Marguerite Yourcenar (1903-1987), pseudònim de Marguerite Cleenewerck de Crayencourt, va ser narradora, poetessa, dramaturga i assagista. Òrfena de mare des del seu naixement va ser portada a França pel seu pare, de qui va rebre una educació acurada i l'amor pels viatges. I on també va fer estudis universitaris, especialitzant-se en cultura clàssica.

L'any 1928 va publicar Alexis o el tratat del combat inútil (1928), amb la que va atreure l'interès de la crítica. Les seves llargues estades a Grècia van donar lloc a una sèrie d'assaigs recollits a Viatge a Grècia i a la idea originària de Focs (1936), una obra essencialment lírica farcida de relats mítics i llegendaris. Aquesta dimensió mítica es deixa veure també a la seva col·lecció Cuentos orientales, publicada l'any 1938. L'any següent apareix El tiro de gracia, basada en un fet real, una història d'amor i de mort en un país devastat durant les lluites antibolxeviques.

L'any 1939 li va sorprendre la guerra als Estats Units i va fixar la seva residència allà, concretament a l'estat de Maine, dedicant-se en un principi a l'ensenyament i adquirint la nacionalitat nord-americana l'any 1948. Durant aquest període, Yourcenar va portar a terme una sèrie de de traduccions de gran qualitat: novel·les de V. Wolf, H. James, K. Kavafis, antologies de poesia grega, etcètera.

S'ha d'escoltar al cap, però deixar parlar al cor.

Tot i que tothom coneix Marguerite Yourcenar per dues grans novel·les històriques: Memòries d'Adrià (1951), que es va convertir en un clàssic modern de la novel·la històrica. En aquesta obra, Yourcenar recrea la vida d’un dels grans governants de l’Imperi Romà a través d’un carta fictícia que escriu a Marc Aureli, el seu successor i fill adoptiu. L’emperador hi narra la seva filosofia i les seves fites i dissorts. També el seu amor per Antínous, convertint-se per això en un referent literari indiscutible per a moltes persones LGTBI; i Opus nigrum (1965), fruit d'acurades investigacions que evoquen els ambients del segle XVI i que giren entorn la figura del metge alquimista i filòsof Zenón.

Yourcenar també va publicar l'assaig A beneficio de inventario (1962) i diverses obres teatrals com Electre ou la chute des masques, (1954) i Le mystère d'Alceste (1963). L'any 1974 va publicar la seva autobiografia en dos volums: Recordatoris i Arxius del nord.

Fruit d'un viatge a Àfrica va escriure Como el agua que fluye (1982) i l'assaig Mishima o la visión del vacío (1981), arran de l'admiració per l'obra del gran escriptor Yukio Mishima.

Marguerite Yourcenar va ser la primera dona en ser escollida membre de l'Acadèmia Francesa l'any 1980.

Va deixar una obra molt valuosa en l’àmbit literari, però va ser també una incansable activista per les causes socials i ferma defensora de la dignitat humana i animal i una persona crítica amb la misèria i l’horror de les guerres, l’odi i l’explotació.  Yourcenar era obertament  bisexual, tot i que mai va militar en moviments LGTBI. La seva amant i gran companya de vida va ser la traductora i professora Grace Frick. Quan aquesta va morir, l’escriptora tenia 76 anys i poc després es va tornar a enamorar d’un jove fotògraf homosexual estatunidenc, Jerry Wilson, amb qui va conviure i va fer nombrosos viatges pel món durant els darrers anys de la seva vida fins que va morir prematurament víctima de la SIDA i ella ho feia dos anys després, l’any 1987,  d’un atac de cor, a prop de la seva  residència a l’illa de Mount Desert (estat de Maine, EUA).