"Parece que fuera es primavera" de la l'escriptora italiana Concita de Gregorio és un llibre dur, colpidor, descarnat però també esperançador i lluminós. Escrit en primera persona, la mateixa escriptora que exerceix de protagonista i víctima de la història, és un text que ens parla d'uns fets ocurreguts el 2011 i viscuts per Irina Lucidi. La novel·la descriu el dolor que viu la Irina quan el seu ex marit s'emporta les dues filles que tenen en comú, les fa desaparèixer no se sap on, ni com, ni quan, i es suicida, avisant-la prèviament a través d'una nota concisa on la informa que no han patit i que mai més les tornarà a veure. Violència vicària en majúscules. Trencament brutal, esquinçament, dolor sense pal·liatius, absència, tot això s'esdevé en la vida d'una mare que malda per sobreviure. El llibre va de la insistència de la Irina perquè el cas no caigui en l'oblit, però també de la seva sortida del pou amb l'ajuda d'un home bo amb qui sent que a fora és primavera. 

El llibre ens presenta un pupurri de personatges que giren al voltant dels fets, persones que són interpel·lades per una mare que intenta trobar un espai que identifiqui el que li ha passat. Com se l'anomena a la mare a qui li han sostret les filles? I és que de vegades el nom sí que fa la cosa.

Més informació:

• Concita De Gregorio a les Biblioteques
• Fitxa
• 'Parece que fuera es primavera', el relato del dolor y la fuerza de una madre  

Recomanat per Mònica Mimó. Bib Antoni Tort. Castellar del Vallès. 

En aquesta obra, Díaz comparteix el seu testimoni personal com a víctima de violència masclista, tant física com psicològica, que va patir als divuit anys.

L'autora descriu el seu procés de reconeixement i superació, destacant les dificultats per identificar-se com a víctima a causa de l'estigma associat i els estereotips socials. Díaz reflexiona sobre com la violència masclista s'infiltra en la societat de múltiples formes, normalitzant relacions basades en el poder i perpetuant tòpics que dificulten la identificació i denúncia de l'agressor.

Una lectura imprescindible per comprendre les complexitats de la violència de gènere i la importància de trencar el silenci per avançar cap a una societat més justa i igualitària.

Més informació:

• Jenn Díaz a les Biblioteques
• Jenn Díaz a la Viquipèdia

Amb una coberta suggerent, “Néixer nena” ens convida a conèixer cinc noies - de Nepal, França, Afganistan, Kènia i Mèxic- que ens expliquen com és la vida de les dones al seu país.

La il·lustradora i dissenyadora gràfica francesa, Alice Dussutour, ens fa veure, a través dels ulls de la Kaneila, la Jade, la Mahnoosh, la Makena i la Luisa que les tradicions, les exigències, les prohibicions i les humiliacions encara pesen massa. Que néixer nena o nen determina la vida que tindrem.

Però malgrat tot, hi ha esperança per a aquestes cinc adolescents:

“La regla no és cap vergonya ni cap culpa”.
“Som molt més que un cos”.
“Les tradicions que ens fan mal i ens impedeixen viure han d’acabar”.
“Ja estem fartes de tenir por al carrer, d’arriscar la nostra vida cada dia”.
“No se sap gaire bé què passarà però una cosa és segura: nosaltres lluitarem!”

Cinc relats individuals escrits per remoure la consciència col·lectiva que, a més, l’autora complementa amb informació, pel·lícules, llibres, associacions i noms d’activistes que permeten seguir indagant en els temes tractats en el llibre i despertar, a qui ho està llegint, el valor per actuar.

Adequat d'11 a 12 anys.

Recomanat per Natàlia Domènech de la Biblioteca Municipal La Cooperativa

Estudi publicat el 2022 per l'Institut de les Dones i per a la Igualtat d'Oportunitats. Aquest informe analitza la problemàtica de l'assetjament que pateixen les dones joves a les xarxes socials, oferint una visió detallada de les situacions d'assetjament i violència en línia que afecten aquest col·lectiu.

Els resultats són alarmants:

• El 80% de les dones joves han patit alguna situació d'assetjament a les xarxes socials.
• El 45,7% s'han sentit ofeses, humiliades, intimidates, assetjades o agredides en línia.

Només el 45% identifica aquests comportaments com a assetjament, la qual cosa indica una manca de consciència sobre la gravetat d'aquestes situacions.

L'informe també destaca que moltes joves no confien o desconeixen les institucions a les quals poden acudir per denunciar aquestes situacions, evidenciant la necessitat de millorar els mecanismes de suport i protecció.

Aquest estudi és una eina fonamental per comprendre l'abast de l'assetjament en línia que pateixen les dones joves i per desenvolupar estratègies efectives de prevenció i intervenció. És una lectura recomanada per a professionals de l'àmbit educatiu, social i tecnològic, així com per a qualsevol persona interessada en la seguretat i el benestar de les dones a l'entorn digital.

