La baixista i cantant Ëda Diaz combina els ritmes llatinoamericans amb el pop i la música electrònica en el seu primer àlbum. Una proposta fresca i acolorida que combina el passat amb el futur. Un pont entre Medellín i les arrels familiars de la cantant amb les influències del pop del seu país natal, França.

Una diversitat musical que es veu reflectida en les artistes favorites de Diaz: des de Bjôrk, James Blake, les germanes Goadec o Sophie Bustec, àlies La Chica o Juana Molina, fins els ritmes llatinoamericans de Julio Jaramill, Lucho Bermúdez  i Carlos Gardel. A cop de boleros, bambuco, cúmbies, tangos, vallenato, ritmes del carrer, electrònica i pop poc convencional Ëda Diaz conforma el seu ecosistema musical on les seves arrels són presents i transformades musicalment en ritmes acolorits i moderns.

Cada cançó de l’àlbum fa referència a una de les seves melodies tradicionals preferides, sovint transmeses en l’àmbit familiar. El títol de l’àlbum fa referència a l’èxit de Joe Arroyo (y su orquesta La Verdad) de l’any 1990 “Suave bruta” https://www.youtube.com/watch?v=wrT4PohJVcE

La cançó “Nenita” és una conversació fictícia de la cantant amb la seva àvia sobre la vida, l’eternitat i la convivència de la nostàlgia del passat amb el present.

Mentre que el títol “Tiemblas” s’inspira en el músic Rafael Escalona, un dels grans autors del vallenato. El vídeo està dirigit per Silvia Lorenzini, una cineasta també amb arrels colombianes.

Mestissatge i una amalgama de sons tradicionals i nous que traspuen bona música per allà on passen.

https://www.youtube.com/watch?v=L02kLGp7LfI

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals*

Escolta les novetats de música a Spotify

Les algues han après a sobreviure a la totalitat del nostre planeta. S'han adaptat a tots els entorns i a totes les geografies, des dels glacials opalins fins als llacs d'escull cremats pel sol, des dels mars saturats de sal fins a l'aigua dolça dels rius.

D'etimologia llatina, alga vol dir "herba que creix en l'aigua", cosa incorrecta perquè no són herbes. Els asiàtics les anomenen "verdures de mar", definició que s'ajusta millor a la seva veritable naturalesa, els seus sabors i els seus beneficis.

Les algues constitueixen autèntiques bombes nutricionals carregades de fibres i micronutrients. Són baixes en greix i posseïxen gran quantitat de vitamines A, C, i K, a més a més de ferro, iodo, magnesi, fòsfor i zinc.

Són els únics vegetals capaços de proporcionar vitamina B12, necessària pel bon funcionament del cervell. Així mateix, contenen omega-3, de gran importància pel sistema cardiovascular i la regulació dels nivells de colesterol.

De l'alimentació a la medicina, de les biotecnologies marines a la restauració de les mars, les algues ofereixen, segons l'autor, “un camp d'innovació i solucions concretes als desafiaments globals. Si aprenem a conrear-les de manera sostenible, les algues podrien alimentar a la humanitat, substituir el plàstic, descarbonitzar l'economia i reconstruir els sistemes marins”. Vincent Doumeizel ha viatjat per tot el món per a interpel·lar a investigadors i professionals implicats (des del sector de l'agroalimentació fins a la medicina, la biologia marina o la climatologia) sobre les infinites possibilitats de les algues.

Les seves conclusions s'exposen en aquest llibre ple d'esperança i coneixement, que acosta al gran públic una aventura científica i històrica en la qual ja estem embarcats.

Recomanat per Vicky Romo. Biblioteca Antonio Martín. El Prat de Llobregat

Matilde E., amb el cognom amagat perquè l'artista de Mallorca protagonista d'aquesta novel·la, que no biografia, és una dona sense veu, oblidada, com l'espai buit dins d’un tortell. Només en sabem que no en sabem res.

Aquesta és la quarta gran novel·la de la Maria Escalas, un èxit rere èxit, que Virginia Woolf ja deia que és normal, això, la felicitat crida la felicitat. En aquest cas sembla que torna a fer el mateix que amb la segona, apropar-se a allò més psicològic que no a la narració dels fets i prou. Ja ho fan, això, els autors, escriure sobre el mateix tant com contradir-se, buscar i elucubrar, moure's entre realitat i imaginació.

Com aquesta història sobre uns fets hipotètics que és l'excusa per deixar anar el riu de la seva creativitat, a través de molts punts de vista que conformen un calidoscopi narratiu. Amb unes ganes d'escriure que en un parell de passatges sembla que digui que són una passió, no un propòsit d'èxit, de fama, de diners. Per a ella, aquesta escriptora, que té el talent, el geni, i les ganes d'exercir-los. Que n'hi ha que van darrere i darrere l'art, els malaguanyats, i d'altres es permeten el luxe de no aprofitar el talent.

La Matilde Escalas seria malaguanyada no perquè no tingués talent, sinó perquè es creu que era a l'ombra de Santiago Rusiñol, de qui tot sembla indicar que n'estava enamorada. Perquè ens enamorem dels qui són com nosaltres, i els artistes es cerquen entre ells. Tot i que ell era pintor i escriptor, i ella una compositora sembla que molt bona. Relacionada també amb el gran Erik Satie i Isaac Albéniz.

I és que al llarg de la història el masclisme ha estat el normal. Schopenhauer ho era, i ho era Petrarca per molt que estimés Laura. Això ha fet que les dones artistes pràcticament no hagin surat. És molt ben trobat que ella era com la lluna "que reflectia la llum d'en Rusiñol i no s'aturava a brillar amb la seva". Com Jane Austen, ella no necessitava ser parella d'un geni, ella era el geni, serà per això que no es devia casar. Sol passar quan estimes que ets com un aneguet lleig, i en aquest cas la Maria Escalas l'ha convertit en un cigne.

Tot el llibre és fet de paral·lelismes, d'idees que es repeteixen, per arribar més al lector. Com Rusiñol i Matilde tenien talents i vides paral·lels, i com hi ha una història superposada a la novel·la de la qual no parlarem aquí. El temps n'hauria de fer un clàssic, d'aquesta obra tan justament premiada a Mallorca, però mentrestant no deixeu de llegir-la.

Més informació:

• Maria Escalas a les Biblioteques

• Pàgina web de l'autora

Recomanat per Helena Bonals. Biblioteca Tecla Sala. L'Hospitalet de Llobregat. 

Torna un dels renovadors del jazz contemporani més importants. Aquest cop acompanyat de col·laboradors xops fins a la medul·la de l’estil de Washington:  Thundercat, Taj i Ras Austin, Patrice Quinn, DJ Battlecat, Brandon Coleman, Terrace Martin, George Clinton, D Smoke  i BJ The Chicago Kid a la música; i Cameron Graves, Ronald Bruner Jr Tony Austin i Miles Mosley a la producció. Però l’acompanyament no es redueix a grans músics, també hi participa la filla de Kamasi, de 3 anys d’edat, al piano a “Asha The First”. Es la nena que saltironeja al voltant del saxofonista a la portada de l’àlbum. Una amalgama de col·laboracions, provinents d’altres gèneres musicals, que dona com a resultat un dels àlbums de l’any amb estils que van des del funk, passant pel minimalisme de la flauta de André 3000 a “Dream State”  fins als tretze minuts de “Road to Self (KO) de ritme frenètic. L’autor torna a donar protagonisme a les bases electròniques, especialment la percussió.

El mateix músic ha definit aquest treball com un àlbum de ball, però no literalment. A l’igual que el ball és moviment i expressió, la música també expressa l’esperit a través del cos.

Si amb “The Epic” Washington va sacsejar el jazz actual com ningú ho havia fet abans durant dècades, amb aquest nou treball demostra que el músic és un dels principals referents i innovadors del jazz actual. I ho fa per a delit de tots els amants de la bona música, del jazz i de noves propostes musicals.

Cos, ànima i jazz. Tot està inclòs en aquest àlbum i per a mostra el videoclip “The Prologue”.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals* Escolta les novetats de música a Spotify

Marisa Madieri, va néixer a Fiume el 1938, i va morir a Trieste el 1996. Escriptora d’una obra curta, però intensa i de qualitat, fou la parella de l’escriptor Claudio Magris.

Verd aigua, és un tros de vida, quasi una autobiografia, a tall de diari (del 24/11/1981 al  27/11/1984) que explica la infantesa i joventut de l’autora, els dramàtics fets de l’exili des del seu Fiume natal, fins a Trieste on l’acollida, en un principi, no va ser tan entusiasta com esperaven.
Des del record de la seva maduresa, de dona cassada i amb fills, professora, amb interessos socials, Marisa escriu aquest dietari en el qual va fent salts al passat i al present, i també en certa forma desafia el futur.

El relat de la dona adulta està escrit sense presses, i sense jutjaments ni odi, només des del record dels seus ulls de nena i de les històries de la família. Però també atenta al present, va entrellaçant històries de la seva vida quotidiana, de la seva feina com a professora, de la seva malaltia, dels seus fills, del company Claudio, de la seva militància social i de voluntariat.

Totes les dones de la família, i Marisa per descomptat, tenen un gran pes. En una constel·lació d’àvies, ties, cosines, les dones han jugat un paper superior en enfront dels homes, dels quals algunes de les àvies tractaven amb cert menyspreu:
L’àvia Madieri, deixà el seu marit i s’instal·là a Fiume amb el fill que espera, i dona peu al naixement d’una nova nissaga, que continua amb ella i amb el pare de l’autora.

L’àvia Quarantotto, mare de la seva mare, amb deliris de grandesa, controladora, manipuladora, dominadora fins a l’últim moment de la seva vida, malgrat la decrepitud de la vellesa.

L’àvia Anka, última esposa del seu pare, i salvaguarda dels records familiars, com una relíquia.
La mare de l’autora, pàgines plenes de tendresa i breu descripció colpidora de la malaltia de l’oblit, i de la mort.
Una desfilada de ties, cosines i germanes, en les que no entra massa, però que estan representades en tot el cosmos de personatges del relat.
D’una singular història geogràfica i política com és l’estat de Fiume, la república posterior creada per D’Annunzio, que resistí alguns mesos la independència de Fiume; a l’èxode de la població italiana cap a Trieste, on van ser rebuts com a refugiats (la història sempre es repeteix), i on van ser allotjats en edificis precaris, en habitatges de paper...

De tota aquesta vivència Madieri escriu un relat de vida, deixa el testimoni, acompanya el pas del temps de la memòria, i ens deixa una novel·la que suma el passat i el present, sense acritud ni judicis, amb melancolia i tristesa, a voltes nostàlgica, només mostrant els fets tal qual els va viure i els recorda.

Amb una prosa plena de poesia, hi ha pàgines d’un gran lirisme, grans evocacions de paisatge i de la descripció de l’aigua, dels diferents colors de l’aigua. Una obra breu, de poca extensió, que diu molt. Una joia que calia descobrir. Com diu Claudio Magris en el magnífic postfaci del llibre, “les característiques de l’escriptura de Marisa era la claredat, la precisió més absoluta, la paraula exacta, els elements que formen la poesia.”

Més informació:

• Marisa Madieri a les Biblioteques
• Marisa Madieri a la Viquipèdia
• Curiositat sobre l'estat independent de Fiume, creat per Gabrielle D'Annunzio

Recomanat per M. José Maya García. Bib. Jordi Rubió i Balaguer. Sant Boi de Llobregat. 

Novel·la ambientada al Budapest i a Roma dels anys 40 del segle XX, és una historia d’amor amb tres protagonistes. L’autor divideix el relat en tres parts, tres monòlegs on cada personatge ens explica la seva versió dels fets, veiem així com els mateixos fets esdevenen episodis diferents segons qui ho explica.

La història resulta una bella reflexió sobre l’amor, l’amistat, la gelosia, el sexe, el desig, la mort…les classes socials, el capitalisme i el sentit de la vida. És també el relat d’un món ferit de mort pels totalitarismes.

A través de les seves pàgines veiem al seu autor i la seva vida, un home que va patir les guerres mundials i l’auge dels diferents totalitarismes nazi i estalinista del segle XX.

Considerat com un dels escriptors més importants de la literatura centreeuropea va haver d’exiliar-se d’Hongria on les seves obres van ser prohibides.
Acaba els seus dies als Estats Units i va ser a començaments dels anys 90 quan es van redescobrir les seves obres.

Més informació:

• Sándor Márai a les Biblioteques
• La dona justa. RTVE

Recomanat per Bib. Pilarin Bayés. Santa Coloma de Cervelló. 

La filosofia al tocador (1795) del Marquès de Sade és un dels textos clàssics més controvertits de tots els temps. Edicions de la Ela Geminada el recupera a través de “Idil·lis”, una col·lecció de llibres sobre literatura eròtica exclusivament en català que vol reivindicar i repensar aquest gènere sovint marginat. 

Eugénie passa uns dies en mans d’uns institutors que la iniciaran en el llibertinatge, la crueltat i la perversió. Però les lliçons que rebrà la noia no només la guiaran en el descobriment del cos i dels plaers sexuals sinó també en una filosofia de vida que rebutja qualsevol precepte moral i convenció establerta.

Més informació:

• Marquès de Sade a les Biblioteques
• La Filosofia del tocador a la Viquipèdia
• Marquès de Sade a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. El Molí. Molins de Rei. 

Xavi Coral, periodista català conegut per la seva carrera televisiva, debuta en el món literari amb "Aprendre a esquivar les bales". Inspirada en les memòries del seu avi, la novel·la narra la història d'en Josep Trullàs, un jove republicà de Terrassa que s'allista per defensar la República durant la Guerra Civil espanyola. La trama segueix el viatge d'en Josep des del front de l'Aragó fins a la batalla de l'Ebre, i culmina amb la duresa del camp de refugiats de Sant Cebrià, on molts soldats van patir llargues penúries.

Coral construeix una narració emotiva i propera que busca donar veu a una generació marcada per la guerra i el silenci imposat. És una lectura recomanada per aquells que desitgen entendre millor els efectes d’aquest conflicte en les vides anònimes que van haver d’aprendre a esquivar les bales. Una novel·la on malgrat que les circumstàncies són ben adverses també es viu una bonica història d’amor i d’amistat.

Més informació:

• Xavier Coral Trullàs a les Biblioteques
• Xavi Coral Trullàs a la Viquipèdia 

Recomanat per Bib. Josep Maria López-Picó. Vallirana. 

A l’Oest americà no està ben vist que una dona se surti del paper que la societat li ha marcat. Però l’Ab Stenson no és una dona com les altres. Ella tria el seu propi camí i s’enfrontarà amb els homes que calgui per conservar el seu bé més preuat: la llibertat. Fugint de la justícia, el seu camí i el del jove Garrett es creuaran i els durà a viure una aventura amb olor de whisky i pólvora a l’altura dels millors westerns.

“Sense fe ni llei” és una mirada fresca i diferent, des de la novel·la juvenil, al gènere d’aventures del Far West. Ens presenta uns personatges ben definits i una protagonista forta, enlluernadora i que no s’arronsa davant l’adversitat. L’obra és una de les més celebrades de l’escriptora francesa Marion Brunet. L’autora, molt reconeguda al seu país, ha rebut una trentena de premis en la seva trajectòria literària, dels quals destaquem el Premi Pepite d’Or, el més important en la categoria juvenil a França, per “Sense fe ni llei”.

Més informació:

• Marion Brunet a les Biblioteques 
• Fragment disponible al web de l’editorial

Recomanat per Roser Fortuny Valdivielso. Bib. Municipal de l'Ateneu. Esparreguera. 

En aquest llibre, el periodista Xevi Masachs, redactor de la secció d’esports del diari El Punt-Avui, ens explica quines han estat les accions que ha dut a terme el Girona Futbol Club per arribar a la primera divisió i mantenir-se en la zona alta de la classificació.

Ens explica amb tota mena de detalls l’adquisició del club per part d’una societat francesa, de com Pere Guardiola i Delfí Geli n’agafen les regnes i de com aconsegueixen ascendir i arribar a classificar-se a la Lliga de Campions amb un equip humil.

Rua de l’ascens a primera divisió del Girona FC :

Obres sobre el Girona FC al catàleg Aladí : https://aladi.diba.cat/search~S171*cat/d?Girona+F.C

Recomanat per la Biblioteca de Ponent de Sabadell.

Quatre amigues a punt de fer quaranta anys, en quatre situacions vitals molt diferents són les protagonistes d’Agua chirri, el primer còmic de Cati Baur que trobareu a les nostres biblioteques.

Aquestes quatre dones tenen en comú la necessitat de fer un gir a la seva vida, i aquest moment els arriba quan es fan la pregunta: “Què faríem si ens toqués la loteria?”. I a partir d’aquí comença a perfilar-se el seu nou futur conjunt. Doncs muntar un bar. On servir té i licors lleugers. I també fer tallers de manualitats i classes de ioga. I vendre llibres.

Aquesta divertida història ens presenta la crisi dels quaranta d’una manera simpàtica, amb uns personatges entranyables dels quals t’enamores a primera vista. L’autora fa un retrat de la seva quotidianitat, en què, com a la vida, es barregen els temes i situacions més banals, amb els moments més delicats i transcendents. I tot això acompanyat d’un dibuix acolorit amb aquarel·la que farà les delícies de les seguidores i seguidors de la Camille Jourdy, autora entre d’altres de la sèrie Rosalie Blum.

Si li hem de posar una pega a aquesta història és que no puguem anar a la cafeteria de veritat a compartir un moment amb aquestes amigues i gaudir de les seves peripècies, ja que el còmic ens deixa amb ganes de saber-ne més.

Més informació:

• Cati Baur a Instagram
• Cati Baur a tebeosfera
• Camille Jourdy al catàleg Aladí

Recomanat per Daniel Rio Romo. Biblioteca Central d’Igualada.

Barbara Pietruszczak és una periodista i educadora sexual polonesa especialitzada en llibres per a infants i joves, a la seva obra aplica una mirada educativa i divulgativa i de positivitat corporal, especialment durant etapes de transició com la pubertat. Pietruszczak combina coneixements científics amb un estil accessible per fer que els seus llibres siguin útils i entenedors per a totes les edats.

Anna Rudak és una reconeguda il·lustradora, també polonesa, que treballa principalment en llibres infantils, publicitat i disseny gràfic. La seva estètica és vibrant i acolorida, utilitza traços simples però expressius que connecten fàcilment amb els més joves. Les seves il·lustracions complementen perfectament el missatge del text.

Pubertat positiva per a nois és una guia adreçada a nois d'entre 8 i 12 anys que s'endinsen en aquesta etapa de la pubertat. El llibre aborda amb sensibilitat i empatia els canvis físics i emocionals propis d'aquesta fase, ofereix informació clara i accessible per ajudar els joves a comprendre i afrontar aquesta transició i construir un llenguatge positiu cap al propi cos.

L'obra ha estat traduïda al català per Edicions del Pirata i forma part de la sèrie Cap a l’Adolescència que es complementa amb el llibre Pubertat positiva per a noies.

