Posem-nos clàssics Wagner
Posem-nos clàssics
Com més escolto Wagner, més ganes m’entren d’envair Polònia
Les bandes sonores dels grans compositors
Parlar de Wagner, Mozart, Beethoven en el context del cinema és recordar infinitat de cintes que aprofiten les obres dels grans compositors de música clàssica per reforçar una escena, marcar un moment àlgid, o simplement emmarcar una història. Tot i que la majoria les tenim presents a la nostra memòria, n’hi ha que són desconegudes pel gran públic; és per això que us les hem organitzat per compositors, per què us sigui més fàcil, quan us acosteu a la biblioteca, que ens demaneu “teniu la Coral per orgue en Fa Menor BWV639 de Bach, si us plau”?
- 1era part: Richard Wagner
- 2ona part: Johann Sebastian Bach
- 3era part: Händel, Beethoven i Mozart
- 4rta part: Clàssics contemporanis. Satie, Barber, Arvo Pärt
- 5ena part: Clàssics desconeguts. Marin Marais, Léo Delibes, Jean Baptiste Lully
Primera part: Richard Wagner
O, com diria Camilleri, Uagner. Quan posem en una mateixa frase cinema i Wagner hi ha una escena que li ve al cap a tothom: la metrallament de l’aldea vietnamita al principi d’Apocalypse Now (Francis Ford Coppola, 1980) al ritme de la Cavalcada de les Valquiries:
La mateixa peça s’ha utilitzat en infinitat de pel·lícules: des de El nacimiento de una nación (D. W. Griffith, 1914) a Forrest Gump (Robert Zemekis, 1994), passant per 8 1/2 (Federico Fellini, 1963) , Uno, dos, tres (Billy Wilder, 1961), Ese oscuro objeto del deseo (Luis Buñuel, 1977) i Watchmen (Zack Snyder, 2009).
Una altra peça molt utilitzada del compositor és la marxa nupcial de l’òpera Lohengrin: apareix en forces pel·lícules amb casaments com El padre de la novia (Vincente Minnelli, 1950), In&Out (Frank Oz, 1997), Mi gran boda griega (Joel Zwick, 2002), Novia a la fuga (Garry Marshall, 1999) i El diario de Bridget Jones (Sharon Maguire, 2001). De fet és la banda sonora per antonomàsia d’un casament, sobretot al cinema.
A Misterioso asesinato en Manhattan (Woody Allen, 1993) s’escolta l’òpera L’holandès errant, i d’aquí ve l’acudit del títol, mentre el personatge fuig del teatre. L’òpera Els nibelungs va ser la que va utilitzar Leni Riefesntahl com a banda sonora pel seu pamflet El triunfo de la voluntat (1935), mentre que l’escena en que Charlie Chaplin juga amb la bola del món inflable a El gran dictador (1940) pertany al preludi de l’òpera Lohengrin.
Una curiositat per acabar amb el músic enfadat: dir que extractes d’òperes seves surten a les tres úniques pel·lícules en que va participar James Dean: Al este del edén (Elia Kazan, 1955), Rebelde sin causa (Nicholas Ray, 1955) i Gigante (George Stevens, 1956).
I una anècdota que, per més coneguda, no és menys irònica: el governador nazi de Bohèmia Reinhard Heydrich va ordenar buidar de personatges jueus els edificis de Praga, la qual cosa incloïa la sala de concerts Rudolfinum, així que s’havia de despenjar el bust de Mendelsohnn de la teulada. El problema és que les estàtues no duien nom, i els operaris encarregats de la feina van escollir el que tenia l’aire més jueu, el del nas més gran, que va resultar ser... Wagner.
....i a la segona entrega de "Posem-nos clàssics" t'espera Johann Sebastian Bach
A les biblioteques trobaràs:
Més cerques al catàleg Aladí:
Selecció de webs:
- The New Yorker: How a Wagner Opera Defined the Sound of Hollywood Blockbusters.
- Viquipèdia: Llista de pel·lícules on apareix la música creada per Richard Wagner
També et pot interessar:
- Saltar introducció
- Posem-nos clàssics: Richard Wagner
- Posem-nos clàssics: Clàssics contemporanis. Satie, Barber, Arvo Pärt
- Posem-nos clàssics: Händel, Beethoven i Mozart
- Richard Wagner
- Música en línia. NAXOS Music Library
- Joe Hisaishi vs Hayao Miyazaki
- La música Pop i el cinema espanyol
- Màgia entre David Lynch i Badalamenti
- El poder de la música al cinema: Ennio Morricone i Sergio Leone
- El feliços anys vint: Vull ser una flapper
- Escoltem el cinema: Podcasts imprescindibles
- Stranger Things: Homenatges cinèfils i musicals
- Llibres i documentals per cinèfils