Patricia Highsmith

L’escriptora americana Patricia Highsmith, va néixer a Fort Worth, Texas el 1921,  i moria a Locarno, Suïssa el 4 de febrer de 1995.

 Els seus pares eren il·lustradors i es van separar poc abans del seu naixement. La seva mare havia intentat avortar sense èxit i poc després del naixement de la seva filla se’n va anar a treballar a Chicago i va deixar-la a càrrec de l’àvia materna durant sis anys. Quan la seva mare es va tornar a casar, l’autora va tornar amb la seva mare però  el seu padrastre no li va agradar mai. La relació amb la seva mare tampoc va ser mai bona, amb ella tenia una relació complicada d’amor/odi i era una de les seves obsessions. La seva situació familiar va ser difícil i l’autora es sentí sempre abandonada.

El 1942 es graduà a la Universitat Barnard, on estudià composició anglesa, teatre i conte. Durant aquesta època escrivia guions per a editors de còmic, entre 1942 i 1948, que firmava amb pseudònim i també fou l’època que conegué Truman Capote que la introduí en el grup literari de Yaddo a Nova York. A partir dels anys seixanta comença una vida itinerant per Anglaterra i França fins instal·lar-se definitivament a Suïssa.

L’autora coneguda pels seus thrillers psicològics, adaptats al cinema en moltes ocasions, era una persona solitària amb un caràcter difícil, visceral en ocasions, amb contrastos emocionals  i amb  tendència a excedir-se amb la beguda (la seva afició a l’alcohol s’havia iniciat a l’adolescència). Tot plegat va fer que tingués relacions sentimentals complexes. Aquests trets de la seva personalitat els va plasmar als personatges de les seves novel·les.

Entre les seves lectures trobem Marcel  Proust, Dostoievski, Kafka, Heny James, Auden, Keats, Gide i Wilde i una de les obres que llegí de ben jove i que més influí en la seva narrativa fou La Mente humana de Karl Menninger. La seva novel·la psicològica ha fet que se l’associï a la tradició existencialista europea, representada per alguns d’aquests escriptors preferits per l’autora.

La seva primera novel·la, Estranys al tren , ha estat duta al cinema diverses vegades, la més coneguda és la d’Alfred Hitchcock el 1951, aquesta adaptació és la que va promoure l’èxit d’aquesta novel·la. Aviat va ser coneguda com a escriptora de misteris psicològics i personalitats homicides.

Amb una prosa dura i de vegades terrorífica. Un dels temes més recurrents en la seva obra és la fascinació pel mal o els límits entre el bé i el mal. És l’escriptora que ha reflectit com ningú els racons més foscos de l’ànima humana. El seu estil és molt personal, potent, sovint macabre, satíric i ple d’humor negre.

A més de la sèrie de quatre novel·les protagonitzades per l’assassí Tom Ripley,( El talent de Ripley, La màscara de Ripley, El joc de Ripley, El noi que va seguir Ripley i Ripley amb l’aigua al coll), un personatge amb una doble vida, ambigu, amoral i seductor que alguns diuen que es tracta d’un alter ego de l’autora,  va escriure també 18 novel·les més i diversos reculls de narracions breus, com Petits contes misògins i Sirenes al golf, així com diaris i quaderns plens d’anotacions.

La seva segona novel·la, El preu de la sal(1952), va ser publicada amb el pseudònim Claire Morgan, a causa de la seva temàtica lesbiana, i fins el 1989 no es va editar amb el seu nom i amb el títol Carol.

Les adaptacions més conegudes de les seves novel·les són: Estranys en un tren, de Alfred Hitchcock, , L’amic americà, de Win Wenders, El crit de l’òliba de Claude Chabrol, Carol de Tod Haynes i les adaptacions de la novel·la L’enginyós senyor Ripley de René Clement i la d’Anthony Minguella. També la Ràdio BBC 4 adaptà el 2009 els cinc llibres de Ripley.

Per conèixer a fons l’autora i el seu món personal recomanem la biografia: Patricia Highsmith: el talento de Miss Highsmith, de Joan Schenka, editat el 2009 per l’editorial Circe.

D’ella Graham Greene havia escrit: “Ha creat un món original, tancat, irracional i opressiu dins del qual ens introduïm amb un sentiment personal de perill i gairebé a contracor, perquè tenim al davant un plaer que es barreja amb un calfred”