Nèstor Luján

 “La conspiració contra el silenci reflexiu passa per la desaparició de les lectures”

Nèstor Luján i Fernández, (Mataró, 1 de març de 1922 - Barcelona, 22 de desembre de 1995). Periodista, escriptor i gastrònom català. La seva extensa i variada obra literària abasta novel.la, crítica literària, d’art, boxa, tenis, ballet i música, cròniques de viatges, polítiques i gastronòmiques (va guanyar el premi Nacional de Gastronomia l’any 1974).

Nascut a Mataró a les cinc de la tarda d’un Dimecres de Cendra, per l’enterrament de la sardina. Ell deia que aquesta data l’havia marcat com a personatge “irònic, alegre i contradictori”. Quan tenia set anys la família es va traslladar a Barcelona, era l’any 1929, el de l’Exposició Internacional. La seva infància va transcórrer amb la normalitat d’un nen d’aquella època en una família humil, tot i que va poder gaudir dels entreteniments del moment: cinema, futbol, toros i representacions de sarsueles.

L’any 1932 van començar canvis en la seva vida en realitzar el batxillerat als Maristes. Allà li van inculcar la disciplina i ensenyar a treure profit dels seus estudis i també va conèixer amics que serien claus en la seva formació i a la seva vida, un d’ells Antoni Vilanova, fill d’una família d’escriptors i que després esdevindria catedràtic  de literatura de la Universitat de Barcelona.

Àvid de cultura, s’anava formant amb l’estudi, les tertúlies amb altres estudiants i les nombroses lectures, moltes d’elles gràcies a la gran biblioteca del pare del seu amic Vilanova. No va poder iniciar el curs 1936-1937 per la gran tragèdia que va viure el país amb el cop d’estat i la guerra civil, tenia llavors 14 anys. Tot i les adverses circumstàncies va continuar llegint i formant-se, especialment en història i literatura.

A la Universitat de Barcelona va estudiar filologia romànica, escrivia a les revistes universitàries i va entrar a la revista Destino, on va ocupar diferents llocs fins a arribar a director. L’any 1975 va finalitzar la seva etapa a Destino i va dirigir la revista de divulgació històrica Historia y Vida.

Escriptor bilingüe començà a escriure en castellà (llengua parlada a casa seva, junt amb el gallec). El català el va aprendre gràcies als llibres i l’entorn social, a causa de la prohibició de l’ensenyament en català. El seu primer text en català es va publicar el 1949, tot i que no va escriure habitualment en aquesta llengua fins als anys vuitanta.

Gran intel·lectual, bon conversador, brillant, intel·ligent, creador de tot un món de reflexions. La curiositat i l’entusiasme han estat trets que defineixen la seva personalitat.

Ens va deixar l’any 1995 i dos anys després l’editorial Columna va instaurar el Premi Nèstor Luján de novel·la històrica. Aquest premi literari en català ha estat guanyat per escriptors de la talla de Jordi Sierra i Fabra,  Maria Carme Roca, Imma Tubella, Martí Gironell o Rafael Vallbona, entre molts d’altres noms coneguts de la literatura catalana.

Nèstor Luján va ser un home de grans inquietuds i diversos interessos, i els va canalitzar de manera brillant en un grapat d’obres que ens acompanyaran ja per sempre.

  En las bibliotecas encontrarás:

A Mayerling, una nit...

Néstor Luján reuneix en aquesta història els dos detectius més famosos d’Europa, Sherlock Holmes i Hèrcules Poirot per investigar la mort violenta de l’arxiduc Rodolf d’Àustria, príncep de Bohèmia i d’Hongria i hereu al tron austrohongarès, succeïda la nit del 31 de gener de l’any 1889. Luján ofereix un relat on mescla realitat i ficció per presentar diferents conclusions sobre un fet històric que va desencadenar, suposadament, l’atemptat de Sarajevo de 1914 i la posterior Primera Guerra Mundial.

Les Tres glorioses

La primera novel·la de Néstor Luján que va ambientar a l’època contemporània. A les portes dels anys seixanta, dos amics són convidats a participar a les jornades de vi de Borgonya, les Tres Glorioses. A Dijon, coneixeran a Hèlene, francesa, i a Pat, nord-americana, amb qui tastaran els aires de llibertat de la incipient dècada fora del seu país. Un homenatge a la cultura del vi i un cant a l’amor i a l’alegria de viure.

La Rambla fa baixada

A partir de la història de la família Bové, de la burgesia catalana, del sector tèxtil, l’autor va explicant tots els fets polítics succeïts, entre des del 6 d’octubre de 1934 i el 19 de juliol de 1936, a Barcelona. Segons l’autor, el títol La Rambla fa baixada és una frase que deien els joves, que venien de comarques, quan arribaven a Barcelona i es disposaven a passejar per la Rambla, on trobaven parts tranquil·les i d’altres de ben convulses. Quelcom similar passa en aquesta novel·la, que va guanyar el Premi Ramon Llull l’any 1994.

