Trece campanadas és un thriller psicològic amb un to obscur i enigmàtic i amb una genial ambientació a la ciutat de Santiago de Compostel·la. Un productor de cinema i una guionista es veuen arrossegats per un misteri de dimensions dramàtiques.

Amb una barreja on es perden les fronteres entre màgia, religió i realitat, la recomano per a lectors pacients amb la narrativa, amants de la novel·la gòtica i que prioritzin una bona ambientació davant de l’acció.

Més informació:

• Suso de Toro a les Biblioteques
• Trece campanadas a la Viquipèdia
• Suso de Toro a la Viquipèdia
• Pel·lícula basada en la novel·la al catàleg Aladí

Recomanat per María José Salmerón Delgado. Bibliobús Montserrat. Igualada.

Al cor del Poble-sec hi ha bars que no tan sols serveixen cafès, sinó que també sostenen vides. La Martina ho sap bé. La seva granja és un refugi, un punt de trobada, i representa la memòria viva d’un barri que es resisteix a desaparèixer. Però quan una especuladora decideix fer-la fora, la lluita deixa de ser només per un negoci; és per la dignitat, per la comunitat, per tot allò que no surt als contractes. Amb una colla de veïns tan entranyables com imprevisibles, la Martina organitza la resistència i, alhora, s’atreveix a fer un pas que fa temps que ajornava, tornar a començar en l’amor. Entre matchs, converses inesperades i silencis que pesen, descobrirà que potser la revolució més important no passa al carrer, sinó a dins d’un mateix.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Al Rif dels anys vuitanta, la Malika creix sabent que ser ella mateixa és perillós: hi ha alguna cosa que la fa diferent i l'assenyala. La mare sempre havia estat l'única en acceptar-la tal com era, però, en la seva absència, haurà d'aprendre a fer front als judicis i al menyspreu de la gent. Tot canvia quan la Souad, una noia que li sembla sortida d'un altre món, arriba a l'institut. Totes dues se senten atretes per una força misteriosa, una passió que les retornarà a un sentiment dinnocència perduda. Juntes hauran d'amagar-se de la mirada dels veïns i amics, guanyar-se la confiança de qui més estimen i prendre decisión difícils, mentre lluiten contra el pes de la tradició i la religió, que dominen la vida.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El juny de 1941, un soldat alemany del front rus es casa amb la Katharina Spinell, una berlinesa amb qui no s'han vist mai. Es tracta d'un matrimoni de conveniència que a ell li garanteix uns quants dies de permís lluny del camp de batalla i a ella una pensió de viudetat si ell es mor. El seu lligam es va enfortint fruit d'una passió inesperada, i comencen a imaginar una vida perfecta sota el règim nazi. Però mentre la seva relació va creixent, la guerra s'intensifica i ell és enviat a Stalingrad, on els seus companys moren i agonitzen abandonats pel mateix exèrcit, i Berlín comença a tremolar sota les bombes enemigues.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

L’inimitable baixista dels Red Hot Chilli Peppers, Flea, ens presenta un disc de jazz on reprèn el seu instrument preferit: la trompeta, que combina amb el baix en molts temes.

Després de treballar amb nombroses col·laboracions amb Tom Yorke, Omar Rodríguez López o Fishbone, l’artista ens ofereix una mostra del seu amor etern pel jazz, “el major regal d’Estats Units al món”, segons les seves paraules. Ho fa envoltat d’artistes propers i familiars: Chad Smith, John Frusciante, Thom Yorke, Mauro Refosco, Jeff Parker i Deantoni Parks. Sense oblidar la veu poderosa i inquietant de Nick Cave a la versió Wichita Lineman de Jimmy Webb.

Un treball on l’artista australià posa en relleu el seu geni musical amb rítmiques dinàmiques, melodies precises per demostrar-nos que és un músic total que no es vol encasellar i que té molt per dir i donar després de la seva llarga trajectòria als escenaris. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Vicenç Fisas té una àmplia trajectòria acadèmica sobre els temes de conflictes i processos de pau. En els anys noranta va ser coordinador de les campanyes de desarmament promogudes per Amnistia Internacional, Greenpeace, Intermón-Oxfam i Metges Sense Fronteres. Ha participat com a assessor en negociacions de pau a Colòmbia (2000-2016, País Basc (1998-2003), Sàhara (2000-2010), Filipines (2005-2010) i Kurdistan turc (2006-2025). També ha exercit d’assessor en temes de pau del Ministeri d'Afers exteriors d'Espanya (2004-2010) i del Ministeri d'Afers exteriors de Noruega (2010-2020).

En aquest llibre Fisas analitza en profunditat 66 conflictes armats actuals amb rerefons religiós entre els anys 2000 i 2025 que afecten a 37 països. L’autor apunta diferents arguments de les institucions religioses, i dels estats que les representen, per justificar el conflicte. El primer és disposar de la veritat absoluta que genera un “nosaltres enfront dels altres”. Un segon argument és la intolerància a la heterodòxia; les divisions dintre d’una mateixa religió poden ser especialment violentes. El tercer és el fonamentalisme religiós: una interpretació literalista i militant dels textos sagrats combinada amb un rebuig a la modernitat laica.

L’estudi es complementa amb nombroses dades estadístiques que, fora d’allunyar-nos del terreny de joc, ens apropa a la realitat actual. Un llibre imprescindible per comprendre molts dels conflictes que avui ens afecten.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

David Pastor Vico, llicenciat en filosofia per la Universidad de Sevilla i expert en ètica de la comunicació, ens presenta una obra per retornar a confiança en els altres; amb el seu estil habitual que combina rigor, humor i reflexió. Una invitació a repensar els vincles humans en una societat que premia l’individualisme i la desconfiança. Un llibre indispensable on, a través de la filosofia i les referències culturals, Pastor traça un mapa del pensament occidental que explica el nostre desencant i malestar. Si encara estàs convençut de llegir un llibre de filosofia, mira l’entrevista que li va fer Fede Cardelús a RTVE.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

L'any 1271, els germans Niccolò i Matteo Polo van sortir de Venècia amb l'encàrrec del papa Gregori X d'establir relacions diplomàtiques amb Kublai Khan, el poderós emperador de la Xina. Un noi de 17 anys, Marco, fill de Niccolò, es va sumar a una expedició feta a cavall que es va allargar durant més de dues dècades.  

Quan va tornar a Venècia, en Marco tenia més de quaranta anys i va dictar El llibre de les meravelles, la narració de totes les penalitats que havia superat, la descripció de les coses extraordinàries que havia vist durant el llarg viatge de Venècia a Pequín, passant pel Pròxim Orient i la descripció de Turquia, Afganistan, Tibet, Mongòlia, Japó i una mica de la Índia. 

Una crònica i descripció d'un gran viatger al segle XIII. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Setanta cinc relats de misteri i escàndols relacionats amb obres d’art, classificades en tres categories: robatoris, vandalisme i falsificacions i després organitzades per continents.

Una obra per entendre la passió, el desig de possessió d’una obra única, la disputa entre museus i el prestigi i els interessos econòmics darrera de la creació artística. Tots són “mòbils” dels delictes contra l’art.

L’autora, doctora en filosofia i directora d’educació en els museus d’art de la Universitat del Nord de Texas, imparteix classes sobre els delictes relacionats amb l’art. En aquest llibre es centra principalment en art visual i ha exclòs els casos de tràfic d’antiguitats ni les obres saquejades o destruïdes en temps de conflicte.

Si t’apassiona el “cotilleo histórico”, com el defineix Evans, trobaràs una fitxa de cada peça d’art amb una fotografia, lloc i temps de l’incident i una narració de com es va produir el delicte. Gairebé la meitat de les obres devastades i robades que es recullen al llibre han estat rescatades.

Descobreix com l’art és el protagonista de la millor literatura policíaca. Qualsevol semblança amb la realitat no és pura coincidència.

Més informació:

• Pàgina web oficial de Laura Evans 

*Recomanat per  la Xarxa de Biblioteques Municipals

“Regreso al futuro” és una pel·lícula de culte que ha marcat a la generació dels anys 80 tant com a les posteriors. Michael J. Fox es va convertir en Marty McFly, el viatger en el temps més famós sense sortir del seu poble: Hill Valley. Aquest llibre recull les vivències del rodatge de la pel·lícula que va dirigir Robert Zemeckis amb guió de Bob Gale, banda sonora d’Alan Anthony Silvestri i producció a càrrec d’Steven Spielberg.

En aquell moment Michael J. Fox era un actor d’èxit que combinava la tercera temporada d’”Enredos de família” amb el rodatge de la pel·lícula. Feia jornades de 20 hores de treball durant tres mesos on de dia era Alex P. Keaton i de nit Marty McFly. L’actor ha trigat 40 anys en posar en ordre els seus records d’aquella època.

La pel·lícula ens deixa moments emblemàtics, frases cèlebres, el mític cotxe DeLorean, temes musicals intemporals com “The power of Love” de  Huey Lewis & the News, dues seqüeles i una data emblemàtica: 21 d’octubre de 2015. Tot explicat de primera mà per Michael J. Fox. Tot un luxe.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

50 aliments per 3 receptes són... 150 receptes. El llibre recull les receptes més populars d'Ada Parellada. "Tot allò que busques quan mires la nevera i penses: i ara què cuino?".

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Una guia per viure la menopausa de manera positiva reduint-ne els símptomes a través de nous hàbits i redescobrint el propi cos. També  pot ser un moment de renaixement: una oportunitat per redescobrir el propi cos, revisar hàbits i gaudir de tot el que hi ha de positiu durant aquests anys.

En aquest llibre, la doctora Elisa Llurba et convida a seguir el seu mètode de les 9 setmanes que et proposa entendre què passa al teu cos, setmana a setmana, i incorporar nous hàbits d'alimentació, activitat física, descans i benestar emocional per recuperar l'equilibri físic i mental.

Amb informació rigorosa, casos reals i exercicis pràctics, La teva menopausa en positiu t'ofereix eines per sentir-te millor, empoderar-te i viure aquesta etapa amb força, plenitud i serenitat. Perquè la menopausa és l'inici d'una nova versió de tu mateixa.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Com una obra mestra del romànic europeu ha esdevingut el símbol d’una batalla política.

Les pintures murals de la sala capitular del monestir de Sixena són una obra mestra de l’art medieval europeu. Pintades cap a l’any 1200 per un taller d’artistes segurament anglesos, representen l’últim esclat del romànic i mostren la influència de Bizanci i l’art de les croades. Però la seva història recent, entre el foc i la política, les ha convertides en un símbol de la complexa relació entre art, poder i identitat a Espanya.

Des de l’incendi del 1936, quan van ser rescatades heroicament per un equip de catalans dirigits per l’historiador de l’art Josep Gudiol en plena Guerra Civil Espanyola, fins als litigis judicials del segle XXI entre Catalunya i l’Aragó, les pintures de Sixena han esdevingut molt més que un tresor artístic: són un camp de batalla entre la conservació patrimonial i la reivindicació territorial.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Cadascun dels personatges arriba a un instant clau de la seva vida carregant una gran història. Una traïció, un desamor, una culpa velada o un acte heroic que els han marcat per sempre i que necessiten explicar. Amb una elegància fora mida, Dinesen ens passeja pels escenaris melancòlics de la vella Europa, de la mà d’aristòcrates crepusculars, poetes romàntics i fantasmes tristos atrapats en un punt de confluència dels seus destins.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Prometeu Dolors viu a Palma i fa de cambrer en una cafeteria del centre. El sotrac que és la seva vida s'ha capgirat després de conèixer, en un lloc nocturn de piques, el jove Carles. D'aquell moment ençà, la vida de Prometeu esdevé una lluita per a protegir la pròpia identitat dels amics, els amants, la feina, la ciutat, els assassins, la mort.

Premi Sant Jordi 2026 d'Òmnium Cultural

La Judith és psicòloga, viu a Gràcia i, per les obres inesperades al seu edifici, es traslladarà uns mesos al Port de la Selva, el poble on va viure tants estius quan era petita. Allà, un nou pacient que s'assembla a Kevin Costner entrarà a la seva vida: el Nicolau. La Judith nedarà al mar, entre tots els matisos de color blau, i es veurà arrossegada a respondre's preguntes, a pensar-hi mentre fa teràpia amb els seus pacients.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Aquesta és la història de la Vall Seca i les dones que hi viuen. És la vida de les Malapeça, que són dures com les roques i tossudes com les males herbes, la de la Mare Riereta, que parla amb els esperits per trobar sentit a un món que desapareix entre sequeres, i la de l’Àvia Més Anciana, que fa seu l’encàrrec de mantenir viu el costum fins a les últimes conseqüències. És també la història de l’Irma, que des de la ciutat presencia el col·lapse de la Vall Seca i es veu empesa a descobrir tots els secrets que amaga aquest indret tan proper i tan llunyà a la vegada. Una novel·la escrita amb mà ferma i profunditat narrativa, és herència, cos i ritual, i al cor de la història hi batega la pregunta oberta de fins a quin punt podem escapar del lloc d’on venim.

Premi Documenta 2025

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La Ventafocs explicada en clau de terror i humor negre. La història se centra en l’Elvira, la germanastra lletja, que ha de competir amb l’encant natural de la seva bella germanastra.

Enveges, ambicions desmesurades, egoismes desfermats i tot en un pla moral molt nòrdic: fred, cru i intimista.

Més informació:

• Emilie Blichfeldt a les Biblioteques
• La Hermanastra fea a la Viquipèdia

Recomanat per Luis Santa Marina. Bib. Can Sumarro. L'Hospitalet de Llobregat.

Obra imprescindible per als amants del ciclisme i, especialment, per a tots aquells que senten fascinació per la història del Tour, sobretot enguany que ha passat per la Catalunya Sud. El periodista Jesús Gómez Peña, després de més de dues dècades seguint el Tour sobre el terreny, reuneix en aquest llibre un centenar de cròniques que recorren els 120 anys d’història de la prova, no només parlant dels grans guanyadors i les grans gestes, sinó també de les petites històries que han contribuït a construir-ne el mite. Des dels pioners de principis del segle XX fins a les estrelles actuals com Tadej Pogačar, passant per figures llegendàries com Anquetil, Merckx o Induráin, tot oferint una mirada humana i detallista sobre els protagonistes de cada època.

L’estil és àgil, amè i molt periodístic, potser per això una mica massa fragmentari. Cada capítol pot llegir-se de manera independent, accessible tant per als experts com per als lectors que s’hi apropen per primera vegada. S’hi combinen el rigor històric amb anècdotes curioses, episodis heroics i moments extravagants.

I és que Gómez Peña ha cobert nombroses edicions del Tour com a periodista, una experiència que es tradueix en coneixement profund, sensibilitat narrativa i capacitat per contextualitzar els esdeveniments més importants de la història de la competició.

En definitiva, el llibre és molt més que un llibre d’història esportiva. Una lectura recomanable per a qui vulgui comprendre per què el Tour de França és molt més que una simple cursa ciclista.

Més informació:

• Jesús Gómez Peña a les Biblioteques
• Web oficial del Tour de France

Recomanat per Marc Martí Fuertes. Bib. Ramon Fernàndez Jurado. Castelldefels.

1275. Mathilde, filla bastarda d’un comte francès, contreu matrimoni amb don Pedro de Lara, un poderós duc de Castella. En abandonar la seva terra natal i la refinada cort francesa, la jove ha d’adaptar-se al fred castell del seu espòs, en un regne assetjat per una crisi de successió i una guerra a la qual el seu marit ha de marxar.

Sense tot just parlar una paraula de castellà, Mathilde es quedarà sola a les immenses estances de pedra que ara són la seva llar, envoltada per l’anciana duquessa vídua i les seves tèrboles serventes. Aviat començarà a sentir que l’ombra de l’anterior esposa de don Pedro, morta en estranyes circumstàncies, plana sobre ella.

Amb aquesta enlluernadora novel·la, repleta de misteri, intriga i passions, l’autora ens trasllada a la perillosa cort d’Alfons X i a un món tan fascinant com poc conegut: el de les dames medievals que governaven les seves terres i els seus vassalls mentre els homes lluitaven a la guerra.

Més informació:

• Andrea D. Morales a les Biblioteques
• Informació del llibre a l'editorial
• Vídeo sobre l'obra
• Vídeo a Instagram

Recomanat per Anna Salvo. Bib. Josep Janés. L'Hospitalet de Llobregat.

Entre els anys 1933 i 1934, Stefan Zweig va visitar el Museu Britànic de Londres. Allà s’hi exposaven els documents i els informes de l’època sobre el tràgic final de Maria Stuart, reina d’Escòcia. La discrepància entre els textos —uns la convertien en una traïdora, uns altres l’elevaven a santa de l’Església catòlica— va despertar la seva curiositat de biògraf i el seu instint d’escriptor.

Maria Stuart és coronada reina d’Escòcia sent un nadó l’any 1542. Als setze anys és reina de França. Als disset, ja és vídua. És quan torna a Escòcia que la vida de Maria Stuart es converteix en un vibrant thriller històric i una tragèdia shakespeariana avant la lettre. El seu país és un vesper d’intrigues, abismes, càlculs polítics i tensions religioses. El cor de la reina, un cavall desbocat que l’arrossega al crim i al desastre. A l’altra banda de la frontera, l’observa la seva antagonista, l’astuta Elisabet I, reina d’Anglaterra, rival i «germana». La rivalitat entre aquestes dues monarques és llegendària. Representen el xoc entre la Reforma (Isabel I) i la Contrareforma (Maria Stuart), entre la modernitat que truca a la porta i el món medieval que s’extingeix.

*Recomanat per la Xraxa de Biblioteques Municipals 

guia completa que convida a descobrir un dels països més diversos i fascinants d'Amèrica del Sud. Amb informació pràctica, mapes detallats, itineraris i recomanacions culturals, ajuda el viatger a explorar des de l'altiplà andí i el Salar d'Uyuni fins a l'Amazònia boliviana, sense oblidar la riquesa històrica i humana de ciutats com La Paz o Sucre.

La seva principal virtut és l'equilibri entre informació pràctica i contextualització cultural. A més de les dades útils per organitzar el viatge, ofereix explicacions sobre la història, les tradicions, la gastronomia i la natura del país, fet que permet comprendre millor la realitat boliviana. És una guia especialment recomanable per a viatgers independents que busquen preparar a fons la seva ruta i anar més enllà dels atractius turístics més coneguts.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Guia completa pensada per a estudiants que volen preparar-se amb garanties per a l’examen oficial DELE de nivell C1. Combina explicacions clares sobre les diferents proves, activitats pràctiques i models d’examen que permeten familiaritzar-se amb el format i les exigències de la certificació. El seu enfocament estructurat ajuda a reforçar tant la comprensió com l’expressió oral i escrita, alhora que consolida els coneixements gramaticals i lèxics propis d’un nivell avançat.

Aporta teoria, pràctica i simulacions reals i el lector pot avançar de manera progressiva cap als seus objectius acadèmics o professionals.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Apassionant llibre on Ramon Usall ens proposa un viatge en quaranta etapes que recorre el segle XX per demostrar que la història de la bicicleta i del ciclisme és, fonamentalment, un fidel reflex de la història contemporània. Lluny de limitar-se a l'anècdota purament esportiva, l'obra connecta de manera magistral les grans fites sobre dues rodes amb els esdeveniments polítics i socials més transcendents dels darrers cent anys.

Des del naixement del Tour de França a l'ombra del cas Dreyfus fins a la caiguda del teló d'acer, passant per la Guerra Civil espanyola, el combat contra el colonialisme o el Maig del 68, cada capítol funciona com una crònica imprescindible.

Ideal per als amants de l'esport i de la divulgació històrica, que trobaran en aquesta lectura una metàfora perfecta de l'existència humana i una clau intel·ligent per comprendre la realitat que ens envolta.

Recomanat per la Biblioteca Terrassa Districte 5. 

Si us agraden els llibres de sang i fetge, àgils, amb molta força i bon argument, Las carniceras no us deixarà indiferents.

És la primera novel·la de l’escriptora francesa Sophie Demange i tracta un tema, lamentablement, de gran actualitat.

L’acció i la trama de la història se situen a França, en un barri burgès de la ciutat de Rouen, en una carnisseria força peculiar que porten tres dones. I quines dones!

Són joves, atractives, amb molta empenta i molt resolutives. D’ençà que s’hi han instal·lat són motiu de xafarderies, tant per bé com per mal.

Han tingut una vida molt complexa i, ara, res no les atura, fins a arribar al final dels seus propòsits.

No us la perdeu!

Atenció: lectura no recomanada per a vegans!

Més informació:

• Sophie Demange a les Biblioteques
• Informació del llibre a l'editorial original
• Vídeo sobre l'obra

Recomanat per Esther Bruna. Bib. Armand Cardona i Torrandell. Vilanova i la Geltrú.

L’autor és professor de Ciències i doctor en Ciències de l’Educació. Ha treballat com a professor i pedagog a l’ONCE i a la Universitat de Barcelona. Té escrites nombroses publicacions sobre pedagogia i investigacions educatives al voltant de la ceguesa i la baixa visió. Està jubilat, però continua actiu comunicant i divulgant sobre aquest tema, tot aprofitant la seva experiència com a professional i com a persona cega.

Proporciona recursos als professionals de l’educació, a les famílies i als agents socials perquè, quan els calgui, puguin donar respostes adequades als alumnes amb ceguesa i baixa visió de les diferents etapes educatives, per defensar el seu dret a la igualtat d’oportunitats i atendre les seves necessitats diferencials. El sistema educatiu ja ofereix orientacions específiques per a aquest alumnat, però l’autor hi afegeix informació actualitzada per dotar els educadors de més eines per actuar amb autonomia. També vol que aquest llibre sigui un recurs formatiu per a les persones que es preparen per treballar en aquest àmbit.

L’autor també ens facilita la seva pàgina web per si els lectors li volen fer arribar preguntes o consideracions diverses.

Al llarg de diferents capítols parla de la tiflotecnologia (les noves tecnologies aplicades i adaptades a la ceguesa i la baixa visió) i aporta referències a aparells i programes informàtics.

També agrupa els capítols del llibre en quatre grans blocs d’estratègies i recursos: per a l’accés a la cultura i la informació; per a l’àmbit afectiu i social; per desenvolupar en els entorns educatius (escolar, social i familiar), i per dissenyar estratègies polítiques orientades a la inclusió educativa i laboral de les persones amb discapacitat visual.

Més informació:

• Miquel Albert Soler a les Biblioteques
• Pàgina web oficial
• Recursos sobre alumnat amb discapacitat visual (XTEC)
• Informació sobre discapacitat visual (ONCE)
• Atenció educativa a l’alumnat amb discapacitat visual (XTEC)

Recomanat per Cristina Antón Cuevas. Bib. Antonio Martín. El Prat de Llobregat.

En vela és un còmic que ens passeja per la intimitat de vuit persones, ciutadans de la precarietat moderna que, mentre tracten de tirar endavant les seves vides, voldrien practicar el que els metges anomenen una «higiene del son» que poques vegades aconsegueixen. Això els aboca a prendre pastilles per dormir i al consum de substàncies diverses, de vegades aconseguides al CAP i, la majoria de vegades, d’estranquis o aconsellant-se remeis els uns als altres.

L’obra parla de com les desigualtats i els diferents contextos socials provoquen l’insomni, que sembla estendre’s com una epidèmia en la societat: la precarietat laboral, el sensellarisme, la pressió per la productivitat... Tot això provoca el mal dormir que els protagonistes pateixen i intenten surfejar amb estímuls que saben que són contraproduents. L’abús dels mòbils, dels ansiolítics i les pors quotidianes produïdes pel sistema. És la por de no poder dormir la que ens fa no dormir?

L’autora diferencia amb l’ús del color la part dels somnis, monocroma i feta amb carbonet, dels personatges en la vida real, representats amb colors plans aquarel·lats que tenen una pàtina de grisor. Algunes històries tenen un tempo cinematogràfic i són només les pantalles les que brillen, blanques i fulgents. És molt original utilitzant un discret collage per posar cares a personatges i objectes en unes vinyetes molt treballades i plenes de detall. Cal destacar les dobles pàgines on reflexiona sobre com ha dormit la humanitat al llarg de la història —molt sovint en comunitat— i com dormen de manera diferent els rics i els pobres.

Una mirada crítica i aguda, amb una certa melangia, cap al que s’ha convertit en un dels mals de la nostra era i a les seves causes.

Més informació:

• Ana Penyas a les Biblioteques
• Ana Penyas a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial

Recomanat per Eva Solé. Bib. Joan Oliva i Milà. Vilanova i la Geltrú.

Hi ha llibres que ens expliquen el món i n’hi ha d’altres que ens el fan mirar amb uns ulls completament nous.

Atlas de islas remotas, de Judith Schalansky, és un d’aquests. L’autora parteix d’un gest tan antic com humà —mirar un mapa i imaginar què hi ha més enllà— per construir un llibre que és, alhora, una obra literària, una peça d’art i un exercici de fascinació geogràfica.

Cada illa és un univers. Un mapa precís, dibuixat amb la cura d’un cartògraf del segle XIX, i un relat breu que condensa segles de naufragis, expedicions, obsessions, fracassos i meravelles. Schalansky no exagera quan subtitula el llibre «Cinquanta-cinc illes on mai no he estat i on mai no aniré»: la gràcia és precisament aquesta. Viatjar sense moure’s, deixar que la imaginació faci el que el cos no pot.

L’edició actualitzada afegeix cinc illes noves i un prefaci que reivindica la cartografia com una forma de literatura. I és cert: llegir aquest llibre és com obrir un calaix ple de petits tresors, cadascun amb la seva història improbable. Illes on els ratolins muten, on els exploradors hi queden atrapats, on els vents decideixen el destí de comunitats senceres. Tot és real, tot està documentat.

Per què us el recomano? Perquè és un llibre que no s’assembla a cap altre. Perquè et recorda que el món és immens i estrany, i que fins i tot els racons més petits tenen històries que mereixen ser explicades. Perquè és bonic, intel·ligent i profundament humà. I perquè, en un temps de velocitat i soroll, ofereix un espai de silenci i contemplació.

Més informació:

• Judith Schalansky a les Biblioteques
• Judith Schalansky a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial
• Nota de premsa de l'editorial

Recomanat per Roser Poch. Bib. Santa Margarida i els Monjos. Santa Margarida i els Monjos.

Toni Erdmann (2016), de la cineasta alemanya Maren Ade, és una de les comèdies dramàtiques més originals, incòmodes i aclamades del cinema europeu recent. Triomfadora absoluta als Premis del Cinema Europeu i nominada a l’Oscar.

La pel·lícula planteja un xoc frontal entre dos estils de vida oposats dins d’una mateixa família. D’una banda, la Ines, una executiva completament absorbida per la fredor corporativa i l’estrès. De l’altra, el seu pare, en Winfried, un professor de música jubilat, excèntric i amant de les bromes pesades, que veu amb preocupació el distanciament de la seva filla.

Maren Ade utilitza seqüències llargues i sostingudes per generar una tensió única, on la vergonya aliena força una exploració emocional. Més enllà de l’humor, la pel·lícula mostra la buidor del món laboral modern, les exigències de l’èxit professional, l’aïllament afectiu i els vincles de sang. Equilibra l’humor de situació més irreverent amb un drama familiar íntim, aconseguint una gran profunditat humana. El duel interpretatiu entre Sandra Hüller i Peter Simonischek és magnètic i natural.

La recomano a qui busqui un cinema d’autor exigent, amant de la sàtira social i a qualsevol persona disposada a gaudir d’una història que fa riure des de la incomoditat i la reflexió.

Més informació:

• Maren Ade a les Biblioteques
• Maren Ade a la Viquipèdia
• Fitxa de la pel·lícula a FilmAffinity

Recomanat per Oscar Carretero. Bib. Ramon Bosch de Noya. Sant Sadurní d'Anoia.

El divulgador espanyol Diego González, creador del blog Fronteras, recopila una col·lecció d’anècdotes i episodis sorprenents de la geografia que revelen el costat més insòlit i fascinant del nostre planeta i les seves fronteres.

L’ús de la paraula «historiones» descriu molt bé el contingut del llibre, perquè s’utilitza col·loquialment, en la seva forma augmentativa, per anomenar esdeveniments reals o anècdotes extravagants o fascinants que ens resulten insòlites o sorprenents, i que semblen tretes d’una novel·la o inventades, però que estan recollides en cròniques o manuscrits.

L’autor reflexiona al voltant de la idea que el món és un lloc immens que conté infinits racons i permet descobrir innombrables històries, i concep el llibre com un gran mapa del món on poder apaivagar la nostra curiositat i les ganes de viatjar, ja que la majoria dels humans no ho podem fer tant com ens agradaria.

El lector o la lectora podrà obrir el llibre per on vulgui: sempre hi trobarà una història increïble sobre una frontera o un fet insòlit; moltes ja es coneixien, d’altres no. Per tant, la lectura no ha de ser obligatòriament lineal, de la primera pàgina a l’última, sinó que ens podem deixar guiar pel sumari i els títols dels capítols.

El llibre té com a missió fer-nos passar una bona estona i també posar el focus a valorar les dimensions del nostre planeta i la riquesa geogràfica i humana que posseeix. Però hem de ser conscients que aquests indrets van ser descoberts, explorats o colonitzats pels nostres avantpassats, que van influir en la seva transformació: van crear fronteres, van donar noms als llocs, etc. La geografia l’hem creada els humans.

Si mirem al final, a l’últim capítol, descobrirem una bibliografia molt interessant de títols en anglès i castellà, actual, que ens permetrà continuar ampliant els nostres coneixements sobre el món que ens envolta.

Més informació:

• Diego González a les Biblioteques
• Blog Fronteras

Recomanat per Cristina Antón Cuevas. Bib. Antonio Martín. El Prat de Llobregat.

Roc Casagran escriu poesia i novel·la, a més de ser professor de llengua i literatura de secundària. Amb aquest llibre, d’una estructura molt original que connecta el relat a través de vuit illes recòndites disperses per tot el planeta, va guanyar el Premi Sant Jordi 2024, concedit per Òmnium Cultural.

La protagonista, la Carla, és una dona que ronda els quaranta anys i viu una profunda crisi existencial arran de les circumstàncies que ha viscut: la mort de la seva mare, la pèrdua d’amistats, la maternitat, la vida en parella, etc. Cada capítol és com una mena de confessió o carta adreçada a la seva parella, on li explica tot allò que l’angoixa amb la idea de poder-ho pair i mirar cap al futur junts.

La novel·la té una veu narrativa molt íntima, emocional i sensible, on l’autor enllaça el relat de la protagonista amb les diferents històries viscudes per aquestes illes, tot tractant temes com la pèrdua d’identitat o el turisme massiu.

Més informació:

• Roc Casagran a les Biblioteques
• Roc Casagran a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Carlos Vázquez. Bib. Biblioteca de Viladecans. Viladecans.

Amb aquest nou llibre, l’argentina Samanta Schweblin es consagra com una mestra indiscutible del relat curt i una de les veus més poderoses de la literatura hispanoamericana contemporània.

Gairebé totes les peces d’aquest volum fan confluir dos fils argumentals aparentment inconnexos gràcies al brutal impacte emocional que generen en el lector, que pot sentir estranyesa o incomoditat, però també acabar amb la sensació d’haver experimentat una catarsi.

Les sis històries que componen el llibre aborden alguns dels grans temes de la literatura universal —la incomunicació, l’abandonament, la solitud, la pèrdua de sentit i la mort— sense pecar en cap moment de categòriques. A vegades, una cosa perjudicial ha de succeir perquè allò bonic reneixi; d’altres, allò que convencionalment tenim per noble acaba esdevenint esquinçador. Els personatges transiten entre l’aparent normalitat de les seves vides i l’estranyesa del que és terrible. I quan el decurs inevitable dels seus destins no pot ser canviat, sorgeix, almenys, una pregunta esperançada cap a una altra possibilitat.

En definitiva, El buen mal podria dir-se que és adrenalina per a ensopits. Un luxe per als qui estimem la narrativa breu i solem buscar lectures magnètiques que impacten i mostren, alhora, una altíssima qualitat literària.

Més informació:

• Samanta Schweblin a les Biblioteques
• Samanta Schweblin a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial
• Vídeo sobre l'obra

Recomanat per Mauricio Calzadilla. Bib. Central de Cornellà. Cornellà de Llobregat.

A Limpia, coneixem l’Estela, una dona del sud de Xile que deixa la seva terra amb l’esperança de trobar una oportunitat a la capital. Però la vida a Santiago no és fàcil: sense estudis, l’única opció que té és treballar com a interna en una família benestant.

La història, escrita en primera persona, comença amb la revelació que alguna cosa greu ha passat a una nena, i és a través de la veu de l’Estela que anem coneixent els fets. Ella explica la seva història des del començament a algú de qui no sabem la identitat. En diferents episodis, alterna la seva vida a Santiago amb els records de la seva infantesa.

D’aquesta manera, descobrim el seu origen humil i la situació econòmica en què es troba. Filla de mare soltera, va marxar amb l’esperança d’aconseguir diners i tornar per ajudar la seva mare. Però l’estada s’ha allargat, ja que els sous com a interna no són suficients per a gairebé res.

Al llarg del relat, anem coneixent també les tensions de classe i les petites humiliacions quotidianes. Tot i que l’Estela se sent ben tractada, no pot evitar percebre el menyspreu dels altres cap a ella.

La soledat és un altre element clau en la vida de l’Estela, que ha arribat a la ciutat sense ningú al seu voltant. El seu amor es canalitza cap a un gos de carrer que troba, que es converteix en una peça fonamental en la seva història.

Es tracta d’una novel·la amb poc ritme d’acció però plena d’emocions, que atrapa des de les primeres pàgines gràcies a la intensitat amb què l’Estela ens narra la seva experiència. Les seves paraules sòbries transmeten de manera molt acurada no només els seus sentiments i sensacions, sinó també moments d’intimitat de la família a la qual serveix.

A mesura que s’acosta l’esperat final, el relat agafa ritme i la soledat, el menyspreu i la pena es van acumulant fins a crear una narrativa força inquietant que incorpora elements inesperats.

En aquestes poc més de dues-centes pàgines es concentra la vida de l’Estela, una dona que perseguia un somni, però va perdre la seva identitat, les seves arrels i fins i tot el seu seny.

Més informació:

• Alia Trabucco Zerán a les Biblioteques
• Alia Trabucco Zerán a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial
• Ressenya a El Nacional
• Article a RACO

Recomanat per Mercè Parera Raspall. Bib. Francesc Pujols. Martorell.

T’has plantejat mai com s’organitzen alguns animals per volar, caminar o nedar tots alhora sense topar entre ells? En aquest àlbum desplegable descobriràs sis formes sorprenents en què els animals s’agrupen i dansen per sobreviure!

Si t’hi fixes, pots adonar-te que a la natura molts animals es mouen en grup com si seguissin una coreografia secreta amb moviments precisos, sorprenents i fins i tot, hipnòtics. Les oques, per estalviar energia, volen en forma de «V»; les abelles s’agrupen mitjançant vibració, com si ballessin; els pingüins s’organitzen en cadena per conservar la calor i els estornells ens regalen espectacles màgics amb els seus vols acrobàtics! Al mar, les sardines es sincronitzen rotant en espiral i a terra, les formigues creen comunitats per moure’s i treballar en xarxa.

En aquest llibre, la il·lustradora Núria Solsona ens convida a descobrir la manera com es coordinen aquests animals i el motiu de les seves fascinants coreografies naturals. De forma molt visual i entenedora et podràs apropar al ritme de la vida salvatge!

Més informació:

• Pàgina web de la il·lustradora Núria Solsona

Recomanat per Teresa Masnou. Biblioteca l'Escorxador Sant Celoni

Coneguda per obres autobiogràfiques com Fun Home, Alison Bechdel (Lock Haven, Pennsilvània, 1960) s’endinsa aquí en una ficció que manté molts dels temes que han marcat la seva trajectòria. En aquesta novel·la gràfica combina humor, introspecció i crítica social per explorar les relacions afectives, la identitat i les contradiccions de la vida contemporània.

La protagonista és una dibuixant de mitjana edat que, després d’una ruptura sentimental, intenta reconstruir la seva vida mentre navega per les complexitats de les relacions obertes, la teràpia, les amistats i les tensions entre el desig individual i el compromís amb els altres. Al llarg de la història, les seves experiències es barregen amb reflexions sobre la cultura digital, el consum, l’activisme i la recerca d’una manera de viure més coherent amb els propis valors.

Amb un estil gràfic expressiu i una gran capacitat per retratar els matisos emocionals dels personatges, Bechdel construeix un relat tan personal com universal. L’autora observa amb ironia les inquietuds d’una generació marcada per la necessitat d’autorealització i, alhora, per la consciència dels límits ecològics i socials del món actual.

Consumida és una obra intel·ligent i estimulant que convida a reflexionar sobre les formes d’estimar, de consumir i d’habitar el món, sense renunciar en cap moment a l’humor ni a l’autocrítica.

Més informació:

• Alison Bechdel a les Biblioteques
• Alison Bechdel a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial

Recomanat per Mercè Loire Fernández. Bib. Can Milans. Caldes d'Estrac.

Obra publicada al Japó l’any 1957 i, juntament amb altres obres de l’autor, ha esdevingut no només al seu país, sinó també a diversos països del món, tot un referent en l’àmbit de la novel·la policíaca i, més concretament, en aquella on els procediments i els detalls tenen un pes important en la trama.

Jutaro Torigai és un policia que investiga la mort de dues persones trobades a la platja de l’illa de Kyushu. Tot apunta a un suïcidi, però ell no ho té tan clar i comença a estirar del fil per tal de treure’n l’entrellat.

Més informació:

• Seichō Matsumoto a les Biblioteques
• Seichō Matsumoto a la Viquipèdia

Recomanat per Sol Teixidó. Bib. Ernest Lluch i Martín. Vilassar de Mar.

«Deu de quinze. Deu peces teatrals de quinze minuts» és un recull de textos teatrals breus que exemplifica amb mestria l’art del microteatre a través de la veu d’Elisenda Guiu. Cada peça actua com una finestra directa a la condició humana: relats creats per a dos o tres intèrprets que, amb una escenografia mínima, aconsegueixen una immediata complicitat amb el públic. La brevetat i l’economia de recursos potencien la precisió de la paraula i la força emocional de cada situació.

Aquest volum, que aplega textos elaborats al llarg d’una dècada, es mou amb habilitat entre la quotidianitat i la subtil profunditat de les emocions. L’autora construeix personatges recognoscibles i escenaris minimalistes que actuen com a catalitzadors per explorar les contradiccions, els dubtes i els petits instants de felicitat de la vida diària. L’humor, discret i intel·ligent, es combina de forma orgànica amb la tendresa i la fragilitat de l’experiència humana. En només quinze minuts, cada obra és capaç de capturar un instant, sacsejar una certesa o revelar una veritat inesperada.

La trajectòria d’Elisenda Guiu, llicenciada en Periodisme, formada en Humanitats a la UPF i en dramatúrgia a l’Obrador de la Sala Beckett, confirma la seva coherència i maduresa com a autora. Entre les seves obres teatrals destaquen El naixement, Explica’m un conte i Magnetismos. A més, la seva producció ha estat reconeguda amb guardons com el Premi Ciutat de Tarragona de Guió de Ficció Radiofònica per Indigestió (estrenada a la Sala Trono) i el Premi de Teatre Breu Xató d’Estiu per l’obra Pet.

Més informació:

• Elisenda Guiu a les Biblioteques
• Informació del llibre a l'editorial

Recomanat per Teresa Sauco. Bib. de Can Llaurador. Teià.

Si vols entendre millor com la intel·ligència artificial està transformant la vida dels infants i adolescents, aquesta lectura és molt adequada per a tu! El llibre aborda un tema molt actual amb un estil clar, directe i fàcil de seguir, fet que el converteix en una obra accessible tant per a famílies com per a educadors o qualsevol persona interessada en l’impacte de la tecnologia en els més joves.

Un dels grans encerts del llibre és la seva capacitat per fer reflexionar sense caure en dramatismes. A través d’exemples quotidians i situacions reals, mostra com les eines basades en intel·ligència artificial poden influir en la manera de comunicar-se, informar-se o relacionar-se dels nens i adolescents. Al mateix temps, ajuda a identificar riscos relacionats amb la privacitat, la manipulació de continguts o la dependència digital.

Més enllà de l’anàlisi, el llibre també ofereix orientacions pràctiques i consells útils per afrontar aquests reptes amb criteri i responsabilitat. Precisament aquesta combinació entre reflexió i utilitat fa que la lectura sigui tan valuosa. És un llibre que convida a mirar la tecnologia amb una actitud crítica però constructiva, i que pot ajudar-te a entendre millor el món digital en què creixen les noves generacions.

Més informació:

• Guillermo Cánovas a les Biblioteques
• Informació del llibre a l'editorial
• Vídeo sobre l'obra

Recomanat per Martí Ribé Forn. Bib. La Cooperativa. Malgrat de Mar.

En un determinat moment de la nostra vida, tots ens hem preguntat què hauria estat de nosaltres si haguéssim triat de manera diferent el que hem fet. El detonant pot ser qualsevol: retrobar persones que havíem perdut en el nostre passat, si algun imprevist ens aboca a reaccions viscerals o simplement adonar-nos que ens hem instal·lat dins una zona de confort.

Les coses que t’hauria volgut dir ens parla d’això. És una novel·la coral que ens explica històries quotidianes i que reflexiona sobre la vida, les casualitats i les decisions que prenem. Les històries que recull estan plenes d’amors, de desamors, de traïcions, de petons de diverses menes, de guanys i de pèrdues, de la vida i de la mort...

L’estructura del llibre ens porta a través de camins que es van creuant. Tots els personatges es relacionen entre ells d’una manera o altra. En un moment donat, un dels protagonistes es pregunta com és allò dels sis graus de separació. Si no fossin personatges de ficció, segurament la distància que ens en separa seria de menys de sis.

Una novel·la escrita sense pretensions —les millors ho solen ser— que us atraparà des del començament.

Àlex Bosch és un periodista format en la ràdio musical i divulgador de continguts d’economia. Treballa a Catalunya Ràdio des del 2000. Nascut a Viladecans, viu a Barcelona i té el sentiment santjoaní. És autor dels llibres Jet lag, un recull de contes curts, i de Prematur, on explica l’experiència de ser pare d’un nen de vint-i-sis setmanes.

Més informació:

• Àlex Bosch a les Biblioteques
• Informació del llibre a l'editorial
• Entrevista a 3Cat

Recomanat per Anna M. Mas Abril. Bib. Can Manyer. Vilassar de Dalt.

Tot i que Lev Tolstoi ja tenia trenta-cinc anys quan la va escriure, Els cosacs és una de les seves primeres novel·les, publicada el 1863, quatre anys abans de Guerra i pau. L’autor es va allistar de jove a l’exèrcit rus per combatre al Caucas, una experiència que el va marcar profundament i que inspira clarament aquesta obra, amb un fort component autobiogràfic.

La novel·la segueix un jove aristòcrata de Moscou cansat de la vida superficial, dels excessos i dels deutes. Buscant una existència més autèntica, s’allista com a cadet a les tropes russes destinades al Caucas, on conviu amb els cosacs establerts a la frontera i encarregats de vigilar les incursions dels txetxens.

Al principi, el protagonista idealitza la vida dels cosacs i intenta integrar-se en la seva cultura, convençut que hi trobarà una llibertat i una autenticitat inexistents a la ciutat. Però aviat descobreix una realitat molt més dura i complexa: una regió salvatge, unes condicions difícils i una població que mira amb desconfiança els russos arribats de la capital.

L’obra mostra el contrast entre la vida urbana, rígida i lligada a les convencions socials, i la vida dels cosacs, molt més connectada amb la natura i la supervivència. També descriu el desencís del protagonista davant d’una realitat que supera tot allò que havia imaginat: muntanyes immenses, llengües desconegudes i una història d’amor complicada per les diferències culturals i socials.

A mesura que avança la narració, el protagonista viu una profunda transformació interior i comprèn que la felicitat autèntica no es troba en les ambicions personals, sinó en la relació amb els altres i amb el món que l’envolta.

Més informació:

• Lev Tolstoi a les Biblioteques
• Lev Tolstoi a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial

Recomanat per Nausica Aymà. Bib. M. Serra i Moret. Pineda de Mar.

Ja només per la història que hi ha al darrere del llibre val la pena: de vendre uns pocs centenars de còpies a convertir-se en tot un fenomen d’èxit a Itàlia gràcies al boca-orella. Ferrocarrils de Mèxic és un d’aquells llibres difícils d’explicar, perquè cap recomanació li farà justícia. Tot comença quan un soldat mediocre rep un encàrrec singular: elaborar un mapa dels ferrocarrils de Mèxic. Mentre arrossega un mal de queixal i duu a terme aquesta singular missió, coneixerà un grup de personatges pintorescos que l’ajudaran.

Si us agraden les novel·les singulars, atípiques o sou fans de Roberto Bolaño o Franz Kafka, gaudireu descobrint el meravellós univers de Griffi i els seus ferrocarrils mexicans.

Més informació:

• Gian Marco Griffi a les Biblioteques
• Gian Marco Griffi a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial

Recomanat per Marta Cava. Bib. P. Gual i Pujadas. Canet de Mar.

Dorothy L. Sayers és una de les escriptores més importants de la novel·la detectivesca anglesa. Les seves històries destaquen no només pels misteris i casos interessants, sinó també perquè els personatges estan molt ben treballats i mostren problemes reals de la societat de l’època. Després de la Primera Guerra Mundial hi va haver molts canvis, especialment en la vida de les dones i en la manera de pensar de la societat, i això ho reflecteix en les seves obres. Un dels seus personatges més coneguts és Lord Peter Wimsey, un detectiu intel·ligent i elegant que, tot i semblar despreocupat, arrossega les conseqüències emocionals de la guerra.

En la novel·la El misterio del Bellona Club, editada el 1928, Wimsey ha de resoldre l’enigmàtica mort del general Fentiman en un club de veterans de guerra. El que inicialment ens fa sospitar que és una mort natural es transforma en un cas ple d’interessos econòmics, secrets familiars i versions contradictòries sobre l’hora dels fets. A mesura que avança la investigació, el lector va veient com la guerra ha afectat la vida i els sentiments de molts personatges. Tot i això, la novel·la no se centra només en el misteri, sinó que també mostra una crítica a la societat britànica de l’època i als problemes que hi havia després de la guerra.

La novel·la destaca especialment per l’habilitat narrativa de l’autora i per la construcció d’un misteri elegant i ben estructurat. Tanmateix, el més interessant és la manera com es combina la intriga policíaca amb una mirada crítica sobre les conseqüències psicològiques de la guerra i sobre la societat britànica del moment. Lord Peter Wimsey es converteix així en molt més que un detectiu: és un personatge humà, sensible i intel·ligent que aporta a la història profunditat emocional. Aquesta combinació d’intriga, crítica social i qualitat literària explica per què l’obra continua sent una referència dins la novel·la negra clàssica.

Més informació:

• Dorothy L. Sayers a les Biblioteques
• Dorothy L. Sayers a la Viquipèdia

Recomanat per Sònia Escobar. Bib. Pública de Cabrils. Cabrils.

Una mala herba és aquella que creix espontàniament en un conreu o jardí i perjudica el creixement adequat d’altres plantes. Però, sabem identificar realment què és una mala herba?

Aquesta és la història de l’Anis i l’Àvila, una mare i una filla que es dediquen a l’herboristeria a la França de 1630. Un dia l’Anis és capturada, acusada de bruixeria i cremada a la foguera; bé, això últim no està clar, ja que, de cop i volta, va desaparèixer d’entre les flames. Això va ser gràcies a l’Àvila, que va recórrer a un llibre prohibit que hi havia a casa seva per provar de salvar la mare. Però ara l’Anis ha desaparegut i sobre l’Àvila recau una maledicció que ha de complir abans no sigui massa tard.

A través d’aquesta història resseguirem els seus passos juntament amb en Timo, un jove lladregot amb qui viuran diverses aventures, mirant d’escapar de tots aquells que els volen mal. Figures misterioses i poderoses, amb obscures intencions, els segueixen per motius diferents, però la unió i les bones persones que aniran trobant pel camí els donaran un cop de mà per intentar aconseguir la seva fi. Hi arribaran a temps?

Teresa Radice i Stefano Turconi formen un tàndem que ens sorprèn gratament cada cop que publiquen una obra conjunta, amb propostes que impliquen el lector com si es tractés d’un personatge més de les històries que ens plantegen.

Més informació:

• Teresa Radice a les Biblioteques
• Teresa Radice a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial

Recomanat per Cristina Freixas Casanovas. Bib. P. Fidel Fita. Arenys de Mar.

Escrita als anys vuitanta, aquesta novel·la fantàstica va ser una de les darreres obres de Theodore Sturgeon, autor nord-americà de culte i referent de la ciència-ficció, admirat per gegants com Vonnegut o Bradbury. L’argument és, de per si, sorprenent: un foraster nu i amb dots extraordinaris apareix en un poble rural i conservador. A través del contacte —tant sexual com espiritual—, l’enigmàtic personatge desencadena una onada de canvis que transformarà la vida dels vilatans.

Narrada des de la perspectiva d’un habitant diferent a cada capítol, la trama s’encadena de manera àgil, enginyosa i amb un ritme vibrant que mena cap a un final molt especial. Els personatges, així com les tensions i les xafarderies del poble, estan molt ben descrits. A més, tant l’encert en la traducció del títol Cosdiví (Godbody) com la bellesa de la portada aporten un valor afegit a aquesta edició. Tota una descoberta!

Més informació:

• Theodore Sturgeon a les Biblioteques
• Theodore Sturgeon a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial
• Ressenya a l'Ara
• Ressenya a Núvol

Recomanat per Martí Noè Colomer. Bib. Tirant lo Blanc. Montgat.

L’especulació i la imaginació que permet el gènere de la ciència-ficció són ideals per aproximar-se a les grans preguntes sobre l’ésser humà. I això és el que fa a la perfecció Ted Chiang, autor multipremiat i reconegut que es prodiga més aviat poc. Aquí us recomano el recull de contes Exhalació, publicat per Mai Més el 2020. En cada relat, l’autor proposa un seguit de qüestions molt interessants sobre com la tecnologia d’un futur més o menys proper ens afectarà com a societat, des d’un punt de vista moral o filosòfic.

En les seves històries hi trobem viatges en el temps, robots que senten emocions, tota mena d’enginys mecànics i electrònics, biomedicines, portals a altres dimensions... i intel·ligències artificials que aprenen com les persones. Les seves són propostes de la millor ciència-ficció: sorprenents, de gran rigor científic i intensitat filosòfica, que ens obliguen a preguntar-nos què és allò que ens fa humans.

Jo el vaig veure personalment en una taula rodona al Festival 42, i es comporta de manera tranquil·la i molt reflexiva, pensant bé les respostes i expressant-les amb la màxima claredat i senzillesa... que ja convé, perquè les temàtiques que tracta en els seus relats són d’una gran profunditat humana. De fet, el seu caràcter és com la seva escriptura: serena, planera i amb un to educatiu o assagístic, amb pinzellades de dades i teoria científica i tècnica que no sempre són assequibles als profans, però buscant analogies i un llenguatge clar per fer-ho força entenedor. I és que els conceptes que aborda van a l’essència de les coses: el lliure albir, la consciència, la memòria, el pas del temps, la ciència com a motor dels canvis socials i mentals, etc., sempre des d’un punt de vista humanista, centrant-se en com ens afecta la relació amb la tecnologia, com aquesta ens defineix com a persones i com modula els nostres pensaments.

És veritat que potser resulta una mica freda la seva escriptura i, en ser contes més o menys breus, potser no arriba a explorar les profunditats vitals dels seus personatges. Però jo crec que és una virtut. En Chiang és un escriptor d’idees. El seu estil està molt treballat, planteja els temes amb rigor i amb una certa sobrietat narrativa, aconseguint exposar les emocions, els dubtes i les decisions dels seus personatges amb una gran claredat, i així ens fa reflexionar a cada pàgina.

Sempre es pregunta sobre la humanitat dels seus personatges, fins i tot quan no són humans. Un grapat d’històries sorprenents, narrades delicadament i que ens fan pensar i gaudir a parts iguals. Una autèntica delícia.

Més informació:

• Ted Chiang a les Biblioteques
• Ted Chiang a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial
• Ressenya a Les rades grises

Recomanat per Jordi Barriuso Babot. Bib. Vall d'Alfatà. Santa Susanna.

La inspectora Santiago Díaz ens presenta a la inspectora Indhira Ramos, amb una ètica infranquejable i més d’una fòbia, que ens deixa veure com és la seva manera de treballar. Es fa càrrec d’un cas espantós i sinistre que, un any després dels esdeveniments succeïts, fa un gir inesperat amb el segrest de diverses persones que tenen a veure amb el cas.

Aquesta novel·la, a més dels fets, ens dona a conèixer com és la vida personal d’aquesta inspectora i del seu equip, deixant pas a la continuació de la trilogia, Las otras niñas i Indhira.

És una saga que no et deixa indiferent i, amb cada llibre, descobreixes com darrere de cada persona, de cada cuirassa, hi ha històries que toquen el cor.

Altres novel·les imprescindibles de Santiago Díaz són Talión i Jotadé.

Més informació:

• Santiago Díaz a les Biblioteques
• Santiago Díaz a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial

Recomanat per Imma Castaño. Bib. Enric Miralles. Palafolls.

La darrera obra de Paco Roca ens parla de la crisi de parella. Fran és un escriptor que s’acaba de separar de la seva parella Susanna. Tenen prop de cinquanta anys, més de vint anys de relació i dues filles en comú. De gira promocional amb la seva darrera novel·la per la Patagonia, la cancel·lació del seu vol de tornada farà que recordi el passat i es plantegi un futur ben diferent.

L’oblit, la memòria, la família, l’amor... tornen a ser els temes principals d’aquest nou còmic, tal com vam llegir a “La casa” o a “Regreso al Edén”. Ara el relat és més personal i amb, uns flashbacks en blau, podem entendre com se sentien les dues parts de la parella. Un còmic per a viatjar i, conèixer-se, emocionalment.

Més informació: 

• Paco Roca a les biblioteques

Recomanat per Chus Rodríguez, Biblioteca de Viladecans. 

Aquesta obra és una biografia centrada en la trajectòria de Florentino Pérez com a president del Reial Madrid. El llibre està dividit en les dues etapes en què va ser president del club.

És precisament en la segona etapa en què transforma el club i aprèn dels error del seu primer mandat. L’obra destaca la venda de l’antiga ciutat esportiva, la construcció del a nova seu i la política de compra de jugadors, emfatitzant l’adquisició dels anomenats “Galàctics” com a exemple d’èxit.

El llibre també aborda moments controvertits de la seva gestió, com les eleccions presidencials, el debat sobre el vot per correu, la sortida de figures històriques del club com Fernando Hierro, Vicente del Bosque, Raúl, Iker Casillas i Cristiano Ronaldo, així com el projecte de la Superlliga europea.  

Més enllà dels resultats esportius, l’autor presenta Florentino Pérez com un dirigent amb una visió empresarial que ha convertit el Reial Madrid en una de les marques esportives més potents del món. El llibre mostra els seus èxits, les seves decisions més polèmiques i la seva influència en l’evolució del futbol modern.  

Més informació sobre :

Futbol 

Un anàlisi del què significa la festa a Catalunya: quins elements hi participen: balls, bestiari, gastronomia, calendari, vestuari, colles i agrupacions. També descriu les principals festes tradicionals i les festes majors destacades del territori català.

L'autor és un expert de la cultura popular i amb aquest llibre ha fet una aproximació al calendari festiu popular actual (dels anys setanta del segle passat —represa, amb la democràcia, de moltes de les velles activitats— fins avui). Té una intenció i una vocació merament descriptiva d’allò a què es refereix i la voluntat de dirigir-se a un públic observador però neòfit en els significats, la història i altres trellats del fenomen.

A la colònia penitenciària (In der Strafkolonie) és un breu relat publicat l’any 1919, escrit per Franz Kafka, una de les figures més importants de la literatura universal, de qui destaquen algunes de les seves obres més conegudes, com La metamorfosi, El procés i El castell.

Es tracta d’una història breu, profundament irònica i molt adient per als nostres temps. Una societat fictícia governada per un règim on les normes i les lleis que fins ara han imperat xoquen amb els nous valors i les noves morals que arriben. Quatre personatges —un viatger, un oficial, un soldat i un condemnat a mort— es troben en una remota illa tropical que serveix de colònia penitenciària i que disposa d’una màquina de tortura al voltant de la qual s’estructura el relat.

El llibre admet múltiples interpretacions i anàlisis, polítiques, jurídiques i, sobretot, humanes, gairebé tantes com lectors. I, tot i així, resulta una lectura molt entretinguda, que esdevé una porta d’entrada alternativa a l’imaginari de Kafka, tant per als coneixedors de l’autor com per a aquells que decideixen llegir-lo per primera vegada.

Més informació:

• • Franz Kafka a les Biblioteques
  • Franz Kafka a la Viquipèdia
  • Especial Franz Kafka a la Biblioteca Virtual

Recomanat per Josep Maria Lázaro Gallardo. Bib. Anton Carrera. Sant Julià de Vilatorta.

Robert Walser (1878-1956) va ser un escriptor suís en llengua alemanya, conegut per la seva gran capacitat d’observació i per una prosa lleugera i delicada. La passejada (1917) és una de les seves obres més destacades.

Es podria dir que és una novel·la on, aparentment, no passa res. El protagonista, un escriptor, surt a passejar i passa el dia fora de casa entre encàrrecs, visites i trobades, mentre observa atentament cada detall del seu entorn. L’obra es converteix així en una invitació a sortir al carrer a la recerca d’estímuls, d’aliment tant per a la creació artística com per al cos.

Walser es dirigeix directament al lector en primera persona i el fa partícip de les bondats d’una bona passejada. És un text que, malgrat haver estat escrit fa més d’un segle, encara manté plena vigència avui dia.

La novel·la no segueix un argument clar, sinó que es construeix a partir d’un cúmul de situacions quotidianes que el ritual de caminar va desencadenant. A través d’aquest recorregut apareixen pensaments, emocions i reflexions sobre la condició humana i la finitud de la vida.

Entre aquests episodis hi trobem moments tan quotidians com l’emprova d’un vestit nou, en què el protagonista descobreix que el sastre no està a l’altura de les seves expectatives, i la manera com afronta aquesta decepció.

També destaca la relació amb la natura: durant les passejades, el narrador contempla la bellesa dels arbres i arriba fins i tot a recriminar aquells que s’atreveixen a tallar-los.

La visita a la llibreria és un altre dels passatges significatius. Allà comenta obertament que podria ser un bon inspector o revisor de llibres, alhora que critica els best-sellers i reivindica el paper del bon lector i del bon client.

Més informació:

• Robert Walser a les Biblioteques
• Robert Walser a la Viquipèdia

Recomanat per Laia Lapeyra. Bib. Pompeu Fabra. Sant Quirze de Besora.

Isaac Rosa analitza les ansietats contemporànies a Las buenas noches, una novel·la íntima i pertorbadora, on la premissa és senzilla: un home i una dona, desconeguts i castigats per un insomni crònic, coincideixen de matinada al bar d’un hotel. Aviat descobreixen que només aconsegueixen dormir si ho fan junts.

Aquesta no és una història d’amor convencional. La relació que sorgeix entre els protagonistes —ell, un lector editorial; ella, atrapada en un matrimoni esgotat— no neix del desig, sinó d’una necessitat biològica compartida: dormir. Així que pacten trobar-se els dimecres en un hostal per descansar.

Rosa intercala la narració principal amb un «diari del son», un registre gairebé clínic on el protagonista, durant les seves nits en blanc, documenta rituals inútils —partides d’escacs nocturnes, navegació obsessiva per internet— i pors quotidianes: la precarietat, la paternitat, el pes del passat i la fragilitat de les relacions de parella.

Una història que combina la reflexió social amb una mirada profundament humana sobre un dels mals del nostre temps: l’insomni, problema col·lectiu, metàfora i, alhora, crítica de la societat que ens ha tocat viure. Una lectura fascinant i incòmoda, escrita amb precisió i ironia, que ens obliga a mirar-nos al mirall i que no us deixarà dormir.

Més informació:

• Isaac Rosa a les Biblioteques
• Isaac Rosa a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial
• Entrevista a la Cadena SER
• Entrevista a À Punt

Recomanat per Susana Moreno. Bib. Pilarin Bayés. Vic.

Y un después, d’Alejandro Palomas, és un poemari petit i molt delicat. Un homenatge i un regal que l’autor escriu a la seva mare morta. Un total de deu poemes que tracten el dol i la pèrdua d’una mare, on resulta extremadament senzill posar-nos a la pell i percebre els sentiments de l’autor.

No és la primera vegada que Palomas escriu sobre la seva mare: a la novel·la Una madre (2014) o al còmic Amalia: una madre incorregible (2025) hi apareix una versió ficcionada d’ella. I és que les seves històries tenen un punt autobiogràfic. S’hi tracten la família, l’amor incondicional a la seva mare i als seus gossos, o fins i tot els abusos sexuals que va patir de petit, explicats a Això no es diu (2022).

En aquests poemes l’autor es despulla i ens deixa conèixer una mica més a fons qui era la seva mare i què passa quan marxa definitivament per no tornar. Hi ha versos realment colpidors i amb imatges precioses. Aquí us deixem una petita mostra:

El después nace en la mirada de quienes nos quedamos.
¿Cesárea qué es, mamá?
Es abrir un regalo con un cuchillo.

I acabem amb el secret que va compartir la seva àvia:

Hay que reír riendo.
Hay que mirar mirando.
Hay que dormir durmiendo.
Y envejecer sabiendo.
Hay que saber callando.
Y más que nada
(y menos que todo)
hay que atreverse
a vivir viviendo
a morir muriendo.

Més informació:

• Alejandro Palomas a les Biblioteques
• Alejandro Palomas a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial

Recomanat per Núria Tuset Páez. Bib. Palau dels Comtes de Centelles. Centelles.

Cançó de pluja, de Joan-Lluís Lluís, és una faula colpidora sobre el maltractament animal i la maldat humana, entre altres temes. Escrita en primera persona, ens endinsem en els pensaments, les emocions i les vivències d’una orangutana que aconsegueix escapar del vaixell on és empresonada i emprèn el camí de tornada cap al seu hàbitat.

Una història basada en fets reals que commou i horroritza a parts iguals.

Més informació:

• Joan-Lluís Lluís a les Biblioteques
• Joan-Lluís Lluís a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial
• Ressenya a Quadern - El País
• Entrevista a 3Cat
• Vídeo sobre l'obra

Recomanat per Montse Fàbregas Dachs. Bibliobús Puigdon.

En El poder de los hábitos: por qué hacemos lo que hacemos en la vida y en el trabajo, Charles Duhigg ens mostra com moltes de les nostres decisions diàries, des del que mengem fins a com gestionem el temps, són sovint el resultat d’hàbits més que no pas de decisions conscients. A través d’investigacions científiques i exemples de la vida real, aquest periodista d’investigació, guardonat amb el Premi Pulitzer, explica com es formen els hàbits i com podem modificar-los per millorar la nostra salut, la productivitat i el benestar.

L’autor descriu el funcionament del que anomena el «bucle de l’hàbit» —senyal, rutina i recompensa— i demostra que entendre aquest mecanisme és el primer pas per canviar conductes arrelades. Amb un estil divulgatiu i ple de casos sorprenents, posa de manifest com petits canvis poden tenir un gran impacte tant en la vida personal com en l’àmbit professional.

Lluny de ser un manual de receptes ràpides, el llibre convida a reflexionar sobre els comportaments quotidians i ofereix eines per transformar-los de manera conscient. Les explicacions són clares, rigoroses i accessibles, fet que converteix aquesta lectura en una proposta útil per a qualsevol persona interessada en el desenvolupament personal.

Un llibre que ens ajuda a entendre millor els mecanismes dels hàbits i com, aprenent a gestionar-los, podem aconseguir canvis profunds i duradors. Ideal per a qui vulgui descobrir el potencial transformador dels petits gestos de cada dia.

Més informació:

• Charles Duhigg a les Biblioteques
• Charles Duhigg a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Informació del llibre

Recomanat per Rosa Garcia Vivet. Bibliobús Guilleries.

Després de diverses novel·les de gènere negre, Jim Thompson va signar amb 1280 hab. una de les seves obres més punyents i corrosives.

L’autor ens endinsa en un petit poble aparentment tranquil del sud dels Estats Units. El xèrif, Nick Corey, es presenta com un home simple i inofensiu, però darrere d’aquesta façana s’hi amaga una ment calculadora, manipuladora i profundament immoral.

A través d’un relat narrat en primera persona, Thompson construeix un retrat inquietant del poder, la hipocresia i la violència que s’amaga dins la quotidianitat d’una comunitat petita. Les relacions amb els habitants del poble, la política local i els seus propis desitjos van revelant progressivament la veritable naturalesa del protagonista.

Amb un estil directe i carregat d’humor negre i cinisme, la novel·la combina situacions grotesques amb una crítica ferotge a la moral i a les estructures de poder. En definitiva, 1280 hab. és un clàssic del gènere negre que converteix la banalitat del mal en una història tan incòmoda com fascinant.

Més informació:

• Jim Thompson a les Biblioteques
• Jim Thompson a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Ressenya

Recomanat per Josep Vilardaga Cunill. Bib. d'Avinyó. Avinyó.

Darrerament, en novel·la, es parla molt d’autoficció: vol dir que els autors fan servir les vivències pròpies per fer ficció literària. D’aquesta manera, les històries semblen més reals. Per altra banda, tenim les autobiografies novel·lades, on tot és memòria de debò. En aquest gènere, si l’autor és un bon escriptor, no hi ha res millor per gaudir i viure en la pròpia pell les experiències dels altres. És el cas de Prohibit néixer: memòries d’una infantesa sud-africana.

Hi havia una vegada un règim polític que es deia apartheid, en què les lleis segregaven negres i blancs. Prohibien, per exemple, les relacions sexuals entre persones de «races» diferents. En el cas de Trevor Noah, era evident que els seus pares s’havien saltat la norma: la seva pell mestissa delatava el «delicte» d’un pare blanc i d’una mare negra. De fet, la seva mare va ser empresonada i multada pel govern. Trevor explica en aquestes apassionants memòries la seva infantesa i la seva adolescència. Són les peripècies d’un nen criat en un règim opressiu, que no encaixa enlloc i que es veu obligat a fingir que no és fill dels seus pares. El seu mestissatge desafia les lleis sud-africanes i posa en relleu les absurditats i les incoherències d’un sistema obsessionat pel color de la pell. És també una història protagonitzada per una mare rebel i tossuda, que lluita per donar al seu fill un futur lluny de la pobresa i la discriminació.

El gran atractiu del llibre és el to còmic del relat, amb algunes —no totes— històries divertidíssimes. No en va Trevor Noah és humorista, actor i presentador de ràdio i televisió. Actualment és una de les cares més conegudes de la sàtira política als Estats Units.

Un llibre, doncs, per passar una bona estona i conèixer altres realitats històriques.

Més informació:

• Trevor Noah a les Biblioteques
• Trevor Noah a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Canal de YouTube de Trevor Noah

Recomanat per Quim Crusellas Alberch. Bib. Sant Antoni Maria Claret. Sallent.

Guardonada amb els premis cinematogràfics més prestigiosos d’Itàlia, Siempre nos quedará mañana és una pel·lícula per gaudir-ne cada vegada que es mira, igual o fins i tot més que la primera. La devem a Paola Cortellesi, actriu, cantant i comediant que debuta com a directora amb aquesta cinta, a més d’encarnar-ne el paper protagonista. La història ens trasllada a la Roma de la postguerra, on la Delia es multiplica fent feines mal pagades per tirar endavant la família mentre sobreviu al maltractament del marit. Tots confien que el compromís de la filla amb un jove benestant els tregui de problemes. Quin color prendrà el demà?

Lluny d’acatar la sentència al drama, el relat es converteix en una sàtira del masclisme. Per mitjà d’una banda sonora que combina clàssics italians amb temes contemporanis, es deixa en evidència el sense-sentit de la violència contra les dones. Lletres i melodies fan de contrapunt perquè puguem assistir a certes escenes sense haver de retirar la mirada o, potser pitjor, aguantar-la com si no res. Ara que l’exposició constant a imatges violentes ens ha fet impermeables, les giragonses d’aquesta pel·lícula ens tornen a despertar els sentits.

L’ús de cançons modernes sobre imatges dels anys quaranta encara ens vol dir alguna cosa més: passat i present s’encadenen en pantalla per advertir-nos que la lluita per la llibertat de les dones continua. Malgrat la distància marcada amb el blanc i negre —un homenatge al neorealisme italià—, Cortellesi aborda un problema vigent: el masclisme incrustat a Itàlia i a les societats pretesament desenvolupades. La pregunta queda ressonant: quantes llars són encara com la de la Delia, darrere del gruix de les parets i dels drets?

Jugar la carta de la comèdia amb un tema tan delicat sense relliscar en frivolitats és tot un repte, i la pel·lícula l’assoleix amb nota. Fa pensar en La vida és bella, pel seu encert a l’hora d’apropar-nos les vivències més dures amb un somriure. L’agudesa del to, de la mà d’una sensacional banda sonora, aconsegueix remarcar l’absurd de les escenes de violència sense restar-los pes dramàtic. Tot plegat fa de Siempre nos quedará mañana una obra difícil d’etiquetar: comèdia, drama, cinema històric, crítica social... moltes definicions li escauen, però cap no n’esgota el potencial.

Més informació:

• Paola Cortellesi a les Biblioteques
• Siempre nos quedará mañana a la Viquipèdia
• Informació de la pel·lícula a la distribuïdora

Recomanat per Mª Elena Mendoza. Bib. Pere Casaldàliga. Balsareny.

La veritable història de la Flora Pomerània, besàvia de la narradora d’aquest llibre, està envoltada de misteri. D’ella en sabem que va desaparèixer l’any 1925, quan tenia 16 anys, i que va tornar 6 anys després amb un títol d’enginyeria sota el braç. Com s’ho va fer, tenint en compte com n’era de difícil per una dona estudiar en aquella època? D’on va treure els diners? I qui era en George Wood, el soldat republicà amb qui va tenir una filla?

A partir d’un treball de recerca, la Flora besneta i els seus germans comencen una investigació que de mica en mica ens anirà descobrint la increïble vida de la Flora Pomerània. Descobrirem la seva infantesa rebel i el desafiament dels valors d’una família burgesa que la volia tancada a casa, i viatjarem fins a Alemanya seguint la seva passió per l’enginyeria i una curiosa amistat amb l’Albert i l’Elsa Einstein. L’acompanyarem també en el seu retorn a Catalunya en el context de la Guerra Civil, on tindrà un paper important com a enginyera responsable d’una fàbrica que va passar de construir joguines de llauna a produir armes i munició.

Mitjançant una estructura d’investigació molt original, Anna Vilar ens fa descobrir la història per parts, desordenada cronològicament. Llegirem cartes antigues, farem recerques a Google i entrevistarem l’àvia de la Flora, una dona temperamental amb els records emboirats que amaga alguns secrets. Al final, totes les peces de la vida de la besàvia Pomerània acabaran encaixant com les d’una maqueta de llauna.

Els personatges dels tres germans estan ben trobats i generen dinàmiques divertides, amb una germana petita golafre i desvergonyida i un germà gran una mica massa saberut. Les il·lustracions de Jordi Vila, molt ben col·locades, ens fan saltar com qui no vol la cosa de l’habitació moderna de la Flora cap a la Barcelona de 1936.

El llibre té poc més de 100 pàgines repartides en 14 capítols força curts, que es devoren ràpidament. Una novel·la històrica ideal per a nens i nenes de cicle superior o una mica més grans, que ens convida a parlar de les desigualtats de gènere del passat i del present, però també de temes tan diversos com la memòria històrica, els dilemes de la ciència o la vellesa. Un bon llibre per compartir amb els companys de classe o de club de lectura i que obre moltes possibilitats per investigar.

Adequat d'11 a 12 anys.

Fragment

Mira com el recomanen al bloc de Jaume Centelles

Recomanat per la Biblioteca Ateneu les Bases de Manresa

"Molly Wind: bibliotecàries a cavall" és un còmic d’aventures tendre, divertit i inspirador que combina llibres, amistat, humor i acció en una història ambientada als Apalatxes dels anys trenta. La protagonista, la Molly, és una nena intrèpida, valenta i apassionada per la lectura que somia convertir-se en bibliotecària a cavall, com la seva germana. Quan se li presenta l’oportunitat de portar llibres a les famílies més aïllades de la muntanya, viurà tota mena d’aventures amb el seu inseparable cavall Carson.

Un dels aspectes més interessants del còmic és que s’inspira en un fet real: les «bibliotecàries a cavall» que distribuïen llibres a les zones rurals dels Apalatxes dins del projecte Pack Horse Library durant la dècada de 1930. Això aporta un component històric molt atractiu sense perdre el ritme aventurer de la narració, obra de Catalina González.

Un altre component clau son les il·lustracions, que destaquen per l’expressivitat dels personatges i per uns paisatges plens de vida que recorden als còmics clàssics d’aventures. El dibuix de Toni Galmés té un estil molt particular, una mica vintage i amb una quantitat de detalls que són molt importants per a la narració.

En definitiva, una lectura molt recomanable que està pensada per infants a partir de 9 anys però que fins i tot poden gaudir els més grans de la casa!

Entrevista a l'autora
Pàgina web de l'autora

Recomanat per Aitana Hornas de la Biblioteca L'Atzavara d'Odena

Animals inexpressius, de Xavier Mas Craviotto, és un recull de deu contes que confirma la maduresa literària d’una de les veus més destacades de la narrativa catalana actual. Amb una escriptura precisa i suggeridora, l’autor construeix un mosaic d’històries aparentment independents que comparteixen una profunda mirada sobre la condició humana.

Al llarg del llibre hi desfilen personatges molt diversos: un nen prodigi obsessionat amb les banderes del món, una mare i un fill que s’amaguen en un hotel de muntanya, un actor desaparegut de l’escena pública o un matrimoni que viatja fins a un país polar perseguint un iceberg. Tots ells es mouen en escenaris marcats per la incertesa, el desengany, la mentida o la pèrdua. A mesura que avancem en la lectura, els relats estableixen connexions subtils que reforcen la unitat del conjunt i conviden a reflexionar sobre les màscares amb què ens relacionem amb els altres i amb nosaltres mateixos.

Craviotto combina amb habilitat registres, atmosferes i estructures narratives diverses, tot mantenint una gran coherència temàtica. El resultat és una obra exigent i captivadora, que explora les fragilitats dels seus personatges sense renunciar a l’emoció ni a la complexitat. Un llibre ideal per a lectors que gaudeixen dels contes amb profunditat psicològica i d’una literatura que deixa petja.

Més informació:

• Xavier Mas Craviotto a les Biblioteques
• Xavier Mas Craviotto a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial
• Entrevista a 3Cat
• Vídeo sobre l'obra a 3Cat
• Presentació del llibre

Recomanat per Neus Capdevila. Bib. Ateneu Les Bases. Manresa.

Alaitz Leceaga (Bilbao, 1982) es va donar a conèixer amb El bosque sabe tu nombre (2018) i amb la novel·la Hasta donde termina el mar va obtenir el Premi Fernando Lara 2021. També ha escrit altres novel·les d’èxit, com Las hijas de la tierra i La última princesa.

La història d’Las dos vidas de Mina Índigo se situa a la Barcelona de l’any 1888, just abans de l’Exposició Universal. Guillermina Índigo, aparentment una mèdium molt sol·licitada, viu envoltada de luxe i d’una clientela poderosa, però no només juga amb l’espiritisme com a espectacle —tot i que té una sensibilitat real cap al món dels morts—, sinó que també actua com a investigadora, utilitzant una xarxa de contactes i informadors per obtenir informació comprometedora dels seus clients. Quan la filla d’una de les seves confidents apareix assassinada en terribles circumstàncies, la Mina i el doctor Ellis, un patòleg britànic que acaba d’arribar a la ciutat, es veuen obligats a involucrar-se en la investigació. A mesura que avancen, la Mina ha d’enfrontar-se també als fantasmes del seu propi passat, mentre que entre ella i el doctor Ellis sorgeix una complicitat molt especial.

El que més destaca d’aquesta novel·la és el personatge de la Mina. Tot i que d’entrada pot resultar una mica difícil empatitzar amb ella, veiem com evoluciona al llarg de l’obra i, a poc a poc, descobrim una dona complexa, amb carisma, contradiccions, un punt de foscor i una força interior addictiva. Sap moure’s en un món que no està fet per a ella i utilitza la seva intel·ligència i la seva intuïció per sobreviure, mentre arrossega un passat que pesa. Aquesta combinació de força i fragilitat la fa molt humana i creïble.

Un altre punt fort és la recreació de la Barcelona de 1888, que mostra una ciutat viva, plena de contrastos, llums i ombres. Tot plegat crea una atmosfera gòtica i vibrant que fa de la ciutat gairebé un personatge més. Las dos vidas de Mina Índigo és una novel·la de ritme àgil i trama molt ben construïda, amb una protagonista potent, una ambientació fascinant i una barreja molt ben equilibrada de misteri, gènere negre i tocs d’ocultisme. Amb una escriptura fluïda i evocadora, aconsegueix mantenir la tensió i l’interès fins al final. Si us agraden les històries de misteri, amb dones fortes, ambients gòtics i secrets del passat, segur que gaudireu molt amb aquesta novel·la.

Més informació:

• Alaitz Leceaga a les Biblioteques
• Alaitz Leceaga a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial

Recomanat per Maria Solà Cunill. Bib. El Casino. Manresa.

Tobi Lolness, de Timothée de Fombelle, és una novel·la d’aventures extraordinària que transporta el lector a un univers tan fascinant com original. En Tobi només fa un mil·límetre i mig d’alçada i viu amb la seva família en un arbre immens que és, alhora, el seu món sencer. Quan el seu pare es nega a revelar un descobriment científic que podria posar en perill aquest fràgil ecosistema, tota la família és perseguida i condemnada.

Obligat a fugir, en Tobi inicia una trepidant aventura plena de persecucions, amistats, traïcions i descobertes. Al llarg del seu viatge haurà d’aprendre a sobreviure, afrontar les seves pors i defensar els seus ideals en un món on l’ambició i el poder amenacen l’equilibri de la natura.

Amb una prosa àgil i evocadora, Timothée de Fombelle construeix una història que combina fantasia, emoció i reflexió. Més enllà de l’aventura, la novel·la planteja qüestions tan actuals com la preservació del medi ambient, l’abús dels recursos naturals, el valor de la llibertat i la importància de mantenir-se fidel als propis principis.

Tobi Lolness és una lectura captivadora tant per al públic juvenil com per als lectors adults. Una història plena d’imaginació que demostra que fins i tot el més petit dels herois pot canviar el destí del seu món.

Més informació:

• Timothée de Fombelle a les Biblioteques
• Timothée de Fombelle a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial

Recomanat per Ester Pascual i Oriol Xaubet. Bib. Vall d'Alfatà. Santa Susanna.

No val a badar: més de cent mots catalans intraduïbles és una proposta tan curiosa com estimulant que convida a descobrir la riquesa i els matisos de la llengua catalana a través de paraules difícils de traduir a altres idiomes. Lluny de ser un simple recull de vocabulari, aquesta obra esdevé una reivindicació del patrimoni lingüístic i de la manera única que té cada llengua d’explicar el món.

Cada mot amaga una història, una manera de viure o una emoció que sovint només es pot expressar plenament en català. L’obra combina divulgació, etimologia i exemples d’ús amb un estil amè i entenedor, fet que la converteix en una lectura atractiva tant per als amants de la llengua com per a qualsevol lector encuriosit per les paraules.

És també una invitació a mirar el català amb uns altres ulls i a prendre consciència de la seva extraordinària capacitat expressiva. Molts dels termes recollits desperten records, evoquen paisatges o descriuen situacions quotidianes amb una precisió que difícilment es pot reproduir en altres llengües, posant en valor la diversitat cultural que s'amaga darrere de cada paraula.

Més que un llibre sobre llengua, és un homenatge a la creativitat del català i una lectura que desperta la curiositat, convida a compartir descobertes i fa venir ganes de continuar explorant un patrimoni lingüístic tan ric com viu.

Recomanat per Sol Teixido. Bib. Ernest Lluch. Vilassar de Mar.

A principis dels anys noranta, i compaginat amb la seva carrera com a dibuixant i guionista, Scott Mcloud va publicar "Entender el cómic : el arte invisible", un llibre que va ser un referent sobre tècnica de dibuix i guió de còmic, i que avui dia continua treballant-se.

Una jove Raina Telgemeier va ser una de les lectores d'aquest llibre, i anys més tard va conèixer l'Scott, i va proposar-li fer un llibre sobre teoria del còmic per a infants. D'aquesta trobada neix "El club de los dibujantes", una proposta per a infants de cicle superior o primers cursos de l'ESO on ens trobem a un grup d'infants amb talents diferents, que es troben per desenvolupar la seva passió pel còmic.

En l'àmbit tècnic, el llibre ens mostra tot el que es necessita per ser un bon dibuixant, guionista..., o qualsevol altra professió del món de la historieta. Però també és una història sobre els infants i les seves famílies, que encaixa perfectament en l'univers de la Raina Telgemeier, amb personatges tendres i familiars que podrien sortir a qualsevol dels seus llibres.

El llibre acaba de sortir en anglès i castellà, i ja està anunciat que a final de l'any podrem llegir-lo també en català, així que aneu fent punxa als vostres llàpis i prepareu-vos per dibuixar!

Més informació:

• Raina Telgemeier al catàleg Aladí.
• Scott McCloud al catàleg Aladí.

Recomanat per Daniel Rio Romo. Biblioteca Central d'Igualada.

Hermann Hesse (Alemanya, 1877 – Suïssa, 1962) podria haver esdevingut teòleg, però va abandonar-ne els estudis molt aviat. A aquest fet segurament li devem molt, ja que, si no, probablement hauria esdevingut religiós, no hauria viscut totes les experiències que va viure i no n’hauria sorgit aquesta obra literària tan magnífica.

Hesse va escriure més d’una vintena d’obres, entre les quals destaquen Sota la roda (1906), Demian (1919), Siddharta (1922) i El llop estepari (1927). Llibres com aquests el van portar a guanyar el Premi Nobel de Literatura l’any 1946.

Els contes més bells (La Magrana) recull setze relats de temàtica variada, on Hesse demostra que és un virtuós de l’escriptura i fa honor al títol del volum. Tots els contes valen molt la pena i deixen empremta en el lector. L’escriptura de Hesse és molt descriptiva i això ens fa entrar dins de les narracions com mai. Té un estil pulcre, gairebé refinat, segurament lligat al seu perfeccionisme. Alguns contes tenen un deix clarament melancòlic; d’altres desprenen ironia. En la traducció de Pilar Estelrich, cada paraula és escollida amb encert.

Entre els relats més destacats hi trobem El vell hostal del Sol, Dels temps de la infantesa, El pare Mathias, La ciutat i Una classe interrompuda, cadascun amb una veu pròpia i una gran capacitat per emocionar i fer reflexionar. Hesse va escriure tant novel·les com contes i poemes, i en bona part de la seva obra hi trobem influències orientalistes. Fins al centenari del seu naixement se n’havien escrit més de dues-centes tesis doctorals, uns cinc mil articles i una cinquantena de llibres sobre la seva figura i la seva obra.

Més informació:

• Hermann Hesse a les Biblioteques
• Hermann Hesse a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Deu frases de Hermann Hesse

Recomanat per Núria Planas Torrella. Bib. Marc de Cardona. Cardona.

Aquesta meravellosa edició de Francisco Socas, publicada per Càtedra, inclou en un únic volum les 124 cartes que constitueixen el corpus de l’obra de Luci Anneu Sèneca, publicada al voltant de l’any 62 dC sota el probable títol Epistulae Morales ad Lucilium, en vint llibres, corresponents a rotlles o volumina.

Enriquit per una acurada introducció a la vida i el context històric del filòsof, la primera part del llibre consisteix en una completa biografia que ens explica des dels orígens del pensador i els seus anys de formació i estada a Egipte, fins a la seva posterior participació en les intrigues de palau de la Roma imperial. El coneixement sobre Sèneca ens arriba principalment a través dels textos de Tàcit i Dió Cassi sobre el regnat de Neró, en què ocupa un lloc destacat com a polític, diplomàtic i pensador.

Sèneca també fou poeta, dramaturg, estadista, orador i emprenedor. La contextualització de la seva figura resulta especialment interessant tant per l’aproximació a la seva personalitat polièdrica com per la presència d’altres personatges rellevants, com Calígula, Agripina o Neró. Les cartes a Lucili permeten, a més, conèixer la vida quotidiana de la cort imperial i tenen un gran valor testimonial. Quan les escriu, Sèneca és conscient i expressa el seu fracàs amb Neró, però és en les seves reflexions sobre qüestions universals on rau la vigència del seu llegat, plenament aplicable als nostres dies.

Aquesta edició també inclou una explicació sobre la transmissió del text, una cronologia, bibliografia, abreviatures, un índex de matèries i un índex de noms propis. És una obra excel·lent per apropar-se a la figura de Sèneca, comprendre millor l’estoïcisme i descobrir unes ensenyances que continuen essent sorprenentment actuals.

Més informació:

• Sèneca a les Biblioteques
• Sèneca a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Obres de Sèneca al Projecte Gutenberg

Recomanat per Cristina Bru Sànchez. Bib. Pere Calders. Viladecavalls.

Proyecto Hail Mary, d’Andy Weir, és una novel·la de ciència-ficció que combina aventura espacial, humor i divulgació científica amb una habilitat notable. L’autor, conegut per The Martian, torna a demostrar que sap convertir conceptes científics complexos en una història accessible i absorbent.

La trama segueix Ryland Grace, un científic que es desperta sol en una nau espacial sense recordar qui és ni com ha arribat allà. A mesura que recupera la memòria, descobreix que forma part d’una missió desesperada per salvar la Terra d’una amenaça global. Aquest plantejament genera una tensió constant, reforçada per una estructura narrativa que alterna entre el present a l’espai i els records a la Terra.

Un dels punts forts de la novel·la és el rigor científic. Weir explica fenòmens d’astrofísica, biologia i enginyeria amb claredat, integrant-los dins l’acció sense que es facin feixucs. Això fa que el lector no només segueixi la història, sinó que també entengui els reptes als quals s’enfronta el protagonista. Ryland Grace és un personatge proper, amb un sentit de l’humor que alleugereix els moments més crítics. A més, les relacions que es desenvolupen al llarg de la història aporten profunditat emocional i fan que la novel·la vagi més enllà de la simple supervivència.

És un llibre molt àgil. Cada capítol aporta nova informació o un gir que manté l’interès viu. En conjunt, Proyecto Hail Mary és una obra molt recomanable per als amants de la ciència-ficció i també per a qui busqui una història emocionant i intel·ligent. Combina entreteniment i coneixement d’una manera que enganxa des del principi fins al final.

Més informació:

• Andy Weir a les Biblioteques
• Andy Weir a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Vídeo sobre l’obra

Recomanat per Estefania Aragón. Bib. Districte 6. Terrassa.

Amazing grace (1972) és un àlbum de cançons de gospel interpretades per Aretha Franklin (Memphis, 1942 - Detroit, 2018), enregistrat en directe i publicat per Atlantic Records l’any 1972. Franklin va cantar acompanyada per diversos músics i cantaires, entre d’altres, James Cleveland (Chicago, 1931 - Culver City, 1991) i el Southern California Community Choir. L’enregistrament es va fer, com és sabut, al New Temple Missionary Baptist Church (Los Ángeles), en dues sessions obertes al públic en dies consecutius de gener del 1972.

El director de cinema Sydney Pollack (Lafayette, 1934 - Los Ángeles, 2008) va rebre l’encàrrec de Warner Brothers Films per filmar els assaigs i el concert amb el propòsit de fer un concert documentari. L’ús de la claqueta abans de cada gravació es va descartar per evitar d’interferir en la feina dels artistes. Quan va voler afegir la banda sonora a la filmació d’unes vint hores, Pollack es va adonar que no podia sincronitzar els dos enregistraments com ho feia després de rodar un film. Calia passar la pel·lícula fins al moment en el qual aparentment començava una peça o una intervenció enregistrada, i afegir-hi el so. Tot plegat era molt laboriós sense la claqueta i, en absència del programari informàtic avui en ús, que permet de sincronitzar quasi a la perfecció el so i la imatge, Pollack ho va deixar estar.

L’any 2007, el productor audiovisual Alan Elliott va comprar l’enregistrament a Warner i en creà una còpia amb el so afegit per Serge Perron. El muntatge va anar a càrrec de Jeff Buchanan i en sortí una cinta de vora una hora trenta minuts, que va estar disponible per a l’estrena l’any 2011. No obstant això, la cantant Aretha Flanklin va al·legar que no havia donat el seu permís per comercialitzar la filmació del concert amb el so de la seva interpretació i no es va veure als cinemes fins després de la seva mort (2018), quan els hereus arribaren a un acord amb el productor. Universal Studios l’edità en DVD l’any 2019. En honor a la veritat, s’ha de dir que el muntatge es va fer amb una sabata i una espardenya, car els tracks d’àudio s’afegiren a unes preses filmades als assaigs, que s’uniren a la filmació de la sessió de gravació. Així, en una mateixa cançó, veureu la cantant amb vestuari, posició i il·luminació diferents.

Les sessions van ser presentades per James Cleveland i Aretha Franklin fou la solista. En algunes peces, en duet amb Cleveland i la majoria amb l’acompanyament del cor. Us citem els cants enregistrats a la pel·lícula: “Wholy holy”, de Martin Gaye, molt lent i mesurat ; “What a friend we have in Jesus”, de Joseph M. Scriven i Charles Crozat Converse, seguit de “How I got over”, de Clara Ward, tots dos en la línia del cant més field holler, a crits, i per moments quasi rhythm and blues ; “Precious memories”, de J. B. F. Wright, comença quasi com una tonada per adormir els infants, en memòria dels temps feliços, i acaba a crits en l’esperança de la vinguda de Crist ; “Precious Lord, take my hand”, de Thomas A. Dorsey, seguit de “You’ve got a friend”, de Carole King, amb ritme lent el primer i més mogut el segon, però tots dos amb una força vocal extraordinària, per fer present el poder de la pregària i la presència de Déu ; “Amazing grace”, de John Newton, cantada a la seva manera, a crits, en agraïment a les obres meravelloses que Déu havia fet per la seva comunitat afroamericana, com una primícia de l’esdevenidor ; “Mary don’t you weep”, popular del segle XIX dedicada a Santa Maria Magdalena ; “Climbing higher mountains”, també popular, amb  l’única intervenció de la cantant adreçada als artistes del concert: els obliga a repetir l’entrada perquè els músics i el cor s’han menjat un vers ; “Old landmark”, de W. Herbert Brewster i Adeline M. Brunner, sobre els rituals i les pregàries d’abans, tota ritme i percussió, cantada per Franklin després que Cleveland, el cor i el públic l’hagin cantada i ballada sota el vers “He’s all right” ; “Never grow old”, popular, sobre l’esperança en la vida eterna ; “I’m so glad got religion”, cantada a pèl com un bis de comiat. Val a dir que la versió audiovisual no inclou totes les cançons del disc.

La primera impressió que fa tot plegat es pot resumir en què Amazing grace té poc a veure amb els himnes coneguts a Europa sota l’etiqueta espiritual negre. El gospel és d’una altra fusta. D’acord amb el seu significat en anglès, ha de ser així. La predicació de la paraula de Déu amb el cant no pot entonar una melodia dolça i harmoniosa com si hagués d’encoratjar els assistents a una marxa a favor de la igualtat racial. La paraula de Déu s’ha d’anunciar a crits, amb veu de tro, i això és el que fa l’Aretha Franklin.

Les sessions al New Temple havien de ser un homenatge a la millor cantant de soul de tots els temps mitjançant un concert de l’estil musical que li havia permès de conrear el seu talent: el gospel. Ara bé, tot l’acte va ser conduït i dominat per James Cleveland. Aquest cantant, juntament amb Clara Ward i Mahalia Jackson, també intèrprets de gospel, eren amics de la família Franklin i l’Aretha va créixer amb la seva música. La intervenció de Cleveland en aquell concert de dues sessions va tenir, com es diria avui, tots els ingredients d’un domini patriarcal de l’escenari.
Cleveland presentà la cantant com si ella no sabés tots els detalls exposats d’ella mateixa i el públic mai no n’hagués sentit a parlar. La féu seure, la féu aixecar, l’ensenyà al públic... sense deixar-la parlar. Fins i tot el director del cor arriba a dir a la cantant com és la lletra i en quin to ha de cantar. Cleveland està memorable quan es grata el nas, s’eixuga la suor o s’ajusta els pantalons al davant de Franklin. I malgrat el despropòsit, se supera ell mateix tot seguit. Mentre l’Aretha canta “Amazing grace”, fa l’estaquirot al seu costat amb gestos i carotes, com si cantés ell, i no content amb tot això, l’engrapa pel braç, s’hi arropenja i en acabar l’empeny amb el cos fora de la trona per parlar ell. Ho fem notar, per ser justos, sense negar el component d’exaltació mística que el cant va provocar en tots els presents, fossin músics o públic.

El segon dia, Cleveland també fa de mestre de cerimònies. Dóna les explicacions de les cançons que cantarà l’Aretha i el cor. A diferència de la vigília, no canta res, llevat d’alguna intervenció aïllada. Al DVD veureu el rostre de l’Aretha molt controlat i gens alegre. Fent una pausa, Cleveland presenta la Clara Ward, una cantant que coneix l’Aretha des de sempre. Seguidament presenta el pare de l’Aretha, Clarence La Vaughn Franklin. Adreça unes paraules de reconeixement a la seva filla: l’Aretha és excepcional, però ha après moltíssim de James Cleveland i d’altres llegendes del gospel com Clara Ward i Mahalia Jackson. Aquí la cara de l’Aretha s’alegra una mica. Torna a cantar i després de la darrera cançó diu simplement: “Thank you very much. Good night, God bless you, thank you. God be with you”. La diferència de comportament amb els mocadors és brutal. Cleveland no para d’eixugar-se la suor. En canvi, Franklin deixa que la suor li ragi per la cara. Solament se’n deslliura quan el seu pare li eixuga la cara mentre canta.

Recomanem aquest concert filmat per la qualitat excepcional del so i el caràcter singular de les versions enregistrades. L’únic retret artístic fóra que el DVD no inclou tot el contingut del disc d’àudio editat l’any 1972.

Més informació:

• Aretha Franklin a les Biblioteques
• Aretha Franklin a la Viquipèdia
• La pel·lícula a la Viquipèdia
• L'àlbum Amazing Grace a la Viquipèdia
• Fitxa del disc a Discogs

Recomanat per Bib. Pública Municipal Josep Mateu i Miró. Castellbisbal.

De vegades dues persones poden fer un llibre amb dos ulls i deu dits. Aquest ha estat el cas de l’obra El Pirineu oblidat : memòries de la llum (Brau Edicions, 2022), il·lustrat per Kim Castells (Barcelona, 1947 -  ) amb textos d’Albert Villaró (La Seu d’Urgell, 1964 -  ), per bé que el fotògraf algunes ratlles hi ha deixat i de ben segur l’autor d’Andreu el Vidu hi haurà llucat una mirada. Si l’arribeu a tenir als dits, us adonareu que heu obert un “llibre de sants”, per badar abans que per llegir. Un llibre d’obra gràfica per transportar-vos a una realitat que avui solament podeu veure en tres dimensions a llocs com ara Casa Rull de Sispony o Casa Gassia d’Esterri d’Àneu.

Castells i Villaró us ofereixen una visita virtual impresa a un món que ja no existeix: la casa pirinenca, clos familiar i empresarial alhora, castell i envelat i, com molt encertadament en diuen, bressol i mortalla, l’univers sencer pel qual transitaven les persones des que sortien de les entranyes maternes fins al moment de colgar-se dins les entranyes de la terra. En llenguatge planer, tota una vida de l’ascorroll al colguer sense voltar el món.
Les imatges de la casa pirinenca es presenten agrupades en quadre blocs. El primer en mostra les estances, organitzades a l’entorn de la llar de foc i la cuina; al segon hi ha les vistes exteriors: l’obra dels murs i els teulats, amb les finestres i les balconades orientades al sol, i la porta on fos més avinent l’accés. Els dos darrers blocs van dedicats als paratges naturals  i els detalls de cultura material —quasi se’n podria dir artística—, aquelles peces de factura pròpia que són testimonis d’un món esvaït, des dels cremalls fins a la besulla.

Us animem a descansar la vista en unes imatges de qualitat acompanyades de textos de lletra generosa que no costa de llegir i, a més a més, d’una bona qualitat literària. Solament a les peces de tancament es trenca un xic l’encís amb unes pàgines de lletra petita, com si duplicar-ne l’extensió per contenir les diòptries hagués de desballestar el cost unitari acceptable segons els experts de màrqueting.

El dolor de les famílies absents —per fugir d’una vida de pobresa material i dura a causa de l’esforç per guanyar-se el pa en deu mesos d’hivern i dos d’infern— s’expressa en la solitud i la desolació dels pobles deshabitats o amb prou feines poblats per unes poques ànimes. També hi és present el dolor dels supervivents, els muntanyencs d’una generació ja quasi extingida, els qui no se’n varen anar quan encara podien fer una vida diferent en un altre lloc i a les acaballes ja només hi havia les dones, perquè viuen més que els homes. Una gent de vida senzilla i pura, contenta de rebre les visites dels estiuejants quan els veïns se n’havien anat, que obria les cases i les esglésies per dir el nom de cada cosa o espeternegar les anècdotes apreses per tradició familiar i en converses amb el mestre o el mossèn, qui sap si el metge o el notari —quan encara hi havia estudi i missa, o podien fer venir un metge i un notari—. Una gent a la qual es donava les gràcies sense donar-li res. Per tot això, és just que avui calgui pagar entrada per veure les relíquies d’aquest món pretèrit.

Més informació:

• Kim Castells a les Biblioteques
• Albert Villaró a les Biblioteques
• Informació del llibre a l’editorial
• Article a Empordà
• Article a VilaWeb
• Ecomuseu de les Valls d’Àneu (Casa Gassia)
• Museu Casa Rull

Recomanat per Bib. Pública Municipal Josep Mateu i Miró. Castellbisbal.

Sortir a robar cavalls és una de les novel·les més emblemàtiques de la literatura nòrdica contemporània. La història transcorre a finals dels anys noranta i ens explica la vida d’en Trond Sander, un home gran que decideix retirar-se a una casa aïllada en un bosc de Noruega. Aquest aïllament voluntari es converteix en un viatge introspectiu cap als records de la seva joventut, concretament cap a l’estiu del 1948, un moment clau marcat per la postguerra i per la complexa relació amb el seu pare.

Per Petterson utilitza una narrativa minimalista, amb un llenguatge senzill que captiva les emocions del lector. Diu molt amb poques paraules. Et transporta, amb algunes imatges poètiques, al seu univers intern mitjançant una «tècnica iceberg» que et deixa veure la profunditat del seu discurs. Explora temes universals com la soledat, la memòria personal, la reconciliació amb la infància i la bellesa agredolça d’envellir. En aquesta novel·la, la natura no és un simple escenari, sinó un personatge viu que marca el ritme de la vida.

És una lectura ideal per a aquells que busquen una veu meditativa i honesta, capaç de transformar els paisatges nòrdics en un mirall de l’ànima. Una obra imprescindible que ens ensenya com els fets viscuts durant la infància configuren, de manera silenciosa i implacable, la persona adulta en què ens acabem convertint.

Per Petterson va néixer a Oslo el 1952. Es va criar a la regió d’Østlandet, una zona rural que sovint inspira els seus escenaris. Va començar la seva carrera com a traductor i crític literari abans de publicar la seva primera novel·la. La seva obra es caracteritza per una profunda introspecció psicològica, una narrativa minimalista i una connexió molt forta amb la natura. És conegut internacionalment gràcies a Sortir a robar cavalls (2003), que ha estat traduïda a més de trenta idiomes i ha guanyat diversos premis literaris, consolidant-lo com un dels grans autors nòrdics contemporanis.

Més informació:

• Per Petterson a les Biblioteques
• Per Petterson a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial

Recomanat per Susi Rodríguez Melero. Bib. del Districte 3. Terrassa.

Aquesta novel·la d’Enric Calpena ens transporta a l’any 985, quan les tropes d’Almansor van atacar i saquejar Barcelona, en un dels episodis més tràgics de la seva història. La trama argumental està protagonitzada per diferents personatges, des de nobles fins a gent del poble, que viuran l’amenaça, la destrucció i les conseqüències del setge. Aquesta obra coral ens facilita molt poder entendre l’impacte humà i emocional que va suposar per a la ciutadania la caiguda de Barcelona.

L’autor combina rigor històric amb una narració àgil però plena de tensió, en reconstruir d’una manera molt rigorosa la ciutat medieval i el clima d’incertesa i inseguretat que patien els seus habitants.

És una lectura molt recomanable per a les persones a qui agradi la novel·la històrica molt ben documentada.

Més informació:

• Enric Calpena a les Biblioteques
• Enric Calpena a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Entrevista a 3Cat
• Enric Calpena a Estat de Gràcia (Catalunya Ràdio)

Recomanat per Marga Fernández. Bib. Districte 4. Terrassa.

Llebretó és la història d’una relació ben especial que s’estableix de forma inesperada entre l’autora i una llebre acabada de néixer.

Tot comença en ple confinament, quan l’autora decideix marxar del tràfec de Londres i instal·lar-se en la campanya anglesa. Allà es trobarà una cria de llebre desemparada i decidirà cuidar-la a casa seva. Però, per l’autora, aquesta anècdota anirà més enllà. La convivència amb l’animal li permetrà reconnectar amb la natura, percebre el temps d’una altra manera, i ser més conscient sobre la vida animal i com l’acció de l’home ha condicionat el món salvatge.

Una història escrita amb un llenguatge atractiu, elegant, que ens permet reflexionar sobre el temps, el control, la vulnerabilitat, l’amor, la intuïció i la necessitat d’aprendre i de conviure amb la natura.

Chloe Dalton és escriptora, assessora política i experta en política exterior. Llebretó és el seu primer llibre i ha estat reconegut amb el Premi Wainwright 2025.

Un llibre molt recomanable que ens ajuda a connectar amb el món que ens envolta.

Recomanat per la Biblioteca Mercè Rodoreda. Sant Joan Despí.

És la primera novel·la de l’escriptora Elisenda Durban i la seva trama ens trasllada a l’antiga Grècia, concretament al segle III aC, per conèixer la vida d’Agnòdike, una jove que desafia les lleis d’Atenes per convertir-se en metgessa.

A través dels seus diaris personals, el relat ens mostra la seva lluita per estudiar i exercir la medicina amb la finalitat d’ajudar altres dones, amagant la seva identitat per evitar la persecució de la justícia.

La novel·la combina aventura, emoció i rigor històric, ja que l’autora és llicenciada en Història Antiga i s’ha especialitzat en Egiptologia, posant el focus en les desigualtats de gènere i en la valentia necessària per trencar les normes socials establertes en aquella època.

És una lectura molt interessant per a qui gaudeixi de la novel·la històrica amb protagonistes femenines fortes, on es recrea una època antiga amb detall i que també connecta amb temes actuals com la lluita per la igualtat i el dret de les dones a exercir professions que els eren vetades.

Més informació:

• Elisenda Durban a les Biblioteques
• Informació del llibre a l’editorial
• Article al Diari de Barcelona
• Reel de Pagès Editors
• Conversa entre Elisenda Durban i Laia Perearnau
• Entrevista al blog del Col·legi de Metges de Barcelona

Recomanat per Marga Fernández. Bib. Districte 4. Terrassa.

Una novel·la intensa i absorbent que atrapa des de la primera pàgina. Ambientada en una petita vall del Pallars Sobirà, la història arrenca amb la inquietant desaparició de l’Alèxia, una nena de nou anys, fet que sacseja profundament tot el poble de Sureny. La recerca col·lectiva, però, pren un gir encara més fosc quan apareix el cadàver d’un jove, nu i degollat, amagat al bosc.

Amb dues incògnites que es creuen —la desaparició de la nena i un assassinat brutal—, la tensió no deixa d’augmentar. L’encarregada del cas és una inspectora dels Mossos d’Esquadra brillant però poc ortodoxa, un personatge complex que aporta força i caràcter a la narració.

La novel·la destaca per la seva atmosfera inquietant, un ritme àgil i una trama plena de girs que mantenen el lector en suspens fins al final. El desenllaç, sorprenent i inesperat, tanca una història tan fosca com captivadora.

Més informació:

• Jordi Coll a les Biblioteques
• Pàgina web oficial
• Informació del llibre a l’editorial

Recomanat per Núria Munt. Bib. Àngel Guimerà. Matadepera.

Maggie O’Farrell escriu el pròleg a aquesta col·lecció de contes de Charlotte Perkins Gilman. El conte més famós de l’autora és El papel pintado amarillo, un relat gòtic de to inquietant que descriu el descens a la bogeria. És una obra imprescindible per conèixer o descobrir un dels grans arquetips literaris: la boja de l’àtic.

L’epíleg, Por qué escribí "El papel pintado amarillo", contextualitza el conte descrivint el desconeixement de la salut mental de les dones a finals del segle XIX.

Aquest volum conté també els contes Cuando fui bruja, Si yo fuera un hombre i Transformada, que completen una mostra representativa de l’univers literari de l’autora i de la seva mirada crítica envers la condició femenina.

L’obra que dona nom a aquest recull de contes no deixarà indiferent cap lector.

Més informació:

• Charlotte Perkins Gilman a les Biblioteques
• Charlotte Perkins Gilman a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial

Recomanat per Marina Rovira. Bib. Marta Pessarrodona de Mira-sol. Sant Cugat del Vallès.

Si busques una lectura que et sacsegi i t’obligui a mirar les esquerdes de la història i del desig, Kairós, de Jenny Erpenbeck, és, sens dubte, una parada obligada. Guardonada amb el prestigiós International Booker Prize, aquesta novel·la no és només el relat d’una relació amorosa obsessiva i asimètrica entre una jove estudiant i un home madur a l’Alemanya Oriental; és una autòpsia magistral de la caiguda d’un món. Erpenbeck utilitza la tensió, la traïció i el descoratjament d’aquesta parella com un mirall perfecte del col·lapse de la República Democràtica Alemanya, demostrant que el personal i el polític estan units per fils invisibles però tallants.

L’estil de l’autora és d’una precisió gairebé quirúrgica, amb una prosa densa però magnètica que avança amb el ritme implacable d’un rellotge de sorra. A mesura que el mur de Berlín s’esquerda, també ho fa la psique dels protagonistes, atrapats en un «temps oportú» (el kairós grec) que sembla condemnar-los a la malenconia d’allò que podria haver estat.

És una obra exigent, sí, però profundament gratificant per a qui busqui una literatura que no s’ajupi davant la complexitat humana. Si vols entendre com es desfà una utopia —tant la d’un país com la d’un cor—, aquesta és la teva lectura.

Més informació:

• Jenny Erpenbeck a les Biblioteques
• Jenny Erpenbeck a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Kairós a l’International Booker Prize
• Ressenya a Núvol
• Entrevista a Babelia

Recomanat per Laura Solà. Bib. Volpelleres Miquel Batllori. Sant Cugat del Vallès.

La Fúria, d’Alex Michaelides, perquè és una novel·la psicològica fascinant que enganxa des del primer moment.

L’autor construeix una trama plena de misteris, secrets i girs inesperats que mantenen el lector en tensió contínua. Michaelides crea personatges profunds i complexos que fan que cada pàgina sigui més intrigant.

Si t’agraden els thrillers psicològics plens de suspens, aquesta obra és una elecció perfecta. Una lectura emocionant que et farà qüestionar-ho tot fins al final.

Més informació:

• Alex Michaelides a les Biblioteques
• Alex Michaelides a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Fitxa del llibre a Google Books

Recomanat per Paula Mantecón Tejedor. Bib. Antoni Tort. Castellar del Vallès.

Aquest llibre ens porta al Harlem dels anys trenta, on la comunitat negra lluita contra la pobresa, el racisme i el pes de la religió.

Hi trobem el predicador Gabriel, la seva germana Florence, Deborah, la seva primera esposa, Elizabeth, la seva segona esposa i, sobretot, John, el seu fill. A través d’ells, James Baldwin mostra la força i les contradiccions de viure en un món marcat per la fe i la discriminació.

El gran tema és la revelació de Déu, que arriba de manera diferent al pare i al fill. Mentre en Gabriel busca autoritat a través de la religió, en John es veu obligat a enfrontar-se al conflicte entre la fe, la llibertat i una sexualitat que s’escapa de la norma religiosa.

Amb un estil intens i punyent, Baldwin retrata no només les injustícies socials, sinó també la batalla interior de trobar qui som en un món ple de prejudicis. Cent per cent recomanable.

Més informació:

• James Baldwin a les Biblioteques
• James Baldwin a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Vídeo sobre l’obra

Recomanat per Carme Sanuy. Bib. Central. Terrassa.

L’any 2014 el director Alberto Rodríguez va aconseguir, a banda d’altres guardons, deu premis Goya —entre els quals la millor direcció, el millor guió original i la millor pel·lícula— per La isla mínima. No era la primera obra d’aquest autor sevillà, que ha treballat tant com a guionista com en la direcció, però sí la que li ha aportat més reconeixement.

La història transcorre en un poblet imaginari situat en algun punt de les maresmes del Guadalquivir l’any 1980. Dos policies de Madrid arriben amb l’encàrrec d’investigar la desaparició d’unes germanes adolescents. Tots dos arrosseguen càstigs dels seus comandaments, però per causes oposades: l’un per ser progressista i l’altre per ser un nostàlgic del franquisme i dels seus mètodes repressors. L’ambientació, tant pel que fa al moment històric de la Transició com a la geografia andalusa, és impecable. Els paisatges aeris semblen una composició artística contemporània propera a la irrealitat.

Tant en Javier Gutiérrez com la Nerea Barros van rebre un premi Goya per les seves interpretacions. Però tan destacables com les seves són les d’en Raúl Arévalo, l’Antonio de la Torre o en Salva Reina.

És una pel·lícula policíaca fosca que aconsegueix fer d’una història local i arrelada a una època molt concreta un retrat del mal i dels temors humans universals.

Més informació:

• Alberto Rodríguez a les Biblioteques
• La pel·lícula a la Viquipèdia

Recomanat per Roser Jordà Sanuy. Bibliobús La Mola. Terrassa.

Noia desapareguda (Girl, Missing), escrita per Sophie McKenzie, és una de les seves obres més conegudes i la que la va donar a conèixer com una autora destacada dins la literatura juvenil contemporània. Publicada l’any 2006, la novel·la va rebre una gran acollida per part del públic adolescent gràcies a la seva capacitat per combinar el misteri amb una forta càrrega emocional. McKenzie ha construït una trajectòria literària centrada en temes intensos i propers als joves, com la identitat, la família i la confiança, sempre amb un estil àgil i directe.

La protagonista d’aquesta història és la Lauren, una adolescent adoptada que comença a qüestionar-se els seus orígens. Quan troba una pàgina web de nens desapareguts, creu reconèixer-s’hi i inicia una investigació que la portarà a descobrir secrets inquietants sobre el seu passat i a esbrinar si, en realitat, va ser segrestada quan era petita. Amb l’ajuda d’en Jam, el seu millor amic, s’endinsarà en un viatge perillós, ple de girs inesperats, mentides i emocions a flor de pell.

El que fa especial Noia desapareguda és la seva habilitat per mantenir el suspens des del primer capítol, però també per tractar temes profunds com el sentiment de pertinença i la recerca de la pròpia identitat. McKenzie no només crea una trama captivadora, sinó que connecta emocionalment amb el lector, fent-lo partícip de les angoixes i les decisions de la protagonista. És una lectura intensa, emocionant i molt recomanable, especialment per a joves que busquen històries que els facin reflexionar sense renunciar a l’aventura i la tensió narrativa.

Més informació:

• Sophie McKenzie a les Biblioteques
• Sophie McKenzie a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Informació del llibre a l’editorial
• Recomanació en vídeo

Recomanat per Lorena Bonil. Bib. del Districte 5. Terrassa.

David Bueno i Torrens (Barcelona, 1965) és doctor en Biologia, professor i investigador de genètica a la Universitat de Barcelona. La seva trajectòria professional i acadèmica s’ha desenvolupat entre Barcelona i Oxford. És especialista en genètica del desenvolupament, neurociència, la seva relació amb el comportament humà i l’àmbit educatiu.

En aquest llibre ens respon algunes de les preguntes que alguna vegada ens hem pogut fer: com és el cervell? Què són les neurones i com funcionen? Són diferents el cervell masculí i el femení? Què són les emocions i per a què serveixen? Com ens afecta la lectura? Per què somniem? Què és la creativitat i com la genera el cervell?… I així fins a 100 preguntes en què l’autor ens dona resposta per conèixer millor aquest òrgan tan complex i fascinant.

El cervell és l’última frontera per saber com som nosaltres mateixos, per saber qui som i com som, per què fem el que fem i ens comportem com ho fem. També per reflexionar sobre si ho podríem fer diferent.

I si voleu saber com mantenir-lo sempre jove i augmentar la vostra capacitat cognitiva, busqueu els capítols on se’n parla a la vostra biblioteca més propera o mitjançant la Biblio Digital!

Més informació:

• David Bueno i Torrens a les Biblioteques
• David Bueno i Torrens a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Vídeo-entrevista amb David Bueno

Recomanat per Núria Munt. Bib. Àngel Guimerà. Matadepera.

Ens situem l’any 1937. Un jove fotògraf viatja amb l’encàrrec de realitzar un reportatge a les planes agrícoles d’un territori dels Estats Units afectat per una terrible sequera i enormes tempestes de pols i sorra: el Dust Bowl.

La pols, el vent, l’aridesa, les tempestes i, sobretot, els habitants d’aquesta regió influeixen profundament en la visió del protagonista. La seva ingenuïtat inicial com a fotògraf, la seva actitud envers el món i, en resum, el seu jo més íntim queden fortament impressionats per tot el que viu i veu a través de l’objectiu de la seva càmera, fins a qüestionar-se tot allò que motiva tant la seva vida com la seva professió.

L’obra d’Aimée de Jongh, autora neerlandesa premiada per la seva feina, mostra, en una obra històrica i periodística de ficció, un episodi de l’Amèrica contemporània i com l’acció de l’home afecta els ecosistemes que treballa i transforma.

Obra rica, emocional, molt ben documentada i amb un estil d’il·lustració senzill i expressiu, que ens convida a conèixer una catàstrofe que, tot i situar-se gairebé cent anys enrere, és ara totalment vigent. Un còmic per gaudir, que ens farà reflexionar.

Més informació:

• Aimée de Jongh a les Biblioteques
• Aimée de Jongh a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial

Recomanat per Jaume Águdo López. Bib. Districte 2. Terrassa.

La riuada és el títol del primer llibre de la saga Blackwater, composta per cinc volums més, i que ens presenta una família, els Caskey, i les maniobres que ha de fer per salvar el seu patrimoni davant d’una riuada ingent que ha arrasat pràcticament tot el poble de Perdido, que també és el nom del riu devastador.

Els Caskey, una de les tres famílies més riques del poble, amb la intransigent Mary-Love al capdavant i l’Oscar, el seu sol·lícit fill, hauran de fer front a totes les destrosses causades per la riuada. Aquí cal sumar-hi l’aparició de l’enigmàtica Elinor Dammert, que farà mans i mànigues per formar part dels Caskey. Aquest és el punt de partida d’una prosa amena, atractiva i addictiva, amb tocs de fantasia i terror que donen a la història un aire molt inquietant.

La trama està molt ben vertebrada i els personatges són d’una complexitat exquisida, sobretot els femenins, que amb les seves personalitats elèctriques porten tot el pes de la història. Blackwater són els Caskey, però també l’Amèrica més profunda, on el racisme i el classisme s’hi passegen amb tota impunitat. Literalment, no podreu deixar de llegir aquest primer volum i, quan us en quedi poc per acabar-lo, ja estareu pensant en el següent. I així, sense parar, fins al final.

Més informació:

• Michael McDowell a les Biblioteques
• Michael McDowell a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• La saga Blackwater a la Viquipèdia

Recomanat per Mònica Mimó. Bib. Antoni Tort. Castellar del Vallès.

Brandon Sanderson és conegut per les seves obres dedicades a la literatura fantàstica. Va publicar la seva primera obra, Elantris, el 2005. Poc després arribaria la primera part de la seva trilogia més coneguda, Nacidos de la Bruma, amb la qual ha obtingut un gran èxit internacional. Al llarg de la seva carrera ha rebut nombrosos premis, com el John W. Campbell, l'UPC, el Whitney, l'Hugo o el World Fantasy Award.

El guix que un alumne pateix més és el que té el professor de matemàtiques quan li toca sortir a la pissarra a resoldre un problema. A principis del segle XX alternatiu on viu Joel, les coses són una mica diferents. Les Illes Unides estan amenaçades per unes criatures salvatges. Aquests monstres, tot i ser petits i fets de guix, són capaços de menjar-se una persona en pocs segons.

Els rithmatistes són els únics que poden lluitar-hi. Aprenen la difícil disciplina de les línies i el guix en acadèmies com Armedius. És aquí on estudia Joel, que, tot i no tenir massa bones notes, és capaç de dibuixar les defenses rítmiques més complexes amb la precisió d’un mestre. Podrà ajudar d’alguna manera davant la desaparició de diferents rithmatistes?

L’obra està a l’altura de la fama de l’autor, amb un estil clar, senzill i que atrapa des de la primera pàgina. No hi falten girs argumentals ni un ritme cada vegada més accelerat. El sistema de màgia que trobem al llibre ja ha seduït milers de lectors amants dels jocs d’estratègia. Vols ser el següent?

Més informació:

• Brandon Sanderson a les Biblioteques
• Brandon Sanderson a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Informació del llibre a l’editorial

Recomanat per Anna Capdevila Vilanova. Bib. de Mira-sol Marta Pessarrodona. Sant Cugat del Vallès.

L’estiu que la mare va tenir els ulls verds, de Tatiana Tibuleac, és un llibre especial que destaca tant pel seu estil poètic i líric com per la profunditat emocional de la història.

Trobarem en el relat metàfores, imatges simbòliques i el salt constant entre el passat i el present. El relat és molt emotiu i colpidor. Què signifiquen els ulls verds de la mare? Són una metonímia, una manera de representar la mare sencera a través d’una sola part? Segons el moment o l’emoció, la descripció dels ulls canvia, reflectint com el protagonista percep la seva mare. És un recurs poètic molt potent i poc habitual en prosa.

Un altre aspecte del qual ens parla Tatiana Tibuleac és el de les malalties mentals del protagonista i els seus brots. Això provoca reflexions sobre les conseqüències d’una infància sense amor ni referents afectius, i com això pot derivar en problemes greus d’identitat i estabilitat emocional. A la novel·la trobem frases profundes, descripcions colpidores i moments irònics o fins i tot còmics (com el xantatge a la psiquiatra), que serveixen de respir dins el dramatisme del llibre. És un llibre que no et deixa indiferent.

Més informació:

• Tatiana Tibuleac a les Biblioteques
• Tatiana Tibuleac a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Vídeo sobre l’obra

Recomanat per Bib. Central. Terrassa.

Fum, d’Ivan Turguénev, un dels aspectes més destacats és la lluita interna del protagonista, que es veu atrapat entre les expectatives socials i les seves pròpies aspiracions. La tensió entre el deure, la passió amorosa i els ideals personals genera un conflicte profundament romàntic, que recorda les influències del Romanticisme alemany, especialment en el contrast entre civilització i barbàrie que Turguénev explora a través dels seus personatges. A mesura que la història avança, les decisions del protagonista reflecteixen aquest dilema constant entre la raó i el sentiment.

A aquesta tensió interna s’hi afegeix el retrat de la societat aristocràtica russa. Turguénev utilitza un humor irònic per criticar la decadència d’aquest grup social. El comentari «Una de ellas era tan anciana que infundía temor a que, de un momento a otro, se deshiciera en polvo» exemplifica perfectament aquest estil humorístic, que no només fa riure, sinó que també convida a reflexionar sobre el pas del temps i el deteriorament de les estructures socials.

La manera en què Turguénev s’adreça al lector és fantàstica. Ens fa partícips de la història. Aquesta proximitat entre el narrador i el lector afegeix una sensació d’intimitat i de complicitat que fa que l’experiència de lectura sigui més profunda. Com a lectors, sembla que ens veiem atrapats en els mateixos dilemes i emocions dels personatges.

Més informació:

• Ivan Turguénev a les Biblioteques
• Ivan Turguénev a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial

Recomanat per Bib. Central. Terrassa.

La infanticida, malgrat la seva brevetat, és una obra d’una intensitat colpidora que no deixa ningú indiferent. La història de la Nela sacseja per la seva cruesa i perquè posa al descobert les moltes capes de violència i repressió que envolten la protagonista. No només és víctima del seu acte extrem, sinó també —i sobretot— de la societat que l’envolta, de la seva família i d’un sistema que no li ofereix cap escapatòria.

La Nela és ignorada per un pare i uns germans que la menystenen, i és enganyada per en Reiner, un home que juga amb els seus sentiments i la deixa embarassada. En cap moment rep comprensió ni suport per part de la comunitat, que es limita a jutjar-la amb duresa. Quan finalment comet l’infanticidi, l’única resposta social és tancar-la en un manicomi, sense ni tan sols intentar comprendre les causes profundes del seu patiment. En aquest sentit, es pot interpretar que la societat també és responsable del crim: per haver-la abandonat, per haver-la marginat i per no haver-la escoltat.

Malgrat la tragèdia, hi ha moments de gran bellesa, com les escenes en què la Nela corre a trobar-se amb en Reiner, únics instants en què respira amor i llibertat. Aquest contrast entre la felicitat efímera i la condemna social reforça l’efecte devastador del final. Literàriament, l’obra s’emmarca dins el naturalisme i mostra sense filtres la brutalitat de l’entorn rural, molt lluny de qualsevol visió idealitzada. També qüestiona les normes de classe: la Nela només és ben vista si es relaciona amb algú del seu estatus, la qual cosa posa en relleu com el classisme travessa totes les capes socials.

Finalment, cal destacar el coratge de Víctor Català per defensar, encara que sigui de manera velada, el dret de la dona a estimar i viure la seva sexualitat amb llibertat. La infanticida és, sens dubte, una obra que remou, que incomoda i que ens obliga a mirar de cara les injustícies estructurals que encara avui tenen ressò.

Més informació:

• Víctor Català a les Biblioteques
• Víctor Català a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Vídeo sobre l’obra

Recomanat per Bib. Central. Terrassa.

La Care Santos ens torna a emocionar amb aquesta història increïble, inspirada en uns fets reals que van ocórrer a una cosina seva, mestra. Es tracta de dues narracions en primera persona explicades amb destresa i perfectament trenades pel jove protagonista de l’obra, el Dani, un adolescent amb uns gustos musicals exquisits. El noi s’ha perdut i necessita comunicar-se amb la seva família. Té un munt d’ensenyaments guardats que vol treure a la llum, però no troba les paraules adequades. Per això busca ajuda en unes velles cançons de fa tres dècades. Segur que coneixes algú d’aquesta generació! I gairebé amb absoluta seguretat t’atraparan de seguida la lletra i la melodia d’algunes cançons inoblidables que surten al relat!

Quan s’apaguen els llums estava pensada inicialment per a un públic juvenil però, segons Santos, «pot agradar igualment al lector adult, perquè una part de la història està ambientada a finals dels 80 i principis dels 90 i té múltiples referències musicals a l’època». Té una trama d’intriga i suspens, amb algun element paranormal i de thriller. Està protagonitzada per aquest adolescent misteriós que apareix sobtadament una nit en una benzinera, abandonat per l’autocar que porta uns alumnes de viatge de fi d’estudis.

Està dedicada al marit de l’autora, el Demi Olmedo. És col·laborador de Mataró Ràdio i un expert en tota mena de música. Ell la va ajudar a triar amb encert la banda sonora de la novel·la amb les seves cançons preferides.

En resum, es tracta d’una novel·la molt recomanable per a tots els seguidors de la Care Santos i per als lectors de totes les edats que la vulguin gaudir.

Més informació:

• Care Santos a les Biblioteques
• Care Santos a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Entrevista a tvmataró
• Vídeo sobre l’obra

Recomanat per Bib. Districte 3. Terrassa.

Heu escoltat mai aquesta banda vallesana d’una trajectòria tan fora de sèrie? Un duet que neix de l’ska i el punk fins a apropar-se a sonoritats més extremes, improvisació i peces infinites amb ritmes poc convencionals. Edi Pou i Pau Rodríguez tenen mil cares i totes frenètiques. La seva trajectòria els ha portat a festivals nacionals i internacionals, a sales petites i aules d’escoles, fins a rebre el Premi Ciutat de Barcelona el 2015, per la seva tasca pedagògica i filosofia militant d’autoedició.

En aquest disc els podem escoltar amb el flamenc Perrate. ‘Jolifanto’ és la primera paraula d’un poema dadaista d’Hugo Ball, però Jolifanto ara també és un disc protagonitzat per la convergència de dues escenes musicals ben diferents amb un anhel d’experimentar i explorar la rítmica de la música. Amb el cantautor ens deixem emportar per un so aparentment descontrolat i, no obstant això, minuciosament estudiat: res està fora de lloc, tot i els ecos de rave.

Cal tenir la ment oberta, cal transitar entre gèneres i continuar arriscant per alimentar la curiositat i la passió per la música. L’inclassificable duet català i la veu hipnòtica de Perrate ens regalen un viatge a una amalgama d’estils que vibren, es desboquen i t’atrapen amb una energia magnètica de noise, jazz i flow flamenc.

Més informació: 

• Za! a les Biblioteques
• Za! a la Viquipèdia
• Perrate a les Biblioteques

Recomanat per Amaya Lomba. Bib. Central. Cerdanyola.

Es tracta d’un thriller psicològic intens i absorbent, amb una narrativa que enganxa des del primer moment. Els protagonistes són un matrimoni format per la Victoria Barnett i l’Adam. La Victoria, a causa d’un accident domèstic —va caure per les escales de casa seva—, fa temps que es desplaça amb cadira de rodes i necessita ajuda constant per poder seguir amb el dia a dia.

L’atzar fa que l’Adam conegui la Sylvia Robinson, una dona que es troba buscant feina. Davant d’aquesta coincidència, ell li ofereix el lloc d’assistenta per ajudar la seva dona, especialment en els àpats i altres necessitats bàsiques. La Sylvia accepta la feina i es trasllada a la majestuosa mansió on viu la parella.

A partir d’aquí, amb una escriptura àgil, directa i plena de ritme, l’autora ens endinsa en una trama plena de suspens, secrets i girs inesperats. Cada capítol ens fa dubtar del que sabem, i el lector es veu arrossegat per una espiral de sospites, tensions i revelacions que mantenen la intriga fins a l’última pàgina. És una lectura ideal per als amants dels thrillers amb psicologia i misteri a parts iguals.

Més informació:

• Freida McFadden a les Biblioteques
• Informació del llibre a l’editorial
• Vídeo sobre l’obra
• Entrevista a l’autora

Recomanat per Carme Sanuy. Bib. Central. Terrassa.

Recomanem aquesta novel·la magistral, Casada i callada, que aborda el matrimoni i el divorci després del franquisme amb realisme i sense dramatisme, en una època en què el maltractament a les dones dins del matrimoni es vivia amb resignació i naturalitat.

És una història centrada en un model de dona tradicional i en un context rural carregat d’un masclisme persistent. La protagonista és una noia d’un poble petit anomenat Llucena. A través de la seva vida veiem una profunda radiografia de la societat rural de Castelló des dels anys setanta fins als noranta.

Es tracta d’una jove mestra, filla dels forners, que es cria sense haver sortit mai de la seva comarca. Narra la vida del poble, els costums i els canvis que es produeixen en l’àmbit econòmic i social. Ella, com totes les dones del poble, pensa a casar-se i formar una família.

Una de les virtuts de l’obra és el to amb què narra l’acció. Fa servir un llenguatge àgil i distès en un registre local que aporta molta autenticitat als diàlegs. Aquesta lectura ens convida a reflexionar, a revisar i a modificar conductes del tot inacceptables. Ens mostra l’exemple de persones que no volen acceptar el rol que els ha estat assignat. Algunes coses han quedat superades, però encara queda molta feina per fer.

Emma Zafón (Llucena, 1987) és una periodista i escriptora valenciana que ha treballat en diverses redaccions del País Valencià, Aragó, Andorra i Catalunya. Ha tractat temes econòmics, polítics, socials i culturals. Ha sigut cap d’informatius del Canal Terres de l’Ebre, on va impulsar el primer telenotícies territorial de la Xarxa Audiovisual Local. Casada i callada (2023) és la seva primera novel·la en solitari després d’escriure No iba a salir y me lié juntament amb Chimo Bayo.

Més informació:

• Emma Zafón a les Biblioteques
• Emma Zafón a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Vídeo sobre l’obra

Recomanat per Maria Jesús Rodríguez Melero. Bib. Districte 3. Terrassa.

Wicked Little Letters (Pequeñas cartas indiscretas) és una pel·lícula de comèdia negra basada en uns fets reals que van succeir als anys vint en un petit poble d’Anglaterra.

La història d’aquesta pel·lícula es basa en un seguit de cartes que rep una de les protagonistes principals i que després es fa extensiu a altres persones del poble. Aquestes cartes, de caràcter ofensiu i groller, fan obrir una investigació policial per descobrir qui pot ser l’autor o autora dels fets. Una dona força liberal per a l’època i mare d’una nena es converteix en la principal sospitosa de la investigació i s’enfronta a perdre’n la custòdia. L’entrellat de tot plegat sortirà a la llum gràcies a la perseverança i la perspicàcia d’una persona del cos de policia.

Una pel·lícula que et transporta a temps passats i on les dones juguen un paper molt important.

Més informació:

• La pel·lícula a les Biblioteques
• La pel·lícula a la Viquipèdia
• Informació de la pel·lícula a la distribuïdora
• Tràiler oficial (VO)

Recomanat per Rosa Dual. Bib. El Castell. Vacarisses.

Thriller psicològic que captiva des de la primera pàgina. Ogi desperta després d'un accident de cotxe que l'ha deixat completament paralitzat i en què ha mort la seva esposa. Incapaç de moure's o de comunicar-se amb normalitat, queda sota la cura de la seva sogra, una dona consumida pel dol. Confinat en una habitació i atrapat dins del seu propi cos, només li queden els records del seu matrimoni mentre, al jardí de la casa, la seva sogra cava obsessivament un pou que sembla amagar molt més que terra remoguda.

Amb una prosa precisa i una atmosfera opressiva, Hye-Young Pyun construeix una història en què la tensió augmenta de manera constant i res no és tan simple com sembla. A mesura que afloren els secrets del passat, el lector descobreix que el veritable horror no rau en l'accident, sinó en les relacions humanes, la culpa i els silencis. Una novel·la intensa i absorbent que manté el misteri fins al final i que deixarà empremta en els amants del suspens psicològic.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Ambientada a la Viena dels primers anys de la postguerra, una ciutat marcada per les ferides del conflicte i per la difícil reconstrucció moral i material. A través de diversos personatges que tornen de l'exili o intenten refer les seves vides entre les ruïnes d'un món desaparegut, l'autora explora amb una gran sensibilitat els sentiments de desarrelament, culpa i pèrdua d'identitat. Lluny de presentar un relat èpic del retorn, la novel·la posa el focus en les contradiccions i els silencis que acompanyen aquells que descobreixen que la llar que recordaven ja no existeix.

Amb un estil elegant, subtil i profundament observador, capaç de retratar tant la decadència d'una ciutat com la complexitat emocional dels seus habitants. La novel·la destaca per la seva mirada humanista i per la manera com construeix personatges plens de matisos, sense judicis simplistes: una lectura pausada i reflexiva que convida a pensar sobre la memòria, la pertinença i la dificultat de reconciliar-se amb el passat. El redescobriment d'aquesta obra, publicada pòstumament dècades després de la mort de l'autora, confirma la vigència d'una veu literària de gran qualitat que mereix ocupar un lloc destacat en la narrativa europea del segle XX.

Miquel Àngel Ramos ens presenta un viatge per la península ibèrica una mica peculiar: un trajecte en bicicleta des de l'Alt Empordà fins l'Algarve portuguès, concretament, des del Cap de Creus fins al Cabo São Vicente. Aquests dos punts representen els indrets més allunyats de la península i l'autor els vol unir a través de 28 etapes molt ben detallades. 

Una aventura que ens narra la història d'alguns punts clau que trobarem pel camí, la geografia i la flora i la fauna, que encisarà a uns i altres amb una narrativa feta amb les paraules justes. Amb el sol a l'esquena anem passant etapes fins arribar al nostre destí, alhora que l'autor va deixant anar algunes petites pinzellades de crítica social i existencial sobre el model de vida establert, posant èmfasi també a l'emergència climàtica que ens envolta i sobre la qual hem de fer alguna cosa per combatre-la. A tot això, cal sumar-li també unes boniques il·lustracions amb què ens acompanya el nostre protagonista al llarg d'aquests pràcticament 2.000 quilòmetres de ruta. 

Pots seguir també la ruta a través del següent vídeo: 

Corren mals temps per a la cal·ligrafia antiga. L’erudició i l’alta cultura són en vies d’extinció. Quan la Facultat de Lletres rep la visita d’una delegació del Ministeri de Cultura, a fi d’avaluar la continuïtat del Departament, dos professors universitaris, una alumna en pràctiques i una catedràtica viuen uns moments força agitats. El curs acadèmic està a punt de finalitzar i el seu món professional és a punt d'anar-se'n en orris pel desprestigi de les Humanitats.

Són diversos els factors que els juguen en contra, a més de la pressió de les noves tecnologies. N’hi ha un, però, estrictament personal, que ha pres la forma d’una rivalitat latent, entre en Bràssica, un home escèptic, de mentalitat molt pràctica i cap del Departament, i el professor Mistral, un seductor empedreït, amb ideals antisistema i molt rebel.

L’un i l’altre tenen interessos contraposats i miren d’acaparar l’Acàcia, l’alumna, una noia que neda entre dues aigües i que sobreviu a les seves envestides mentre aspira a obtenir una plaça d’ajudant. La catedràtica Sempere, en canvi, amb el pas dels anys, s’ha convertit en una dona excèntrica i molt suspicaç que viu tancada en la seva torre de vori fingint que no s’adona de res, mentre malda per adaptar-se als canvis que s’estan produint.

En el moment en què l’Acàcia ha de presentar la seva tesi doctoral, es produeix però un punt d’inflexió. A partir d’aleshores, comença a esquinçar-se el joc d’aparences que tots quatre havien estat sostenint i l’argument es torna molt incandescent. Perquè, tot d’una, descobrim que els personatges es troben atrapats en un triangle amorós que no havia quedat del tot resolt i que arrossegarà en Mistral i en Bràssica a sostenir un tour de force vertiginós. Una guerra soterrada que esclatarà ben aviat descobrint el costat més fosc de cada personatge, fent aflorar els seus pecats i les seves armes: la manipulació maquiavèl·lica, la tortura psicològica, el fingiment pervers, les traïcions, l’obsessió malaltissa, o les deslleialtats mai perdonades, es convertiran en els ingredients d’unes relacions que aniran fermentant fins a arribar a un final apoteòsic no exempt de tints macabres.

Núria Perpinyà, l’autora d’aquest text dramàtic, ha aconseguit un equilibri perfecte entre la necessitat de distreure els espectadors amb un fals argument i un plantejament adobat amb una comicitat enganyosa per ocultar una realitat esfereïdora: la cultura no ha estat capaç de convertir-nos en éssers millors.

Una veritat que es desclou enmig d’un món solemne i rigorós com l’àmbit acadèmic de nivell universitari, en un moment en què aquesta solemnitat i aquest rigor estan a punt de desaparèixer. I precisament per això, sorgeixen les tensions entre uns personatges dominats per la mesquinesa i uns defectes de caràcter que posen de manifest aquesta realitat oculta, reduint-los a criatures ridícules, a punt d'esclatar d'una manera salvatge.

Aquells que us aventureu a llegir el text, no us perdeu les acotacions escrites a la manera dels marginalia medievals. Una llicència formal de l'autora que evoca allò que pensen i senten els protagonistes i que esdevé el ressò dels seus pensaments, un eco dels seus sentiments i de les seves paraules que es van repetint com un trepant que va foradant l'ànima. Són idees que reverberen reiteradament i que s'integren en la representació per emmarcar un discurs elegíac, pel dolor que provoquen els desenganys; per una civilització que s'apaga; per una cultura desfasada, associada al món analògic i a la Cal·ligrafia; per uns ideals i valors que s'han acabat estavellant contra els nou paradigma d'una civilització tecnificada i mercantilitzada en extrem, que tampoc farà que els éssers humans siguin millors, més lliures i més dignes.

Una esplèndida escena, concebuda amb una sensibilitat exquisida, destaca dins d'aquest panorama: s’hi barregen l’erotisme i el lirisme en un moment en què s'uneixen amorosament dos dels protagonistes. És el contrapunt necessari perquè l’espectador agafi forces abans d’encarar la gran davallada, la derrota final d'aquest humanisme, d'aquesta alta Cultura, d'aquesta elit intel·lectual que s'omple amb uns diàlegs colpidors i delirants abans de caure en l'animadversió més insòlita.

Són les llums i les ombres d’unes criatures el record de les quals, ja us ho advertim, us deixaran el cor roent. Perquè el passat pot acabar pesant massa, com les decepcions, les frustracions mal digerides o els zels patològics. I un cop reaccionen tots aquests elements, és impossible deturar-ne l'efervescència: la venjança contra els altres, aleshores, pot arribar a ser espaordidora.

Recomanat pel Servei de Biblioteques de Sant Cugat del Vallès.

Aquest llibre ens mostra com el col·lectiu LGTBIQ+ ha transformat el món a través de les arts des dels seus inicis, fins a l’actualitat. Amb cada capítol inspirat en un color diferent de la bandera de l’arc de Sant Martí, Claramore explora l'obra d'artistes com Tolouse Lautrec, Rubens, Hilma af Klimt o Natalie Barney i el seu impacte en la sexualitat, les dissidències, la salut, l'orgull, l'espiritualitat o el racisme al llarg de la història. Combinant arts plàstiques, fotografia o escultura, ens recordarà la capacitat de crear, resistir i brillar més enllà d'etiquetes i escàndols.

Per a qualsevol que hagi sentit que no encaixava, que hagi buscat referents i que hagi estimat fora dels marges.

* Recomanat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Deu anys després de la mort del seu pare, el narrador d’aquest llibre decideix escriure la seva història. Amb l’ombra del suïcidi que priva del dol, es pregunta: és possible trobar les paraules en un comiat que no es va produir? Així, aquest relat personal i íntim esdevé una recerca per entendre com es forgen els vincles familiars, a què condemna el silenci, on s’amaga la veritat d’una història.

Un llibre delicat, savi i vital sobre els vincles familiars, l’absència i l’escriptura. Una elegia fulgurant.

* Recomanat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

L'any 1982, la Dawn és una dona que s'esforça per ajustar-se a una maternitat acabada d'estrenar. Un dia coneix la Hazel i l'amor irromp amb una força arrabassadora dins seu. Quan ho confessa al seu marit desencadena un seguit d'esdeveniments que l'obligaran a abandonar tot el que l'envolta, incloent-hi la seva filla. Quaranta anys després, en Heron descobreix que té càncer i li queden pocs mesos de vida. Creu que l'hi hauria de dir a la seva filla, però com s'afronta la veritat en una relació basada en els silencis?

Un assumpte familiar és una exploració bellíssima dels prejudicis socials i els límits de l’amor. Claire Lynch ha escrit una primera novel·la sobre les relacions paternofilials i el dolor d’una mare convertida en una figura absent per haver-se atrevit a estimar de manera lliure.

*Recomanat de la Xarxa de Biblioteques Municipals