Aquest llibre ens mostra com el col·lectiu LGTBIQ+ ha transformat el món a través de les arts des dels seus inicis, fins a l’actualitat. Amb cada capítol inspirat en un color diferent de la bandera de l’arc de Sant Martí, Claramore explora l'obra d'artistes com Tolouse Lautrec, Rubens, Hilma af Klimt o Natalie Barney i el seu impacte en la sexualitat, les dissidències, la salut, l'orgull, l'espiritualitat o el racisme al llarg de la història. Combinant arts plàstiques, fotografia o escultura, ens recordarà la capacitat de crear, resistir i brillar més enllà d'etiquetes i escàndols.

Per a qualsevol que hagi sentit que no encaixava, que hagi buscat referents i que hagi estimat fora dels marges.

* Recomanat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Deu anys després de la mort del seu pare, el narrador d’aquest llibre decideix escriure la seva història. Amb l’ombra del suïcidi que priva del dol, es pregunta: és possible trobar les paraules en un comiat que no es va produir? Així, aquest relat personal i íntim esdevé una recerca per entendre com es forgen els vincles familiars, a què condemna el silenci, on s’amaga la veritat d’una història.

Un llibre delicat, savi i vital sobre els vincles familiars, l’absència i l’escriptura. Una elegia fulgurant.

* Recomanat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

L'any 1982, la Dawn és una dona que s'esforça per ajustar-se a una maternitat acabada d'estrenar. Un dia coneix la Hazel i l'amor irromp amb una força arrabassadora dins seu. Quan ho confessa al seu marit desencadena un seguit d'esdeveniments que l'obligaran a abandonar tot el que l'envolta, incloent-hi la seva filla. Quaranta anys després, en Heron descobreix que té càncer i li queden pocs mesos de vida. Creu que l'hi hauria de dir a la seva filla, però com s'afronta la veritat en una relació basada en els silencis?

Un assumpte familiar és una exploració bellíssima dels prejudicis socials i els límits de l’amor. Claire Lynch ha escrit una primera novel·la sobre les relacions paternofilials i el dolor d’una mare convertida en una figura absent per haver-se atrevit a estimar de manera lliure.

*Recomanat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Toca'm a les fosques i altres relats és la primera incursió en la narrativa d’Ian Bermúdez (Sant Sadurní, 1979), un recull de cinc contes eròtics entorn de les vivències d’homes trans i els seus vincles. L’autor, que compta amb el poemari Ser h(u)ome*∞(à) (Bellaterra, 2015) i dos còmics, Transito (Pol·len, 2015) i Transitem (Pol·len, 2021), continua indagant en les experiències de les persones trans per acostar-nos a una realitat molt poc present a la literatura. Amb un estil clar i proper, ens convida a aquests moments íntims amb humor i tendresa, per compartir el gaudi dels cossos i de pas reflexionar sobre les relacions, el consentiment i les barreres mentals que ens han inculcat sobre com han de ser i comportar-se les persones. Aquí l’erotisme forma part d’unes vides reals i quotidianes, amb les que qualsevol es pot identificar alhora que s’obren nous horitzons.

Més informació:

• Comença a llegir 

Recomanat per Eric Sancho Bru. Bib. Ramon Bosch de Noya. Sant Sadurní d'Anoia.

Bryan Washington (Houston, Texas, 1993) és un autor estatunidenc afrodescendent a qui vam descobrir amb Memorial (l’Altra Editorial, 2022), una novel·la sobre la relació entre dos homes i la família. A Comida familiar, que va rebre el Lambda Literary Award of Gay Fiction 2024, retrobem personatges on es creuen les cultures americanes i asiàtiques i on es mostren les relacions de la família de sang i la família escollida. Situant l’acció en un Houston en ple procés de gentrificació, les veus dels diferents personatges ens conviden a conèixer els Estats Units menys populars, els formats per famílies migrants de tot arreu, on es barregen els aromes de moltes cuines diverses, amb uns plats que s’ofereixen com un llenguatge d’amor quan les paraules es fan difícils. Els protagonistes, dos homes joves criats com a germans a la infància, es retroben després d’anys de distància. Cam, afroamericà, va perdre els pares de molt petit i va ser criat per la família del seu amic, TJ, de pare coreà i mare negra. Quan Cam perd a la seva parella, Kai, entra en una espiral de tristesa i autodestrucció. El retorn al barri de la infància i el contacte amb la seva antiga família no serà fàcil, però de mica en mica els llaços que els sostenen s’aniran teixint. A estones crua i realista, quan ens parlen Cam i TJ, a estones poètica, quan pren la veu Kai des del més enllà, la novel·la és una possibilitat per connectar amb unes vides complexes, amb tota la tendresa, la ràbia, la tristesa i l’alegria que les conformen.

