Un homenatge a les novel·les d'aventures victorianes que mantenen l'atenció i suspens fins al final.

Nadal de 1884. El jove metge i aspirant a escriptor Arthur Conan Doyle és convidat a una sessió d'espiritisme en una casa del East End londinenc. La vetllada dona un gir macabre quan dues persones són brutalment assassinades, i el propi Doyle està a punt de córrer la mateixa sort. El seu salvador és Jack Sparks, un enigmàtic aventurer i mestre de la disfressa que afirma ser agent especial al servei de Sa Majestat la Reina Victòria. Sparks revela a Doyle que ha estat marcat com a objectiu per una sinistra secta de satanistes coneguda com la Germanor Fosca. Units pel perill, Doyle i Sparks s'embarquen en una trepidant persecució que els portarà des dels foscos carrerons de Londres fins als racons més remots d'Europa, enfrontant-se a amenaces tant humanes com sobrenaturals. La seva única pista és una llista amb set noms: els líders de la Germanor. En el seu camí, es creuaran amb societats ocultistes, practicants de màgia negra, gàrgoles que cobren vida, científics fora de polleguera i figures emblemàtiques com a Madame Blavatsky i Bram Stoker. El destí de l'Imperi britànic penja d'un fil, i només ells poden evitar la seva caiguda.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

N'hi ha prou amb acceptar les coses com són per a sentir-se satisfet? Carmen, lectora obstinada, encara no ho té clar. Després d'una vida decebedora viatjant pel món com a dona florero d'un diplomàtic fracassat, tracta de dotar els seus dies de sentit exercint de voluntària en una biblioteca pública. El record fortuït d'unes vacances que va passar al Mediterrani quan era adolescent, en les quals va descobrir l'amor, la porta a embarcar-se en un viatge a Itàlia per a posar la cirereta final a una història incompleta i, així, donar forma literària al seu passat. Magistral novel·la sobre la importància de la fabulació, ja sigui en les pàgines d'un llibre o en la pròpia biografia, una autèntica oda als lletraferits que fan de la seva vida literatura.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Una dona viatja per trobar-se amb un home i, pel camí, escriu una carta que no enviarà mai: un balanç de vida a través de les seves relacions passades que li serveix d’excusa per reflexionar, entre d’altres coses, sobre el desig, les traïcions, les desigualtats, l’ambició i el pas del temps. Lisa Cohen és una novel·la que parla d’amor i de desamor, però sobretot d’amor; de les oportunitats i dels camins escollits —i dels descartats—, i de tot allò que fa que siguem qui som. Amb un estil delicat i subtil, i una llengua personalíssima, Ada Klein Fortuny celebra l’esbarzer que és la vida: un piló de coses bones entre una mà de punxes.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El Tao (o Dao) és una noció filosòfica i religiosa fonamental dins el pensament xinès i de l’orient llunyà en general, la seva traducció literal seria la de “camí”, però també “doctrina” o “principi”. Una de les moltes interpretacions del Tao és considerar-lo com allò inabastable, impossible de definir amb paraules, però al qual podem accedir sempre que no el busquem de manera directa, sense actuar, deixant-s’hi portar sense imposar la voluntat personal; els grans mestres taoistes en recalquen la seva  transcendència, en el qual desapareix tota distinció: entre bo i dolent, entre ésser i no-ésser.

L’origen de la monumental El Gual de la Guilla es va gestar com a guió d’una sèrie televisiva, vint capítols cocreats per Starobínets i el seu difunt marit, el també escriptor Alexander Garros, però que va ser desestimada per massa ambiciosa. Posteriorment en va recuperar els drets, i després de l’èxit de la publicació com a llibre no hi ha dubte que s’acabarà portant a terme.

Per a qui la desconegui, l’autora (Moscou, 1978) té una extensa trajectòria com a escriptora. Anomenada “l’Stephen King russa” les seves novel·les i relats de fantasia, ciència-ficció i de terror ja l’havien portada a assolir un reconeixement mundial en l’àmbit d’aquests gèneres. Amb la seva última obra, mescla de novel·la històrica, mística i filosòfica, d’aventures, fantàstica... un apassionant thriller amb tocs de realisme màgic, el salt literari només és el que calia esperar.

De les seves publicacions anteriors podem destacar els contes, també traduïts al català, de La glàndula d’Ícar, la distòpica El vivo o la dura i magnífica novel·la d’autoficció Tienes que mirar, recomanable tota l’obra.

En aquesta, Maksim Kronin, el protagonista, s’endinsarà en un camí, el seu propi Tao, a la recerca de la seva desapareguda dona lelena. Ambientada a Manxúria, regió fronterera entre la Xina precomunista i l'URSS durant el 1945 just després de la derrota japonesa de la II Guerra Mundial, en un indret remot i maleït, envoltat de bosc i aiguamolls on hi és tan difícil entrar com sortir, s’hi barregen soldats de l’Exèrcit Roig soviètic, antics soldats de l’Exèrcit Blanc tsarista, científics japonesos, bandits xinesos, mestres taoistes, mentalistes i muda-pells; aquests últims éssers i no-éssers de la mitologia xinesa i japonesa on hi destaquen les huli jing o kitsune, esperits dona-guineu tan bons com dolents. Un embat entre la filosofia occidental i oriental on s’hi suma la sempre religiosa i ambiciosa persecució de la immortalitat.

Anna Starobínets va concloure el llibre pocs mesos abans de l’esclat de la guerra a Ucraïna, i pocs mesos després enfilava el seu camí (Tao?) a l’exili –contra Putin tota dissidència es paga-, primer a Geòrgia i actualment a Catalunya. Com diu repetidament un dels personatges “la guerra mai s’acaba”, i efectivament sembla que Rússia (que com al Gual de la Guilla també és tan difícil entrar-hi com sortir-ne), d’una manera o altra sempre ho està.

Més informació: 

• Anna Starobínets a les biblioteques
• Entrevista a El Periódico de Catalunya
• Entrevista a Anna Starobinets «Futuros fascinantes, horrorosos y poderosos» (versió original). Con Acento 2025

Recomanat per Alfons Guri Comallonga, de la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès.

Un escriptor de categoria, humana i literària. Per això, al principi deu dir que "Afortunadament per als personatges de l'obra, no tenen gran cosa a veure amb la humanitat". Que no serien res més que ell i la dona amb qui es va casar. Convertits en protagonistes, amb un altre nom, d'aquesta història, per molt que ho negui.

Una categoria que li ve donada en aquest autor pel fet de ser "de dretes i de missa", com deia ell, sí, però d'una família, la de Folch i Torres, que tot i ser-ho es va posar del costat dels rojos a la Guerra Civil. Perquè Catalunya estava per sobre de tot, com per als alemanys deutschland über alles. I també per allò que el mateix Folch i Camarasa explicava de la seva manera d'escriure. Que no és la de "sang i semen", sinó l'ensucrada, sentimental, però molt per sobre de la del seu pare, més famós que no ell. 

Tot i que alhora és agut, àcid i fins i tot cínic. Que mossega amb el que escriu, vaja. De fet, fins i tot, encara que sigui una història amable, és inquietant segons com, com la majoria d'obres de Kafka. El tema de la religió omple tot el llibre, fins i tot quan diu: 

"En aquesta hora et vaig conèixer, Maria.

Cada vespre, com una mena d'Àngelus, salvant respectuosament totes les distàncies, ho penso."

O sigui, creu en el seu amor tant com ella, "tan segura com jo de tot el que era nostre” i en fa el temple de la cançó de U2 One. 

És una mena d'Evelyn Waugh, de qui ell va traduir Retorn a Brideshead al català, o de Jane Austen, però en home. Per enamorar-se necessita admirar l'altra. Recorda, o millor dit anticipa, la seva obra de vellesa Testa de vell en bronze. El protagonista d’ El nàufrag feliç naufraga a gust, perquè ja no necessita la literatura, en té prou amb l’amor que ha trobat. Alhora que es troba escrivint aquest llibre, "per no ofegar-se". Com a la seva obra posterior, Sala de miralls, en forma d’un diari. La contradicció típica dels autors com el de Don Quixot, que critiquen la literatura des de la literatura. Però sobretot es carrega els editors, al capdavall. 

La ironia omple tot el llibre, i en algun moment fa molt de riure, tot i que és molt colpidor. És ple d'expressions i paraules que són de molta cultura. Un autor que no hauria de ser un anticànon, és del millor que tenim a Catalunya. Els de Petits plaers de Viena l'han encertat.

Més informació: 

• Ramon Folch i Camarasa a les biblioteques

Recomanat per Helena Bonals, de la Biblioteca Tecla Sala de L'Hospitalet de Llobregat.

El títol d'aquesta obra de realitat novel·lada, de capítols en forma de contes entrelligats, és una contradicció. Perquè, gràcies a l'autora, sí que n'ha quedat alguna cosa, d'aquest poble esborrat del mapa. Una explosió absurda feta pels republicans quan ja perdien la guerra, com absurdes ho són totes les morts, que es diu en començar la narració. La marca de la casa en les obres de Maria Escalas, fa que la narració dels fets colpeixi tant com els passatges concrets que tenen la força de la poesia. Ho té tot.

Una poesia a la qual la mateixa autora fa referència almenys tres vegades. "Poetes o putes, què més dona" (pàg. 79), és un joc de paraules molt ben trobat, pel contrast en el significat i la coincidència alhora de les dues paraules que s'assemblen, també com en un oxímoron. El que, en llenguatge tècnic se'n diu Discordia concors / Concordia discors.

Com que és tot basat en la realitat, és molt curiós quan un personatge empresonat pels fatxes, de Figueres, al costat de Llers, es diu Salvador Dalí. "Soc pintor, sabeu? Soc artista! Soc un geni!" (pàg. 40), diu a un company de cel·la. No seria res més que la personificació d'aquesta escriptora, que està cridada a esdevenir una autora clàssica.

Pel que fa als passatges colpidors, me n'ha arribat molt aquest: "La pena dels altres fa que ningú s'acosti, com la pesta, o com les febres que s'han endut tot el que estimava" (pàg. 25). Les persones que alguna vegada a la vida han estat humiliades, que deia Pla, saben molt bé què és que tothom les eviti, que les envolti el buit.

De totes maneres, no és una obra maniqueista, del blanc o negre dels escacs, imatge que utilitza, sinó feta del gris de qui té crítiques per als dos bàndols de la Guerra Civil. Tot i que es posiciona amb les esquerres al capdavall. El contrast entre l'escriptura fresca, llegidora i que atrapa d'aquesta autora, amb els fragments de textos reals escrits en aquell castellà carrincló de l'època, que tracten qüestions legals o polítiques, és brutal. Costen molt de llegir.

Aquest Llers destruït, que seria una metàfora del catalanisme vençut, té molta força. Com l'idealisme que transmet tota l'obra, que prova de "posar llum a la foscor", com es titula un dels capítols. Una força que només pot transmetre la literatura, que és feta perquè les coses no morin mai del tot.

Més informació: 

• Maria Escalas a les biblioteques

Recomanat per Helena Bonals, de la Biblioteca Tecla Sala de L'Hospitalet de Llobregat

El professor Pèrsikov descobreix un raig que fa que els ous fertilitzin a una velocitat extraordinària. Això passa el 1928, temps de carestia radical per culpa d’una pesta que afecta les granges de gallines russes. El govern expropia l’invent del professor i crea un pla esperpèntic per reflotar les granges del país. Què passa quan la ciència cau en mans d’ineptes? Bulgàkov va escriure aquesta novel·la l’any 1924; una sàtira del que el jove escriptor s’ensumava del règim soviètic.

Més informació:

• Mikhail Bulgakov a les Biblioteques

Recomanat per Antònia Caño. Bib. La Muntala. Sant Vicenç de Montalt. 

Ourika (1823) és una novel·la breu, escrita per Claire de Duras (1777–1828), una autora d’origen aristocràtic que va viure els canvis socials i polítics de la Revolució Francesa i la Restauració. Exiliada durant part de la seva joventut, Duras es va formar intel·lectualment en els cercles culturals britànics, en tornar a França, va obrir un saló on es reunien una gran varietat de persones dedicades al món de l’art, la literatura, la música o la filosofia.

Ourika és la seva primera novel·la, i està inspirada en un fet real: la història d’una nena senegalesa comprada per un administrador com a obsequi als ducs d’Orleans cap al 1782. Criada com un membre més de la família, va rebre una educació refinada i plena d’afecte, però va morir amb setze anys per causes desconegudes.

A partir d’aquest cas, Duras construeix una reflexió profunda sobre el racisme, la identitat i la marginació social, i retrata el dolor d’aquella noia educada per pertànyer a un món que mai no la reconeixerà com a igual. La protagonista d’Ourika, mai podrà formar una família ni ser plenament acceptada per la societat, més enllà del seu cercle més proper, però tampoc pot tornar als seus orígens, ja que no pertany a cap dels dos mons.

L’edició actual inclou un pròleg d’Aissata M’Ballo Diao, graduada en Periodisme i Humanitats i cofundadora de l’editorial Jande, que ressalta la importància d’aquesta obra que ja denunciava els prejudicis racials de l’època i que continua estant d’actualitat.

Més informació: 

• L'autora a les biblioteques
• Entrevista a Aissata M’Ballo Diao

Recomanat per Dolors Maldonado. Biblioteca Districte 4 de Terrassa.

«Un cor de neu» és la seva primera novel·la per a adults d’Anna Manso, guionista i escriptora de literatura infantil i juvenil.
Una interessant novel·la que gira entorn a la impossibilitat d'estimar quan encara hi ha ferides obertes.
La Sara té seixanta-cinc anys, és escriptora i viu aïllada enmig del bosc, al Berguedà. Fa vint anys que no parla amb Josep i això li provoca un dolor tan profund que li impossibilita estimar. Un dia al bosc de forma sobtada s’ensopega amb un personatge -real o simbòlic-, un llop que li salvarà la vida i que esdevindrà amic i confident amb qui sembla que pot parlar i la seva vida es capgira. Empesa per la companyia i els consells de l'animal, la Sara decideix contactar amb el seu fill. A partir d’un fet casual reprendrà la relació amb ell i uns fets dolorosos del passat -dels quals ella se sent, amb raó, culpable- aniran emergint en la història situant l’argument en el marc de l’acceptació de la culpa, de la possible redempció i dels efectes greus que tot plegat va provocar a mare i fill, però recuperar la relació amb ell no serà gens fàcil, perquè hi ha ferides del passat que són molt difícils -o impossibles- de cicatritzar.

Més informació:

• Anna Manso a les Biblioteques

• Anna Manso narra l’altra cara dels abusos sexuals

Recomanat per Dolors Serrano. Bib. Can Peixauet. Santa Coloma de Gramenet.

Què estem disposats a creure’ns com a lectors: una història vertadera o una història ficcionada, per molt que es basi en fets reals? Però, que és una història vertadera sinó la versió d’algú, i, per tant, ficcionada?

Hernán Díaz es planteja aquest dilema a la novel·la Fortuna, una novel·la situada al Nova York de principis del segle XX, on coneixerem a Benjamin Rask, un important magnat de les finances i a la seva esposa Helen, una excèntrica filla d’aristòcrates.

O això és el que nosaltres, oh pobres lectors, creiem que estem llegint, perquè quan acabem aquesta primera part i passem a la segona, ens trobarem amb un altre text sobre una altra persona, amb una altra vida... o és la mateixa?

Millor no dir res més, perquè el que Díaz ha construït (sí, el verb construir li escau) a Fortuna és un trencaclosques sobre la societat nord-americana, sobre les finances, sobre la classe alta, sobre l’anarquisme... però, sobretot, un trencaclosques sobre la Veritat, que sempre és indesxifrable.

Fortuna, que fou guardonada amb el premi Pulitzer, ens recorda que no tot és tal com ho veiem, com ho llegim, com ens han explicat. Fortuna, tot i que ambientada a la primera meitat del segle XX. Ja ens parla de fake news, dels interessos per controlar qui i com explica una història i quin ús en podem fer d’ella. Fortuna, a la fi, ens recorda que hem de dubtar, i que en el dubte trobarem alguna veritat.

Més informació:

• Hernán Díaz a les Biblioteques
• Editorial Periscopi: "Fortuna"
• "Diàleg de Sant Jordi", el 21 d'abril del 2024, a la biblioteca Jaume Fuster, amb els escriptors Hernán Díaz, Jordi Puntí i Borja Bagunyà

Recomanat per Diego Ruiz. Bib. Can Casacuberta. Badalona. 

Un dia de gener de 1941 un soldat alemany camina sense rumb, amb unes copes de més pel barri de sant Lorenzo de Roma, i  es topa amb la Ida, una mestra viuda i mare d'un fill, que torna a casa després del treball. L'endemà el soldat marxarà per sempre i qualsevol abraçada li val. L'home  la segueix a fins al pis humil que comparteix amb el seu fill. La viola, després somriu com disculpant-se, es fuma una cigarreta, marxa i mai més sabrem d'ell. D'aquest acte banal en la seva brutalitat naixerà un nen, i la història de la família de la Ida omplirà les pàgines d'una novel·la que va il·luminar tot el segle XX i fins i tot projecta una llum intensa en la realitat d'avui. La Ida i els seus fills no són partícips en primera persona de la guerra que assola Europa, i ni tan sols tenen valor per a declarar-se víctimes: són comparses, animals tristos que mostren la seva misèria sense retreure res a ningú. Morante els rescata per sempre i ens els presenta més vius que mai. Ella és la cronista d'una història sense Història, i la seva mirada no és piadosa perquè no ho necessita. Ida, Anada, Useppe, Nino: n'hi ha prou amb acompanyar-los per a no oblidar.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Tôru Sakanishi, un jove arquitecte que recentment ha acabat els estudis, s’incorpora al  prestigiós però petit estudi d'arquitectura fundat per Shunsuke Murai, deixeble de Frank Lloyd Wright. Sakanishi se sent profundament captivat per la sensibilitat artística i l’atenció que l'estudi Murai posa en cada projecte. Quan el calorós estiu arriba a Tòquio, l'estudi es trasllada a la casa d'estiu que Murai té a la falda del mont Asama. Allí, el petit equip d'arquitectes, incloses les dues dones per les quals Sakanishi se sent maldestrament atret, treballarà en el concurs per al projecte de la nova Biblioteca Nacional de Literatura Contemporània a Tòquio.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Les tres novel·les aplegades en aquest volum tenen més coses en comú que el fet d’haver estat escrites amb màquina d’escriure en una època sense mòbil ni internet. També són fruit del furor d’un escriptor a les portes de la plenitud. Així són les novel·les: possessives, geloses, egocèntriques, i tanmateix, com Pàmies afirma al pròleg, «una part important en el domini, eternament inacabat, de l’ofici». Vet aquí que La primera pedra (1990), L’instint (1992) i Sentimental (1995)—que exploren, respectivament, les condicions i les conseqüències de la suplència, de la foscor elèctrica i vital i de la maduresa—es passen el testimoni amb naturalitat, com unes germanes ben avingudes, singulars i alhora dotades d’una mateixa mirada lúcida i tendra, capaç de fer d’una història aparentment senzilla el punt de partida d’un relat tan brillant com distintiu de l’autor.

.«Llegint-les, he enyorat una certa pirotècnia fantasiosa que sí que desplegava en aquestes novel·les, segurament perquè havia de fugir del meu context particular. Era un moment de gran creativitat arreu de la ciutat, Barcelona era aleshores pròspera i pacífica», «Als anys noranta era un bon moment per ser jove, hi havia una energia que també es reflecteix en aquesta fantasia».

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

En John, un ministre escocès empobrit, accepta la feina de desallotjar l’últim ocupant d‘una illa remota al nord d‘Escòcia, l’Ivar, que ha viscut sol durant dècades amb l’única companyia dels animals i el mar. Tot i que la seva dona, Mary, té seriosos dubtes sobre la tasca, en John decideix anar-hi, i posa en marxa una cadena d‘esdeveniments que ningú podria haver predit mai.
Ambientada durant les infames Clearances de les Terres altes, quan a mitjan segle XIX comunitats senceres de pagesos van ser expulsades de les seves terres, Un dia clar comença com un relat sobre la fe i aviat es transforma en una declaració d’amor a la natura i en una reflexió sobre el llenguatge i l’amor improbable.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Durant una visita escolar a l’excavació arqueològica d’Atapuerca, un dels alumnes descobreix el cadàver d’una jove que ha estat col·locat seguint un ritual mil·lenari. Aquest assassinat recorda a l’ocorregut sis anys enrere en una altra excavació a Astúries que va quedar sense resoldre.

La inspectora Silvia Guzmán i l’expolicia Daniel Velarde seran els encarregats de portar la investigació del cas, igual que van fer a Astúries sis anys enrere. A més d’investigar, hauran d’aclarir els seus sentiments per tancar ferides.

Aquest thriller es llegeix molt ràpidament, els capítols són curts, molt ben ambientats i documentats, manté la tensió i la intriga fins al final, els personatges estan molt ben definits i els sospitosos es van descartant amb els girs argumentals, o no...

Manuel Ríos San Martín és guionista, productor i director de cinema i televisió. La huella del mal és la seva segona novel·la i, encara que es va publicar en el 2019, està d’actualitat perquè una famosa plataforma ha fet una pel·lícula. 

Us animem a llegir la novel·la i després veure la pel·lícula.

Més informació:

• Manuel Ríos San Martín a les biblioteques
• Pàgina web de l'autor

Recomanat per Sílvia Serrano de la Biblioteca Can Baró de Corbera de Llobregat.

Victor del Árbol és un escriptor català reconegut per les seves novel·les de gènere negre i per la profunditat emocional de les seves obres. Va cursar estudis d’Història a la Universitat de Barcelona i, entre 1992 i 2012, va treballar com a mosso d’esquadra. Les seves novel·les han estat traduïdes a diferents idiomes i han obtingut diversos premis.

Diego Martín és un professor universitari que ha pogut escapar aparentment del seu passat marcat pel dolor i la violència. Tot canvia quan reapareix un vell conegut relacionat amb la seva germana, ingressada en un centre psiquiàtric i a partir d’aquí Diego es veurà obligat a enfrontar-se a la seva pròpia història familiar.

És una novel·la que ens convida a reflexionar sobre el passat i les relacions familiars marcades pel silenci i la culpa. Victor del Árbol, fidel al seu estil, construeix una història fosca i plena de matisos emocionals.
La novel·la explora les ferides familiars i socials al llarg de tres generacions d’una família espanyola des de la Guerra Civil fins a l’actualitat.

Més informació:

• Víctor del Árbol a les Biblioteques
• Víctor del Árbol a la Viquipèdia

Recomanat per Teresa Alvover. Bib. Sant Adrià del Besòs. 

"Llovizna", és d’aquelles novel·les que exploren aspectes tant humans com són: la memòria, l’oblit, la culpa i el perdó. L’obra està ambientada majoritàriament al voltant del riu Besòs, el barri de la Catalana i el Municipi de Sant Adrià de Besòs. I, molts d’altres indrets del Barcelonès Nord i l’extraradi Barceloní. Es tracta d’una obra que fa una combinació d’intriga i costumbrisme, on l’autor utilitza una estructura o tècnica narrativa complexa i original, introduint una novel·la dins d’una altra: Lodo dins de Llovizna.

Fran Toro, com a bon professor d’història, ha volgut situar la narració en dos moments històrics importants: les inundacions de 1962, amb la major catàstrofe hidrològica a Espanya, i en l’època dels 80, que és on Manuel Roldán, el protagonista principal, té les seves lluites internes per la culpa i els remordiments que el persegueixen pels esdeveniments viscuts durant el passat.

En definitiva, estem davant d’un obra colpidora, que combina les emocions dels personatges, amb la memòria històrica i, amb una estructura narrativa innovadora, que atrapa al lector des de la primera fins a la darrera pàgina del llibre i li convida a la reflexió.

Més informació:

• Fran Toro a les Biblioteques

Recomanat per Alicia Carrillo. Bib. Font de la Mina. Sant Adrià de Besòs.

Mia és una dona que, arribada a la cinquantena, veu com s'esfondra el seu castell de naips: la seva parella de fa trenta anys i amb qui ha format una família, Boris, l'abandona per una noieta més jove, francesa. La reacció de Mia no es fa esperar...al límit dels nervis, cau en una depressió i, per curar-se, la seva mare Abigail li troba una feina d'estiu molt especial: conductora d'un taller de poesia a la seva Minnesota de la infantesa. Mia decideix acceptar el repte i transforma la classe de poesia per a joves en el seu camp d'experimentació personal, en el qual observa els límits de la identitat i la manera en què aquesta canvia al llarg del temps.

Més informació:

• Siri Hustvedt a les Biblioteques
• Siri Hustvedt a la Viquipèdia
• Pàgina oficial de Siri Hustvedt

Recomanat per Bib. Can Casacuberta. Badalona.

Encisadora i inquietant novel·la escrita per Patrick Süskind i publicada l’any 1985 sota el títol original de “Das Parfum die Geschichte eines Mörders” que aprofundeix en els aspectes més foscos de la psique humana.

Ambientada a la França del segle XVIII, l’obra ens introdueix a la vida de Jean-Baptiste Grenouille, un home que compta amb un talent molt particular: un prodigiós sentit de l’olfacte que el portarà a convertir-se en el millor perfumista de tots els temps.

Malgrat això, té una marca de naixement que el condicionarà absolutament tant en la relació amb la seva pròpia identitat com amb el món que l’envolta: Grenouille no emet cap olor.
Abandonat durant el seu naixement i envoltat d’immundícia, el nostre grotesc protagonista s’obsessionarà en cercar una essència perfecta inspirada en l’olor humana que el serveixi per venjar-se i subjugar a tota la societat hipòcrita i superficial que l’ha menyspreat.

Jean-Baptiste, no dubtarà en tornar-se cada vegada més cruel i despietat per tal d’aconseguir aquest perfum únic que malauradament té un gran inconvenient: només es pot elaborar amb els fluids corporals de les joves.

“El Perfume”, evoca una crítica social mitjançant un llenguatge ric, explícit, increïblement descriptiu i ple de matisos que ens transporta a cada flaire d’aquesta època plena de contrastos, que viu entre la bellesa i la misèria, aconseguint que el lector gairebé pugui sentir les fragàncies i fins i tot les pudors que envolten a Grenouille.

Més informació:

• Patrick Süskind a les Biblioteques
• “El Perfume: historia de un asesino”, pel·lícula basada en la novel·la “El Perfume”:
• BSO “Perfume: the story of a murderer”

Recomanat per Raquel Martos Castellano. Bib. Sant Roc. Badalona.

"Ortiga i Os" és el darrer llibre de T. Kingfisher, l’autora de "La guia màgica d'autodefensa amb galetes".
Relata les aventures de la Marra, una jove princesa que lluitarà per alliberar la seva germana gran dels maltractaments del seu marit, el príncep Vorling, de qui sospita que l’amenaça de mort si no dóna a llum un hereu mascle per al seu regne.

Durant la història, assistirem a les diferents proves i entrebancs als quals s’enfronta la Marra, i veurem com rep l’ajuda d’altres personatges, sense els quals no aconseguiria acomplir la seva missió.

Una història de màgia, fades i personatges fantàstics —alguns de bons i d’altres no tant—, escrita amb un to lleuger, amable i divertit, però des d’un punt de vista feminista, que aborda temes delicats com l’avortament, el canibalisme o la prostitució.

Una novel·la mereixedora del Premi Hugo 2023 a la millor obra de ciència-ficció i fantasia.

Més informació:

• T. Kingfisher a les Biblioteques
• T. Kingfisher

Recomanat per Eva Montiel González. Bib. Central. Santa Coloma de Gramenet.

Es tracta de la segona part de la sèrie 'A la recerca del temps perdut' de l'autor francès Marcel Proust, escrita entre els anys 1908 i 1922. Seguint la primera part, 'Combray', que narra la infantesa del narrador en primera persona; 'Un amor de Swann', narrat a la tercera persona, se centra en el saló literari dels Verdurin, Madama et Monsieur Verdurin, veïns del narrador, acullen a casa seva una mena de club de lectura que debat temes literaris i d'actualitat i al qual no sempre és fàcil d'entrar... la participació en el saló està vetada a les dones, excepte a Odette de Crécy, una burgesa ("mantinguda") que no pertany al seu cercle aristocràtic però que és vista amb bons ulls per Madama Verdurin. També, gràcies a la influència de Madama de Crécy, Monsieur Swann és permès d'entrar en llur cercle reduït, i entre tots dos neix una realació d'amistat que va més enllà de les simples aparences. Els principis de tots dos entronquen amb la societat en què els ha tocat viure i marquen un abans i després en llur relació: ambdós pertanyen a dos estaments socials ben diferenciats (l'aristocràcia per la part de Swann i la burgesia per la part d'Odette).

Llur llunyania, tanmateix, és tan sols estamental, ja que Odette entra al cor de Swann a primera vista i per via directa. No poden ser amics, tampoc poden ser amants, llur relació és secreta. Tot i així el narrador omniscient -que és el mateix autor- ens passeja al llarg de llur relació pels salons i els indrets parisencs en un vaivé que no deixa de reflectir la inestabilitat de les relacions d'abans i d'ara.

Més informació:

• Marcel Proust a les Biblioteques
• Marcel Proust a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Can Casacuberta. Badalona.

Novel·la crítica i provocadora que ens convida a reflexionar sobre els límits ètics i sobre com es poden arribar a normalitzar i justificar els actes més atroços. En una societat on el consum de carn humana és legal, Carlos Tejo, treballador d'una empresa del sector carni, du una vida relativament tranquil·la adaptada a la nova realitat. Però quan rep un regal inesperat, les conviccions morals que creia tan arrelades comencen a trontollar. 

Agustina Bazterrica fa una denúncia política i social contundent, amb reminiscències dels grans clàssics distòpics com 1984 i Un món feliç. En certa manera, Cadáver exquisito també es pot considerar una novel·la de terror, tot i que en aquest cas l'amenaça no prové d'éssers fantàstics ni esdeveniments paranormals, sinó de persones normals i corrents. 

Els temes centrals de la novel·la són la deshumanització, la violència i la manipulació institucional. La novel·la ens adverteix de l'amenaça que suposen el conformisme i l'apatia social, il·lustrant una societat que ha perdut la capacitat de reacció davant les injustícies i la pèrdua de valors; una societat gairebé deshumanitzada on la violència està a l'ordre del dia. 

És una lectura àgil, però emocionalment intensa. La senzillesa del llenguatge, la qualitat visual de les descripcions i un ritme narratiu àgil fan que el missatge arribi directament i amb força al lector, que se sent atrapat en la seva atmosfera tensa i opressiva. 

Cadáver exquisito va ser originalment publicada l'any 2017 i és la segona novel·la d'Agustina Bazterrica (Buenos Aires, Argentina, 1974). Ha tingut molt bona rebuda entre la crítica i els lectors; fins i tot és lectura prescriptiva a les aules d'educació secundària argentines.

Més informació:

• L'autora al catàleg Aladí
• Entrevista

Recomanat per Mariona Jubany Riera. Biblioteca La Cooperativa de Malgrat de Mar.

Aquesta història comença quan Lucy Muir, una jove recentment vídua i mare de dos fills, decideix fugir del control de la seva família política i llogar una casa de preu assequible al costat del mar, tot i sospitar que la casa podria estar habitada per un fantasma. El que podria semblar l’inici d’un relat de por es transforma aviat en una relació plena de tendresa, complicitat i respecte, en la qual dos éssers solitaris —un de viu i un de mort— aprenen a acompanyar-se d’una manera tan insòlita com profunda.

Lucy, com tantes altres dones del seu temps, ha viscut sempre sota la mirada dels altres: primer com a esposa, després com a mare i, finalment, com a vídua de guerra. La seva trobada amb el fantasma es converteix, simbòlicament, en un viatge de superació i emancipació durant el qual aconseguirà recuperar el control de la seva vida.

Amb aquesta barreja de gèneres aparentment frívola —la novel·la romàntica i la casa encantada—, R. A. Dick (pseudònim de Josephine Leslie, 1898-1979) ens proposa reflexionar sobre la manca de llibertat personal de les dones de les dones després de la II Guerra Mundial. Més enllà de la seva superfície fantàstica, el llibre és un retratat fi, sensible i divertit de la vida femenina en una època marcada per l’opressió i les expectatives de la societat.

Recomanat per Vanessa Rodríguez. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà.

La història que ens proposa l’autora transcorre durant una setmana a finals d’un xafogós mes d’agost a Madrid, on la protagonista, Marisa, viu i treballa. És una noia de 30 anys que en fa 8 que treballa en una empresa de publicitat ocupant actualment un càrrec important.
L’autora, Beatriz Serrano, és periodista i escriptora. Va néixer a Madrid l’any 1989 i els seus articles han aparegut en revistes com BuzzFeed, Vanity Fair, GQ, Vogue, S Moda o El País.
Aquesta primera novel·la serà traduïda aquest 2025 a més de 10 idiomes. L’any passat va publicar la seva segona obra “Fuego en la garganta” que va ser finalista del Premi Planeta 2024.

“El descontento” és una obra divertida i trista alhora, realista i irònica sobre el món laboral actual. Tot i que pugui semblar en un primer moment una novel·la sobre la precarietat laboral no ho és, Marisa com a publicista guanya un bon sou, té els caps de setmana lliures i despatx propi on gaudeix de la privadesa necessària pe veure vídeos a Youtube per matar el seu avorriment.
Però realment no fa res més que vendre fum, això si, d’una manera molt professional, enganya els clients i els seus companys de feina fent creure que treballa molt i té molta feina quan només fa que delegar-la en els altres o bé inventar-la mentre sobreviu com pot a base d’antidepressius i tancant-se en ella mateixa.

Tot i que l’argument té el seu costat trist i dramàtic, la veritat és que està escrit amb un toc d’humor important i molt interessant que destil·la molta ironia i cinisme. Podria semblar una novel·la lleugera i senzilla però no, si es pensa bé, el tema és prou important i de simple no en té res i la autora l’analitza i el sap portar de forma magistral cap a un final de traca que no us deixarà indiferents.

Més informació:

• Beatriz Serrano a les Biblioteques
• Beatriz Serrano a la Viquipèdia
• Entrevista

Recomanat per Marta Camps Bartrolí. Bib. El Safareig. Capellades. 

Neus Català (El Guiamets 1915 - 2019), última supervivent espanyola en els camps d'extermini nazis i figura de referència del combat antifranquista.

Després de la seva tornada a la vida havent estat a la avantsala de la mort es va prometre a sí mateixa no oblidar, i ho ha aconseguit, als 97 anys i abans que la seva memòria s'apagui ha inspirat aquesta novel·la.

Carme Martí posa veu a les experiències de Neus Català i ens explica la història de la deportació, dels camps de concentració, de la fam, de la crueltat i de les injustícies que varen viure tants catalans, després de la guerra civil. Una experiència que, malgrat haver estat explicada tantes vegades, mai deixa de sorprendre'ns i, sobretot, mai deixa indiferent a ningú.

La lluita de Neus Català, tant dins com fora dels camps de concentració, ha de ser explicada, ha de ser coneguda i mai s'ha d'oblidar, perquè no es torni a repetir.

Més informació:

• Neus Català a la Viquipèdia
• Entrevista amb Neus Català

Recomanat per Bib. Montornès del Vallès. 

Pedra de tartera és la novel·la amb què Maria Barbal (Tremp, 1949) es va donar a conèixer i continua sent la més reconeguda de la seva trajectòria. Amb aquesta obra s’inicia el que es coneix com el Cicle del Pallars, un conjunt de narracions ambientades en aquesta comarca del Pirineu, que comparteixen escenari, temes com el despoblament rural i l’experiència de l’èxode cap a la ciutat, així com l’ús d’una llengua arrelada al territori. Tot i la seva brevetat i el seu format com a monòleg interior de la protagonista, la novel·la introdueix i desenvolupa molts dels grans temes que vertebraran aquest cicle narratiu. Aquesta novel·la, traduïda a divuit idiomes, va guanyar els premis Joaquim Ruyra 1984 i Joan Crexells 1985, ara fa 40 anys. L’any 2010, amb motiu del 25è aniversari de la publicació de Pedra de tartera, El Celler d’Espectacles i el Teatre Nacional de Catalunya en van coproduir una adaptació teatral. L’adaptació del text va anar a càrrec de Marc Rosich, sota la direcció de Lurdes Barba, i amb interpretacions destacades d’Àurea Márquez i Eduard Muntada. Cinc anys més tard, coincidint amb el 30è aniversari de la novel·la, Columna Edicions en va publicar una edició especial revisada per la pròpia autora.

La història s’articula al voltant del relat de la Conxa, una dona originària d’una família pagesa del Pallars, que des del present –ja gran i vivint lluny del seu lloc d’origen– reconstrueix la seva vida en forma de memòries. El llibre està dividit en tres parts, que coincideixen amb tres etapes vitals significatives. Ambientada entre les primeres dècades del segle XX i els anys seixanta, la novel·la retrata com la vida de la protagonista es veu profundament afectada per grans esdeveniments històrics, com la proclamació de la República, la Guerra Civil i els primers anys del franquisme. Paral·lelament, la protagonista viu condicionada per les dures circumstàncies del seu entorn: la pobresa, la manca d’arrels a casa dels oncles, la dependència de figures com els oncles, el marit o els fills, i la submissió imposada pel sistema patriarcal que domina la societat rural on viu.

Maria Barbal parteix d’un fet tràgic de la Guerra Civil que va marcar profundament la seva família. El seu avi, un pagès massa gran per anar a la guerra, va ser afusellat després de ser denunciat. Havia exercit de jutge de pau i s’havia preocupat pel benestar del poble, però tot i la seva trajectòria pacífica, va ser executat. La història es va transmetre dins l’àmbit familiar, i Maria Barbal va créixer amb el pes d’aquest record. Cap als trenta anys, quan es va iniciar en la literatura, va sentir la necessitat de plasmar-lo en forma de novel·la, tot i que Pedra de tartera no és una crònica literal dels fets. Maria Barbal pretenia oferir una forma de justícia simbòlica: fer conèixer una realitat silenciada i donar veu a aquells que no l’havien tinguda.

Més informació:

• Maria Barbal a les Biblioteques
• Maria Barbal al prestatge de novel·la
• Les biblioteques recomanen "Tots els contes"
• Les biblioteques recomanen "Tàndem"
• Les biblioteques recomanen "Al llac" 

• Maria Barbal presenta "Tots els contes". Més 324

Recomanat per Bib. De Vilanova del Camí. 

Eva Baltasar va néixer a Barcelona el 1978. Ha escrit poesia i novel·la. És autora de nou poemaris, tots ells premiats. Ha publicat amb Club Editor el tríptic maternitat, format per les novel·les "Permagel", "Boulder" i "Mamut", que han merescut elogis i premis: el Premi Llibreter (Permagel), el de millor novel·la d’Òmnium Cultural (Boulder); finalista al Mèdicis Étranger (Permagel) i a l’International Booker Prize (Boulder). L’han traduïda a una desena de llengües.

Ara, a la seva última novel·la "Ocàs i fascinació", també editada per Club Editor, aborda la problemàtica de l’exclusió social. La protagonista és una dona solitària que cau al pou, sense xarxa familiar ni d’amistats es veu abocada al carrer. D’avui per demà és una sensellar, vivint a la intempèrie i tirant endavant miraculosament gràcies a l’ajuda d’altres dones. Una d’elles és la Trudi, qui li dona un cop de mà passant-li cases per netejar.
La neteja de cases alienes esdevé, per a la protagonista, quelcom artístic, gairebé reverencial. Quan fa feina, endreça, neteja, brunyeix i fa brillar els objectes; regala bellesa. A canvi roba la intimitat als que hi viuen. Sense deixar rastre, menja, es banya, escolta música recolzada en sofàs acollidors. Fa totes aquelles coses que faria si hi visqués, i per una estona aquests petits plaers li proporcionen la il·lusió de saber viure entre luxes.
L’Eva Baltasar té una prosa poètica, sovint esmolada i tallant, i les seves paraules sovint ens agombolen tot i fer-nos transitar per temes espinosos. És per això que mai no deixa ningú indiferent. I a "Ocàs i fascinació" ens empeny a reflexionar, entre altres coses, sobre què significa “casa” per a nosaltres: el lloc-refugi, de rituals quotidians i íntims, el lloc segur...

Més informació:

• Eva Baltasar a les Biblioteques
• Eva Baltasar: «Una abraçada no et salva, però t’infon l’ànim de salvar-te»
• Eva Baltasar a la Viquipèdia

Recomanat per Dolors Palomas Castellví. Bib. Central. Igualada. 

Des de la infantesa, la Rateta i la Sió creixen entre l’olor de carn i els deures que els implica des de ben petites el negoci familiar: una cansaladeria. A mesura que passen els anys, cadascuna pren camins diferents. La germana gran, amb una set de lectura insaciable,  es llança als estudis i es converteix en una medievalista prestigiosa, tot trencant amb les expectatives familiars. La germana petita, en canvi, acaba per quedar-se el negoci. La gran marxa i la petita es queda i forma una família.

Tot i això, el que podria semblar una gran distància es veu desafiat per un punt d’unió: el càncer de mama que ha marcat totes les dones de la família i que també afectarà les dues germanes. Lluny dels tòpics, Carré-Pons explora la malaltia des de diferents perspectives, a través de diverses protagonistes amb històries i desenllaços molt diferents. La novel·la ens acosta al procés de conviure amb la malaltia i als mecanismes que les persones utilitzen per afrontar-la: des qui tria l’aïllament fins a qui s’envolta dels éssers estimats per trobar suport.

Victor Bargiela a Llegir.cat

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Quan la Maria rep una trucada de la Tere després de trenta anys de no veure’s, el passat li cau a sobre com una llosa. Què deu voler, ara, aquest coi de Tere, la seva millor amiga i arxi-enemiga de petites, que tan malament la tractava sempre? Però la curiositat és poderosa, i la Maria es compra una brusa maca, agafa el seu Ford Escort i es planta a la urbanització on la Tere té la casa de rica que sempre havia somiat. Allà es troba la resta del vell grup d’amigues: la Ponça i l’esperit de la Doris, que segons la Tere ha tornat d’entre els morts. Així comença per a la Maria un cap de setmana frenètic, una cursa trepidant per recuperar un objecte de valor i reparar la memòria del seu amor de joventut.

Una novel·la de ritme galopant, volcànica i plena d’humor. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Un relat mitològic bellíssim i esmolat com les roques d'un penya-segat, que sorgeix d’oralitat descarnada, mal educada, i un cántabru tosc i feréstec. El protagonista d'aquesta història parla de la brutalitat silenciosa d'un poble desemparat, que cala a poc a poc en la seva gent sense que ni tan sols s'adonin, mentre tracta de trobar a la seva germana abans que arribi la plenamar.

Han hagut de passar diversos anys perquè Luis Mario s'adonés que vivia xopat i, una vegada sec. Ha pogut escriure sobre la Dona Os, l'Home Peix, dones que alleten a gossos, homes que esbudellen vaques i vaques que cauen a la mar. Sobre Mariuca i Nanda La Chona, infusions que tot ho maten, percebes amb el sexe descomunal, pardals que brollen de la terra, beines plenes de dents, velles que s'alimenten de criatures o un fetus dins d'un musclo. Però, per sobre de tot, ha escrit sobre un lloc que es nega a canviar.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La narradora i protagonista d'aquesta història repassa la seva vida familiar en trobar-se, per casualitat, amb la seva tia, amb qui va conviure durant els anys de la seva adolescència. Sota la llum dels records d'un passat que ja no viu com a nena, començarà a entendre que els vincles amb la seva peculiar família, caracteritzada per conflictes i rancors de tota mena, són molt més fortes del que podia imaginar.

La novel.la és un una història de creixement, descrita amb un flux narratiu que alterna el desenvolupament emocional de l’adolescència amb les peripècies d’una cabra insolent. Un llenguatge amb humor amb el que pot repassar penes i decepcions i alhora ple de saviesa.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Obra molt peculiar: és una novel·la de zombis que no reuneix cap dels tòpics d’aquest tipus d’històries apocalíptiques. La seva protagonista és una no morta, una zombi que ens narra en primera persona les seves sensacions i emocions. Ens parla de la seva contínua i devastadora gana, de la pèrdua i descomposició de diferents parts del seu cos i de la seva malmesa memòria. De la sensació d’anar desapareixent físicament i mentalment. D’oblidar el seu nom i el de la gent que estima. Amb aquesta excusa, l’autora planteja temes sobre la identitat: som el nostre nom? Som la nostra memòria? Som el cos que habitem o, inclús, els vincles que deixem enrere?

La protagonista viu en un edifici ple de no morts que filosofen sobre la seva nova condició, preparen revoltes i enyoren altres futurs. Vaga pels passadissos, busca vagament sentit a la seva situació sense retorn, ens descriu com ataca per saciar la seva gana a una persona de la manera més estranyament bonica que podeu imaginar i acaba fent un simbòlic viatge cap al dol.

Les seves reflexions són filosòfiques i molt melancòliques, però també té algunes sortides còmiques sorprenentment divertides que relaxen una mica aquesta història de desassossec.

Dura una eternidad és un obra molt fragmentada, escrita en una prosa poètica molt bonica. És tota una reflexió al voltant del significat de l’existència i sobre la manera com la mortalitat ho transforma tot, a excepció, potser, de l’amor. Justament el record d’aquest amor és el que manté amb vida a la protagonista.

Anne de Marcken és escriptora, artista i editora queer que viu a les terres dels natius indígenes Salish a la costa nord-oest dels Estats Units, a prop de la frontera amb el Canadà. És directora de l’editorial The 3rd Thing, orientada a projectes principalment d’artistes i escriptors que s’identifiquen com a membres de grups tradicionalment marginats, principalment indígenes, dones, persones queer i persones racialitzades.

Amb aquesta novel·la ha guanyat els prestigiosos premis Ursula K. Le Guin i The Novel Prize.

Més informació:

• Pàgina web de l'autora

Recomanat per Toni Martos. Biblioteca de Viladecans.

Aquesta autora va tenir molt d'èxit amb la primera novel·la, Pedra de tartera. Com el protagonista d'aquesta altra, ho fa amb un llibre de contes. Per a qualsevol persona que escriu, Peripècies és de prescripció obligada. Fa pensar moltíssim, alhora que és ben narrada. Un intent de no acabar convertint-se en un anticànon. Tota l'obra mostra els dos costats de la vida d'un escriptor, que passa més a fer-ne que no de ser-ne. L'equilibri que ha de trobar entre el no prostituir-se treballant com tothom i el no acabar fent una vida completament errant. Com un personatge de circ, que tothom admira sense saber què hi ha més enllà de la seva vida bohèmia. El tema del circ es repeteix més vegades, perquè com tota bona obra, entremescla el que diu amb com ho diu.

L'autora va repartint bufetades a tort i a dret, però. Primer amb la dona del protagonista, que és una pija insofrible, que tot ho vesteix de blanc i de rosa i acaba separant-se'n perquè creu que el seu marit critica la seva família a la primera novel·la. Però quan ell li recrimina que el fet de negar-se a tenir-hi relacions és contrari al que ha acceptat casant-s'hi, és d'un masclisme intolerable. Dins del matrimoni també s'ha de poder dir sempre que no. També va adquirint d'altres comportaments, com ser un deixat, fumar, beure i anar amb moltes dones. És a on el porta el desordre de no portar una vida "normal".

També hi ha crítiques per als editors, que són uns pesseters, uns calculadors. I per al germà del protagonista, que ha pres una direcció completament oposada, va "endavant", i és encara més depravat, li agraden totes les dones, i no se n'està. També per al pare d'ells dos, que voldria imposar la continuació amb la fàbrica familiar al protagonista. El qual s'hi nega, i igualment acaba prostituint-se fent-ho amb una editora per poder col·locar el seu llibre en la seva editorial. 

En conjunt és una obra mestra. És molt original, té alguna cosa per dir, i la diu amb força. Hi ha alguns passatges, metàfores esteses que introdueix sense avisar, que queden gravats a la memòria. S'ha superat a ella mateixa amb escreix.

Més informació:

• Maria Barbal a les biblioteques

• Entrevista a Siestv

Recomanat per Helena Bonals, de la Biblioteca Tecla Sala, L'Hospitalet de Llobregat.

Si busqueu fer un viatge pels paisatges i la cultura japonesa no dubteu: La papereria Tsubaki de l’autora Ito Ogawa us hi transportarà. A través de la seva protagonista, la Hatoko Amemiya, donareu una oportunitat a un ofici molt antic: el d’escriventa. Les emocions que evoquen les cartes que escriu la Hatoko són sempre úniques, i com a tal, també cal mesurar bé el gramatge del paper, la tinta que s’ha d’utilitzar, el segell, i evidentment les paraules que algú llegirà quan les rebi. La protagonista està totalment decidida a recuperar aquest ofici i farà tot el possible per continuar amb el seu llegat familiar, però mentrestant, les seves descripcions ens faran creure que som en aquest petit poble costaner on se situa l’acció, i ens deixarem emportar per aquest ambient i per l’encisadora importància que la Hatoko dona a les petites coses, als detalls. La papereria Tsubaki es va convertir en un drama radiofònic i també s’ha adaptat a la televisió japonesa.

Ito Ogawa és escriptora i traductora de japonès. Casada amb un productor musical, ha escrit algunes lletres de cançons i té un bloc de gastronomia japonesa molt conegut. A més a més, a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona també trobareu la seva primera novel·la El restaurante del amor recuperado, que va ser un fenomen literari al Japó.

Recomanat pel Bibliobús Tagamanent (Osona).

Gemma Calduch (Barcelona, 1968), periodista i creativa publicitària debuta en la literatura catalana amb aquesta novel·la que parteix d’un vers de Joan Maragall per enllaçar les sirenes amb l’estranyesa i la fragilitat humanes. L’acció se situa a Port, un petit poblat pesquer devastat per la fam, el fred i la brutícia. Un dia, en Príam aconsegueix pescar una sirena i la porta al poble. La presència d’aquesta criatura actua com a catalitzador, i provoca reaccions diverses entre els habitants del poble, des de la indiferència més absoluta fins a l’esperança de recuperar coneixements i sabers perduts, passant per l’anhel de la joventut de provar-se a un mateix o els records dolorosos del passat; la sirena es manifesta en petites quotidianitats farcides de pors, dubtes i desitjos no sempre expressats.
Si sabessis el mar com és bonic recorda en alguns aspectes a La pell freda d’Albert Sánchez Piñol, especialment en la relació atracció-rebuig que els personatges estableixen amb la criatura aquàtica. Aquesta continuïtat, que Calduch explicita en una nota final, ens obre a noves preguntes sobre la naturalesa de les sirenes i el seu paper en el món de Port. La sirena de Calduch, a diferència de les criatures de Sánchez Piñol, s’assembla al model més conegut: bella, amb cua de peix, i perillosa, ja que genera certa atracció hipnòtica.
En resum, una lectura àgil i imaginativa, amb una cocció lenta i sense grans girs de timó, on es despleguen un seguit de violències que revelen la condició més tràgica de l’ànima humana. Una història sobre la desesperació i l’aïllament —tant físic com simbòlic— en el que viuen tots els personatges. Calduch aconsegueix submergir-nos en un món incomunicat, on cada interacció està marcada per l’angoixa i la necessitat. La sirena, més que un ésser fantàstic, esdevé una metàfora de les nostres pròpies fragilitats, pors i desitjos. Confronta els habitants de Port amb les seves contradiccions més profundes i amb l’anhel de l’amor; que, com un far, sempre brilla a la llunyania.

Més informació:

• Gemma Calduch a Instagram

Recomanat per la Biblioteca Can Milans de Caldes d'Estrac.

El Banquet celestial és la segona novel·la de Donald Ray Pollock, autor nord-americà nascut a Knockemstiff, Ohio, el 1954. Les seves obres es caracteritzen per un retrat cru i directe de la vida rural dels Estats Units. Pollock va passar gran part de la seva vida treballant en una fàbrica abans d'iniciar la seva carrera literària, i això es reflecteix en la duresa de les seves obres. La seva narrativa és realisme brut i comparteix certes influències de la literatura americana contemporània, com la de Charles Bukowski o Cormac McCarthy.
El Banquet celestial segueix diversos personatges en un petit poble de l’Ohio, tots ells marcats per vides trencades, víctimes de la violència, la pobresa i la desesperació. Els protagonistes són figures marginals, sovint atrapades en un cicle de sofriment, i de destrucció. La trama gira al voltant de les seves decisions, els seus desitjos incomplerts i les seves vides destruïdes. Pollock mostra un retrat de la vida humana sense embellir-la, amb escenes de gran brutalitat i una exploració profunda del mal i la bondat dins de cada individu. El llenguatge de la novel·la és directe, amb passatges foscos que desborden força emocional i una certa ironia tragicòmica que aporta una dimensió més rica a la narració.
La novel·la és un retrat dur de la desesperança humana, i per això pot resultar obra difícil per a molts lectors. La cruesa i la violència en la narrativa dels seus personatges i situacions poden superar els límits de la tolerància d'alguns lectors o lectores, però és aquesta mateixa visió extrema del món el que fa que El Banquet celestial sigui una obra tan potent i impactant. La forma en què Pollock aprofundeix en les emocions internes dels seus personatges, mostrat en moments de gran violència o en reflexions, fa que la novel·la sigui més que una història de supervivència; és una meditació sobre la vida, la mort i les seves conseqüències.
El Banquet celestial se suma a altres obres de la literatura americana que exploren les profunditats de l'existència humana, com les obres de Cormac McCarthy, especialment The Road, que també tracten la violència i la desolació, o les narracions crues de Raymond Carver. Pollock no només escriu sobre la vida dura de l'Ohio, sinó que amb la seva visió descarnada del mal, aconsegueix fer una reflexió universal sobre l'ànima humana.
Podem dir que El Banquet celestial és una obra que no és per a tots els lectors, però que, per aquells que busquen una reflexió profunda sobre els aspectes més foscos de la condició humana, ofereix una experiència literària intensa. La cruesa de la seva narració i l'autenticitat de la seva visió del món la converteixen en una peça destacada dins de la literatura contemporània americana.

Més informació:

• Donald Ray Pollock a Wikipedia

Recomanat per la Biblioteca Pública de Cabrils.

Després de l'èxit de Mary John, L'Altra Editorial ha publicat dins del seu segell juvenil "L'Altra Tribu", la primera novel·la de l'escriptora portuguesa Ana Pessoa, La llibreta vermella de la noia karateka premiada amb el premi Branquinho da Fonseca 2011.

l'N, que no es vol definir com una nena, però si com una karateka, li agrada escriuré, però afirma que li agrada més el karate i lluitar amb en Raul. Odia al seu germà i li desitja constantment que tingui una "evacuació de femta de consistència fluida. L’N té 14 anys i somia en aconseguir el cinturó negre i en fer un petó a en Raul."

Un dia decideix comprar-se una llibreta vermella on a través de les seves reflexions i relats ens anirà descobrint la seva singular personalitat, les seves emocions, pensaments i sentiments. L'N assegura que la llibreta no és un diari, que té vida pròpia, que les seves pàgines es mouen i que dins seu hi amaga personatges insòlits i fascinants.

Tot i ser la seva primera obra, Ana Pessoa sorprèn i atrapa als lectors i lectores amb aquest relat fresc, irònic i ple d'humor sobre el món de l'adolescència. Una bona història dirigida al públic juvenil que tracta temes com l’amor o la construcció de la pròpia identitat i que reflexiona sobre diversos temes com la religió, la ciència o la visió adulta del món.

Més informació:

• Ana Pessoa a Wikipedia 

Recomanat per la Biblioteca Antoni Comas de Mataró.

La riuada és el primer dels sis volums que constitueixen la saga Blackwater. Escrita per Michael MacDowell, aquesta interessant i èpica història va veure la llum per primer cop l’any 1983, però actualment, quaranta anys després d’aquella primera publicació, ha obtingut de nou un gran èxit entre els lectors.

L’acció se situa a Perdido, un poble d’Alabama, durant el segle XX. És la història de la família Caskey, un matriarcat dedicat a la indústria de la fusta, al llarg de cinquanta anys, en els que assistim a la Gran Depressió, la Segona Guerra Mundial, la recuperació econòmica americana...

Blackwater està escrita de manera clara i sense gaires ornamentacions, i combina la novel·la històrica, el relat realista i la saga familiar amb certs elements sobrenaturals. És original, ben escrita i ràpida de llegir.

Al primer dels sis volums, veiem com les aigües del riu Blackwater inunden Perdido. Els Caskey, una família de terratinents, igual que la resta del poble, intenten fer front a la situació. Enmig de tot plegat, apareix la misteriosa Elinor Damnert, que es vol apropar a ells sigui com sigui. Qui és?

Més informació:

• Michael MacDowell a la Viquipèdia

Recomanat per la biblioteca La Cooperativa de Malgrat de Mar.

Et proposem la lectura d'aquest llibre de l'escriptor i metge japonès, Sosuke Natsukawa, poc conegut potser a casa nostra, però que porta més de tres milions d'exemplars venuts de les seves novel·les, Al seu país, ha estat guardonat amb el Premi de Llibreters del Japó i el Premi Shogukan de Ficció.

Més informació:

• Fragment del llibre

Recomanat per la Biblioteca Can Baratau de Tiana.

Segona novel·la publicada per la irlandesa Sally Rooney, té com a eix principal la relació entre una parella de joves, en Connell i la Marianne, que han crescut al mateix poble de l'interior d'Irlanda, però que venen de mons molt diferents. La Marianne prové d’una família adinerada, però amb molts problemes. A més, té moltes dificultats d’adaptació a l’institut. En Connell viu amb la seva mare, la dona de fer feines de la família de la Marianne, amb qui té una bona relació, i és un dels nois més populars de l’institut. Tot i les seves diferències, tant de manera de ser com de classe social, sorgirà entre els dos joves una connexió molt especial que s’allargarà al llarg del temps, fins a la universitat.

Una novel·la sobre les relacions amistoses i amoroses, i sobre la soledat i la incomunicació. Un text ple de “gent normal” amb les seves alegries i també amb les seves misèries, narrat amb un estil planer i sense artificis, que fa que no vulguem (ni puguem) deixar de llegir.

Irònica, divertida, atrevida i amb uns personatges que no ens deixen indiferents. Va ser guardonada amb diversos premis, com el Costa Book Awards i l’Irish Book Awards de 2018 i el British Book Award de 2019.

La novel·la va ser adaptada en una minisèrie de televisió l’any 2020.

Més informació:

• Sally Rooney a la Viquipèdia
• Normal People (sèrie de televisió)

Recomanat per la Biblioteca Manuel de Pedrolo Sant Pere de Ribes.