lorenzo Gibert a Efadós
• 101 gorgs de Catalunya a Efadós

Recomanat per Adrián Fernández. Bib. Josep Soler Vidal. Gavà.

Anatomía de la canción inclou una selecció de grans temes de les dècades dels 50 als 90. No necessàriament els millors. Però sí cançons que d’alguna manera van ser importants, per les seves innovacions o per la repercussió que van tenir entre el públic.

A cada cançó li correspon un capítol, on els seus compositors, intèrprets, productors i col·laboradors expliquen com van ser escrites i enregistrades. Hi apareixen Stevie Wonder, Joni Mitchell, Otis Redding, Blondie, REM i molts altres dels grans noms de les darreres dècades.

Ple d’anècdotes i curiositats sobre la manera com van néixer aquelles cançons que s’han convertit en clàssics. Quina va ser l’espurna creativa? Per què un determinat instrument, patró rítmic o lletra? Per què aquella sonoritat o efecte en particular que va quedar en la mescla final i en la memòria col·lectiva del públic? Tenen alguna cosa en comú els Doors amb la bossa nova? I la Creedence amb Beethoven?

Tot plegat, contextualitzat per l’autor, per tal d’entendre el moment en què es van publicar i l’evolució musical d’aquells anys.

Un llibre que agradarà a qui estigui interessat en el procés de creació musical. I que pot servir també com a playlist per a descobrir temes no tan coneguts avui en dia, però que val la pena recordar.

Més informació:

• Marc Myers a les Biblioteques
• Playlist de Spotify

Recomanat per Adrián Fernández. Bib. Josep Soler Vidal. Gavà.

Hi ha llibres que, en acabar-los, et deixen amb unes ganes immenses de viatjar. Aquest n’és un.

Metamorfosi és una novel·la breu, d’unes 160 pàgines i de format petit, però amb una gran capacitat per transportar-nos lluny. És una lectura pausada, d’aquelles que conviden a aturar-se perquè hi ha frases que demanen una pausa. Diu molt amb molt poques paraules.

L’autora viatja a Metamorfosi, un petit veïnat del Peloponès, amb els seus amics —la família escollida— per passar-hi dos estius. Durant aquest temps viurà, precisament, una metamorfosi: un viatge exterior, però també un profund viatge interior.

Amb una gran delicadesa, Míriam Cano parla de la pèrdua, de l’amor en totes les seves formes, del pas del temps i d’aquell anhel que ens acompanya tota la vida: la recerca d’allò que ens fa sentir plenes.

Una lectura perfecta per a qui necessita una mica de sol i mar en ple hivern... o per a qui, a l’estiu, no en té mai prou.

Més informació:

• Míriam Cano a les Biblioteques
• Míriam Cano a la Viquipèdia
• Míriam Cano al CCCB

Recomanat per Alea Ardanuy. Bib. Montserrat Roig. Sant Feliu de Llobregat.

Els de Barcelona, de Hans-Erich Kaminski, és una crònica excepcional de la Barcelona revolucionària de 1936.

Al llarg de les seves pàgines, l’autor recorre els carrers de la ciutat, conversa amb dirigents polítics, sindicalistes i ciutadans anònims, i ofereix un retrat viu, ric i plural d’una societat immersa en una profunda transformació.

L’obra captura amb gran precisió l’ambient, les esperances i les contradiccions d’un moment històric decisiu. La seva principal virtut rau en la capacitat d’observar i narrar els esdeveniments des de la proximitat: les barricades, les col·lectivitzacions i la vida quotidiana hi apareixen descrites amb sensibilitat, rigor i una notable força evocadora.

Com a testimoni privilegiat dels fets, Kaminski destaca tant per la qualitat periodística de la seva mirada com per la voluntat de retratar la ciutat en tota la seva complexitat. Els de Barcelona és, així, un document de gran valor històric i humà, imprescindible per comprendre la Barcelona revolucionària i l’impacte d’aquells esdeveniments en la vida dels seus habitants.