Aquesta guia és una eina útil per a families i docents i, sobretot, per als mateixos nois que busquen entendre els canvis que experimenten, ja que fomenta una actitud positiva i saludable envers el creixement personal i la percepció d’un mateix.

Recomanació feta per: Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer

La sèrie Feud: Capote vs. The Swans (2024) de FX ens porta al txup txup de l’alta societat de Nova York de meitat del segle passat. Que ens agrada mirar per un forat les misèries dels poderosos! No en va són de la mida d’un campanar. 
Truman Capote era una persona excessiva. En el nostre dia a dia, però, ens topem amb moltes persones que necessiten  fer-se notar, però en diem corcons, fatxendes o ploramiques, segons el cas i el nostre propi humor. Truman Capote és una mena estranya de garsa, com l’ocell arreplega tot allò vermell i lluent. El modus operendi de Truman Capote és tant senzill com fàcil d’imitar: parar l’orella a les converses dels altres i pescar tant com es pugui. L’escriptor, a diferencia d’una garsa ordinària amb bec i plomes, dóna tant o més del que pren.
Si després de veure Feud us venen ganes de saber més coses de Truman Capote, una bona opció és el recull de contes fet per Anagrama el 2005 i posteriorment reeditat en diverses col·leccions, en tant que molts d’ells són autobiogràfics. Als contes podeu trobar el nen que va ser, especialment a: “Un recuerdo navideño”(1956), “El invitado del dia de Acción de gracias” (1967)  i “Una navidad” (1982). Per cert, els dos primers també amb versions telefilm, protagonitzades per Geraldine Page, abonada als premis Emmy de l’any que tocava. 

Si voleu continuar amb aquest viatge pel nen Truman, podeu llegir Matar un rossinyol. (1960) de Harper Lee o veure el film clàssic de 1962 protagonitzat per Gegory Peck. El personatge del petit Dill està inspirat en ell. Harper i Truman, eren amics d’infantesa i veïns. Com bons nens estranys que eren feien coses estranyes, com ara anar d’espectadors a les vistes del jutjat de Monroeville (Alabama), no se’n perdien una. Ben mirat, quin magnífic lloc per uns futurs escriptors: exposició de fets, composició d’imatges acurades per restituir la veritat, precisió en el llenguatge... Un regal.
Una altra reflexió: què ho fa que els grans escriptors surten per barris? Aquesta pel·lícula està per fer.

Més informació:

• Truman Capote a les Biblioteques
• Truman Capote a Biblioteca Virtual

• Truman Capote a la Viquipèdia

Recomanat per M Rosa López Llebot. Bib. Aigüestoses. Sant Andreu de la Barca.

Vint-i-tres anys després de la seva controvertida presentació mundial a Cannes, finalment tenim la possibilitat (legal) de descobrir aquest film de culte de la no menys de culte directora francesa Claire Denis.

Oficialment, el film explica la història d’un matrimoni estatunidenc que marxa de viatge de noces a París. Les motivacions del marit, però, són localitzar i matar a un doctor i a la dona d’aquest, la qual té comportaments violents i necessitats hemoglobíniques ben sospitoses…

Com va fer Abel Ferrara a mitjans dels anys noranta amb “The addiction” (cinta també disponible a diverses biblioteques), Denis li dona la volta a la truita dels films de 'xucla-sangs', i ella mateixa vampiritza el gènere de vampirs, donant forma a una pel·lícula de sensualitat deprimida, de calma tensa, de fantasia ressacosa sobre debilitats humanes ben reconeixibles.

A més, es fa acompanyar d’un repartiment d’amics del salt mortal i d’eternes promeses (Vincent Gallo, Beatrice Dalle, Tricia Vessey, Alex Descas, Nicolas Duvauchelle…), i dels seus fidels Tindersticks trobant el to just de la banda sonora (que, paradoxalment, sí es va publicar a l’època i ha estat disponible a les biblioteques des de llavors).

Un film extraordinari (en sentit tant de màxims com de mínims) que Denis va realitzar a inicis de segle -2001-, en el bell mig dels seus anys de gràcia, després de la seva obra mestra, “Beau travail” (1999), i abans del drama romàntic “Vendredi soir” (2002).

Més informació:

• Claire Denis a les Biblioteques
• Banda sonora “Trouble every day”

Recomanat per Arnau Espinach. Bib. Joan Pomar i Solà. Sant Esteve Sesrovires. 

Podria ser una novel·la històrica, per explicar un moment determinat d'Espanya (la Segona República); podria ser un drama rural, ja que narra les peripècies d'alguns veïns d'Abra, un poble de la província de Còrdova; o un text costumista pels oficis i la gent que apareixen... Però és tot això i molt més. És un llibre de rabiosa actualitat. Un jove deprimit pel determinisme d'haver nascut en la família i lloc que li ha tocat i per haver-se de dedicar a un ofici que li ve del pare i que troba sense sentit, troba el seu lloc a través de la lectura d’El Quijote. La lectura el rescata i es converteix en la millor teràpia. Diem que és una obra d'actualitat perquè alguns joves postpandèmia també troben absurda aquesta societat que no els deixa desenvolupar-se d'una manera fluida i amable. Trobar feina és com una gran fita costeruda. O, una vegada es treballa, qualsevol iniciativa queda encotillada per normes interessades i plenes de prejudicis. Però no penseu pas que el contingut és negatiu. Tot i el drama de coincidir l'acabament del llibre amb la Guerra Civil espanyola, el missatge final és molt positiu (i si no, espereu a llegir què serà l'Ínsula Esperanza).

Els personatges principals són Mateo, un jove pastor i un mestre d'escola, Lázaro Esquivel. Són un Quijote i Sancho d'una època diferent de la de Cervantes, envoltats per molts altres habitants del poble, amb funcions tan importants com la de carter d'una zona rural. A més d'algunes persones reals com Juan Ramón Jiménez i Zenobia Camprubí, Lorca o Ramón J. Sender.

El llibre està dividit en capítols titulats de manera descriptiva com a El Quijote original. Però hi ha un altre llibre protagonista: El capital. Arriba un moment en què Mateo no en té prou amb Cervantes i demana un altre text digne de ser llegit i el de Marx és l'elegit (serà Làzaro qui li proporciona). El pastor procedeix llavors a llegir el text al seu ramat, detectant preferències: les ovelles són cervantines i les cabres marxistes. El llibre sencer està ple d'humor.

L'autor, Pablo Santiago Chiquero (Valenzuela, Córdoba, 1981), és llicenciat en periodisme i ha treballat com a guionista per a Canal Sur. Actualment viu a Heidelberg (Alemanya). Ha publicat 'Historias del Guadalquivir', un viatge antropològic i literari per Andalusia i 'Once goles y la vida mientras', relats literaris sobre futbol.

Us ben asseguro que les aventures i desventures d'aquests Quijote i Sancho a la cordovesa no us deixaran indiferents. Tot i que aparentment té una estructura que sembla antiga, gairebé barroca, és un text inoblidable, d'aquells que deixen un bon regust.

Més informació:

• Pablo Santiago Chiquero a les Biblioteques
• Encuentros Canal Sur | Pablo S. Chiquero, escritor  

Recomanat per Anabel López. Bib. Montserrat Roig. Sant Feliu de Llobregat. 

Argentina, juny del 1956. Un fallit intent revolucionari contra el règim militar que havia destituït a Juan Domingo Perón un any abans, va desencadenar una operació clandestina per a eliminar als opositors al règim. En un abocador dels afores de la capital, un grup de civils varen ser afusellats abans inclús de decretar-se la llei marcial. Durant setmanes va escampar-se el rumor que alguns d’ells havien sobreviscut...

El 1957, nou anys abans de la publicació de A sang freda de Truman Capote, el periodista argentí Rodolfo Walsh publicà Operación Masacre, considerada avui dia com la primera novel·la de no-ficció (o novel·la periodística, o nou periodisme..., les definicions d’aquest gènere són variades). Fonamentada en expedients, informes, declaracions i entrevistes a testimonis i, sobretot, a supervivents d’aquell cruel episodi, la novel·la narra un greu cas de terrorisme d’estat: les execucions de nombrosos civils i militars que van formar part d’un aixecament pro peronista contra el règim dictatorial instaurat després del derrocament del govern del president Perón el setembre del 1955. Cal dir que Walsh va ser assassinat a trets per un grup de militars el 25 de març de 1977, durant la presidència-dictadura militar de Jorge Videla. El seu cos mai va aparèixer.

Més informació:

• Rodolfo Walsh a les Biblioteques
• Rodolfo Walsh a la Viquipèdia
• Documental sobre Rodolfo Walsh a Youtube
• Fitxa de la pel·lícula Operación Masacre (1973), basada en el llibre  

Recomanat per Nacho García Morcillo. Bib. Joan Margarit. Sant Just Desvern.

Thor inicia una nova etapa com a rei d’Asgard i també s’estrenen en el reialme del deu del tro Donny Cates al guió (amb treballs com Thanos, Guardianes de la Galaxia, La Muerte de los Inhumanos i el còmic independent Country) i Nic Klein al dibuix. Un tàndem que entoma el traspàs del testimoni del guionista i rei de Marvel: Jason Aaron.

Cates resol magníficament el llegat de Aaron que situava a Thor en el tro d’Asgard i Loki com a rei de Jottunheim. Un Asgard que ha canviat la magnificència dels palaus d’or i plata per la sobrietat de la fusta i la pedra. La retirada del camp de batalla de Thor és interrompuda per l’aparició de Galactus, el tità destructor que porta notícies devastadores. L’hivern negre, amenaça amb destruir tot l’univers conegut. Una espècie de massa d’energia fosca que només Galactus, amb l’ajuda de Thor, poden aturar.

Cates recupera a Donald Blake, alter ego oblidat de Thor, que viu plàcidament en un univers paral·lel creat especialment per a ell. Quan el deu del tro decideix intercanviar-se amb Blake descobreix que el món idíl·lic de Blake ha estat devastat i que aquest inicia la destrucció d’Asgard.

Un còmic essencial dins de la trajectòria de Thor. Esperem que Donny Cates es recuperi aviat per portar al deu del tro al lloc que es mereix dins de l’univers Marvel. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Un manual imprescindible tant per a aquells que es volen iniciar a la marxa nòrdica com pels que volen perfeccionar el seu mètode.

Jordi Pau Caballero és tècnic esportiu en mitja muntanya i instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya i de la Escuela Española de Alta Montaña i membre de l’Asociación Española de Guías de Montaña. La seva extensa experiència el va portar, l’any 2007, a la marxa nòrdica. Actualment és director d’España Modern Nordic Walking Academy i de Catalunya Modern Walking Academy.

La marxa nòrdica és una aportació finlandesa que implica a tot el cos en l’acció de caminar amb l’ajuda de bastons. El seu origen prové dels mètodes d’entrenament dels esquiadors de fons finlandesos durant l’estiu, quan utilitzaven els bastons d’esquí per caminar, córrer i saltar. La marxa nòrdica es diferencia de caminar amb bastons no només pel disseny dels bastons de senderisme sinó per la tècnica empleada al caminar.

L’autor proporciona un ampli context històric per situar el recent naixement i expansió de la marxa nòrdica. Detalla els beneficis de la seva pràctica a nivell físic i social. Un esport que es pot practicar a qualsevol època de l’any, amb un escàs cost de materials, un baix impacte i que genera una sensació de benestar molt alta.

Inclou capítols dedicats al material, la nutrició, mètode, programa d’entrenament tant per a nivell debutant com per als experts en marxa nòrdica.

Es complementa amb una bibliografia i un llistat de pàgines web.

Una guia essencial per als amants d’aquest esport.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals