“(...) hooks escriu que qualsevol lluita per l’alliberament que tingui per objecte acabar amb la dominació té a veure fonamentalment amb la revolució de la salut mental” (Pàg. 368; Phyllis Chesler; “Dones i Bogeria” (2005).

“Las mujeres locas son las suicidas, las santas, las histéricas, las solteronas, las brujas y las embrujadas, las monjas, las posesas y las iluminadas, las malasmadres, las menopáusicas, las filicidas, las putas, las castes, las lesbianes, las sabias, las artistes, las intelectuales, las mujeres solas, las feministas”. Marcela Lagarde de los Ríos.
Los cautiverios de las mujeres: madresposas, monjas, putas, preses y locas (1990).  Pàg. 683-684

En aquest monogràfic de “Dones i bogeria” mostrarem diferents obres que posen en evidència com l’anomenada bogeria de les dones ha estat, a través dels segles, una manera de sotmetre-les a no sortir-se d’allò que s’esperava d’elles, una manera de reconduir-les (amb formes no exemptes de violència familiar, estatal, institucional...) perquè complissin els seus mandats socials. En definitiva, denunciarem com les ciències mèdiques, psiquiàtriques i medicalitzadores s’han posat al servei per emmarcar i per sostenir les múltiples opressions de les dones a través d’etiquetes de malalties mentals.

Al llarg de la història, aquestes son algunes de les estratègies de dominació femenina  que ha fet servir el patriarcat :

• La criminalització i l’assassinat de les anomenades bruixes.
• El confinament en manicomis de dones transgressores.
• La farmacolització i el dopatge de dones que no s’adapten als mandats tradicionals de la feminitat.
• Una socialització de gènere opressiva i extrema que planteja el suïdici com a única sortida per a l’alliberament.

Es visibilitzaran, doncs, obres i vides de:

• Dones condemnades per tenir sabers i voler tenir control i llibertat sobre la seva vida, la seva maternitat i la maternitat d’altres dones (p. e. les bruixes).
• Dones que van ser etiquetades com a boges per treure-les del poder que els era legítim o per quedar-se amb les seves possessions (p. e. Juana “la loca”).
• Dones aïllades perquè els seus poderosos marits volien una nova consort (p. e. Catalina de Aragón, Ana Bolena).
• Dones atrapades en matrimonis indissolubles, davant d’una legislació que impedia la separació o el divorci  (p. e. Flora Tristán).
• Dones inhabilitades i tancades als manicomis per usurpar-los la seva obra (p. e. Camille Claudel).
• Dones que han estat privades de la companyia i de la custòdia de la seva canalla perquè han estat declarades desequilibrades i insanes.
• Dones considerades boges per tenir desitjos sexuals cap a altres dones o desitjos considerats poc normals, invertits o antinaturals (p. e. Virginia Woolf).
• Dones psiquiatritzades per no acomplir amb el mandat de la maternitat o per viure-la com una presó (p. e. algunes autores de la Beat Generation).
• Adolescents embarassades internades en psiquiàtrics pel fet de no estar casades, separades forçosament de les seves criatures.
• Dones considerades malaltes mentals per la pressió social a un cànon opressiu, gordofòbic i colonial de bellesa (p. e. anorèxia, bulimia).
• Dones farmacolitzades per negar les opressions socials que els generen malalties (p. e. falta de control sobre la seva vida, pobresa, sobrecàrrega de feina amb les cures, incest, violacions).
• Dones considerades “complicades”, “bojes”, “poc femenines” o “violentes” (“feminazis”) per denunciar les opressions múltiples i voler defensar els seus drets, des de posicionaments clarament i diversament feministes.
• Dones suïcides que veuen la pròpia aniquilació com a única sortida per alliberar-se de les imposicions socials i les múltiples presons estructurals sobre el ser dona i sobre l’imperatiu de la feminitat.

Los Cautiverios de las mujeres : madresposas, monjas, putas, presas y locas / Marcela Lagarde y de los Ríos

Mujeres y locura / Phyllis Chesler

Ellas hablan solas : los escritos secretos de las chicas / Sara Shandler

Una mente inquieta.Testimonios sobre afectos y locura / Kay Redfield Jamison

Marcar la diferencia : psicología y construcción de los sexos / Rachel T. Hare-Mustin y Jeanne Marecek, dirs.