Més informació:

• Hans-Erich Kaminski a les Biblioteques
• Els de Barcelona a Adesiara Editorial

Recomanat per Ferran Cañada Gonzalez. Bib. Aigüestoses. Sant Andreu de la Barca.

Hitler no va arribar al poder inevitablement ni simplement perquè els nazis haguessin guanyat unes eleccions. Aquesta és la tesi de partida de l’historiador Johann Chapoutot, que reconstrueix els anys finals de la República de Weimar i, sobretot, les maniobres de les elits polítiques, econòmiques i militars que van decidir obrir la porta al nazisme. Homes com von Papen o Hindenburg van pensar que podrien aprofitar la força de Hitler per mantenir el poder i defensar els seus interessos, convençuts que després podrien controlar-lo. Es van equivocar.

Amb una documentació molt extensa, Chapoutot explica com una democràcia es va anar debilitant des de dins i com les decisions concretes de persones concretes van fer possible el desastre. I és precisament aquesta mirada la que dona al llibre una força especial: més que explicar-nos un passat llunyà, ens convida a pensar en la fragilitat de les democràcies i en el perill de creure que l’extrema dreta es pot utilitzar políticament sense acabar-ne pagant el preu. Una lectura d’història que, inevitablement, fa pensar en el present.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Què és exactament un dinosaure? Què menjaven? Com van evolucionar? I per què es van extingir? Dean Lomax, paleontòleg i divulgador científic, respon aquestes i moltes altres preguntes en deu textos breus que recorren 230 milions d’anys d’història. Amb un llenguatge clar i proper, el llibre ens acosta al món dels dinosaures sense necessitat de ser experts en paleontologia.

Un llibre pensat per a lectors curiosos i amb poc temps, que combina rigor científic i divulgació amena. Ideal per a qui sempre ha sentit fascinació pels dinosaures, per als aficionats als museus i a la història natural, o simplement per a qui encara conserva una mica de curiositat infantil davant d’un T-Rex. Una lectura curta, entretinguda i plena de dades sorprenents per descobrir que, encara avui, els dinosaures tenen molt a explicar-nos.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Què significa mirar un conflicte històric des de la distància de les notícies? Com es transforma la nostra perspectiva quan les persones afectades deixen de ser simples xifres? Francesca Albanese, jurista i relatora especial de les Nacions Unides, respon a aquests interrogants a Quan el món dorm: històries, paraules i ferides de Palestina. L'autora s'allunya dels grans conceptes geopolítics per oferir un llibre de veus que recull deu relats colpidors sobre l'ocupació, l'exili, la violència i la pèrdua. Amb una posició clarament compromesa i crítica, l'obra utilitza les experiències particulars de famílies reals per construir una mirada rigorosa sobre les dificultats diàries en els territoris ocupats.

Un text profund, dur i punyent especialment recomanat per a lectors interessats en els drets humans, la història contemporània i la geopolítica de l'Orient Mitjà. És ideal per a qui vulgui entendre el conflicte palestí a través de la memòria i la resistència dels seus propis protagonistes, anant més enllà dels titulars tradicionals. Una lectura essencial que no busca oferir respostes senzilles, sinó obligar el lector a mirar de cara una realitat que sovint es manté invisible davant els ulls del món.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Què significa mirar un conflicte històric des de la distància de les notícies? Com es transforma la nostra perspectiva quan les persones afectades deixen de ser simples xifres? Francesca Albanese, jurista i relatora especial de les Nacions Unides, respon a aquests interrogants a Quan el món dorm: històries, paraules i ferides de Palestina. L'autora s'allunya dels grans conceptes geopolítics per oferir un llibre de veus que recull deu relats colpidors sobre l'ocupació, l'exili, la violència i la pèrdua. Amb una posició clarament compromesa i crítica, l'obra utilitza les experiències particulars de famílies reals per construir una mirada rigorosa sobre les dificultats diàries en els territoris ocupats.