Aquest llibre aborda la problemàtica de la violència de gènere des d'una perspectiva innovadora, centrant-se en la valoració i gestió del risc per a les dones que han patit violència.

L'autora analitza com les dones supervivents perceben conceptes clau com el risc, la protecció i la seguretat, tant pròpia com aliena. A través de testimonis reals, Olaciregui Rodríguez explora les seves experiències i reflexiona sobre com les teories de predicció del risc i les pràctiques institucionals poden incorporar una perspectiva de gènere més efectiva.

És una lectura recomanada per a professionals de l'àmbit social, jurídic i sanitari, així com per a qualsevol persona interessada en comprendre i combatre aquesta problemàtica des d'una perspectiva informada i compromesa.

Més informació:

• Paz Olaciregui Rodríguez a les Biblioteques
• Paz Olaciregui

“La dansa de la venjança”, de Jordi Casanovas, no és una història més sobre conflictes de parella i trencament de relacions. És un text que fa una anàlisi precisa i esgarrifosa d’una situació que aprofundeix en els abismes emocionals de les persones fins a les últimes conseqüències.

Els protagonistes s’acaben de separar pacíficament. Però només pel que sembla. L’acció es desenvolupa al pis del matrimoni on la dona va a recollir les seves últimes pertinences i el marit es fa el trobadís. La Clàudia i el Roger discuteixen. S’acusen l’un a l’altra. Aniran sorgint manipulacions mútues, ressentiments, infidelitats de l’home, records incòmodes, acusacions, mitges veritats i mentides. Cap de les dues parts es conforma arreplegant-ne els pedaços. El seu fill, menor d’edat, es converteix en moneda de canvi per a la venjança.  Tots dos creuen que l’altre és una mala influència pel nen. La tensió augmenta segons avança el text i el nivell de les ofenses fins a un desenllaç d’una gran duresa. 

L’autor, a través de la forta lluita verbal entre la parella, no es posiciona i això obliga al lector a prendre partit i decidir, en mig d’una intensitat sufocant, a qui creu dels dos: al marit ambiciós, infidel i arrogant o a la dona, mare sense vida professional, inestable i amb antecedents psiquiàtrics. Casanovas transmet amb gran encert les formes del maltractament sense sang i dibuixa amb una gran precisió el ritme, el contingut i la cadència d’una discussió entre una parella que es dirigeix punyalades en forma de paraules feridores. La sorpresa amb majúscules i aportació més destacada de l’obra és el cop d’efecte per concloure la història. Un final inesperat. O, probablement, no tant.

“La dansa de la venjança” va ser coeditat per l’Editorial Comanegra i l’Institut del Teatre i es va publicar coincidint amb l’estrena de l’obra a la Sala Villarroel (al mes de febrer de 2019) protagonitzada per Laia Marull i  Pablo Derqui i dirigida pel Pere Riera.

Més informació:

• Jordi Casanovas a les biblioteques
• Web oficial de Jordi Casanovas
• Vídeo promocional de “la dansa de la venjança” a la Villarroel
• Entrevista als actors de l’obra a ‘Els matins’ de TV3

Recomanat per Esther Benito. Biblioteca de Viladecans. Viladecans

és un llibre de la psicòloga i perita forense Sonia Vaccaro, publicat el 2023. En aquesta obra, Vaccaro aprofundeix en el concepte de violència vicària, que ella mateixa va encunyar el 2012. Defineix aquesta forma de violència com l'exercida per un agressor sobre els fills amb l'objectiu de fer mal a la mare, sovint utilitzant-los com a eina per continuar perpetuant el maltractament.

El llibre analitza més de 400 casos que il·lustren com els agressors, fins i tot després de la separació o el divorci, utilitzen els fills per fer mal psicològicament a les mares. Vaccaro destaca una gran contradicció en el sistema judicial: tot i els avenços legislatius en matèria de violència de gènere, la justícia sovint separa el rol de maltractador del de pare. Això permet que molts agressors mantinguin el contacte amb els seus fills, cosa que perpetua el maltractament cap a les mares i posa en risc el benestar dels menors.

L'autora subratlla les devastadores conseqüències que l'exposició a aquesta violència té per als fills, afectant greument el seu desenvolupament emocional i psicològic. Alhora, fa una crida a les institucions judicials i socials perquè reconeguin aquesta forma de violència com una amenaça real i actuïn amb fermesa per protegir tant els infants com les mares.

Aquesta obra esdevé una eina fonamental per reflexionar sobre les mancances del sistema actual i buscar solucions per eradicar aquesta violència tan devastadora.

Més informació:

• Sonia Vaccaro a les Biblioteques
• Sonia Vaccaro a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

"Matrioixques" és una novel·la de Marta Carnicero Hernanz. L'obra explora profundament temes com el trauma, l'herència històrica i familiar, la violència sistemàtica i la necessitat de reparació.

La història se centra en dues protagonistes:

Hana: Viu un doble exili. D'una banda, ha hagut d'abandonar la seva terra natal, i de l'altra, es manté allunyada de la vida que l'envolta per por de patir novament.

