Guies de lectura

El clan dels Santpere

El clan dels Santpere

Els muntatges teatrals adreçats a les classes populars van viure el seu moment de màxim esplendor de finals del segle XIX a les primeres dècades del s.XX. L’Avinguda del Paral·lel, que era un baròmetre del sentir popular, omplia nit i dia carrers i escenaris amb representacions molt  diverses que anaven des del vodevil, introduït per Josep Santpere juntament amb el teatre còmic al Paral·lel, passant pel teatre social, el teatre polític i els espectacles de revista. Fins a la Guerra Civil aquesta avinguda barcelonina va concentrar el major nombre de sales d'espectacles d'Europa.

Immortalitzats pels pinzells de Picasso, Ricard Urgell, Isidre Nonell o Ricard Opisso, els espectacles i artistes sorgits del Paral·lel van convertir aquesta avinguda en un espai únic de llibertat i oci per a les classes populars i un termòmetre social i polític del moment menystingut per la cultura més intel·lectual. Els teatres del Paral·lel van ser la porta d’entrada de la modernitat i el progrés artístic a Catalunya.

La dels Santpere va ser una de les nissagues d'artistes més famoses de Catalunya. Josep Santpere i Pey, fundador de l’estirp, va seguir els passos del seu pare Ramon i va obrir una impremta pròpia i un taller d'arts gràfiques. Però, poc a poc, va anar aparcant la seva feina a la impremta per dedicar-se exclusivament al teatre on va conèixer a la seva futura esposa, la també actriu Rosa Hernáez Esquirol amb qui van tenir cinc fills, una d’elles la cèlebre actriu polifacètica Mary Santpere.

El matrimoni sempre procurà distanciar la vida professional de la personal. La vida diària dels Santpere era igual que la de qualsevol família burgesa del barri barcelonès de l’Eixample deixant portes enfora la frivolitat típica del món de l'espectacle. Moltes són les anècdotes i vivències que acompanyen a tots els membres d’aquesta família d’artistes, popularment s’ironitzava dient que havien concebut els fills  coincidint amb la representació d'una opereta.

Josep Santpere i Pey (1875 - 1939). Conegut popularment com “Papitu” i “el rei del Paral·lel” va ser un actor, cantant líric, director, emprenedor, empresari i productor teatral. Una de les fites professionals més importants d'en Josep Santpere va ser portar al Paral·lel juntament amb l’actriu Elena Jordi el gènere de teatre còmic que triomfava per tot Europa: el vodevil. Escenificat en llengua catalana, era una comèdia frívola, lleugera i picant que donava lloc a equívocs, dobles interpretacions i situacions còmiques que portaven als personatges a situacions límits, sempre hilarants però amb final feliç en la qual s’alternaven parts cantades i números musicals. El públic es reia de la hipocresia dels benestants, d'una moral i d'uns valors aliens al seu propi tarannà. Era un gènere ideal per al Paral·lel, on els espectacles eren més permissius que en la resta dels teatres de Barcelona. Els anys d’esplendor del vodevil foren de 1915 a 1939 coincidint amb la mort de Josep Santpere i amb la dictadura franquista que el censurà i prohibí per inmoral i per estar escrit en català.

Rosa Hernáez Esquirol (1887 - 1964). Coneguda popularment com la “Rosita”, va ser una ballarina clàssica, cantant de sarsuela i actriu que formava part del cos de ball Pauletta Pàmies. Anteriorment havia estat florista de la Rambla. Va conèixer a Josep Santpere interpretant “La Santa Espina” d’Àngel Guimerà, al Teatre Principal, es van casar i van ser pares de cinc fills, Pepita, Ramon, Maria (Mary Santpere), Gabriel i Teresa. Va popularitzar el famós “Remena, nena” en una obra del mestre Torrents, de Begues; després van fer el “Tenorio” musical i Fins l’any 1936 juntament amb el seu marit van girar per tota Catalunya.

Mary Santpere Hernáez (1913 - 1992). Va ser una humorista, vedet i actriu polifacètica que va tocar tots els registres (especialment la comèdia) i tots els mitjans (teatre, ràdio, cinema i televisió). Estant a la panxa de la seva mare, assistia com a públic a les obres que respresentava, per tant, ja formava part de la faràndula abans de néixer el dia 1 de setembre de 1913 en un tren tornant d'actuar a Vilanova de camí a Barcelona després de representar l’opereta “La casta Susana”. De jove va apredre l’ofici de modista i sombrerera i aviat es va encarregar del vestuari de la companyia del seu pare. Amb un físic particular per la seva alçada, va destacar per la seva personalitat afilada i vis còmica. Va començar actuant en obres teatrals del seu pare. Va debutar al cinema l’any 1938 amb la pel·lícula 'Paquete, el fotógrafo público número uno', pel·lícula dirigida por Ignacio F. Iquino. Alguns títols van ser un èxit de públic com “El difunt és viu” (1956) d’Iquino o “Miss Cuplé” (1959) de Pedro Lazaga. També va treballar amb cineastes com Ventura Pons a “aquesta nit o mai” (1991), Luís García Berlanga a “Patrimonio Nacional” (1981) o Fernández Fernán Gómez a “El Pícaro” (1974). Va col·laborar a Televisió Espanyola i a la ràdio amb “La hora de Mary Santpere”. L'èxit no va trigar en arribar i va ser rotund, convertint-se en “La Mary, reina del Paral·lel”. La seva fama va traspassar l’oceà i va fer gires per Amèrica. El 23 de setembre de 1992 va agafar un vol de Barcelona a Madrid. Es va adormir per no despertar mai més.

Homenatge a la Rambla
El 23 de desembre de l’any 1995 es va instal·lar un monument dedicat als Santpere a la Rambla de Santa Mònica de Barcelona, obra de l’escultor Juan Bordes i dels arquitectes Óscar Tusquets i Carlos Díaz. El monument representa en cercle el teatre grec d’Epidaure, simbolitzant un homenatge al teatre, i és una font, amb unes candeletes que s’il·luminen a la nit. En relleu s’expliquen diversos episodis de la carrera d’aquesta famosa nissaga d’actors còmics. Mary Santpere, guardonada Ramblista d'Honor l'any 1973, també té una placa que la recorda a una de les parets del Palau de la Virreina.

Àlbum de fotos

imatgeimatgeimatgeimatge

imatgeimatgeimatgeimatge

Més informació:

Data de creació: 03/09/2018

Data d'actualització: 04/09/2018

Mitjana (0 Vots)

1. Els Santpere

 Cançons del meu pare
Cançons del meu pare
Santpere, Mary,  
Barcelona : DiscMedi, DL 2000
 El
El "Papitu" Santpere: setmanari sonor en dues planes i vàries seccions
Montero, Joaquim , Duran Alemany, Joan , Duran Alemany, Joan  
Barcelona : Llibreria Bonavía, 1933
 El Difunto es un vivo
El Difunto es un vivo
Lladó, Juan , Martínez Soria, Paco, , Santpere, Mary, , Monterrey, Mercedes , Lladó, Juan , Martínez Soria, Paco, , Santpere, Mary, , Monterrey, Mercedes  
[Barcelona] : Tribanda, DL 2008
 El Pícaro
El Pícaro
Fernán Gómez, Fernando, , Ribó, Juan , López, Charo , Fernán Gómez, Fernando, , Ribó, Juan , López, Charo  
Valladolid : Divisa, cop. 2003
 Els Santpere: cent anys davant del públic
Els Santpere: cent anys davant del públic
Pigrau, Yoya  
Barcelona : Planeta, cop. 2002
 José Santpere
José Santpere
Poal-Aregall, M.,  
Barcelona : Alfa, [1922]
 La Batalla del domingo
La Batalla del domingo
Marquina, Luis , Di Stéfano, Alfredo, , Garcés, Isabel , Santpere, Mary, , Marquina, Luis , Di Stéfano, Alfredo, , Garcés, Isabel , Santpere, Mary,  
[Madrid] : Mercury, DL 2004
 La Reina del mercat: sainet en tres actes
La Reina del mercat: sainet en tres actes
Roure, Alfons,  
Barcelona : Llibr. Bonavía, 1927
 Patrimonio nacional
Patrimonio nacional
Berlanga, Luis G. , Ciges, Luis , Escobar, Luis , López Vázquez, José Luis, , Berlanga, Luis G. , Ciges, Luis , Escobar, Luis , López Vázquez, José Luis,  
L'Hospitalet de Llobregat : Filmax, DL 2007
 Santpere: l'home i l'artista
Santpere: l'home i l'artista
Vallescà, Antonio  
Barcelona : Francesc Alum, 1931
 ¡Bruja, más que bruja!
¡Bruja, más que bruja!
Fernán Gómez, Fernando, , Cohen, Emma, , Santpere, Mary, , Fernán Gómez, Fernando, , Cohen, Emma, , Santpere, Mary,  
Barcelona : A contracorriente, DL 2016
Tornar