Passem el test de Bechdel?

Aquests dies hem conegut que Jake Gyllenhaal produirà l’adaptació cinematogràfica del còmic Fun Home, d’Allison Bechdel. No tenim encara massa informació de qui el protagonitzarà més enllà que Gyllenhaal farà de Bruce, el pare de la protagonista. Fun Home i la seva continuació, ¿Eres mi madre? haurien de ser permanentment a la col·lecció de còmics de totes les biblioteques per molts motius, però sobretot per la seva mirada ferotgement feminista, tan necessària en temps d’involució.

Allison Bechdel, l’autora d’aquestes dues obres i d’altres, és també la creadora del famós test de Bechdel, també conegut com a test de Bechdel/Wallace o The rule. Va aparèixer per primera vegada l’any 1985 en una tira del còmic Unas lesbianas de cuidado titulat, precisament, The rule. Una de les protagonistes li diu a l’altra que només mira pel·lícules que compleixin les següents normes:

  • Apareixen dos personatges femenins amb nom o entitat pròpia
  • Aquests dos personatges femenins parlen entre elles en algun moment
  • La conversa que tenen va d’alguna cosa diferent d'un home o als homes en general

 

 

 

Hi ha una quarta norma no escrita que indica que aquests dos personatges femenins han de tenir nom, però essencialment, el test és així de senzill. Es pot aplicar a qualsevol pel·lícula o sèrie de televisió per saber si compleix els estàndards mínims per trencar la bretxa de gènere. I és increïble la quantitat de pel·lícules que no el superen.

No falten detractors que diuen que aquest mateix test falla en moltes ocasions, i posen com a exemple les pel·lícules Mulan i Gravity per assenyalar que, tot i no passar el test, són obres amb una forta càrrega feminista. Bé, curiosament aquestes crítiques venen totes d’autors masculins, amb el que potser estem davant d’un mansplanning de llibre.

En qualsevol cas, i ara que estem en la temporada més forta de premis de l’any, que us sembla si ens divertim una mica passant el test de Bechdel a les pel·lícules més nominades als Goya i als Oscar? Us animem que decidiu quines el superen i quines no i, al final, fem una mica de reflexió tots plegats.

 

*Enllaç al document per fer el Test de Bechdel (Marca amb una X si la pel·lícula passa cada un dels tres apartats)

Cinc pel·lícules que passen el Test de Bechdel

Pel·lícula d’animació japonesa dirigida per Sunao Katabuchi el 2001. Està basada en la novel·la de Diana Coles, La princesa perspicaç, que qüestiona el paper sumís de la dona i critica l’ideal masclista mitjançant un conte fantàstic ambientat a l’Edat Mitjana.

El llibre té un clar sentiment feminista que el director japonès no va reflectir en la seva totalitat. Tot i així, continua mantenint moltes de les idees originals: la princesa Arete lluny de l’estereotip de princesa Disney, és una nena d’aspecte normal que fuig de la pompositat que comporta el seu càrrec i somnia a compartir vivències amb la resta de la gent. Per aconseguir el que vol no explota el seu atractiu ni carisma femení, sinó que fa ús de la seva intel·ligència i empenta per superar els diferents obstacles que se li van presentant. Aquesta serà una constant en tota la pel·lícula a la qual s’uneixen altres crítiques cap a l’explotació infantil, el classisme o l’abús del poder masculí.

En l'àmbit tècnic la pel·lícula és immillorable: el dibuix i, en concret, els escenaris són d’una bellesa espectacular. La música d’Akira Senju també val molt la pena i s’adapta perfectament a l’acció de la pel·lícula.

 

 

 

 

Continuem amb Mujeres del siglo XX, un film dirigit per Mike Mills (autor de Beginners) i, per a molts, una de les cintes “oblidades” a les cerimònies de premis del passat 2016. Va esgarrapar una única nominació als Òscars 2016, al Millor Guió Original, passant per alt les notables interpretacions de les tres dones protagonistes, encapçalades per Annette Bening.