Un text profund, dur i punyent especialment recomanat per a lectors interessats en els drets humans, la història contemporània i la geopolítica de l'Orient Mitjà. És ideal per a qui vulgui entendre el conflicte palestí a través de la memòria i la resistència dels seus propis protagonistes, anant més enllà dels titulars tradicionals. Una lectura essencial que no busca oferir respostes senzilles, sinó obligar el lector a mirar de cara una realitat que sovint es manté invisible davant els ulls del món.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Et presentem una altra manera de conèixer Europa, a través de les verdures. La col, la remolatxa, la patata, la pastanaga i les bolets són els protagonistes d’aquest viatge per les cuines de l’Europa de l’Est, on els ingredients senzills es transformen en plats plens de sabor. Hi trobarem borsch, vareniki, bigos, rotlles de col, pastissos i una gran varietat d’escabetxos i fermentats.

Alissa Timoshkina recupera receptes de diferents pobles i tradicions de la regió i les acompanya de context i memòria culinària. Una proposta per descobrir una gastronomia diversa, reivindicar el valor dels productes humils i deixar-nos sorprendre per tot el que pot donar de si una simple col.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Què sabem realment de la cuina que hem heretat? Darrere d’un plat com una escudella, un romesco, un mar i muntanya o unes mandonguilles amb sípia hi ha ingredients, tècniques, productes del territori i una manera de cuinar que s’ha transmès de generació en generació. Aquesta nova edició aplega gairebé 1.200 receptes i amplia l’inventari amb fitxes de productes, plantes, fongs i animals que formen part del nostre patrimoni culinari.

Més que un receptari, és una gran obra de consulta que ordena, documenta i preserva la cuina tradicional catalana, des de les receptes més conegudes fins a les particularitats de cada territori. Un llibre per cuinar, però també per entendre d’on venim i descobrir que darrere de cada plat hi ha una part de la nostra història.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Publicat per Norma Editorial, el còmic recupera la psiquiatra Eva Rojas en una nova aventura que barreja misteri, humor àcid i crítica social pels carrers de la capital catalana.

En aquesta seqüela independent de Soc el seu silenci, l'Eva Rojas torna a trobar-se davant d'un cadàver i sota la sospita de la policia. Per demostrar la seva innocència, ha de relatar els esdeveniments viscuts la setmana anterior: la investigació de la desaparició d'un dels seus pacients, assumptes familiars tèrbols, i un perillós estira-i-arronsa amb una banda de neonazis. Tot això mentre brega de manera còmica —però profunda— amb les veus que habiten dins del seu cap.

Jordi Lafebre (Barcelona,1979) és un reconegut dibuixant de còmics, guionista i il·lustrador català que ha assolit una gran projecció internacional, especialment al mercat francobelga. Es va formar en il·lustració i disseny gràfic a la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i posteriorment es va especialitzar com a historietista a la prestigiosa Escola Joso, on anys més tard també exerciria com a professor.

La seva carrera va fer un gir decisiu en conèixer el prolífic guionista belga Zidrou. Fruit d'aquesta col·laboració van néixer obres molt aplaudides per la crítica i el públic com: Lydie (2010), La Mondaine (2014) o Los buenos veranos (2015-2021), una exitosa sèrie que narra les vacances d'una família belga al llarg dels anys.

Més endavant, Lafebre va fer el salt en solitari amb Carta blanca (2020) i Soc el seu silenci (2023).

Més informació: 

• Jordi Lafebre a les biblioteques
• Pàgina web de l’autor

Recomanat per Silvia Clapera Arimany, de la Biblioteca Anton Carrera de Sant Julià de Vilatorta.

Aquesta guia forma part de la sèrie Guiarama Compact, pensada per oferir informació essencial, pràctica i cultural sobre destinacions concretes. El volum dedicat a Andorra és una guia breu però molt completa, ideal per a viatgers que volen conèixer el país tant des del punt de vista turístic com del patrimonial.

És una guia pràctica i visual dissenyada per a escapades curtes o de cap de setmana al Principat d'Andorra.

