Deixa’t seduir per aquesta selecció de llibres pensada per gaudir de la lectura sense presses, entre silencis d’estiu, paisatges evocadors i emocions a flor de pell.
Les Balears han assimilat les diverses cultures amb què els ha tocat de conviure. Han fet de la transmissió de la cultura i de l'art és el seu fet diferencial.
El 2 d’abril se celebra el Dia Internacional del Llibre Infantil en honor al naixement de Hans Christian Andersen. Descobreix un dels autors més mítics dels contes infantils.
Fa 150 anys del naixement de l'autora. Explora l’univers literari d’una escriptora única. Humor fosc, simbolisme religiós i tensions morals en la ficció gòtica del sud.
Els festivals de poesia vehiculen una de les maneres més emocionants de viure la poesia, sentir-la en veu alta per una poetessa o per un poeta, acompanyats en ocasions amb música en directe, gaudint de la poesia en espais naturals o en edificis singulars.
Dins la novel·la romàntica juvenil destaquen dos subgèneres oposats: enemies to lovers, on enemics acaben enamorant-se contra tot pronòstic, i friends to lovers, on l’amistat es transforma en amor. Ara et toca triar: 💔 o 💕?
Què tindran les llistes i els rànquings que tant ens agraden? Ja tenim aquí els llibres més prestats de la XBM. Estarà la teva novel·la preferida entre les escollides? Descobreix-ho aquí.
La millor manera de gaudir de Mammalia és endinsar-s’hi sense saber-ne res. Llegir-la és deixar-se arrossegar per la veu interior de la protagonista, carregada d’angoixa, pors, tristesa i inquietuds provocades per uns records del passat que no aconsegueix posar en paraules. Amb un llenguatge senzill i directe, Mammalia ens submergeix en un univers profundament femení i en les múltiples dimensions de la maternitat. La seva atmosfera hipnòtica, apocalíptica i absorbent ens acompanya fins a un desenllaç sorprenent i original, on totes les peces que s’han anat revelant al llarg de la narració acaben encaixant de manera magistral.
Una novel·la intrigant, molt ben ambientada en una Catalunya rural dels anys noranta i dos mil, ignorant, aspra i feréstega, que ens narra la història de venjança d’una criatura marginada a causa d’una “malaltia de la sang”, des del punt de vista de diferents personatges i al llarg del temps. L’Eulàlia, l’Olga, la Tina, la Candela i sobretot l’Emma, són dones que han après a sobreviure en un ambient i una època hostils, mentre que altres personatges com la Natàlia o en Martí, que venen de la ciutat, es troben irremeiablement arrossegats pel magnetisme quasi malvat de les petites vampires.
Si us agraden les històries rurals situades en un passat recent, d’una prosa poètica mesurada, gens excessiva, amb uns personatges complexos i torturats, aquesta és la vostra lectura.
S’ha parlat molt últimament del Dark Academia : novel·les ambientades en universitats prestigioses, amb protagonistes obsessionats per la cultura clàssica, sovint immersos en trames fosques i amb un aire molt elitista. En aquest sentit, La història secreta es pot considerar la primera i fins i tot, la fundacional. Aquesta novel·la, en el seu moment ja va despertar molt d’interès, però sembla que ara torna a parlar-se’n sobretot si es té en compte que va ser publicada l'any 1992, les editorials L’Altra Editorial i les males herbes s’han unit per tenir-la en català de la mà de Joana Castells.
La història gira al voltant de Richard Papen, el protagonista, que s’uneix a un grup selecte d’estudiants, en Henry, en Bunny, en Francis, en Charles i la Camilla, que reben classes exclusives d’un professor molt peculiar. Tots ells es mantenen força aïllats de la resta dels companys de campus, gairebé no es relacionen amb ningú i dediquen gran part del seu temps a traduir llibres del grec antic i a obsessionar-se per tot allò que tingui ressò de mitologia grecoromana. Fins que succeeix un fet: una mort violenta, que ja es revela des del primer moment.
La novel·la funciona com un thriller a la inversa: no descobrim “què” ha passat, sinó “per què”. A partir d’aquí, la narració desplega un relat que ens atrapa, sobretot per la fascinació que provoquen aquests cinc personatges peculiars i per com, a poc a poc, les decisions que prenen esdevenen cada vegada més extremes. Tot plegat amb un ritme aparentment lent, però que ens va hipnotitzant.
De l’autora, Dona Tartt se’n sap ben poca cosa. De fet, fa molts anys que viu apartada de la vida pública i gairebé mai concedeix entrevistes. Es diu que la trama de La història secreta es basa en la seva experiència pel pas a Bennington College, una escola excèntrica i exclusiva, en la qual, entre els seus companys, hi havia l’escriptor Bret Easton Ellis, autor d’American Psyco.
D’aquesta autora també podem llegir El Jilguero i Un juego de niños, cap d’ells s’ha traduït encara en català.
Auren és la “presonera d’or” i la protagonista del primer llibre de la saga escrita per Raven Kennedy, una novel·la juvenil que em va sorprendre pel missatge que transmet darrere d’una història fantàstica.
La vida d’Auren mai ha estat un camí de roses, va viure explotada en els suburbis i rescatada per l’actual Rei Mides, l’home més poderós amb el do de convertir tot el que toca en or.
En el moment que Mides la va convertir en la seva muntura principal i la seva favorita, estava agraïda, enamorada, se sentia protegida i important, perquè era un tresor tan valuós que vivia en una gàbia d’or, a vegades això la feia sentir sense llibertat, però el rei li havia explicat tantes vegades que era per la seva seguretat...
Una relació tòxica de cap a peus que es va teixint a mesura que la novel·la avança, tot i tenir el poder de trencar-la en qualsevol moment, fins i tot quan ella no és qui realment depèn d’un rei que amaga molts secrets i un poder que mai ha estat seu.
Aquesta història et trenca el cor cada vegada que l’Auren reafirma la seva convicció que quedar-se al costat de Mides és el millor, cada cop que es convenç que li deu tot, quan realment l’amor està tacat de conveniència, engany, manipulació i dolor.
És aterridor com una persona et pot fer sentir tan petita, dependent, fràgil i oblidar-te completament de tu, del que vols i el que sents, arriba un punt que desapareixes i només existeix l’altra persona, perquè li deus tot, perquè l’estimes, i li has donat tot el teu cor, el teu cos, el teu esperit, i fins i tot la teva llibertat.
