Visitar una exposició de pintura en un museu sempre és una experiència molt gratificant, perquè ens permet admirar la capacitat per expressar tantes coses en un llenç.

En el llibre que avui us recomanem, l’autor uneix dues disciplines: l’art i la natura. Eduardo Barba és, entre altres coses, jardiner de professió i investigador botànic en obres d’art i ens proposa analitzar una trentena de quadres des d’un punt de vista diferent: la de les plantes.

La selecció de les diferents pintures que trobarem aquí tenen en comú la temàtica: són jardins, o escenes que on són els protagonistes. Amb dues o tres pàgines, l’Eduardo ens va mostrant quines plantes són, el seu origen, i en alguns casos quin simbolisme tenen.

És, doncs, un llibre per assaborir lentament, sense necessitat de començar per la primera pàgina i parant atenció a la reproducció de la pintura, mentre anem cercant tot allò que l’autor ens mostra.

Un petit tast, l’obra és Clavel, azucena, rosa del pintor John Singer Sargent:

Un jardín revuelto a los pies dos niñas. Todo es luz, de los farolillos chinos, de su reflejo en las cares, de la caída de la tarde, de las flores. Porque parece que las blancas azucenas (Lilium auratum) también tienen luz. Estamos a finales del verano. Hay una rosa japonesa  la izquierda del lienzo.

Recomanat per Sara Codina. Biblioteca Central de Terrassa

La novel·la “Neu de tardor” d’Irène Némirovsky(1903-1942), va ser una escriptora ucraïnesa d'origen jueu, coneguda sobretot per la seva novel·la Suite Française, que descriu amb gran sensibilitat la vida a França durant la invasió nazi. Va néixer a Kíiv en una família benestant, però després de la Revolució Russa va emigrar amb la seva família primer a Finlàndia i més tard a França. A les seves obres, Némirovsky descriu amb una mirada crítica i empàtica la societat de l’època, sovint inspirada per la seva pròpia experiència d'exili i les complexitats de la identitat jueva en una Europa cada cop més hostil.
-- Adeu, Nianiuixka, Tatiana Ivànovna, adeu, et portaré de Berlín un xal de seda... diu Iurotxka... La Tatiana fa cinquanta-un anys que està amb la família Karin. La vella serventa ha viscut molt, sempre envoltada pels diferents membres i les generacions successives d’aquesta família. Ara, un dels joves de la família, l’Iuri, a qui ella estima profundament, marxa cap a la Gran Guerra Russa. Patirà per ell i es veurà envaïda pels records. Esclata la Revolució d’Octubre i els Karin es veuen forçats a exiliar-se a París. La vella mainadera els seguirà dòcilment per Europa, però, a diferència de la resta de la família, no podrà deixar d’enyorar la neu de la tardor. I és que aquest any, la neu es fa esperar...  En aquesta novel·la ens endinsem en la figura de la Tatiana i, a través dels seus gestos i mirades, descobrim l’experiència que li ha donat la vida i com els seus consells esdevenen un referent per afrontar les adversitats.

Més informació:

• Irène Némirovsky a les Biblioteques
• Irène Némirovsky a la Viquipèdia

Recomanat per M.Carme Sanuy. Bib. Central. Terrassa. 

Ella Baxter, autora que jo desconeixia, és una jove i emergent escriptora australiana que amb aquest "Nou animal" es situa en una interessant posició dins el panorama literari australià i l'empenta que li ha suposat guanyar el premi a millor novel·lista jove del Sydney Morning Herald 2022, és inqüestionable. 

"Nou animal" ens presenta una noia jove, Amèlia Aurèlia, que colpejada per la mort sobtada de la seva mare, inicia un viatge erràtic que la porta a viure el dolor a través de la recerca d'experiències sexual vinculades en la comunitat BDSM (sigla que descriu pactiques sexuals no convencionals). Aquest procés vital que passa a Tasmània, lloc on viu el seu pare biològic, l'enfrontarà al seu propi plaer, als seus desitjos, a la solitud i al dol intens i sense pal·liatius que sent per la mort de la mare. 