El llibre comença presentant el marc natural d’Andorra: les valls pirinenques, els cims, els parcs naturals i el clima de muntanya. S’hi destaca com el paisatge ha condicionat la història, l’economia i la vida quotidiana.

Història i evolució política

Inclou un recorregut per l’origen medieval del país, el sistema del coprincipat, la transformació del segle XX i la Constitució de 1993. És una síntesi clara pensada per a lectors que volen entendre la singularitat institucional d’Andorra.

Patrimoni i cultura

Presenta les esglésies romàniques, els edificis històrics , com la Casa de la Vall, els museus i les tradicions culturals. També explica la importància del català com a llengua oficial i la convivència entre comunitats diverses.

Economia i vida moderna

Analitza el pes del turisme, el comerç, l’esquí i els serveis. També tracta la modernització del país, la fiscalitat i els reptes de futur.

Rutes, visites i punts d’interès

Com a guia de viatge, inclou itineraris, recomanacions de visites, mapes, consells pràctics i informació útil per moure’s pel país: Nuclis històrics, paratges naturals, estacions d’esquí, museus i centres culturals, gastronomia i costums.

És una guia pràctica i visual dissenyada per a escapades curtes o de cap de setmana al Principat d'Andorra.

Inclou fotografies i mapes de les zones principals,  per facilitar la mobilitat durant la visita.

Un país completament recomanable ara mateix,  donades les temperatures més fresques que tenen en comparació a les costes de Catalunya.

Recomanat per Marga Rosell. Bib. Mn. Joan Avinyó. Cubelles. 

Qui diu que per a cuidar la memòria només cal fer mots encreuats o sudokus?

La cuina de la memòria, d’Anna Paré i Pep Nogué, ens proposa una cosa molt més quotidiana, conèixer quins són els millors els ingredients per posar al plat.

El llibre combina dues mirades que encaixen a la perfecció. A la primera part, Anna Paré, farmacèutica i nutricionista, explica de manera clara com l’alimentació pot contribuir a tenir cura del cervell: nutrients neurosaludables, dieta mediterrània, microbiota i aliments com les verdures de fulla verda, les crucíferes, els llegums o els fermentats.

A la segona part, el cuiner i divulgador Pep Nogué, transforma aquesta teoria en un receptari on incorpora aquests aliments al menú del nostre dia a dia. 40 receptes amb plats saludables, fàcils i deliciosos pensats per a mantenir el cervell actiu i en plena forma. 

Un llibre pràctic i saborós que ens convida a nodrir la ment sense renunciar al plaer de menjar bé.

Més informació:

• Pàgina web del llibre
• Instagram d'Anna Paré
• Instagram de Pep Nogué
• Receptaris de Pep Nogue a la XBM

Recomanat per Núria Vidal. Biblioteca Ferrer i Guàrdia d'Alella

El filòsof arriba a la conclusió que la realitat objectiva no existeix en art: la realitat està constituïda per esquemes d'idees subjectives. L'artista que vol plasmar la realitat objectiva fa una mimesi, una còpia d'aquesta.

Les noves formes d'art, com ara el cubisme, l'expressionisme... són art iconoclasta, volen acabar amb la tradició artística anterior i amb les imatges objectives —que no ho són mai—, d'aquí les formes geomètriques de les figures dels objectes i de les persones. Són, en definitiva, figures deshumanitzades, que actuen en la ment de l'espectador i de l'artista que les observa.

Estem parlant aquí del nou art i del possible art del futur. L'autor, al cap i a la fi, defensa la metàfora en art, ja que aquesta ajuda en l'evasió, tant de l'artista com de l'espectador. Ens hauríem de plantejar com a artistes i com a espectadors què en volem treure, de l'art: una evasió, un gaudi, una lliçó humanitzada, etc. O bé volem seguir produint i veient "més del mateix"?

Més informació:

• José Ortega y Gasset a les Biblioteques
• La deshumanización del arte a la Viquipèdia
• José Ortega y Gasset a la Viquipèdia

Recomanat per Gemma Rojo. Bib. Can Casacuberta. Badalona.

