La natació és un esport que serveix de base a disciplines com el waterpolo, la natació artística, els salts o la natació en aigües obertes de la que us parlarem avui. Nedar en aigües obertes (mar, rius, llacs, estanys...), s’ha fet sempre, però les competicions dels últims anys han vist un increment exponencial de proves i participants.

Els elements diferenciadors respecte de nedar en un espai tancat són el medi ambient (climatologia, corrents aquàtiques, onades, vent); el sentit de l’orientació (no existeixen parets o “carrers” que guiïn l’itinerari); el factor de risc que és més accentuat i l’ús de vestits de neoprè en funció de la temperatura de l’aigua.

Per practicar aquesta disciplina esportiva, la prudència i la seguretat són fonamentals i això implica una preparació i planificació més acurades.

Algunes recomanacions bàsiques són: disposar d’una llicència d’Aigües Obertes que doni cobertura en cas d’accident; plantejar-se objectius assumibles; ser conscients de la mateixa experiència abans d’afrontar un nou repte i exercitar-se en piscina per adquirir confiança.

Pel que fa a la planificació, convé tenir en compte aspectes com l’horari o durada de la pràctica, per exemple a quina hora se’ns farà de nit? També és imprescindible consultar la meteorologia per conèixer l’estat de la mar i la temperatura de l’aigua per saber si cal posar-se un vestit de neoprè (es recomana el seu ús per sota dels 20° C).

Un altre aspecte important és conèixer la zona per on es nedarà: existeixen balises o espigons? Es passa a prop de canals d’entrada? Existeixen remolins o corrents...?

Finalment, informar a tercers del que farem o, millor encara, nedar acompanyats i amb un casquet de bany de colors vistosos per augmentar la visibilitat ens ajudarà a gaudir d’una manera segura d’aquest esport emocionant.

La natació en aigües obertes va esdevenir olímpica en els Jocs de Pequín l’any 2008, la prova va consistir a nedar 10 km. En altres competicions les distàncies varien des del 5 fins als 25 km.

I acabem amb una anècdota. Segons la mitologia grega, Leandre creuava cada nit l’Hel·lespont (actual estret de Dardanels, que separa Europa d’Àsia) per poder visitar la seva estimada Hero d’amagat dels pares que s’hi oposaven a la seva relació. Doncs bé, el 3 de maig de 1810, Lord Byron va travessar l’Hel·lespont nedant diverses milles per demostrar que el que feia Leandre cada nit era possible.