Tres són les dones protagonistes d’aquesta cinta ambientada a finals dels anys setanta en una Califòrnia que gaudeix d’una explosió d’amor i llibertat: Dorothea, la mare (interpretada per Annette Bening); Abbie, l’amiga (a qui dóna vida Greta Gerwig) i Julie, l’objecte de desig (en la pell d’Elle Fanning). Totes tres unides per l’educació emocional del fill adolescent de Dorothea i cadascuna de les quals, en una diferent etapa vital que les farà reflexionar sobre la insatisfacció, la maternitat i la crisi de confiança des de punts de vista diferents.

 

 

 

Recuperem l’actriu i directora Greta Gerwig, per parlar d’una altra pel·lícula a tenir molt en compte en aquesta selecció. En la cerimònia dels Òscars de 2018, aquesta jove actriu i directora nord-americana va aconseguir que el seu debut darrere de les càmeres aconseguís cinc nominacions als premis de l’Acadèmia. Finalment, no en va aconseguir cap, però tothom en parlava. I és que amb un pressupost d’allò més minso, Greta Gerwig va recollir multitud de bones crítiques en tots els festivals cinematogràfics en què va ser presentat el film.

Protagonitzada per l’actriu Saoirse Ronan (Lady Bird), la pel·lícula transita entre la comèdia i el drama i ens situa a la ciutat de Sacramento (Califòrnia) l’any 2002. Allà hi viu Lady Bird, en el que és el seu darrer any d’institut, amb la ferma intenció de fugir de tot allò i començar una nova vida a Nova York, si és que aconsegueix plaça a la universitat que ella vol. Amb una relació més aviat complicada amb la seva mare, a qui dóna vida Laurie Metcalf, la pel·lícula tracta temes com ara el futur laboral, els problemes econòmics, l’amistat i la relació mare-filla en una època tan convulsa com l’adolescència.

 

 

 

Un altre dels títols destacats és Carol, l’adaptació cinematogràfica de la novel·la homònima de Patricia Highsmith, dirigida per Todd Haynes (director de I’m not there i Lejos del cielo)

Ambientada al Nadal durant la dècada dels cinquanta del segle passat, Carol és la història de dues dones que s’arriscaran a abandonar la seva vida infeliç amb l’objectiu de trobar el seu lloc en el món. Therese Belivet (Rooney Mara) és una jove dependenta d’una botiga a Manhattan. Té xicot i somia a dedicar-se a la fotografia. Un bon dia, entra a la seva botiga per fer algunes de les compres de Nadal la sofisticada Carol Aird (Cate Blanchett), una distingida dona de la classe alta atrapada en un matrimoni infeliç.

Entre totes dues dones no trigarà a sorgir l’atracció i ambdues hauran de decidir si prenen una decisió que canviarà la seva vida per sempre.

 

 

 

La darrera de les pel·lícules seleccionades és Sufragistas, una cinta del 2015 que recupera la figura de tantes i tantes dones que a l’Anglaterra de primers del segle XX, quan estava a punt d’esclatar la Primera Guerra Mundial, van lluitar i, fins i tot, sacrificar per aconseguir el vot femení. Aquest moviment va tenir líders com ara Emmeline Pankhurst, dona d’un advocat adinerat, però es va nodrir, principalment, de milers i milers de treballadores humils.

En un primer moment, les accions de le sufragistes van ser pacífiques, però en veure que no servien per a res, van decantar-se per actes de desobediència com ara petits incendis o vagues de fam.

El film, lluny de posar el focus en l’heroisme individual, reivindica el moviment col·lectiu obrer feminista.

La pel·lícula està protagonitzada per Carey Mulligan (en el paper de Maud), Helena Bonham Carter (en el paper d’una farmacèutica afí al moviment sufragista) i Meryl Streep (que interpreta Emmeline Pankhurst, líder del moviment).

 

 

 

Aquesta és una petítissima selecció. N’hi podríem haver inclòs d’altres films com ara Figuras ocultasViajo solaFrances HaGirlhoodLa vida de Adèle… Us convidem a descobrir-les!

  Selecció de webs:

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

Data de creació 06-03-2019 Última actualització 02-03-2021