En aquests papers privats, Francesc Parcerisas recull observacions heterogènies i errants, escrites durant un estiu, el de 2014, entre passejades, visites a familiars i amics, i moments de calma dedicats a la lectura i a l'escriptura.

Viatges emocionals cap a la infantesa de l'autor, dels canvis de temporada i de com es viuen les vacances depenent de l'edat. La brevetat del llibre la podem trencar si engeguem les nombroses lectures que s'hi citen, ajudant-nos així a una major comprensió dels pensaments de l'autor, del dolor que sent pel decés dels amics i de com transcorre el pas del temps.

En la pàgina 61 del llibre s'hi fa un esment a la ciutat de Badalona, per la qual passa l'autor dalt d'un tren de Rodalies.

Més informació:

• Francesc Parcerisas a les Biblioteques
• Francesc Parcerisas a la Viquipèdia
• Fitxa del llibre a Quaderns Crema
• Ressenya del llibre a Llegir.cat

Recomanat per Gemma Rojo. Bib. Can Casacuberta. Badalona.

El llibre d'Adichie afirma que no hi ha una història única, sinó múltiples històries que ens hem anat contant els humans al llarg del temps per no avorrir-nos...

Si bé és cert que la història és la que és segons qui l'explica i qui l'escolta, caldria plantejar-nos ara: i si hi hagués, en efecte, una única història? Anomenem-la 'història de la història, de la realitat', si ens apuren. Hi hauria aleshores múltiples històries, múltiples realitats?

Partim del supòsit que de realitat només n'hi ha una... Això ens portaria a concloure que només hi ha una única història i que la resta només són 'contes xinesos'...

En aquest llibre, però, Adichie, prologada per Marina Garcés, ve a dir que, amb les històries que ens contem i que ens conten, esdevenim 'escapistes' (de la realitat, potser?), per poder arribar a conèixer el que encara no sabem de nosaltres mateixos.

Més informació:

• Chimamanda Ngozi Adichie a les Biblioteques
• The Danger of a Single Story a la Viquipèdia
• Chimamanda Ngozi Adichie a la Viquipèdia
• Marina Garcés a la Viquipèdia
• Fitxa del llibre a Fanbooks

Recomanat per Gemma Rojo. Bib. Can Casacuberta. Badalona.

 Aquest llibre convida tota la família a recuperar receptes de la nostra tradició i a descobrir que cuinar també és una manera d’aprendre i compartir. Les elaboracions, explicades i il·lustrades pas a pas, permeten preparar plats tan nostres com les faves a la catalana, el fricandó o les mandonguilles amb sípia.

Però entre recepta i recepta també hi ha lloc per a llegendes, anècdotes i històries que ens apropen a la cultura que hi ha darrere dels plats. Una proposta per transmetre als infants el gust per la cuina i, alhora, recuperar una part del nostre patrimoni gastronòmic. Perquè cuinar en família és aprendre, compartir i, sobretot, passar-s’ho bé.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Amélie Nothomb ha mantingut sempre un vincle visceral i màgic amb el Japó, país on va passar la seva primera infantesa i escenari de títols clau de la seva trajectòria com Estupor i tremolors. A Japón eterno, en col·laboració amb la documentalista Laureline Amanieux, converteix el seu aclamat pòdcast en un homenatge íntim i visual que fuig de les rutes turístiques convencionals. A través de reflexions personals, haikus i referències a la filosofia zen i al xintoisme, les autores ens conviden a contemplar l'essència del «món flotant»: des del ritual silenciós de la cerimònia del te fins a la fascinació per la floració dels cirerers i la bellesa de l'efímer. El text flueix com una conversa serena i reveladora entre dues apassionades de la cultura nipona, acompanyat d'imatges evocadores que capturen l'ànima del país del sol naixent. És una lectura imprescindible tant per als incondicionals de Nothomb com per a viatgers que busquen entendre el Japó amb la sensibilitat i el cor, descobrint que el viatge més transformador és sovint aquell que mira cap endins.