Una història que ens fa reflexionar sobre què és l’amor, la dependència, les relacions tòxiques i el descobriment d’un mateix, perquè quan l’Auren emprèn un viatge forçat, descobreix una nova manera d’estimar, un amor que et vol lliure, forta, empoderada, feliç i com a una igual. Un amor que no et vol tancar perquè no marxis, sinó que vol que siguis la millor versió de tu mateixa, perquè en realitat no era amor el que coneixia l’Auren, però la bena que portava als ulls era tan poderosa que fins que no va traspassar els límits més dolorosos no va caure.
Un viatge que l’obligarà a descobrir qui és en realitat i qui està realment al seu costat, un camí on acabarà deixant de ser fràgil per protegir fins i tot els altres i sobretot a ella mateixa, per primera vegada haurà de triar-se i ser la seva pròpia aliada i protectora.
“Una gàbia daurada continua essent una gàbia”.
Raven Kennedy és una escriptora capaç de crear els seus propis mons, coneguda principalment per aquesta saga de fantasia juvenil, però també ha escrit altres gèneres com novel·la contemporània, paranormal, fantàstica, romàntica o comèdia romàntica.
Dues històries i èpoques entreteixides són l’eix transversal d’aquesta emotiva història. La primera transcorre entre el 1985 i el 1992 a la ciutat de Chicago, on una família d’amics intenta sobreviure a l’epidèmia de la SIDA, que va acabar sent l’herència de tot un col·lectiu.
L’Herència, tal com Matthew López anomena a la seva obra teatral de gran actualitat, basada en la novel·la de E. M. Forster, Howards End; un concepte que no només reflecteix allò negatiu del que va succeir, sinó que és un cant a l’amor i a l’amistat malgrat l’opressió i l’estigma que va patir el col·lectiu homosexual durant l’epidèmia mortal.
En aquesta novel·la, Rebecca Makkai, Premi Llibreter 2022, ens presenta a Yale Tishman, un galerista d’art que comença a prosperar en la seva carrera com a promotor a partir d’una herència de quadres que està a punt de rebre.
El funeral del Nico, des de la primera pàgina, és el principi d’una sèrie de pèrdues i dols, però també d’amors i passions fictícies i alhora molt reals.
El segon eix ens situa a París el 2015, on la Fiona, germana del Nico i amiga d’en Yale, agafa un avió per buscar la seva filla desapareguda, mentre s’endinsa en el record dels seus fantasmes.
L’esperit de lluita els unia, no només contra la malaltia, sinó contra la societat que tant els havia rebutjat i culpabilitzat. Com expressa un dels protagonistes, “(tothom que encara hi era o que havia marxat): no eren la suma de totes les decepcions, sinó tots els començaments i totes les promeses que havien representat”.
Aquesta novel·la descriu la vida de tres dones en una emocionant alternança de capítols breus. Una és la Nora, que quan va néixer va ser abandonada en un orfenat i treballa netejant cases. L’altra, l’escriptora, que va patir una infància d’abusos sexuals i es refugia en l’alcohol. La tercera dona és la veu de la narradora que interrelaciona la vida de les dues primeres. Elles parlen del càncer de pit, la família absent, el desamor o la soledat que sublimen a través de la lectura i l’escriptura. L’autora fa que el lector participi tot descobrint com les tres dones dialoguen entre elles a través dels seus relats. També fa un homenatge a les escriptores que admira i a una heroïna de llegenda, Genoveva de Bravant. Es val d’un llenguatge planer per fer passar, de forma senzilla, fet de gran duresa. Raquel Ricart és una escriptora valenciana amb una llarga trajectòria d’obres i de premis. El dit de Déu ha guanyat el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 2023.
Un dels candidats del Premi Òmnium 2024 i també, un debut que ha sigut mereixedor de bones crítiques. L'escriptor i guionista solsoní Uriol Gilibets, ha signat una de les òperes primes més divertides dels darrers anys.
Situada en un poble fictici del Solsonès anomenat Sant Gonera, la història arrenca quan el mossèn ha perdut completament el nord i s'acaba endinsant al bosc d'aquell indret, un bosc ple de llegendes i teories i donen per fet que s'ha transformat en una fera. Ell, però, no és ni molt menys l'únic personatge peculiar d'aquesta vila: al llarg de la novel·la anirem coneixent a tots els habitants d'aquest lloc i ho farem de la mà de l'humor absurd i un grapat de situacions peculiaríssimes.
Si sou fans de l'humor dels Monty Python, us agradarà "Les feres", perquè Gilibets sembla el sisè membre del grup britànic que en comptes de néixer en terres angleses, ho va fer en territori solsoní.
La Kristin Hannah és capaç de recrear una època molt dura dels Estats Units. Ho fa des del punt de vista d'una mare que mai s'ha sentit estimada i decideix que aquest sentiment mai el tindran els seus fills.
L'Elsa (així es diu la mare) es veu obligada a deixar la casa on ha crescut i s'ha sentit acollida a Texas, per buscar una oportunitat pels oferir una vida millor als seus fills. A California, però, les coses no són com s'havia imaginat.
I és que la migració forçada ni és fàcil ni màgica. Només l'esforç, la lluita, l'esperança i l'amor poden ajudar a superar les pors, el rebuig i l'explotació que han de patir els migrants.
Nascut a Barcelona l’any 1967, Alejandro Palomas és un autor que parla de l’univers sentimental de les persones d’una manera senzilla i plena de tendresa. Escriptor, traductor i poeta, és llicenciat en Filologia Anglesa per la Universitat de Barcelona i màster en Poètica pel New College de San Francisco. Professionalment, ha realitzat traduccions en diverses editorials i col·labora sovint en mitjans de comunicació, feines que compagina amb l’ofici d’escriptor. Autor de llibres com "El secreto de los Hoffman"; "Una madre"; "Un hijo" (Premi Nacional de literatura infantil i juvenil de les Lletres Espanyoles 2016); "Un perro"; "Un amor" (Premi Nadal de Novel·la 2018), Alejandro Palomas escriu històries que fan plorar i riure alhora, amb personatges que explicant com viuen i se senten ajuden a aclarir l’univers propi de cadascú de nosaltres.
