Paquita Ferràndiz i Castells

Paquita Ferràndiz i Castells (1921-1996) va ser una de les actrius referents del teatre en català de la postguerra espanyola. Nascuda en una família dedicada al món del teatre i les arts escèniques va compaginar la feina d'actriu i el doblatge.

Dins de les commemoracions aprovades per la Generalitat de Catalunya aquest 2021, hi destaca en l’àmbit escènic la celebració de l’Any Paquita Ferràndiz, una de les actrius referents del teatre català de la postguerra espanyola. Amb una trajectòria professional molt àmplia, va començar als escenaris als set anys, fent gira no només als teatres catalans o espanyols, sinó també per Amèrica, i fins i tot, va col·laborar en radionovel·les, sèries televisives o doblatges.

 Premi Ciutat de Barcelona de Barcelona l’any 1891 i la  Creu de Sant Jordi, el 1983, aquest 15 de novembre s’inaugura oficialment l’Any Paquita Ferràndiz amb una jornada on s'exposa la seva rellevància en el teatre català del s. XX a través d’una conferència, lectura dramatitzada, projecció d’un documental i una exposició que té el seu inici al Teatre Romea, on té una llotja en el seu nom, i que itinerarà per la Xarxa de Biblioteques de Barcelona a partir del febrer 2022.

A continuació i amb la voluntat de posar en valor la seva figura, fem un repàs de la seva trajectòria:

El teatre a les venes

Nascuda l’any 1921, Paquita Ferràndiz, portava el teatre a la sang. Era filla d’una nissaga d’actors i actrius, i de ben petita va començar a actuar professionalment de la mà del seu pare i la seva tieta, Francesc i Empar Ferràndiz, actors de repertori del teatre català durant la primera meitat del segle passat. El seu debut precoç fou amb set anys amb l’obra “La glòria” de Ramon Garriga i amb deu anys també actuava en el Teatre Romea amb "La volta al món en patinet", de Jordi Canigó.

 

Primera actriu, la consolidació del seu art

Gràcies als seus dots per la interpretació - presència, dicció, versatilitat, etc.- va tenir l'oportunitat de formar part de diverses companyies teatrals des de ben jove. D’aquesta manera i amb només deu anys, ja formava part de la companyia Vila-Daví, i aviat es va convertir amb la primera actriu de diferents companyies, com l’any 1952 on va ingressar a la companyia d’ Alejandro Ulloa per interpretar peces clàssiques de Lope de Vega, Calderón de la Barca o Shakespeare.

 

La fascinació del mestre Sagarra

La seva presència i magnetisme als escenaris va captar l’atenció de Josep Maria de Sagarra, i l’any 1935 va interpretar el paper de Maria dels Àngels de “Roser florit”, un paper que el dramaturg va escriure expressament per a ella, i que va servir per inaugurar el desaparegut Teatre Novetats de Barcelona. La vinculació Ferràndiz-Sagarra va ser constant i molt prolífica, portant a escenes obres de Sagarra com, “El prestigi dels morts” (1946), “L’hereu i la forastera” (1949), “Els comediants” (1950).

 

El seu pas per Broadway i la televisió

A part de fer gira pels teatres catalans i espanyols, va fer les Amèriques i estigué tot un mes a la cartella de Broadway durant l’any 1953 amb muntatges escènics de la talla de “Cyrano de Bergerac” o “Don Juan Tenorio”. De retorn a Catalunya i amb els inicis de les emissions teatrals per televisió, l’actriu va participar en el programa Hora 11 i el mític Estudio de TVE, amb la gravació de l’obra “Doce hombre sin piedad”. A TVE Catalunya va tenir un gran ressò amb “L’Hostal de la Glòria” emesa el 1976.

 

Una saga que té continuïtat

Casada amb el també actor Pere Gil és la mare de Maife Gil, una actriu molt reconeguda als escenaris catalans on ha treballat sota la direcció de Lluís Pasqual i Fabià Puigserver al Teatre Lliure amb “Les tres germanes”, amb Josep Maria Pou a “Els nois d’història” i amb Sergi Belbel, “Agost” , a més d’altres disciplines artístiques, com sèries televisives o doblatges.

 

 

Més informació:

 

  Més cerques al catàleg Aladí:

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

Data de creació: 04/05/2021 Última actualització: 17/11/2021