El llibre ens presenta situacions hilerants descrites amb molta comicitat que queden interrompudes pel dolor intens i bellament descrit que sent l'Amèlia i que congela tots els somriure. Un noia, maquilladora de morts a qui li encanta la seva feina, desesperada per entendre el perquè de cop i volta la vida s'entesta en colpejar i colpejar tan fort. Divertit, poètic, bellament escrit, i molt entretingut, la novel·la és també un retrat del sexe d'avui en dia disponible tan sols amb un click.

Més informació:

• Ella Baxter a les Biblioteques
• Pàgina web oficial

Recomanat per Mònica Mimó. Bib. Antoni Tort. Castellar del Vallès.

Primera novel·la de l’escriptora noruega Helene Flood, un thriller psicològic sobre la mal·leabilitat de la memòria. 

La història comença quan Sara troba un missatge al contestador del seu marit, en Sigurd, dient que acaba d’arribar a la cabana del bosc on havia de passar el cap de setmana amb un grup d’amics. Hores després, ella rebrà una trucada dels seus amics preguntant per ell perquè no ha arribat ni l’han vist... On és el seu marit? Perquè l’ha mentit al missatge? La seva desaparició és tot un misteri i la policia comença a investigar si ella és la principal sospitosa.
 
Podrem conèixer alguns pacients de Sara durant les seves sessions com a psicòloga, que farà a casa seva on ha muntat la consulta. Durant la novel·la trobarem salts al passat per entendre com va conèixer a Sigurd, els inicis de la relació i la seva vida actual, després de les obres de remodelació de la casa que van heretar de l’avi Torp.

Escrita en primera persona, intercalant diàlegs entre els personatges, l’autora ens va deixant pistes perquè quan arribem al final tot tingui sentit, els petits detalls que en principi no li donaves importància, al final tindrà un motiu per tancar la història del tot inesperat. Sobretot juga amb els records distorsionats, posant en dubte la fiabilitat de la ment, fins i tot el propi narrador no és una font segura per al lector: “els nostres records ens poden fer dubtar de si les coses van succeir així o simplement les hem imaginat”.

Més informació:

• Helene Flood a les Biblioteques

• Helene Flood: “Mentir es un tema fascinante”

Recomanat per Bib. Àngel Guimerà. Matadepera. 

Una ciutat com Barcelona té molts cops amagats i, a principis del segle passat, era una bomba de rellotgeria. Comptava amb un estol de malfactors de primer ordre que ompliren els carrers d’emboscades, d’explosions i d’assassinats contra líders obrers o reputats empresaris i industrials de primer ordre. 

No cal traslladar-se al Chicago dels anys 20 per trobar-nos amb personatges implicats fins al moll de l’os en la corrupció policial, el gangsterisme urbà, les lluites sindicals o les intrigues pròpies dels espies internacionals.

Molts d’aquests delinqüents professionals van ser sicaris reclutats als baixos fons per ordre d’un comissari corrupte, Manuel Bravo Portillo, el qual, tenia tractes amb un aristòcrata misteriós que, a més d’aventurer, impostor i estafador, actuava com a espia per al servei secret alemany. 

El fals baró, que es feia anomenar König en aquella època, havia canviat d’identitat diverses vegades per fer-se esmunyedís davant de la justícia i, coincidint amb l’inici de la Primera Guerra Mundial, actuà contra els aliats reclutant agents com Bravo Portillo i implicar-los en la seva causa a fi d’afavorir els interessos d’Alemanya. 

L’obra que ara us recomanem recull aquest període i explica extraordinàriament bé el protagonisme que assoliren totes dues figures a l’hora de prendre el pols a una Barcelona que tenia ben poc a veure amb la ciutat idealitzada i esplendorosa dels noucentistes. 