Sara: Amb divuit anys acabats de fer, desitja intensament la llibertat.

A mesura que les seves vides convergeixen, ambdues descobreixen veritats amargues i inesperades que les obliguen a enfrontar-se a les conseqüències de decisions passades que encara ressonen en el present.

Aquesta novel·la és una lectura imprescindible per a aquells interessats en narratives que aborden les conseqüències de la violència i la recerca de la identitat en contextos marcats per la història i les relacions familiars.

Més informació:

• Marta Carnicero a les Biblioteques
• Marta Carnicero a la Viquipèdia

“El bloc de las edades” és l’enigmàtic regal que rep Laura de la seva tieta dels EEUU. Un bloc que té la facultat de predir els fets futurs, i que posa en alerta a la protagonista quan hi dibuixa la fotografia d’ella amb les seves tres millors amigues. El bloc transforma la imatge com si passessin els anys i una de les seves amigues desapareix. Laura sospita que està vinculat amb la relació de la seva amiga amb un noi gelós, obsessiu i violent.

L’autor, Manuel J. Rodríguez, fa 12 anys que es va aventurar a  escriure i des de llavors ha fet novel·les infantils i juvenils on reflexa els conflictes i les realitats socials.

La novel·la enganxa sense dubte i aborda, de forma clara i intel·ligent, un tema necessari per parlar en la literatura dirigida als joves com és el maltractament dins les relacions. Va guanyar el XVIII Premio de Literatura Juvenil Alandar i està dins 200 títols de la llista d’honor OEPLI 2018.

Més informació:

• Manuel J. Rodríguez a les Biblioteques

Recomanat per Magda Berges Giral. Bib. El Molí. Molins de Rei.

Antonella Lattanzi (Bari, 1979) és una nova veu de la literatura italiana. Va debutar amb un recull de contes i el 2010 va publicar la seva primera novel.la Devozione. Tres anys més tard arribaria la novel·la Prima che tu mi tradisca, amb la qual va ser finalista del Premi Stressa, i el 2017 Una història negra. Col.laboradora dels diaris La Stampa i La Repubblica,  és autora dels guions de les pel·lícules Fiore, de Claudio Giovannesi (2016), i 2night, d’Ivan Silvestrini (2016). Va ser una de les autores convidades al festival literari #BCNegra19.

A Una història negra, ambientada en un ferragosto terrible a la ciutat de Roma, la Carla és una dona jove que ha viscut durant vint anys amb el pare dels seus fills que és en realitat  un maltractador, però un bon marit i pare de cara a la societat. Mai, però,  ha tocat els seus fills, als qui adora. Després de la separació, un dia la filla petita li demana que el seu pare pugui celebrar el seu aniversari i aquella nit, el Vito desapareix.

Finalment, apareix mort al cap d’uns dies en un abocador. La Carla és considerada la principal sospitosa de l’assassinat i serà empresonada, a l’espera de judici. En aquesta novel.la de gènere policíac no només veiem una trama de l’assassinat sinó especialment a una víctima de violència de gènere que és acusada de manera ferotge per una societat molt masclista encara avui dia.

Més informació:

• Antonella Lattanzi a les Biblioteques
• Entrevista "La novel·la negra encara és sexista i cal que això canviï"
• Entrevista "La foscor revela el sentit més profund"
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Català

Recomanat per Glòria Sánchez. Bib. Josep Roca i Bros. Abrera.

Aquest llibre ens pot ajudar a explicar a la canalla -i també als adults- què vol dir ser feminista d'una manera ben planera i amb les il·lustracions coloristes i tendres de Gusti.
Els autors, Blanca Lacasa i Luis Amavisca, ens presenten un ventall de situacions quotidianes on el feminisme hauria d'estar sempre present si volem garantir la igualtat entre les persones i si volem animar als nostres infants a créixer desenvolupant-se sense pors ni condicionaments de cap mena.
Coses tan petites i tan banals com la mida del cabell, la professió, el color de la roba, les disfresses, els amics, amb quines joguines jugarem, l'expressió lliure o la repressió dels sentiments són alguns dels aspectes que tradicionalment s'han diferenciat segons el gènere i que poden limitar a les persones.

En aquest conte, veiem com ser feminista significa eliminar aquesta separació que potser encara arrosseguem de manera inconscient i com el feminisme promou la igualtat per tothom, no només per a les dones.

Adequat de 3 a 6 anys.

Recomanat per Bib. Bigues i Riells del Fai.

És simptomàtic de com el problema  de la violència envers les dones sempre ha estat enfocat en la víctima i mai en l’agressor. Aquesta detestable pregunta la va fer una jutgessa a una dona víctima de violació. descarregant així tota la responsabilitat del crim a la víctima i deixant entendre que si va passar el que va passar a aquesta dona és només perquè ella n’ha sigut la responsable. Aquesta manera de pensar té un nom i es diu CULTURA DE LA VIOLACIÓ. Quan parlem de cultura de la violació ens referim a aquella actitud de tolerància i fins i tot de complicitat que la nostra societat té quan es parla d’agressions sexuals. Entre les pagines d’aquest llibre trobareu una llarga explicació de les formes en que aquesta manera de pensar entra al nostre imaginari col·lectiu i de com actua. Un exemple clar és el fet que quan parlem d’un violador sempre pensem a un monstre, un salvatge, una persona que no se sap controlar o que viu al marge de la societat. Tot això és mentida; és una manera de deresponsabilitzar l’agressor dels seus actes i així tractar el problema com a un cas patològic i no estructural. A la nostra cultura, diuen les autores d’aquest llibre, sempre s’ha unit el sexe a la violència i s’ha presentat com una cosa fins i tot desitjable. Només basta amb fer una volta per les principals sales de museus d’art d’Europa i trobarem escenes de violència sexuals de la mitologia grega i romana maquillades d’escenes d’amor (Danae i la pluja d’or, un quadre de Tiziano, el Rapte de les Sabines de Rubens, etc..) Des de les sales  dels museus on les dones no entren a menys que no vagin despullades als bikinis amb farcit per nenes que al 2014 Carrefur va haver de retirar de les botigues Rosa Mérquez i Marta Jaenes analitzen el tractament de la violència per part de la societat, els medis de comunicació, i la justícia. Recomanem la lectura d’aquest llibre com a necessària i fonamental per veure més enllà del que veiem (sabies que Cinquanta ombres de Grey no és un llibre sobre alliberament sexual femenina sinó una versió moderna de la Ventafoc? ), reconèixer la violència quan la veiem i començar a dir prou.

Rosa Márquez (Madrid, 1978)

Coodirectora del documental sobre feminisme a Espanya “Que coño està pasando?” de Netflix del 2019, és llicenciada en Comunicació Audiovisual por la Complutense de Madrid. Ha escrit i dirigit cinc cortometratjes premiats en diferents festivals i ha publicat relats en la antologia Incomodos (2016) i Cuando fuimos malos (2018)

Marta Jaenes (Madrid, 1983)

Periodista especialitzada en igualtat de gènere des de el 2012 treballa com a reportera en LaSetxa Noticias. A més del documental sobre feminisme a España “Que coño està pasando?” ha escrit i dirigit “Sentidos”, un documental rodat a Cuba.

Recomanat per Giulia Bellisai. Bib. Ramon Bosh de Noya. Sant Sadurní d’Anoia. 

Coral Herrera és doctora en Humanitats i Comunicació Audiovisual i experta en teoria de gènere. És escriptora i bloguera, ha publicat diferents llibres sobre feminisme i escriu en diversos mitjans de comunicació.

L’autora, com a experta, ens explica en un llenguatge senzill i amè que altres maneres d’estimar-nos són possibles, desmuntant des dels feminismes l’amor en la societat patriarcal.

A través de l’educació, el cinema, els contes, la religió, les tradicions, la publicitat, etc. hem interioritzat el mite de l’amor romàntic, el que totes cerquem, el que ens salvarà de tots els mals, ens canviarà la vida i ens farà éssers complets i feliços per sempre. Ens han fet addictes, l’amor és com una droga que ens provoca patiment en no tenir-lo o perdre’l.

Aquest llibre ens dóna eines per desconstruir aquest mite, desfer-nos dels rols i estereotips interioritzats i construir relacions sanes basades en la igualtat, la confiança i la cooperació que ens facin gaudir d’una manera més plena de l’amor, sense patiment ni dependència.
“Mujeres que ya no sufren por amor” ens convida a estimar-nos millor a nosaltres i als altres treballant l’autoestima, la sororitat, la cura de nosaltres mateixes i dels altres, sent autocrítiques per identificar el que no ens agrada i canviar el que ens fa mal i infelices. 
Enfront de les relacions de competència, submissió, poder i dominació que poden derivar en maltractament i violència, planteja per a homes i dones una educació emocional i sexual que permeti crear xarxes de solidaritat, empatia, respecte, cures i afectes, i establir relacions més igualitàries, “l’amor company”, que va més enllà de la parella.

Perquè, com afirma l’autora, l’amor és una eina de transformació individual i col•lectiva, una “energia revolucionària”, “allò romàntic és polític”. Aquesta revolució amorosa que s’està treballant des del feminisme, també implica una transformació dels homes cap a una nova masculinitat, tema que tracta en el seu nou llibre “Hombres que ya no hacen sufrir por amor: transformando las masculinidades”.
Per a les persones que vulguin aprofundir en aquest tema de candent actualitat, que vulguin gaudir de l’amor sense sofrir i estimar millor, aquest sens dubte és el seu llibre.
 

Més informació:

• Coral Herrera a les Biblioteques
• Coral Herrera a la Viquipèdia
• Blog oficial
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Castellà

Recomanat per Mª Àngels Utrera. Bib. Mestre Martí Tauler. Rubí. 

