El feliços anys vint: Vull ser una flapper

Una selecció de pel·lícules mudes que retraten els feliços anys vint i el període d'entreguerres, tant a EEUU com a Europa i on descobrim un nou estereotip femení: la flapper.

Els feliços anys vint van ser un període de creixement econòmic i de despreocupació als Estats Units, que va estendre's per l'Europa capitalista. Aquest nou model de societat de consum s'obria pas i alhora el cinema es transformava en un fenomen de masses gràcies al naixement de Hollywood.

Durant la Gran Guerra, les dones van ocupar els llocs de treball que fins aleshores havien estat reservats exclusivament pels homes. Per tant, la guerra va donar a les dones un nou lloc dins de la societat, i van tenir prou arguments com per aconseguir el sufragi femení (però solament dones blanques)

La flapper, tal i com l'anomenava Scott Fitzgerald,  era una dona desinhibida, alegre, independent i que transgredia les normes socials.  Eren dones joves que vestien amb faldilles curtes, pantalons, es tallaven els cabells curts, escoltaven jazz, fumaven, conduïen, bevien en públic i celebraven la revolució sexual.

 

 

 

Al contrari d'allò que podríem imaginar, durant els anys vint el cinema mut va crear personatges interpretats per dones on aquestes tenien un rol més actiu i independent que en anys posteriors amb l'arribada del sonor.

La Escandalosa señorita Pilgrim   Sagor Maas 

Tot i que la industria cinematogràfica de les Majors de Hollywood estava controlada per homes, existien algunes dones guionistes com la Frederica Sagor Maas. Els seus guions van servir en molts casos per donar a conèixer a nombroses estrelles d’aquella època com Constance Bennett o Greta Garbo. A les seves memòries, Sagor Maas va descriure com va ser l’evolució del cinema des de la seva experiència i va denunciar la misogínia i la discriminació que va patir coma dona en la indústria del cinema, concretament a Hollywood, als anys vint.

 

 

 

Actrius flappers:

Louise Brooks , Clara Bow, Mae Murray, Joan Crawford o Colen Moore, són algunes de les actrius que van popularitzar el moviment flapper al cinema dels anys vint, en molt casos dirigides per cineastes europeus arribats a Hollywood.

A Alemanya trobem directors com el txec Georg Wilhelm Pabst, que va dirigir dos  de les pel·lícules més representatives de les flappers amb la actriu nordamericana Louise Brooks, una de les primeres actrius "naturals" del cinema.

 

La caja de Pandora: Lulú 

Aquesta pel·lícula va convertir Louise Brooks en un autèntic mite. El film és especialment interessant pel tractament modern que fa de la sexualitat, incloent la primera aparició d'una lesbiana en una pantalla de cinema.

 

 

 

Tres pàgines de un diario  

La segona part de la trilogia eròtica de G.W. Pabst que va patir problemes amb la censura i va suposar la primera col·laboració entre Louise Brooks i el director d'origen txec.

 

 

 

Alas   Flapper: Clare Bow (també el pots trobar a  eFilm

Un drama bèl·lic que va tenir l'honor de guanyar el primer Òscar de la història a la millor pel·lícula.

 

 

 

La viuda alegre

Falpper: Mae Murray

Un àcid retrat de l'aristocràcia amb el teló de fons de l'amor impossible de materialitzar-se a causa de les tradicions classistes.

 

 

 

El borrón Flapper: Claire Windsor

Dirigida per una Lois Weber, una de les primeres dones directores del cinema, realitza una crítica social de la situació de moltes famílies que es veuen abocades a la pobresa malgrat tenir treballs dignes, i de la indiferència de la societat cap a les persones que es dediquen professionalment a la cultura
 

 

 

 

Amanecer  Falpper: Janet Gaynor

F. W. Murnau, un referent de l'expressionisme alemany amb pel·lícules com Nosferatu i Fausto, va rodar el 1927 als Estats Units una de les obres mestres del cinema mut, on trobem el personatge de la flapper en tota la seva esplendor.

 

 

 

Lulú en Hollywood : confesiones de una leyenda del cine Louise Brooks  

Per conèixer una mica més la vida de les flappers recomanem aquesta biografia de Louise Brooks.

 

 

 

El demonio y la carne    Femme fatale: Greta Garbo

La seducció de la Greta al servei d'un film que tracta l'amistat, el desig, la passió, l'amor i la venjança. 

 

 

 

La dama misteriosa Femme fatale: Greta Garbo

Una espia russa utilitza armes de seducció per enredar a un oficial austríac, ella serà capaç de saber aturar el joc?

 
Sangre y arena Femme fatale: Neta Naldi

Pel·lícula basada en una novel·la de Vicente Blasco Ibáñez on dues dones de caràcter i costums ben diferents és trobaran en un triangle amorós, on un dels vèrtexs és l'aclamat símbol sexual masculí Rodolfo Valentino.

 

 

 

El cinema mut es va cancel·lar en els països desenvolupats al voltant de 1929, coincidint amb l'esclat de la Gran Depressió. I durant els anys trenta es tornaria a reformular la imatge social de la dona a les pantalles. Les flappers van desaparèixer al cinema. 

  Selecció de webs:

  Vés al prestatge:

Data de creació: 05/02/2020 Última actualització: 19/02/2020