Més informació:

• Comença a llegir

Recomanat per Eric Sancho Bru. Bib. Ramon Bosch de Noya. Sant Sadurní d'Anoia.

Dos per un, de Cristian Olivé. És professor de llengua i literatura a secundària i ha escrit llibres sobre els reptes que actualment tenen els professionals de l’educació a l’hora de transmetre els coneixements acadèmics i relacionar-se amb els adolescents: Profes rebels: el repte d’educar a partir de la realitat dels joves, Una educació rebel: el poder de transformar la societat.

Ara fa un pas endavant i relata les vivències d’uns adolescents en un institut. Ell comenta que es va inspirar per escriure aquesta novel·la juvenil en la confessió d’una alumna bessona que li va explicar, poc abans de les vacances, que la seva germana idèntica s’havia fet passar per ella en algunes de les seves classes i com ell no s’havia adonat. Sembla que tothom ho havia sabut menys ell, que era el professor. Ell es va haver de comportar com un adult responsable i va respondre a l’alumne, que això no havia estat bé. Però aquesta anècdota va suposar el tret de sortida per escriure el primer volum de la sèrie Únics: Dos per un.

L’autor ens capbussa en l’ambient d’un institut i ens explica la història amorosa i romàntica de dos adolescents, destacant molts elements que ens fan gaudir de la trama: dos germans bessons, un nou estudiant que arriba a l’institut, Marlon, i s’enamora del Max, desencadenant la gelosia de l’Àlex, el germà bon estudiant, responsable i considerat bona persona, que es transforma i comença a ordir tretes i a desplegar tot un repertori de jocs de seducció i mentides per separar-los, per aconseguir que l’amor entre ells no triomfi.

El llibre inclou il·lustracions d’Akimaro, il·lustradora i dissenyadora mexicana, amb influències del manga i el còmic europeu.

I si us ha agradat el llibre no oblideu continuar amb la lectura de la segona part, ja publicada: Més de dos.

Més informació:

• Cristian Olivé a les Biblioteques
• Cristian Olivé a la Viquipèdia
• Disponibilitat de Dos per un a les Biblioteques
• Disponible a Biblio Digital
• Informació del llibre a l'editorial
• Trobada amb Cristian Olivé a la Biblioteca Antonio Martín

Recomanat per Bib. Antonio Martín. Bib. Antonio Martín. El Prat de Llobregat.

Gabriela Cabezón Cámara és una escriptora argentina nascuda en 1968 que actualment imparteix tallers d’escriptura. Les seves novel·les s’han traduït a més d’una desena d’idiomes i Las aventuras de la China Iron, va ser finalista a la shortlist del Premi Booker Internacional (2020) i del Mèdicis (2021).

A la novel·la, Antonio fuig amb dues nenes famèliques per complir amb la Verge del naranjel, que li ha salvat de la forca, té greus problemes i fortes conviccions religioses. A la selva comença a escriure una carta a la seva tia, priora del convent del qual va escapar sent novícia a Espanya. Després, treballarà de camperol, comerciant, soldat, grumet i patge. Ara, ha de cuidar una manada i de Michi i Mitakuña, que l’interrompen una vegada i una altra amb les seves preguntes difícils. Són testimonis de l’avarícia colonial que destrueix comunitats senceres sembrant l’odi, però els personatges són capaços de crear una nova realitat plena d’amor.

L’obra està influïda pel cinema de Miyazaki, i podem gaudir llegint oracions en llatí, cançons en basc i paraules del guaraní al llarg de les seves pàgines, fruit del llegat cultural d’Antonio i les dues nenes.

L’autora es basa en el personatge històric de Catalina de Erauso, la llegendària Monja Alferes, per explicar la cruel destrucció d’Amèrica i els seus habitants, i també per poder avançar en contra dels gèneres, basant-se en la vida d’una persona que va desafiar les normes de gènere i les expectatives socials.

