Fins al tercer episodi de la primera temporada d'aquesta sèrie, Sorrentino, el nou enfant terrible del cinema italià, no ens va regalar aquests crèdits inicials, on en Jude Low es passeja a càmera lenta amb un mig somriure per un passadís ple de pintures de temàtica religiosa mentre sona la versió del raper Devlin de la cançó de Jimi Hendrix 'All Along the watchtower' per acabar trencant la quarta paret amb una sensual picada d'ullet. Les obres d'art no són triades pas a l'atzar i durant el passeig d'aquest nou Papa, l'estrella que va guiar els tres reis mags a conèixer al messies va il·luminant diferents pintures que expliquen les diferents etapes de l'Església catòlica per acabar convertida en un meteorit que destrueix l'escultura d'un papa ancià. Simplement magnífic.

Els crèdits han anat canviant al llarg de les vuit temporades de la sèrie, segons s'han anat afegint nous escenaris, però el punt de partida d'aquesta meravellosa intro és el mapa de Ponent, el món on es desenvolupa la sèrie. Per animar la seqüència van decidir incloure maquetes dels edificis i ciutats i per fer-ho es van inspirar en els dissenys de Leonardo da Vinci per obtenir aquest resultat 'mecanitzat'. De fet, els crèdits poden arribar a canviar d'un capítol a un altre i sempre hi havia teories sobre si avançaven alguns dels esdeveniments que havien de succeir. DanWeiss i David Benioff van encarregar la feina a Elastic Studios, responsables també dels crèdits inicials d'altres sèries que surten a aquest especial com The Young Pope o True Detective, entre moltes altres. Els crèdits de Juego de Tronos van guanyar el Premi Emmy el 2011 i molts altres guardons a certàmens especialitzats com Cannes o Annecy. No podem deixar de destacar també el tema compost per Ramin Djawadi, compositor alemany creador de la banda sonora d'Iron man i d'altres sèries com Westworld o Person of interest.

Com a moltes altres sèries, els crèdits inicials serveixen per presentar a l'espectador el lloc on transcorre l'acció i els títols que Patrick Clair va fer per la primera temporada d'aquesta sèrie d'HBO van més enllà, perquè volen mostrar que no es poden separar els personatges del món que habiten. I com ho fa? Doncs inspirats en la doble exposició fotogràfica i fent servir les figures dels dos detectius protagonistes, en Rust (Matthew McConaughey) i en Marty (Woody Harrelson) com finestres als paisatges de la Louisiana rural, on es desenvolupa l'acció i amb la cançó 'Far from any road' de The Handsome family per completar el conjunt. La cançó va formar part 'Singing Bones' sisè àlbum d'estudi del duo de Chicago, editat el 2003. Va guanyar el Premi Emmy als Millors títols de crèdits el 2014.

True Blood ens va fascinar a tots amb la idea que els vampirs existeixen i que poden conviure amb els humans gràcies a una beguda de sang sintetica anomenada Tru Blood. Amb aquest punt de partida una cambrera d'un bar a un poble perdut del Deep South dels Estats Units es converteix en l'objecte de desig de diversos vampirs i comença un serial farcit d'éssers sobrenaturals, sang i sexe. La sèrie, creada per Alan Ball (guionista d'American Beauty i a Dos metros bajo tierra) estava basada en la sèrie de novel·les The Southern Vampire Mysteries de Charlaine Harris i ens presentava una intro que barrejava imatges contradictòries i incòmodes de violència, sexe i religió, mort i renaixement, el cercle de la vida. Originalment, el muntatge es va fer amb la cançó 'Rad Times Xpress' de Jennifer Herrema, però finalment es va fer servir el tema 'Bad Things' del cantant country Jace Everett. La cançó va ser un dels senzills extrets del seu àlbum debut, publicat el 2006, però no va arribar a entrar a les llistes d'èxits a EUA en aquell moment. Gràcies a ser triada pels crèdits inicials de la sèrie d'HBO, la cançó va entrar el 2009 a diverses llistes d'èxits a EUA i Europa i Everett va estar nominat a diversos premis.

This will never end 'cause I want more/ More, give me more/ Give me more Això no acabarà mai perquè vull més /Més, dona'm més / Dona'm més Aquestes primeres paraules de la lletra de la cançó 'If i have a heart' del suec Fever Ray expressen perfectament el sentiment de Ragnar Lodbrok, el rei viking protagonista de la sèrie, que es llença a explorar el món fora de Kattegat mogut per una gran ansia de coneixement i per la seva cobdícia. La seqüència introductòria de Vikings mostra un mar tempestuós i guerrers morts, les seves armes i botí s'enfonsen al mar, les nou filles de la deessa Rán nedant i intentant atrapar-los. També hi apareixen figures de la mitologia nòrdica i alguns dels personatges de la sèrie. La cançó pertany al seu àlbum homònim de debut de la cantant, publicat el 2009, i també s'ha utilitzat en episodis d'altres sèries com Breaking Bad, Misfits, Person of Interest, The Following, Black Sails, Las escalofriantes aventuras de Sabrina o What/If.

Els paisatges del Big Sur de Califòrnia són els protagonistes dels crèdits inicials d'aquesta miniserie creada per en David E.Kelley i dirigida pel tristament desaparegut Jean-Marc Vallée. Imatges de llarguíssimes carreteres, combinades amb plànols de les protagonistes als seus cotxes, barrejades amb hipnòtics plànols d'onades fosos amb cossos femenins atrapats per mans masculines i alguns altres plans mirant a càmera dels nens i les dones protagonistes d'aquesta història. Tot adobat amb la suau melodia de 'Cold Little Heart' de Michael Kiwanuka. La cançó pertany al seu àlbum Love and hate publicat el 2016, un any abans de l'estrena de la sèrie. Aquesta introducció ja assenyala que la música és un element de cohesió al llarg de tota la sèrie, ja sigui al reproductor d'un cotxe, a un ipod, actuacions en directe o acompanyant algunes escenes.

Soy el fuego que arde en tu piel, soy el agua que mata tu sed El castillo, la torre, yo soy. La espada que guarda el caudal".... Així comença la cançó 'Tuyo' de Rodrigo Amarante, el bolero que acompanya els crèdits d'aquesta sèrie sobre el narco colombià Pablo Escobar i que defineixen a la perfecció el poder hegemònic que exercia sobre el negoci de la droga i sobre la societat colombiana. Els crèdits estan farcits d'imatges d'arxiu del narcotraficant, però també de plànols de Colòmbia i altres imatges que simbolitzen la seva persecució per part de la policia nord-americana. Dissenyada per DK Studios, fa servir una estratègia molt usual entre els títols de crèdit de sèries de l'última dècada: presentar una col·lecció d'imatges que a priori semblen inconnexes perquè els espectadors anem conformant mentalment un tot. En aquest cas, que ens introduïm a la Colòmbia dels vuitanta.

S'You've got time' de Regina Spektor és la cançó que acompanya els títols de crèdit d'aquesta tragicomèdia carcelaria protagonitzada per les internes d'una presó a Litchfield (Nova York). La cançó va ser composta especialment per al show i al seu principi la lletra parla d'animals atrapats a una gàbia acompanyats d'uns riffs de guitarra potents i una forma de cantar que denoten ràbia, però quan arriba a la part central del tema, canvien radicalment per passar un mode més reflexiu, propi de qui potser ja fa un temps (que ...) privat de llibertat i 'té temps' per pensar. Els crèdits ens mostres diverses parts del rostre de fins a 77 dones diferents. Molts d'ells poden semblar d'alguns dels personatges de la sèrie, però es tracta de rostres de preses reals. Una d'elles és la de Piper Kerman, l'escriptora de 'Orange is the new black: crónica de mi año en una prisión federal de mujeres' , el llibre que narra la història real en la qual està basada la sèrie.

Quan Tony Soprano surt del túnel de Lincoln i entra a Nova Jersey, a través d'una zona grisa de xemeneies, senyals, cabines de peatge i autopistes, veiem un home en trànsit: un cigar encès, anells als dits, els ulls brillants al retrovisor. Trossos de la ciutat i trossos de l'home es tallen junts, alineats, equivalents. Tot i que la sèrie veu del cinema de mafiosos (El padrino, Scarface, Uno de los nuestros...) aquests títols de crèdits ja els allunyen d'aquestes pel·lícules. Mentre que El padrino presenta el clan Corleone amb un vals, Tony Soprano va acompanyat de la cançó 'Woke up this morning' dels Alabama 3, una cançó que parla d'agafar el que és teu. El trajecte d'en Tony comença deixant enrere el glamour de Manhattan per travessar una zona industrial fins a arribar a la típica zona de cases del suburbi, on s'ubica la seva. És el seu moment de calma entre dues tempestes, els negocis i la família. La tria dels enquadraments, l'edició, la música... res no és aleatori i et presenta el protagonista com una figura singular que no s'ha de passar per alt.

Potser els de Twin Peaks són els títols de crèdits més mítics que heu vist mai degut precisament a la seva meravellosa senzillesa. Un ocell mirant el cel, fum sortint d'un molí, una fulla de serra, una cascada i després un riu, i això és tot. Però combinat amb la evocadora música d'Angelo Badalamenti i es converteix en gairebé una experiència religiosa quan la mires.
A la superfície, les imatges de la seqüència del títol es defineixen en el seu espai de forma bastant literal (et presenten una petita ciutat del Nord-oest del país), però amb més detall revelen la clau per entendre aquest món de ficció que van crear David Lynch i Mark Frost.
Només per posar un exemple. Lynch va fer servir ocell posat a l'ampit d'una finestra a les darreres escenes de Blue Velvet que ténen lloc a l'estiu. I a Twin Peaks, que es veu a l'inici de la seqüència és un Caragolet de Bewick (espècie originària del Pacífic Nord-oest) i poc després es veuen unes muntanyes nevades. Potser no ho va fer expressament, però les dues imatges i el pas del cíclic de les estacions connecten els dos mons.
I mentre que les transicions lentes i les imatges donen una sensació de tranquil·litat, l'estat d'ànim general de la seqüència implica quelcom sinistre o d'alguna manera antinatural.