Quatre cantants d'òpera del segle XX

L'òpera és un gènere musical que ha estat interpretat per moltes sopranos al llarg de la història. Les peces musicals o àries que representen requereixen una gran tècnica vocal i una gran presència escènica per a transmetre l'emoció i la intensitat de la música.

Entre les sopranos més conegudes de l'òpera lírica del segle XX es troben Victòria dels Àngels, Montserrat Caballé, Maria Callas i Mirna Lacambra. Cadascuna d'elles és coneguda per la interpretació d'algunes òperes: Maria Callas per "Andrea Chernier" d'Umberto Giordano, "La Traviata" de Giuseppe Verdi i "Tosca" de Giacomo Puccini; Montserrat Caballé per "Casta Diva" de l'òpera "Norma" de Vincenzo Bellini i "O mio babbino caro" de Giacomo Puccini, una de les més difícils d'interpretar. Victòria dels Àngels per "La Bohème" i "Madama Butterfly" ambdues de Giacomo Puccini. Cal destacar la contribució de Mirna Lacambra a la promoció i difusió de l'òpera a Catalunya. Com a presidenta de l'associació Amics de l'Òpera de Sabadell i directora artística d'Òpera a Catalunya.

Totes elles han deixat la seva petjada en l'òpera, amb la seva tècnica vocal, la seva interpretació, la seva presència en l'escenari i la promoció d'aquest gènere.

Victòria dels Àngels (1923-2005) va néixer a Barcelona, a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona perquè era filla d’un dels bidells. Les aules i la sala del Paranimf, on podia tocar el piano, van ser els seus espais d’infantesa i joventut on va aprendre música de forma autodidacta primer, i al Conservatori del Liceu després.

La seva carrera com a soprano va començar l’any 1940 quan va guanyar un concurs de cant a ràdio Barcelona. L’any 1945 va debutar oficialment al gran Teatre del Liceu amb Le nozze di Figaro. 

Victòria dels Àngels va interpretar el paper protagonista de més de trenta-cinc òperes, com La Traviata, Carmen,  La Bohème, Madame Butterfly, Il barbiere di Siviglia, Otello, Tannhäuser, Lohengrin, o Don Giovanni.

Amb una bellíssima veu i una acurada tècnica vocal, Victòria dels Àngels va esdevenir un referent de la lírica pels amants de la música de tot el món.
A partir de l’1 de novembre de 2023, coincidint amb el centenari del naixement de la cantant, la Fundació Victòria dels Àngels iniciarà la programació d’actes per commemorar i reivindicar la figura de la cantant com a artista, però també com a dona i referent de la cultura catalana del segle XX. 

 L'apunt: Victoria dels Àngels guanyadora d’un concurs de Ràdio Barcelona l’any 1940
El 20 de desembre del 1940 va participar i va guanyar el concurs Concursos vivientes de Ràdio Barcelona cantant ‘Mi chiamano Mimi’ de “La Bohème” i "Un bel dì vedremo" de “Madama Butterfly” amdues de Giacomo Puccini. El premi era precisament interpretar ‘La Bohème’ al Teatre Victòria de Barcelona. Aquest fet va significar l'inici de la carrera concertística de Victòria dels Àngels i va precipitar el debut en el Palau de la Música Catalana (1944) i en el Gran Teatre del Liceu (1945) amb el conjunt instrumental Ars Musicae que dirigia José María Lamaña i que treballava especialment el repertori dels segles XII al XVII.

Imprescindible

Exposició “Aquella eterna admiració. Alícia de Larrocha i Victòria dels Àngels”.
26/09/2023 – 07/01/2024
Palau Robert. Sala 3 - Pg. de Gràcia, 107 08008 Barcelona

Exposició: “Cosint el Cant. El vestuari de Victoria de los Ángeles
10/11/2023 – 21/01/2024
Palau Güell - Nou de la Rambla, 3-5 08001 Barcelona

  A les biblioteques trobaràs:

Victòria dels Àngels, soprano i cantant d'òpera. Va passar aquí. Betevé

 

La proposta en línia: Brava, Victòria!

El 2010, cinc anys després de la mort de Victòria dels Àngels, un equip del programa "Sense ficció" va tenir accés a una part de l'arxiu personal de la soprano barcelonina. Gràcies a la Fundació Victòria dels Àngels, que ho havia guardat en un magatzem durant aquest temps, s'havia conservat una miscel·lània de fotografies, de manuscrits i de records de la cantant. Mentre que les partitures, els vestits d'escena i l'arxiu gràfic eren sota custòdia de les institucions, aquest material, d'un valor més anecdòtic i sentimental que no pas documental, havia passat desapercebut.

 

Dones a l'òpera

Llista de reproducció “Quatre dones d’òpera"

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

Montserrat Caballé (1933-2018) va néixer a Barcelona en una família d'origen humil. Gràcies al suport econòmic de la família Bertrand, una de les propietàries del Liceu, va poder acabar els estudis al Conservatori del Liceu.

Tot i que la cantant va iniciar la seva carrera professional l'any 1955 al Teatre Fortuny de Reus, el primer èxit internacional va arribar l'any 1965, quan va interpretar Lucrezia Borgia, al Carneggie Hall de Nova York. El New York Times va comparar la seva veu amb la de Maria Callas i Renata Tebaldi.

Com a soprano, Montserrat Caballé va destacar per la seva tècnica depurada i les interpretacions del repertori del Bel Canto. És considerada com una de les més grans sopranos de la segona meitat del segle XX.

La cantant va arribar a interpretar més de vuitanta personatges operístics: des de l'òpera barroca fins a Giuseppe Verdi, Richard Wagner, Giacomo Puccini o Richard Strauss. Va representar papers tan diferents com Norma, Salomé, Violeta o Isolda.

Des del seu debut al Liceu l'any 1962, la cantant sempre hi va cantar. La seva implicació amb el teatre es va fer palesa quan, després de l'incendi de l'any 1994, la cantant es va posar al capdavant de la campanya per la seva reconstrucció.

Montserrat Caballé també va fer incursions en la música popular. El duet amb el cantant de rock Freddie Mercury, amb qui va interpretar la cançó Barcelona amb motiu de les Olimpíades de 1992, va projectar la figura de la cantant a tot el món.

 L'apunt: L’armari operístic de Montserrat Caballé
La col·lecció d’indumentària operística del Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre conserva una mostra del vestuari teatral singular de la diva catalana Montserrat Caballé. A través del vestuari, adaptat als gustos personals de sobrietat i elegància de la cantant, es conserva el record més tangible de les representacions i esdevé el testimoni de la memòria teatral del país. L’exposició virtual Montserrat Caballé i la indumentària operística del Museu de les Arts Escèniques mostra algunes d’aquestes peces úniques.

  A les biblioteques trobaràs:

Montserrat Caballé, la gran nit al Liceu. Va passar aquí. Betevé

 

La proposta en línia: El somriure de Montserrat Caballé

 

Un homenatge a la soprano barcelonina el dia que hauria fet 86 anys, l’any 2019. Noms tan rellevants com Josep Carreras, Jaume Aragall, Joan Pons, Paata Burtxuladze, Begoña Alberdi o Josep Bros, entre d'altres, canten en una vetllada dirigida per Lluís Pasqual, amic íntim de la família Caballé, i amb la batuta de Guillermo García Calvo.

Dones a l'òpera

 

Llista de reproducció “Quatre dones d’òpera"

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

Nascuda a Nova York de pares grecs, Maria Callas (1923-1977) va tornar a Grècia amb la seva mare l'any 1937, després del divorci dels seus pares. Des dels inicis de la seva formació musical com a soprano a Atenes, la jove Maria va mostrar una veu excepcional capaç d'interpretar les àries més difícils del repertori operístic.

Durant els anys quaranta i cinquanta, Maria Callas es va convertir en la gran veu de la lírica dels teatres de tot el món.

A més de destacar per una veu prodigiosa, Maria Callas és coneguda per la seva relació amorosa amb el magnat Aristòtil Onassis entre 1959 i 1968. La carrera de la diva va acabar amb la retirada dels escenaris l'any 1974. L'any 1977 amb cinquanta-tres anys mor en solitud a París.

Considerada com la millor soprano del s. XX, enguany els teatres d'arreu del món reten homenatge a la Callas en el centenari del seu naixement. Dins dels concerts i celebracions programats, destaquen els de l'Òpera Nacional grega.

 L'apunt: L’any 1959 Maria Callas actua al Gran Teatre del Liceu
El 5 de maig de 1959 la soprano Maria Callas va actuar per única vegada al Gran Teatre del Liceu amb un recital inoblidable. La soprano, ja etiquetada com "la divina", va actuar amb el nom amb què encara es feia anunciar arreu: Maria Meneghini Callas, atès el seu matrimoni amb l'empresari italià Giovanni Meneghini. La premsa de l'època va destacar l'acolliment “cordial i calorós” que li dispensaria el públic.

  A les biblioteques trobaràs:

 

Maria Callas "Tosca" (Puccini) - 'Vissi d'Arte' at Covent Garden 1964

 

Dones a l'òpera

 

Llista de reproducció “Quatre dones d’òpera"

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

Mirna Lacambra va néixer a Sabadell l'any 1933. A més de destacar en la seva faceta artística, la cantant és sobretot la fundadora de l'Associació dels Amics de l'òpera de Sabadell que porta l'òpera a tot Catalunya.

La temporada 1957-58 Mirna Lacambra debuta al Gran Teatre del Liceu. A partir d'aquest moment la trajectòria de la cantant la porta fins als escenaris més prestigiosos d'Europa, els Estats Units i l'Amèrica del Sud.

Dins de la seva carrera musical, Mirna Lacambra destaca per l'estrena mundial de Yerma, d'Heitor Villa-Lobos, l'any 1971 al Festival de Santa Fe, a Nou Mèxic. Una producció que per problemes de drets d'autor no s'ha pogut representar en escenaris europeus.
A partir de 1986 la cantant va abandonar la carrera musical per dedicar-se a l'organització de temporades d'òpera a Sabadell. Gràcies al seu impuls es va crear el Circuit d'Òpera a Catalunya, que porta a diverses ciutats catalanes produccions operístiques produïdes a Sabadell.

Com a promotora musical ha patrocinat la creació de l'Orquestra Simfònica del Vallès l'any 1987, i el Concurs anual Mirna Lacambra que dona accés a l'Escola d'Òpera de Sabadell, i que permet als joves cantants adquirir l'experiència necessària per accedir a l'òpera professional. Per la important tasca desenvolupada com activista cultural Mirna Lacambra va rebre la Creu de Sant Jordi l'any 2001.

 L'apunt: Mirna Lacambra, una soprano que dona nom a una fundació i un concurs
L’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell va néixer el 1982 amb un doble objectiu: dotar la ciutat de Sabadell d’un festival d’òpera i promocionar joves valors del nostre país, ajudant-los a iniciar les seves carreres en el món de l’òpera. Amb aquest propòsit, aviat va crear el Concurs Eugenio Marco, bianual i d’àmbit espanyol. L’any 1996 en concurs canvià de nom a Concurs Mirna Lacambra, anual i obert a joves cantants espanyols o estrangers residents a Espanya, que serveix per accedir als Cursos de l’Escola d’Òpera de Sabadell, creada aquell mateix any. La Fundació Mirna Lacambra–Xavier Gondolbeu es va crear l’any 2013 per assegurar la continuació del projecte de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell, preservant el seu llegat i garantint el futur.

  A les biblioteques trobaràs:

Dones a l'òpera

 

Llista de reproducció “Quatre dones d’òpera"

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

Data de creació 19-05-2023 Última actualització 15-12-2023