Més informació:

• Gabriela Cabezón Cámara a les Biblioteques
• Gabriela Cabezón Cámara a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial
• Disponible a Biblio Digital (llibre electrònic)
• Disponible a Biblio Digital (audiollibre)
• Catalina de Erauso a la Universidad Carlos III de Madrid
• Catalina de Erauso a l'Instituto Cervantes
• Conferència de l'Instituto Cervantes sobre Catalina de Erauso

Recomanat per Bib. Antonio Martín. Bib. Antonio Martín. El Prat de Llobregat.

L’autor firma amb aquesta novel·la el seu debut narratiu. Tot i que Serguéi Davydov, que va néixer en 1992 a Togliatti, Rússia, ja és un dramaturg conegut, les seves obres han estat representades a teatres de Moscou, Berlín, Londres, San Francisco i Belgrad i ha guanyat el Premi Culmen (2020) i ha estat nominat al Premi Máscara de Oro (2021).

Actualment, resideix a Alemanya, exiliat des de gener de 2023.

Els protagonistes de la novel·la, Andréi i Matvéi tracten d’escapar de Togliatti, la seva ciutat natal, industrial i deprimida, amb l’esperança de fugir de les seves famílies i trobar una vida millor a l’oest de Rússia. Són joves i homosexuals, sense diners, i sobreviuen entre situacions tragicòmiques, esperant que els seus somnis arribin a fer-se realitat algun dia.

Springfield relata no només una història d’amor i desarrelament: és un retrat generacional, explicat amb humor i cruesa, de qui va créixer sota el pes de la repressió, en una ciutat marginal que no té res a veure amb les cosmopolites Moscou i Sant Petersburg. La ciutat de Springfield no existeix físicament, però els protagonistes la somien i la pensen, ells la perceben més real que Moscou.

L’autor construeix la història utilitzant una veu narrativa molt influïda pel teatre i la poesia, i en la seva creació no oculta en cap cas la seva inspiració autobiogràfica. Ha volgut escriure un llibre que li hauria agradat descobrir a les llibreries quan ell era jove, neix amb voluntat de ser un referent, un crit de llibertat, i també simplement, una novel·la sobre el primer amor.

Va ser prohibida a Rússia a causa de la llei contra la propaganda LGTBIQ+. I va ser finalista del Premio Literario Dar 2025.

Més informació:

• Serguéi Davydov a les Biblioteques
• Disponibilitat de Springfield a les Biblioteques
• Disponible a Biblio Digital
• Informació del llibre a Club Editor

Recomanat per Biblioteca Antonio Martín. Bib. Antonio Martín. El Prat de Llobregat.

No és tan fàcil descobrir un còmic on la idea del que es vol explicar, l’originalitat (encara que toca alguns temes que estan, diguem-ne, “de moda”) i la sensibilitat es donin de la mà per a crear una història curta (56 pàgines), íntima i al final, lluminosa.

L’Amaia té l’amiga de la infància, estimada i còmplice. Després, tendres amants i compis de surf en la gloriosa joventut. Però L’Eki desapareix en una matinada de tempesta al mar d’Euskadi i la donen per morta. I què passa amb el patiment dels seus? Han de viure amb això i continuar endavant.

L’Eki acompanyava a les persones en el procés d’acostar-se a la mort. Sospites de suïcidi. Potser l’ha mort una família que deixa de rebre una herència? No es pot saber, no hi ha cadàver i a l’Eki l'atreia de sempre la mort, jugava a ofegar-se des de ben petita!

Aquests són els records de l’Amaia, que es troba en ple embaràs per inseminació assistida. Un antic xicot fa de Pepito Grillo i li parla de la desapareguda. Li retreu el lesbianisme. Intenta instal·lar teories sobre com va morir “l’amiga”. En tot cas, l’element masculí és d’una negativitat que enutja (i el pobre imbècil rep una petita -i graciosa- venjança, que es foti).

La història ens captiva per la seva narració parca en paraules, i sobretot pel recurs del dibuix i de les vinyetes gairebé cinematogràfic, amb unes perspectives suggerents (aquestes xerrades en taules de surf vistes des de sota l’aigua) narrada amb flashbacks als records més tendres (com t’agradava el perill, Eki!), que et transporta per la narració dolçament, però amb un nus al cor com el de la protagonista, l’Amaia.

Si vols saber què passa amb les dues amigues, si es retroben o no, llegeix-te el còmic. Això sí: no tractis de raonar perquè una persona desapareix per tornar a renéixer, si és que passa, i com és de lícit que no passi res, cap retret (pobre mare!).

La portada despista, però tant és. Aquest còmic et deixa reconfortada i amb esperança. Visca la vida!

Recomanat per Eva Solé de la Biblioteca Joan Oliva i Milà de Vilanova i la Geltrú.

Un adolescent de setze anys a finals dels noranta i inicis dels dos mil, visita a l'hospital el seu pare que està en coma per acomiadar-se'n. Ell sap que és la darrera oportunitat que té per confessar-li allò que no li ha dit mai i que ha marcat la seva infantesa, la seva homosexualitat. Una història que ens parla dels orígens, de la consciència de classe i de les relacions entre pares i fills, però sobretot de la identitat, de la construcció de la masculinitat, de la culpa i la vergonya. A mesura que avança la novel·la es desvetlla un exercici catàrtic a voltes poètic que fa l’autora i que li serveix per fer encaixar les peces i cicatritzar les ferides.

Recomanat per la Biblioteca Joan Coromines d'El Masnou.

Fucking Åmål és una meravella deliciosament hipnòtica.

Es tracta d’un film suec, de baix pressupost i temàtica adolescent i lèsbica, que s’ha acabat convertint en pel·lícula de culte.

La protagonista Agnes (Rebecca Liljeberg), de setze anys, s’acaba de mudar amb tota la família a la petita localitat sueca d’Åmål, una ciutat anodina, segons les adolescents de la pel·lícula una ciutat ben fotuda, on no passa gairebé res que permeti sortir del tedi.

Però aquest avorriment i el dia a dia de l’Agnes i la resta de grupet ens captiven i acabem, a manera de voyeurs, entrant a les seves vides i primeres experiències amoroses, dins i fora de norma, amb assetjament inclòs i –spoiler- final feliç.

Dirigida el 1998 pel novell Luka Moodysson, ha estat traduïda de molt diverses maneres segons el país de distribució, per evitar el polèmic fucking: Show Me Love (Mostra’m l’amor) a països angloparlants, Raus aus Åmål (Fora d’Amal) a l’Alemanya, Descubriendo el amor a Xile i l’Argentina o  Amigas de colégio al Brasil.

És difícil explicar que té aquesta pel·lícula que la fa tan especial, potser una barreja de delicadesa, cruesa i genuïnitat, que ens transporta i ens connecta amb l’adolescent que totis hem sigut. S’ha de veure.

A més a més, ve avalada per diversos premis d’acadèmies i festivals de cinema i va obtenir, internacionalment, molt bones crítiques, fins i tot, segons la Wikipedia, la del director Ingmar Bergman que la va catalogar com "la primera obra mestra d’un jove mestre".

Recomanat per Irene Lameiro de la Biblioteca Ignasi Iglésias - Can Fabra de Barcelona.

Javier Comas Carrasco (Barcelona, 1961) és un artista polifacètic conegut per la seva trajectòria en les arts plàstiques, la fotografia, la dansa i l’escriptura d’obres centrades en temàtiques LGBTIQ+.

Va iniciar la seva carrera professional amb divuit anys com a ballarí al Ballet Alèxia. Posteriorment, va treballar en produccions teatrals internacionals al costat d’actrius com Esperanza Roy, Mary Santpere i María José Cantudo.

L’any 1989 fa les seves primeres incursions en el món de la fotografia, i a partir de l’any 2000 comença una etapa com a artista plàstic, intervenint material radiogràfic per donar vida a mons onírics molt personals. Aquesta proposta artística l’ha portat a exposar les seves obres arreu del món.

Actualment, compagina la seva professió com a tècnic en cures auxiliars d’infermeria amb la creació literària, camp en el qual ha estat reconegut amb diversos premis.

El 2017 publica el seu primer llibre de ficció, Divinas Semillas. El 2023 presenta la seva novel·la Crónicas Inenarrables, guanyadora del concurs 'Todo Mejora de literatura juvenil LGTBIQ+'. Aquesta obra relata el difícil camí d’un adolescent homosexual durant els anys setanta.

El protagonista, en Miguel, actua com a alter ego de l’autor en aquest relat de ficció basat en experiències i desitjos personals. Un dels fils conductors més poderosos de la història és el somni de ser artista, un anhel nascut al Prat de Llobregat als anys seixanta.

A través d’en Miguel, l’autor rememora vivències en una època dura i perillosa per a totes aquelles persones que se sentien diferents. Comas es considera afortunat d’haver conegut el valor de l’amistat i del desig gràcies a l’Àngel, figura clau en la vida del protagonista i guia essencial en el seu procés de descobriment personal.

Crónicas Inenarrables és una novel·la sobre l’art i l’amor, i el poder transformador que aquests tenen. Amb relats commovedors i tendres, l’obra ens transporta a vivències emocionals intenses i posa en relleu la importància de l’entorn i les persones que ens ajuden a créixer, sempre des del respecte als sentiments i a la identitat pròpia.

Més informació:

• Fitxa de l'autor 

Recomanat per la Biblioteca Antonio Martín d'El Prat de Llobregat.

Michael Bronski encapçala l’equip de col·laboradors d’aquest llibre. És un acadèmic independent, periodista i escriptor i ha contribuït a la lluita per l’alliberament gai des de l’any 1969. Ha escrit diferents llibres premiats entre els quals A queer history of the United States for Young people, l’any 2019. També és professor en activisme i mitjans sobre els estudis de dones, gèneres i sexualitat de la Universitat de Harvard (Estats Units). 

Aquest llibre ofereix explicacions concises d’esdeveniments, moviments i fets culturals clau de la història del moviment LGTBIQ+. Pretén oferir una visió transversal que s’allunyi de les històries individuals per exposar estructures socials i ideologies de diferents temps i llocs. També inclou la teoria queer que proporciona una base teòrica a gran part de l’activisme polític recent.
 Conté sis apartats ben diferenciats. Al De l’Antiguitat a l’Edat Mitjana abans de 1300, trobem diferents subtemes com les primeres evidències de persones LGTBIQ+, el gènere i la sexualitat a l’Antiga Grècia i l’Antiga Roma, a la Xina antiga, l’origen del kama-sutra, les relacions homosexuals en el cristianisme primitiu, les lleis per perseguir la sodomia en l’església catòlica medieval, el desig homosexual i l’islam i els drets intersexuals. Al de Renaixement i Repressió (1300-1699) hi trobem la sexualitat masculina en el Renaixement, l’homoerotisme i renaixement francès, els inicis del lesbianisme modern, l’expressió lírica de l’amor entre homes, l’amor masculí al Japó entre d’altres. Al de Subcultures i difusió (1700-1899) tracta de subcultures LGTIBQ+, relacions íntimes entre dones, l’amor eròtic homosexual a la poesia urdú, les lleis revolucionàries, les identitats sexuals, les lleis colonials contra les comunitats LGTIBQ+, la cultura queer bohèmia, els espectacles de drag queens, el reconeixement científic de l’assexualitat, els actes homosexuals com a delictes o les subcultures i llenguatges LGTIBQ+. Al de Sexologia i identitat sexual (1900-1969) parla de l’enfocament de la homosexualitat que en fa la ciència i la psicologia, les primeres operacions transgènere, les pel·lícules, els espais, la censura, la literatura, els llenguatges, la persecució i els drets de les persones LGTIBQ+, la conducta sexual, l’homofòbia i l’anticomunisme o les protestes pels drets trans. Al cinquè apartat de Protestes, orgull i cohesió (1969-1989)  tracta temes com les protestes LGTIBQ+, els gèneres i drets del col·lectiu, l’alliberament gai a Austràlia, el feminisme lèsbic, la visibilitat homosexual en el món de l’esport, el llenguatge inclusiu, la identitat de gènere, els símbols de la comunitat LGTIBQ+, la sortida de l’armari d’alguns polítics, la paternitat, la crisi mèdica i sociopolítica o els moviments de solidaritat. En l’últim apartat Fora de l’armari (1990-present) explica l’activisme a l’Àsia, la bisexualitat, el gènere performatiu, la identitat queer, l’heteronormativitat, els delictes d’odi, les cures sexuals, el matrimoni igualitari, els estudis queer sobre la discapacitat, els drets o la salut trans o el terrorisme homòfob.

És una obra cabdal per les persones interessades en la història LGTBIQ+ per poder-ne ampliar els coneixements i on hi poden trobar moltes històries interessants. Cada capítol té una estructura visualment molt atractiva, amb esquemes i cronologies que en faciliten la seva comprensió.

Recomanat per Oriol Bras de la Biblioteca Josep Janés de L'Hospitalet de Llobregat.

Com et sentiries si, des de l’escola primària, et veiessis assetjat diàriament?

Com et sentiries si aquest assetjament continués en l’àmbit familiar?

Què faries per sortir d’aquest pou?

Édouard Louis, sociòleg i escriptor francès, ens ofereix en aquesta novel·la autobiogràfica un relat cru i transparent. Un relat on la violència actua de manera contundent a causa de la interseccionalitat de categories socials com la orientació sexual i la classe social. La pobresa, el racisme, la dominació i la homofòbia són el leitmotiv d’aquesta novel·la breu que ens presenta un quadre realment desolador.

Aquest quadre desolador és la vida real, la vida que moltes persones homosexuals pateixen i que cal conèixer per tal de reivindicar amb força la defensa dels drets LGTBIQ+. Tot i que aquesta és la primera novel·la de l’autor, va despertar molt  interès per part de la crítica i del públic. Per una banda pels fets que narra, la negació als propis orígens per part d’una persona que no se sent acceptada en absolut per la seva comunitat. Per una altra banda per la qualitat literària i el contingut reflexiu que proporciona la lectura d’aquest llibre.

La formació en sociologia de l’autor queda reflectida de manera molt marcada en tot el llibre que acaba qüestionant la percepció que té la societat de la classe treballadora. Les reflexions que, durant la lectura, ens proporciona ens recorda les teories del sociòleg Pierre Bourdieu. Per conèixer una mica més les teories d’aquest sociòleg es recomana la lectura de Cultura, desigualdad y reflexividad : la sociología de Pierre Bourdieu publicat per Los Libros de la Catarata (2003) i que es pot trobar a la Xarxa de Biblioteques Públiques de la Província de Barcelona.

Tanmateix, tot i la profunditat sociològica del text, la lectura és molt assequible ja que el llenguatge utilitzat per l’autor és molt directe i senzill. Ara bé, la sensació d’opressió és present en tot el llibre i aquesta, el lector, també acaba per sentir-la. Sense dubte aquesta obra és d’una qualitat irrefutable i explica una història que no deixa indiferent a ningú.

Recomanat per Daniel Arredondo Sánchez. Bib .Districte 4. Terrassa.

La cita o la història d’una polla jueva. La Sarah és una noia alemanya que decideix operar-se per fer un canvi de sexe. Tot el relat és un monòleg-discurs de la protagonista i alhora narradora dirigit al cirurgià Doctor Seligman, jueu.

Mentre roman estirada i el metge li explora la vagina, la Sarah va explicant, divagant, confessant (fent un ús adient i exquisit del sarcasme i la provocació) i traient tots els temes que durant tants anys li havien causat por, vergonya, neguit i excitació.

“No sap el tems que vaig trigar a adonar-me que el meu nom no era el meu nom, doctor Seligman; que quan no reaccionava, a la guarderia, no era per mandra, sinó perquè instintivament ja sabia una cosa que després vaig oblidar. Que simplement no podia identificar-me amb aquell nom, un nom de noia, de dona, de femella, un nom d’algú que tenia vagina. Aquella bestiola que tenia entre les cames i que tantes vegades era com un llimac. Encara ara em puja una esgarrifança, quan em diuen Frau, o senyora, o senyoreta.”

Durant la lectura del llibre, coneixem amb primera persona tots els pensaments d’una persona que mai s’ha sentit identificada amb el seu sexe, empatitzant amb el lector que coneix en tot moment el procés de transformació del protagonista.

La lectura va dirigida tant als lectors adolescents com adults. L’originalitat de l’ús del monòleg en tota la narració la fa atractiva. El llenguatge, vocabulari i registre és molt directe, desenfadat i fa que la lectura sigui fresca i senzilla.

Recomanat per Bib. Ramon Vinyes i Cluet. Berga.

Després de l’intercanvi de correus electrònics, una escriptora convida una fotògrafa, vint anys més jove que ella, a una casa davant el mar a Altafulla per tal que li faci fotos de cara a l’edició de la novel·la que està escrivint, “La seducción”. En un principi, l’estada és fa estranya, ja que l’amfitriona manté la distància i no vol fer-se els retrats. Res és el que s’imaginava la fotògrafa, atreta sexualment per l’escriptora i que està en permanent espera d’un primer pas que li doni la confiança de materialitzar la seva fantasia. Però la distància entre elles va creixent sobretot amb l’aparició de la Greta, amiga de l’escriptora i amb qui comparteix una intimitat ambigua.  La repressió del desig sexual farà que l’ansietat vagi en augment i la contenció sigui dolorosa per ambdues parts en no trobar el camí ja que els tempos són ben diferents.

L’autora proposa un joc de miralls entre el llibre que escriu el seu personatge i el que ha escrit ella mateixa, un joc que té paral·lelisme amb el de la seducció. El camí de la seducció pot proposar diferents camins: satisfer un desig o iniciar un amor.

El joc de la seducció i de la fantasia sexual es traspua durant tota la narració a l’igual que la presència dels dos tempos vitals: el d’una dona madura i el d’una dona vint anys més jove. Una història sobre el poder de les imatges en el desig i la potència sanadora de la tendresa.

Recomanat per Carme Parrillas. 

Dones i Feminismes i LGTBIQ+. Biblioteca Joan Oliva i Milà. Vilanova i la Geltrú. 

Ja fa temps que les novel·les gràfiques i còmics ens expliquen, de manera autobiogràfica o inventada, les vicissituds dels protagonistes en la presa de consciència de la seva sexualitat.  Eleanor Crewes ens ofereix la seva primera novel·la gràfica on expressa un procés que, més que d’acceptació de l’ homosexualitat, és un descobriment gradual. Perquè ella no ho tenia tan clar! Educada en un ambient “inconscientment heterosexual”, alguna cosa la remou mentre s’endinsa en l’adolescència.

A diferència d’altres testimonis, Ellie no ho veu tan clar des de petita. No identifica els signes. Li agraden alguns nois, vol tenir un xicot. Li costa dir-se lesbiana. A diferència del títol original “The times I knew I was gay”, a Espanya fa referència a aquell amagatall del qual se suposa hom ha de ser conscient de ser-hi, per voler-ne sortir. Estava Ellie dins l’armari? Ella creix en un ambient que no és expressament anti-gay, però naturalitza com el que més l’heterosexualitat, de manera que no es reconeix com a tal fins passada l’adolescència.

El dibuix a llapis en blanc i negre té un estil naïf que reafirma la tendència del còmic d’ara: que no cal tenir un ple domini de la tècnica per a expressar allò que vols dir. Amb una sorprenent referència a la marca de grafits que es fan servir, és una solvent història d’una xicota lesbiana a qui costa, molt més que a d’altres, entendre qui és i què li passa. No tots veiem els camins a la primera, ni a la segona, ni a la tercera. Quan descobreixes qui ets, saps feliçment com vols recórrer els camins que trobaràs.

Recomanat per Eva Solé.

Dones i Feminismes i LGTBIQ+. Biblioteca Joan Oliva i Milà. Vilanova i la Geltrú. 

Ana Oncina (Elda, 1989) és coneguda per les divertides aventures de Croqueta y Empanadilla (La Cúpula, 2014); no obstant, en les seves darreres obres, la seva labor com a vinyetista d’èxit ha anat evolucionant cap un estil més proper al manga. Una influència que es deixa notar en el seu últim còmic Planeta i en el qual ens presenta la història de la Valentina, una ceramista que viu amb la seva gossa en una cabana enmig del bosc allunyada del brogit del món. La seva existència transcorre plàcidament entre passejades per la natura i visites al petit poble del costat de casa per comprar llibres i veure els seus amics.

Un dia, en una d’aquestes visites, coneix l’Ane, una jove publicista amb la que començarà una relació sentimental. Per les nits, però, la Valentina ha començat a somniar una vida ben diferent situada en un futur llunyà on les diverses catàstrofes mediambientals han portat a la humanitat a migrar a un planeta anomenat Nebulón; aquí la gent viu en parella vinculades a una IA en apartaments aïllats i l’únic contacte amb la resta d’éssers humans té lloc a través de dispositius de realitat virtual. En aquest escenari Val3 i An7 tenen una relació que ha entrat en crisi des de que la Val3 ha començat a somniar amb una altra existència en la qual no s’ha de connectar per viure experiències o veure als seus amics. D’aquesta manera ens trobem amb dues històries d’amor que es van entreteixint i complementant. Dues dimensions del relat que contrasten no només argumentalment també gràficament: mentre que la cabana del bosc ens situa en un univers de colors càlids amb l’ús de tonalitats marrons i ocres per donar vida un refugi de descobriment i romanç, l’apartament a l’espai està dominat per colors freds, blancs i grisos que accentuen la sensació de soledat i tristesa del final de l’amor. El domini tècnic i estètic d’Oncina també queda reflectit en la forma de jugar amb la composició i els plans dins de la pàgina amb una execució de traç net i sobri, que li permet mantenir la tensió del relat i posar de manifest una quotidianitat d’emoció continguda al llarg de tota la lectura.

Planeta és una obra de ciència ficció que reflexiona sobre el present en un moment en què la tecnologia ocupa cada vegada més terreny de les nostres vides. La pèrdua dels lligams, dels sentiments i la creixent incapacitat de veure als altres, la possibilitat de perdre’ns en el desconcert que implica tot això, com a rerefons d’una història d’amors i soledats.

Més informació:

• Ana Oncina a les Biblioteques
• Pàgina web oficial

Recomanat per Mònica Rodríguez Gallardo. Bib. Jaume Perich i Escala. Premià de Dalt. 

Western neopulp ambientat al sud-oest americà en un futur apocalíptic no gaire llunyà, on l’estat és feixista i censurador i hi ha hagut un retrocés tecnològic. El relat comença quan Esther, fugint d’un matrimoni no desitjat després que la dona que estima ha estat condemnada a la forca, s’uneix a un grup de bibliotecàries que travessen el desert recorrent els pobles aïllats per dur l’espurna de la cultura a un món en guerra i repressiu. Aviat descobrirà que les bibliotecàries no només són dones sensates que treballen per l’estat repartint materials autoritzats. Iniciarà un emocionant viatge a través del perillós vell nou oest, que també significarà un viatge interior cap a l’acceptació d’ella mateixa i sobretot d’acceptació de la idea que persones com ella poden tenir un final feliç.

Se buscan mujeres sensatas explica una història plena de personatges queer que lluiten per la llibertat i els seus drets, amb escenes d’acció i aventures.

Nominada al premi Hugo i Locus, de ciència-ficció i fantasia, aquesta obra explora, malgrat la distopia, idees com que es pot trobar la felicitat, l’amor i l’estabilitat a una vida no normativa o que, de vegades, la pèrdua no suposa la fi d’una vida.

La ciència-ficció i la fantasia permeten, des de la narrativa, ampliar els límits del que és imaginable i trencar les idees que conformen l’statu quo imposat per la majoria. Potser per això podem dir que, prenent el relleu d’autores com Ann Bannon, aquesta obra encoratja a la defensa de la igualtat i el respecte per les llibertats personals, la qual cosa sembla tan necessari ara com fa mig segle, si tenim en compte que en aquesta dècada un altre llibre de l’autora, "When We Were Magic", ha acabat a un llistat extens de llibres que devien eliminar-se de les biblioteques de les escoles públiques a tot l’estat de Texas.

Recomanat per Cristina Bru Sanchez. Bibliobús Cavall Bernat.

En el llibre, l’autora fa un repàs pel darrer segle a través d’un reguitzell de dones, més o menys conegudes, que van posar el seu granet de sorra per a l’empoderament posterior. Ja sigui en el món de la política, la medicina o el periodisme, així com desenvolupant la seva feina com a taxistes, telefonistes, o transportistes, totes van obrir camí deixant enrere la submissió que es considerava “normal” per al conjunt de les dones.

Per concloure, l’autora ha triat vint-i-tres dones singulars a la Catalunya del segle XX. Per estricte ordre cronològic, s’hi destaquen pintores, oceonògrafes, aviadores, bomberes, directores de cinema…que van ser o, encara ho són, singulars, d’una manera o altra.

“El llibre es fa ressó de la veu potent, transgressora i inspiradora del feminisme en la figura de les dones que individualment i col·lectivament han estat agents actius del progrés cap un altre món possible més just, equitatiu i feliç per a tothom“

Mercè Otero i Vidal. Pàgina 7 del pròleg de Trencant barreres.

Més informació:

• Soledad Bengoechea a les Biblioteques

Dones i Feminismes i LGTBIQ+. Bib. Vilanova i la Geltrú.