Recomanació

Elena Jordi: una reina berguedana a la cort del Paral·lel

Elena Jordi: una reina berguedana a la cort del Paral·lel

Cunill Canals, Josep

Berga : Àmbit de Recerques del Berguedà, abril de 2021

Després de gairebé 22 anys de la 1a edició, aquest 2021 s’ha reeditat i actualitzat de nou el llibre “Elena Jordi. Una reina berguedana a la cort del paral·lel” de Josep Cunill. Una magnífica oportunitat per conèixer i visualitzar la trajectòria d’una artista singular i transgressora, la qual va viure a cavall entre el Berguedà i Barcelona entre altres breus estances a capitals com, Madrid i París. Coneguda com la verge del vodevil o la berguedana parisienne per la premsa del moment, darrere d’Elena Jordi s'amaga el nom real de Montserrat Casals, una dona pionera i polifacètica que va conrea èxits en les disciplines artístiques del teatre i el cinema sota l’etiqueta d’actriu, empresària i productora a principis s. XX.

Nascuda a Cercs l’any 1882, la seva vida podria haver inspirat qualsevol vodevil de l’època, on després de separar-se del seu marit l’any 1906 emprèn un viatge a la ciutat comtal, que la portarà a treballar en un estanc del carrer de la Boqueria. Un negoci aliè al món artístic, però per l’aproximació de sales teatrals i el llibertinatge del barri, significà l’apropament previ i definitiu d’Elena Jordi als escenaris a través de contactes il·lustres de la talla del poeta i dramaturg Ramon Vinyes, el periodista i publicista Pere Prat Gaballí, l’actor i poeta Ramon Tor, habituals de les tertúlies animades a la botiga, coneguts com la “Penya de l’estanc”.

Uns inicis que Josep Cunill narra i contrasta amb la consulta a arxius o revistes de l’època, i que gràcies a aquest paper d'investigació en què trobem especificades les temporades i les fitxes artístiques dels muntatges que va participar la Jordi, ens ajuda a comprendre el valor dels vodevils a la primera meitat del s. XX, com a gènere que va eclipsar el gran Paral·lel i la ciutat de Barcelona, amb la controvèrsia afegida del que va significar la convivència entre aquest teatre popular i de masses del Paral·lel amb el teatre líric i elitista que s’estava fent fins al moment a la ciutat, tal com es ressenya en  algunes notes citades de revistes com Papitu, El Diluvio o el Teatre Català de l’època.

A la vegada, aquesta precisió ens permet crear una atmosfera d’intel·lectuals, artistes o dramaturgs de la talla de Margarida Xirgu, actriu reconeguda i musa de García Lorca, que va actuar juntament amb els inicis d’Elena Jordi en la Companyia d’Enric Giménez, el gran Papitu Santpere, el gran home del Paral·lel que va formar l’exitosa Companyia catalana de vodevil Josep Santpere i que la Jordi va formar part abans de crear la seva pròpia companyia, la companyia catalana de vodevil Elena Jordi lligada al santuari del gènere còmic, al Gran Teatro Español (1892-1935) o del gran dramaturg, Santiago Rusiñol, el qual va crear algunes de les peces teatrals que va interpretar la companyia d’Elena Jordi, com “El Senyor Josep enganya a la dona” (1915) o “La Lepra.” (1915)

Finalment, l'obra també s’exposa l’arribada del cinema a la ciutat com un greuge al teatre inicialment per moltes personalitats del món teatral, i per altres, com una nova oportunitat per desplegar el seu art. És el cas d’Adrià Gual, Margarida Xirgu, Domènec Ceret, o la mateixa Elena Jordi, que van fer el salt a la pantalla gran. Concretament, les Jordis, l’Elena i la seva germana Tina, van fer 4 pel·lícules gravades i enregistrades a Studio Films ubicada a la carretera de Sants. I fou l’Elena, l’any 1918, la que va produir “Thais”, un film desaparegut actualment, però importantíssim en la història del cinema a Espanya per ser fruit de la primera dona directora.

Presentació del llibre sobre Elena Jordi (TV Puig-Reig - 15/04/2021)

 

Els misteris d'Elena Jordi (TV3 - 12/12/2015)

​​​​​Més informació:

Recomanat per Marta Aliberch Sànchez. Bib. Esteve Paluzie. Barberà del Vallès.

09/06/2022