Marin Marais, Léo Delibes, Jean Baptiste Lully
Posem-nos clàssics
Com més escolto Wagner, més ganes m’entren d’envair Polònia
Les bandes sonores dels grans compositors
Parlar de Wagner, Mozart, Beethoven en el context del cinema és recordar infinitat de cintes que aprofiten les obres dels grans compositors de música clàssica per reforçar una escena, marcar un moment àlgid, o simplement emmarcar una història. Tot i que la majoria les tenim presents a la nostra memòria, n’hi ha que són desconegudes pel gran públic; és per això que us les hem organitzat per compositors, per què us sigui més fàcil, quan us acosteu a la biblioteca, que ens demaneu “teniu la Coral per orgue en Fa Menor BWV639 de Bach, si us plau”?
- 1era part: Richard Wagner
- 2ona part: Johann Sebastian Bach
- 3era part: Händel, Beethoven i Mozart
- 4rta part: Clàssics contemporanis. Satie, Barber, Arvo Pärt
- 5ena part: Clàssics desconeguts. Marin Marais, Léo Delibes, Jean Baptiste Lully
Clàssics desconeguts: Marin Marais, Léo Delibes, Jean Baptiste Lully
Acabem amb els més desconeguts dels compositors clàssics, aquells les peces dels quals tots hem sentit en alguna pel·lícula, però si ens pregunten de qui són no en podríem donar el nom. Rescatem-los de l’anonimat, doncs:
Marin Marais
Durant un poc temps la pel·lícula Tots els matins del món (Alain Corneau, 1991), on la seva figura (interpretada per Gérard Dépardieu) i música tenia un paper destacat, el van fer conegut. Després d’allò només Jordi Savall l’interpreta periòdicament, tot i l’exquisidesa de les seves composicions.
La rêveuse, amb Jordi Savall
Léo Delibes
Que aixequi el dit qui conegui aquest home. Ho veieu? Ningú. En canvi, el Duet de les flors de l’òpera Lakmé l’hem sentit en moltíssimes ocasions, fins i tot en anuncis de TV. El seu component lèsbic li devem, sobretot, a la pel·lícula El ansia (Tony Scott, 1983), encara que s’ha fet servir a Piraña 3D (Alexandre Aja, 2010) i a Atrapado por su pasado (Brian de Palma, 1993), per citar només algunes de les més extremes.
Paciència fins el minut 1:20:
Jean-Baptiste Lully
Un altre il·lustre desconegut, tot i que aquest italià naturalitzat francès va ser qui va introduir l’òpera a França. No? No sona de res? Doncs nosaltres hem sentit la seva Marche pour la cérémonie des turcs fins i tot el cavalcades de reis, tal com sona. I és que sentint-la en aquesta increïble versió a càrrec de François-Xavier Roth sembla que en qualsevol moment un rei entri en escena...
Només a la BBC:
A les biblioteques trobaràs:
Més cerques al catàleg Aladí:
També et pot interessar:
- Posem-nos clàssics: Richard Wagner
- Posem-nos clàssics: J.S.Bach
- Posem-nos clàssics: Händel, Beethoven i Mozart
- Posem-nos clàssics: Erik Satie, Samuel Barber, i Arvo Pärt
- Saltar introducció
- Prestatge de Música: Richard Wagner
- Prestatge de Música: Beethoven
- Música en línia. NAXOS Music Library
- Joe Hisaishi vs Hayao Miyazaki
- La música Pop i el cinema espanyol
- Màgia entre David Lynch i Badalamenti
- El poder de la música al cinema: Ennio Morricone i Sergio Leone
- El feliços anys vint: Vull ser una flapper
- Escoltem el cinema: Podcasts imprescindibles
- Stranger Things: Homenatges cinèfils i musicals
- Llibres i documentals per cinèfils
Vés al prestatge:
Bola extra: què maco és això que sona
Sonen violins acompanyats de piano en una escena i pensem "que maco és això que sona". Immediatament després una altra escena, i una altra, i una altra, amb músiques diferents que no ens agraden tant, o simplement, ignorem. Com que ni tan sols se'ns acut treure el mòbil i activar el Shazam (a banda de què al mig del cine seria lleig, molt lleig), sempre tindríem la possibilitat de quedar-nos a llegir els títols de crèdit i saber quina era la música que sonava en aquella escena. Però quan ja anem per la segona ajudant de perruqueria, agafem els abrics i marxem.
Mesos després la tornem a veure en DVD o en una plataforma online. Novament, veiem l'escena, novament pensem allò de "que maco", i novament ens oblidem o no tenim paciència per esgotar els títols de crèdit. Això quan la nostra plataforma d'streaming favorita directament no se'ls salta per oferir-nos una altra cosa.
El cinema sempre ha estat porta d'entrada per moltes altres coses: per lectures, per pensaments, per idees extravagants, per reflexions filosòfiques, i per descobrir músiques que mai havíem sentit. Si de cada (bona) pel·lícula que veiem n'extraguéssim tot el suc tindríem aliment per l'ànima per una bona temporada. No ho fem perquè no tenim temps; i no ens adonem de què, precisament per no fer-ho, estem perdent el temps.
Estoy pensando en dejarlo (Charlie Kaufman, 2020):
També et pot interessar:
- Posem-nos clàssics: Richard Wagner
- Posem-nos clàssics: J.S.Bach
- Posem-nos clàssics: Händel, Beethoven i Mozart
- Posem-nos clàssics: Erik Satie, Samuel Barber, i Arvo Pärt
- Saltar introducció
- Prestatge de Música: Richard Wagner
- Prestatge de Música: Beethoven
- Música en línia. NAXOS Music Library
- Joe Hisaishi vs Hayao Miyazaki
- La música Pop i el cinema espanyol
- Màgia entre David Lynch i Badalamenti
- El poder de la música al cinema: Ennio Morricone i Sergio Leone
- El feliços anys vint: Vull ser una flapper
- Escoltem el cinema: Podcasts imprescindibles
- Stranger Things: Homenatges cinèfils i musicals
- Llibres i documentals per cinèfils