Mentre Bravo Portillo es dedicava a espiar els vaixells que feien salpar els industrials catalans, carregats a vessar de productes manufacturats cap als països aliats, principalment a França, König en reportava els moviments al servei secret alemany per tal que els enfonsessin amb els submarins.

L’anarcosindicalista Ángel Pestaña denuncià aquests fets des del diari Solidaritat Obrera, cosa que provocà la destitució de Bravo Portillo del seu càrrec i el seu posterior empresonament. L’ex comissari, però, no perdé el seu estatus d’home fort en el món de l’hampa barcelonina, al contrari. Sortí al cap de poc de la presó i König tornà a reclutar-lo com a cap d’una organització il·legal anomenada La Banda Negra, un grup d’assassins i de conspiradors a sou que es posà al servei de la patronal catalana, un cop acabada la guerra, per fer front a l’activisme obrer i esborrar del mapa destacats dirigents sindicalistes.

Les accions de La Banda Negra foren determinants per propagar una escalada de violència sense precedents que encetà una etapa tan convulsa com luctuosa a la ciutat comtal, fins que quedà soterrada en la memòria popular per la Dictadura de Primo de Rivera i, més endavant, pel franquisme.
 
A més de documentar de manera consistent els fets, un altre dels al·licients gratificants d’aquesta obra és l’estil narratiu que han triat els seus autors, el qual converteix el lector en espectador de primera fila davant d’un episodi històric que s’aproxima a l’argument d’una bona novel·la d’espionatge o d’intrigues. Un relat apassionat que us recomanem de totes totes.

Més informació:

• Jordi Ventura i Subirats a les Biblioteques

Recomanat per Bib. Central Gabriel Ferrater. Sant Cugat del Vallès.

La Caroline i en Francis, decideixen passar una setmana de vacances en un altra casa, per mirar de salvar el seu matrimoni que fa temps que trontolla. La casa on s'allotgen, és freda: buida de vida, sentiments i personalitat. De mica en mica la Caroline, troba petits senyals dins la casa, que tenen relació amb la seva vida i que en Francis desconeix totalment. Coses passades que vol oblidar i que algú les coneix tan bé com ella. És aleshores, quan comença a sospitar que potser el propietari/ària de l'immoble la coneix.

L'intercanvi és la primera novel·la que va escriure Rebecca Fleet l'any 2018; va ser traduïda a diferents idiomes i l'any 2020 es va convertir en best seller.

Si t'agraden les novel·les d'intriga, els thrillers psicològics i les històries familiars complexes "domèstic noir", aquesta novel·la no et deixarà indiferent. D'aquí en endavant et rumiaràs a qui li deixes les claus de casa teva.

Més informació:

• Rebecca Fleet a les Biblioteques

Recomanat per Rosa Dual. Bib. El Castell. Vacarisses. 

Córrer durant hores, fins i tot dies. Buscar els teus límits físics i mentals. Què fa que esportistes amateurs i professionals s’aventurin a córrer curses d’ultradistància? Albert Jorquera, corredor de curses de muntanya i periodista de referència en aquest àmbit, posa sobre paper la seva llarga experiència en aquest esport per explicar què és l’ultratrail, què el fa diferent de la resta d’esports i perquè resulta tan apassionant per als qui el practiquen.

Després del pròleg de Kilian Jornet, gran coneixedor de la matèria, l’autor del llibre ja avança què omplirà les seves pàgines: “Això va de sentit comú, constància, sacrifici, dolor,...[...] Costa d’entendre, ho sé, però és addictiu”. I promet explicar els secrets de les curses de resistència extrema a partir de la seva experiència personal.

Cada capítol se centra en algun punt clau: por, gestió, constància, superació, felicitat... i va lligat a les diverses etapes que l’autor ha viscut en el món de les ultres. A partir del relat personal, el lector descobrirà de manera amena un esport poc conegut però que ha guanyat molts adeptes en els últims anys.

Més informació:

Curses de muntanya al catàleg Aladí

Curses de muntanya (entrenament) al catàleg Aladí

Ultres Catalunya - portal web dedicat a les curses de muntanya

Recomanat per Roser Fortuny Valdivielso de la Biblioteca Municipal l'Ateneu d'Esparreguera.

La millor manera de negociar qualsevol cosa és sempre arribar a un acord per poder "repartir el pastís": treballar junts per fer créixer un pastís enorme i després compartir-ne el valor afegit al cinquanta per cent. Aquesta és una manera molt motivadora de negociar.

El llibre ofereix un mètode contrastat i provat en diverses àrees de negocis, que redefineix com es desenvolupen les negociacions, ajudant a identificar el que realment ens interessa a les dues parts, és a dir, el “pastís”, és a dir el valor afegit creat mitjançant un acord per poder treballar junts.

Recomanat per Juan Luis Giménez Pérez. Bib. Elisenda de Montcada. Montcada i Reixac

Som moltes les persones que vivim a les grans ciutats, envoltades d’un excés d’informació i estímuls que ens arriben per totes bandes: sorolls, imatges, olors, etc. Però, i si ens aturéssim un moment? Seríem capaços de suportar el silenci? D’escoltar algú? I a nosaltres mateixos?

En aquesta novel·la, íntima i commovedora, anirem descobrint la història d’una de les poques famílies que encara viuen a les valls altes dels Pirineus. La “solitària”, una escriptora de mitjana edat, que no passa pel seu millor moment, s’hi va a passar una temporada. Allà trobarà la manera de sanar-se i trencar el bloqueig. I ho farà escoltant les persones protagonistes del relat. El suïcidi, les malalties mentals, el dol o la despoblació de món rural són alguns dels temes que s’hi tracten, però sempre amb una veu esperançadora.

Iolanda Batallé, editora, escriptora, professora i directora de l’Institut Ramon Llull (2018-2021), d’entre altres activitats, és un autèntic terratrèmol. Si algun cop l’heu escoltada, ho entendreu. Treballadora incansable és capaç de contagiar-nos l’entusiasme per la literatura, per la cultura, per la vida. No us perdeu aquesta oportunitat d’endinsar-vos en les seves paraules i reflexionar sobre la vida i... la mort.

Morir-te
encara no
tens massa deutes
amb les flors.
Antònia Vicens

Més informació:

• Iolanda Batallé Prats a les Biblioteques
• Iolanda Batallé Prats a la Viquipèdia
• Presentació del llibre a Més 324

Recomanat per Pilar Domínguez. Bib. Vapor Badia . Sabadell. 

Basada en la novel·la homònima de l’escriptora anglesa del s. XIX Charlotte Brontë, Jane Eyre ha estat portada a la pantalla una vintena de vegades. La més famosa es la de 1943, Alma rebelde amb Orson Welles però no podem ignorar la magnífica adaptació de Franco Zeffirelli (1996) o la minisèrie de Susanna White per a la BBC (2006).

Jane és una òrfena que ha passat la seva infància a un cruel orfenat. Quan acaba la seva educació, és contractada com a institutriu pel senyor Rochester, un home atractiu però intimidant que viu a una llòbrega casa i amaga un tèrbol secret.

La versió de Cary Joji Fukunaga és una adaptació fidel del text original, on la protagonista busca trencar el límits que se l’imposen i trobar un espai on ser acceptada. La mansió també emergeix com un personatge amb personalitat pròpia que aporta el punt gòtic i sobrenatural a la cinta. Per últim, cal destacar la cuidada producció i especialment la preciosa música de Dario Marianelli, plena de sentiment i romanticisme.

Més informació:

• Cary Joji Fukunaga a les Biblioteques
• Pel·lícules de Cary Joji Fukunaga a les Biblioteques
• Jane Eyre a les Biblioteques

Recomanat per Sandra Farré. Bib. Ripollet. 

Violaine Bérot, nascuda el 1967 als Alts Pirineus, França, és llicenciada en Filosofia. La seva activitat professional la va portar de la ciutat de Toulouse, on exercia com a informàtica, especialista en intel·ligència artificial, fins als Pirineus, on es va dedicar a la cria de cabres i cavalls durant anys. Va ser llavors quan va viure una experiència que inspiraria la seva novel·la Como bestias.

El protagonista, un jove mut amb una força insospitada i un do per a sanar als animals, funciona com a ressonància de la violència amb la qual podem arribar a reaccionar davant tot allò que és diferent.

Amb un format d'interrogatoris policials i una immersió directa a la història, moltes declaracions desdibuixen la frontera entre home i animal. Un llibre que subratlla la por que tenim a la nostra naturalesa animal, i en general, a tot allò que veiem com a diferent.
És també un llibre d'absències (pares que ni estan ni se'ls espera), maternitats instintives (mares que lluiten per donar dignitat als seus fills al marge de les convencions) i humans d'aspecte convencional que actuen com a salvatges (homes als qui no els importa que hi hagi consentiment).
Una història desapiadada que, malgrat tenir poc més de 130 pàgines, no deixa indiferent.

Més informació:

• Violaine Bérot a les Biblioteques
• Violaine Bérot a la Viquipèdia
• Blog

Recomanat per Saray Carrasco. Bib. Esteve Paluzie. Barberà del Vallès.

Després de les notables Stoner i Butcher’s Crossing, John Williams (1922-1994) va escriure la que seria la seva última novel·la: August. Es tracta d’una novel·la històrica que li va valer el prestigiós National Book Award, uns dels premis literaris més importants dels Estats Units.

La història comença l’any 44 a.C., just en el moment que Juli Cèsar és assassinat. En el seu testament, el dictador romà nomena com a hereu directe al seu nebot, Octavi, que de sobte es veu en el centre de poder de l’imperi més important de l’època. A partir d’aquí comença una lluita pel poder plena de traïcions i en la que serem testimonis de primera mà de la transformació d’Octavi, de nebot sensible de Juli Cèsar a implacable primer emperador romà. La novel·la està escrita a través de cartes redactades pels diferents protagonistes i a través de les quals, es va construint la història general de l’imperi. Aquest estil epistolar permet un estil narratiu molt introspectiu i conèixer sempre el punt de vista de tots els protagonistes, que sovint juguen a dues bandes.

August és una novel·la molt recomanable que combina l’erudició de ser una obra molt documentada i ben escrita amb la lleugeresa d’una trama molt entretinguda. És una obra que agradarà a qui hagi gaudit de la també excel·lent Memorias de Adriano de Marguerite Youcenar, i en definitiva, als amants de la novel·la històrica més rigorosa.

Més informació:

• John Williams a les Biblioteques
• John Williams a la Viquipèdia

Recomanat per Denis Rivero. Bib. Can Puiggener. Sabadell. 

Un llibre de Sonia Llena, formadora especialitzada en competències digitals i alfabetització informàtica. Llena ha dedicat la seva carrera a fer accessible el món de la informàtica a persones de diferents edats i nivells de coneixement, i aquesta obra és una de les seves contribucions per facilitar l’aprenentatge de les habilitats digitals bàsiques que cada vegada són més necessàries en la nostra societat.

El llibre està dissenyat per a persones que volen iniciar-se en la informàtica i necessiten una guia clara i pràctica. A través de 100 exercicis, Llena presenta conceptes bàsics com l’ús del teclat, la gestió de fitxers, la navegació per Internet i l’ús d’aplicacions senzilles. Cada exercici inclou instruccions detallades i exemples visuals que ajuden a entendre pas a pas com aplicar els conceptes. Aquest format facilita una experiència d’aprenentatge gradual i pràctica, ideal per a principiants que busquen una formació guiada en informàtica.

Recomanem aquest llibre perquè ofereix una metodologia activa i didàctica per aprendre informàtica bàsica, una competència clau en el món actual. La selecció dels 100 exercicis pràctics permet que cada lector avanci al seu ritme, la qual cosa el converteix en un recurs valuós tant per a adults que volen millorar la seva autonomia digital com per a centres educatius o formatius que necessiten materials accessibles per a alumnes sense coneixements previs.

Més informació:

• Sonia Llena a les Biblioteques

Recomanat per Isaac Barrachina. Bib. del Nord. Sabadell. 

Durant 10 anys d’activitat, la música de ElBicho ens va captivar amb un còctel fusió de gèneres tan diversos com ara rumba, tango, buleria, rock progressiu i jazz; ritmes afro i música del Magreb. Les influències són clares: el rock dels anys 1960 de Pink Floyd i Led Zeppelin i el flamenc de Camarón i Paco de Lucía amb els ecos característics del rock andalús.

La banda, que va formar el cantant i compositor, Miguel Campello, desprèn un virtuosisme inèdit a l’hora de musicalitzar el carrer com una substància viva que fa camí a través dels directes i l’experiència única de l’escenari. ElBicho descarrega un ritme agrest, selvàtic, com el batec de la terra: és un cant jondo, un “quejío”, una orgia pan-musical. Després d’aquesta dècada de cadència lumínica innigualable, Campello va decidir seguir en solitari creant la seva pròpia “Chatarrería” i, així, el podem escoltar en 5 discs d’estudi fins a dia d’avui.

Apartat de la gran urbs, al camp, composa amb la llibertat de qui pot fer soroll i no molesta als veïns, amb elBicho, tot el que havia de passar va succeir, somiar més semblava pretenciós, ara la història torna a estar per fer.

Al 2003, en el seu moment àlgid, el descobríem a radio3. Una mica més tard, cavalcant a soles ens deslumbrava igual, amb una alegria melangiosa i una imatge més propera. Us deixem tot dos vídeos:

Més informació:

• Elbicho a les Biblioteques
• Elbicho a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Amaya Lomba. Bib. Central. Cerdanyola. 

Aquest llibre és un viatge íntim i apassionant pel món creatiu d'un dels artistes més influents del rock nord-americà. 
Amb un total de 680 pàgines, l'obra ofereix una anàlisi detallada de les lletres i melodies, sinó que també revela els processos creatius, les inspiracions personals i els contextos històrics que han donat vida a cadascuna de les seves 344 cançons des dels inicis amb "Blinded By The Light" fins a les emocions més recents de "I'll See You In My Dreams".

Aquesta perspectiva íntima permet entendre l'evolució artística de Springsteen, així com els missatges socials i personals que ha volgut transmetre al llarg de més de 50 anys de carrera.

El llibre està ple d'anècdotes curioses i detalls poc coneguts sobre les sessions de gravació, els músics que van col·laborar amb ell i les circumstàncies que van envoltar cada àlbum. Per exemple, revela com "Born to Run" va sorgir en un moment de pressió creativa i com "Born in the U.S.A." va ser malinterpretada per molts com un himne patriòtic quan, en realitat, és una crítica profunda a la societat nord-americana.

L’edició de luxe compta amb fotografies inèdites, notes manuscrites i imatges de portades d'àlbums, que fan d'aquest llibre una autèntica joia per als col·leccionistes i fans de The Boss.

Més informació:

• Bruce Springsteen a les Biblioteques
• Tema: Bruce Springsteen 
• Philippe Margotin a les Biblioteques
• Pàgina Web oficial

Recomanat per Marta Alós. Bib. Bigues i Riells del Fai.

El teatre es fa

Com els petons.

Jordi Prat i Coll (1975), un dels directors teatrals més destacats del panorama teatral català actual, ens ofereix aquest recull de pensaments, aforismes o pinçaments, com els anomena l’autor, aplegats al llarg dels anys.

Un material difícil de classificar, per  llegir a pessics, sense pretensions, que l’autor desplega amb total  franquesa, sobre temes més íntims com són l’amor, la sexualitat, la família, però també sobre l’àmbit cultural com la pintura, el llenguatge, la literatura, o el teatre.

Reflexions, i alguns aforismes, que podem compartir o no, però que són rellevants per a qualsevol persona interessada en conèixer el panorama cultural català del primer terç del segle XXI.

Recomanat per Eva Montiel. Bib. Central. Santa Coloma de Gramenet

​​​​​​

Més informació:

El darrer disc d’estudi de Lizz Wright arriba després de 25 anys damunt dels escenaris. Va començar la seva carrera en el gospel, i durant tot aquest temps el seu estil ha fusionat elements del soul, jazz, blues, folk, etc.

A Shadow hi trobareu un recull de cançons que combina versions i temes originals co-escrits amb els seus col·laboradors habituals, amb una producció i un so sense artificis. Per moments quasi sembla que estiguem escoltant els músics en directe. Part del tracklist són moments intimistes, com a No more I will run o The Root of mercy, amb un tempo lent, on l’acompanyament i la percussió es redueixen al mínim.

Inclou també moments més ballables com Your love, amb les col·laboracions de Brandee Younger (arpa) I Meshell Ndegeocello (baix). O la de Trina Basu al violí a Lost in the valley, que complementen les seves cançons aportant diferents sonoritats, matisos i tonalitats diverses.

Però sobretot destaca la veu única. La d’una vocalista tècnicament excelent. I alhora amb unes interpretacions plenes d’emoció.

Com en aquesta adaptació de Sweet feeling, un enregistrament original de Candi Staton de finals dels 60.

Més informació:

• Lizz Wright a les Biblioteques

Recomanat per Adrià Fernández. Bib. Josep Soler i Vidal. Gavà.

De tant en tant no està de més recordar perquè els grans autors han arribat a ser el que són, i aprofitar per reivindicar la seva obra. En aquest cas parlem del belga Hermann Huppen que continua en actiu fins i tot als seus 87 anys, sens dubte un dels capitans generals del còmic d’aventures, un gènere que sovint queda soterrat per altres modes o tendències més contemporànies, però que sempre convé recuperar.

Aquesta és la setena entrega de l’excel·lent reedició que està fent Planeta Ediciones, un xic més petita que l'originaria en format àlbum de Grijalbo (1980). Dins ens trobem el volum 20 (que restava inèdit al nostre país) i els 21, i 22 (antigament reeditats per Dolmen Ediciones el 2007 i 2008 respectivament). Aquests títols pertanyen al període 1996-98, i Hemann fa temps que és un autor amb una consideració i un reconeixement generalitzats per part de crítica i una gran acceptació per part públic. És un moment que ja ha deixat enrere l’entintat de la pàgina per dibuixar directament amb aquarel·les, una decisió que l’acabarà definit i que portarà fins als nostres dies. L’autor es troba còmode amb els guions afegint pinzellades de ciència-ficció i furgant en les diferents relacions sentimentals dels dos protagonistes: Jeremiah i Kurdy. No oblidem que es tracta d’un western disfressat de distopia futurista, fet que dona molt joc per articular autèntiques seqüències d’acció i recrear-se amb paisatges de tota mena. Insisteixo a celebrar a la dignitat de les narratives de gènere, i en aquest cas, en la seva barreja.

Quina sort poder llegir a Hermann.

Més informació:

• Col·lecció Jeremiah

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà.

El nostre protagonista es veu embolicat en unes trames d’assassinats i coaccions en les quals no hi ha participat, però n’és considerat l’únic responsable. El dia abans, uns empresaris havien pressionat uns okupes a abandonar la urbanització on vivien i l’endemà tots eren morts.

Una descripció mordaç i critica de la Catalunya post-procés.

Edagar Cantero és dibuixant i guionista del Jueves, fa uns anys que viu als Estats Units i on ha publicat dues novel·les en anglès que han estat qualificades com a best-sellers pel New York Times. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals