"Contes de fades" és una recopilació encantadora que ens transporta al món màgic dels contes clàssics. Publicada el 2021, aquesta antologia reuneix una selecció de relats que han captivat generacions, i entre ells, els inoblidables contes de Hans Christian Andersen.

Els contes d'Andersen, com "La petita sirena" i "El soldadet de plom", són presents en aquesta antologia i aporten una profunditat emocional que ressona amb els lectors de totes les edats. La seva habilitat per entrellaçar la fantasia amb temes universals com l'amor, el sacrifici i la recerca de la identitat fa que aquests relats siguin atemporals.

A més, la prosa poètica d'Andersen, combinada amb les il·lustracions que acompanyen els contes, crea una experiència visual i literària que atrapa l'atenció dels lectors. Cada conte és una finestra a un món de meravelles, on les emocions són tan vívides com els personatges que les habiten.

En resum, "Contes de fades" és una obra imprescindible per a aquells que volen redescobrir la màgia dels contes clàssics, amb una atenció especial als relats d'Andersen, que continuen inspirant i emocionant a lectors de totes les edats.

"La sirenita", una obra clàssica de Hans Christian Andersen, torna a cobrar vida amb les magnífiques il·lustracions de Benjamin Lacombe en aquesta edició de l'editorial Edelvives del 2022. La història narra el viatge d'una jove sirena que, fascinada pel món dels humans, decideix renunciar a la seva veu i a la seva vida al mar per aconseguir l'amor d'un príncep.

Lacombe, amb el seu estil inconfusible, aporta una nova dimensió a la narrativa amb imatges que capturen l'essència de la màgia i la melancolia de la història. Les seves il·lustracions són un festí visual que complementa perfectament el text, creant una experiència immersiva que atrapa tant a petits com a grans.

“La sirenita” és un relat sobre el sacrifici, la recerca de la identitat i les conseqüències de les decisions que prenem per amor. La profunditat emocional de la història es reflecteix en cada pàgina, convidant el lector a reflexionar sobre els seus propis desitjos i somnis.

Aquesta edició no només és un regal per als amants de la literatura infantil, sinó també una obra d'art que mereix un lloc destacat a qualsevol biblioteca. En resum, "La sirenita" de Hans Christian Andersen, il·lustrada per Benjamin Lacombe, és una lectura imprescindible que ens recorda la bellesa i la tristesa que ens pot fer experimentar l'amor.

Joventut va recuperar l’any 2015 la primera edició que havien publicat dels contes d’Andersen  l’any 1933 i en va fer una edició commemorativa: “Ronadlles d’Andersen”

L’editorial va llançar al mercat una edició gairebé exacta amb les il·lustracions d’Arthur Rackham, en blanc i negre i a color, aquestes situades juntes a la meitat del llibre, mantenint la traducció de Josep Carner i Marià Manent, que va significar recuperar tot un clàssic de la literatura.

Josep Carner, va ser el primer traductor d’Andersen al català i del qual aquest volum en té cinc històries traduïdes. Rackham fou un dels artistes més importants de la il·lustració de llibres infantils a cavall entre el s.XIX i el XX.

Als anys 30, Joventut va fer una gran tasca editant la “Col·lecció Rondalles” en llengua catalana.

La impressió que avui ressenyem és una edició de luxe d’un clàssic, que sempre perdurarà en la memòria.

Recomanat per Marta Nuet Blanch de la Biblioteca de la Roca del Vallès

Hi havia una vegada una dona que desitjava tenir una filla, tant que va anar a parlar amb una vella bruixa. Aquesta li va donar un gra d'ordi per a plantar en un test i havia de regar molt bé. Quan va passar un temps, va sortir una flor, i de la flor hi va trobar un fruït meravellós: una nena petitona i menudeta com un polze, però bonica com la porcellana. El seu nom: Polzeta, i aquest conte ens explica les aventures i desventures de la Polzeta, una nena tan petitona que hi cabia en una closa de nou. Vivia amb la seva marona fins que un gripau la va raptar i se la va emportar per a casa amb el seu fill, i aquí comença la seva història.

Conte clàssic, ben conegut per molta gent, però que potser els nostres petits poden no coneixe'l.

Més informació

Adequat de 9  a 10 anys.

Recomanat per Eva Jiménez de la Biblioteca Ca l'Altisent de Sant Climent de Llobregat

És difícil parlar de la història del còmic al nostre país i no parlar d’Albert Jané. Nascut a Barcelona l’any 1930 (actualment, 94 anys!) Jané ha destacat com a escriptor, lingüista i traductor català, sent també durant una bona pila d’anys el director de la revista infantil Cavall Fort.

Aquest llibre, tal com diu el seu subtítol, és un homenatge a Jané en les seves múltiples facetes vinculades a la cultura i la llengua, però també per ser el creador de la paraula “Barrufet” i del verb –àmpliament conegut a casa nostra- “barrufar”.

El llibre compta també amb una extensíssima bibliografia que ens aproxima a la feina de Jané, per la qual l’any passat va rebre el 56è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. I és que, tal com diu Jordi Riera en un dels articles de l’obra, “Albert Jané ha realitzat una tasca ingent i valuosa en crear un model de llengua correcta, fresca i viva en l’àmbit de la traducció. Les seves aportacions en l’àmbit lingüístic han permès donar un accés fàcil i de qualitat al còmic en català a diverses generacions de lectors”.

Ben aviat es celebrarà la 43a edició del Saló del Còmic i val la pena tenir en compte i recordar que, si podem gaudir de la lectura de títols en la nostra llengua, és per la feina sempre excel·lent i necessària dels traductors.

Llarga vida al còmic en català!

Més informació:

• Albert Jané a la Viquipèdia

Recomanat per Eli Ramirez. Bib. La Bòbila. L’Hospitalet de Llobregat

Si t'agraden les pel·lícules sobre cuina i les emocions intenses, El cocinero de los últimos deseos t'atraparà segur.

Mitsuru Sasaki, protagonista de la història i interpretat per l’actor japonès Kazunari Ninomiya, és un cuiner que té una habilitat única, pot imitar qualsevol plat a partir del seu sabor i olor. Tot i el seu talent, la seva vida està cap per avall, es dedica a cuinar els últims àpats per a persones que estan a punt de morir, una feina que mica en mica li fa perdre la passió per la gastronomia.

Un dia, rep l’encàrrec trobar i recrear una recepta llegendària ideada pel xef de l’imperi Naotaro Yamagata just abans de la Segona Guerra Mundial. Aquesta recerca li farà replantejar-se la seva pròpia vida i el significat de la cuina.

Drama culinari amb tocs de misteri que combina la passió per la cuina amb una història emotiva sobre records i llegats. Amb una fotografia espectacular i unes grans actuacions, estem davant d’una obra imprescindible per als amants de la gastronomia.

Tràiler de la pel·lícula:

Més informació:

• Pel·lícules de Yōjirō Takita a la XBM
• Més pel·lícules sobre cuina a la XBM


•  

Recomanat per Núria Vidal. Biblioteca Ferrer i Guàrdia d'Alella

Qui és més culpable, qui comet un acte reprovable, o qui fa veure que no ha vis res, per conveniència, per comoditat o per covardia? La Isabel i el Gerard, amb una carrera consolidada com a docents d’art dramàtic, han d’afrontar aquesta qüestió, poc després d’haver-se quedat en pana, enmig d’uns arrossars i d’una carretera que esdevindrà un atzucac en les seves vides.

Els neguits i el ressentiment, acumulats durant anys, es desclouen tot d’una, davant de la incertesa de si algú els vindrà a rescatar o no d’aquell lloc, on hi fa una calor insuportable, un element pertorbador que actuarà com a detonador d’una crispació que s’ha anat gestant des de fa dies.

Des del pati de butaques, l’espectador percep la tensió que batega sordament entre els dos protagonistes. Hi ha un malestar latent que interfereix en la seva conversa, però no se’ns revelen les causes fins al cap de molts silencis. S’anuncia una crisi. La mala maror ve de lluny.

El diàleg es torna punyent quan la veritat s’obre pas entre insinuacions, retrets i mitges paraules, fins que la seva relació es veu abocada a un final desolador, a un trencament, justament ara, quan el Gerard és a punt de jubilar-se. I és que algunes de les seves alumnes l’han acusat d’assetjament i d’haver estat abusant d’elles durant molt de temps, emparant-se en la seva situació privilegiada.

El Gerard ha estat esforçant-se per mantenir el tipus, però no és capaç de mantenir una conversa civilitzada amb la Isabel, perquè, per a ella, després de saber-se tot, ja no hi ha volta enrere. És un moment devastador, l’afer està apunt de sortir a la llum pública.

Un tercer actant, que s’esmenta només, ajudarà l’espectador a reconsiderar la situació des de la perspectiva que denuncia l’autora : l’Escola d’Art Dramàtic, la reputada institució on el Gerard i la Isabel treballen, s’ha dedicat a ocultar els fets sistemàticament i deliberadament durant tots aquests anys, segons el Gerard, per conveniència, per aquesta raó, ara, ell no està disposat a afrontar la situació tot sol como pretén la Isabel. Dolgut per la reacció de l’entorn acadèmic i familiar, amenaça amb arrossegar tothom en la seva caiguda, a la seva muller inclosa.

En realitat, ni el Gerard ni ella inspiren al públic cap simpatia. Primer, perquè cap dels dos ha negat els fets, donant a entendre, indirectament, que són culpables; segon, perquè miren de salvar el coll encara que això signifiqui perjudicar-se mútuament, tot acusant-se l’un a l’altre; I, tercer, perquè han acabat revelant-se com dues criatures monstruoses que es mouen només per l’interès, sense pensar en les alumnes i moguts per un egoisme caïnita.

I és que, en cap moment, ni el Gerard ni la Isabel no han donat cap mostra d’estar penedits, ni tenen intenció de reparar el dany que han causat a les seves víctimes. Ni tan sols semblen tenir consciència d’haver actuat malament, com palesa el mateix Gerard al final de l’obra, quan aborda aquest episodi vital seu com si es tractés d’una fotesa, o d’una mera anècdota que acabarà esvaint-se com el fum o com un mal passatger.

Aquesta és la vertadera dimensió moral dels personatges i, d’aquí, el títol que encapçala a seva obra com una conseqüència premonitòria. Juntament amb els elements escenogràfics, el títol ens ajudarà a delimitar, simbòlicament, el perímetre vital que hauran de recórrer els personatges a partir d’ara, un cop hem comprès la seva situació.

El Gerard i la Isabel s’han quedat encallats enmig d’un camí xardorós i no poden aixoplugar-se sota cap arbre. L’única casa que tenen més a mà està tancada i barrada. Es troben aïllats del món, sense ajuda, ni capacitat per reprendre el seu viatge, perquè se’ls ha espatllat definitivament el cotxe. Tot i que no quedi clar quin serà el pes que hauran de suportar per la seva culpa, els agradi o no, hauran d’emprendre camins diferents que els allunyaran l’un de l’altre definitivament.

Clàudia Serra (Alacant, 1996), l’autora d’aquesta obra, és una jove dramaturga que s’ha fet un nom com a crítica teatral i com a membre del comitè editorial de la col·lecció Narrativa, de l’Editorial Afers. Ha estat guardonada amb diversos premis i ha rebut força reconeixements. Amb l’estrena d’aquesta obra, de denúncia, va captivar l’entusiasme del públic i l’interès de la crítica.

Recomanat pel Servei de Biblioteques de Sant Cugat del Vallès

Un canvi en la llengua fa canviar la societat? 
El gènere gramatical és equivalent al sexe biològic de les persones? 
Si canviem el discurs desapareixerà el sexisme?

En aquest llibre (el més venut de no ficció en el moment de publicar-se), més de setanta dones amb amplis coneixements lingüístics reflexionen sobre l’anomenat llenguatge no sexista o inclusiu. S’aborda el tema des de la pluralitat, es parla dels usos i/o abusos que s’han fet sota certes banderes i es plantegen diferents alternatives respectuoses amb el llenguatge i amb les persones.

Carme Junyent, editora d’aquest títol, va ser una reconeguda lingüista catalana. Professora de lingüística a la Universitat de Barcelona, investigava en llengües amenaçades, antropologia lingüística i les llengües de la immigració a Catalunya. També dirigí el Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades i creà una extensa obra sobre la diversitat lingüística, reflexionant entorn la situació de diferents llengües del món i del català en particular.

Més informació:

• M. Carme Junyent a les Biblioteques
• Ressenya

Recomanat per Bib. Avinyó.

Aquest documental musical, és un concert  del geni i gran músic de soul, jazz, funk i pop Steve Wonder, gravat en directe al Nippon Budokan Hall de Tokyo al novembre de 1982. El repertori de l'actuació inclou grans èxits del cantant com: My cherie amour, You are the sunshine of my life, I just called to say I love you i molts més.

La present  gravació és una oportunitat única de veure un dels millors cantants i compositors del segle XX i XXI conegut per les seves actuacions en viu enèrgiques i captivadores ja que sempre ha tingut la reputació de ser un gran showman. Steve, cec al poc de nèixer, segueix fent concerts en directe als seus 74 anys. A part de la seva extraordinària veu, compta amb la seva genialitat tocant diversos instruments: piano, armònica, teclat i percussió. Un inoblidable concert és recomanable pels amants de la bona música.

Més informació:

• Stevie Wonder a les biblioteques
• Stevie Wonder a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. de Sant Fruitós de Bages.

La pel·lícula explica la història de tres noies d'origen xinès amb una realitat ben diferent Dues d'elles són filles d'immigrants que no parlen espanyol i treballen 14 hores en el bazar per donar un futur a les seves filles, i l'altra és una nena adoptada que comença a fer-se preguntes sobre la seva família biològica. Una delicada i valenta història sobre la realitat que viuen els immigrants, els fills d'immigrants que es volen sentir integrats i els fills adoptats que descobreixen el passat i aprenen a acceptar i donar valor a la seva identitat.

Més informació:

• Arantxa Echevarria a les Biblioteques

Recomanat per Carme Saldaña. Bib. El Pont de Vilomara i Rocafort.

Si ets lector de còmics per a adults (bé, diguem-ne també novel·la gràfica, que fa més interessant!), segur que conèixes aquest títol. Si no ets lector de còmics (nooo!!???, què esperes per provar-ho?), ara és el moment: ja s’ha publicat el darrer volum de la sèrie, el sisè. En castellà, perquè -i és una llàstima- la publicació en català es va aturar al tercer volum.

L’àrab del futur és una premiada sèrie autobiogràfica de Riad Sattouf, dibuixant de còmics molt popular a França (la gran potència europea del còmic). Sattouf ha estat col·laborador de revistes com  Fluide Glacial i Charlie Hebdo, a més de director d’un parell de pel·lícules. També és conegut per la sèrie Los cuadernos de Esther, que segueix les anècdotes reals d’una noia francesa, en 8 volums, dels 10 als 18 anys. Molt bona també.
L’àrab del futur explica la infantesa i adolescència de Sattouf, amb la particularitat que l’autor, nascut a França, és fill de mare francesa i pare sirià. El pare, professor d’història i gran defensor de les causes àrabs, vol assentar la seva família en un país àrab, on hi veu un gran futur, i viuran a cavall de la Bretanya francesa, Líbia i Síria, dos països regits aleshores per l’anomenat socialisme àrab. La història transcorre de 1978 a 2011, amb diferents esdeveniments històrics de fons, però es tracta sobretot d’una història personal, de l’autor i la seva família. Al llarg dels diferents volums assistim amb estupefacció i rialles al contrast entre dos mons que semblen irreconciliables, al creixement dels nens en un entorn que vist a través dels ulls del protagonista ens sembla grotesc, i al distanciament entre els dos pares.

Riad Sattaouf és un mestre de l’observació i de l’humor. Amb un dibuix senzill a dos colors, la seva narrativa és tremendament eficaç i divertida. Les aventures de la família, que a vegades poden ser terribles, es llegeixen amb un somriure constant. La veu del protagonista, amb el seu punt de vista infantil i adolescent, és una gran troballa. Llegireu el darrer volum amb recança, com qui s’acomiada d’un amic molt proper i la seva família, que us han acompanyat i que recordareu.

(Però tenim una bona notícia: a França Sattouf ja ha publicat el primer volum d’una seqüela, Moi, Fadi, le frère volé, prevista en tres volums, que explica els fets des del punt de vista del germà petit).

Més informació:

• Riad Sattouf a les Biblioteques
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bib. Sant Antoni Maria Claret. Sallent. 

Al llarg dels segles hi ha hagut remeieres, herbolàries i sanadors. Al Pirineu, aquestes dons eren les trementinaires. Un anhel de llibertat els duia a viure al marge, com viuen al marge les herbes que collien, i el desplaçament els era obligat: de l'Urgell a la Fenolleda, passant pel Quebec, Esperit de trementina és la història de tres generacions de trementinaires que viuen una vida dura, lliure i rica. La història petita i la gran història s'entrellacen a les vinyes de la Cecília, la Janina i la Bet.

Més informació:

• Lluís Llord a les Biblioteques
• Ressenya

• Lluís Llord presenta a Vic la seva primera novel·la, ‘Esperit de trementina’

Recomanat per Bib. Sant Pere Almató. Sant Feliu Sasserra.

Aquesta guia que us presentem 12 itineraris geològics per Sant Llorenç del Munt, l’ha escrit el Ferran Mota, professor de català, que ens pot sorprendre en un primer moment. Però l’autor és un autodidacte que ha investigat, i s’ha interessat pel tema. També és un excursionista que s’estima el massís de Sant Llorenç del Munt, i ha tingut curiositat per conèixer com es va formar.

El llibre comença amb una petita introducció on explica els fonaments geològics de la muntanya, els seus inicis, amb un llenguatge entenedor per a tothom. I a continuació ja podem començar els diferents itineraris que proposa, on ajudat per fotografies, assenyala algunes característiques des del punt de vista geològic.

Té de bo que els itineraris es poden realitzar sense necessitat de seguir cap ordre concret, a més de cobrir un buit molt important del coneixement de la geologia del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

Recomanat per Sara Codina. Biblioteca Central de Terrassa

Júlia Bertran explica amb gran sinceritat i rigor, la seva experiència de la reproducció assistida i les implicacions emocionals i ètiques que envolten la donació d'òvuls. Aborda els desitjos profunds de ser mare, les pressions socials i les decisions difícils que han de prendre. El llibre també reflexiona sobre el paper dels diners en aquest procés i com afecta les relacions entre les dones implicades. En definitiva, és una obra que convida a la reflexió sobre els dilemes que es presenten en el camí cap a la maternitat i les diverses formes que pot adoptar.

*Recomanació de la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Retrat d'una família anglesa, els Waterhouse, al llarg de diversos moments clau de la seva vida, establint un retrat de la societat britànica del segle XX. La història està construïda al voltant de set episodis que marquen les vides dels personatges principals, amb el focus en el protagonista, Philip, un home que, tot i viure en una ciutat pròspera i en una família benestant, està marcat per una sèrie de canvis personals i socials.

El relat s'inicia amb una mirada retrospectiva a l'any 1945, quan la família Waterhouse es troba en una situació de felicitat aparent, però ben aviat la novel·la mostra les tensions internes de la família a mesura que passen els anys. Els esdeveniments històrics com la Segona Guerra Mundial, els canvis socials, i les crisis econòmiques influencien profundament les vides dels personatges.

La història explora, a través de la mirada de Philip i d'altres membres de la família, com l’evolució del segle XX, la cultura britànica, les seves lluites i les seves alegries, afecten les decisions individuals i les dinàmiques familiars. Els set episodis, cada un marcat per un moment decisiu, donen forma a una reflexió sobre la vida, les relacions familiars i els canvis socials.

A través de Bournville, Coe ofereix una profunda crítica social i una reflexió sobre la identitat i el pas del temps, amb un estil narratiu que barreja l'humor, el drama i la crítica política.

Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Qui agafa la novel·la d'Elsa Plaza “Un tango para Emmy Langer” pot pensar que és simplement una novel·la criminal. Però jo no confio molt en aquestes classificacions per gèneres. Per què? Doncs perquè el que m'ha capturat més en aquest llibre és que m'ha traslladat a una època, la segona república espanyola i m'ha explicat les sensacions i les vivències de la gent a principis dels anys 30 a Europa. Per cert, no tan diferents de les que percebem avui dia pel mateix territori.

La viva descripció del barri del Raval de Barcelona, la seva gent, la misèria de la classe treballadora, les lluites i el moment de nova esperança per aconseguir aquest món millor amb què tothom somiava formen una bona part del llibre. A això hem d’afegir les converses entre totes les dones protagonistes del llibre que formen gairebé un manual de feminisme. Com jutjaven (jutgem?) les dones per voler sentir-se lliures, sortir de nit, anar a ballar? Per voler portar la seva vida com creien el més convenient, de vegades quedant-se soles, no com tota una tradició de centenars d'anys els imposava. L'assassinat d'una dona pot ser culpa seva?

És una novel·la escrita de forma captivadora que a part d’explicar una història, intenta escriure la història de les dones d’una època. O la història de les dones en general: els mateixos problemes; la criança, el treball domèstic, la por per caminar soles de nit, la feina i la independència de cada una. El perill d’acabar en un prostíbul, només perquè t’has atrevit a estimar un home. O morta. I l’eterna solitud: totes sentim el mateix, però poques vegades tenim la força d’unir-nos i lluitar per posar fi a la nostra situació par a totes i per sempre.

Més informació:

• Elsa Plaza a les Biblioteques

Recomanat per Bib. de Mira-sol Marta Pessarrodona. Sant Cugat del Vallès. 

En Gerald Durrell va ser uns dels naturalistes i divulgadors més importants del segle XX, com també un escriptor excepcionalment dotat per a la descripció humorística. Nascut a l'Índia als anys vint del segle passat era el menor d'una família britànica de quatre germans. El més gran de tots va ser Lawrence Durrell, autor del Quartet d'Alexandria i un altre afamat escriptor en llengua anglesa. En Gerald adult va treballar durant anys organitzant expedicions per a capturar animals pels zoos europeus fins que, gràcies als ingressos que va aconseguir amb el gran èxit literari, va poder fundar un zoo conservacionista a l’illa de Jersei.

Els Durrell es van expatriar a Corfú a començaments dels anys trenta buscant un clima més agradable que el de la costa anglesa. Havien viscut a l'Índia fins a la mort del pare, enginyer del ferrocarril, i no van aconseguir aclimatar-se a Anglaterra. Van viure quatre anys a Grècia fins a l’esclat de la Segona Guerra Mundial i les anècdotes acumulades durant aquest període donen forma tant a La meva família i altres animals com als dos títols posteriors del que s’ha anomenat “Trilogia de Corfú”. Els seus germans Larry, Leslie i Margo, en Gerry mateix i la seva mare Louisa es barregen a les pàgines de la novel·la amb la fauna autòctona de l’illa (humana o no) per a viure tota mena d’esbojarrades peripècies.

La molt poc convencional vida de la família, plasmada en la passió d’en Gerry pels animals, la de la seva mare per organitzar banquets i celebracions, la d’en Larry per convidar tota mena d’artistes i personatges peculiars sense avisar abans, la d’en Leslie per les armes i la de la Margo per prendre el sol i conèixer nois atractius, farceixen la lectura de bon humor i ganes de viure. I evidentment no es poden deixar de banda les aportacions hilarants dels amics grecs dels Durrell, amb el metge i naturalista Theodoro, i el taxista i home per a tot Spiro, encapçalant la processó.
Especialment recomanada si esteu passant un sotrac vital, La meva família i altres animals us farà riure sorollosament i us enlluernarà com el cant a la vida que va voler escriure Gerald Durrell.

Més informació:

• Gerald Durrell a les Biblioteques
• Gerald Durrell a la Viquipèdia
• D’expedició amb Gerald Durrell

Recomanat per Roser Jordà Sanuy. Bibliobús La Mola. 

Marta Orriols Balaguer va néixer a Sabadell el 1975. Es va llicenciar en Història de l’art, va estudiar guió cinematogràfic a l’escola de cinema Bandé a part i també escriptura creativa a l’escola d’escriptura de L’Ateneu Barcelonès. Col·labora amb mitjans com Catorze.cat i Núvol. A l’any 2019 li van atorgar el premi Òmnium a la millor novel·la en llengua catalana.

Aprendre a parlar amb les plantes explica la vida d’una neonatòloga anomenada Paula que amb 45 anys ha de reconciliar-se amb ella mateixa. S’enfronta d’una manera sobtada a una revelació i a una pèrdua. Acaba de perdre en un accident al Mauro, la seva parella, que poques hores abans l’hi ha confessat estar en una altra relació. Això suposa que ha de superar ella sola un doble dol que no tothom coneix. A través de les pagines de la novel·la, l’autora ens acompanya a reflexionar sobre temes com la dissolució de la parella, la lluita per la vida, la mort sobtada i la frontera de l’abans i el després que s’estableix per la pèrdua d’un ésser estimat. Parla sobre els sentiments contradictoris que li desperta el fet que la seva parella trenqués amb ella poques hores abans de morir. Li queda ràbia i rancúnia quan es pregunta fins a quin punt va conèixer al Mauro, que la va deixar per una dona més jove, però també li queda un dolor profund per la seva mort.

La protagonista ordena els seus pensaments en un relat delicat i intimista en el qual anem descobrint detalls de l’hospital on treballa, dels companys de feina, del seu pare i dels amics més propers. Ens narra amb senzillesa i determinació les coses quotidianes, com les plantes del Mauro, mortes i seques perquè ella es descuida de regar-les, de les seves rutines i de les emocions a flor de pell que la porten cap a la superació personal. La lectura d’aquesta novel·la emociona i reconforta a parts iguals. Molt recomanable!

Més informació:

• Marta Orriols a les Biblioteques
• Club del llibre
• Marta Orriols a la Viquipèdia

Recomanat per Maria Jesús Rodríguez Melero. Bib. Districte 3. Terrassa.

Novel·la magistral que aborda el matrimoni i el divorci després del franquisme amb realisme i sense dramatisme, en una època què el maltractament a les dones dins del matrimoni es vivia amb resignació i naturalitat.
És una història centrada en un model de dona tradicional i en un context rural carregat d’un masclisme persistent. La protagonista és una noia d’un poble petit anomenat Llucena. A través de la seva vida veiem una profunda radiografia de la societat rural de Castelló des dels anys setanta fins als noranta.
Es tracta d’una jove mestra, filla dels forners, que es cria sense haver sortit mai de la seva comarca. Narra la vida del poble, les costums i els canvis que es produeixen a nivell econòmic i social. Ella, com totes les dones del poble, pensa en casar-se i formar una família.
Una de les virtuts de l’obra és el to amb que narra l’acció. Fa servir un llenguatge àgil i distès en un registre local que aporta molta autenticitat als diàlegs.
Aquesta lectura ens convida a reflexionar, a revisar i a modificar conductes del tot inacceptables. Ens mostra l’exemple de persones que no volen acceptar el rol que els ha estat assignat. Algunes coses han quedat superades però encara queda molta feina per fer.

Emma Zafón (Llucena, 1987) és una periodista i escriptora valenciana que ha treballat en diverses redaccions del País Valencià, Aragó, Andorra i Catalunya. Ha tractat temes econòmics, polítics, socials i culturals. Ha sigut cap d’informatius del Canal Terres de l’Ebre, on va impulsar el primer telenotícies territorial de la Xarxa Audiovisual Local.
Casada i Callada (2023) és la seva primera novel·la en solitari després d’escriure “No iba a salir y me lié” juntament amb Chimo Bayo.

Més informació:

• Emma Zafón a les Biblioteques
• Emma Zafón a la Viquipèdia

Recomanat per Maria Jesús Rodríguez Melero. Bib. Districte 3. Terrassa.

El periodista freelance Karlos Zurutuza ens porta, amb el seu relat, a un món desconegut per la majoria, al Balutxistan, un territori esquerp i poc poblat, avui dividit entre tres països, Pakistan, Iran i Afganistan. De la seva mà coneixem la dissortada història del poble balutxi, ofegat per l’opressió dels estats en què està separat.

Es tracta d’un territori on els balutxis, dividits en diferents tribus, conviuen, no sempre de forma pacífica, amb altres pobles com els paixtuns, panjabis, hazarís i on existeixen profundes divisions confessionals, dins de l’islamisme mateix, entre el majoritaris sunnites i les comunitats xiïtes ismaelites, ahmadies i sufís i amb altres religions amb presència a la regió com cristians o jainistes. El poble balutxi destaca per ser el més laic, encara que això no lliure a les dones de patir una forta opressió patriarcal.

El fonamentalisme religiós, tant el sunnita, com en la zona iraniana el xiïta, ha afegit més violència a un territori on actuen també diferents guerrilles balutxis, grups terroristes formats per fonamentalistes islàmics i milícies paramilitars a sou del govern pakistanès.

La resistència balutxi, tant la pacífica, com l’armada, ha estat durament reprimida per Pakistan i Iran, els assassinats i desaparicions d’activistes és constant, així com els empresonaments i les tortures.

La majoria de la població del Balutxistan viu en la pobresa, encara que és una zona rica en recursos minerals que són explotats per empreses multinacionals. Darrerament destaca la presència xinesa, molt interessada en el port de Gwadar, el més important de la zona, com a sortida dels seus productes, sempre sense tenir en compte als habitants de la zona.

L’autor ens apropa, doncs, a la història i l’actualitat del poble balutxi, a les seves formes de vida i de resistència. Les entrevistes a diferents habitants del Balutxistan donen veu a un poble silenciat a la nostra premsa.

Més informació:

• Karlos Zurutuza a les Biblioteques
• Karlos Zurutuza a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Volpelleres-Miquel Batllori. Sant Cugat del Vallès.