Més informació:

• Amélie Nothomb a les Biblioteques
• Ressenya "Anagrama"
• Pàgina web oficial
• Entrevista Página 2 
• Entrevista a Laureline Amanieux i Amélie Nothomb

Recomanat per Lola Quero. Bib. Jordi Rubió i Balaguer. Sant Boi de Llobregat. 

La banda Black Midi ja ens ha deixat un extraordinari disc en solitari a càrrec de Geordie Greep. Ara li toca al baixista i cantant ocasional Cameron Picton que, amb vint-i-sis anys es llança al seu primer treball en solitari desmarcant-se de tots els tòpics musicals. A cavall entre el folk i l’indi el músic explora

Els seus sobtats girs finals, la llibertat formal de tot el disc redefineixen les fronteres del folk modern. El músic utilitza des de les melodies medievals psicodèliques de finals de la dècada dels seixanta i les combina amb el rock progressiu i tocs de jazz. Per realitzar aquest projecte acústic s’han necessitat 118 instruments de corda. Sembla que cada cançó tingui la seva pròpia orquestra. En el disc han col·laborat diversos músics, entre ells el veterà bateria Steve Noble, companys de l’època de Black Midi com Seth Evans, Kiran Leonard o Caius Williams. Tots músics de diferents estils i gèneres musicals que Picton ha sabut maridar de manera exquisida.

De les cançons destaquem la que obre l’àlbum “Target practice” un tema orgànic i imprevisible; “Heart of Darkness”, una picada d’ullet a la novel·la de Joseph Conrad; i “Love Story” on Picton descriu amb una senzillesa poc habitual l’amor quotidià, aquell que seu al teu costat al sofà de casa. 

Un àlbum total, experimental, imprevisible i orquestral. Una mena d’òpera pop acústica que és candidat a convertir-se en un dels millors discos de l’any.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Escolta les novetats de música a Spotify

Arriba als lectors, reeditat per Editorial Barrett, el llibre per infants que l’any 1999 va guanyar el Premi de Ficció de la prestigiosa Fira del Llibre Infantil de Bolonya. Estem parlant de "Història de l’art", de Paul Cox, artista gràfic que entén els llibres com a espais de joc i experimentació.

No us refieu del que promet el títol. Aquest no és un manual didàctic il·lustrat sobre la Història de l’art: no hi trobareu períodes artístics, ni els quadres més coneguts, ni els pintors més famosos... Per contra, hi trobareu la història d’un artista que s’enamora de la princesa del regne malgrat l’oposició del rei, i que fa tot el possible (ell i els seus amics, que cobren vida després de pintar-los sobre el llenç gràcies a un pinzell màgic) per estar amb ella.

Més de vint-i-cinc anys després i amb un estil inconfusible amb els colors blau, groc, verd i vermell ben saturats com a protagonistes, el llibre continua sent una obra viva, sorprenent i desconcertant. Amb un to divertit i molt lliure, que permet digressions, línies argumentals còmiques i molta fantasia, i amb il·lustracions que no només acompanyen el text sinó que l’enriqueixen, aquest llibre inclassificable us farà reflexionar sobre la importància que tenen l’art, la imaginació i la creativitat en una societat. És també una crítica al poder, a l’autoritarisme, al despotisme i a la guerra.

Recomanat per Carolina Giménez de la Biblioteca El Molí de Molins de Rei.

El matemàtic anglès Alan Turing (1912-1954) va idear una prova per esbrinar si una màquina té o no té una intel·ligència similar a la humana. El test de Turing se centrava en la intel·ligència numèrica.

Tanmateix, la ciència actual argumenta que, atès que hi ha diversos tipus d'intel·ligència (com l'artística o l'emocional), la IA hauria de demostrar que compta amb totes les intel·ligències d'un ésser humà. Així, la capacitat d'interactuar amb l'entorn, la intel·ligència reflexiva (capacitat de reflexionar sobre el propi comportament i de modificar-lo) i altres capacitats són atribuïbles als humans, però no a la màquina, a la IA.

