Posem-nos clàssics

Com més escolto Wagner, més ganes m’entren d’envair Polònia

Les bandes sonores dels grans compositors

Parlar de Wagner, Mozart, Beethoven en el context del cinema és recordar infinitat de cintes que aprofiten les obres dels grans compositors de música clàssica per reforçar una escena, marcar un moment àlgid, o simplement emmarcar una història. Tot i que la majoria les tenim presents a la nostra memòria, n’hi ha que són desconegudes pel gran públic; és per això que us les hem organitzat per compositors, per què us sigui més fàcil, quan us acosteu a la biblioteca, que ens demaneu “teniu la Coral per orgue en Fa Menor BWV639 de Bach, si us plau”?

Quarta part: Erik Satie, Samuel Barber, i Arvo Pärt

Anem ara per compositor contemporanis, molt menys coneguts del gran públic, però la música dels quals s’ha utilitzat profusament a centenars de pel·lícules.

Èrik Satie

Aquest compositor precursor del minimalisme i l’expressionisme, coetani de Debussy amb qui era amic i rival, romandria pràcticament desconegut pel gran públic fins que l’any 1967 un pianista francès d’origen italià, Aldo Ciccolini, publica un disc amb la major part de la seva obra.

Des de llavors, especialment les seves Gymnopédies i Gnossiennes apareixen en multitud de pel·lícules, sobretot en aquelles escenes que necessiten d’un toc de tristor, o potser malenconia: Malas tierras (Terrence Malik, 1973), Chocolat (Lasse Hällstrom, 2000), Samaritan girl (Kim Ki-Duk, 2004), Lo que la verdad esconde (Robert Zemeckis, 2000), La invención de Hugo (Martin Scorsese, 2011), Magical girl (Carlos Vermut, 2014), Call me by your name (Luca Gaudagnino, 2017), Green book (Peter Farrelly, 2008)...

La gymnopedie número 1 al piano: 

 

Samuel Barber

Si el que cal és expressar els horrors de la guerra o el patiment humà, el nostre compositor contemporani favorit és el nord-americà Samuel Barber. El segon moviment del Quartet de corda Opus 11 s’ha fet servir a El hombre elefante (David Lynch, 1980), Platoon (Oliver Stone, 1986), El aceite de la vida (George Miller, 1992), Amélie (Jean-Pierre Jeunet, 2001), A 20 pasos de la fama (Morgan Neville, 2013)...

L’adagio per a cordes per la Filàrmonica de Vienna: 

 

Arvo Pärt

Les composicions de l’estoni Arvo Pärt es van començar a fer servir per diferenciar-se dels altres i ser els més innovadors, però clar, quan molts cineastes tenen la mateixa idea, el que és original s’acaba convertint en mainstream. La peça Spiegel im spiegel s’ha fet servir a  Gerry (Gus Van Sant, 2002), Barridos por la marea (Guy Ritchie, 2002), Soldados de Salamina (David Trueba, 2003),  Pa negre (Agustí Villaronga, 2010), Un lugar donde quedarse (Paolo Sorrentino, 2011), To the wonder (Terrence Mallick, 2012), La gran bellesa (Paolo Sorrentino, 2013), The Young Pope (2014)...

Spiegel im spiegel: 

 

....i a la darrera entrega de "Posem-nos clàssics" t'esperen els Clàssics desconeguts. Marin Marais, Léo Delibes, Jean Baptiste Lully.

 

  En las bibliotecas encontrarás:

Satie : Gymnopédies; Gnossiennes /Erik Satie
Malas tierras /Terrence Malick
Chocolat /Lasse Hallström
Samaritan girl / Ki-duk Kim
Lo que la verdad esconde / Robert Zemeckis
La Invención de Hugo / Martin Scorsese
Magical girl / Carlos Vermut
Call me by your name / Luca Guadagnino
Green book / Peter Farrelly
El Hombre elefante /David Lynch
Platoon / Oliver Stone
El Aceite de la vida / George Miller
Amelie /Jean-Pierre Jeunet
Gerry / Gus Van Sant
Barridos por la marea / Guy Ritchie
Soldados de Salamina / David Trueba
Pa negre /Agustí Villaronga
Un Lugar donde quedarse / Paolo Sorrentino
To the wonder / Terence Malick
La Gran belleza/ Paolo Sorrentino

  Búsquedas en el catálogo:

  También te puede interesar:

  Ir al estante:

Fecha de creación 30-05-2022 Última actualización 31-05-2022