Els Fantasmes del Trianon

El llibre combina gèneres molt diversos i té un fil argumental insòlit i divertit. L’any 1951 quatre persones, el jove Carles Sagués, la seva xicota Jenny Sibony i els oncles d’ella, Archie i Clemen, fan un viatge per fer aparèixer el fantasma de la reina Maria Antonieta al Palau de Versalles. A través de la lectura d’aquesta novel·la es pot apreciar l’extensa cultura que tenia Luján. Amb aquesta obra va guanyar el Premi Sant Jordi l’any 1995.

L'Art de citar

L’obra sorgeix de les crítiques de lectors i amics sobre les cites que contenen els articles de Luján. La seva defensa es converteix en aquest llibre on l’escriptor, compromès amb la tradició humanística, celebra els bons costums, els efectes del riure, les bones maneres i el plaer de llegir els clàssics. Trobem “un home de perllongades sobretaules, de diàleg, de companyia. Un ésser passat de moda que creu en l’amenitat de l’intercanvi d’idees, en la gràcia d’expressar-les amb llibertat, aquella llibertat tan feliç i antiga”. Un llibre imprescindible per entendre l’obra de Nèstor Luján.

La Barcelona dels tramvies i altres textos

L’any 1943 Nèstor Luján publica el seu primer article al setmanari Destino. Té 21 anys. Encisat i influït pel treball dels seus companys de redacció (Vergés, Pla, Teixidor i Nadal, entre molts d’altres), els articles de Luján són una mostra de la nova tendència de la revista, més crítica al règim franquista. Luján encaixarà perfectament en aquest ambient amb la seva ploma crítica, centrada en la ciutat de Barcelona i, especialment, en la situació dels tramvies. Companyonia, notícia i llibertat d’opinió. Aquests eren els elements que Luján reivindicava en el periodisme. El talent i la valia de Luján van permetre que aquests trets estiguessin presents en el seu dietari a Destino en un moment on l’inconformisme i la visió crítica eren pastura de la censura. Luján en estat pur.

  Búsquedas en el catálogo:

  Selección de webs:

  Ir al estante:

Néstor Luján: Passió i reflexió sobre la cuina

La figura de Nèstor Luján no es pot entendre sense la seva passió per la gastronomia. De fet, ell va ser el primer foodie avant la lettre i li va atorgar a la cuina un estatus cultural que fins aquell moment no tenia. La seva impagable tasca de recuperació i dignificació de la memòria culinària fou ingent, i ho demostra la seva extensa bibliografia.

Home de paladar exquisit i educades formes, Nèstor va iniciar la seva relació literària amb la gastronomia a la revista Destino on publicava, sota el pseudònim de Pickwick (personatge sorgit d'una novel·la de Dickens), una columna setmanal al voltant del bon menjar anomenada coma bien, aquests escrits van fundar un gènere literari que entrellaçava la literatura, la gastronomia, l'antropologia i la història. Afortunadament, les cròniques van quedar registrades al llibre Carnet de ruta (gairebé un incunable que afortunadament encara es pot trobar en alguna biblioteca) dins de la col·lecció "La estética del gusto" de Joan Perucho.

A partir d'aquells escrits, el maridatge entre literatura i gastronomia va ser constant i va farcir la seva bibliografia de mes de 25.000 articles i diversos llibres sobre l'art de menjar, investigacions sobre l'origen de receptes i recopilatoris de narracions viscudes i menjades. 

Tal i com va assegurar un dia: “El que bien come y bien digiere, sólo de viejo se muere

Curiositats

  • Nèstor Luján va cedir a la Biblioteca de Catalunya tot el seu fons documental, incloent-hi una ingent col·lecció de cartes de restaurants.
  • Fou un avançat a l'hora de detectar grans cuines fora del país, com ara la peruana, que quaranta anys abans del boom que va experimentar ja destacava els seus ceviches, sancochados, ajís y papas.
  • Triar el pseudònim dickensià de Samuel Pickwick es basa en el fet que comparteixen l'esperit del "viatger graciós, alegre company, feble davant les temptacions de la bona taula i no menys fràgil davant les sol·licitacions de l'invisible esperit del vi"

 

Et convidem a visitar l'altar que li han fet a un dels restaurants preferits del Néstor, el Restaurant Hispania (Minut 11:45 del vídeo)

 

En aquest vídeo el podem veure en una tertúlia que versa sobre el vi

 

 

Àudio de Catalunya Ràdio: Nèstor Luján: "L'única mesura de viure és viure sense mesura"

 

  Búsquedas en el catálogo:

  Selección de webs:

  También te puede interesar:

  Ir al estante:

Fecha de creación 16-02-2022 Última actualización 17-03-2022