La novel·la és la historia d’una dona, la Mercè, sotmesa, atemorida i humiliada diàriament pel seu marit, en Llorenç. Poques vegades li pegava, però. En la novel·la es fa palès com la seva vida diària és un autèntic infern i com la dona en aquest país, als anys setanta, no tenia dret a res: no podia treballar si el marit no li signava el contracte o no podia tenir un passaport si el marit no hi donava el consentiment.

Aquesta història és narrada en forma de dietari, un diari secret que és descobert pel seu fill trenta anys més tard, quan la dona ja està morta i el fill va descobrint horroritzat realment quina mena de persones eren els seus pares i com la seva mare va actuar per posar fi als seus patiments.

A poc a poc, la protagonista planeja el crim perfecte. I fins que el seu fill no troba el diari, ningú sospita dels seus plans ni com els va portar a terme.

Més informació:

• Isabel-Clara Simó a les Biblioteques
• Isabel-Clara Simó a la Viquipèdia
• Escriptors.cat

Recomanat per Fina Sala. Bib. Avinyó. 

L’obra, que va ser estrenada en gira al Teatro Palacio Valdés de Avilés el dia 25 de Gener de 2019 i en temporada a El Pavón Teatro Kamikaze de Madrid el dia 6 de Març de 2019, és una ficció documental creada a partir de les declaracions dels acusats i de la denunciant  en el judici de La Manada sobre els fets ocorreguts a Pamplona la nit del 7 de Juliol de 2016.

Parlem de teatre documental quan la dramatúrgia i el text es fonamenten al voltant de fets reals. El text va ser creat a partir de les transcripcions de les declaracions i tal com ens indica la veu en off al començament de l’obra les declaracions han estat fragmentades, reordenades o reduïdes”, però “en cap cas se li ha afegit text de ficció.

El dramaturg i director teatral Jordi Casanovas, nascut a Vilafranca, va ser cofundador i director de la Sala Flyhard les temporades 2011-2013. Professor de Dramatúrgia a l’Institut del Teatre, Eolia y Escac, amb més d’una trentena d’obres signades i molts premis sobre el seu cap és un dels autors més reconeguts en el panorama actual.

Recentment l’editorial Arola ha publicat el llibre “Jordi Casanovas: Algunes obres 2009-2019”, on hi trobareu les peces “La revolució”, ”Un home amb ulleres de pasta”, ”Les millors ocasions”, ”Idiota”, “Gazoline”, ”Mala broma” i la trilogia catalana conformada per “Una història catalana”, ”Pàtria” i “Vilafranca”.

Sis personatges: la noia i el nois com si d’un cor grec es tractés omplen l’escenari. La notícia als mitjans de comunicació ens va indignar a molts. Ens va obligar a posicionar-nos.  Un judici en el que la denunciant és  obligada a donar més detalls de la seva intimitat que els propis denunciats. Un cas  que va sacsejar el concepte de masculinitat, de consentiment i d’agressió sexual a la nostra societat. (extracte del dossier de l’obra)

Llegir-se el text, veure l’obra no ens pot deixar indiferents. Jordi Casanovas aconsegueix ofegar-nos , trasbalsar-nos. No podem sortir sent els mateixos.

Diu el dramaturg, Un dels temes més recurrents de les meves obres és l’aparició de la violència quan ja hi ha una impossibilitat manifesta de poder resoldre el conflicte amb la paraula i el diàleg. Em fa por la violència .

A l’obra la violència és manifesta, en aquest cas la violència de gènere, malauradament encara molt present a la societat.

Premis:

• Jauría va obtenir el “Premio Ercilla a la Millor Creació Dramàtica 2019”, el Premi “Cultura contra la violència de Gènere 2020”, i els Premis Max al “Millor Espectacle de Teatre”, i “Millor Adaptació Teatral” per a Jordi Casanovas a la gala de Màlaga del 7 de setembre de 2020.
• L’estrena de l’obra a Madrid va comptar amb la direcció de Miguel del Arco, i els personatges van ser interpretats per Fran Cantos, Álex García, María Hervás, Ignacio Mateos, Raúl Prieto i Martiño Rivas, amb la veu en off d’Israel Elejalde.

Més informació:

• Pàgina web oficial de Jordi Casanovas
• Notícia als mitjans (CCMA, 08/09/2020)
• Jordi Casanovas a les biblioteques

Recomanat per Núria Cañadas. Bib. Viladecans

La vida no ha tractat gaire bé la Paula Spencer: té 39 anys, quatre fills –un dels quals és drogoaddicte– i fa un any que va fer fora de casa el seu marit, que la pegava i la maltractava; es guanya la vida fregant cases i despatxos, també és alcohòlica. El dia que un policia va a casa seva per comunicar-li que el seu marit és mort, la Paula sent un buit a l’estómac i comença a recordar. La dona que ensopegava amb les portes és la narració agredolça d’aquests records: la infantesa despreocupada i joiosa, l’audàcia de l’adolescent, els moments alegres del festeig amb en Charlo (el seu futur marit) i després la davallada cap al matrimoni i, posteriorment, cap a l’infern. Amb aquesta novel·la divertida i tendra, d’un estil planer i alhora punyent, Roddy Doyle sap captar tota la força i la desesperació de la vida d’una dona lluitadora per transformar-la en gran literatura.

Més informació:

• Roddy Doyle a les Biblioteques
• Roddy Doyle a la Viquipèdia
• Pàgina web

Recomanat per Bib. La Muntala. Sant Vicenç de Montalt. 

Durant la Segona Guerra Mundial es calcula que entre 50.000 i 400.000 nenes van ser obligades a treballar com a esclaves sexuals per l’Exèrcit Imperial Japonès, sota el nom de “dones de consol”.

Hierba és la biografia gràfica de l’àvia Lee Ok-Sun, segrestada i portada a una “estació de confort” a Manxúria per a “servir” als soldats japonesos quan tenia 15 anys. El seu relat comença en tornar a Corea quan, a través de les entrevistes que l’autora li realitza, assistim al seu  esfereïdor testimoni de patiment i resistència però també a la seva increïble “voluntat i amor per la vida”, tal com explica Keum Suk a l’epíleg del llibre.

Cal destacar el contrast entre l’expressivitat impactant dels rostres dels personatges mitjançant formes geomètriques que simbolitzen la deshumanització de les joves tractades com a mers subministres militars i aquelles vinyetes on el paisatge es converteix en contemplació i silenci per traslladar, amb màxima delicadesa, una història com la de l’Ok-Sun, que reconeix que mai ha tingut un moment feliç a la seva vida des de que va néixer.

Recomanat per Mònica Rodríguez. Bib. Jaume Perich i Escala. Premià de Dalt. 

2666 de Roberto Bolaño entrellaça com a peces de puzle cinc històries en les quals la ciutat de Santa Teresa (trassumpte de Ciutat de Júarez) és l'escenari comú que uneix els cinc relats.

La historia que oscil·la entre la trama "detectivesca" i la literatura de denúncia social, narra les vivències d'una sèrie de personatges que per diferents motius emprenen un viatge a aquesta ciutat fronterera de Mèxic amb Estats Units.

El teló de fons de totes aquestes històries li serveix a Bolaño com a escenari per denunciar els tràgics fets reals que estan succeint des de gener de 1993 a Ciutat Júarez., estat de Chihuahua, Amb la precisió d'un cirurgià literari, l'autor denuncia els assassinats a dones joves de classe humil que treballen a les "maquiladoras", tèxtils de Mèxic sense que el govern emprengui cap investigació exhaustiva per a desvetllar els assassins.

Una novel·la en que l'acció trepidant i el dramatisme extrem van de la mà d'un estil molt acurat i suggerent. En definitiva una obra cabdal que no un deixarà pas indiferents.

Com va dir Bolaño «2666 es una obra tan bestial, que puede acabar con mi salud, que ya es de por sí delicada. Y eso que al terminar Los detectives salvajes me juré no hacer nunca más una novela rio: llegué a tener la tentación de destruirla toda, ya que la veía como un monstruo que me devoraba.»

Més informació:

• Prestatge virtual de novel·la. 60 anys del naixement de Roberto Bolaño

Recomanat per la Bib. Central de Santa Coloma de Gramenet. 

• Carina Bergfeldt a les Biblioteques
• Book trailer

Manifest feminista autobiogràfic de Tres Voltes Rebel, o Ame Soler, una de les joves promeses de la il·lustració al nostre país, que ens empodera i recorda que res podrà amb nosaltres.

La història narrada en primera persona ens explica el que ha estat la vida de l’autora des del seu naixement. Començant per l’escola, passant pel creixement, l’adolescència i la dura etapa de maduresa amb la que el masclisme ens va frenant, ens va tallant les ales. Ame Soler posa veu a la comunitat feminista que té com a premisses la valoració personal, el dret a triar i la llibertat.

La història i el relat creat a partir de les imatges et transporten a la part més fosca i més lluminosa de la vida de l’autora. El maltractament viscut durant la seva primera relació està molt ben plasmat a partir de les il·lustracions i aconsegueix encongir-te el cor només amb la foscor i patiment que transmeten.

Sincer, poètic i punyent, un relat amb una visió pròpia del feminisme.

Més informació:

• Tres Voltes Rebel a les Biblioteques
• Pàgina web oficial

Recomanat per Verónica Cano. Bib. Viladecans. 

Hellen Graham és una dona forta, amb les idees clares i independent, que no està disposada a suportar un marit maltractador, alcohòlic, ludòpata i infidel, ni a permetre cap atemptat contra la seva vida i dignitat. Hellen Graham és la protagonista de La inquilina de Wildfell Hall, una novel·la escrita per Anne Brönte (Regne Unit, 1820-1847) i publicada el 1848, sota el pseudònim (ni masculí ni femení) d’Acton Bell.

Durant molts anys, aquesta novel·la va viure a l’ombra de les grans obres de les altres germanes Brönte, Jane Eyre  —de Charlotte Brönte— i Cumbres Borrascosas —d’Emily Brönte. Ara, però, el text es reivindica com un clàssic de la literatura anglesa.

Tant en la seva primera novel·la Agnes Grey, com en la que ara us recomanem, la petita de les germanes Brönte denuncia la crua realitat d’unes dones victorianes oprimides pels homes, la religió i la moralitat; sense capacitat per prendre decisions, tenir propietats ni independència econòmica i exposades, massa sovint, a la violència masclista.

Un al·legat feminista abans del feminisme.

Recomanat per Vanessa Rodríguez. Bib. Josep Soler Vidal. Gavà.

Anne, la petita de les germanes Brönte, és segurament la més desconeguda de totes tres. És recordada principalment per la seva primera novel·la Agnes Grey, publicada al mateix temps que Cims borrascosos de la seva germana Emily. La segona que ens ocupa, The Tenant of Wildfell Hall (1848) fou un escàndol per a l’època victoriana, i de fet, la mateixa autora ho explica en el pròleg que succeeix a la primera edició.

I és que aquesta obra és sens dubte una de les primeres novel·les considerades feministes que aborda justament la violència masclista des del punt de vista de la protagonista, la Helen Graham, a través del seu diari personal. Una dona que abandona al seu marit agressiu, alcohòlic, gelós i controlador; i escapa amb el seu fill a una mansió abandonada des de fa anys, amb el que tot això li comportarà.

Si ens fixem, molt abans de la Nora de Casa de nines (1879) de Henrik Ibsen, la Helen ja dona el cop de porta a la seva situació. Es tracta, doncs, d’un clàssic imprescindible malgrat la duresa de les escenes descrites, que encara avui dia ens sorprèn i ens colpeix.  

Més informació:

• Anne Brontë a les Biblioteques
• Anne Brontë a la Viquipèdia

Recomanat per Núria Tuset Páez. Bib. Can Mulà. Mollet del Vallès.

Atiq Rahimi nascut a Kabul  l’any 1962, es va exiliar al Pakistan primer i des d’allà va aconseguir obtenir asil polític a França. A París va seguir estudiant i s’ha dedicat a la comunicació audiovisual i a l’escriptura. La seva primera obra ja va ser tot un èxit: “Terra i cendres” de la qual es va fer una  versió cinematogràfica premiada al festival de Cannes. Amb “La pedra de paciència” va obtenir el premi Goncourt, el més prestigiós de la literatura francesa a l’any 2008.

El subtítol de la novel.la  “Sangué sabur” fa referència a una imatge de la mitologia persa, una pedra a la qual es pot explicar totes  les desgràcies que ens poden arribar al llarg de la nostra vida i aconseguir d’aquesta manera l’alliberament del patiment.

En la novel.la “ la pedra de la paciència “ és el marit de la protagonista, que es troba en estat de coma a qui va explicant totes les desgràcies que li han passat i que encara li passen tot esperant l’alliberament.

Aquest llarg monòleg es trenca de tant en tant per la realitat de la guerra, els bombardeigs, la presència de les seves filles.. A través del seu testimoni, es veu la crítica situació en que viu l’Afganistan, la subjugació de la dona davant aquesta cultura que la ignora i la utilitza, el clam contra la violència i la guerra, un relat però magníficament escrit i amb un final sorprenent.

Més informació:

• Atiq Rahimi a les Biblioteques
• Atiq Rahimi a la Viquipèdia
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Català

Recomanat per Glòria Sánchez. Bib. Josep Roca i Bros. Abrera.

Lola Venegas és llicenciada en periodisme i filologia hispànica, amb una àmplia trajectòria com a col·laboradora i redactora en diversos mitjans de premsa, així com a directora de publicacions periòdiques sobre dones i desenvolupament, entre altres temes.

Aquest llibre es mou entre el reportatge periodístic i l’assaig divulgatiu, per a documentar diferents tipus de violència vers les dones, des de la física i sexual, passant l’estructural i cultural.

La negació o infravaloració d’aquesta violència, esdevé així agosarat i irresponsable. I ho és per la magnitud de la qüestió; una magnitud que testimonien la història, la premsa, les dades estadístiques, les cròniques negres, el cinema, la literatura, la moda o la publicitat. Així doncs, el llibre permet sacsejar algunes consciències i formular preguntes. I és que, en paraules del metge Miguel Lorente, la violència no té gènere però el gènere sí té violència.

Recomanat per Eva Rodríguez Veiga. Bib. Miquel Martí i Pol. Sant Joan Despí.

Per què tres milions de dones participen en només dues setmanes en el relat de la violència que pateixen i han patit?

Fins fa res no existia un relat de la violència contra les dones. No per reticència d'elles, sinó per imposició institucional i dels mitjans de comunicació. El moviment #Cuéntalo només evidència aquests silencis, sinó que crea una memòria col·lectiva de les agressions masclistes, narrades en primera persona.

Per què no hem conegut aquests testimonis abans?

Quins són els mecanismes que l'han impedit?

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Marta Buchaca, guionista, dramaturga i directora és actualitat. No tan sols perquè una de les seves peces teatrals ha estat portada al cinema la tardor de 2019, sinó perquè les seves obres no deixen de representar-se i de traduir-se.

Només una vegada neix, segons exposa la pròpia Marta Buchaca al programa de mà de l’espectacle estrenat per primera vegada al Grec 2018 i representat posteriorment al TNC, quan es planteja les següents qüestions: “què passaria si, després d’anys d’estabilitat i seguretat, el meu company m’aixequés la mà? Si em clavés una bufetada? Si perdés els papers i m’apallissés?” La resposta pot semblar molt evident, però va més enllà: “i si la pallissa ve donada perquè jo he fet una cosa mal feta?”

Amb aquesta obra, Marta Buchaca ens acosta a la violència més habitual, aquella que no ho sembla i que acceptem sense ni tan sols ser conscients i reflexiona sobre com aquesta es barreja i confon massa sovint amb les tensions de gènere.

Més informació:

• Marta Buchaca a les Biblioteques
• Marta Buchaca a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bib. Esteve Paluzie. Barberà del Vallès.

L’últim patriarca, de Najat El Hachmi, premi Ramon Llull 2008, ens relata una rebel·lió personal contra l’ordre familiar establert.

A cavall entre dues cultures, la protagonista descriu les relacions amb el seu pare, el patriarca, la seva mare, l’entorn, els amors, els estudis... És la història de molts nouvinguts: podem veure i comprendre la seva realitat, els seus costums, la seva (o no) transformació i, fins i tot, el seu progrés econòmic. Ens deixa entreveure que molts dels seus costums, malgrat tot, persisteixen.

Amb capítols curts que proporcionen un ritme constant i una intriga contínua, el relat ens transmet una certa sensació d’oralitat.  

Recomanat per a aquells que vulguin comprendre o aprofundir en el dia a dia d’una part dels nostres conciutadans.

Najat El Hachmi és una escriptora catalana nascuda a Nador (el Marroc). Des dels vuit anys viu a Vic, on va iniciar la seva faceta com a escriptora. Ha col·laborat amb La Vanguardia i Catalunya Ràdio. També es autora de La caçadora de cossos i Jo també sóc catalana.

Més informació: 

• L'autora a les Biblioteques
• Najat El-Hachmi a la Viquipèdia
• Entrevista al programa Singulars

Recomanat per M. Dolors Llavall. Bib. Can Salvador de la Plaça. Calella
 

Es tracta de la primera novel·la de Nadia Ghulam, una jove nascuda a Kabul l’any 1985 i que, en col·laboració amb la periodista Agnès Rotger (1973), va decidir escriure aquesta versió novel·lada de la seva pròpia història. L’obra va guanyar el Premi Prudenci Bertrana l’any 2010.

En aquesta novel·la de caire autobiogràfic, la protagonista, la Nadia, que és una noia afganesa que viu actualment a casa nostra, explica els anys en què es va veure obligada a viure sota l’aparença del seu germà mort per sobreviure durant el règim dels talibans a l’Afganistan. Arran d’un bombardeig quan tenia només vuit anys, va patir greus ferides i va estar ingressada durant dos anys a l’hospital. Gràcies a la seva voluntat fèrria i a la perseverança de la seva mare, va poder sobreviure. Aquest període on va haver de viure sota aquesta identitat falsa es va allargar durant 10 anys per poder mantenir la seva família i va refer, finalment, la seva vida a Barcelona, gràcies a la col·laboració d’una ONG. 

Més informació:

• Nadia Ghulam a les Biblioteques
• Nadia Ghulam a la Viquipèdia

Recomanat per Glòria Sánchez. Bib. Josep Roca i Bros. Abrera. 

El color púrpura narra la intensa vida de Celie, una dona procedent del món rural del sud dels Estats Units. Forçada a casar-se amb un home brutal, Celie comparteix la seva desgràcia només amb Déu. Però Celie patirà una transformació gràcies a l’amistat que estableix amb dues dones extraordinàries, que l’ajudaran a adquirir l’autoestima i la força que necessita per perdonar.

Novel·la epistolar de gran crueltat en la qual es retrata la doble repressió que patien les dones afroamericanes: la procedent d’una societat racista i la procedent del masclisme de la seva pròpia comunitat.

La protagonista inicia les cartes dirigint-se a Déu i les acaba dirigint a una persona concreta (i aquest és un fet revelador). Alice Walker juga amb el lector, amb girs inesperats dins la trama, que sembla aparentment rutinària, sense més afany que explicar-nos les vivències poc importants dins la cruel vida de Celie. L’estructura en forma epistolar és una característica a valorar, ja que el lector experimenta més proximitat amb la veu de la protagonista a través de les cartes.

El color púrpura va rebre el Premi Pulitzer l’any 1983.

Més informació:

• Alice Walker a les Biblioteques
• Alice Walker a la Viquipèdia

Recomanat per Cristina Valls. Bib. Antoni Comas. Mataró.