Posem-nos clàssics

Com més escolto Wagner, més ganes m’entren d’envair Polònia

Les bandes sonores dels grans compositors

Parlar de Wagner, Mozart, Beethoven en el context del cinema és recordar infinitat de cintes que aprofiten les obres dels grans compositors de música clàssica per reforçar una escena, marcar un moment àlgid, o simplement emmarcar una història. Tot i que la majoria les tenim presents a la nostra memòria, n’hi ha que són desconegudes pel gran públic; és per això que us les hem organitzat per compositors, per què us sigui més fàcil, quan us acosteu a la biblioteca, que ens demaneu “teniu la Coral per orgue en Fa Menor BWV639 de Bach, si us plau”?

Primera part: Richard Wagner

O, com diria  Camilleri, Uagner. Quan posem en una mateixa frase cinema i Wagner hi ha una escena que li ve al cap a tothom: la metrallament de l’aldea vietnamita al principi d’Apocalypse Now (Francis Ford Coppola, 1980) al ritme de la Cavalcada de les Valquiries:

 

La mateixa peça s’ha utilitzat en infinitat de pel·lícules: des de El nacimiento de una nación (D. W. Griffith, 1914) a Forrest Gump (Robert Zemekis, 1994), passant per 8 1/2 (Federico Fellini, 1963) , Uno, dos, tres (Billy Wilder, 1961), Ese oscuro objeto del deseo (Luis Buñuel, 1977) i Watchmen (Zack Snyder, 2009).

 

Una altra peça molt utilitzada del compositor és la marxa nupcial de l’òpera Lohengrin: apareix en forces pel·lícules amb casaments com El padre de la novia (Vincente Minnelli, 1950), In&Out (Frank Oz, 1997), Mi gran boda griega (Joel Zwick, 2002), Novia a la fuga (Garry Marshall, 1999) i El diario de Bridget Jones (Sharon Maguire, 2001). De fet és la banda sonora per antonomàsia d’un casament, sobretot al cinema.

 

A Misterioso asesinato en Manhattan (Woody Allen, 1993) s’escolta l’òpera L’holandès errant, i d’aquí ve l’acudit del títol, mentre el personatge fuig del teatre. L’òpera Els nibelungs va ser la que va utilitzar Leni Riefesntahl com a banda sonora pel seu pamflet  El triunfo de la voluntat (1935), mentre que l’escena en que Charlie Chaplin juga amb la bola del món inflable a El gran dictador (1940) pertany al preludi de l’òpera Lohengrin.

Una curiositat per acabar amb el músic enfadat: dir que extractes d’òperes seves surten a les tres úniques pel·lícules en que va participar James Dean: Al este del edén (Elia Kazan, 1955), Rebelde sin causa (Nicholas Ray, 1955) i Gigante (George Stevens, 1956).

I una anècdota que, per més coneguda, no és menys irònica: el governador nazi de Bohèmia Reinhard Heydrich va ordenar buidar de personatges jueus els edificis de Praga, la qual cosa incloïa la sala de concerts Rudolfinum, així que s’havia de despenjar el bust de Mendelsohnn de la teulada. El problema és que les estàtues no duien nom, i els operaris encarregats de la feina van escollir el que tenia l’aire més jueu, el del nas més gran, que va resultar ser... Wagner.

 

....i a la segona entrega de "Posem-nos clàssics" t'espera Johann Sebastian Bach

 

 

 

 

 

 

 

  En las bibliotecas encontrarás:

Apocalypse now redux / Francis Ford Coppola
8 1/2 / Federico Fellini
Uno, dos, tres / Billy Wilder
Watchmen / Zack Snyder
Lohengrin / Richard Wagner
El Padre de la novia / Vincente Minnelli
Novia a la fuga / Garry Marshall
Los Nibelungos / Fritz Lang
El Triunfo de la voluntad/ Leni Riefenstahl
El Gran dictador / Charles Chaplin
Rebelde sin causa / Nicholas Ray
Gigante / George Stevens

  Búsquedas en el catálogo:

  Selección de webs:

  También te puede interesar:

  Ir al estante:

Fecha de creación 05-04-2022 Última actualización 31-05-2022