"Un país con tu nombre", publicada l’any 2021, és una preciosa novel·la sobre l’amor, l’honestedat i la llibertat, narrada través de dos personatges principals i la seva amistat. Jon, un cuidador d’elefants del zoo, i Edith, una vídua que viu amb onze gats, es troben compartint vida solitària a un poble abandonat. De sobte, arriben males notícies: Jon s’assabenta de la decisió del zoo de vendre’s Susi, una elefanta a qui està molt unit, i Edith s’arrisca a perdre la casa on viu i marxar del lloc que tant estima. Aquestes novetats pertorbaran la seva existència i tensaran el fràgil món que habiten obligant-los a reescriure novament la pròpia història.
"Somos, sobre todo, la suma de nuestras renuncias" són les paraules que obren la novel·la mostrant així el paisatge emocional que recorren cada dia Jon i Edith, dues persones d’edat avançada amb circumstàncies personals que sovint els pesen i sotmeses a un futur incert que amenaça cruelment la seva pau. Però Alejandro Palomas, amb un text ple de tendresa i sinceritat, farcit d’humor i saviesa, ens mostra que la vellesa no és sinònim de debilitat i que l’amor, la veritat i la llibertat, poden reescriure la vida tal com la natura reescriu el paisatge any rere any. D’una manera lenta, implacable i sobretot preciosa, Edith i Jon es van guanyant el nostre somriure i admiració paraula a paraula, frase a frase, dia a dia, estació a estació, fins a fer-nos entendre allò que senten i sentint-ho també a la nostra pell.
Alejandro Palomas, autor excepcional, ens regala amb "Un país con tu nombre" una novel·la plena de bellesa i sentiment que recomanem moltíssim!
Els meus dies a la llibreria Morisaki és una novel·la breu i àgil que ens recorda la importància d’apreciar les coses petites i senzilles. La seva protagonista, Takako, és una jove de vint-i-cinc anys amb una vida sense massa sorpreses fins que, un dia com qualsevol altre, Hideaki, un company de feina amb qui surt des de fa uns mesos, li diu que es casa amb una altra noia. Immersa en una profunda tristesa, Takako sent la necessitat d’allunyar-se de tot, deixant la feina i veient passar els dies tancada a casa. El seu oncle Satoru, en un intent de fer-la sortir d’aquella situació, convida la Takako a viure a l’altell de la llibreria Morisaki, fundada pel seu avi, especialitzada en llibres de vell d’autors japonesos de l’època moderna, i situada a Jinbōchō, el barri de les llibreries i editorials de Tòquio. En aquest altell, amb muntanyes de llibres per tot arreu i olor de resclosit, la vida de la Takako començarà a agafar un nou rumb. El plaer de la lectura, l’acostament amb el seu oncle i les noves amistats que l’envolten, faran que la Takako es redescobreixi i recuperi les ganes de viure amb plenitud.
Per a joves amants de les aventures, la fantasia o la mitologia, qualsevol novel·la de Rick Riordan serà una bona elecció.
“El Lladre del llampec” és la primera novel·la protagonitzada per aquest jove estrany, dislèxic, amb símptomes del que avui s’anomena TDAH i objecte d’assetjament a les escoles on l’han anat expulsant. A en Percy li passen coses que no sap gaire bé com explicar i per mirar de fer-ho s’inventa històries fantàstiques.
Un bon dia els déus de l'Olimp li revelen que és ni més ni menys que un semideu, és a dir, el fill d'un déu i una mortal. I com a tal, haurà de descobrir qui ha robat el llampec de Zeus i així evitar que esclati una guerra entre els déus. Aquí començarà la primera missió del detectiu Jackson.
Aquest és el primer llibre de la saga “Percy Jackson i els déus de l'Olimp” i és altament recomanable si has llegit i t’han agradat d’altres sagues com les de Harry Potter o Cròniques de Narnia.
Neil Gaiman, un autor reconegut per la seva imaginació desbordant, ens ofereix a "Stardust" una novel·la que combina fantasia i aventura en un relat captivador. Situada a la vila anglesa de Wall, que limita amb el màgic regne de Faerie, l'obra segueix les peripècies de Tristran Thorn. Enamorat de Victoria Forester, Tristran promet portar-li una estrella caiguda del cel a canvi de la seva mà en matrimoni.
En el seu viatge, Tristran descobreix que l'estrella és una jove anomenada Yvaine. Mentre intenta complir la seva promesa, es troba amb diversos personatges, incloent-hi bruixes que volen el cor de l'estrella per recuperar la joventut i prínceps que lluiten pel tron de Stormhold. A través d'aquestes aventures, Tristran descobreix l'amor veritable i el seu propi destí.
"Stardust" destaca per la seva narrativa rica i evocadora, oferint una reflexió sobre el valor de l'amor i el sacrifici. Aquesta novel·la és ideal per a aquells que busquen una història plena de màgia i emoció, reafirmant Gaiman com un mestre del gènere fantàstic.
El 5 de novembre de 2008, el Paio Gros, la seva dona Charlotte i la seva filla Meghan surten de la seva mansió de Palm Beach de Florida i van a votar. Votaran el partit republicà, al qual han donat molts diners per la campanya, com altres famílies blanques i adinerades properes al poder. Volen veure com en John McCain guanya i agafa el relleu de George Bush a la presidència. No és tan per l’estima pels republicans com per l’odi que tenen als demòcrates, que aquesta vegada presenten com a candidat l'afroamericà Barack Obama.
L’endemà es confirma el desastre: Barack Obama ha guanyat les eleccions i serà el nou president dels Estats Units. El Paio Gros convoca diversos amics de grans fortunes per fer una conspiració política per a restablir la normalitat política al país. Juntament amb altres milionaris del partit repúblicà, volen canviar l’opinió pública i si cal, actuaran contra el nou govern.
Mentrestant, la Charlotte assumeix el seu problema amb l’alcohol i ingressa en una clínica de rehabilitació. S’adona que porta massa temps seguint els desitjos del seu marit. Ara necessita trobar els seus propis. Al mateix temps, la filla dels dos, la Meghan ha entrat a la universitat i descobreix un món més ampli i es qüestiona si tot el que li han explicat és veritat. Realment, el món del Paio Gros s’enfonsa.
La prosa de Homes resulta magistral en la redacció de la història, i els seus ràpids i espurnejants diàlegs, crucials per a comprovar que amb humor tot es pot empassar. Però resulta inquietant com Homes aconsegueix que la realitat de l'explicat resulti tan pertorbadora que se'ns geli el somriure en el rostre.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
Primer llibre de la saga "Blackwater" de Michael McDowell, que combina drama familiar, misteri i terror gòtic del sud. La història es situa a Perdido, Alabama, on una inundació porta a la misteriosa Elinor Dammert a la casa de la família Caskey, desencadenant esdeveniments que transformaran la dinàmica familiar i el poble. Elinor, amb els seus secrets, es converteix en el nucli d'una trama que barreja el fet sobrenatural amb les relacions humanes. La sèrie, publicada originalment el 1983, ha estat redescoberta i preuada per nous lectors gràcies a la seva atmosfera i narrativa. En format petit i cobertes daurades, la novel·la estava pensada per a ser publicada per entregues. L'estil narratiu de McDowell és àgil i intrigant, mantenint l'interès del lector. Aquesta obra captivadora promet una experiència de lectura absorbent, ideal tant per a joves com per a adults, amb ganes de continuar llegint els següents volums.
"Els que marxen d'Òmelas", d'Ursula K. Le Guin, és un relat colpidor que planteja una profunda paradoxa moral. La història ens transporta a la ciutat utòpica d'Òmelas, on regnen la felicitat i la prosperitat. Le Guin descriu Òmelas amb imatges vívides, però deliberadament ambigües, que permet que cada lector imagini el seu propi paradís. No obstant això, darrere l'alegria del festival d'estiu, s'amaga una veritat fosca que tots els ciutadans coneixen i accepten: el benestar de la ciutat es basa en el sofriment perpetu d'un infant innocent confinat en un soterrani.
L'autora no ofereix respostes fàcils; ens convida a reflexionar sobre la complicitat i la responsabilitat individual davant les injustícies. El relat esdevé un mirall de la nostra pròpia societat, on sovint el benestar d'uns pocs es construeix sobre l'explotació d'altres. Temes com el treball infantil o les condicions laborals precàries en països en desenvolupament són exemples contemporanis que ressonen amb la història.
Publicat el 1973, "Els que marxen d'Òmelas" va ser nominat al Premi Locus al millor relat curt el 1974 i va guanyar el Premi Hugo al millor relat curt el mateix any. El relat continua sent rellevant avui dia, ja que ens enfronta als compromisos ètics que fem com a societat i ens fa considerar si estem disposats a pagar el preu de la nostra prosperitat o si, com alguns ciutadans d'Òmelas, decidim marxar per buscar una alternativa més justa.
L'edició de Nórdica Libros enriqueix aquesta obra amb les il·lustracions evocadores d'Eva Vázquez, que intensifiquen l'impacte emocional de la narració. La traducció de Maite Fernández preserva la complexitat moral de l'original.
L’autora Beatriz Serrano és una periodista madrilenya que podeu seguir també a través del seu pòdcast “Arsénico Caviar”, guanyador d’un Premi Ondas el 2023.
Aquesta és la seva primera novel·la, amb la qual ha obtingut un gran èxit i amb la seva segona obra ha quedat finalista del Premi Planeta 2024 així que ja veiem que es tracta d’algú amb un gran talent que agrada tant al públic com a la crítica i amb una carrera molt prometedora.
“El descontento“ presenta la vida de Marisa, una dona en la seva trentena d’edat que treballa en una agència de publicitat a Madrid.
El text transcorre en una setmana, en la que veiem que es tracta d’una dona farta de la seva vida, fastiguejada, apàtica, que gairebé agonitza al seu despatx comptant els minuts que li queden per fitxar i marxar; que odia anar a treballar (no la feina en si com el fet d’haver d’anar a treballar i les màscares socials associades) i que sobreviu a aquest tedi gràcies als ansiolítics i a evadir-se mirant vídeos de ximpleries a internet.
Ens mostra una realitat social de pessimisme i precarietat laboral, amb el sentiment agredolç de sentir-se una privilegiada per poder tenir una feina i treballar d’allò que ha volgut per una banda, però no obstant això, no ser-ne feliç en la rutina diària i el paper que cal representar per encaixar en aquest ambient i que ben segur moltes persones s’hi poden sentir representades.
La història es desencadena arran d’una crisi d’ansietat que pateix la protagonista durant uns dies de convenció de l’empresa. El fet d’haver de compartir més temps del necessari amb els seus companys així com haver de fer una presentació pública del seu treball farà que una sèrie de successos, nascuts de l’ansietat que aquesta situació li genera, desemboqui en un final inesperat per a Marisa.
Es tracta d’una història actual amb pinzellades de sarcasme i humor que t’enganxa i es llegeix molt ràpidament. Tothom qui hagi viscut aquest tipus d’experiència laboral es pot sentir identificat, tanmateix, tot i poder llegir-lo en clau d’humor, no deixa de ser una història dura de salut mental molt certa que pot colpir profundament a molta gent i ser part del dia a dia d’una societat descontenta amb aquesta mena de viure, representant un paper anhelat, però que una vegada aconseguit, no ens omple.
Pilar Prim és com la Madame Bovary o l’Anna Karènina de la literatura catalana, i Narcís Oller, el pare de la novel·la catalana moderna. Tot un clàssic, doncs!
Publicada el 1906, és l’última gran novel·la que Oller va escriure i possiblement la més reeixida. Relata el desvetllament de l’amor entre una jove vídua, Pilar Prim, i un atractiu bon vivant, en Marcial Deberga. Però més enllà d’un afer amorós, la novel·la reflecteix la lluita de la protagonista per assolir la seva felicitat i alliberar-se de la pressió social que menysprea les dones en la seva situació.
Estilísticament, la novel·la s’emmarca en el corrent psicològic, presentant amb profunditat una protagonista que evoluciona, mentre que en Deberga i la resta de personatges, conformen una galeria interessant destinada a fer créixer la Pilar. Però més enllà dels trets psicològics, la novel·la també es caracteritza pel seu realisme, sobretot pel que fa a la descripció dels primers capítols, ambientats en el viatge en tren fins a la Cerdanya i en les vacances. I és que el paisatge esdevé un personatge més, reflectint les emocions i impressions dels protagonistes.
Manuel Baixauli, autor valencià, conegut per la seva prosa única i evocadora, es distingeix per la seva capacitat de fusionar elements del realisme màgic i el surrealisme, amb històries profundament humanes, crea mons, on la realitat i el somni es confonen de manera captivadora.
En la seva novel·la Cavall, atleta, ocell, Baixauli teixeix una trama plena de personatges únics i situacions insòlites. La història segueix a Alapont, un fuster humil i perfeccionista, que intenta salvar el seu fill estimat Aristides, d'una apatia creixent durant l’adolescència. Amb el fuster com a heroi, l'autor ens convida a una reflexió rica i poètica sobre la imaginació, el procés creatiu i la seva importància en la nostra existència quotidiana.
Aquesta obra és un homenatge a l'art com a força transformadora, un viatge introspectiu que no deixa indiferent.
Un fuego azul de Pedro Feijoo és una novel·la de thriller amb un gran domini del suspens, situada a la ciutat gallega de Vigo, que transporta el lector a una trama plena de misteri, venjança i secrets foscos. La història comença quan es descobreixen diversos cossos amb signes de tortura extrema, en una escena del crim que sembla dissenyada per enviar un missatge clarament macabre. Els responsables de la investigació són la periodista Eva Santiago, decidida a trobar la veritat a qualsevol preu, i el comissari Vázquez, que ha d’afrontar els seus propis dimonis mentre intenta resoldre el cas. A mesura que avancen en la investigació, tots dos es veuran atrapats en una xarxa de corrupció i violència que s’endinsa en les arrels més fosques de la ciutat i en el passat de les víctimes i dels investigadors mateixos.
Feijoo combina en aquest llibre una crítica social incisiva amb una narrativa plena de girs inesperats i una ambientació realista que aporta un toc de versemblança a l'horror. Amb un ritme imparable i una tensió que es manté al llarg de la història, Un fuego azul és ideal per als lectors amants de la novel·la negra que gaudeixen de personatges complexos i de trames que no tenen por de mostrar les ombres de la condició humana. El resultat és una novel·la que no només intriga i inquieta, sinó que també convida a reflexionar sobre les línies que separen la justícia de la venjança i sobre la foscor que sovint s’amaga darrere de les aparences quotidianes.
La novel·la segueix la història de Hana, una jove que deixa els estudis universitaris a la capital i torna al seu petit poble a l’Albània rural. Ella decideix seguir una tradició ancestral en la qual una dona pot renunciar a la seva identitat femenina i es converteix en "virgen jurada": mitjançant un vot de castedat, es converteixen legalment en homes, assumint el rol de cap de família i gaudint de drets i llibertats que normalment estaven reservats als homes en aquella societat patriarcal. Aquesta transformació es produeix com a resposta a la necessitat de continuar amb la línia familiar, tot i que implica un sacrifici personal profund. Ho fa per aconseguir respecte i llibertat.
La història de Hana posa en primer pla el conflicte intern que viuen aquestes dones: per una banda, volen mantenir la seva identitat i el control sobre la seva vida, i per l’altra, han d’acceptar la imposició d’un sistema de valors que les limita i les margina. Ella trencarà amb les convencions socials encara que sigui a un alt cost personal. Manté una relació complicada amb les altres dones del poble, que a vegades la veuen com una figura de respecte i altres vegades com una amenaça. A mesura que avança la trama, el seu aïllament creix i la seva solitud es fa més evident.
Aquesta novel·la explora temes profunds com la identitat, el gènere, la llibertat personal, i les limitacions imposades per les tradicions culturals. La figura de Hana, com a "virgen jurada", és un símbol de resistència i de compromís amb les pròpies conviccions, tot i el sacrifici que suposa per a la seva pròpia identitat.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
La Sara Villalba ha entrat a treballar a l’administració pública com a interina, amb la intenció de tenir una feina per tota la vida. Un cop dins, observa el funcionament: un edifici immens i hermètic, ple de jerarquies i de gent obedient amb particularitats i conflictes entre ells. Com ningú li explica les seves funcions, es veu forçada a improvisar, dissimular per vergonya i registrar el seu malestar amb dibuixos i poemes tan desplaçats de la realitat com el treball mateix.
L’autora, a través d'una mirada curiosa, àvida i cada vegada més desencantada, descriu els paranys dels mecanismes burocràtics no sols per als qui les pateixen, sinó també per als qui les posen en funcionament.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
20/06/2025
Només terra, només pluja, només fang
Albets, Montse
[Barcelona] : Edicions del Periscopi, octubre del 2024
Guanyadora del Premi Llibreter 2025 que dona el Gremi de Llibreters de Catalunya.
El veredicte destaca "Novel·la en què el clàssic argument del retorn als orígens conviu amb un descens a l’infern de la protagonista, que sobreviu a una pèrdua terrible. La redescoberta del poble i els seus drames i secrets familiars, en una ruralitat que beu de la millor Víctor Català, es converteix alhora en el coixí i l’impuls per a sortir del pou. Escrita amb gran delicadesa i hàbil en l’ús de diversos registres literaris, ofereix una lectura àgil amb un argument complex i de gran càrrega emotiva"
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
Ambientada a finals del segle XIII en un territori imaginari que fa pensar en Catalunya, confinava al sud amb Al-Andalus i al nord amb les terres d'Oc. Aquesta novel·la narra un moment col·lectiu i també un itinerari ètic. Els personatges malden per posar d'acord els antics sabers curatius amb la ciència moderna. Però la imposició, sovint violenta, de la nova ortodòxia mèdica sobre les tècniques heretades va fer que al final els remeis continguts en «el llibre daurat» quedessin proscrits, i els qui la practicaven es van veure reduïts a la categoria de «bruixots» i «bruixes». Llach reivindica un món demolit per la història oficial, del qual la invisibilització dels seus protagonistes, que són sobretot dones, ha esdevingut emblema.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
El cor del balneari, és la darrera publicació de la Teresa Sagrera Bassa, guanyadora del Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2024.
Una obra de delicada tendresa i d’imatges colpidores l’acció de la qual té lloc a la primavera del 1919, a la plaça de la Font del Lleó, Caldes de Montbui. La història la rebem de la veu de la Lola, una dona que arriba al poble per enterrar a la seva mare i complir la seva última voluntat, fet que acabarà per destapar secrets familiars, íntims i de caire comunitari que esquinçaran de ple el cor de la protagonista, conduint-la a un viatge d’autodescobriment i transformació social al bell mig del Balneari Ventura.
No és complicat deixar-se seduir per les metàfores i la ploma gairebé poètica de l’autora, que lluny de centrar-se en sentimentalismes, també realitza el relat d’una època tan tintada per la ja proclamada Segona República.
Iolanda Batallé, escriptora, periodista, editora i llibretera ens transporta a les valls altes del Pirineu amb la seva novel·la "Massa deutes amb les flors". Una escriptora bloquejada i en crisi arran d’una experiència personal s’instal·la en una casa a les muntanyes per recuperar-se i escriure en solitud. Allà serà acollida per una família que ha passat per una vivència colpidora i ella en recollirà els testimonis. No preveu, però, que les persones ferides es reconeixen i s’ajuden. Aquesta novel·la ens parla de la importància de dir les coses, la necessitat d’escoltar i d’explicar, l’empatia, la tendresa i el dol compartit que faran que, conversa rere conversa, l’escriptora reconstrueixi una història familiar de supervivència a partir d’una tragèdia. Destaca la seva original redacció amb frases curtes i amb monòlegs dels diferents personatges a cada un dels capítols, que els va presentant, i mica en mica, va encaixant la història com si fos un trencaclosques.
He d’agrair a Maria Climent, autora d’"A casa teníem un himne", la recomanació d’aquesta primera novel·la en solitari d’Emma Zafón. Trobo que les dues escriptores tenen força en comú: irrompen amb força en el panorama literari actual; escriuen en la llengua pròpia de la seva terra, en ebrenc la primera i en valencià castellonenc la segona; narren històries de dones i els hi donen veu per combatre el silenci que tapa i otorga.
Emma Zafón (Llucena, 1987), formada com a periodista, tria una protagonista que narra en primera persona la seva vida i, de pas, les d’altres dones de la seva generació. Ambienta l’acció a Llucena, a la comarca de l’Alcalatén (Castelló), al final del franquisme, durant la transició i fins gairebé el 2000.
De construcció senzilla i lineal, estructurada en capítols curts que donen agilitat al relat, la novel·la posa en valor la riquesa dels diferents ideolectes que es parlen a la zona, descobrint els tresors del registre oral.
Malgrat aspirar a ser mestra i aconseguir-ho, la protagonista té un altre objectiu imposat per la societat de l’època: casar-se i tenir fills. Quan Ximo la convida a ballar en una festa popular se sent la dona més afortunada del món. Ell és ben plantat i nebot d’un fabricant de ceràmica. Ella és la filla del forner del poble.
Festegen, es casen, tenen fills i, amb el pas del temps, l’amor intens es va transformant en quelcom ben diferent. Ella se sent estafada, amb doble jornada laboral a l’escola i a casa, serventa d’un home que en comptes d’ajudar-la, l’enganya, la sotmet i la maltracta. Arribarà el dia que ella dirà prou?
Encara que resulti un xic previsible, l’autora sap mantenir l’interès del lector i motivar-lo a llegir amb delit fins a la darrera pàgina. El nom de la protagonista no se’ns revela fins al final de l’obra. Un recurs molt ben trobat i ple de significat.
Si us va agradar "A casa teníem un himne", no us perdeu "Casada i callada". No us decebrà.
L’autor de Dispareu contra el pianista és un dels autors clàssics de gènere negre. L’excel·lent biografia de James Sallis, Vidas díficiles, ens apropa tant a la seva vida com a la d’altres dos grans autors (Jim Thompson i Chester Himes). I no, David Goodis no va tenir una vida fàcil i així ho va reflectir en els seus llibres. Però també és un poeta de la víctima. Els seus protagonistes, alter ego de si mateix, semblen tan perduts com els seus somnis. El carreró que fa cantonada amb Vernon Street, protagonista indiscutible d’aquesta novel·la, està habitat per éssers que no han perdut el nord perquè mai no l’han tingut: sense res on agafar-se, baden per un carrer i una vida sense sortida. William Kerrigan n’és un exemple. La mort de la seva germana Catherine i l’ànim de venjança i justícia no li deixa marxar i ni l’aparició i posterior enamorament de la Loretta Channing li donarà un bri d’esperança. Però no cerquem un The Happy End a una novel·la negra, oi? A canvi, però, gaudirem de la malenconiosa bellesa de la prosa de David Goodis i del retrat de la part més fosca d’una ciutat que podria ser la nostra.
Aquesta recomanació en realitat en són tres, però que en un futur en seran sis i ja posats en poden ser una quinzena. Comencem.
Òpera espacial (space-opera): història d’aventures que tenen lloc a l’espai on normalment els personatges pertanyen al típic arquetip d’heroi o heroïna. Per anomenar-ne algunes de les més conegudes de la literatura trobaríem El Joc d’Ender d’Orson Scott Card, La Fundació d’Isaac Asimov o Dune de Frank Herbert, i cinematogràficament, com no, La Guerra de les Galàxies.
El títol que recomanem és el tercer llibre de Stella Signata, saga de la qual es ressalta a totes les ressenyes periodístiques, posts i més, ser la primera i pionera space-opera en català i que arribarà als sis volums. Però no volem anar per aquí, tot i la gran importància, no cal.
Ricard Efa és escriptor (i moltes coses més), va irrompre en el món de la ciència-ficció amb Les màquines del caos (2021), però primer de tot és dibuixant. De l’extensa obra, publicada sobretot en el potent mercat francobelga del còmic, trobem en català i castellà (aquí comença el pack de recomanacions) els àlbums El soldado (amb guió d’Oliver Joufray, versió de la novel·la La insígnia roja del coratge d’Stephen Crane), els guionitzats per Salva Rubio Django: mano de fuego, Monet: nòmada de la luz (nominada als premis Eisner –els óscars del còmic-) i Degas: la danza de la soledad, el preciós Sola (llegiu-lo i feu-lo llegir si us plau!) i la trilogia Noceà recentment premiada amb el Premi Crítica Serra d’Or de còmic 2025.
Efa té un do natural, lògicament perfeccionat i treballat amb molt d’esforç, moltíssim, d’aquells que comporta sana enveja, la seva obra gràfica meravella. I aquest do en el dibuix i les seves tècniques el sap traslladar a la perfecció a la seva narrativa. Amb pocs adjectius, amb una descripció justa i acurada n’hi ha suficient perquè les imatges surtin del text, perquè quan visualitzes la trama espontàniament gaudeixes molt més del que realment l’autor t’està explicant, i no n’és poc.
Us estem recomanant el tercer volum, però comenceu per Els confins i la tenebra i Des de sempre fins a l’infinit, els dos primers de la saga, acompanyant la cadet Baran Aion, a l’autor i a tota la resta de personatges per aquest periple fabulós d’èter i llum (i fins aquí podem explicar), us assegurem que, com aquella cita important, aquell cromo que us faltava quan éreu infants o la impaciència per començar un nou curs, esperareu amb ànsia anar a la llibreria o a la biblioteca per llegir Una quimera per la humanitat, el quart volum previst el setembre de 2025.
L’etern tema de l’amor i el sexe en mans de Jardiel Poncela, un dels autors fonamentals de l’humor. Els detractors coetanis de Jardiel Poncela dirien que és una altra de les seves obres que enalteixen l’estil de vida esnob de la burgesia. Ans al contrari, els personatges caricaturitzats, són el blanc de la ironia i el sarcasme inconfusibles de Jardiel Poncela, que apunta directament contra la moral burgesa de la seva època, els anys 30. L’estil narratiu de Jardiel Poncela és únic i inconfusible, vertiginós, àgil; ple de jocs de paraules, gramaticals, tipogràfics i d’estil, abocats al servei de l’humor. El protagonista, Pedro de Valdivia és una actualització del Don Juan etern, que avorrit de la seducció i el luxe, troba a Vivola Adamant la seva pròpia versió en femení. Valgui com a tarja de presentació que, Pedro de Valdivia compta 36.857 conquestes classificades i organitzades gràcies a 4 assistentes contractades per a aquesta tasca. Vivola Adamant, 37.329. Vivola farà sofrir d´amor a Pedro per primera i última vegada a la seva vida.
Caminem entre vinyes i viles, trobareu el sol del Penedès, els pàmpols i també el vostre dia a dia: la veïna, els mossos, l’escola, el marit.. però un dia sortiu a córrer, com feu sovint, i us trobeu l’inesperat. Qui diu que els pobles petits són avorrits? L'Aleix veu que el seu descobriment canviarà la vida de la seva família, mentre la Montserrat comença a treballar per una petita explotació vitícola del poble, l'Anna té por d'enfrontar-se al seu passat i el Biel descobreix l'amor. Per sobre plana el mal i la droga que dóna diner fàcil i ràpid amanit amb gotes de festa i la vida d'una petita vila. La ploma àgil de l’autor, ens anirà descobrint els secrets que amaguen algunes persones mentre d’altres gaudeixen d’una verema, un tast o les danses de la Festa Major. Després de varis tallers d'escriptura creativa i força concursos literaris, l'obra va ser premiada als IX premis de novel·la curta de Sant Sadurní d'Anoia el 2023.
Rebecca Makkai (1978), escriptora nord-americana finalista del premi Pulitzer 2019 amb Els grans optimistes, s'ha consolidat com una veu potent en la literatura contemporània amb Vull fer-te algunes preguntes, un llibre de forta càrrega emocional que es mou entre el thriller psicològic i la novel·la de misteri. Makkai, coneguda per la seva habilitat per teixir històries complexes amb personatges ben construïts i temes socials d’impacte, explora en aquesta obra els límits de la nostra capacitat per empatitzar, i qüestiona l’efecte que poden tenir les decisions del passat en el nostre present.
Vull fer-te algunes preguntes segueix la història d’una creadora de pòdcasts que decideix investigar un cas de crim no resolt que va succeir fa dècades al seu institut. La novel·la es converteix ràpidament en una exploració de la recerca de la veritat i de les capes de complexitat que envolten els esdeveniments tràgics. La protagonista, que va conèixer la víctima en la seva joventut, es veu immersa en una espiral d'interrogants que la portaran a replantejar-se la seva percepció dels fets. A mesura que es revelen nous detalls del cas, els lectors descobrim les repercussions que aquest crim va tenir en les vides de tots els implicats, en una trama que no deixa mai de sorprendre’ns.
L’habilitat narrativa de l’autora i la seva capacitat per crear suspens conflueixen en una novel·la summament captivadora. Més enllà de la intriga, l’autèntic valor del text recau en la reflexió que obre sobre alguns dels mals endèmics de la nostra societat, com ara la violència masclista i els estereotips que encara l’envolten, i en l’abordatge literari dels nous mals que ens amenacen, entre els quals hi ha el poder destructor de les xarxes socials i la fascinació obsessiva pels crims reals, fent-nos qüestionar fins a quin punt aquestes narratives poden arribar a deshumanitzar les víctimes.
Una novel·la divertida, esbojarrada que repassa els conceptes d'identitat, família i les admiracions que prodigem a algunes persones.
En Dino espera ser operat d'una cirurgia estètica a una clínica croata carissima. Per matar el temps, el jove explica al pacient del costat la increïble successió d’esdeveniments que l’han portat fins allà: paternitats no reconegudes, articles plagiats i usurpacions d’identitat. Hi intervenen individus tan inversemblants com un conegut productor de Hollywood, els membres d’una secta que vol predir el futur a través dels pentinats de Nicolas Cage, a qui Dino idolatra. Un relat en aparença delirant però que avança —de Sabadell a Los Angeles, passant per Croàcia i Nàpols— amb una lògica aclaparadora.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
Una novel·la amb clares traces gòtiques que s’endinsa als secrets d’un petit poble a través de la mirada de la Natàlia, una noia de quinze anys que hi puja, com cada any, a passar-hi l’estiu.
Aquest any la Natàlia s’adonarà que s’han obert fissures entre ella i la seva millor amiga, l’Emma, que des de petita ha viscut marginada perquè té la sang malalta. Tot i que s’ha escampat una estranyesa entre totes dues, però, juntes seguiran amagant un misteri màgic i inquietant que comparteixen des de la infància. Al mateix autobús amb què arriba la Natàlia hi viatja també en Martín, amic de la cosina de l’Emma, la Candela.
En Martín treballarà durant l’estiu al poble i, amb els seus ulls forasters, anirà descobrint un complex entramat de relacions, confidències i hostilitats que s’estén més enllà del poble, fins a la masia de Les Agulles, que antigament pertanyia a la família de l’Emma i la Candela. Una història fosca que Guasch escriu amb precisió, observant escrupolosament els gestos i els moviments de cada personatge. Hem parlat amb ella perquè ens guiï per aquest món torbador i, esclar, vampíric.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
La casa limón se centra en el descobriment del món i la realitat escolar i familiar que envolta la nena protagonista, que no és l’autora mateixa, però lògicament comparteixen incògnites i vivències semblants, durant els darrers anys de descomposició del règim de Nicolae Ceaușescu a Romania . La por, la repressió, la censura, l’absurd o la bogeria i la crueltat que defineixen aquells anys a Romania són un context de difícil comprensió per tots els nens i nenes de la generació de l’autora. No obstant això, el contrast entre la ingenuïtat i la intel·ligència infantil de la nena amb la crua realitat de l’enfonsament del comunisme, en un entorn fet de silencis, tabús i sobreentesos, és molt il·lustrativa i apassionant. La nena recordarà que tot es va trencar quan van haver de marxar sobtadament de casaseva, la casa llimona.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
A la petita comunitat de Mount Clare, a Missouri, el 1975 uns esdeveniments han creat molta alarma. Fa uns dies, van desaparèixer diverses nenes, i últimament , el Joseph Patch Macauley ha estat segrestat. La seva amiga, Saint Brown, el buscarà intensament. Malgrat els esforços de tothom, en Patch es passarà un any en un soterrani sense llum. Escolta la veu d’una nena que li fa companyia, la Grace. Un cop alliberat, buscarà obsessivament la Grace. Aquesta intensa recerca durarà 20 anys, passant per moltes descobertes.
Amb una narrativa plena d’emoció, l’autor descriu la força de la perseverança i lleialtat de l’amistat que manté la intriga i l’atenció del lector.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
L'experimentada escriptora, Núria Pradas, fa un homenatge a l'Agatha Christie.
Després de la Segona Guerra Mundial, l'Emma Marbury hereta la llibreria de la seva tia Pennelope Brent a Dartmouth, Devon. Mentre intenta reconstruir la seva vida, es veurà atrapada en una sèrie d'esdeveniments inesperats en descobrir una relació oculta entre un crim local i un dels casos més infames de la història britànica. Amb l'ajuda de la mateixa Agatha Christie, l'Emma s'endinsarà en una investigació plena de secrets, mentides i ombres del passat. I, a mesura que surten a la llum noves pistes, la veritat esdevindrà cada cop més perillosa.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
És important tenir en compte quan llegim a Sôseki, un autor que va néixer i viure al Japó a principis del s. XX, el context històric al qual se situen les seves obres. Coincidint amb un canvi polític el país es va obrir a occident rebent les seves influències, provocant, sobretot en els joves, un canvi de pensament que va generar rebuig entre les famílies més tradicionals. Sôseki és l’autor que va saber copsar aquests canvis i integrar-los de forma natural a la seva literatura i, per això, és conegut com el pare de la literatura japonesa moderna. Kokoro és una de les seves obres més importants, però Soc un gat, recentment traduïda al català, i Botchan, formen part del bon grapat d’obres que ens va deixar, i les temàtiques de les quals ens parlen encara estan de total actualitat tot i haver transcorregut més de cent anys d’ençà que les va escriure. I aquí es pot afirmar que és on resideix el mèrit d’aquest autor. Perquè Kokoro ens parla de temes tan universals com la soledat, l’amistat i el sacrifici. Què pot tenir d’interessant l’amistat entre un noi jove, estudiant, amb un personatge a qui el jove anomena sensei, que ja ha arribat a la vellesa i que porta, des de fa temps, un pes al damunt que només ell sap per què l’afecta tant? En tres parts molt diferenciades i de forma molt progressiva, aquesta amistat s’anirà gestant envoltada de silencis i interrogants. El noi i el sensei, ambdós sense nom a l’obra i ambdós amb un conflicte intern important, caminaran junts deixant-se portar per la culpabilitat, cadascú per diferents motius, però que els afectarà d’una forma molt similar, i això farà que entre ells es teixeixi una relació de confiança i una amistat sense esquerdes. Una història senzilla, però només en aparença, ja que pàgina a pàgina, l’autor construeix un retrat emocional de la relació entre dues persones que tenen molt més en comú del que se’ns mostra a primera vista, a través d’un text excepcional i impactant que et provoca que qüestionis, replantegis i, sobretot, pensis. Una construcció brillant sobre l’essència de l’ésser humà. I si el que us ve de gust és reflexionar sobre les relacions humanes, aquesta és la vostra història.
La senyoreta Winifred Notty arriba a Ensor House per fer d’institutriu dels fills dels senyor i senyora Pounds. Ella és una professional molt qualificada i donarà classes d’àlgebra i història al petit Andrews i francès i costura a la Drusilla.
La senyoreta Notty anirà coneixent els habitants de la gran casa victoriana i descobrirà alguns secrets que amaguen.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
Rafel Egidi és un professor de 51 anys de la Universitat de Barcelona, casat i amb una filla de 17 anys. A més de la seva feina acadèmica, col·labora amb dos diaris i participa com a tertulià en programes de ràdio i televisió. La seva vida sembla perfecta fins que una jove estudiant el denuncia per violació. Tot i que assegurarà que és innocent, la seva vida es desmunta davant l'acusació, reflectint la tensió i la desesperació del moment.
La novel·la destaca per la seva trama àgil, l'estil narratiu i la seva actualitat i versemblança, segons el jurat del premi L’H Confidencial. Llort explora els sentiments i conflictes del protagonista, així com el patiment del seu entorn i de la denunciant, amb un enfocament seriós i dramàtic, en contrast amb l'humor que caracteritza altres obres seves. La història s'endinsa en temes sensibles com les acusacions de violació, mostrant una visió crua i realista que busca remoure la sensibilitat del lector i fer-lo reflexionar.ç
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
Sheridan Le Fanu va néixer el 1814 a Irlanda i les seves històries són considerades un dels primers exemples del gènere del terror en la seva forma moderna. Carmilla va ser publicada per primera vegada el 1872 (26 anys abans que Bram Stocker ho fes amb Dràcula).
Ens situem en un vell castell austríac on trobem la Laura, una jove innocent que viu tranquil·lament amb el seu pare. Però aquesta tranquil·litat es trenca quan arriba la Carmilla, una misteriosa jove. L' enigmàtica jove s’integra al castell i desenvolupa una relació intensa i inquietant amb la Laura. Més enllà dels murs del castell els habitants del poble cauen víctimes d’una estranya malaltia. Poc a poc la Laura comença també a emmalaltir...
L’autor aconsegueix crear una atmòsfera gòtica fascinant. És una peça clau per entendre l’evolució del vampir en la literatura, i alhora una reflexió sobre la por i el desig. És ideal si esteu buscant una lectura inquietant i evocadora.
Aquest portal web únicament utilitza galetes pròpies amb finalitat tècnica, no recapta ni cedeix dades de caràcter personal dels usuaris sense el seu coneixement. No obstant això, conté enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a la de la Diputació de Barcelona que vostè podrà decidir si accepta o no quan accedeixi a ells. Consulteu la nostra política de privacitat
