Josep Maria de Sagarra

Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 5 de març de 1894 - 27 de setembre de 1961) és autor d’una literatura que pren com a referents Verdaguer i Pitarra.  Les seves obres són molt conegudes pel públic, tant de novel·la ("Vida privada"), com de poesia ("Cançons de rem i de vela") o de teatre ("L'hostal de la Glòria" o "El Cafè de la Marina").

Les obres de Sagarra són teatre modern, però arrelat als esquemes guimeranians del segle XIX que omplirà teatres per tocar temes quotidians com la vida als pobles, els triangles amorosos o la lluita pels seus principis.

En el camp de les arts escèniques, Sagarra conrea una gran varietat de gèneres. Va intervenir en la realització d'algunes de les revistes musicals més famoses del Paral·lel com "Yes-yes" (1925) o  "Oui-oui" (1926). Va estrenar més de 50 obres en vida, entre comèdies, farses, adaptacions i sainets de costums, com ara "L’Hostal de la Glòria" (1931), "La Rambla de les floristes" (1935).  En el terreny de la traducció són més que destacables les traduccions teatrals de les obres de Shakespeare al català, o la "Divina Comèdia" de Dante.

Però si per alguna cosa Sagarra és conegut, és per crear un model de poema dramàtic que recollia amb originalitat una bona part dels ingredients del drama, de la comèdia de costums i de la cançó popular catalana: obres com Marçal Prior (1926), La filla del Carmesí (1929), La corona d'espines (1930) en són exemple.

El teatre de Sagarra en cinc obres de teatre

Amb motiu del 60è aniversari de la mort de l’escriptor, ens aproximem a l’obra dramàtica de l’autor a través  d’una selecció de 5 obres de teatre destacades d’una figura clau de la literatura catalana contemporània com és Josep Maria de Sagarra.

  A les biblioteques trobaràs:

L’Hostal de la Glòria (1931)

"Hostal de la Glòria" juntament amb "El Cafè de la Marina" suposa la culminació del poema dramàtic sagarrià des del punt de vista literari i dramàtic; però també des del social perquè l’autor ja disposa d’un públic consolidat que espera l’estrena de les seves obres al Teatre Romea. Ambdues obres aborden amb molt d’èxit el tema del triangle amorós. A L'hostal de la Glòria la fortalesa i el coratge de l'hostalera, Glòria, s'imposaran a la sensualitat de la Roser, la germana que li disputa l'amor d'Andreu, el marit indecís, dròpol i atemorit.

El Cafè de la Marina (1933)

"El Cafè de la Marina" presenta un cafè de mariners d’un poble de la costa empordanesa, on la Caterina, una dona jove amb un secret inconfessable, viu amb preocupació la perspectiva d’un matrimoni de conveniència i el seu amor creixent per un jove pescador. Amb un vers acolorit i directe, Sagarra retrata una època i uns personatges que emocionen.

La Rambla de les floristes (1935)

Quan Sagarra estrena "La Rambla de les Floristes", l’autor ja sabia que era connectar amb el públic. Havia fet "El cafè de la Marina", "La filla del Carmesí" o "La corona d’espines". Obres que havien funcionat molt bé. Amb "La Rambla de les Floristes" l’autor fa una cosa insòlita en la seva carrera literària: situar l’acció a Barcelona. La Rambla era un dels espais professionals i socials de l’autor, amb l’Ateneu Barcelonès a tocar. Sagarra admet que és l’obra més propera al sainet que ha escrit. L’èxit de "La Rambla de les Floristes" aferma els lligams entre teatre popular i qualitat dramatúrgica de les seves obres.

La Fortuna de Sílvia (1947)

L’enorme èxit de Sagarra en els temps anteriors no es va traduir en un èxit similar al seu retorn a finals dels anys quaranta, amb la represa del teatre en català després de la Guerra Civil. "La Fortuna de Sílvia", ambientada als anys 1935, 1940 i 1945, ens mostra una Europa en crisi, atacada per les guerres i la destrucció moral, on la Sílvia, vídua, s’enfronta al destí i les humiliacions que comporta la pobresa en el context de la Segona Guerra Mundial. Juntament amb "El prestigi dels morts" (1946) i "Galatea" (1948), és una de les obres d’inspiració més existencialista de Sagarra, però la més aviat tímida recepció de públic (va durar un parell de setmanes al Teatre Romea) van relegar aquesta obra al circuit del teatre amateur, on sí que s’ha anat representant amb regularitat.

La ferida lluminosa (1955)

"La ferida lluminosa", un text que planteja conflictes morals amb relació a la fe catòlica, va esdevenir un dels èxits de taquilla més grans del teatre català de postguerra i un dels títols més habituals en els repertoris dels teatres d'aficionats de la darrera meitat del segle xx. Una obra va tenir una versió al castellà, signada per José M. Pemán, que es va estrenar al Teatro Lara de Madrid (1955). "La ferida lluminosa" va ser la primera peça dramàtica en català que va emetre TVE dins la programació del circuit català (1964), i va tenir dues adaptacions cinematogràfiques: el 1956, dirigida per Tulio Demicheli, i la segona per José Luis Garci el 1997.

  Més cerques al catàleg Aladí:

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

Data de creació: 27/08/2021 Última actualització: 27/08/2021