A partir d'aquí, es pot reduir tot a zeros i uns, és a dir, a llenguatge binari, a algoritmes, a capacitat de memòria, a un fullet d'instruccions? La resposta la trobareu en el somriure innocent d'un infant, en l'abraçada entre amics, en la metàfora...

Més informació:

• Chauney Dunford a les Biblioteques
• Intel·ligència artificial a la Viquipèdia

Recomanat per Gemma Rojo. Bib. Can Casacuberta. Badalona.

Més important que el nostre QI (quocient intel·lectual, acadèmic) és la nostra intel·ligència emocional (IE): els humans comptem amb 3 tipus bàsics de cervell (emocional, pensant o 'neocòrtex' i el límbic —controla les emocions negatives—). De la bona relació entre els 'cervells' depèn la nostra IE.

Així, quan les emocions es desborden i el cervell emocional pren el control de la situació, no anem bé... Una IE ben equilibrada ens ajuda en el nostre dia a dia, a relacionar-nos millor, i ens fa ser el que som: humans, animals racionals. Hem de ser capaços d'aconseguir el terme mitjà, l'autocontrol.

La màquina mai no podrà amb nosaltres, la intel·ligència artificial no mostra sentiments, és freda; tan sols amb la raó/pensament i un bon equilibri emocional aconseguirem la nostra fita.

Més informació:

• Daniel Goleman a les Biblioteques
• Intel·ligència emocional a la Viquipèdia
• Daniel Goleman a la Viquipèdia
• Inteligencia Emocional Genera confianza e influye. Fortalece las relaciones. Lidera con resiliencia.

Recomanat per Gemma Rojo. Bib. Can Casacuberta. Badalona.

La dansa de paraules comença des del títol.

Tot jugant amb el refrany castellà i amb la coberta, d'un vermell que frissa amb el tèxtil, convida a ballar al ritme del relat de Josi, una dona de vuitanta anys que decideix repassar sense filtres i en clau de reivindicació femenina alguns episodis de la seva vida, ambientada al Madrid de la postguerra.

El relat també és dansaire, va i ve en el temps, en capítols curts que no segueixen un ordre lineal cronològic. Comencen amb una bona frase que et va ressonant a mesura que avances i acaben amb una altra que tanca (i continua dansant amb qui llegeix).

Ho fa segons li venen els records perquè, com bé diu, "la memoria no tiene índice".

Ana Milán comparteix aquest relat íntim, tot reivindicant el valor d’allò que un dia semblava quotidià i gris, que pot ser elevat a la categoria de novel·la i, fins i tot, història. I en color vermell.

"Si se ha vivido de verdad se morirá varias veces; es el precio, no hay otra manera de hacerlo o, mejor dicho, no hay manera de no hacerlo".

Més informació:

• Ana Milán a les Biblioteques
• Ana Milán a la Viquipèdia
• Fitxa del llibre a Editorial Planeta
• Fragment del llibre
• Ressenya a De lector a lector
• Ressenya a Bitácora de mis lecturas

Recomanat per Esther Cerro Romero. Bib. Can Peixauet. Santa Coloma de Gramenet.

Invertir bé no consisteix només a saber què comprar, sinó també a saber què no fer. Barry Ritholtz, inversor i divulgador financer, parteix d’aquesta idea per analitzar els errors més habituals que poden fer malbé una cartera: deixar-se portar per les notícies, confiar en falsos experts, sobrevalorar la intuïció o prendre decisions impulsives. Amb dades, sentit comú i una bona dosi d’humor, l’autor mostra que sovint és més important evitar les males decisions que intentar encertar sempre.

Amb un enfocament pràctic i accessible, Cómo no invertir ofereix eines per reconèixer les trampes mentals i els comportaments que poden destruir riquesa, i per invertir amb més serenitat i menys soroll. Una proposta especialment interessant per a qui vulgui entendre millor els seus propis errors com a inversor i prendre decisions més racionals a llarg termini. Perquè, en inversió, potser la millor estratègia no és intentar ser més llest que els altres, sinó aprendre a equivocar-se menys.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Invertir bé no consisteix només a saber què comprar, sinó també a saber què no fer. Barry Ritholtz, inversor i divulgador financer, parteix d’aquesta idea per analitzar els errors més habituals que poden fer malbé una cartera: deixar-se portar per les notícies, confiar en falsos experts, sobrevalorar la intuïció o prendre decisions impulsives. Amb dades, sentit comú i una bona dosi d’humor, l’autor mostra que sovint és més important evitar les males decisions que intentar encertar sempre.

Amb un enfocament pràctic i accessible, Cómo no invertir ofereix eines per reconèixer les trampes mentals i els comportaments que poden destruir riquesa, i per invertir amb més serenitat i menys soroll. Una proposta especialment interessant per a qui vulgui entendre millor els seus propis errors com a inversor i prendre decisions més racionals a llarg termini. Perquè, en inversió, potser la millor estratègia no és intentar ser més llest que els altres, sinó aprendre a equivocar-se menys.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Invertir bé no consisteix només a saber què comprar, sinó també a saber què no fer. Barry Ritholtz, inversor i divulgador financer, parteix d’aquesta idea per analitzar els errors més habituals que poden fer malbé una cartera: deixar-se portar per les notícies, confiar en falsos experts, sobrevalorar la intuïció o prendre decisions impulsives. Amb dades, sentit comú i una bona dosi d’humor, l’autor mostra que sovint és més important evitar les males decisions que intentar encertar sempre.

Amb un enfocament pràctic i accessible, Cómo no invertir ofereix eines per reconèixer les trampes mentals i els comportaments que poden destruir riquesa, i per invertir amb més serenitat i menys soroll. Una proposta especialment interessant per a qui vulgui entendre millor els seus propis errors com a inversor i prendre decisions més racionals a llarg termini. Perquè, en inversió, potser la millor estratègia no és intentar ser més llest que els altres, sinó aprendre a equivocar-se menys.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Qui eren les dones que van viure a la Catalunya medieval? Pageses, propietàries, abadesses, mercaderes, guaridores o dones acusades de bruixeria: vint-i-sis històries recuperen les seves vides i ens mostren una societat medieval molt més diversa del que sovint ens han explicat.

Elisenda Albertí rescata aquestes dones de l’oblit i ens acosta a les seves experiències, decisions i formes de vida. Una lectura amena per descobrir històries poc conegudes i donar protagonisme a unes dones que també van fer la nostra història.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Què significa travessar una frontera quan ho has perdut gairebé tot? El gener i el febrer de 1939, centenars de milers de persones van fugir cap a França davant la derrota republicana. Aquest llibre reuneix els testimonis de 41 autors, de procedències i perfils molt diversos, que van viure aquell pas de frontera. Dietaris, cròniques, cartes, memòries, contes i novel·les posen veu a la por, la incertesa i la pèrdua, però també a la necessitat de deixar constància d’allò que estava passant.

Maria Campillo construeix així un mosaic de veus que ens permet acostar-nos a l’exili des de perspectives molt diferents. Aquesta reedició incorpora, a més, un índex onomàstic i toponímic i un mapa de les rutes de l’exili. Una lectura que recupera testimonis d’un dels episodis més durs de la nostra història i ens acosta a l’experiència humana que hi ha darrere.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Què ens poden ensenyar els castells sobre la vida? Kevin Prados parteix de la seva experiència com a casteller per reflexionar sobre la confiança, el risc, el compromís i la força de fer coses plegats. Els castells es converteixen així en una metàfora de la vida en comunitat.

Un assaig breu i proper que reivindica la cooperació davant de l’individualisme i ens recorda que, per arribar amunt, primer cal aprendre a sostenir-nos els uns als altres.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals