Rafa Burgos és historiador, periodista i guia oficial de Catalunya. Els darrers anys s'ha bolcat en la investigació que ha donat lloc al llibre. Va fer-ne la presentació a la Biblioteca Sant Ildefons el dia 22 de maig d’enguany.

Alguns dels exemples que es troben al llarg del llibre van des de l’enriquiment amb el comerç d’esclaus de la família del primer president de l’entitat, Lluís Ferrer-Vidal, fins al donatiu de 25.000 pessetes aportat pel rei Alfons XIII. L’ombra de “La Caixa” es projecta sobre àmbits com la cultura, l’esport o la investigació. És una iniciativa sorgida fa més d’un segle que, ja des de la seva fundació, gaudia d’exempcions fiscals en ser considerada “entitat benèfica i d’utilitat pública”. Com és possible que la institució més poderosa del país no compti amb una investigació crítica?

I és que ser al capdamunt de la piràmide o a les plantes nobles de les torres negres de l’avinguda Diagonal de Barcelona dona un poder que només està a l’abast d’uns quants.

Després de gairebé cinc anys d’investigació, més d’una centena d’entrevistes i moltes hores d’arxiu, en Rafa Burgos presenta aquesta obra crítica, una radiografia completa de la institució financera més poderosa de l’Estat, que té influència més enllà del nostre territori.

Més informació:

• Rafa Burgos a les Biblioteques
• Rafa Burgos a la Viquipèdia
• La Caixa: una història mai no explicada (Pol·len Edicions)
• Entrevista amb l’autor al programa Solidaris (Catalunya Ràdio)
• Vídeo promocional (Pol·len Edicions)
• Epíleg de David Fernàndez a La Directa

Recomanat per Diego Pulpillo de la Cruz. Bib. Sant Ildefons. Cornellà de Llobregat.

La poesia com a espai de llibertat: redescobrint Jesús Lizano

"Mi madre decía: a mí me gustan las personas rectas.

A mí me gustan las personas curvas,
las ideas curvas,
los caminos curvos,
porque el mundo es curvo
y la tierra es curva
y el movimiento es curvo; (...)

A mí me gustan las personas curvas
y huyo, es la peste, de las personas rectas."

Lizania, aventura poética y libertaria (2001-2013) és molt més que un recull de poemes: és una immersió en el pensament i la proposta vital de Jesús Lizano. Publicat per la Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo, el volum recull l'etapa de maduresa de la seva obra i en condensa l’essència més combativa i lliure.

Nascut a Barcelona l’any 1931 i mort el 2015, Lizano va ser una figura singular, sempre al marge de corrents o etiquetes. Va articular el seu propi univers, des d’on defensava la poesia com una forma d’alliberament individual i col·lectiu. La seva escriptura està profundament lligada al pensament anarquista, que es manifesta en una crítica constant a les jerarquies, les convencions socials i qualsevol forma d’autoritat.

A les seves pàgines trobareu una poesia directa i provocadora, lluny de convencions. El llibre dialoga amb alguns dels seus textos més coneguts, com ara el cèlebre Personas curvas, que sintetitza la seva aposta per la diferència, la dissidència i la dignitat de totes les formes de vida fora de la norma. En aquest sentit, Lizania no és només una antologia, sinó una invitació a pensar i a viure des de la llibertat.

Llegir Jesús Lizano avui és recuperar una veu que continua interpel·lant-nos: la d’un poeta que va fer de la paraula un espai de resistència. Aquest volum és una porta d’entrada privilegiada per descobrir o redescobrir un autor únic, honest i necessari. En un món cada vegada més immers en el pensament únic, us oferim una mirada radicalment lliure.

Més informació:

• Jesús Lizano a les Biblioteques
• Jesús Lizano a la Viquipèdia
• Fitxa del llibre (Fundación Anselmo Lorenzo)
• Entrevista a Jesús Lizano al programa Negro sobre blanco (RTVE)
• Jesús Lizano recita Personas curvas

Recomanat per Albert Alcántara. Bib. Núria Albó. La Garriga.

En aquest llibret trobareu tot allò que hem après menjant i gaudint de la muntanya. Ha nascut amb la idea d'expandir informació. S'hi poden trobar records, experiències viscudes, fragments de cartes escrites o de diaris d'expedicions relacionats amb la muntanya i la nutrició. Alguns són seriosos, d'altres fan por, d'altres fan riure. El que no hi ha és ficció». Antoni Ricart de Mesones

« «No soc ningú per qüestionar el valor científic d'aquest llibre (que de ben segur en té), però aconsellaria a tothom que s'aventuri a cuinar a la muntanya, sigui un o cent dies, que no dubti a aprendre-se'l de memòria». Jordi Sugranyes, a la presentació

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Fa cinquanta anys de la mort del dictador Francisco Franco mentre la nova ultradreta espanyola de Vox marca l’agenda pública i capta el vot jove, en un context mundial trasbalsat pels lideratges agressius de l’autoritarisme postdemocràtic. El franquisme desapareix de la memòria col·lectiva com si mai hagués existit i, alhora, creix a les urnes un neofranquisme desacomplexat que imita les formes barroeres i els discursos amenaçadors de personatges com Donald Trump. És una paradoxa inquietant.

Els neofranquistes presenten el passat més fosc com una societat ideal que cal recuperar. Reciclen els residus de la dictadura i els barregen amb idees dels seus socis internacionals per oferir solucions dràstiques des de les cambres legislatives, el carrer i les xarxes socials. Francesc-Marc Álvaro —testimoni directe del Madrid del poder— explica les claus de l’ascens d’una opció populista que pretén conquerir les institucions amb l’antipolítica més descarnada. Com hem arribat fins aquí? Aquest llibre proposa algunes respostes per comprendre el nou paisatge polític.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El concepte de gent gran ha canviat molt. Es parla de vellesa activa, de longevitat, però les persones grans es senten reconegudes? La pedagoga M. Jesús Comellas porta anys posant en evidència com la societat infantilitza i ignora el saber i experiència de les pesones més grans de 65 anys. Per bé que disposen d'espais per entretenir-se, no en tenen de participació en les decisions socials, se les infantilitza, confonent la protecció amb la fragilitat. A més, es mostra una actitud edatista, moguda per una pretesa «amabilitat», que no ajuda a establir unes relacions apropiades entre generacions, quan el perfil de les persones de majors de 65 anys és extraordinàriament divers i les capacitats no desapareixen amb la jubilació. Aquests són els processos que s'analitzen en aquest llibre, que busca modificar la visió del procés d'envelliment, exigint oportunitats per a les persones grans, així com promovent relacions interdependents i la seva presència social no categoritzada per l edat.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Amb només divuit anys, treballa com a zelador en un hospital on la mort és el pa de cada dia. Per fer més suportable aquesta realitat, es refugia en el sexe, les drogues i l’alcohol. Però el seu món trontolla quan una companya desapareix després d’haver marxat de festa amb ell i una amiga.

Una història que té tots els ingredients d’una novel·la negra sense ser-ho... o potser sí.

Més informació:

• Poe Ballantine a les Biblioteques
• Poe Ballantine a la Viquipèdia
• Pàgina de l'autor a Dirty Works

Recomanat per Ilumi Ramos. Bib. La Bòbila. L'Hospitalet de Llobregat.

Amb el pes d'un divorci encara recent, una mare i la seva filla adolescent viatgen a Sicília. És un estiu de tempestes sobtades, vents canviants i incendis, amb l'omnipresent Etna fumejant. La mare sap que ha de reiniciar i reimaginar la seva vida, sobretot amb la seva filla, que dia a dia va ocupant el seu lloc al món. La novel·la es converteix ràpidament en un viatge als orígens, no sols al passat familiar a través de continents, llengües i generacions, sinó també encara més enrere, a un passat cultural, mític i geològic. Mare i filla viatgen fins al jaciment arqueològic d'on la besàvia siciliana, la Nanna, va endur-se una rajola del déu Proteu, que elles carretegen perquè dubten si tornar-la al seu lloc. Cal renunciar al que tenim per poder avançar? On és casa? Què ens dona seguretat? Com es creen els records d'una família?

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

L’Ari arriba a Camariñas per treballar al museu de puntes i de guia turística, però en aquest poblet laberíntic res no és el que sembla. Les dones que hi viuen han arribat al límit i, fartes de dur el pes del món sobre les espatlles, decideixen invocar les tres aranyes. El dictat que reben no té precedents i ho capgirarà tot.

Punt d’aranya és una novel·la marinera i coral. Entre les seves pàgines, s’hi entrellacen la brisa del mar i les puntes de coixí, el tràfic de drogues i les llegendes ancestrals, les moires i els vídeos de TikTok. Nerea Pallares ha escrit en gallec un text bellíssim que clama contra la injustícia i l’ordre establert barrejant tradició i modernitat.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

En ple confinament, i fugint de l’ofec del centre de la ciutat de Londres, la Chloe es va instal·lar en un antic graner reformat als camps on havia passat la infantesa. Un dia, mentre passejava, es va trobar una cria de llebre desemparada al mig d’un camí. En veure-la, va decidir endur-se-la a casa per cuidar-la, amb la ferma determinació de tornar-la al seu hàbitat, tot i que sabia que seria difícil salvar-li la vida perquè les llebres no toleren bé la captivitat. Però, contra tot pronòstic, la cria no només va sobreviure sinó que amb el pas dels dies va anar convertint aquella casa en el seu niu, i la seva propietària, en la seva família. Llebretó explica la història d’una amistat insòlita i intensa entre una bèstia i una persona que es veu abocada a acceptar els ritmes de la vida salvatge, i per tant tots els seus perills, si vol mantenir l’equilibri que les uneix.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Joan Pinyol (Capellades, 1966) és escriptor i professor de llengua i literatura, conegut especialment per la seva tasca en la recuperació de la memòria històrica. La seva obra sovint explora les conseqüències de la Guerra Civil i del franquisme, amb una atenció especial a les històries personals que han quedat silenciades durant dècades. Avi, et trauré d’aquí! és probablement el seu llibre més conegut perquè combina la investigació històrica amb una experiència profundament familiar i emotiva. Recentment, el llibre s’ha convertit en un espectacle teatral de la companyia Teatre Nu.

L’obra parteix d’un fet real que afecta directament l’autor. Pinyol investiga la mort del seu avi, Joan Colom, un republicà de Capellades que va morir l’any 1939 en un camp de presoners franquista a Lleida. Durant aquesta recerca, la família descobreix una informació inesperada i colpidora: les restes de l’avi havien estat traslladades sense coneixement ni consentiment familiar al Valle de los Caídos, el gran mausoleu construït durant la dictadura franquista. A partir d’aquí, el llibre se centra en la promesa que dona títol a l’obra: la voluntat del nét de recuperar les restes del seu avi i retornar-les a casa.

El llibre es desenvolupa en dos plans complementaris. D’una banda, reconstrueix la vida i els últims mesos de Joan Colom, contextualitzant-los en el final de la Guerra Civil, la derrota republicana i les duríssimes condicions dels camps de presoners. De l’altra, relata el complex procés administratiu i judicial que l’autor ha d’afrontar per aconseguir l’exhumació. Aquesta segona part mostra les dificultats burocràtiques, els silencis institucionals i les mancances en les polítiques de reparació a les víctimes del franquisme. Així, la història particular de l’avi es converteix en el reflex d’una problemàtica col·lectiva que afecta moltes altres famílies.

Un dels aspectes més destacables de l’obra és que l’autor evita el ressentiment i escriu des de la voluntat de recuperar la memòria i restituir la dignitat de les víctimes. La seva narració combina elements de document històric, crònica periodística i relat personal, fet que aporta proximitat i força emocional al text. El vincle que estableix amb un avi que no va arribar a conèixer converteix la recerca en una experiència humana intensa i commovedora.

En definitiva, Avi, et trauré d’aquí! és un llibre emotiu i necessari que reflexiona sobre la memòria històrica, la justícia i el dret de les famílies a recuperar els seus éssers estimats. Més enllà del cas concret de Joan Colom, l’obra ens recorda que encara avui hi ha ferides obertes que només poden començar a tancar-se a través del record, el reconeixement i la dignitat. És una lectura que convida a pensar i que deixa una profunda empremta en el lector.

Més informació:

• Joan Pinyol a les Biblioteques
• Avi, et trauré d'aquí! a la Viquipèdia
• Joan Pinyol a la Viquipèdia
• Entrevista a 3Cat
• Presentació del llibre
• Vídeo sobre l'obra
• Espectacle teatral
• Entrevista a l'autor

Recomanat per Teresa Mas Fontcuberta. Bib. Vilanova del Camí. Vilanova del Camí.

Satoshi Yagisawa és un autor japonès reconegut internacionalment. Va debutar en l’escena literària amb la novel·la Els meus dies a la llibreria Morisaki, amb la qual va guanyar el Premi Literari Chiyoda l’any 2008 i que posteriorment va ser adaptada al cinema. Tot i aquest èxit inicial, Yagisawa va passar per un període de bloqueig creatiu i dificultats personals que van influir en la seva manera d’escriure, posant èmfasi en la importància dels vincles i en el sentit de la vida.

La vida de la Takako, la jove protagonista d’aquesta novel·la, fa un tomb quan el seu xicot li comunica que es casarà amb una altra dona. Aquesta decepció sentimental, sumada a la pèrdua de la feina i de la seva rutina, la condueix a una profunda crisi personal. En aquest moment, el seu oncle Satoru li ofereix la possibilitat de viure i treballar a la llibreria familiar Morisaki, situada al barri de Jinbōchō, un dels centres culturals i literaris més importants del Japó. Allà, envoltada de llibres i allunyada del ritme frenètic de la ciutat, coneix altres persones que l’ajudaran a recuperar-se emocionalment.

Aquesta novel·la, escrita en primera persona, de lectura fluida i entretinguda, està farcida d’emocions. L’autor va compartint el creixement personal de la protagonista a través del vincle amb la literatura, vehiculat per la passió per la llibreria i els llibres. Alhora, tracta el tema de la solitud i la recuperació com a eix principal, emmarcat en un barri on destaca la gran presència de llibreries, sobretot de segona mà. I, sense sortir d’aquest escenari, l’autor ens convida a continuar descobrint aquest barri, amb els seus llibres, a Amics i llibres a Jinbōchō i Els meus dies al cafè Torunka.

Més informació:

• Satoshi Yagisawa a les Biblioteques
• Els meus dies a la llibreria Morisaki a la Viquipèdia
• Satoshi Yagisawa a la Viquipèdia
• Fitxa de la pel·lícula a IMDb
• Pel·lícula (Dailymotion)

Recomanat per Francina Bacardit Palomas. Bib. Central d'Igualada. Igualada.

Al cor del Poble-sec hi ha bars que no tan sols serveixen cafès, sinó que també sostenen vides. La Martina ho sap bé. La seva granja és un refugi, un punt de trobada, i representa la memòria viva d’un barri que es resisteix a desaparèixer. Però quan una especuladora decideix fer-la fora, la lluita deixa de ser només per un negoci; és per la dignitat, per la comunitat, per tot allò que no surt als contractes. Amb una colla de veïns tan entranyables com imprevisibles, la Martina organitza la resistència i, alhora, s’atreveix a fer un pas que fa temps que ajornava, tornar a començar en l’amor. Entre matchs, converses inesperades i silencis que pesen, descobrirà que potser la revolució més important no passa al carrer, sinó a dins d’un mateix.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Trece campanadas és un thriller psicològic amb un to obscur i enigmàtic i amb una genial ambientació a la ciutat de Santiago de Compostel·la. Un productor de cinema i una guionista es veuen arrossegats per un misteri de dimensions dramàtiques.

Amb una barreja on es perden les fronteres entre màgia, religió i realitat, la recomano per a lectors pacients amb la narrativa, amants de la novel·la gòtica i que prioritzin una bona ambientació davant de l’acció.

Més informació:

• Suso de Toro a les Biblioteques
• Trece campanadas a la Viquipèdia
• Suso de Toro a la Viquipèdia
• Pel·lícula basada en la novel·la al catàleg Aladí

Recomanat per María José Salmerón Delgado. Bibliobús Montserrat. Igualada.

Al Rif dels anys vuitanta, la Malika creix sabent que ser ella mateixa és perillós: hi ha alguna cosa que la fa diferent i l'assenyala. La mare sempre havia estat l'única en acceptar-la tal com era, però, en la seva absència, haurà d'aprendre a fer front als judicis i al menyspreu de la gent. Tot canvia quan la Souad, una noia que li sembla sortida d'un altre món, arriba a l'institut. Totes dues se senten atretes per una força misteriosa, una passió que les retornarà a un sentiment dinnocència perduda. Juntes hauran d'amagar-se de la mirada dels veïns i amics, guanyar-se la confiança de qui més estimen i prendre decisión difícils, mentre lluiten contra el pes de la tradició i la religió, que dominen la vida.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El juny de 1941, un soldat alemany del front rus es casa amb la Katharina Spinell, una berlinesa amb qui no s'han vist mai. Es tracta d'un matrimoni de conveniència que a ell li garanteix uns quants dies de permís lluny del camp de batalla i a ella una pensió de viudetat si ell es mor. El seu lligam es va enfortint fruit d'una passió inesperada, i comencen a imaginar una vida perfecta sota el règim nazi. Però mentre la seva relació va creixent, la guerra s'intensifica i ell és enviat a Stalingrad, on els seus companys moren i agonitzen abandonats pel mateix exèrcit, i Berlín comença a tremolar sota les bombes enemigues.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Setanta cinc relats de misteri i escàndols relacionats amb obres d’art, classificades en tres categories: robatoris, vandalisme i falsificacions i després organitzades per continents.

Una obra per entendre la passió, el desig de possessió d’una obra única, la disputa entre museus i el prestigi i els interessos econòmics darrera de la creació artística. Tots són “mòbils” dels delictes contra l’art.

L’autora, doctora en filosofia i directora d’educació en els museus d’art de la Universitat del Nord de Texas, imparteix classes sobre els delictes relacionats amb l’art. En aquest llibre es centra principalment en art visual i ha exclòs els casos de tràfic d’antiguitats ni les obres saquejades o destruïdes en temps de conflicte.

Si t’apassiona el “cotilleo histórico”, com el defineix Evans, trobaràs una fitxa de cada peça d’art amb una fotografia, lloc i temps de l’incident i una narració de com es va produir el delicte. Gairebé la meitat de les obres devastades i robades que es recullen al llibre han estat rescatades.

Descobreix com l’art és el protagonista de la millor literatura policíaca. Qualsevol semblança amb la realitat no és pura coincidència.

Més informació:

• Pàgina web oficial de Laura Evans 

*Recomanat per  la Xarxa de Biblioteques Municipals

“Regreso al futuro” és una pel·lícula de culte que ha marcat a la generació dels anys 80 tant com a les posteriors. Michael J. Fox es va convertir en Marty McFly, el viatger en el temps més famós sense sortir del seu poble: Hill Valley. Aquest llibre recull les vivències del rodatge de la pel·lícula que va dirigir Robert Zemeckis amb guió de Bob Gale, banda sonora d’Alan Anthony Silvestri i producció a càrrec d’Steven Spielberg.

En aquell moment Michael J. Fox era un actor d’èxit que combinava la tercera temporada d’”Enredos de família” amb el rodatge de la pel·lícula. Feia jornades de 20 hores de treball durant tres mesos on de dia era Alex P. Keaton i de nit Marty McFly. L’actor ha trigat 40 anys en posar en ordre els seus records d’aquella època.

La pel·lícula ens deixa moments emblemàtics, frases cèlebres, el mític cotxe DeLorean, temes musicals intemporals com “The power of Love” de  Huey Lewis & the News, dues seqüeles i una data emblemàtica: 21 d’octubre de 2015. Tot explicat de primera mà per Michael J. Fox. Tot un luxe.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El llibre ofereix una visió del cicle de l’aigua amb una perspectiva ecosistèmica i sense limitar-se a les necessitats de l’espècie humana. El primer capítol ja anuncia que el llibre vol centrar-se en tots els organismes que viuen o depenen de l’aigua: el seu títol, “L’aigua és vida”, ja anuncia aquest propòsit.

El segon capítol parla de l’aigua com a recurs per a l’espècie humana i segueix en els capítols següents amb com els impactes produïts per l’ús de l’aigua per part de l’home afecten els ecosistemes (qualitat de l’aigua) i el que fem per disminuir els impactes (depuració de l’aigua). Es dedica un capítol a l’aigua i l’agricultura, que en molts casos és la major consumidora d’aigua, i parlem també de l’aigua virtual. El capítol sisè tracta dels cabals de manteniment (mal dits ecològics) i de com són un aspecte clau per garantir la biodiversitat en els rius.

No podia faltar un capítol de sequeres i inundacions fent èmfasi no en els efectes sobre la nostra societat, sinó en les causes i mesures a tenir en compte per tal que no es repeteixin. Clou el llibre una breu reflexió sobre la gestió de l’aigua, que és un tema que ell sol mereixeria un parell de llibres.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

David Pastor Vico, llicenciat en filosofia per la Universidad de Sevilla i expert en ètica de la comunicació, ens presenta una obra per retornar a confiança en els altres; amb el seu estil habitual que combina rigor, humor i reflexió. Una invitació a repensar els vincles humans en una societat que premia l’individualisme i la desconfiança. Un llibre indispensable on, a través de la filosofia i les referències culturals, Pastor traça un mapa del pensament occidental que explica el nostre desencant i malestar. Si encara estàs convençut de llegir un llibre de filosofia, mira l’entrevista que li va fer Fede Cardelús a RTVE.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

L'any 1271, els germans Niccolò i Matteo Polo van sortir de Venècia amb l'encàrrec del papa Gregori X d'establir relacions diplomàtiques amb Kublai Khan, el poderós emperador de la Xina. Un noi de 17 anys, Marco, fill de Niccolò, es va sumar a una expedició feta a cavall que es va allargar durant més de dues dècades.  

Quan va tornar a Venècia, en Marco tenia més de quaranta anys i va dictar El llibre de les meravelles, la narració de totes les penalitats que havia superat, la descripció de les coses extraordinàries que havia vist durant el llarg viatge de Venècia a Pequín, passant pel Pròxim Orient i la descripció de Turquia, Afganistan, Tibet, Mongòlia, Japó i una mica de la Índia. 

Una crònica i descripció d'un gran viatger al segle XIII. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

50 aliments per 3 receptes són... 150 receptes. El llibre recull les receptes més populars d'Ada Parellada. "Tot allò que busques quan mires la nevera i penses: i ara què cuino?".

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Cadascun dels personatges arriba a un instant clau de la seva vida carregant una gran història. Una traïció, un desamor, una culpa velada o un acte heroic que els han marcat per sempre i que necessiten explicar. Amb una elegància fora mida, Dinesen ens passeja pels escenaris melancòlics de la vella Europa, de la mà d’aristòcrates crepusculars, poetes romàntics i fantasmes tristos atrapats en un punt de confluència dels seus destins.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La Judith és psicòloga, viu a Gràcia i, per les obres inesperades al seu edifici, es traslladarà uns mesos al Port de la Selva, el poble on va viure tants estius quan era petita. Allà, un nou pacient que s'assembla a Kevin Costner entrarà a la seva vida: el Nicolau. La Judith nedarà al mar, entre tots els matisos de color blau, i es veurà arrossegada a respondre's preguntes, a pensar-hi mentre fa teràpia amb els seus pacients.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Una guia per viure la menopausa de manera positiva reduint-ne els símptomes a través de nous hàbits i redescobrint el propi cos. També  pot ser un moment de renaixement: una oportunitat per redescobrir el propi cos, revisar hàbits i gaudir de tot el que hi ha de positiu durant aquests anys.

En aquest llibre, la doctora Elisa Llurba et convida a seguir el seu mètode de les 9 setmanes que et proposa entendre què passa al teu cos, setmana a setmana, i incorporar nous hàbits d'alimentació, activitat física, descans i benestar emocional per recuperar l'equilibri físic i mental.

Amb informació rigorosa, casos reals i exercicis pràctics, La teva menopausa en positiu t'ofereix eines per sentir-te millor, empoderar-te i viure aquesta etapa amb força, plenitud i serenitat. Perquè la menopausa és l'inici d'una nova versió de tu mateixa.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Com una obra mestra del romànic europeu ha esdevingut el símbol d’una batalla política.

Les pintures murals de la sala capitular del monestir de Sixena són una obra mestra de l’art medieval europeu. Pintades cap a l’any 1200 per un taller d’artistes segurament anglesos, representen l’últim esclat del romànic i mostren la influència de Bizanci i l’art de les croades. Però la seva història recent, entre el foc i la política, les ha convertides en un símbol de la complexa relació entre art, poder i identitat a Espanya.

Des de l’incendi del 1936, quan van ser rescatades heroicament per un equip de catalans dirigits per l’historiador de l’art Josep Gudiol en plena Guerra Civil Espanyola, fins als litigis judicials del segle XXI entre Catalunya i l’Aragó, les pintures de Sixena han esdevingut molt més que un tresor artístic: són un camp de batalla entre la conservació patrimonial i la reivindicació territorial.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Prometeu Dolors viu a Palma i fa de cambrer en una cafeteria del centre. El sotrac que és la seva vida s'ha capgirat després de conèixer, en un lloc nocturn de piques, el jove Carles. D'aquell moment ençà, la vida de Prometeu esdevé una lluita per a protegir la pròpia identitat dels amics, els amants, la feina, la ciutat, els assassins, la mort.

Premi Sant Jordi 2026 d'Òmnium Cultural

Entre els anys 1933 i 1934, Stefan Zweig va visitar el Museu Britànic de Londres. Allà s’hi exposaven els documents i els informes de l’època sobre el tràgic final de Maria Stuart, reina d’Escòcia. La discrepància entre els textos —uns la convertien en una traïdora, uns altres l’elevaven a santa de l’Església catòlica— va despertar la seva curiositat de biògraf i el seu instint d’escriptor.

Maria Stuart és coronada reina d’Escòcia sent un nadó l’any 1542. Als setze anys és reina de França. Als disset, ja és vídua. És quan torna a Escòcia que la vida de Maria Stuart es converteix en un vibrant thriller històric i una tragèdia shakespeariana avant la lettre. El seu país és un vesper d’intrigues, abismes, càlculs polítics i tensions religioses. El cor de la reina, un cavall desbocat que l’arrossega al crim i al desastre. A l’altra banda de la frontera, l’observa la seva antagonista, l’astuta Elisabet I, reina d’Anglaterra, rival i «germana». La rivalitat entre aquestes dues monarques és llegendària. Representen el xoc entre la Reforma (Isabel I) i la Contrareforma (Maria Stuart), entre la modernitat que truca a la porta i el món medieval que s’extingeix.

*Recomanat per la Xraxa de Biblioteques Municipals 

1275. Mathilde, filla bastarda d’un comte francès, contreu matrimoni amb don Pedro de Lara, un poderós duc de Castella. En abandonar la seva terra natal i la refinada cort francesa, la jove ha d’adaptar-se al fred castell del seu espòs, en un regne assetjat per una crisi de successió i una guerra a la qual el seu marit ha de marxar.

Sense tot just parlar una paraula de castellà, Mathilde es quedarà sola a les immenses estances de pedra que ara són la seva llar, envoltada per l’anciana duquessa vídua i les seves tèrboles serventes. Aviat començarà a sentir que l’ombra de l’anterior esposa de don Pedro, morta en estranyes circumstàncies, plana sobre ella.

Amb aquesta enlluernadora novel·la, repleta de misteri, intriga i passions, l’autora ens trasllada a la perillosa cort d’Alfons X i a un món tan fascinant com poc conegut: el de les dames medievals que governaven les seves terres i els seus vassalls mentre els homes lluitaven a la guerra.

Més informació:

• Andrea D. Morales a les Biblioteques
• Informació del llibre a l'editorial
• Vídeo sobre l'obra
• Vídeo a Instagram

Recomanat per Anna Salvo. Bib. Josep Janés. L'Hospitalet de Llobregat.

La Ventafocs explicada en clau de terror i humor negre. La història se centra en l’Elvira, la germanastra lletja, que ha de competir amb l’encant natural de la seva bella germanastra.

Enveges, ambicions desmesurades, egoismes desfermats i tot en un pla moral molt nòrdic: fred, cru i intimista.

Més informació:

• Emilie Blichfeldt a les Biblioteques
• La Hermanastra fea a la Viquipèdia

Recomanat per Luis Santa Marina. Bib. Can Sumarro. L'Hospitalet de Llobregat.

Obra imprescindible per als amants del ciclisme i, especialment, per a tots aquells que senten fascinació per la història del Tour, sobretot enguany que ha passat per la Catalunya Sud. El periodista Jesús Gómez Peña, després de més de dues dècades seguint el Tour sobre el terreny, reuneix en aquest llibre un centenar de cròniques que recorren els 120 anys d’història de la prova, no només parlant dels grans guanyadors i les grans gestes, sinó també de les petites històries que han contribuït a construir-ne el mite. Des dels pioners de principis del segle XX fins a les estrelles actuals com Tadej Pogačar, passant per figures llegendàries com Anquetil, Merckx o Induráin, tot oferint una mirada humana i detallista sobre els protagonistes de cada època.

L’estil és àgil, amè i molt periodístic, potser per això una mica massa fragmentari. Cada capítol pot llegir-se de manera independent, accessible tant per als experts com per als lectors que s’hi apropen per primera vegada. S’hi combinen el rigor històric amb anècdotes curioses, episodis heroics i moments extravagants.

I és que Gómez Peña ha cobert nombroses edicions del Tour com a periodista, una experiència que es tradueix en coneixement profund, sensibilitat narrativa i capacitat per contextualitzar els esdeveniments més importants de la història de la competició.

En definitiva, el llibre és molt més que un llibre d’història esportiva. Una lectura recomanable per a qui vulgui comprendre per què el Tour de França és molt més que una simple cursa ciclista.

Més informació:

• Jesús Gómez Peña a les Biblioteques
• Web oficial del Tour de France

Recomanat per Marc Martí Fuertes. Bib. Ramon Fernàndez Jurado. Castelldefels.

Si us agraden els llibres de sang i fetge, àgils, amb molta força i bon argument, Las carniceras no us deixarà indiferents.

És la primera novel·la de l’escriptora francesa Sophie Demange i tracta un tema, lamentablement, de gran actualitat.

L’acció i la trama de la història se situen a França, en un barri burgès de la ciutat de Rouen, en una carnisseria força peculiar que porten tres dones. I quines dones!

Són joves, atractives, amb molta empenta i molt resolutives. D’ençà que s’hi han instal·lat són motiu de xafarderies, tant per bé com per mal.

Han tingut una vida molt complexa i, ara, res no les atura, fins a arribar al final dels seus propòsits.

No us la perdeu!

Atenció: lectura no recomanada per a vegans!

Més informació:

• Sophie Demange a les Biblioteques
• Informació del llibre a l'editorial original
• Vídeo sobre l'obra

Recomanat per Esther Bruna. Bib. Armand Cardona i Torrandell. Vilanova i la Geltrú.

L’autor és professor de Ciències i doctor en Ciències de l’Educació. Ha treballat com a professor i pedagog a l’ONCE i a la Universitat de Barcelona. Té escrites nombroses publicacions sobre pedagogia i investigacions educatives al voltant de la ceguesa i la baixa visió. Està jubilat, però continua actiu comunicant i divulgant sobre aquest tema, tot aprofitant la seva experiència com a professional i com a persona cega.

Proporciona recursos als professionals de l’educació, a les famílies i als agents socials perquè, quan els calgui, puguin donar respostes adequades als alumnes amb ceguesa i baixa visió de les diferents etapes educatives, per defensar el seu dret a la igualtat d’oportunitats i atendre les seves necessitats diferencials. El sistema educatiu ja ofereix orientacions específiques per a aquest alumnat, però l’autor hi afegeix informació actualitzada per dotar els educadors de més eines per actuar amb autonomia. També vol que aquest llibre sigui un recurs formatiu per a les persones que es preparen per treballar en aquest àmbit.

L’autor també ens facilita la seva pàgina web per si els lectors li volen fer arribar preguntes o consideracions diverses.

Al llarg de diferents capítols parla de la tiflotecnologia (les noves tecnologies aplicades i adaptades a la ceguesa i la baixa visió) i aporta referències a aparells i programes informàtics.

També agrupa els capítols del llibre en quatre grans blocs d’estratègies i recursos: per a l’accés a la cultura i la informació; per a l’àmbit afectiu i social; per desenvolupar en els entorns educatius (escolar, social i familiar), i per dissenyar estratègies polítiques orientades a la inclusió educativa i laboral de les persones amb discapacitat visual.

Més informació:

• Miquel Albert Soler a les Biblioteques
• Pàgina web oficial
• Recursos sobre alumnat amb discapacitat visual (XTEC)
• Informació sobre discapacitat visual (ONCE)
• Atenció educativa a l’alumnat amb discapacitat visual (XTEC)

Recomanat per Cristina Antón Cuevas. Bib. Antonio Martín. El Prat de Llobregat.

En vela és un còmic que ens passeja per la intimitat de vuit persones, ciutadans de la precarietat moderna que, mentre tracten de tirar endavant les seves vides, voldrien practicar el que els metges anomenen una «higiene del son» que poques vegades aconsegueixen. Això els aboca a prendre pastilles per dormir i al consum de substàncies diverses, de vegades aconseguides al CAP i, la majoria de vegades, d’estranquis o aconsellant-se remeis els uns als altres.

L’obra parla de com les desigualtats i els diferents contextos socials provoquen l’insomni, que sembla estendre’s com una epidèmia en la societat: la precarietat laboral, el sensellarisme, la pressió per la productivitat... Tot això provoca el mal dormir que els protagonistes pateixen i intenten surfejar amb estímuls que saben que són contraproduents. L’abús dels mòbils, dels ansiolítics i les pors quotidianes produïdes pel sistema. És la por de no poder dormir la que ens fa no dormir?

L’autora diferencia amb l’ús del color la part dels somnis, monocroma i feta amb carbonet, dels personatges en la vida real, representats amb colors plans aquarel·lats que tenen una pàtina de grisor. Algunes històries tenen un tempo cinematogràfic i són només les pantalles les que brillen, blanques i fulgents. És molt original utilitzant un discret collage per posar cares a personatges i objectes en unes vinyetes molt treballades i plenes de detall. Cal destacar les dobles pàgines on reflexiona sobre com ha dormit la humanitat al llarg de la història —molt sovint en comunitat— i com dormen de manera diferent els rics i els pobres.

Una mirada crítica i aguda, amb una certa melangia, cap al que s’ha convertit en un dels mals de la nostra era i a les seves causes.

Més informació:

• Ana Penyas a les Biblioteques
• Ana Penyas a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial

Recomanat per Eva Solé. Bib. Joan Oliva i Milà. Vilanova i la Geltrú.

Hi ha llibres que ens expliquen el món i n’hi ha d’altres que ens el fan mirar amb uns ulls completament nous.

Atlas de islas remotas, de Judith Schalansky, és un d’aquests. L’autora parteix d’un gest tan antic com humà —mirar un mapa i imaginar què hi ha més enllà— per construir un llibre que és, alhora, una obra literària, una peça d’art i un exercici de fascinació geogràfica.

Cada illa és un univers. Un mapa precís, dibuixat amb la cura d’un cartògraf del segle XIX, i un relat breu que condensa segles de naufragis, expedicions, obsessions, fracassos i meravelles. Schalansky no exagera quan subtitula el llibre «Cinquanta-cinc illes on mai no he estat i on mai no aniré»: la gràcia és precisament aquesta. Viatjar sense moure’s, deixar que la imaginació faci el que el cos no pot.

L’edició actualitzada afegeix cinc illes noves i un prefaci que reivindica la cartografia com una forma de literatura. I és cert: llegir aquest llibre és com obrir un calaix ple de petits tresors, cadascun amb la seva història improbable. Illes on els ratolins muten, on els exploradors hi queden atrapats, on els vents decideixen el destí de comunitats senceres. Tot és real, tot està documentat.

Per què us el recomano? Perquè és un llibre que no s’assembla a cap altre. Perquè et recorda que el món és immens i estrany, i que fins i tot els racons més petits tenen històries que mereixen ser explicades. Perquè és bonic, intel·ligent i profundament humà. I perquè, en un temps de velocitat i soroll, ofereix un espai de silenci i contemplació.

Més informació:

• Judith Schalansky a les Biblioteques
• Judith Schalansky a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial
• Nota de premsa de l'editorial

Recomanat per Roser Poch. Bib. Santa Margarida i els Monjos. Santa Margarida i els Monjos.

Toni Erdmann (2016), de la cineasta alemanya Maren Ade, és una de les comèdies dramàtiques més originals, incòmodes i aclamades del cinema europeu recent. Triomfadora absoluta als Premis del Cinema Europeu i nominada a l’Oscar.

La pel·lícula planteja un xoc frontal entre dos estils de vida oposats dins d’una mateixa família. D’una banda, la Ines, una executiva completament absorbida per la fredor corporativa i l’estrès. De l’altra, el seu pare, en Winfried, un professor de música jubilat, excèntric i amant de les bromes pesades, que veu amb preocupació el distanciament de la seva filla.

Maren Ade utilitza seqüències llargues i sostingudes per generar una tensió única, on la vergonya aliena força una exploració emocional. Més enllà de l’humor, la pel·lícula mostra la buidor del món laboral modern, les exigències de l’èxit professional, l’aïllament afectiu i els vincles de sang. Equilibra l’humor de situació més irreverent amb un drama familiar íntim, aconseguint una gran profunditat humana. El duel interpretatiu entre Sandra Hüller i Peter Simonischek és magnètic i natural.

La recomano a qui busqui un cinema d’autor exigent, amant de la sàtira social i a qualsevol persona disposada a gaudir d’una història que fa riure des de la incomoditat i la reflexió.

Més informació:

• Maren Ade a les Biblioteques
• Maren Ade a la Viquipèdia
• Fitxa de la pel·lícula a FilmAffinity

Recomanat per Oscar Carretero. Bib. Ramon Bosch de Noya. Sant Sadurní d'Anoia.

El divulgador espanyol Diego González, creador del blog Fronteras, recopila una col·lecció d’anècdotes i episodis sorprenents de la geografia que revelen el costat més insòlit i fascinant del nostre planeta i les seves fronteres.

L’ús de la paraula «historiones» descriu molt bé el contingut del llibre, perquè s’utilitza col·loquialment, en la seva forma augmentativa, per anomenar esdeveniments reals o anècdotes extravagants o fascinants que ens resulten insòlites o sorprenents, i que semblen tretes d’una novel·la o inventades, però que estan recollides en cròniques o manuscrits.

L’autor reflexiona al voltant de la idea que el món és un lloc immens que conté infinits racons i permet descobrir innombrables històries, i concep el llibre com un gran mapa del món on poder apaivagar la nostra curiositat i les ganes de viatjar, ja que la majoria dels humans no ho podem fer tant com ens agradaria.

El lector o la lectora podrà obrir el llibre per on vulgui: sempre hi trobarà una història increïble sobre una frontera o un fet insòlit; moltes ja es coneixien, d’altres no. Per tant, la lectura no ha de ser obligatòriament lineal, de la primera pàgina a l’última, sinó que ens podem deixar guiar pel sumari i els títols dels capítols.

El llibre té com a missió fer-nos passar una bona estona i també posar el focus a valorar les dimensions del nostre planeta i la riquesa geogràfica i humana que posseeix. Però hem de ser conscients que aquests indrets van ser descoberts, explorats o colonitzats pels nostres avantpassats, que van influir en la seva transformació: van crear fronteres, van donar noms als llocs, etc. La geografia l’hem creada els humans.

Si mirem al final, a l’últim capítol, descobrirem una bibliografia molt interessant de títols en anglès i castellà, actual, que ens permetrà continuar ampliant els nostres coneixements sobre el món que ens envolta.

Més informació:

• Diego González a les Biblioteques
• Blog Fronteras

Recomanat per Cristina Antón Cuevas. Bib. Antonio Martín. El Prat de Llobregat.

Roc Casagran escriu poesia i novel·la, a més de ser professor de llengua i literatura de secundària. Amb aquest llibre, d’una estructura molt original que connecta el relat a través de vuit illes recòndites disperses per tot el planeta, va guanyar el Premi Sant Jordi 2024, concedit per Òmnium Cultural.

La protagonista, la Carla, és una dona que ronda els quaranta anys i viu una profunda crisi existencial arran de les circumstàncies que ha viscut: la mort de la seva mare, la pèrdua d’amistats, la maternitat, la vida en parella, etc. Cada capítol és com una mena de confessió o carta adreçada a la seva parella, on li explica tot allò que l’angoixa amb la idea de poder-ho pair i mirar cap al futur junts.

La novel·la té una veu narrativa molt íntima, emocional i sensible, on l’autor enllaça el relat de la protagonista amb les diferents històries viscudes per aquestes illes, tot tractant temes com la pèrdua d’identitat o el turisme massiu.

Més informació:

• Roc Casagran a les Biblioteques
• Roc Casagran a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Carlos Vázquez. Bib. Biblioteca de Viladecans. Viladecans.

Amb aquest nou llibre, l’argentina Samanta Schweblin es consagra com una mestra indiscutible del relat curt i una de les veus més poderoses de la literatura hispanoamericana contemporània.

Gairebé totes les peces d’aquest volum fan confluir dos fils argumentals aparentment inconnexos gràcies al brutal impacte emocional que generen en el lector, que pot sentir estranyesa o incomoditat, però també acabar amb la sensació d’haver experimentat una catarsi.

Les sis històries que componen el llibre aborden alguns dels grans temes de la literatura universal —la incomunicació, l’abandonament, la solitud, la pèrdua de sentit i la mort— sense pecar en cap moment de categòriques. A vegades, una cosa perjudicial ha de succeir perquè allò bonic reneixi; d’altres, allò que convencionalment tenim per noble acaba esdevenint esquinçador. Els personatges transiten entre l’aparent normalitat de les seves vides i l’estranyesa del que és terrible. I quan el decurs inevitable dels seus destins no pot ser canviat, sorgeix, almenys, una pregunta esperançada cap a una altra possibilitat.

En definitiva, El buen mal podria dir-se que és adrenalina per a ensopits. Un luxe per als qui estimem la narrativa breu i solem buscar lectures magnètiques que impacten i mostren, alhora, una altíssima qualitat literària.

Més informació:

• Samanta Schweblin a les Biblioteques
• Samanta Schweblin a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial
• Vídeo sobre l'obra

Recomanat per Mauricio Calzadilla. Bib. Central de Cornellà. Cornellà de Llobregat.

A Limpia, coneixem l’Estela, una dona del sud de Xile que deixa la seva terra amb l’esperança de trobar una oportunitat a la capital. Però la vida a Santiago no és fàcil: sense estudis, l’única opció que té és treballar com a interna en una família benestant.

La història, escrita en primera persona, comença amb la revelació que alguna cosa greu ha passat a una nena, i és a través de la veu de l’Estela que anem coneixent els fets. Ella explica la seva història des del començament a algú de qui no sabem la identitat. En diferents episodis, alterna la seva vida a Santiago amb els records de la seva infantesa.

D’aquesta manera, descobrim el seu origen humil i la situació econòmica en què es troba. Filla de mare soltera, va marxar amb l’esperança d’aconseguir diners i tornar per ajudar la seva mare. Però l’estada s’ha allargat, ja que els sous com a interna no són suficients per a gairebé res.

Al llarg del relat, anem coneixent també les tensions de classe i les petites humiliacions quotidianes. Tot i que l’Estela se sent ben tractada, no pot evitar percebre el menyspreu dels altres cap a ella.

La soledat és un altre element clau en la vida de l’Estela, que ha arribat a la ciutat sense ningú al seu voltant. El seu amor es canalitza cap a un gos de carrer que troba, que es converteix en una peça fonamental en la seva història.

Es tracta d’una novel·la amb poc ritme d’acció però plena d’emocions, que atrapa des de les primeres pàgines gràcies a la intensitat amb què l’Estela ens narra la seva experiència. Les seves paraules sòbries transmeten de manera molt acurada no només els seus sentiments i sensacions, sinó també moments d’intimitat de la família a la qual serveix.

A mesura que s’acosta l’esperat final, el relat agafa ritme i la soledat, el menyspreu i la pena es van acumulant fins a crear una narrativa força inquietant que incorpora elements inesperats.

En aquestes poc més de dues-centes pàgines es concentra la vida de l’Estela, una dona que perseguia un somni, però va perdre la seva identitat, les seves arrels i fins i tot el seu seny.

Més informació:

• Alia Trabucco Zerán a les Biblioteques
• Alia Trabucco Zerán a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial
• Ressenya a El Nacional
• Article a RACO

Recomanat per Mercè Parera Raspall. Bib. Francesc Pujols. Martorell.

Les tres reines, de Magali Le Huche, és una novel·la gràfica juvenil sobre l’amistat, l’assetjament estètic i l’acceptació personal. La Mireille, l’Astrid i la Hakima, tres adolescents que han estat humiliades després de guanyar un cruel «concurs de botifarrons» a l’institut, decideixen viatjar en bicicleta fins a París, venent «botifarrons» per assistir a la festa del 14 de juliol al Palau de l’Elisi.

Amb molt d’humor i tendresa, el llibre aborda els cànons de bellesa, la pressió social i les xarxes. Això et farà enamorar-te de l’energia i l’amistat de les protagonistes. Aquesta adaptació en còmic de Les petites reines, de Clémentine Beauvais, és una història divertida i reivindicativa que celebra la diferència, la sororitat i la llibertat de ser un mateix.

És un còmic molt recomanable per treballar l’autoestima i el respecte, mantenint sempre el sentit de l’humor.

Més informació:

• Magali Le Huche a les Biblioteques
• Magali Le Huche a la Viquipèdia
• Premi al millor còmic juvenil del Festival International de la Bande Dessinée d'Angoulême 2024
• Tràiler de la pel·lícula Les Petites Reines

Recomanat per Tanit Farré. Bib. Bellvitge. L'Hospitalet de Llobregat.

«Deu de quinze. Deu peces teatrals de quinze minuts» és un recull de textos teatrals breus que exemplifica amb mestria l’art del microteatre a través de la veu d’Elisenda Guiu. Cada peça actua com una finestra directa a la condició humana: relats creats per a dos o tres intèrprets que, amb una escenografia mínima, aconsegueixen una immediata complicitat amb el públic. La brevetat i l’economia de recursos potencien la precisió de la paraula i la força emocional de cada situació.

Aquest volum, que aplega textos elaborats al llarg d’una dècada, es mou amb habilitat entre la quotidianitat i la subtil profunditat de les emocions. L’autora construeix personatges recognoscibles i escenaris minimalistes que actuen com a catalitzadors per explorar les contradiccions, els dubtes i els petits instants de felicitat de la vida diària. L’humor, discret i intel·ligent, es combina de forma orgànica amb la tendresa i la fragilitat de l’experiència humana. En només quinze minuts, cada obra és capaç de capturar un instant, sacsejar una certesa o revelar una veritat inesperada.

La trajectòria d’Elisenda Guiu, llicenciada en Periodisme, formada en Humanitats a la UPF i en dramatúrgia a l’Obrador de la Sala Beckett, confirma la seva coherència i maduresa com a autora. Entre les seves obres teatrals destaquen El naixement, Explica’m un conte i Magnetismos. A més, la seva producció ha estat reconeguda amb guardons com el Premi Ciutat de Tarragona de Guió de Ficció Radiofònica per Indigestió (estrenada a la Sala Trono) i el Premi de Teatre Breu Xató d’Estiu per l’obra Pet.

Més informació:

• Elisenda Guiu a les Biblioteques
• Informació del llibre a l'editorial

Recomanat per Teresa Sauco. Bib. de Can Llaurador. Teià.

Coneguda per obres autobiogràfiques com Fun Home, Alison Bechdel (Lock Haven, Pennsilvània, 1960) s’endinsa aquí en una ficció que manté molts dels temes que han marcat la seva trajectòria. En aquesta novel·la gràfica combina humor, introspecció i crítica social per explorar les relacions afectives, la identitat i les contradiccions de la vida contemporània.

La protagonista és una dibuixant de mitjana edat que, després d’una ruptura sentimental, intenta reconstruir la seva vida mentre navega per les complexitats de les relacions obertes, la teràpia, les amistats i les tensions entre el desig individual i el compromís amb els altres. Al llarg de la història, les seves experiències es barregen amb reflexions sobre la cultura digital, el consum, l’activisme i la recerca d’una manera de viure més coherent amb els propis valors.

Amb un estil gràfic expressiu i una gran capacitat per retratar els matisos emocionals dels personatges, Bechdel construeix un relat tan personal com universal. L’autora observa amb ironia les inquietuds d’una generació marcada per la necessitat d’autorealització i, alhora, per la consciència dels límits ecològics i socials del món actual.

Consumida és una obra intel·ligent i estimulant que convida a reflexionar sobre les formes d’estimar, de consumir i d’habitar el món, sense renunciar en cap moment a l’humor ni a l’autocrítica.

Més informació:

• Alison Bechdel a les Biblioteques
• Alison Bechdel a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial

Recomanat per Mercè Loire Fernández. Bib. Can Milans. Caldes d'Estrac.

Obra publicada al Japó l’any 1957 i, juntament amb altres obres de l’autor, ha esdevingut no només al seu país, sinó també a diversos països del món, tot un referent en l’àmbit de la novel·la policíaca i, més concretament, en aquella on els procediments i els detalls tenen un pes important en la trama.

Jutaro Torigai és un policia que investiga la mort de dues persones trobades a la platja de l’illa de Kyushu. Tot apunta a un suïcidi, però ell no ho té tan clar i comença a estirar del fil per tal de treure’n l’entrellat.

Més informació:

• Seichō Matsumoto a les Biblioteques
• Seichō Matsumoto a la Viquipèdia

Recomanat per Sol Teixidó. Bib. Ernest Lluch i Martín. Vilassar de Mar.

Si vols entendre millor com la intel·ligència artificial està transformant la vida dels infants i adolescents, aquesta lectura és molt adequada per a tu! El llibre aborda un tema molt actual amb un estil clar, directe i fàcil de seguir, fet que el converteix en una obra accessible tant per a famílies com per a educadors o qualsevol persona interessada en l’impacte de la tecnologia en els més joves.

Un dels grans encerts del llibre és la seva capacitat per fer reflexionar sense caure en dramatismes. A través d’exemples quotidians i situacions reals, mostra com les eines basades en intel·ligència artificial poden influir en la manera de comunicar-se, informar-se o relacionar-se dels nens i adolescents. Al mateix temps, ajuda a identificar riscos relacionats amb la privacitat, la manipulació de continguts o la dependència digital.

Més enllà de l’anàlisi, el llibre també ofereix orientacions pràctiques i consells útils per afrontar aquests reptes amb criteri i responsabilitat. Precisament aquesta combinació entre reflexió i utilitat fa que la lectura sigui tan valuosa. És un llibre que convida a mirar la tecnologia amb una actitud crítica però constructiva, i que pot ajudar-te a entendre millor el món digital en què creixen les noves generacions.

Més informació:

• Guillermo Cánovas a les Biblioteques
• Informació del llibre a l'editorial
• Vídeo sobre l'obra

Recomanat per Martí Ribé Forn. Bib. La Cooperativa. Malgrat de Mar.

«Algun dia, quan ja no sigui perillós, quan dir les coses pel seu nom ja no tingui conseqüències, quan sigui massa tard per exigir responsabilitats a ningú, tothom hi haurà estat sempre en contra»... El títol complet del llibre d'Omar El Akkad que us recomanem ja ho diu tot... És un llibre incòmode i necessari que assenyala directament les nostres consciències de lectors occidentals. És una denúncia implacable i crua de la hipocresia i la complicitat d'Occident amb el genocidi a Palestina. De fet, és un testimoni de la seva profunda decepció pel liberalisme occidental, de la inacció dels europeus i nord-americans i de les esquerres i els progressismes amb les seves bones paraules, però que continuen amb les mateixes dinàmiques, mantenint les mateixes relacions racistes.

La lectura ens interpel·la directament i ens convida a trencar el silenci còmplice. Cal qüestionar els mitjans de comunicació occidentals que normalitzen l'horror i ens convida a no desviar la mirada quan el conflicte ja no és la primera notícia.

Fa que ens preguntem per què sovint només podem condemnar la injustícia quan ja és «segur» fer-ho i no té conseqüències. La conclusió a què arriba l'autor és que l'única manera d'evitar el buit moral és reconèixer la plena humanitat de les víctimes, deixar de deshumanitzar l'altre per justificar la violència i obligar els nostres governs a fer-ho, a no quedar-se en condemnes que només són paraules, a mullar-se i prendre mesures clares contra els governs genocides.

Més informació:

• Omar El Akkad a les Biblioteques
• Omar El Akkad a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial
• Entrevista a 3Cat

Recomanat per Biblioteca. Bib. Can Baratau. Tiana.

En un determinat moment de la nostra vida, tots ens hem preguntat què hauria estat de nosaltres si haguéssim triat de manera diferent el que hem fet. El detonant pot ser qualsevol: retrobar persones que havíem perdut en el nostre passat, si algun imprevist ens aboca a reaccions viscerals o simplement adonar-nos que ens hem instal·lat dins una zona de confort.

Les coses que t’hauria volgut dir ens parla d’això. És una novel·la coral que ens explica històries quotidianes i que reflexiona sobre la vida, les casualitats i les decisions que prenem. Les històries que recull estan plenes d’amors, de desamors, de traïcions, de petons de diverses menes, de guanys i de pèrdues, de la vida i de la mort...

L’estructura del llibre ens porta a través de camins que es van creuant. Tots els personatges es relacionen entre ells d’una manera o altra. En un moment donat, un dels protagonistes es pregunta com és allò dels sis graus de separació. Si no fossin personatges de ficció, segurament la distància que ens en separa seria de menys de sis.

Una novel·la escrita sense pretensions —les millors ho solen ser— que us atraparà des del començament.

Àlex Bosch és un periodista format en la ràdio musical i divulgador de continguts d’economia. Treballa a Catalunya Ràdio des del 2000. Nascut a Viladecans, viu a Barcelona i té el sentiment santjoaní. És autor dels llibres Jet lag, un recull de contes curts, i de Prematur, on explica l’experiència de ser pare d’un nen de vint-i-sis setmanes.

Més informació:

• Àlex Bosch a les Biblioteques
• Informació del llibre a l'editorial
• Entrevista a 3Cat

Recomanat per Anna M. Mas Abril. Bib. Can Manyer. Vilassar de Dalt.

Tot i que Lev Tolstoi ja tenia trenta-cinc anys quan la va escriure, Els cosacs és una de les seves primeres novel·les, publicada el 1863, quatre anys abans de Guerra i pau. L’autor es va allistar de jove a l’exèrcit rus per combatre al Caucas, una experiència que el va marcar profundament i que inspira clarament aquesta obra, amb un fort component autobiogràfic.

La novel·la segueix un jove aristòcrata de Moscou cansat de la vida superficial, dels excessos i dels deutes. Buscant una existència més autèntica, s’allista com a cadet a les tropes russes destinades al Caucas, on conviu amb els cosacs establerts a la frontera i encarregats de vigilar les incursions dels txetxens.

Al principi, el protagonista idealitza la vida dels cosacs i intenta integrar-se en la seva cultura, convençut que hi trobarà una llibertat i una autenticitat inexistents a la ciutat. Però aviat descobreix una realitat molt més dura i complexa: una regió salvatge, unes condicions difícils i una població que mira amb desconfiança els russos arribats de la capital.

L’obra mostra el contrast entre la vida urbana, rígida i lligada a les convencions socials, i la vida dels cosacs, molt més connectada amb la natura i la supervivència. També descriu el desencís del protagonista davant d’una realitat que supera tot allò que havia imaginat: muntanyes immenses, llengües desconegudes i una història d’amor complicada per les diferències culturals i socials.

A mesura que avança la narració, el protagonista viu una profunda transformació interior i comprèn que la felicitat autèntica no es troba en les ambicions personals, sinó en la relació amb els altres i amb el món que l’envolta.

Més informació:

• Lev Tolstoi a les Biblioteques
• Lev Tolstoi a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial

Recomanat per Nausica Aymà. Bib. M. Serra i Moret. Pineda de Mar.

Ja només per la història que hi ha al darrere del llibre val la pena: de vendre uns pocs centenars de còpies a convertir-se en tot un fenomen d’èxit a Itàlia gràcies al boca-orella. Ferrocarrils de Mèxic és un d’aquells llibres difícils d’explicar, perquè cap recomanació li farà justícia. Tot comença quan un soldat mediocre rep un encàrrec singular: elaborar un mapa dels ferrocarrils de Mèxic. Mentre arrossega un mal de queixal i duu a terme aquesta singular missió, coneixerà un grup de personatges pintorescos que l’ajudaran.

Si us agraden les novel·les singulars, atípiques o sou fans de Roberto Bolaño o Franz Kafka, gaudireu descobrint el meravellós univers de Griffi i els seus ferrocarrils mexicans.

Més informació:

• Gian Marco Griffi a les Biblioteques
• Gian Marco Griffi a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial

Recomanat per Marta Cava. Bib. P. Gual i Pujadas. Canet de Mar.

Dorothy L. Sayers és una de les escriptores més importants de la novel·la detectivesca anglesa. Les seves històries destaquen no només pels misteris i casos interessants, sinó també perquè els personatges estan molt ben treballats i mostren problemes reals de la societat de l’època. Després de la Primera Guerra Mundial hi va haver molts canvis, especialment en la vida de les dones i en la manera de pensar de la societat, i això ho reflecteix en les seves obres. Un dels seus personatges més coneguts és Lord Peter Wimsey, un detectiu intel·ligent i elegant que, tot i semblar despreocupat, arrossega les conseqüències emocionals de la guerra.

En la novel·la El misterio del Bellona Club, editada el 1928, Wimsey ha de resoldre l’enigmàtica mort del general Fentiman en un club de veterans de guerra. El que inicialment ens fa sospitar que és una mort natural es transforma en un cas ple d’interessos econòmics, secrets familiars i versions contradictòries sobre l’hora dels fets. A mesura que avança la investigació, el lector va veient com la guerra ha afectat la vida i els sentiments de molts personatges. Tot i això, la novel·la no se centra només en el misteri, sinó que també mostra una crítica a la societat britànica de l’època i als problemes que hi havia després de la guerra.

La novel·la destaca especialment per l’habilitat narrativa de l’autora i per la construcció d’un misteri elegant i ben estructurat. Tanmateix, el més interessant és la manera com es combina la intriga policíaca amb una mirada crítica sobre les conseqüències psicològiques de la guerra i sobre la societat britànica del moment. Lord Peter Wimsey es converteix així en molt més que un detectiu: és un personatge humà, sensible i intel·ligent que aporta a la història profunditat emocional. Aquesta combinació d’intriga, crítica social i qualitat literària explica per què l’obra continua sent una referència dins la novel·la negra clàssica.

Més informació:

• Dorothy L. Sayers a les Biblioteques
• Dorothy L. Sayers a la Viquipèdia

Recomanat per Sònia Escobar. Bib. Pública de Cabrils. Cabrils.

Una mala herba és aquella que creix espontàniament en un conreu o jardí i perjudica el creixement adequat d’altres plantes. Però, sabem identificar realment què és una mala herba?

Aquesta és la història de l’Anis i l’Àvila, una mare i una filla que es dediquen a l’herboristeria a la França de 1630. Un dia l’Anis és capturada, acusada de bruixeria i cremada a la foguera; bé, això últim no està clar, ja que, de cop i volta, va desaparèixer d’entre les flames. Això va ser gràcies a l’Àvila, que va recórrer a un llibre prohibit que hi havia a casa seva per provar de salvar la mare. Però ara l’Anis ha desaparegut i sobre l’Àvila recau una maledicció que ha de complir abans no sigui massa tard.

A través d’aquesta història resseguirem els seus passos juntament amb en Timo, un jove lladregot amb qui viuran diverses aventures, mirant d’escapar de tots aquells que els volen mal. Figures misterioses i poderoses, amb obscures intencions, els segueixen per motius diferents, però la unió i les bones persones que aniran trobant pel camí els donaran un cop de mà per intentar aconseguir la seva fi. Hi arribaran a temps?

Teresa Radice i Stefano Turconi formen un tàndem que ens sorprèn gratament cada cop que publiquen una obra conjunta, amb propostes que impliquen el lector com si es tractés d’un personatge més de les històries que ens plantegen.

Més informació:

• Teresa Radice a les Biblioteques
• Teresa Radice a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial

Recomanat per Cristina Freixas Casanovas. Bib. P. Fidel Fita. Arenys de Mar.