Dones
Actrius, dramaturgues, ballarines...
Les arts escèniques lluiten dia a dia per emergir i fer-se camí entre el soroll que provoquen altres arts visuals com el cinema o la televisió. Si afegim a aquesta reivindicació el fet de ser dona, la cosa es complica en un sector conquerit i ocupat històricament per homes.
Et proposem un recorregut en clau femenina per alguns dels grans noms propis de les arts escèniques que visibilitzen i valoren projectes i la feina de creadores, directores, productores i actrius del sector teatral.
Passin i seguin, elles són les protagonistes!
Margarida Xirgu 
Sarah Bernhardt 
Paquita Ferràndiz i Castells 
Montserrat Carulla 
Rosa Maria Sardà 
Núria Espert 
Emma Vilarasau 
Àngels Gonyalons 
Maria Aurèlia Capmany 
Lluïsa Cunillé 
Sarah Kane 
Pina Bausch 
Mata Hari También te puede interesar:
El teatre és una eina amb gran potencial de transformació social que permet fer visibles realitats i temàtiques sovint invisibilitzades i relegades als marges. Les autores, cada cop més, repensen les arts escèniques en clau feminista i inclusiva per deixar d’alimentar el masclisme i transformar les relacions de poder massa instaurades a la cultura. T'oferim un llistat d'obres de teatre amb una mirada feminista escrites per dramaturgues catalanes que donen veu a tot allò que fa segles que és silenciat.
La temporada 2019-2020, amb la voluntat de rescatar de l'oblit algunes veus femenines fonamentals per comprendre millor la nostra herència cultural, el Teatre Nacional de Catalunya va programar el cicle Epicentre Pioneres. Es va publicar el llibre “Pioneres modernes. Dotze autores de l’escena catalana 1876-1938”, una antologia a cura de Mercè Ibarz que inclou obres de Rosa M. Arquimbau, Maria Carratalà, Maria Lluïsa Algarra, Llucieta Canyà, Cecília A. Màntua, Carme Montoriol, Lluïsa Denís, Maria Domènech, Carme Karr, Felip Palma [Palmira Ventós], Víctor Català [Caterina Albert] i Dolors Monserdà. [Descarregar l'opuscle]
Els primers decennis del s. XX, l'avinguda del Paral·lel es va convertir en el centre neuràlgic de l’espectacle i l'oci barceloní. Els escenaris del Paral·lel van concentrar el nombre més gran de sales d'espectacles de tota Europa on convivien el teatre social, el teatre polític, el vodevil, els cuplets, els espectacles de revista, mags il·lusionistes o ventrílocs que omplien nit i dia els seus carrers. Durant el dia, les acadèmies de formació d’artistes s’omplien de noies que aprenien a cantar i es formaven com a cupletistes o vedets i algunes d'elles esdevenien apressadament les protagonistes indiscutibles d'exitosos espectacles que es representaven als diferents teatres.
#Seractriués. Diverses actrius catalanes comparteixen experiències masclistes que viuen cada dia en la seva professió.
Més informació:
