La jove autora Candela Sierra (Ronda, 1990) ens presenta en aquesta segona obra i després de l'altíssim llistó on l'ha portada la seva magnífica òpera prima: Rotunda (Andana Gràfica), una proposta coral on un grapat de personatges s'interrelacionen entrelligant els seus anhels, il·lusions, pors, debilitats i complexes. Trossets de realitat i costumisme gràfic. Una fantàstica reflexió sobre les relacions humanes avui en dia, on impera l'individualisme més sorneguer inflamat per l'ús i abús de les tecnologies vers la relació i el contacte físic més present d'altres èpoques no tan llunyanes.

Amb un dibuix naïf i sintètic, plenament vigent i en consonància amb una nova fornada d'autores que li són coetànies i que porten per bandera una capacitat poètica absolutament trencadora, Candela ens enlluerna un cop més amb plantejaments sorprenents i originals que ens interpel·len constantment, i tot embolcallat d'uns colors ben vius com li és característic.

Diuen que la realitat sempre supera la ficció, doncs aquesta ficció potser supera la realitat.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà

Si a Terapia de grupo l’autor plasma les dificultats que té un autor de còmic per sobreviure a la temuda pàgina en blanc, a La carretera veiem Larcenet que s’ha recuperat de totes les seves pors.  La inspiració i el treball han anat de la mà per presentar-nos un còmic excepcional, basat en l’obra mestra del novel·lista Cormac McCarthy. El treball de Larcenet, a través d’una gama de blancs, grisos i ocres, ens submergeix al món devastat i apocalíptic on un pare i un fill segueixen una carretera que els porta al sud. No hi ha esperança ni humanitat. Només una pluja de cendra que ho envaeix tot. L’ambient desesperançador de la novel·la culmina amb un bellíssim dibuix realista d’un món que ha deixat de ser habitable. Una història demolidora sobre el que podria ser el nostre futur més proper i on l’amor d’un pare i un fill és l’única prova de que érem humans. Larcenet capta d’una manera excepcional l’essència de l’obra original. Retrata la desesperació per trobar un món millor quan aquest ja no existeix, la absència de bondat, l’abisme entre el bé i el mal.

*Recomanat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Un còmic sobre la Barcelona franquista amb una autoria coral: Lapière i Jakupi com guionistes i el trio barceloní compost per Pellejero, Pardo i Torrents al dibuix. L’evolució del protagonista,  Carlos Moreno Vargas, de nen orfe a empresari corrupte, va parella als esdeveniments històrics. La ciutat Comtal és escenari de la victòria del franquisme. La violència institucional es barreja amb el contraban, depravació i crims sexuals. Els personatges són ficticis però tant el guió com el dibuix reflecteixen d’una manera extraordinària una època grisa del nostre passat recent.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Un western modern, situat a la devesa salmantina, protagonitzat per dues sagues de dones valentes que s’enfronten a un enemic implacable: Los ellos. Una història d’amor de dues dones de famílies enfrontades. Carla Berrocal utilitza diferents gèneres literaris per oferir-nos un relat d’aventures i amor. Trobem reminiscències del gènere de ciència-ficció en els éssers que ataquen i devoren la terra. Records de Romeu i Julieta en la trama d’amor entre les dues protagonistes. Referències a Joan Crawford en Johnny Guitar de Nicholas Ray, transformada en una vaquera charra. L’autora aconsegueix que els personatges femenins siguin valents però sense masculinitzar-les. Una història dibuixada en groc i negre, amb el traç esquemàtic que caracteritza a Berrocal. Un còmic que renova el gènere del western en el còmic tant en el seu dibuix com en la trama de la història.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Un recorregut pel mon del cinema a través dels cartells de les seves pel·lícules, des del cinema mut fins a les superproduccions de Hollywood. Una tria que inclou les versions de cartells en diferents països i llengües amb un apartat especial per a la Nouvelle Vague, altres països d’Europa, Amèrica Llatina, Àsia, Austràlia i Àfrica; així com un capítol dedicat a l’animació. Una edició ampliada i actualitzada amb comentaris sobre la pel·lícula i l’autoria dels cartells. El llibre també és una guia cinematogràfica donat que l’autor no només ha escollit els cartells pel seu disseny sinó per la significació de la pel·lícula dins la història del cinema.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Dos grans del còmic argentí en una reedició de luxe. Publicat originàriament l’any 1979 a la revista Toutain Comix. Un viatge que s’inicia quan la tripulació d’un bergantí del segle XVIII, el Peregrino, s’enfonsa en una estranya obertura enmig de l’oceà que els transportarà a vagar per mons fantàstics de l’espai exterior. Només queden tres supervivents. Un pelegrinatge a enlloc, un vagar per diferents planetes on s’hauran d’enfrontar no només a criatures insòlites, regnes mítics. On el pitjor dels perills no està al proper planeta o estrella sinó dintre de les seves ànimes. El còmic, fill d’una Argentina sotmesa a una brutal dictadura, és una reflexió sobre el gènere humà, un mirall estel·lar de les misèries, contradiccions i virtuts de la condició humana vestida d’aventura fantàstica. L’argument no tindria sentit sense la contundència de les il·lustracions de Breccia que ofereixen el contrapunt de credibilitat a una atmosfera irreal i imaginada. Una obra sortida d’un temps i d’un país. Un clàssic del còmic que ha sobreviscut a la censura i la dictadura, i que, com els seus protagonistes, ha hagut de sobreviure a les misèries de la humanitat.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Un dia avorrit. 24 h hores d’un diumenge qualsevol. D’aquells que no tens ganes de fer res i literalment et dediques a no fer res. No tindria més transcendència que la d’haver malbaratat unes hores en una societat on el temps és or. Per sort el teu cosí és Olivier Schrauwen, novel·lista gràfic. Et proposa fer un còmic sobre els dies llençats a les escombraries, aquests espais buits de productivitat física i mental, aquells dies que no aconsegueixes llegir dues pàgines seguides d’un llibre ni fer res de profit.  El resultat és un còmic excepcional. Una explosió de creativitat que combina els pensaments del protagonista amb els seus records, situacions hipotètiques i la vida de les persones que l’envolten. La vida dominical de Thibault queda registrada magistralment en un còmic no et deixarà indiferent i que transformarà el teu temps perdut en una experiència lectora que no oblidaràs. Thibault és el Leopold Bloom sorneguer de la novel·la gràfica.

Ressenya a Rock de lux 

31 de juliol de 1997. A la televisió anuncien la mort de Lady Di. Un dia d’estiu qualsevol a la vida d’una família. Un triangle de passions que es desclou quan la princesa mor. Un retrat de les decepcions amoroses a través de tres edats diferents. Lulu, un nen de 8 anys pren consciència de la seva sexualitat. Cam, la germana adolescent, amaga el seu primer xicot a la seva habitació. El pare farà la seva última visita a la família. Desig, desengany, amor, aprovació, il·lusions perdudes. Aquella nit de desencís marcarà el principi d’una nova vida, encara que ells encara no ho sàpiguen.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Simon Hope confia en la revelació d’una endevina i aposta tots els estalvis de la família al cavall guanyador de la Royal Ascot. Aquell dia canviarà la seva sort, però no de la manera que ell es pensava. Els seus problemes quotidians de sobrepès, incomprensió i bulling queden relegats a un segon pla. El motiu: 16 milions de lliures. La primera novel·la gràfica de l’autor ja ha recollit dos premis:  la Fauve d’Or d’Angoulême 2023 i el Grand Prix de la Critique ACBD 2023.

La seva lectura no deixa indiferent. Martin Panchaud pateix dislèxia i l’ha convertida en una reinterpretació de les formes els significats. El còmic està concebut des d’una perspectiva aèria, com si l’hagués dibuixat des d’un helicòpter. Els personatges són punts de diferents colors que es mouen a través de línies situades en un plànol arquitectònic, amb infografies i pictogrames. Paral·lelament a l’elaboració del còmic, Panchaud estava treballant en l’adaptació il·lustrada de de Star Wars episodio IV de 123 metres de llarg. Un autor a qui li agraden els reptes visuals. Una delícia. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Potser us deveu preguntar què fa una tortuga en un terrari tot el dia. Doncs sembla que menja poc, que camina poc, que neda poc. Una tortuga en un terrari tot el dia fa poca cosa, és cert. Sobretot dorm. Però quan està desperta, observa. Tot ho mira. Un llibre divertit, sensible, animal… És evident que està escrit per una tortuga! 🐢

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El jove autor francès Romain Maufront, alies Neyef, ens porta un dels millors còmics del oest de les darreres dècades. Trencant una mica amb la sobrietat dels grans mites del gènere, ens proposa una aventura trepidant i emotiva, amb un sentit narratiu molt més àgil, característic de narratives més asiàtiques, amb accelerades i frenades però sempre sense sortir-se de la carretera.

Podríem dir que hi ha una regla no escrita que sovint fem servir per avaluar els westerns, i son les caracteritzacions dels escenaris: les muntanyes i els rius, les praderes i els deserts; el cel estrellat i el dia foguejat, etc. L'autor ho resol de manera aclaparadora demostrant un talent infinit que ens guanya enseguida. Ens sorprendrà el capaç que es de fer-nos sentir tant la brisa acaronadora com la humitat que ens promet pluja. I que dir dels colors, de les postes de sol i dels jocs de núvols, sens dubte no podrem mirar cap a cap altre costat.

George és un petit Lakota que és criat per un vell i cruel pastor avesat a instruir-lo amb la bíblia, però quan els camins del menut es creuen amb els del mestís Little Knife i els seus dos acompanyants tot canviarà. L'atzar els unirà en una escapada sense fi que es tornarà reveladora i significativa, les paraules llibertat i justícia quedaran redefinides per sempre. Una lluita romàntica i valenta a la recerca del sentit identitari i dels orígens, on en un entorn en el qual la vida i la mort es donen pas amb massa freqüència, George descobrirà el veritable sentit de tot plegat amb fermesa, abatiment, i coratge.

Tota la infantesa hem viscut enganyats, al final els bons eren els indis.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà

Un clàssic Marvel de més de 40 anys que continua sent rellevant! Una història que reflecteix com l’odi i la por cap als mutants a la ficció són una metàfora del racisme i la intolerància a la nostra societat. Els mutants són objecte de discriminació per la seva diferència i aquest rebuig és canalitzat pel reverend Stryker, un fonamentalista que apel·la als temors més foscos de la societat. D’altra banda, Charles Xavier intenta connectar amb els ideals humans, oferint un camí d’esperança i comprensió.

La confrontació entre Xavier i Stryker és el reflex d’una lluita universal entre el diàleg i la violència, entre la raó i l’odi irracional. Aquest còmic ha estat una font d’inspiració per a pel·lícules com X-Men 2 i és un exemple de com el gènere de superherois pot abordar temes socials, oferint una reflexió sobre el perill de la intolerància.

Recomanat per Cristóbal Hilazo. Biblioteca Manuel de Pedrolo de Sant Pere de Ribes

"Aquell estiu em vaig enamorar i la meva mare es va morir". Amb aquesta colpidora frase comença Hard Land, una novel·la que narra l'estiu del despertar vital d'en Sam, un noi de quinze anys que viu a Missouri i que, amb el seu grup d'amics, experimentarà una etapa cabdal de despertars emocionals i comiats. Una història hereva, en molts aspectes, de l'imaginari d'El Grup dels Cinc i de l'estètica dels anys vuitanta, però on també es percep l'empremta i el perfum inequívoc de clàssics com El vigilant en el camp de sègol.

Com reconeix el mateix autor, Benedict Wells, una de les més joves promeses de la literatura alemanya: «El meu combustible per a Hard land no va ser la meva pròpia experiència, sinó l'enyorança».

I és que, quina edat és la que la marca la fi de l'adolescència? Ho delimiten els anys? Les experiències viscudes o les cicatrius vitals? Hard Land tracta d'això, del moment exacte en què, sense adornar-nos, ens convertim en adults.

Més informació:

• Benedict Wells a les Biblioteques
• Benedict Wells a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Martí Rosselló i Lloveras. Premià de Mar. 

El quinto día, de Frank Schätzing, no és una novel·la recent. Publicada en alemany el 2004, en castellà arribà de la mà de Planeta el 2006. Tanmateix, el que explica ho és molt, d’actual. 

Es tracta d’una novel·la de ciència-ficció i un eco-thriller: un gènere semblant al de Parc Juràssic de Michael Crichton, però en aquest cas més enfocat als problemes del medi ambient, on el suspens gira al voltant de diverses catàstrofes relacionades amb els oceans. 
L’autor és ben polifacètic: productor musical, cuiner, escriptor, publicista, locutor de documentals i expert submarinista. No és científic però s’ha documentat amb profunditat per dotar la història d’una credibilitat que fins i tot espanta.

L’argument: A tot el planeta se succeeixen diversos episodis catastròfics relacionats amb el mar: desaparicions de pescadors, proliferació d’organismes marins estranys, encallament i naufragi de vaixells, atacs mortals de cetacis a embarcacions, entre d’altres. Davant d’aquests fets inexplicables una colla de científics de diferents llocs del món comencen a treballar, primer en solitari i després conjuntament, per intentar trobar alguna explicació a aquests fenòmens. Poc a poc descobriran que l’amenaça del mar va molt més enllà del que havien imaginat mai.

La opinió: La història dels personatges (no massa complexos) pot agradar més o menys, i la novel·la ha tingut crítiques per la seva dilatada extensió. Personalment també penso que els últims capítols són molt típics de pel·lícula d’acció americana de segona fila (si bé el misteri i conflicte principals crec que estan ben resolts). 
Però el valor fonamental de El quinto día és posar sobre la taula una sèrie de temes que fan pensar. Quan l’any passat va saltar la notícia de grups d’orques Gladis atacant conjuntament embarcacions a l’estret de Gibraltar estic segur que molts dels lectors de la novel·la de Schätzing vam obrir els ulls com taronges i vam pensar: mira, ja comença. Clar, la novel·la és ciència ficció, però també descriu tot una sèrie de fenòmens geològics, físics i biològics totalment reals que són necessaris per l’equilibri climàtic del planeta, i com estem influint sobre ells. Sense anar més lluny, el possible col·lapse de la corrent oceànica AMOC que ha anat apareixent recentment als medis i tot el que pot comportar ja s’explica aquí. 
Per finalitzar i com a curiositat hi ha una sèrie força recent basada en la novel·la.

Més informació:

• Frank Schätzing a les Biblioteques
• Frank Schätzing a la Viquipèdia
• Enllaç amb informació de la sèrie

Recomanat per Eduard Morera. Bib. Enric Miralles. Palafolls.

Bel Olid, amb el seu estil directe i proper, ens convida a un viatge introspectiu i desafiant a través de les complexitats de la sexualitat contemporània. En "Follem?", l'autora va més enllà de la simple descripció de les pràctiques sexuals per endinsar-se en una anàlisi profunda de les emocions, les relacions i els condicionaments socials que modelen la nostra experiència sexual.

El llibre es presenta com una invitació a qüestionar els tabús i les normes socials que envolten la sexualitat. Olid ens desafia a desprendre'ns de les expectatives i els prejudicis que hem interioritzat, i a explorar les nostres pròpies necessitats i desitjos de manera més autèntica.

"Follem?" és un llibre valent i necessari que ens convida a repensar la nostra sexualitat, trencar tabús i a gaudir més de les nostres relacions.

Aquest llibre està dirigit a totes aquelles persones que vulguin aprofundir en la seva comprensió de la sexualitat, siguin joves que s'estan iniciant en el món sexual o adults que busquen renovar la seva vida sexual.

Més informació:

• Bel Olid a les Biblioteques
• Bel Olid a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Ferrer i Guàrdia. Alella. 

L’home que tot ho veia és una novel·la misteriosa i absorbent, que ens trasllada a múltiples temps i perspectives alhora. Un viatge inquietant per l’Europa de las darreres dècades, que ens demostra que la memòria es pot modelar de la mateixa manera que les fronteres.     

La història comença a Londres el setembre de 1988, a l’emblemàtic pas de zebra d’Abbey Road que els Beatles van creuar per a una de les cobertes més famoses de la història. El protagonista i narrador, l’historiador Saul Adler, pateix allà un accident de cotxe, que és el preludi de dos fets importants: la ruptura amb la Jennifer, la fotògrafa de qui està enamorat, i el seu viatge a la RDA, concretament a la part soviètica del Berlín dividit, on viu un romanç amb en Walter, el seu traductor. Durant aquesta estada comença a tenir visions del futur, com la caiguda del mur de Berlin. Anys més tard, el 2016, el protagonista pateix aparentment un altre accident al mateix encreuament. Mentre està convalescent a l’hospital, reviu i reinterpreta el seu passat. 

Al llarg de la novel·la trobem un seguit de reflexions implícites sobre la història, la tirania política, les relacions sentimentals i també de la masculinitat en el context d’un règim autoritari com el de l’antiga RDA. Passat, present i futur són fils que s’entrecreuen gràcies a la repetició d’uns quants elements simbòlics, que poden ser llocs, objectes o èpoques, amb una disposició cinematogràfica que ens recorda algunes pel·lícules de David Lynch.

Més informació:

• Deborah Levy a les Biblioteques
• Deborah Levy a la Wikipedia
• Ressenya de Carlota Rubio
• Entrevista al CCCB

Recomanat per Mercè Loire. Bib. Can Milans. Caldes d'Estrac.

Mercè Rodoreda és una de les figures cabdals i més rellevants de la literatura catalana. Escriptora excel·lent, amb una vida tant interessant com la que retratava a les seves obres. Són molts els estudiosos que han buscat paral·lelismes entre les dues, i moltes les biografies que parlen de la vida de l’escriptora, que té algun moment controvertit.

 A la biografia Al mig de la vida, jo, escrita per la professora, crítica literària i llibretera Marina Porras, hi trobarem aquest entrellaçament entre vida i obra escrit en un format fresc, quasi novel·lesc. Escrita en capítols breus que narren les seves diferents èpoques vitals, des d’aquella nena de caràcter fort que creix en una casa mig aïllada i va poc temps a l’escola, fins a l’adulta que treballa com a modista per sobreviure. Directe, breu, però alhora profunda i ben documentada. 

Tant si sou amants de Rodoreda com si no, aquesta biografia, il·lustrada amb gran expressivitat per Elisa Munsó, us atraparà. Descobriu la dona, amb imperfeccions - com tothom- que s’amagava enmig d’una vida i una obra mundialment conegudes.

Més informació:

• Marina Porras a les Biblioteques
• Presentació al Més 324
• Bloc de l'escriptora

Recomanat per Marina Porras. Bib. La Cooperativa. Malgrat de Mar.

Les llars del país respiren l'inici de curs, també les escoles. Alguns infants ben menuts sentiran la dificultat de separar-se de les seves famílies i d’altres viuran l’emoció de retrobament amb companys i companyes d’aula. És una època d’una elevada intensitat emocional en els nens i nenes d’arreu. En tot cas, la pràctica de mirar endins, gestionar les emocions, calmar la ment de pensaments compulsius, respirar i imaginar són recursos de gran valor educatiu que aquest llibre facilita de forma rica i clara.

L’autora va escriure’l amb el convenciment de la importància de les emocions en els processos d’aprenentatge i desenvolupament integral dels nens i nenes en entorns educatius i familiars. També amb la certesa i la confiança en la pròpia saviesa interior dels infants, en l’existència de recursos naturals útils per a créixer i desenvolupar-se. És un document eminentment pràctic a fi que mares, pares i educadors imparteixin pràctiques de visualització de 15 minuts aproximadament on els menors puguin recrear, sentir, identificar i experimentar emocions i sentiments de forma amable, suau i respectuosa. S’inspira en les bases sobre educació emocional del reconegudíssim Daniel Goleman.

Els beneficis de la meditació i la visualització creativa són múltiples: estimula la imaginació i la creativitat, potencia la memòria, facilita la relaxació i fa créixer l’autoimatge positiva personal. Els exercicis combinen la visualització guiada amb algunes tècniques verbals, escrites o artístiques amb el que es treballa la connexió dels dos hemisferis cerebrals. Cada visualització compta amb un fitxer d’àudio al que es pot accedir a través d’un QR.

Maria Jesús Pavón Izquierdo és llicenciada en ciències econòmiques, tècnica superior en educació infantil amb postgrau en educació emocional i fundadora d’Amalive, Pensamiento Emocional, un projecte que neix amb l’objectiu de crear un model educatiu més conscient en el que es promogui la mirada interior en la primera infància. És practicant de ioga i mare de tres fills.

Més informació:

• María Jesús Pavón Izquierdo a les Biblioteques
• Projecte Amalive: Pensamiento emocional
• Més informació a les biblioteques:  Tema: "Meditació"
• Més informació a les biblioteques: Tema: "Intel·ligència emocional en els infants"

Recomanat per Montse Collazos. Bib. Gabriel Ferrater. Sant Cugat. 

Alice Oseman és una escriptora de llibres de ficció per a joves que va iniciar la seva carrera literària de ben jove. El seu primer llibre, Solitari, el va escriure amb tan sols disset anys i va publicar per primera vegada amb només vint anys. Els seus llibres han guanyat, han estat preseleccionats o nominats per a diversos premis, com ara els Inky Awards, la Carnegie Medal i els Goodreads Choice Awards. 

El llibre ens explica la història d’una noia jove, la Victoria, qui els amics anomenen Tori, una noia solitària i de vegades, fins i tot, força pessimista. La seva vida i la seva manera de ser canvia completament quan el seu germà Charlie mostra el seu tarannà real i mostra sense complexos el seu amor. Té la sensació que els seus amics han canviat respecte a ella, la seva amistat no és la mateixa i això, la converteix en una noia reservada, que cerca refugi en un blog que porta per nom Solitari. Escriure i col·laborar en aquest blog és la seva via d’escapament. Però, en la seva vida, apareixeran dues figures masculines: en Lucas Ryan, qui havia estat company d’escola a primària i en Michal Holden, un noi enigmàtic que coneix el mateix dia que descobreix el blog de Solitari.
Un llibre en què els adolescents es poden sentir fàcilment identificats amb els diferents protagonistes de la història, les seves peripècies i vivències, així com els canvis que estan vivint. Una història sobre amistat i relacions.
Si ets fan de Heartstopper no et perdis els inicis de la seva escriptora!

Més informació:

• Alice Oseman a les Biblioteques
• Alice Oseman a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bib. Can Baratau. Tiana. 

La bibliotecària del front és la història d’una jove bibliotecària que decideix deixar la seva feina d’auxiliar  en una biblioteca popular, concretament la de Canet de Mar i anar al front com a responsable d’un bibliobús, una biblioteca ambulant per fer arribar llibres als soldats que es trobaven al front i als ferits que es recuperaven als hospitals de la rereguarda.                            

És la història de la jove Aurora Díaz- Plaja. L’autora fa parlar la jove bibliotecària a partir d’un seguit d’entrevistes fetes anys enrere. Va explicant la seva feina a la biblioteca de Canet de Mar on arriba el 1935 i els records previs a la guerra i com un fet que creia que podia durar poc temps es va convertir en una guerra molt cruel. 

Ens explica el funcionament del bibliobús i la importància que tenien els llibres per aquells joves soldats lluny de casa.  I sobretot les seves explicacions traspuen l’energia i la vitalitat d’una generació que els va tocar canviar el seu futur.  Al llarg del relat copsem un compromís, una enorme valentia i sobretot una gran professionalitat.

Més informació:

• Berta Jardí a les Biblioteques
• Servei de Biblioteques del Front 
• La bibliotecària que duia llibres al Front

Recomanat per Bib. P. Gual i Pujadas. Canet de Mar.

Des que l'editor Ernest Folch va tenir la pensada fer noves edicions de les obres de Manuel Vázquez Montalbán, han tornat a veure la llum obres ja oblidades i exhaurides, com Autobiografía del general Franco. Ara li toca el torn a Crónica sentimental de la transición.
Val a dir que la Crónica sentimental de la Transición, és molt més sentimental que crónica, i que està farcida de de picades d'ullet a qui hagi viscut, i sobretot, viscut activa i políticament, aquells temps. 

Per les pàgines del llibre desfilen tot tipus de personatges de l'època, des de gent que pertanyia a l'àmbit més estríctament polític (tant de dins de l'Estat espanyol com de l'escenari de la política internacional), fins a gent del món de la cultura, l'espectacle o fins i tot el futbol. I també desfilen, com ja hem comentat, tots aquells llocs comuns que amb el temps han farcit la memòria de tot aquell que hagi viscut aquells temps o els hagi tingut com a referent cultural: des de "los principios fundamentales de todo movimiento", expressió amb la qual Montalban es referia als principis ideològics del franquisme, fins al "hecho biològico", passant pels intel·lectuals orgànics, El último tango en París, el "franco contraste de pareceres" o l'acudit del "desenueve".
Finalment, destacar el contrast entre la coberta de la nova edició, on podem veure un Montalban en blanc i negre parlant per telèfon, i l'edició original, on podem veure l'antic alcalde de Madrid, Tierno Galván, i Susana Estrada, en una foto que va fer època i que ara generaria no poca polèmica.

Més informació:

• Manuel Vázquez Montalbán a les Biblioteques
• Manuel Vázquez Montalbán a la Viquipèdia
• 'Crónica sentimental de la transición': la papallona, derrotada, esdevé una eruga 

Recomanat per Bib. Font i Daniel. Sant Andreu de Llavaneres. 

Paco Roca, l’autor de còmic valencià, torna de nou amb un còmic costumista, aquest cop amb un retrat molt precís de l’Espanya de la postguerra. Concretament, un retrat de gent normal, com ell explica en una entrevista al diari Vilaweb, però que tenen una història i el dret a que sigui explicada.
En aquest còmic ens explica la història de la seva mare, en particular la infantesa, a partir de les entrevistes enregistrades que  li va fer i dels records de familiars propers que van viure en aquella societat de postguerra. Al voltant del títol i la connotació religiosa d’aquest, va retratant alguns dels membres de la família i determinats moments viscuts, sota epígrafs molt suggeridors pel que fa a la història que vol explicar i ho combina amb diagrames com el del Jardí de l’Edèn o el funcionament del mercat negre. En destaca també l’ús d’una paleta molt acotada de colors, concretament tons terrosos (marró i ocre) i grisos (verd i gris clar), que utilitza segons el moment que vol narrar. 

Regreso al Edén és una història d’un país que passava gana, de la pobresa en la que vivien immerses moltíssimes persones, de la posició en que van quedar els del bàndol perdedor de la guerra, de la normalització del maltractament envers les dones i les filles , el d’una masculinitat hegemònica  que planeja amb les ales ben obertes, però també el d’una mare que malgrat no tenir la oportunitat d’aprendre a llegir i escriure aquella fotografia que portava arreu, per a ella, era un instant de cel en la grisor del moment.

Més informació:

• Paco Roca a les Biblioteques
• Paco Roca a la Viquipèdia
• Entrevista a Paco Roca a Vilaweb 
• Documental RTVE Imprescindibles: Paco Roca, dibujando la vida

Recomanat per Laia Jiménez. Bib. Vall d'Alfatà. Santa Susanna. 

En Pau Miró és un dels dramaturgs contemporanis més influents a Catalunya. Ha aconseguit des de fa anys, realitzar estrenes regulars als escenaris catalans amb força èxit de públic. És doncs, un autor que ha assolit un cert nivell de prestigi, alhora que és un referent teatral popular i força reconegut pel públic general. En definitiva, representa perfectament la nova dramatúrgia catalana actual.

No és d’estranyar llavors, que l’editorial Arola hagi dedicat un dels seus volums de Textos a part. Teatre Reunit, en exclusiva a l’obra d’en Pau Miró, recollint textos de la seva creació que van des del 2004 al 2020.

I és que en els tretze textos teatrals que recull el volum recopilatori, trobem peces claus de la trajectòria d’en Miró i de ben segur moltes obres, que qualsevol lector de teatre que s’acosti al llibre, haurà gaudit també des de les butaques d’una platea.

Obre el volum recopilatori Plou a Barcelona segurament el text amb més ressò i èxit internacional del dramaturg. Traduït al castellà, italià, francès, portuguès, polonès i anglès. Es tracta d’una peça que explora la vida de tres personatges en un barri marginal de la ciutat, amb una narrativa que combina realisme i poètica, característica del seu estil.

No hi podia faltar la trilogia “animal” Búfals, Lleons i Girafes, creada per Pau Miró partint del model clàssic de les faules per observar, de manera irònica i amb un punt de realisme màgic, els canvis soferts al barri marginal del Raval, des dels anys del franquisme fins a l’actualitat.

Els jugadors, és un dels altres textos de l’autor indispensables. Guanyador el 2013 del premi al millor text estranger atorgat pels premis Ubú, uns dels més prestigiosos dels teatre italià. Es tracta d’una comèdia àcida que girà al voltant de quatre personatges: un barber, un actor, un enterramorts i un professor que tenen el costum de trobar-se per jugar a cartes. Les partides són el refugi de les frustracions d'aquests personatges.

Al volum recopilatori d’Arola també trobem algunes de les seves darreres obres estrenades als escenaris. Entre d’altres, destaquen Victòria, estrenada al 2016 a la sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya amb un repartiment de luxe encapçalat per Emma Vilarasau, Jordi Boixaderas, Pere Arquillué i Mercè Arànega. També Una història real, estrenada l’any 2019 a La Villarroel, interpretada per Julio Manrique, Laura Conejero, Mireia Aixalà, i Nil Cardoner, en una obra que reflexiona sobre les ferides emocionals d’un fill i un pare davant la pèrdua de la mare i l'esposa.

El teatre Reunit d’en Pau Miró és un viatge pel creixement del dramaturg, per les petites històries quotidianes que li agrada explicar i pels escenaris urbans recurrents en els seus textos. Gaudim llegint la seva obra, i esperem que en Miró regali a l’escena teatral catalana encara moltes i moltes històries més.

Més informació

• Obres d'en Pau Miró al Catàleg de les biblioteques

Recomanat per Elisabet Vázquez. Biblioteca de Ripollet. 

Sis de les escriptores més influents del segle XX agrupades en aquesta obra que és un híbrid entre guia de viatge, biografia i assaig literari. 

Qualsevol moment és bo per viatjar, explorar nous llocs i gaudir del turisme cultural. En aquesta ocasió et proposem que t'endinsis dins de les cases de les escriptores Grazia Deledda, Marguerite Youcenar, Colette, Alexandra David-Néel, Karen Blixen i Virginia Woolf. 

A cada parada d'aquest viatge (o capítol) descobriràs el paisatge personal de cadascuna d'elles; els seus racons més íntims a través dels quals van viure i escriure, al mateix temps que coneixeràs curiositats i fragments de les seves vides viscuts en aquestes cases. 

Algunes d'aquests indrets han estat museïtzats i estan ben conservats, tornant a bategar tal i com ho feien quan estaven habitades i destacant el valor que tenen en el món literari. 

Més informació: 

• Nuoro (Itàlia)
• Petit Plaisance (Maine)
• Saint-Sauveur-en-Puisaye (França) 
• Samten Dzong (França) 
• Rungstedlund (Dinamarca)
• Charleston (Anglaterra) 

Recomanat per Cristina Freixas Casanovas. Biblioteca P. Fidel Fita d'Arenys de Mar

Tothom que estima la muntanya i concretament el Parc de Sant Llorenç, està d’enhorabona. Nova Casa Editorial acaba de publicar nou llibre de l’Albert Masó, autor de gran quantitat de publicacions relacionades amb l’excursionisme.

El que us recomanem Cims de la Serra de l’Obac: 25 excursions a 86 cims és una petita guia però molt completa. Demostrant els seus coneixements del Parc, abans de començar amb els itineraris ens el posa en context. Fauna, flora, clima… un breu resum clar i entenedor.

Com queda clar al títol es tracta d’excursions a 86 cims, de la banda de la Serra de l’Obac. Totes les excursions estan senyalitzades amb el nivell de dificultat baix / mitjà / alt, així tothom podrà escollir el que millor s’adapti a les seves capacitats. I sobretot, en cap cas requereix material d’escalada per accedir-hi.

Gaudiu, doncs, d’aquesta guia i animeu-vos a passar una bona estona a la natura, sense oblidar-vos de respectar-la.

Recomanat per: Sara Codina. Biblioteca Central de Terrassa

Viu l’experiència del saber mil·lenari sobre els usos que des de sempre s’han fet de les plantes.

Es diu que qui té un hort té un tresor ja que tenir-ne cura s’ha demostrat que comporta una sèrie d’activitats que són terapèutiques en molts aspectes, sobretot dins els àmbits emocionals i físics. Està completament demostrat que treballar l’hort (practicar la jardineria, ni que sigui en testos) desestressa, i és curatiu. I si decidim plantar plantes medicinals i aromàtiques ens podrem beneficiar de les seves infinites virtuts: tractar dolències o malalties de poca gravetat enfortir-nos, perfumar, desinfectar, cuinar...

L’autor de El jardín medicinal autosuficiente: cultivo y usos de las plantas medicinales, en Fernando López, autor i editor de llibres i activista ecològic, ha recollit en aquest llibre tot el saber antic de les plantes posat al dia per fitoterapeutes actuals. Ens ensenya com crear aquest jardí, com tenir-ne cura, ens explica també perquè i com curen les plantes, les seves propietats i aplicacions i com podem transformar-les en infusions, ungüents, xarops, licors...

Regaleu-vos el plaer de poder tenir prop vostre el tresor que guarden de les plantes!

Recomanat per Biblioteca del Casino de Manresa

Aquesta obra ens mostra com el periodisme pot ajudar a fer visible trames de poder i abusos sobre la població civil i com des del govern d’un país com Filipines, encapçalat pel seu president Rodrigo Duterte, s’han aniquilat unes 27.000 persones, segons la Comissió Filipina pels Drets Humans, durant els tres anys de la guerra bruta contra la droga, del 2016 al 2018. 

El llibre, segons l’autora, també és el seu intent de mostrar al món que l’absència de l’imperi de la llei al món virtual és devastadora. L’internet del segle XXI no té una base democràtica i la impunitat a la xarxa, naturalment, ha comportat la impunitat fora de la xarxa i ha destruït el sistema de controls i equilibris que posa la democràcia a la corda fluixa.

L’obra ens alerta de com la democràcia pot morir davant la violència contínua i immoral dels governants, desemmascara la bomba invisible que ha esclatat a les xarxes socials en forma de campanyes de desinformació, que difonen mentides i odi, i denuncia com tot això afecta les nostres llibertats.
L’autora, premiada amb el Premi Nobel de la Pau i el World Press Freedom Prize de la UNESCO i nomenada Persona de l’Any i Dona del Segle per la revista TIME 2018, juntament amb milers d’altres periodistes, activistes, líders de l’oposició i ciutadans del món es troba en el punt de mira i en menys de dos anys, el govern filipí ha presentat deu ordres de detenció contra ella, s’enfronta a poder anar a la presó durant la resta de la seva vida.

"Pel seu esforç per salvaguardar la llibertat d'expressió com a condició imprescindible per a la democràcia i la pau duradora" Acadèmia sueca, Premi Nobel de la Pau.

Més informació:

• Maria Ressa a les Biblioteques
• Maria Ressa a la Viquipèdia
• Entrevista sobre el documental "A Thousand Cuts" seleccionat en el prestigiós Festival de Cinema de Sundance, ens explica la història i lluita de Maria Ressa

Recomanat per Bib. Tordera. 

“Tremolors i escuma” és un llibre de poesia en edició bilingüe romanx-català escrit per la poeta suïssa Jessica Zuan, amb traducció i epíleg a càrrec de Dolors Udina i Antoni Clapés i pròleg de Denise Mützenberg. Aquest volum compila les dues primeres publicacions de poemes de l’autora: “L’orizi/La Tempête” (edició bilingüe romanx-francès, Editions Samizdat, Ginebra, 2017) i “Stremblidas e s-chima/Beben und Schaum/Tremblements et écume” (edició trilingüe romanx-francès-alemany, Chasa Editura Rumantscha, Coira, 2019).

Jessica Zuan va marxar de la seva vall quan era adolescent. Va començar a escriure principalment en alemany i francès. Amb el temps va ser conscient de la necessitat de recuperar la seva herència cultural i va reprendre l’escriptura en romanx. L’autora fa servir l’alt engiadinès o puter als seus poemes, un dels cincs dialectes del romanx, quarta llengua cooficial de Suïssa.

La poesia de Zuan és captivadora i vibrant, amb molta força. Els seus poemes emfatitzen la importància dels records i, al mateix temps, estan impregnats d’un accentuat desig de viure el present. Aquesta obra està estructurada en tres parts: “La tempesta”, “Noms que es perden” i “Tensar l’arc”. A l’epíleg, els traductors defineixen aquest poemari com “la mirada d’una dona sobre el món del segle XXI, escrita en una llengua antiga, de sonoritats insospitades. I per això mateix, suggerent”.  

Jessica Zuan ha rebut el premi de promoció del Cantó dels Grisons pel conjunt de la seva obra i un altre premi de la regió Malögia. Més recentment, “Tremolors i escuma” ha estat guardonada amb el Premi Nollegiu 2023 de poesia traduïda. La poesia de Jessica Zuan ha estat musicada per Astrid Alexandre, Martina Linn, Bruno Pedretti i Artem Pervushin.

Més informació:

• Jessica Zuan a les Biblioteques
• Xavier Graset conversa amb Jessica Zuan
• Lectura dels poemes en romanx per part de l’autora, acompanyada dels traductors al català, Dolors Udina i Antoni Clapés

Recomanat per Bib. de Can Llaurador. Teià.

Irene Solà, nascuda a Malla, Osona, és una jove escriptora amb l'obra traduïda a diverses llengües i guanyadora de premis com el Documenta, l'European Union Prize for Literature i el Maria Àngels Anglada, entre d'altres. És autora d'un poemari: Bèstia i de dues novel·les més: Els Dics i Canto jo i la muntanya balla. Aquesta darrera adaptada a escena per Clàudia Cedó i musicada per Judith Neddermann.

Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres recull la història d'una nissaga de dones que habiten el mas Clavell, un mas encauat en el més recòndit lloc de les Guilleries, unes muntanyes que, com diu la mateixa autora, semblen fetes per amagar-s'hi. La història es desenvolupa al llarg d'un dia, el darrer de la vida de la Bernadeta, des de la matinada fins a la nit que és quan es produeix el desenllaç. En aquesta espera, coneixem les dones de la família, les mortes i les vives, que conviuen dins la mateixa casa en una espera que les mortes aprofiten per preparar una festa de benvinguda per la finada i les vives desenvolupen com un dia normal. Totes elles, en siguin coneixedores o no, són portadores d'una maledicció que les castiga a parir fills incomplets, amb una mancança o altra que, pot ser física o pot ser invisible. Aquesta maledicció la deuen a la Joana, la primera, la que va fer un pacte amb el diable per trobar un marit i el va trencar perquè el diable no li va concedir un marit sencer tal com ella li havia demanat.

La novel·la bastida sobre llegendes, folklore i tradicions, ens atrapa des del primer moment i ens transporta dins de la paradoxa del temps: en un sol dia hi ha presents quatre segles d'història. Una història que malgrat recull des del temps dels Bandolers, a la construcció del pantà de Sau, de la darrera Carlinada a la Guerra Civil els homes no en són més que personatges secundaris, ja que el protagonisme rau totalment en les dones.

Una molt bona novel·la que et sedueix i t'atrapa des del primer moment, escrita amb un llenguatge directe, poètic, ric, precís, ple de matisos i en determinats moments, sorprenent i murri, capaç de descriure tots els tons de la foscor i de fer-nos veure i sentir la llum que es desprèn de les tenebres.

Més informació:

• Irene Solà a les Biblioteques
• Irene Solà a la Viquipèdia
• Irene Solà a la Institució de les Lletres Catalanes

Recomanat per Bib. Can Manyer. Vilassar de Dalt. 

Crònica dels supervivents, els anomenats Hibakusha, de dos dels esdeveniments més cruels del segle XX, les bombes atòmiques a Hiroshima i Nagasaki en el tram final de la Segona Guerra Mundial, narra en primera persona les vivències d’uns testimonis que van quedar marcats pel dolor i es convertiren en víctimes de conseqüències traumàtiques per a tota la vida.

Després d’un extraordinari estudi de camp realitzat per l’autor, el llibre ens mostra què van significar pels protagonistes i les seves famílies aquests fets històrics apocalíptics, aterridors i humiliants i de danys irreparables per a la població japonesa. A més, ens desgrana de forma brillant com és d’injusta la història per a alguns ciutadans pel simple fet de viure a indrets on succeeixen fets tan deplorables.

Aquesta intervenció militar dels Estats Units en territori nipó, que mai s’hauria d’haver produït, ha deixat una empremta que encara continua viva, tot i que malauradament estigmatitzada per la pròpia societat japonesa amb cicatrius de difícil curació. 

El coneixement de fets reals com els d’aquesta obra i la capacitat de superació dels testimonis que ens ho expliquen. hauria de servir per a què barbàries com aquesta mai més tornin a ocórrer. 

Més informació:

• Agustín Rivera a les Biblioteques
• Premi Internacional de Periodisme Manuel Chaves Nogales
• Presentació del llibre a Rtve

Recomanat per Bib. Poblenou. Pineda de Mar.

En mig d'un Londres d'inspiració victoriana, dalt d'un immens abocador de deixalles, s'erigeix el casalot laberíntic dels Iremongers, una família jeràrquica i excèntrica que arrossega una estranya maledicció relacionada amb els objectes. De tots els personatges que hi apareixen, destaca Lucy Pennant, la nova serventa de la mansió, que amb la seva arribada ho capgirarà tot, i l'innocent Clod Iremonger, que amb les seves bones intencions no sap com utilitzar el seu gran do. Així comença aquesta monumental trilogia d'Edward Carey, que ja va enlluernar als lectors amb "Little", la biografia novel·lada de Madame Tussaud. Partint de la il·lustració dels personatges, també incloses en aquest volum, l'autor va dedicar deu anys a crear aquesta obra èpica i peculiar. Molt ben traduïda per Elena Martí i Segarra i exquisidament editada per Blackie Books, amb un estil narratiu directe i poètic alhora, l'obra ofereix també al lector una aguda crítica del sistema de classes i del poder, fortes dosis d'intriga i un indubtable aroma de clàssic!

Més informació:

• Edward Carey a les Biblioteques
• Pàgina web oficial
• Edward Carey, el inesperado ‘best seller’ de corte gótico 

Recomanat per Martí Noè Colomer. Bib. Tirant lo Blanc. Montgat. 

Manual d’aprenentatge de la llengua xinesa adreçat a persones castellanoparlants de nivell intermedi. L’obra es centra, en el Chengyu, és a dir, en aquelles expressions que solen tenir el seu origen en la literatura clàssica i que el seu significat acostuma a anar més enllà del sentit literal. El llibre inclou més de 600 entrades, de les quals se n’explica la procedència i es concreta també la seva estructura i el seu ús idiomàtic.

Recomanat per Sol Teixidó. Bib. Ernest Lluch i Martín de Vilassar de Mar

La història d'aquest llibre es pateix com qualsevol de les al·legories de Kafka, però com passa amb aquest escriptor, l'important és el que en retens, de tota l'obra, que no sembla res més que una al·legoria per parlar del sentit de la vida, tant com del de l'escriptura. Tot el que passa sembla no tenir-ne cap, de sentit, però les reflexions que es generen sí que en tenen molt, sorprenen i convencen.

El que més pertorbaria de tot, i en relació amb el títol, és la desconeixença de la protagonista i narradora alhora, del que vol dir haver estat amb un home, el que només coneixen les seves companyes més grans en el seu absurd captiveri.

I és que sembla que l'autora ens vulgui dir que podria ser una sort no saber encara que és un home. Un possible home que pot arribar a la brutalitat de deixar prenyada una dona i anar-se'n dient "I com ho puc saber, que és meu?". O sigui, fer-ho i en acabat no voler saber res de l'altra, com els animals.

Tot i això, la protagonista es fa conscient de ser humana, que havia estimat i que podia patir, que no era un ésser celestial sense desitjos i de tornada de tot. En aquest sentit, sobta com li repugna el contacte físic, un contacte que relaciona de manera més o menys inconscient amb el fuet dels vigilants de la seva presó, un fuet que no seria res més que un símbol fàl·lic.

Enmig de passatges subversius, sentimentals o també molt dolorosos, avança la història. De la presó del principi a una falsa llibertat, tot i l'alegria d’alliberar-se en un primer moment. Hi ha fragments molt lírics, com quan equipara la música amb el vent, el vent que seria la poesia i l'art per sobre de tot.

Aquesta obra, en definitiva, sembla que parli d'ella mateixa, com ho fa la metapoesia, amb la narració de la protagonista sense nom, que ningú llegirà mai. Perquè això sembla haver-li passat a l'escriptora, el que passa fins als escriptors més reconeguts de la història, al capdavall.

HARPMAN, Jacqueline. Jo, que no he conegut els homes. La Torre de Claramunt: Edicions del Periscopi, 2021

Recomanat per l'Helena Bonals. Bib Tecla Sala. Hospitalet de Llobregat

A Tot ocells l’amor passa per sobre dels conflictes històrics i el dolor dels que són incapaços de superar el passat. L’Eitan és un jove  científic jueu novaiorquès que coneix la Wahida, una noia d’origen àrab de qui s’enamorarà i amb qui emprendrà un viatge a Israel a la recerca de l'autèntica història del seu pare.

Tous des oiseaux va ser portat a escena per Wajdi Mouawad l’any 2017,com a director de La Colline, el teatre parisenc del qual n’és director des de 2016. Un espectacle àmpliament representat a França i arreu del món, que ha estat guardonat amb nombrosos reconeixements.

L’estiu de 2024 l’obra s’estrena per primera vegada en català a Barcelona al teatre La Perla 29 en el marc del Festival Grec, dirigit per Oriol Broggi. El director ja havia expressat la seva estima per Mouawad portant a l’escenari altres espectacles de l’autor com Incendis, Cels, Boscos, Un obús al cor, i Assedegats.

Wajdi Mouawad va néixer al Líban, però aviat la seva família va haver de fugir, per motius polítics,  primer a París per després instal·lar-se al Quebec. Mouawad és actor i director de teatre, dramaturg i novel·lista. Autor del quartet èpic La sang de les promeses (Litoral, Incendis, Boscos i Cels 2009) i de la novel·la Ànima (2012), obres per les quals ha esdevingut un dels autors més representats i traduïts de la literatura francesa actual.

Text en castellà disponible a les biblioteques

Recomanat per Eva Montiel. Bib. Central. Santa Coloma de Gramenet

Per què les muntanyes per les quals correm estan com estan? Aquest llibre proposa córrer amb una altra mirada, més enllà del pur plaer esportiu, córrer comprenent els territoris pels quals es dibuixen els camins. Córrer com a oportunitat per a saber una mica més del que veiem, de la relació de la gent amb els seus paisatges, amb la diversitat biològica que conserven i amb el drama que sofreixen els ecosistemes i les espècies que ens acompanyen.
Aquestes cròniques  volen ser un retrat del que queda en els nostres paisatges, des de l'experiència d'un ecòleg  que corre en llocs icònics de les nostres muntanyes. Una guia a cop de sabatilla per a interpretar el Canvi Global i l'assot dels seus motors més despietats: l'escalfament del planeta i l'abandó demogràfic. Des de la necessitat de reflexionar sobre una paisatge canviant sotmès a una urgència climàtica i de pèrdua de biodiversitat. I de somiar amb paisatges i ecosistemes sans.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioeques Municipals 

 

Àlex Torío,  músic i divulgador musical, ha seleccionat 40 discos representatius de la història del pop rock, musica d’arrel negra i anglosaxona. No pretén ser una tria exhaustiva; el mateix autor n’hagués posat més.

En aquest llibre coneixereu la història humana de cada àlbum,  dels seus intèrprets, de l'entorn històric en que va aparèixer. I si us ha agradat, us proposa grups i discos que també us poden interessar. Un llibre per llegir i escoltar amb tranquil·litat.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

L’autora, doctora en Dret i titular d’Economia Politica i Hisenda Pública, amb una llarga experiència docent en fiscalitat a les empreses, presenta aquest manual actualitzat . A la primera part presenta els elements essencials dels impostos des del punt de vista de l’anàlisi jurídic i d’hisenda.  Seguidament, analitza els dos principals impostos directes del sistema fiscal espanyol: impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) i l’impost sobre societats (IS). En els dos casos desenvolupa la normativa de manera didàctica que serveix com manual pels estudiants i també com a font fiable per autònoms, empresaris. Economistes  i gestors que volen posar-se al dia de sobre gestió fiscal de les empreses.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La Ruta 66 dels Estats Units, també coneguda com The Mother Road, recorre el país de Chicago fins a Santa Mónica. Amb els seus 4000 km travessa els estats d’Illinois, Missouri, Kansas, Oklahoma, Texas, Nuevo México, Arizona y California.  Des de 1985 és una carretera històrica per a viatgers que volen descobrir la rica cultura dels Estats Units mentre es submergeixen en la història dels pobles al llarg del camí.

Podeu meravellar-vos  de la majestuositat dels parcs nacionals, creuar deserts infinits i submergir-vos en vibrants ciutats.  Aquesta guia us donarà tots els detalls per descobrir tots el detalls per poder organitzar bé el viatge.  

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Colòmbia sorprèn als viatgers amb una natura exuberant als parcs naturals, abundant flora i fauna autòctona  i platges tranquil·les d’aigües cristal·lines. Disposa d’una cultura rica, gastronomia i bon cafè. També es famosa pels seus ritmes musicals que contagien -i animen a ballar. Aquesta guia té la informació detallada per descobrir Colòmbia i viure-hi enriquidores experiències.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El llibre proposa canviar la manera de pensar i actuar amb les persones, en les relacions i en la manera de comunicar-nos, que promogui entorns i relacions de confiança i col·laboració, i permeti afrontar els conflictes d'una forma saludable i eficaç, buscant solucions conjuntes amb les quals totes les parts surtin beneficiades.

Aquesta aproximació ens permetrà abordar, des de la connexió, situacions quotidianes i dificultats amb les quals, de manera habitual, ens topem en el dia a dia en el món del treball i en les relacions en general.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Un llibre que convida a reivindicar i empoderar les dones sobre els diners i la llibertat econòmica que és imprescindible per la llibertat personal. L’autora,  consultora i formadora en comunicació igualitària, ens descobreix tots els bloquejos financers que provenen d’estereotipus culturals i com canviar-los. Ensenya a negociar a partir d’experiències de directores, empresàries, i polítiques. «Les dones hem estat socialitzades per a no tenir diners. Hem estat les administradores dels béns, però no les seves propietàries. Ens han inculcat que parlar de diners és una cosa bruta i han inventat milions de distraccions perquè deixem de guanyar-ho o perdre-ho».

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Sabries donar una classe, atraure l'interés  dels oients? Aquest llibre  es fixa en com els nous comunicadors digitals capten l'atenció. El bon ensenyant necessita conrear la humilitat, no defugir ni abusar del seu poder, saber gestionar el rebuig, planificar bé temps i continguts, manejar l'storytelling i, a més, crear-se un personatge. Això sí, millor que sigui un allunyat dels clixés romàntics tipus El club dels poetes morts. Aquí els autors aporten claus realistes i pragmàtiques (i alguna cosa de mindfulness) per a sobreviure a la dispersió de l'atenció a la qual obliga el context digital. No hi ha receptes miraculoses i sí un únic camí: “Prova. Intenta. Arrisca. Falla. Sigues professor"

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Penses que el ioga és només per a  gent molt flexible i experta? Amb aquest n’aprendràs. Recull  les postures més senzilles perquè puguis incorporar aquesta pràctica a la teva rutina diària sense esforç i amb molts somriures.

Cada pàgina sorprèn amb frases i consells inspiradors que animen a connectar-te amb tu mateix i amb el cos per a millorar el benestar físic i emocional, però sobretot per les seves il·lustracions. El simpàtic ocell pota-llarg i del seu pollet que t'ensenyaran com fer-ho d'una forma amena i divertida. "Si aquests ocellets poden, tu també ho aconseguiràs. Aquest llibre s'ha escrit per a ajudar als que donen els seus primers aletejos en el ioga i inspirar als qui ja han alçat el vol", assegura l'autor. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Eider Unamuno, la Dentista Inconformista, vol ajudar a entendre que hi ha una relació directa entre la boca i la resta del cos. Planteja una visió global de tot el cos. Explica com algunes patologies habituals provenen de la boca; mal de cap, d’esquena, de cervicals, problemes digestius, vertígens, soroll a les oïdes. També planteja l'ortodòncia no és l'única solució a molts problemes dentals.

Un llibre adreçat a públic en general i a odontòlegs que vulguin aprofundir una mica més.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Rafa Guzmán, osteòpata i psiconeuroimmunòleg, amb una àmplia experiència en salut, fa un repàs de l’estil de vida actual: sedentarisme, hàbits de dormir, poca exposició al sol, alimentació, vitamines, entre altres. Ben documentat, proposa una millora de la salut, per recuperar benestar i viure més anys amb qualitat. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La història, el significat i l'aplicació dels símbols que utilitzem diàriament i d’aquells que pertanyen més científics. El llibre està dividit en cinc capítols que presenten, entre altres, els diferents alfabets i sistemes numèrics utilitzats en ciència i matemàtiques. Ho acompanya un índex visual que permet identificar amb facilitat el nom de cadascun dels símbols destacats.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

El ramen, els fideus xinesos son tan gustosos i es cuinen tan fácilment que s'han posat de moda. En aquest llibre trobaràs 100 receptes per preparar-los i aprendre amb diverses salses i amb una gran varietat de propostes per a vegetarians. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Els arbres són els organismes vius més antics de la Terra. Han sobreviscut al pas del temps malgrat que els humans s'hagin encarregat de no cuidar-los com cal. Tots sabem que la seva presència és imprescindible i necessària per a la vida.

Josep Gordi, l’autor d’aquest llibre, fa un recorregut per diferents llocs del món per difondre l'àmbit forestal. Ho fa amb una mirada oberta per descobrir les curiositats dels boscos i dels arbres amb l’objectiu de conèixer-los millor, de respectar-los i estimar-los.

El llibre està dividit en cinc apartats: els arbres, els boscos, la gestió forestal, l’evolució dels boscos i els arbres després de la darrera glaciació, i el simbolisme dels boscos i els arbres.

A banda de ser els éssers vius més longeus de la història, els arbres són també essencials per a la vida en molts sentits. Gordi ens presenta 100 curiositats molt interessants sobre els arbres: saber com es defineix un bosc, quin és l’arbre més vell de Barcelona, quin paper tenen els boscos en l’obra de Shakespeare, com canvien els boscos a l’època medieval, què succeeix quan s’abraça un arbre o per què hi ha boscos sagrats al voltant de les esglésies ortodoxes d’Etiòpia són algunes de les singularitats de què ens parla en aquest llibre. I n’hi ha moltes més.

Tal com diu l’autor, conservar els boscos és protegir la vida.

Per saber-ne més: https://josepgordiarbresipaisatge.cat/

Recomanació feta per la Biblioteca l'Escorxador de Sant Celoni

Aprèn anglès de manera divertida amb  les series que més t’agraden, com Anatomia de Grey, Jocs de Trons o Friends? Amb aquest llibre repassaràs temes gramaticals, vocabulari, amb una gran quantitat d’exercicis.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

A Nova York, als anys 20, el Jay Gatsby, un home atractiu i misteriós, ha tornat dels camps de batalla a Europa i viu amb tots els luxes i festes. Intenta seduir la Daisy; la  jove està casada amb Tom Buchanan, fidel creient de la supremacia de la raça blanca i la respectabilitat familiar, la qual cosa no li impedeix tenir enamoriscaments clandestins. Nick Carraway, el narrador i veí del Gran Gatsby, intentarà mostrar els fets sense jutjar. El jazz, el luxe, les festes, l'alcohol i una sexualitat que aspira a trencar els esquemes imposats i amb una trama impecable que l’ha fet considerar com una de les millors novel·les del segle XX. 

Aquesta és una versió adaptada de l'original. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Anna Freixas proposa una nova interpretació de la menopausa i trenca amb la imatge de limitant en la vida de les dones, sinó com a etapa de renovació. Aporta la veu de de diverses dones que reflexionen sobre desig, sexualitat. Parlen també de les pors amb les que la societat envolta la menopausa.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Quines són les lesions més comuns que patim? Què podem fer recuperar-nos? L’autor, fisioterapeuta, explica, de manera clara, com es produeixen anatòmicament,  i quins símptomes o dolors provoquen, per poder identificar-los. Proposa un seguit d’exercicis que ens permetran reprendre l’activitat.  

El llibre compte amb il·lustracions i fotografies. Gusart defensa que l’estat natural del cos és el moviment i l’activitat per poder funcionar correctament.

*Recomanat per la Xaraxa de Biblioteques Municipals 

Completa guia sobre l’embaràs, el part i les primeres setmanes amb el nadó. Pretén aportar tota la informació que la mare necessita per entendre els canvis de la gestació i el creixement del fetus. Aporta moltes il·lustracions explicatives.

La dra. Blott és una experimentada ginecòloga i obstetra que al llarg de 30 anys ha atès mares i infants. Ha col·laborat en premsa i en aquest llibre ha coordinat l’edició revisada i actualitzada que compta amb experts col·laboradors.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Silencis i connivències

El cinema de periodistes està ple de grans obres com per exemple Tots els homes del president (All the president’s men, Alan J. Pakula, 1976), Els arxius del Pentagon (The Post, Steven Spielberg, 2017) i Sota el foc (Under fire, Roger Spottiswoode, 1983). Seguint aquests magnífics exemples, Spotlight (Thomas McCarthy, 2015) ens explica un cas real d’abusos a menors comeses per capellans que va ser investigat per un grup de periodistes que integraven el grup Spotlight del diari Boston Globe. Aquesta investigació va ser reconeguda amb el premi Pulitzer, i el film ha rebut l’Oscar a la millor pel·lícula de l’Acadèmia de Hollywood.

Aquesta investigació es va perllongar per un període de més d’un any i van dur-la a terme quatre periodistes. Les conseqüències van ser les denúncies a 249 sacerdots, alguns d’ells van acabar a la presó, i la dimissió del cardenal de Boston, Bernard Law, que va ser traslladat a Roma pel Papa Joan Pau II.

La pel·lícula se centra a explicar-nos tota la investigació realitzada per aquest grup liderat per l’editor del diari, un jueu acabat d’arribar a Boston, una ciutat on el catolicisme té un pes molt important. Els fets denunciats comencen l’any 1976, i la pel·lícula així ho situa des de la primera escena, a la qual veiem un capellà detingut per possible abús i immediatament alliberat per les gestions de la jerarquia eclesiàstica amb la policia.

L’editor del diari empeny i dona suport a l’equip per investigar no solament els abusos dels capellans sinó per destapar també la responsabilitat del cardenal en l’ocultació, traslladant els capellans a altres diòcesis un cop són denunciats. A mesura que avança la pel·lícula, anem veient l’evolució dels sentiments dels periodistes involucrats (la por pels fills propis, la ràbia, el fàstic o la pressa per publicar la notícia, cosa que provoca un cert enfrontament entre ells) a mesura que coneixen els fets.

Spotlight també denuncia les connivències entre els estaments més representatius de la societat bostoniana: els advocats que treballen en la defensa d’aquests capellans i silencien qualsevol fet, però també als periodistes de Boston, on el mateix líder del grup Spotlight havia rebut cartes i notes dels abusats quan ja eren més grans i no havia donat prou importància a l’assumpte per publicar una notícia. També es mostren les relacions de bona sintonia entre la direcció del diari i la jerarquia eclesiàstica, que emmudia els possibles rumors sobre l’assumpte.

El film també ens explica com actuaven aquests capellans abusadors amb els nois i noies: generalment eren nens de classe social baixa, de famílies desestructurades. La irrupció del capellà dins de la família era rebuda com un bé de Déu. D’aquesta forma, ell podia actuar impunement contra el nen, provocant no solament un abús físic sinó també espiritual. Un dels nens ho explica clar: “Quan ets un nen pobre, i un capellà es fixa en tu, aquest nen es troba al cel.” Aquests menors s’autodenominen supervivents. Molts nens van acabar per entrar al món de les drogues o l’alcohol com a forma d’evasió.

També és important el paper interpretat per Stanley Tucci, que representa un advocat especialitzat en abusos infantils, Mitch Garabedian, que posa un dels periodistes en contacte amb nens abusats, i que l’església vol inhabilitar a tot preu. Tenia 80 demandes presentades.

Després de la publicació de la notícia, centenars de víctimes es van posar amb contacte amb el diari per parlar del seu cas.

En resum, Spotlight és una magnífica pel·lícula amb un ritme extraordinari que et fa entrar a la pell dels periodistes. Et fa descobrir un sac d’escombraries que no et deixarà dormir tranquil. Molt recomanable.

Crítica elaborada per David Rio de la Biblioteca Miquel Martí i Pol de Sant Joan Despí en el marc del projecte Escriure de cinema.

Una película de plena actualidad

Estrenada entre dos de sus grandes obras, El Padrino (The Godfather, 1972) y El Padrino II (The Godfather, part II; 1974), La conversación (The conversation, Francis Ford Coppola, 1974) no dio grandes premios a su director, ni tampoco dinero, pero sentó las bases de lo que sería una excelente filmografía. Una filmografía comprometida con una sociedad estadounidense aparentemente moderna y liberal, pero que, en cuanto se profundizaba en ella, se descubría llena de desigualdades y contradicciones.

Coppola escribió y dirigió La conversación. La estrenó en cines justo antes de que surgiera a la luz el escándalo Watergate, un caso de espionaje político que hizo que Richard Nixon renunciase a la presidencia de los Estados Unidos. La película es premonitoria de la era de la paranoia en que entró el país. Después se filmarían películas como Los tres días del Cóndor (Three days of the Condor, Sidney Pollack, 1975) o Todos los hombres del presidente (All the president’s men, Alan J. Pakula, 1976), que también trataban sobre este episodio negro de la política estadounidense.

En esta ocasión, el director se adelanta a los acontecimientos reales y nos dibuja una sociedad corrupta con policías vendidos y tecnologías avanzadas para espiar a adversarios y competidores. Coppola nos descubre un mundo de mentiras, subterfugios y doble moral, donde todo vale para conseguir los deseos y objetivos de los clientes adinerados que pagan a un investigador privado llamado Harry Caul (Gene Hackman), excelente protagonista del largometraje.

En la película se crea una atmósfera de creciente paranoia y aislamiento del protagonista, que es contratado para espiar a una pareja en una plaza pública y grabar la conversación que mantiene. Conforme la película va avanzando y se va desvelando el contenido de la grabación, el investigador se va cuestionando su trabajo, su moralidad y su estilo de vida. Investiga a los demás y se inmiscuye en su vida privada, pero él es extremadamente celoso de su intimidad. Sufre de un aislamiento social y emocional, y es incapaz de conectar con sus colegas, vecinos y conocidos.

Especial mención merece el actor de reparto John Cazall, que interpreta a Stan, el asistente de Harry. Su personaje aporta una dimensión humana al mundo excesivamente controlado de Caul.

El guion, meticulosamente construido, mantiene al espectador en constante suspense. También contribuye a ello el montaje final, que fue realizado por Bill Butler porque Coppola se encontraba inmerso en el rodaje de El Padrino II, y que complementa perfectamente la atmósfera del film. Utilizando tomas largas y planos cerrados, Butler crea una sensación de claustrofobia y vigilancia constante. Los interiores oscuros y los espacios cerrados agudizan la sensación de confinamiento, contrastando con los exteriores abiertos y luminosos.

También cabe destacar el sonido y la música de La conversación, componentes fundamentales en la narrativa. La repetición y manipulación de la conversación grabada refleja la obsesión del protagonista, que solo se muestra verdaderamente cuando improvisa con un saxofón encerrado en su casa.

Walter Murch supervisó el diseño sonoro y utilizó distorsiones y fragmentos que no solo contribuyen al misterio, sino que también representan el estado mental de Harry Caul. La banda sonora minimalista de David Shire utiliza acordes simples y repetitivos para subrayar la tensión narrativa. Toda esta tensión, suspense y agobio generado estallan en un final caótico y destructivo del protagonista.

Vista cincuenta años después de su estreno, La conversación puede parecer antigua en un primer visionado, pero nos hace reflexionar sobre la intimidad, el individuo, el uso de las redes sociales y los contenidos que en ella publicamos, las nuevas tecnologías (como ChatGPT) y cómo estas influyen e influirán en nuestro comportamiento individual y colectivo en la sociedad.

Crítica elaborada por Pedro Terrón Nieto de la Biblioteca Miquel Martí i Pol de Sant Joan Despí en el marco del proyecto Escriure de cinema.

Otra de las grandes películas de Scorsese

En el momento de su producción, Infiltrados (The departed, Martin Scorsese, 2006) era la quinta película de Scorsese que trataba sobre los temas de la mafia y la policía. Es una remake de una película de Hong Kong: Juego sucio (Infernal affairs; Andrew Lau, Alan Mak; 2002).

Infiltrados es otra de las grandes películas de Scorsese, donde sorprende con las ideas y los puntos de vista que emplea, aunque puedan no ser 100% originales como los usados para este remake. El director hace suya la historia. Scorsese nunca ha rechazado usar el elemento de shock value (el valor sorpresa). Normalmente, según el uso de esta expresión en inglés, lo sorprendente casi siempre es la violencia gratuita. Y en Infiltrados la violencia como shock value es usado otra vez de una manera sorprendente.

Este shock value se utiliza más a menudo en películas de serie B con guiones inferiores para buscar interés en una historia cuya trama los autores no han podido solucionar mejor. Pero incluso hay películas de grandes producciones donde se utiliza de una manera desafortunada. Un caso muy claro y contundente de uso tonto tuvo lugar en una de las últimas películas de Superman con Christopher Reeve. En ella, los malos consiguen ganar a Superman. Destruyen al mundo y matan a Lois Lane, la querida de Superman. El héroe salta al espacio y da vueltas al mundo cada vez a más velocidad hasta que consigue que el tiempo vaya hacia atrás y poder llegar al pasado para salvar el mundo antes de que se destruya. Cualquier persona con el ojo crítico y la capacidad intelectual de un niño puede ver que esta solución destruye cualquier argumento de cualquier película: no existe ningún problema sin solución, porque es posible ir al pasado y cambiar la historia. Así, todo vale. Y cuando todo vale, acaba no valiendo nada.

Infiltrados trata de dos infiltrados. Un espía de la mafia, interpretado por Matt Damon, se infiltra en la policía, y un policía novato, encarnado por Leonardo DiCaprio, se infiltra en la mafia. Jack Nicholson hace el papel del líder de los criminales con ese típico sabor de malvado que aporta a sus papeles de villano. La trama juega con la tensión de que los dos bandos saben que tienen infiltrados en sus filas, pero ninguno consigue desenmascarar a su espía.

Una técnica común de los intérpretes que usan el método actoral enseñado por Lee Strasberg es imaginar la vida del personaje a quien hay que interpretar antes del tiempo en el que tiene lugar el relato, quizá durante su niñez. En esta película, Scorsese cubre las historias de los infiltrados desde que eran niños. De esta manera, el público comprende con más profundidad el carácter de los dos infiltrados. Además, muestra bien los tics de personalidad y vemos con detalle la psicología de cada personaje medianamente importante, tanto si pertenece a la mafia como a la policía.

Creo que Leonardo DiCaprio transmite excepcionalmente bien sus emociones de nerviosismo, ansiedad y miedo. Esto se nota sobre todo cuando está entre los mafiosos, sin hablar, y tiene que esconder su miedo a ser descubierto como policía.

Como en una típica película de la mafia, en Infiltrados hay muertos por todas partes. Sin embargo, lo realmente sorprendente en esta historia es la muerte de todos los personajes importantes, salvo uno, que están interpretados por grandes actores. Mueren los personajes de DiCaprio, Damon, Nicholson y Martin Sheen. Eso es una rareza en el cine, porque, en general, al público no le gusta que mueran los protagonistas, a menos que sea el malvado destinado a morir. En este caso, casi todos, buenos y malos, mueren. Sin embargo, se llega a un desenlace que no produce malestar en el espectador. La resolución de la historia, aunque sea agridulce, puede vivirse con cierta satisfacción. Esa aceptación está respaldada por una encuesta reciente de Internet Movie Database (IMDb) que ha situado Infiltrados como la segunda mejor película de Scorsese después de Uno De Los Nuestros (Godfellas, 1990).

Crítica elaborada por Ronald Burke de la Biblioteca Miquel Martí i Pol de Sant Joan Despí en el marco del proyecto Escriure de cinema.

Inclús el gran caçador es perd quan se sent espiat

Les cintes magnetofòniques i la música de saxo ens seduiran en aquest thriller d’escoltes de converses amb un magnífic Gene Hackman en el paper del detectiu Harry Caul. Després de l’aclaparador èxit de la pel·lícula, El Padrí (The Godfather, 1972), guanyadora de tres premis Oscar, Francis Ford Coppola va dirigir La conversación (The conversation, 1974). A través d’aquesta pel·lícula, el director ens endinsa en l’inquietant tema de les escoltes telefòniques i es fa ressò del cas Watergate de l’any 1972. El president dels Estats Units, Richard Nixon, va dimitir per aquest afer.

Hackman interpreta a la perfecció a un detectiu privat, Harry Caul, que s’ha guanyat una certa fama en el gremi dels espies pels seus treballs implacables. Es mou amb un material altament sensible: els secrets inconfessables. El mateix detectiu segueix el patró de mantenir la seva vida privada en l’ostracisme, sense amics ni relacions estables. És un personatge meticulós que no vol deixar res a la improvisació. Vesteix gavardina grisa, l’uniforme de grans detectius. Amb la informació que té a les seves mans, es planteja un dilema: ¿és lícit entregar les proves delatores al client, quan hi ha en risc la vida de persones? L’especialista es veu acorralat pel seu propi descobriment, no vol tornar a cometre el mateix error succeït en el passat. Hackman recrea el món de l’espionatge fins al vessant més colpidor. L’espia passarà a ser l’espiat i quedarà atrapat en la paranoia. El so de les cintes magnetofòniques i el saxo amb la seva història d’amor es colen com dos personatges més de la trama. El fil del misteri ens atrapa fins al final.

Crítica elaborada per Montse Bordas Borrull de la Biblioteca Miquel Martí i Pol de Sant Joan Despí en el marc del projecte Escriure de cinema.

Más allá de un clásico de policías y ladrones que busca entretener, da que pensar

Plan oculto (Inside man, Spike Lee, 2006) comienza con el primer plano de un ladrón haciendo una calmada confesión. Después aparecen una serie de escenas en las que una furgoneta circula por las calles menos glamurosas de Nueva York y recoge a varios obreros vestidos con monos de pintura. Este es el principio, los primeros minutos de la cinta que acompañan las secuencias de apertura y créditos iniciales. Y es una declaración de intenciones de lo que Lee pretende hacer con un filme de encargo. Esta idea nos la remarca con el rótulo de la empresa fantasma a la que pertenece el vehículo y que nos lleva al banco Manhattan Trust. Todo ello al ritmo de una música hindú que podría hacernos pensar que vamos a ver una historia de Bollywood al ritmo de “Chaiyya Chaiyya”. Sin embargo, esta banda sonora de Matthew Libatique tiene mucho sentido con esta elección inaugural y con lo que después nos narraran. La canción bien podría ser un guiño a una película de Bollywood titulada Dil se… o lo que podría ser lo mismo, “Del corazón”. En Plan Oculto serviría como mensaje inicial, como transmisión de una idea primigenia: en la vida, nada es lo que parece.

El director consigue convertir una película de domingo por la tarde, con sus dosis de entretenimiento, acción e intriga acompañadas por actores de renombre, en algo más que una simple película para pasar el rato. Ese algo más que adereza la historia es el caballo de Troya que camina bajo las faldas de este thriller. Un thriller bien ejecutado cuyo punto de vista rota entre los actores protagonistas con la intención de hacernos sentir algún tipo de empatía con ellos. El director aprovecha el relato cinematográfico del robo a un banco para colocar un trasfondo de denuncia social, racismo, abuso de poderes e influencias.

Lo que destaca de la película es que en Estados Unidos, después del atentado de las Torres Gemelas, quedó un poso de terror justificado que ha acompañado a la sociedad norteamericana durante muchos años. Sin embargo, ello no es excusa para dejar espacio a los abusos de autoridad policial, a los prejuicios raciales o de clase. Y esto es lo más significativo de la película, al margen de que se esté asaltando un banco. Aunque este hecho, el banco y a quién pertenece bien podrían ser una metáfora.

Se han hecho cientos de películas sobre robos y esta podría ser una más. Sin embargo esta es la historia de un robo perfecto, lo que nos puede inducir a pensar que el robo no es lo importante. Lo importante serían, entonces, los personajes involucrados en la historia y lo que representan. Aparecen varios perfiles destacables que podrían simbolizar cada uno, a un nivel personal, lo que es la justicia y la penitencia. Y, de fondo, tenemos una amalgama representativa de la diversidad multicultural y racial que convive en Nueva York.

Lo que cojea es que los protagonistas no consiguen transmitir la fuerza de sus argumentos. En ocasiones parece que tengan un as escondido bajo la manga para resolver la partida bajo una fachada de arrogancia. El trasfondo de los personajes está poco dibujado. Cabría destacar como personaje más interesante al propietario del banco interpretado por Christopher Plummer. Y el personaje que sale más perjudicado es el encarnado por Jodie Foster. A pesar de que el suyo parece un personaje muy potente e interesante, al final su arco personal no termina de entenderse.

La película nos regala distracción y la acompaña de un poso sobre el cual pensar. Nos podemos quedar con la película de acción moderada con sorpresa final o, si queremos, podemos darle una segunda lectura, dar un paso más y ver con otros ojos la historia que en realidad nos quieren contar. Lee nos trae a la memoria esta idea en los títulos de crédito: la obra finaliza con la misma canción de la apertura. Esto nos recuerda que hay un cierto paralelismo entre el inicio y el fin. Podemos reflexionar sobre cómo iniciaron algunos personajes su historia y fijarnos en que, al acabar, terminan en una situación distinta.

Crítica elaborada por Julian Expósito Moscoso de la Biblioteca Miquel Martí i Pol de Sant Joan Despí en el marco del proyecto Escriure de cinema.

Violencia marca Cronenberg

Después de haber realizado un buen puñado de films donde el fantástico, la filosofía, la enfermedad y la nueva carne han hecho del cine de Cronenberg un referente, el realizador canadiense decidió por voluntad propia salir de su zona de confort. Y lo hizo acercándose, con Una historia de violencia (A history of violence, 2005), primero, y con Promesas del este (Eastern promises, David Cronenberg, 2007), después, a un tipo de cine aparentemente más convencional. Con estas dos obras ha demostrado ser un director versátil, capaz de llevar guiones convencionales a su universo cinematográfico interno, sin dejar atrás sus notables cualidades.

Promesas del este es un film donde la violencia se percibe en diferentes capas. Según se van levantando, se aprecia cómo se ha emponzoñado el corazón de todos sus personajes. Estos parten de una dimensión aparentemente limitada, pero, según avanza la trama, van adquiriendo textura, volumen y profundidad.

La violencia física, la más visible, dota de salvajismo animal a los personajes, llevándolos a límites morales y físicos. El director consigue incomodar de forma fácil y efectiva, usando esa violencia física que es una parte importante del film. Para ello, Cronenberg ha ubicado la acción dentro del grupo de los vor v zakone, un brazo de la mafia rusa asentada en Inglaterra cuyos miembros se caracterizan por ser crueles, violentos y carentes de sentimientos. Se han curtido en los gulags de Siberia y portan tatuado su currículo criminal por todo el cuerpo. Estos personajes son un vehículo perfecto para mostrar la violencia física. Actos de auténtica barbarie se ven como algo habitual e interiorizado dentro de ese entorno.

Aun así, forzando la máquina, Cronenberg se las ingenia para recrear la escena mas notable del film: la escena de la sauna. Un personaje totalmente desnudo se enfrenta a dos sicarios armados con cuchillos y vestidos. La desnudez deja al personaje totalmente expuesto, no hay tela que frene las cuchillas ni que amortigüe los golpes. Todo está ideado y rodado con una coreografía más que digna, y que recurre a planos un poco forzados para no mostrar una desnudez excesiva para el cine americano. El conjunto nos incomoda como espectadores, haciéndonos llegar la sensación de estar totalmente expuestos a la violencia directa y desnuda.

La violencia anatómica hereda pequeñas pinceladas de las obras anteriores de Cronenberg. Nos muestra con detalle aspectos muy físicos, en las que él es un maestro, para que dicha repulsión marca de la casa genere un sentimiento malsano. Son pocas las escenas donde surge esta repulsión, pero ahí están, como el sello de la casa.

Para el que está escribiendo esta crítica, la violencia más interesante (y la que más cuesta entrever) es la psicológica. Todos los personajes están sometidos a esta violencia. Se palpa en el ambiente y se adhiere a las personas, resaltando la tristeza y los traumas de estos animales heridos que siguen adelante a pesar de su situación. Esta violencia escondida carga el ambiente de un malrollismo que impregna cada fotograma del film. Apenas hay lugar para algún tipo de esperanza.

Al igual que un helado de tres chocolates, el film convive con estas tres formas de violencias. Si te gusta el director, podrás disfrutar de un film sólido y con un extra de violencia. Pero si eres una persona sensible, es posible que el film te ahogue y te cubra con su oscura, pringosa y pesada atmósfera.

Crítica elaborada por Juan Antonio Barbosa Flores de la Biblioteca Miquel Martí i Pol de Sant Joan Despí en el marco del proyecto Escriure de cinema.

¿Los borrachos y los niños dicen la verdad?

Película del director Thomas Vinterberg, cofundador junto a Lars von Trier del movimiento cinematográfico Dogma 95, La Caza (Jagten, 2012) es una película galardonada con varios premios. Fue considerada la mejor película internacional en los British Independent Film Awards. También fue nominada como mejor película de habla no inglesa en los premios Goya, Bafta y Globos de Oro. La protagonizó Mads Mikkelsen, quien recibió el premio al mejor actor protagonista en Cannes 2012 por su papel en este filme.

En La Caza, una mínima chispa hace explotar las bases establecidas y nos lleva a plantearnos todo lo que creíamos seguro. Valores como la amistad y la honestidad, así como la seguridad de nuestra familia, se ponen en entredicho y son juzgados por una sociedad en que cualquiera puede convertirse en víctima o verdugo.

Todo ello está provocado por lo que parece ser una mentira aparentemente inocente, pero con un fuerte impacto sobre el protagonista, Lucas. Tras una mal racha, un divorcio y un despido, solo desea reconstruir su vida sentimental y profesional. Tiene el firme deseo de retomar la relación con su hijo adolescente.

Todo ello se verá truncado cuando es acusado por una niña de la guardería donde es profesor, y que también es hija de su mejor amigo, de haber cometido abusos. Desde ese momento, su vida será una pesadilla. Alguien nos cuenta algo malo sobre él y se inicia una verdadera caza de brujas. Un amigo y vecino de toda la vida pasa a ser tratado como si nunca lo hubiésemos conocido. Más tarde se demuestra que todo era falso, y lo volvemos a aceptar como si no hubiera pasado nada, cuando realmente sí que ha pasado.

Un gran acierto del film es que nos mantiene en tensión. No sabemos si el rumor es cierto o no, quién miente y quién dice la verdad. Una sociedad sobreprotectora del niño se contrapone a la situación que ocurría hace unas décadas, donde el abuso sexual hacia la infancia era ocultado y visto como una vergüenza.

La película muestra de una manera paralela los dos mundos; el infantil y el adulto. El primero es sometido en cierta medida a una manipulación para que el segundo pueda ser juez y parte, para que las personas puedan decirse a sí mismas: “yo no soy así”.

La caza es un filme políticamente incorrecto que muestra cómo una sociedad aparentemente ideal puede verse manchada dentro de su inmaculado y creado paraíso.

Mads Mikkelsen realiza un trabajo interpretativo sublime, despampanante, como Lucas. Ofrece una mirada que no cambia, que no deja penetrar en su psique, y que solo varía cuando es apaleado en el supermercado, donde atisbamos una chispa de odio y miedo en su rostro. El resto de integrantes del reparto trabajan de manera más que correcta. Thomas Bo Larsen encarna a Theo, el mejor amigo de Lucas y padre de la pequeña Klara, y consigue una actuación sobria. Destaca, cómo no, Annika Wedderkopp interpretando a la inocente niña Klara. Su naturalidad soberbia pone en jaque todas nuestras creencias.

Crítica elaborada por Yolanda de las Heras de la Biblioteca Miquel Martí i Pol de Sant Joan Despí en el marco del proyecto Escriure de cinema.

La verdad tiene un camino

Hay muchos caminos en la vida, pero la verdad tiene un camino. Julia Roberts lo sabe y lo explota a la perfección con un personaje auténtico, con un toque romántico en el más sentido estricto de la palabra, lo que supone un homenaje a su carrera como actriz en ese mismo género y que ahora se eleva a un nivel superior. De hecho, Erin Brockovich (Steven Soderbergh, 2000) es la película que llevó a Roberts a ganar el Oscar como mejor actriz, todo ello sin dejar de ser la princesa del pueblo (hasta ese momento había protagonizado entre otras, películas como Pretty Woman, El Informe Pelícano, Pret-a-porter, Novia a la fuga y Notting Hill).

El personaje de Brockovich es profundamente expansivo, tanto como el crecimiento que supuso para la carrera de la actriz que lo encarnó. Mujer de profundas capas, es capaz de quedarse sin comer para dárselo a quienes más quiere, pero no dudará en dejarse la piel defendiendo sus posiciones, sin morderse la lengua porque ella “no soporta la mentira y la ignorancia”. Así que ella tiene para todos y para todas, siendo profundamente camaleónica y generosa en sus diferentes significados. Porque, como bien dice sobre ella misma, “soy lista y trabajo duro” (no duden de que por algo es Miss Wichita), por eso se empodera a la hora de tomar decisiones sobre cómo vestirse o cómo trabajar. Tanto es así que, aun provocando un total desconcierto en los demás personajes, todos acaban entendiendo sus motivaciones hasta el punto de aceptar los consejos que ella les da: nudos de corbata, desayunos con huevos…

La protagonista consigue un legado sustancial, como dice la canción “Más allá de la superficie”, de Laura Pausini, traspasando idiomas, fronteras y corazones. Erin Brockovich está alineada con la gente y la verdad, por eso es imbatible y adorable, por eso llega donde otros apenas lo intentan, porque su experiencia y su discurso están llenos de coherencia. Ante eso, poco se puede hacer, solo dejarse maravillar y seducir por alguien que está en contacto con la divinidad. Por eso deslumbra en un mundo tan monocromo, llenando de luz a todos quienes la rodean.

Podríamos decir que estamos ante una película seria y a la vez sin grandes pretensiones, brillante en aspectos globales y no remarcable en aspectos individuales. Se podría decir que es un buen largometraje sin llegar a ser una película referencial. En varios aspectos, me recuerda a Veronica Guerin (Joel Schumacher, 2003). Con esta película sucede lo mismo que con el futbolista español Marc Cucurella, a quien no ficharías nunca, pero a quien alinearías siempre. Y es que, a pesar de no destacar notablemente en cada una de sus partes, cumple a la perfección con sus objetivos. Precisamente es aquí donde considero que Erin Brockovich juega su gran baza, ya que es una película que puede gustar tanto a la crítica especializada como al gran público.

Y es que la flor de Erin Brockovich crece en cualquier terreno, desafiando cualquier impureza y obstáculo. Es de una transparencia divina, como el de la misma agua con la que brindamos por sus éxitos. Como dije al principio, la verdad tiene un camino, el de Erin Brockovich, el de Julia Roberts, el de todos los espectadores que la acompañaremos en su causa, la de nuestra reina del cine.

Crítica elaborada por Francisco Millón Cabrera de la Biblioteca Miquel Martí i Pol de Sant Joan Despí en el marco del proyecto Escriure de cinema.

Secrets, prejudicis i trastos al jardí

El realitzador britànic Mike Leigh irrompia a la dècada dels noranta amb una aspra mirada a les relacions familiars. Leigh (Regne Unit, 1943) té fama d'haver fet sempre la seva. Nascut en el si d'una família d'ascendència jueva, la professió de metge del seu pare el posà en contacte amb les problemàtiques socials.

Amb Secretos y mentiras (Secrets and lies, 1996) Leigh va aconseguir la Palma d'Or al Festival de Cannes de 1996 a través d'una història gens daurada. El visor de Leigh tornava a posar sota el focus unes vides allunyades de l'ideal de la cultura de l'èxit. Dominava un lletgisme de converses des del vàter, una desídia de parets escrostonades, com la que es pot veure també en un film posterior del seu director: Todo o nada (All or nothing, 2002).

En el cinema de Mike Leigh, el guió és al servei dels personatges i es crea a partir d'un intens treball actoral. Els personatges esdevenen organismes vius i latents. Aquesta riquesa de registres es plasma en escenes d'un naturalisme insòlit.

Els actors Timothy Spall i Brenda Blethyn, fetitxes recurrents en la filmografia de Leigh, interpreten Maurice i Cynthia Purdy, respectivament. Són dos germans a qui la vida ha assignat cartes dispars, però en cap cas senzilles. Cynthia és una dona de mitjana edat que conviu en un pis rònec amb la seva filla de vint anys, Roxanne. Ambdues desenvolupen feines poc qualificades i encara menys reconegudes socialment, com la professió d’escombriaire. Viuen amb una gelosia soterrada cap a un altre membre de la família, Maurice Purdy, de qui Roxanne guarda bon record com a oncle afable i enrotllat a qui Cynthia ha fet més de mare que no pas de germana gran. En Maurice respondria a allò que se’n diu fer bé els deures: manté  un pròsper estudi de fotografia on captura instants de tota mena de públics (mares amb bebès, parelles mal avingudes, mascotes i dones que demanden un reportatge picant en llenceria). Està casat amb la Monica i viu en una caseta confortable que la seva dona cuida amb obsessió per pal·liar-ne una altra de major.

La presentació dels personatges activa en l'espectador tota una maquinària intricada de prejudicis, construccions socials, suposicions i etiquetes. Leigh els reserva un escenari definitiu; la barbacoa familiar on esclatarà l'olla de pressió on han anat coent a foc lent els secrets familiars, els retrets i la incomunicació. En aquesta escena culminant i pintoresca compareix un altre personatge clau de la història. És l'Hortense, una noia de raça negra que gaudeix d'una feina agradable i un apartament diàfan. Acaba d'acomiadar la seva mare adoptiva, amb qui mantenir una relació correcta però distant. Malgrat els advertiments de l'assistent social (interpretada per Lesley Manville, una altra actriu habitual de Mike Leigh) pel sotrac emocional que pot experimentar, està decidida a localitzar la seva mare biològica. Poc s'imagina la Cynthia Rose Purdy que un trauma de joventut tornarà amb una trucada telefònica. Contra tot pronòstic, aquestes dues dones tan diferents (però vinculades per la genètica) inicien una relació on la Cynthia troba la calidesa i l'orgull de mare que sent que ha perdut amb la seva altra filla, la Roxanne.

Durant la tempesta familiar, en Maurice és al mig i actua de dic de contenció entre les persones que més s’estima i que s'odien entre elles. Les dones són les grans perjudicades pel colpidor pes de la maternitat. La Cynthia, per causa d’una experiència equivocada i traumàtica; la Monica, la dona d'en Maurice, per la impossibilitat de viure-la: sent el dolorós estigma de dona defectuosa o dona marcada, en un cert paral·lelisme amb una de les clientes de l'estudi de fotografia que té una cicatriu d'accident de cotxe que li envaeix el rostre.

Leigh és un gran retratista de la humanitat per mitjà de la seva imperfecció. En la seva obra preval una mirada respectuosa, no pas condescendent, a través de la qual circula una brisa d'esperança. Com obrir la porta d'un jardí oblidat, amb la voluntat de posar ordre al caos dels trastos apilats al magatzem dels secrets.

Crítica elaborada per Eva Rodríguez Veiga de la Biblioteca Miquel Martí i Pol de Sant Joan Despí en el marc del projecte Escriure de cinema.

Julian Lage és un guitarrista i compositor excepcional, increïblement versàtil, amb 15 anys de carrera en solitari, però també col·laborant o compartint escenari des de molt jove amb músics de la talla de Santana, Pat Metheny o John Zorn.

Enguany Blue note ha publicat el seu darrer treball, acompanyat d’una secció rítmica excel·lent amb la que porta ja anys tocant plegats (Jorge Roeder al baix i Dave King a la bateria). A més, inclou col·laboracions com les de Levon Henry als vents, Kris Davis i Patrick Warren als teclats.

Hi barreja elements de diferents músiques, sense fronteres entre elles. Sigui a la guitarra acústica o a l’elèctrica, sona de meravella. La seva música és plena de detalls rítmics i harmònics, fruit d’una imaginació i una capacitat d’improvisació inacabables.

Hi trobareu temes genials com Nothing happens here, 76 o la cançó que dona títol a l’àlbum.

Unes composicions brillants per gaudir-ne sense pressa.

Més informació:

• Julian Lage a les Biblioteques
• Pàgina web oficial

Recomanat per Adrià Fernández. Bib. Josep Soler i Vidal. Gavà.

Escrit abans de la guerra d’Israel contra Gaza, Martinelli analitza el procés històric des dels inicis-. Destaca els trets fonamentals com són: el colonialisme del domini israelià, el règim d’apartheid amb el qual sotmet al poble palestí dels territoris ocupats i la violència utilitzada per reprimir les protestes del poble palestí.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Fàcils d'elaborar, versàtils i saboroses, les salses són un imprescindible en la cuina. En aquesta obra, el gran xef Romain Fornell  ens presenta la millor selecció de receptes de salses que ens ajudaran a enriquir i a donar un toc especial a tota mena de propostes. Tot un món de salses úniques, clàssiques i contemporànies, tradicionals i sorprenents, cadascuna amb el seu propi caràcter, sabor i aroma per a submergir-te en un món de sabors i aromes i viure una de les experiències culinàries de la teva vida.

90 receptes de brous, sucs i salses base, al morter, emulsionades en calent, emulsionades en fred, per a tenir sempre en la nevera i fins a salses dolces. Explicades amb tot detall, pas a pas i amb consells i propostes útils, aquest llibre pretén ajudar a millorar els plats de sabo. 

*Recomanats per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Massimo Pignata, mestre gelater, està considerat un dels millors gelaters del món. Establert a Barcelona, innova i busca gelats i sorbets fets amb productes de proximitat i de temprada seguint les tècniques tradicionals de la geladeria artesana italiana. Ho acompanya amb unes fotos que obren la gana. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Llibre molt recomanable per organitzar els menús setmanals vegetarians. Ofereix receptes, ingredients, organització, eines i llista d’anar a comprar. Organitzat per estacions, proposa menús sencers per poder variar i ajustar-nos als millors productes de cada temporada.  

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Biopic centrat en els primers anys de carrera de l'humorista Eugenio, magistralment interpretat per David Verdaguer (Eugenio) i Carolina Yuste (Conchita).

Barcelona, finals dels 60. Eugenio Jofra, un jove joier, coneix a Conchita, qui serà la seva dona. Eugenio aprèn a tocar la guitarra per a acompanyar a Conchita, per al que haurà de lluitar contra la por escènica. Comença així la carrera musical de ‘Els dos’. Quan Conchita s'ha d'absentar durant dues setmanes de Barcelona, convenç a Eugenio que porti les actuacions a cap ell només. Quan torna, Eugenio s'ha convertit en un fenomen de l'humor underground de la ciutat. A poc a poc, entre els dos aniran construint al personatge: les ulleres, la camisa negra, el tamboret, els cigarrets i el got de tub, que es convertirà en un èxit inesperat en una Espanya deprimida que busca desesperadament riure's amb aquest singular còmic que comença tots els seus acudits amb ‘Saben aquell que diu…"

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Cèlia Palau, la filla dels comptables de la colònia tèxtil, de la novel·la Olor de Colònia, cansada de la seva vida avorrida, va marxar a Barcelona. Allà es va casar amb un home d’una bona família burgesa i té tres fills grans. A la seva maduresa pensa que ha perdut per sempre l’instint de la felicitat i que les circumstàncies l’ofeguen. Però com si fos una heroïna sorgida d’alguna novel·la del segle XIX, Cèlia Palau és una dona racional, austera, pacient, capaç de qualsevol renúncia, solitària i silenciosa, com les protagonistes de Jane Austen. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Mona, una nena de deu anys, està perdent la vista. El seu erudit avi es proposa ensenyar-li totes les grans obres d’art dels tres grans museus de París: Louvre, Orsay i Beaubourg (Centre Pompidou), en cinquanta-dues setmanes, que és el temps que li queda abans de quedar-se cega. La finalitat d’explicar-li els quadres i les escultures és gravar el sentit filosofic de l’art en el més profund de Mona. Mirant a través dels ulls de Botticelli, Vermeer, Goya, Frida Kahlo o Basquiat, la petita aprendrà sobre la generositat, el dubte, la melancolia, l'autonomia o la indignació, i anirà incorporant el seu poderós aprenentatge en el seu dia a dia.

Els ulls de Mona és una novel·la d'iniciació a l'art i a la vida que aprofundeix en la lluminosa relació entre una neta i el seu avi. Una història plena de bells sentiments que s'ha convertit en un extraordinari fenomen editorial.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Una biografia que fuig de la imatge estereotipada i explica la vida i com va arribar a ser un físic que va trencar els límits de la ciència fins el moment. Aporta documents inédits.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Remember (Atom Egoyan, 2015)

A cavall entre el ‘thriller’, la intriga i la ‘road movie’

Una parella de vells ballarins pot quedar atrapada al laberint caòtic d’una cadena de televisió per buscar la joventut perduda entre la pols dels decorats com succeïa a Ginger y Fred (Ginger e Fred, Federico Fellini, 1985). Un vell granger pot recórrer damunt d’un lent tractor mitja geografia americana per reconciliar-se amb el seu passat, com a Una historia verdadera (The Straight story, David Lynch, 1999). Dues velles germanes poden barallar-se fins a la mort amb l’arma feridora del record, com a ¿Qué fue de Baby Jane? (What ever happened to Baby Jane, Robert Aldrich, 1962). Un vell pot morir-se mentre resumeix la infància soterrada sota l’ambició adulta amb la paraula rosebud com a Ciudadano Kane (Citizen Kane, Orson Welles, 1941).

No són gaire nombroses les obres cinematogràfiques que tractin el temps de la vellesa. Que n’expliquin el món nou. Que parlin de la sedimentació de l’experiència. Que mostrin la substitució del temps futur per l’hora viva del record.

Remember (Atom Egoyan, 2015) és un film protagonitzat per dos vells que estan absolutament definits amb característiques associades a la vellesa. Però no és exactament una pel·lícula sobre la vellesa, sobre la condició de ser vell, sobre la transcendència temporal de ser-ho. La vellesa només és un recurs del guió. Una forma.

Remember és un film confegit mitjançant la intersecció de múltiples varietats temàtiques tractades fins a l’infinit a una gran quantitat de films made in Hollywood. I deixa la pantalla oberta a interpretacions també múltiples.

Si l’espectador amplifica les referències esquemàtiques a l’holocaust nazi que conté, pot deduir-ne la capacitat d’horror humana. O l’efecte retroactiu de la violència. També pot trobar una mostra de justícia individual. La venjança personal com a alternativa polèmica a la justícia establerta per la societat. Cadascú substituint Nuremberg.

Però la relació entre record i vida plantejada al film també pot insinuar, a més a més, el paper de la memòria. La fonamentalitat de la memòria per a la constitució total de la identitat. La importància, l’obligació, la transcendència del record personal i col·lectiu per la definició de la persona. Es pot deduir que l’absència del record pot transformar una persona en una altra. I que només la coincidència entre persona i memòria, la coincidència entre col·lectivitat i memòria, permet la seva totalitat vital.

Remember recorre formalment a múltiples gèneres consolidats fins a esvair-ne les fronteres establertes. És un thriller amb la part fosca de l’home com a argument i la mort com a objectiu. També conté els elements clàssics del cinema de suspens mitjançant una tensió creixent fins a un final digne d’aquest gènere. I, sobretot, és una road movie formalment transgressora.

La carretera sense fi es converteix en successius autobusos hermètics de finestres cegues. El paisatge fins a l’horitzó és substituït per repetits, inacabables i buits passadissos d’hotel on només habiten infinites portes solitàries. Els bars foscos a peu de desert es disfressen de fosques sales d’estar escapades per Alemanya. És un viatge encetat, no per a arribar a conèixer-se un mateix pas a pas, milla a milla, sinó per descobrir l’altre encara que el resultat sigui de cop dramàticament idèntic.

Egoyan és un autor que ha treballat dins de les grans estructures industrials, amb l’avantatge dels seus mitjans i els seus límits ideològics i culturals, però n’ha sabut extreure una cinematografia atractiva, un llenguatge reconegut, una visió prou significativa de l’home.

De Remember en recordaria lingüísticament la carta i la pistola com a protagonistes estructurals de la narració. I, narrativament, les arrugues físiques i anímiques dels dos personatges. Però, tot seguit, n’exigiria emoció estètica. Un component imprescindible perquè un film esdevingui senzillament un fet cultural com una pintura, la literatura. La música. Expressió, pensament i plaer que construeixen plegats unes formes de bellesa perdurable. Transcendent dins de cadascú, malgrat que ja s’hagin obert els llums de la sala.

Però res d’això és el que volia dir. En realitat només volia parlar de dos fragments del film, exemplarment cinematogràfics, que m’agradaria veure afegits a la història fílmica i a la meva memòria. El primer és la visita al fill del cuiner nazi mort. És un moment coral formalment i significativament antològic: la ira del vell, el lladruc creixent d’un gos i les restes de la memòria inventada del pare que està guardada en caixes precintades. El segon, la interpretació del protagonista al piano d’una obertura wagneriana que preludia la tragèdia final. Quan se li va acostant, lentament, mentre la música i la memòria es confonen, el presumpte comandant d’Auschwitz a qui ha de matar tot seguit. Quan acabi la partitura.

Crítica elaborada per Joan Cusidó de la Biblioteca Municipal de Cervelló en el marc del projecte Escriure de cinema.

Pena de muerte (Dead man walking, Tim Robbins, 1995)

No té sentit matar per dir que matar està bé

Pena de muerte (Dead man walking, Tim Robbins, 1995) està basada en fets reals de 1982, segons un llibre escrit per la seva protagonista: la germana Helen Prejean. Prejean és una monja moderna, catòlico-romana i de bona família, que viu en un barri de Louisiana, treballa a un centre social i també forma part d’un projecte de suport anímic a les persones condemnades a mort. Un d’aquests condemnats escriu a la monja per demanar-li que el visiti. Ella hi va “a escoltar-te”, li diu, i a “intentar donar una mica de pau espiritual a la teva ànima”. El crim pel qual se l’havia jutjat va ser l’assassinat entre dues persones d’una parella d’adolescents, amb violació prèvia de la noia. El condemnat és pobre i va tenir un advocat d’ofici sense experiència. Ell pensa que hauria tingut un equip de bons advocats si hagués estat ric i que aleshores el veredicte potser hauria estat un altre. Quan es coneixen millor, ell demana a la monja que sigui la seva consellera espiritual, una figura que pot estar al seu costat fins i tot en el moment de l’execució. S’alternen imatges del temps present amb les de la nit de l’assassinat, així que veiem com van tenir lloc els crims. La germana Helen aconsegueix un bon advocat que demana una revisió al Tribunal d’Apel·lació, a la Comissió d’Indults i al Tribunal Constitucional: totes aquestes peticions són denegades. Ja no queda cap apel·lació més, la condemna és ferma i el reu és traslladat al corredor de la mort. Queda una setmana per a l’execució. La comprensió i suport de la monja i la connexió que s’estableix entre ells dos ajuda el condemnat a viure els difícils moments pels quals està passant i a mantenir la seva dignitat i pau interior davant la mort, malgrat els crims que ha comès i dels quals acaba per penedir-se. Pena de muerte és una pel·lícula contra la pena de mort. Dues frases del condemnat sintetitzen aquest punt de vista: “matar és un error, no importa qui ho faci, jo, vostès o el govern” i “no té sentit matar per dir que matar no està bé”. Es critica la doble moral que condemna els criminals que maten, però no els governs que també maten quan apliquen la llei. Es plantegen qüestions, es fa que l’espectador reflexioni sobre diversos temes: la justícia, la venjança, el perdó, la misericòrdia, la bondat, la maldat… Els diàlegs són la base de la relació entre l’assassí i la monja, de la bona connexió entre ells. En aquestes escenes, el director utilitza molts primeríssims primers plans i de vegades usa també el reflex als vidres per poder veure les dues cares alhora en lloc de filmar-les alternament en forma de pla i contraplà.

La considero una magnífica pel·lícula, intensa i molt dura. El tema de la pena de mort es tracta també a molts altres films, com El verdugo (Luis García Berlanga, 1963), Ejecución Inminente (True crime, Clint Eastwood, 1999), Quiero vivir (I want to live, Robert Wise, 1958), A sangre fría (In cold blood, Richard Brooks, 1967), Cadena perpetua (The Shawshank redemption, Frank Darabont, 1994)…

Crítica elaborada per Pilar Obregón de la Biblioteca Municipal de Cervelló en el marc del projecte Escriure de cinema.

Arde Mississippi (Mississippi burning, Alan Parker, 1988)

Amagar la història real per obtenir beneficis de taquilla
El 21 de juny de 1964, els treballadors de drets civils James Chaney, Andrew Goodman i Michael Schwerner van ser arrestats a Filadèlfia, Mississippi, pel xèrif adjunt Cecil Price, i van ser portats a una presó del comtat de Neshoba. Els tres homes treballaven en la campanya Freedom Summer per intentar organitzar un registre de votants afroamericans. El xèrif adjunt Price va acusar Chaney d'accelerar i va fer que els altres dos homes fossin interrogats. Va alliberar els tres homes sota fiança set hores més tard, però van desaparèixer.

Després que Chaney, Goodman i Schwerner no tornessin a Meridian, Mississippi, a temps, els treballadors del Congrés d'Igualtat Racial (CORE) van trucar a la presó del comtat de Neshoba. Van preguntar si la policia tenia informació sobre el parador dels tres homes.
Dos dies més tard, l'agent de l'FBI John Proctor i altres deu agents van començar la seva investigació al comtat de Neshoba. Van rebre l’avís d’un cotxe en flames que es veia en boscos locals. La investigació va rebre el nom en clau MIBURN (abreviatura de Mississippi burning, Mississippi està cremant).

El 4 d'agost de 1964, els cossos dels tres homes van ser trobats gràcies a un informant anomenat senyor X. Van ser descoberts sota una presa de terra en una granja situada a pocs quilòmetres als afores de Filadèlfia, Mississippi. Els tres homes havien rebut trets al cap.
Dinou sospitosos van ser objecte d'una acusació federal per violar els drets civils dels treballadors.
El 27 d'octubre de 1967, un judici federal va acabar amb només set dels acusats, inclòs Price, condemnats a sentències que se situaven entre els tres i els deu anys de presó. La família argumenta que tota la història va ser tergiversada per la pel·lícula.

Arde Mississippi (Mississippi burning, Alan Parker, 1988) és una pel·lícula estatunidenca de 1988, escrita per Chris Gerolmo, que es basa vagament en la investigació d'assassinats de Chaney, Goodman i Schwerner a Mississippi. La protagonitzen Gene Hackman i Willem Dafoe, els quals encarnen dos agents de l'FBI que investiguen la desaparició dels tres treballadors de drets civils al comtat fictici de Jessup i es troben amb l'hostilitat dels residents de la ciutat, la policia local i el Ku Klux Klan.

Els estudis han descobert el potencial de taquilla dels temes relacionats amb el moviment de drets humans. Però això planteja un pregunta: què fer amb els personatges negres que van dirigir i continuen liderant aquests moviments? La resposta: situa'ls ben lluny, en un segon pla que no alterarà el nivell de confort assumit per un públic blanc.

Hi ha altres exemples d’aquesta pràctica. Obres com Grita Libertad (Cry Freedom, Richard Attenborough, 1987), que tracta de Donald Woods, un periodista sud-africà que es veu obligat a fugir del país després d'intentar investigar la mort sota custòdia del seu amic Steve Biko. O Un mundo aparte (A world apart, Chris Menges, 1988), on s’explica la història d’una adolescent blanca que viu a Johannesburg durant els anys seixanta, i que veu com la seva vida es capgira quan els seus pares d'esquerres es converteixen en objectius del govern sud-africà favorable a l’apartheid.

Aquesta negació del paper dels negres en la seva pròpia lluita arriba a noves cotes a Arde Mississippi. La pel·lícula aconsegueix ignorar gairebé totalment el moviment que va ser el nucli de l'esdeveniment, ignorant així l'increïble heroisme de les comunitats locals afroamericanes a tot Mississippi. Els afroamericans del moviment dels drets civils del sud van ser valents i sovint van posar les seves vides en la línia de foc per aconseguir canvis, a diferència de les imatges descarades dels negres que es presenten al film.
Però hi ha una altra raó per la qual Arde Mississippi ha de ser denunciada. La pel·lícula no només emascula el poder de la comunitat negra, sinó que també representa l'FBI com la força salvadora perquè la pel·lícula sigui més acceptable pels espectadors blancs i augmenti la compra d’entrades.

La veritat no és blanca o negra; moltes vegades és verda de dòlar.

Crítica elaborada per Gill Johnson de la Biblioteca Municipal de Cervelló en el marc del projecte Escriure de cinema.

La caja de música (Music box, Costa-Gavras, 1989)

Una aposta ferma a favor de la veritat

Durant la Segona Guerra Mundial, a Hongria, una banda criminal nazi anomenada la Creu Fletxada assassina a sang freda a jueus innocents el desembre de 1944. En acabar la guerra, Mike Laszlo (un dels membres del grup) falsifica la seva documentació per entrar als EUA. Allà treballa en una fàbrica i es fa càrrec dels dos fills que té perquè la seva dona mor. Quaranta anys després, surten a la llum els testimonis dels crims ocorreguts durant la guerra a Hongria. Laszlo rep una carta on és acusat de falsificar la documentació i també dels crims causats. Ell nega rotundament els fets. Aconsegueix que la seva filla, advocada, el defensi d’aquesta acusació. L’Ann inicia una lluita per defensar el seu pare, ja que creu en tot moment que és innocent. Ella ha de fer un viatge a Hongria i allà descobreix la realitat: el seu pare va formar part d’una banda del crim organitzat contra els jueus. A contracor, es decanta per viure a favor de la justícia. Envia unes fotografies a la policia, amagades dins una capsa de música, que relaten la culpabilitat del seu pare.

Quan miro la pel·lícula, alguna cosa dins meu em diu que deu estar basada en un fet real. Busco i, sí, s’hi afirma que el guió està basat, llunyanament, en el cas del criminal de guerra John Demjanjuk.

La caja de música (Music box, Costa-Gavras, 1989) planteja diverses polèmiques. A mesura que els minuts avancen, l’espectador ha de decantar-se per estar a favor de la família o per estar al costat de la justícia. Aquests dos grans pilars es presenten com forçament oposats.

La cinta fa justícia. Per una banda, col·loca els dolents al lloc que els correspon. I no pot ser d’una altra manera, perquè la pel·lícula defensa sempre la presa de partit per la veritat. I aquest és el lema o la missió principal de l’obra: dir la veritat i assumir les conseqüències que comporta el fet. Tant és així que, l’espectador queda satisfet quan l’Ann comença una nova vida lluny del seu pare. Està sempre a favor de la virtut moral, perquè és advocada i no es pot trair a ella mateixa.

Com a espectadora, crec que l’obra compleix tots els punts que cal per ser una cinta excel·lent. Una aposta ferma i clara a favor de la veritat.

Va guanyar l’Os d’Or al Festival de Berlín l’any 1989.

Crítica elaborada per Sara Genovart de la Biblioteca Municipal de Cervelló en el marc del projecte Escriure de cinema.

Imitación a la vida (Imitation of life, Douglas Sirk, 1959)

Luchar por conseguir el reconocimiento

En la película Imitación a la vida (Imitation of life, Douglas Sirk, 1959), el conflicto racial establecido entre los personajes de Lana y Annie se resuelve apelando a la aceptación del lugar que a cada uno le corresponde en la sociedad en función de su color de piel. La hija mulata rebelde (Sarah Jane) experimenta la marginación que conlleva negarse a aceptar su condición de negra y la posición social que conlleva. No se aborda el conflicto racial desde la discriminación.

En el contexto de estos mundos separados, la película exalta la lucha de una mujer blanca, Lora, para conseguir reconocimiento como actriz de teatro. Se enfrenta a un medio profesional dominado por hombres como el agente Allen Loomis. En este sentido, su firme voluntad de triunfar demostrando su talento es aleccionadora. Ella aprovecha la oportunidad que le ofrece un reconocido dramaturgo (David Edwards).
La voluntad de éxito de Lora implica el distanciamiento afectivo de su hija Susie y el rechazo de la vida convencional que les ofrece el fotógrafo Steve.

Crítica elaborada por Lolita Gardiel Arqués de la Biblioteca Municipal de Cervelló en el marco del proyecto Escriure de cinema.

El hombre que mató a Liberty Valance (The man who shot Liberty Valance, John Ford, 1962)

¿El fin justifica los medios?

Película en blanco y negro del año 1962, de temática del Oeste, El hombre que mató a Liberty Valance (The man who shot Liberty Valance, John Ford, 1962) está interpretada por John Wayne, James Stewart, Vera Miles y Lee Marvin. En el mismo año de su estreno llegaron películas de culto como Lolita (Stanley Kubrick, 1962), Jules et Jim (François Truffaut) o ¿Qué fue de Baby Jane?, (What ever happened to Baby Jane, Robert Aldrich. Y también películas espectaculares y épicas como Lawrence de Arabia (Lawrence of Arabia, David Lean), La conquista del Oeste (How the West was won, Diversos autores) o El agente 007 contra el doctor No (Dr. No, Terence Young), la primera de las películas de James Bond.

El hombre que mató a Liberty Valance es una película del Oeste sin persecuciones a caballo, sin indios ni señales de humo. Tampoco aparecen en ella las grandes llanuras, ni el gran cañón del Colorado, ni las montañas Rocosas, ni los sempiternos paisajes del Monument Valley. No se muestra ningún fuerte, ni el séptimo de caballería, ni buscadores de oro, ni enmascarados asaltando bancos, ni caravanas de pioneros dirigiéndose al lejano Oeste. Tampoco se dejan ver bisontes ni cowboys domando caballos o conduciendo ganado. La película se rodó mayoritariamente en escenarios pequeños, con planos americanos, con poca luz. El espectador, dada su proximidad a la acción, casi se siente partícipe de ella. Sólo al final de la película, el director amplía la panorámica para mostrar un tren que se aleja hacia el horizonte.

La historia sucede y pretende ser representativa de la época en la que el imperio de la ley tomó el relevo a la ley del más fuerte… si es que este relevo ha tenido lugar plenamente alguna vez. Al parecer, el guionista apoya la tesis de que el fin justifica los medios, por cómo convierte en un héroe al personaje que mata al malvado (a traición, oculto y amparándose en la oscuridad) y al político que triunfa con base en una mentira. También se hace un guiño al poder de la prensa cuando el director de un periódico decide no publicar la verdad.

Parece evidente que a la mayoría nos parecen bien estas artimañas. Los humanos tenemos la tendencia a mirar para otro lado, o a ser benévolos y condescendientes, cuando las injusticias o ilegalidades son cometidas por nuestros héroes, compañeros, colegas o amigos. En cambio, nos indignamos y exigimos justicia cuando son perpetradas por los villanos, rivales, enemigos o, simplemente, por extraños.

La ley es la ley, a pesar de que “que sea legal no significa que sea justo”. La esclavitud ha sido legal durante siglos y la falta de derechos de la mujer sigue vigente hoy en día, aunque se haya mejorado en el último siglo. “La lucha contra la injusticia, puede que no sea legal, pero es legítima”. Sin entrar en detalles, ¿Quién cuestiona hoy en día la legitimidad de la revolución francesa, o la sublevación de los esclavos de Espartaco (Spartacus, Stanley Kubrick, 1960)? Si no quiero entrar en detalles es porque, al fin y al cabo, no se puede hacer una tortilla sin romper algunos huevos.

Crítica elaborada por Antonio León de la Biblioteca Municipal de Cervelló en el marco del proyecto Escriure de cinema.

Canino (Kynódontas, Yorgos Lanthimos, 2009)

El mite de la caverna

Canino, pel·lícula del 2009 del director grec Yorgos Lanthimos, m’ha recordat el mite de la caverna. Al film s’explica la història d’una família amb tres fills (dues noies i un noi). El pare té els fills tancats a casa, una casa gran amb jardí. El fet que no els deixi sortir al carrer és per evitar que tinguin contacte amb la societat. El pare pensa que, en tenir-los tancats, no perdran la innocència i no es tornaran corruptes amb tot el que hi ha a fora. L’única persona que entra a la casa és la guarda de seguretat de l’empresa del pare, que el porta perquè satisfaci les necessitats sexuals del fill. El cas de les noies li és igual. La mare coneix l’exterior, però s’avé a tancar-se a casa amb els fills.

Hi ha una deshumanització dels personatges, d’aquí el nom Canino. Al llarg de la pel·lícula, es construeix un llenguatge on el nom de cada cosa no correspon a la cosa en si. La paraula gos no té una referència directa amb l’animal i així totes les coses. Mar, per exemple, significa butaca de cuir amb respatllers. El saler es diu telèfon, "coño” és la làmpada.

Canino és una pel·lícula surrealista, absurda, que no fa ús de la música amb l’excepció d’un disc de Frank Sinatra que el pare de família afirma que és una carta de l’avi. Ell els hi tradueix com li sembla, ja que els fills no saben angles.

Tot i ser una pel·lícula aspra, té el poder de captar l’atenció i, fins i tot, de provocar un somriure.

Crítica elaborada per Trini de la Biblioteca Municipal de Cervelló en el marc del projecte Escriure de cinema.

El 1916, en plena Primera Guerra Mundial, arriben a Cadis dos vaixells amb més de sis-cents alemanys provinents de Camerun. S'han lliurat a la frontera guineana a les autoritats colonials per ser Espanya país neutral. S'instal·laran, entre altres llocs, a Saragossa i formaran allí una petita comunitat que ja no tornarà a Alemanya. Entre ells estava el besavi de l’Eva i el Fede, els qui, gairebé un segle després, es troben en el cementiri alemany de Saragossa en l'enterrament de Gabi, el seu germà gran. Juntament amb el seu pare, són els últims supervivents dels Schuster, una família que va arribar a formar un important negoci d'alimentació. Però en els temps que corren el passat sempre pot tornar a repetir-se.  

Aquesta novel·la narra un dels episodis més vergonyosos de la història d'Espanya: com els nazis refugiats aquí en un retir daurat van activar el neonazisme a Alemanya. Amb subtilesa il·lumina l'infern que pot arribar a ser, a vegades, la família, i deixa en l'aire dues preguntes incòmodes: Quan caduquen les culpes dels pares? Arriba fins als fills l'obligació de redimir-les?

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Pierre Bérard (Michel Piccoli), un arquitecte de mitjana edat, es troba en un punt d'inflexió a la seva vida. Després d'un greu accident de cotxe, jeu en coma mentre la seva ment rememora els dos grans amors que n'han marcat l'existència: Catherine (Lea Massari), la seva dona, amb qui va tenir un fill i de qui es troba separat; i Hélène (Romy Schneider), una jove i atractiva novel·lista amb qui manté una apassionada relació.

A través de flashbacks, la pel·lícula ens submergeix en els moments més significatius de la vida de Pierre juntament amb aquestes dues dones. Les alegries, les penes, els dubtes i les decisions que ha pres al llarg de la vida –en resum, les “coses de la vida”- s'entrellacen en un relat nostàlgic i emotiu sobre l'amor, el pas del temps i les segones oportunitats.

Les coses de la vida (Les choses de la vie, 1970) és considerada una obra mestra del cinema francès, en la qual destaquen una gran sensibilitat i realisme en la descripció de les relacions humanes, una exquisida banda sonora composada per Philippe Sarde, sense oblidar les magistrals interpretacions de Michel Piccoli, Romy Schneider i Lea Massari.

Una pel·lícula que us commourà i et farà reflexionar sobre les decisions que prenem a la vida i el seu impacte en el nostre futur.

> Què n’ha dit la crítica?

"Astuta adaptación de una novela de Paul Guimard, cuyo éxito convirtió a su director en uno de los nombres de primera fila dentro del cine francés. Sin llegar demasiado lejos en sus propuestas, y adscribiéndose a una línea estilística algo delicuescente, demuestra una notable habilidad a la hora de articular una leve historia más basada en sensaciones que en eventos. Años ìmás tarde tendría la preceptiva versión hollywoodiense: "Entre dos mujeres." (Fotogramas)

Més informació:

• Claude Sautet a IMDB
• Las cosas de la vida de Paul Guimard al catàleg Aladí

Recomanat per Glòria Massana Figueras. Bib. El Molí. Molins de Rei.

Abans de la independència de Cuba, de la derrota traumàtica d’Espanya, del Desastre del 98, les havaneres ja parlaven de la guerra, dels soldats catalans, de les fruites de pinyol dolç, de la sensualitat pertorbadora de les dones d’ultramar i de tots els tòpics de l’amor romàntic. Les cantaven els pescadors, els obrers de les fàbriques, els personatges de les sarsueles, els cantants professionals, els músics de carrer, els fills de les classes dirigents. Les havaneres eren una música de moda.

Abans de la seva forma cantada, l’havanera va ser un ballable lent que a Catalunya era més conegut amb el nom d’americana. El seu ritme cadenciós intensificava la intimitat de les parelles que s’agafaven per ballar en teatres, llotges, sales de ball, envelats, places i carrers. Per això es va associar al pecat, a la transgressió social, a les actituds rebels. Les havaneres van ser un ball de moda.

Les havaneres també van ser un símbol d’exaltació nacional. A Madrid durant la Guerra d’Àfrica de 1859 eren un cant d’elogi de l’imperi espanyol com a regne fort i colonial. A Catalunya eren un cant nacionalista de reinvindació davant de les pressions de l’estat espanyol afeblit.  

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La Mona té catorze anys i és aprenent de fornera. Sempre és la primera d'arribar al forn de pa de la seva tieta, ja que és l’encarregada de la massa mare. Un matí quan hi arriba troba un cadàver a terra, al costat del taulell. El cos d’una noia, no gaire més gran que la Mona, és enmig d’un bassal de sang i amb els ulls oberts. És una bruixa. Com ha  acabat una bruixa morta a la fleca? Per què l’han deixada allà si hi ha millors llocs per amagar-la, com ara els canals? Té alguna cosa a veure amb el fet que la Mona també sigui una persona màgica?

A Ruitrenat, la ciutat on transcorre aquesta història, els grans bruixots estan al servei de la duquessa. Formen part de l’exèrcit i tenen grans poders, com ara llançar boles de foc, o bé arrancar muntanyes de terra o fins i tot curar moribunds; no com ara la Mona, ella té un poder insignificant i poc útil, si més no això és el que ella pensa. Té el talent de fer pujar el pa i evitar que la massa dels pastissos s’enganxi. També pot donar vida a les galetes, sobretot si tenen forma de persona o d’animal. Un poder curiós i pràctic per entretenir a la clientela. Ara bé, aquesta màgia serà suficient quan ella es converteixi en el blanc de l’assassí? Com és que ara ella està en el seu punt de mira?  Però no n’és l’única, tots els magicians estan en perill.

Ursula Vernon, escriptora de còmics estranys i llibres infantils, escriu aquesta història sota el pseudònim de T. Kingfisher, que és el que utilitza quan es dirigeix a un públic més adult i juvenil. Amb aquesta novel·la ha guanyat el Nebula Award del 2021 i el Premi Llibreter 2024 en la categoria Infantil i Juvenil d’Altres literatures; premis que se sumen a la bona acollida de l’obra per part del públic. Una aventura fantàstica plena d’ironia, humor, i també certa crítica cap a les altes esferes. Amb una prosa lleugera i àgil, Kingsfisher ens trasllada a una societat plena de la màgia, lleialtat, caos, assassinats i conspiracions.

Adequat d'11 a 12 anys.

Més informació:

• T. Kingfisher a les Biblioteques
• Ressenya

Recomanat per Íngrid Blanch. Bib. Can Pedrals. Granollers. 

El llibre Tothom pot ser antifa: manual pràctic per destruir el feixisme pretén combatre les idees i comportaments actuals derivats  del feixisme. L’autor, Pol Andiñach, té clar que l’antifeixisme no és una cosa que es pugui aconseguir de la nit al dia, per això la lectura comença definint què és el feixisme i per què el món seria millor sense aquest moviment. 

Andiñach presenta el concepte antifeixisme d’espectre complet, basat en la idea que tothom pot contribuir, d’una manera o una altra, a l’antifeixisme. No és una lluita exclusiva de grups radicals antifeixistes, sinó que pot – i hauria de ser – un moviment on intervingués tothom de forma àmplia, transversal i interseccional. A partir d’aquest concepte el llibre funciona com un manual pràctic que convida a actuar en diferents entorns a través dels dinou capítols que el formen. Com per exemple, dins dels espais quotidians com el barri, la feina o la família. O d’altres més generals però igual d’importants, com l’educació, la justícia o el nostre sistema econòmic. També es fan diverses mencions als mitjans de comunicació i les xarxes socials per tal de promoure la nostra capacitat crítica davant el consum massiu d’informació i la polarització actual. Els consells per discutir, argumentar i contribuir al moviment antifeixista es basen en fets i personatges rellevants i en diferents moviments i situacions que succeeixen arreu del món. 

Pol Andiñach és un periodista molt compromès amb les causes socials. Un dels seus projectes és Cuellilargo, un col·lectiu de comunicació dedicat a informar i desemmascarar els sistemes de poder a través d’assaigs en format audiovisual.

El llibre ens convida a combatre el feixisme des de la mirada del gran públic, ja que un moviment plural sempre serà més efectiu. Tal com Andiñach descriu: El feixisme no es cura llegint. El feixisme no es cura viatjant. El feixisme es cura combatent-lo en tots els fronts possibles.

Més informació:

• Pol Andiñach Viñals a les Biblioteques

Recomanat per Bib. Roca Umbert. Granollers. 

La millor manera de conèixer els espais naturals és a peu, fent camí. El senderisme ens permet gaudir del paisatge de manera pausada i atenta: les vistes, els colors, els sons, el frec de l’aire... I és així com aprenem a estimar la terra i com podem transmetre el sentiment de pertinença a la natura lligat als valors de respecte i protecció de tot el que ens envolta.

En aquest llibre, en Cèsar Barba i en Sergi Ramis ens proposen 20 excursions per gaudir dels millors paisatges de mar de Catalunya, des de Llançà fins a la costa d’Alcanar. Les excursions són accessibles per a tots els públics; no hi ha gaires dificultats i per això també es poden fer amb la mainada.

Tots els itineraris voregen la costa catalana i estan senyalitzats, de manera que és gairebé impossible perdre’s. A més, alguns d’aquests recorreguts passen per camins de ronda coneguts per molts senderistes i molt ben marcats. Un dels objectiu d’aquestes excursions és descobrir trams de costa que destaquen per algun aspecte en concret: un penya-segat, una cala, jaciments arqueològics, sorrals, dunes o vistes impressionants del mar.

L’estiu és un bon moment per fer pràcticament totes aquestes rutes, ja que moltes d’elles poden finalitzar en una platja per fer-hi un bon cap-bussó i descansar de la caminada.

Recomanat per Bib. l'Escorxador. Sant Celoni.

Joanna (Audrey Hepburn) i Mark Wallace (Albert Finney), un matrimoni anglès aparentment feliç, s'embarquen en un viatge per carretera des de Londres fins a la Riviera Francesa. Al llarg del recorregut, la parella reviurà els alts i baixos de la seva relació, des del seu romàntic festeig fins a la seva actual rutina monòtona i insatisfactòria.

Mitjançant meravellosos flashbacks, el director ens presenta moments clau de la seva història, incloent-hi la primera trobada i l’inici de l’enamorament, els primers anys del matrimoni, plens de passió i complicitat, i la gradual erosió de la seva relació, marcada per la infidelitat, la incomprensió i la manca de comunicació. A mesura que avança el viatge, la Joanna i el Mark es veuen obligats a enfrontar-se a la realitat del seu matrimoni i a prendre una decisió crucial sobre el seu futur: seguir junts i acceptar-se tal com son o separar-se.

Dos en la carretera (Two for the Road, 1967) és una pel·lícula agredolça que explora amb honestedat i sensibilitat els desafiaments i les recompenses de l’amor i el matrimoni. Una de les pel·lícules més icòniques d’Stanley Donen que destaca pels seus diàlegs intel·ligents i mordaços, per la química palpable entre Audrey Hepburn i Albert Finney, protagonistes de la pel·lícula, i sobre tot per un vestuari meravellós i idíl·liques postals dels paisatges europeus.

Una pel·lícula que us farà riure, plorar i reflexionar sobre l'amor, la parella i el pas del temps. Guanyadora de la Concha de Oro al Festival de San Sebastián 1967.

> Què n’ha dit la crítica?

"Deliciosa comedia romántica (...) una de esas cintas de trazo fino, colores tamizados y sentir profundo capaces de convencer hasta a los espíritus más remisos (...) el director construye un seguro y equilibrado caballo ganador." Luis Martínez (El País)

> Veure’n un fragment:

> Més informació:

• Stanley Donen a IMDB
• Guia de la pel·lícula al catàleg Aladí

Recomanat per Glòria Massana Figueras. Bib. El Molí. Molins de Rei.

Aquest llibre és la construcció d'una novel·la genial a partir d'una idea genial. Que és la d'una bibliotecària que endevina amb poques indicacions el que necessiten els usuaris, i els ho prescriu, de manera que ells se'n fan la seva pròpia idea.

En aquest llibre s'aprenen moltíssimes coses, i també et pots projectar amb la teva experiència en les històries, que en són cinc en total. Que es tracta d'una novel·la perquè les històries es troben relacionades, connectant els diferents personatges que han entrat en contacte amb la mateixa bibliotecària. Tot lliga al final. És una mica com la novel·la Una habitació amb bona vista, d'E.M. Forster, parla tant dels anhels que tenim tots a la vida, com del que ja hem conegut i forma part de nosaltres per sempre. És com els versos de Martí i Pol, "Tan sense esforç, venim de la claror i anem a la claror".

Sobre la primera història, la d'una dependenta d'una botiga de roba, me n'ha arribat molt la reflexió a la qual arriba la protagonista, que ser dependenta no és una feina menor, i que és bo de cooperar amb els companys, com aprèn en el llibre per a nens que li han prescrit, el que sol passar amb els llibres per a nens. També aquest capítol, tot i ser bo, no és tan bo com el del mig del llibre, que és el que més brillant, però no és gens menor. Si continueu amb la lectura arribats fins aquí, segur que no deixareu aquest llibre.

Sobre la segona història, la del personatge que és comptable en una empresa de mobles. La seva descoberta de la possibilitat d'una carrera paral·lela, encara que sigui sacrificat, s'assembla molt als que són artistes i treballen alhora, una situació que es produeix molt. Que em recorda Wuthering heights d'Emily Bronte, en la idea de la pedra sota el terra i les fulles dels arbres a la superfície, que es complementen. L'ofici a sota, la vocació a dalt.

La tercera història, la de l'ex-editora d'una revista que és rellevada de la seva feina per haver estat mare, i l'angoixa que això li produeix juntament amb les dificultats que té per tenir cura de la seva filla. El que es reflecteix en el passatge clau que parla sobre el fet que sempre volem el que no tenim.

La quarta història, la d'un aturat i el seu amic, un escriptor sense èxit. Que se n'acaben sortint, com passa sempre en un llibre optimista com aquest. Relacionant-ho amb un llibre sobre Darwin i la seva teoria de l'evolució. Un aturat que se'n va adormir a la matinada i es lleva passat migdia, com ja sol passar en els que no tenen cap raó per llevar-se d'hora.

I per últim, la història d'un home acabat de jubilar-se, que passa a conviure més temps amb la parella, i això el posa en perill que la dona li demani el divorci. La "belleza y la crueldad del mar" (pàg. 284) que fan pensar que jubilar-se és un motiu d'alegria (com indica la paraula "júbil") tant com de tristesa, les coses són així d'ambivalents.

Encara que sembli que faig molt d'espòiler, aquest llibre no gaire llarg és ple de racons que serien com un bon centre d'interès en una biblioteca, no té pèrdua, i és per rellegir-lo, com passa amb tots els bons llibres. Ara per ara només hi és en castellà.

Recomanat per l'Helena Bonals. Bib Tecla Sala. Hospitalet de Llobregat

Fa poc que tinc vint-i-vuit anys i encara que soc jove, segurament bastant, crec haver viscut prou situacions per sentir-me orgullós d’algunes, explicar com a anècdotes divertides altres i voler esborrar unes poques. Quants de nosaltres no hem pensat algun cop en haver fet les coses diferents o moure les manetes del rellotge enrere per canviar l’esdevenir dels fets, lluny de l’arquetípic “AIXÒ M’HA FET COM SOC”.

Crec que ancorar-nos en circumstàncies viscudes forma part de la nostra racionalitat, circumstàncies que a mesura que ens fem grans ens permeten acumular experiències però també traumes, que si no fos per la màgia de l’oblit, faria de les nostres vides lloses massa pesades.

Cowboy Bebop, no parla de viatges a l’espai, de caça-recompenses o de les aventures que viuen, si més no, no només. Aquesta sèrie explica la cicatriu de les vides anteriors d’uns personatges, que sota el càntic general de “els temps passats van ser millors” no poden escapar d’un tediós present que els fa deambular per l’espai flotant a la deriva.

Els personatges, principalment l’Spike en Jet i la Faye, serveixen al llarg de la temporada per reforçar la idea principal de la peça, la dolorosa empremta del passat. Equivocar-te, fa mal i no poder fer les paus amb el teu jo del passat, perdonar-te i sentir-te tranquil pot absorbir-te i conduir-te a deambular per la vida, no permetent-te ser feliç.

Aquest element es deixa clar des del primer episodi. Mentre els protagonistes setgen a un fugitiu, doncs, al cap i a la fi, són caça-recompenses. El fugitiu se’ns presenta com a un assassí que trafica amb una droga hiperestimulant, que dispara a altres perseguidors mentre va col·locat, sembla una persona cruel i despiadada, però només ho sembla, doncs el “dolent” també té una parella que s’estima de manera sincera. Trafica perquè necessita els diners per començar de zero, per desfer-se del seu passat i mentre es desmunta la imatge d’assassí despiadat del fugitiu, l’Spike decideix donar-los l’oportunitat de retirar-se.

Al final el fugitiu i la seva dona moren, no els captura ningú i l’Spike i en Jet no cobren la recompensa, fet que accepten de mala gana. Aquests dos acaben igual que han començat, però el capítol, serveix com a premonició per als protagonistes, si no passen pàgina, repetiran els errors dels fugitius que persegueixen, com diu el mateix Spike: “A vegades s’ha de deixar córrer l’aigua, si no s’estanca”.

Cowboy Bebop és una sèrie diferent, un plat que mereix ser provat i una peça de referència. Per ser anime, és molt poc anime i considero que això la fa accessible per algú que no conegui el medi. Però sobretot, és un viatge, un viatge que despulla les vides dels protagonistes i alhora la de l’espectador, que en múltiples vegades es sentiran representat per les temàtiques que es tracten, doncs, al cap i a la fi, tots tenim cicatrius.

Actualment, reconec que tot i que sé com acaba (element que no tractaré en aquest article) i l’he revisitat vàries vegades, mai m’he atrevit a veure l’últim episodi, perquè no vull no tenir la sensació que és un capítol acabat, que no tinc res més a veure, però algun dia tocarà fer-ho, tocarà deixar córrer l’aigua que si no s’estanca.

Més informació:

• Yutaka Nanten a les Biblioteques

Recomanat per Adrià Saiz. Bib. Marc de Vilalba. Cardedeu.

L’estiu del 2021, en plena pandèmia, vaig descobrir accidentalment el llibre Ruta d’escapada, de Philippe Sands. El vaig trobar amagat en un prestatge d’una llibreria d’un petit poble gironí. De seguida em va atrapar en una lectura absorbent d’un tema que em va interpel·lar. En una entrevista al Més 3/24, Sands deia: “La idea de la responsabilitat en les relacions entre generacions és un tema universal”. En aquest llibre l’escriptor ens presenta, amb mestratge literari, la seva rigorosa investigació històrica sobre Otto Wächter, un jerarca nazi, a través de la relació que manté amb el fill d’aquest personatge, Horst Wächter, incapaç de reconèixer la culpa i els terribles pecats del pare i ancorat en la memòria d’una infantesa i una família feliç.
En acabar la lectura d’aquest llibre d’història vaig plorar, i encara no sé si de felicitat o de tristesa. I vaig recordar. Vaig recordar altres llibres i lectures que des de la història i la culpa m’havien absorbit i interpel·lat amb aquesta força. M’havia commogut llegir Si això és un home, de Primo Levi, una obra imprescindible construïda a partir de la pròpia memòria i experiència de vida. També em va colpir llegir El lector, de Bernhard Schlink, una història de ficció carregada de veracitat.

Philippe Sands | Viquipèdia
Dies més tard, en tornar de vacances, vaig dedicar una estona a fullejar algun d’aquests llibres i vaig trobar amagat en un prestatge de la meva llibreria Esclavos en la familia, d’Edward Ball. Es tracta d’una altra reconstrucció històrica documentada, la història de la vida de la seva saga familiar, propietaris d’esclaus del sud dels Estats Units, i de la vida de les famílies dels esclaus emparentats per llaços de sang amb els Ball. En obrir el llibre vaig llegir un fragment d’un dels capítols finals en què Edward Ball visita amb Emily Frayer, descendent d’una família d’esclaus, el que queda de la hisenda dels Ball. Davant de les runes de la cabana on havia nascut Emily, l’autor li demana perdó. I té lloc un diàleg -que per la seva simplicitat te l’imagines veraç- sobre la culpa, la responsabilitat, el perdó i l’agraïment, un breu diàleg que es tanca amb el plor de tots dos.
I vaig recordar que arran de la lectura d’Edward Ball jo mateix m’havia endinsat en la reconstrucció fascinant de la història de la meva pròpia família. I en arribar a un dels meus rebesavis, nascut a principis del segle XIX a Puerto Rico, em vaig trobar de ple amb la realitat de l’esclavisme interpel·lant-me. I no puc deixar de pensar en el que expressen Edward Ball i Emily en el diàleg. Ball diu: “No som responsables del que van fer o van deixar de fer els nostres avantpassats, però sí que podem respondre per ells”; i Emily li respon: ”Exacte, no en som responsables. Tenim molt per agrair. I vostè ve en el moment adequat”. “Vinc en el moment adequat?”, pregunta Ball, i Emily respon: “Ve en el moment adequat… Posa’t a treballar, noi. Posa’t a treballar, que hi ha molt per fer.”.

Més informació:

• Philippe Sands a les Biblioteques
• Philippe Sands a la Viquipèdia

Recomanat per Enric Alegre. Bib. Marc de Vilalba. Cardedeu.

Una gran novel·la. I també una novel·la gran, de llarg recorregut, quasi 700 pàgines de lletra tan atapeïda com les mateixes vicissituds del seu protagonista, Demon Copperhead (literalment: Dimoni Capdecoure). I no, la semblança amb el nom del personatge de Charles Dickens no és casual. Demon és un David Copperfield de les muntanyes del sud dels Apalatxes, al comtat de Lee (Virgínia), on el 40% dels menors són criats per un adult que no és el pare biològic, tota una generació d’orfes d’uns progenitors absents perquè estan desintoxicant-se, a la presó o morts per sobredosi. Aquests nens i adolescents són la cara menys visible d’un greu problema social —oxicodona i fentanil·lo— convertit en epidèmia. En un territori llargament desfavorit i explotat, en les darreres dècades ha estat la indústria  farmacèutica la que s’ha aprofitat del dolor dels seus habitants. Quan l’oxicodona començà a comercialitzar-se, la regió s’omplí de visitadors farmacèutics i els metges van començar a receptar opioides a dojo. No és casual que tots els addictes de la novel·la comencin la seva caiguda amb una recepta mèdica.

Aquesta novel·la, Premi Pulitzer 2023, està aixecada a pols i amb ritme frenètic per Barbara Kingsolver, nascuda a Maryland el 1955 i crescuda a la zona més rural de Kentucky. Biòloga de formació, va publicar per primer cop el 1988 i cercà l’èxit sobretot amb La Bíblia de l’arbre del verí (1998) i Estiu pròdig (2000). Ara, l’autora, no només està en la plenitud de la seva escriptura sinó també de la seva fluïdesa i llibertat creadora, posant-se amb flexibilitat i tendresa en la pell d’un nen que es fa home malgrat totes les penalitats, mancances i addiccions. Dickens (amb la ira i la compassió) i Mark Twain (amb l’oralitat, l’ús del llenguatge col·loquial i l’humor) semblen estar al seu costat, com a apuntadors.
Demon Copperhead és la història d'un noi nascut en una ruïnosa caravana d'una mare soltera, adolescent i addicta, un noi sense més patrimoni que una bona planta i els cabells rogencs del seu pare mort, una intel·ligència càustica i un ferotge talent per sobreviure. Relatat amb la seva veu, veiem com Demon s'enfronta als perills moderns de les llars d'acollida, l’explotació infantil, les escoles en ruïnes, l'èxit esportiu, l'addicció, els amors desastrosos i les pèrdues aclaparadores. A través de tot això, s'encara també a la seva pròpia invisibilitat en una cultura popular en què fins i tot els superherois han abandonat els pobles rurals a favor de les ciutats.

Així de rotunda comença: "Primer de tot, em vaig haver d'espavilar per néixer. La generosa concurrència que va assistir sempre m'ho ha reconegut: la pitjor part del treball la vaig haver de fer jo, mentre que la meva mare diguem que no anava per feina."
Kingsolver dona veu a Demon, una veu que relata amb envejable sentit de l’humor i amb les llacunes pròpies d’un jove apallissat per les drogues, la seva història i la tragèdia de moltes famílies en la Nord-Amèrica actual. 

I així, l’autora ha trobat el to just perquè la cruesa del relat no resulti en algunes parts insuportables. No evita el realisme més descarnat en narrar les addiccions de molts dels personatges o la fi que els espera a alguns, però pots continuar llegint perquè és Demon qui t’explica la història. Sense perdre el sentit de l’humor ni la compassió. Hi ha un moment que Demon explica al seu amic Tommy la «necessitat humana de tenir algú a qui esmicolar: padrastre colpeja a mare, mare crida a nen, nen li fot una coça a gos. (...) Som el gos dels Estats Units».
Demon Copperhead —t’aviso— et farà petar de riure i alhora et trencarà el cor. La seva lectura t’arrabassa, et fascina, et corprèn, et provoca llàgrimes i somriures i et converteix en còmplice i col·lega dels errors i les epifanies de Demon, de les seves flipades i les seves quixotades. T’emociona i et porta agafat per la mà mentre t’inculca la compassió en una societat despietada, amb el triomf com a objectiu a qualsevol preu.

Entre tantes cites que apuntar-se em quedo amb aquesta: “... al meu cap només va quedar lloc per a un pensament sobre la infància en forma de recomanació per a qualsevol xaval que se la pugui permetre: agafa aquesta preciositat i fuig amb ella. Amaga’t amb ella. Estima-la amb totes les teves forces. Perquè arribarà el maleït dia en què et deixarà enrere per a no tornar mai més”.

Més informació:

• Barbara Kingsolver a les Biblioteques
• Barbara Kingsolver a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Ressenya

Recomanat per Antonio Bueno. Bib. L'Escorxador. Sant Celoni. 

Audre Lorde és una autora pràcticament desconeguda en català. En tenim dues joies destacables: Els diaris del càncer (2021) i Germana al marge : assajos i discursos (2023), i aviat, si tot va bé, L’unicorni negre, que està ultimant Lleonard Muntaner. És cert que en la nostra llengua trobem molt poques de les obres que va produir aquesta veu única que definiria perfectament el que avui coneixem com a «intereseccionalitat», la paraulota de moda que ens serveix per descriure les diferents identitats que s’encavalquen en una persona i com aquestes poden ser motiu d’opressió, dominació o discriminació.

Lorde era un cervell privilegiat i, a part, va ser dona, feminista, negra, pobra, immigrant, lesbiana, poeta, mare i malalta de càncer, entre moltes altres coses. També rebel, guerrera, com es definia ella. El que la va fer més extraordinària és que va viure cada una de les seves identitats amb total sinceritat i llibertat, sense tenir mai en compte les dificultats que això li suposaria. Les va anar descobrint i treballant al llarg de la vida, i les va cosir amb fil de plata a la seva obra. A Zami: A New Spelling of My Name (una biomitobiografia, com descriu ella aquest llibre), ens explica com era ser dona, negra i lesbiana a l’Amèrica dels anys cinquanta.

Lorde va anar sempre a la contra per avançar cap a un món que fos més semblant a com era ella. Així, no va dubtar a fer servir la pròpia experiència per escriure poemes, novel·la i també assaigs polítics imperdibles on desglossa la problemàtica d’un món que no representa una part dels seus habitants, o que en el millor dels casos els ignora. A Els diaris del càncer, l’únic llibre que hi ha en català ara mateix, quan escric aquestes línies, ens mostra el terror davant la mort i l’esperança i alegria de la quotidianitat, sempre des d’una dimensió política que en el seu discurs no va abandonar mai, ja fos en forma de poema, autobiografia o assaig. Moltes de les experiències de Lorde reflectides en aquest llibre de principis dels vuitanta tenen una vigència esfereïdora, i ens conviden a acompanyar-la per l’ardu camí de la malaltia, recordant que la vida és prendre partit i no resignar-se, passi el que passi.

I ja que interseccionem, direm que La germana, l’estrangera, el llibre de poemes de Maria Mercè Marçal, pren el nom d’un llibre d’assaigs de Lorde, Sister Outsider. El títol resumeix el credo de l’autora nord-americana: sempre va ser l’altra, la diferent, la que no encaixava, l’estrangera. I a la vegada la germana, la que estima, la que vol cuidar-te i protegir-te. Llegir Lorde és entrar en l’estrany terreny polític i pantanós de la casa de la infància i notar tot d’un plegat l’escalfor reparadora de la llar.

Més informació:

• Audre Lorde a les Biblioteques
• Audre Lorde a la Viquipèdia

Recomanat per Núria Busquet Molist. Bib. Marc de Vilalba. Cardedeu. 

La relació de l’ésser humà amb alguns vicis tradicionals és ben complicada. Tothom és conscient dels problemes que pot implicar ser fumador i també d’un consum excessiu de substàncies com l’alcohol. Això ha provocat que al llarg de la història sobre la ideoneïtat o no de prohibir algunes d’aquestes accions. És el mateix cas, tot i que al contrari, del que passa actualment amb les drogues i com hi ha un segment de la població demana la seva legalització per evitar el tràfic i el consum indiscriminat.

Doncs vét aquí una vegada que el govern d’un dels països més poderosos d’Occident va decidir prohibir el consum de substàncies “embriagadores” (que portaven alcohol, vaja) mitjançant el que es va anomenar Prohibition o en català la “Llei seca”. Amb aquesta ordre, que va entrar en vigor l’any 1920, s’intentava aturar el problema greu d’alcoholisme que patia el país i a més avançar cap a una societat més saludable. Tot s’ha de dir, l’experiment no va sortir gaire bé: la prohibició va provocar un augment del crim organitzat que entrava alcohol des del Canadà, havia forats legals que permetien prendre alcohol de fomar terapèutica… Conflictes que finalment van provocar que la llei fos revertida l’any 1933.

Tot això, i molt més, ens ho explica Daniel Okrent (amb experiència laboral en publicacions tant prestigioses com el New York Times o Life) en el seu llibre El último trago : la verdadera historia de la ley seca. Un imponent volum que es presenta com la història definitiva d’aquest fascinant període de la història americana i que assegura molts argument per seguir debatint sobre aquest tipus de mesures.

Més informació:

• Daniel Okrent a les Biblioteques
• Daniel Okrent a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Héctor Calvet Renedo. Bib. Can Mulà - Jordi Solé Tura. Mollet del Vallès.

En un treball de recerca punyent, l'escriptor i activista Siddharth Kara revela els abusos contra els drets humans que s'amaguen darrera de la mineria del cobalt a la República Democràtica del Congo, i les implicacions morals que ens afecten a tots.

Aproximadament el 75 per cent del subministrament mundial de cobalt s'extreu al Congo, sovint per pagesos i nens en condicions infrahumanes. Kara es va endinsar en el territori del cobalt per a documentar els testimoniatges de les persones que viuen, treballen i moren per ell. Per a revelar la veritat sobre les brutals pràctiques d'extracció, va investigar les zones mineres controlades per les milícies, va rastrejar la cadena de subministrament del cobalt, des del pou tòxic fins als gegants tecnològics que tracten amb el consumidor, i va recollir relats impactants de persones que suporten un immens sofriment i fins i tot moren extraient el preuat metall. El cobalt és un component essencial en totes les bateries recarregables d'ions de liti que es fabriquen avui dia: les que alimenten els nostres telèfons intel·ligents, tauletes, ordinadors portàtils i vehicles elèctrics. Així, milers de milions de persones en el món no poden viure la seva vida quotidiana sense participar en una catàstrofe mediambiental i de drets humans

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

En un col·legi coincideixen al començament de curs dues nenes xineses de 9 anys. Tothom dona per fet que es faran amigues, però absolutament res les uneix. Lucía és segona generació d'immigrants. Se sent absolutament espanyola i només pensa a integrar-se amb la resta de les seves amigues del col·legi. Desitjaria tenir uns pares “normals” com la resta de les seves amigues, però els seus li avergonyeixen constantment perquè no parlen espanyol, treballen més de 14 hores en el basar i ni tan sols li permeten celebrar el seu aniversari al Burger King. L'altra nena és Xiang. És adoptada i amb el seu rostre delata allà on va que no és filla dels seus pares. Xiang es pregunta per la seva família biològica; ni se sent xinesa ni se sent acceptada davant els altres nens en el col·legi. Les dues nenes es creuaran, separaran i acabaran sent vitals l'una per a l'altra en la cerca de la seva identitat.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Una història d'amor  que segueix amb l'univers de Totes les fades del regne. La Felícia ha aconseguit un final feliç en tornar a casa de la mà del seu príncep desencantat. Ha hagut de pagar, però, un preu molt alt per això: renunciar al suport de la seva fada protectora. Més tard, quan descobreix que els seus pares, els reis de Vestur, han fet executar la fada, s'haurà de plantejar si la seva vida és realment el conte de fades que semblava. Així, quan la reina Crisantem declara la guerra a Vestur en represàlia pel crim, la Felícia decideix anar a buscar l'única persona que pot evitar el desastre. L'acompanyen en aquest camí un grup de personatges de diferents orígens que, per diverses raons, també tenen comptes pendents amb les fades protectores. I també tindrà l'ajut d'un antic cofre de fusta que conté un secret extraordinari. N'hi haurà prou per salvar el seu regne de la còlera de les fades?

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Quan el seu jove fill Minato comença a comportar-se de manera estranya, la seva mare sent que alguna cosa va malament. En descobrir que el responsable de tot això és un professor, irromp a l'escola exigint saber què està passant. Però a mesura que la història es desenvolupa a través dels ulls de la mare, el professor i el nen, la veritat va sortint a la llum, a poc a poc..

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Un vell carro de fusta s’acosta a Aiguapluig, el petit poble de treballadors on viuen en Victor i la seva fidel tortuga, l’Osvald. Al carro hi va en Walter Swizwit, venedor ambulant i presumptuós inventor de tres artefactes, segons ell, revolucionaris. Però a Aiguapluig ningú té temps per a invents: les terres s’han de llaurar, la fruita s’ha de collir, els carrers s’han d’escombrar. En Swizwit, ferit d’orgull, se’n va del poble, però promet revenja. L’endemà una maledicció ha assolat el poble, i tots els seus habitants es lleven terriblement malalts. Tots menys en Victor. Serà capaç de parar els peus a en Walter Swizwit i salvar casa seva?

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

En Gaël, la Frida, en Saüc, en Leo, l'India, l'Alma, en Nil, l'Elna i la Bruna et volen explicar el viatge de la seva vida. Un viatge apassionant on han hagut de superar molts obstacles! Però han sigut capaços de viure-ho com una aventura que els ha fet més forts i que ha omplert d'orgull els seus amics, la seva família i els seus contrincants!

Coneixer la discapacitat a través d'una bonica historia real, d'uns personatges entranyables amb valors incalculables. Ells son els protagonistes d'una aventura plena d'emocions. Et faran somriure i t'atraparan per la seva capacitat de lluita i de superació.

La directora del projecte Únics Cerdanya, equip de bàsquet per a persones amb discapacitat de tota la comarca de la Cerdanya dins del CB Llívia Puigcerdà, presenta un llibre en format de conte que ajunta persones, el món de la diversitat, la iniciació esportiva i el bàsquet. S'hi han novel·lat els personatges, però d'alguna manera es fa èmfasi a la procedència específica dels esportistes i com i perquè es va crear un equip de bàsquet per a persones amb diversitat funcional.

Alba Olcina: “L’esport sempre ha de ser inclusiu, ja que és una manera de crear una societat igualitària i inclusiva”

 Adequat de 6 a 8a anys.

Més informació sobre el projecte a Únics Cerdanya

 Adequat de 6 a 8a anys.

Recomanat per Bib. Sta. Oliva - Olesa de Montserrat

Actos de resistencia contra la muerte, de la dramaturga, directora d'escena i actriu Angélica Liddell, reuneix les obres Y los peces salieron a combatir contra los hombres, Y como no se pudrió... Blancanieves y El año de Ricardo.

Una trilogia on l'autora reclama que la denuncia des del teatre i des de l'art no ha de ser "obligatòria sinó inevitable" i, per aquest motiu, genera un qüestionament constant mitjançant l'ús del monòleg dramàtic. Les seves obres neixen, es llegeixen i es representen des de la passió. Una característica comuna a totes les seves creacions. Una veu pròpia amb un gran sentit pràctic i visual producte de la barreja entre teatre i art.

A Y los peces salieron a combatir contra los hombres és una obra contra la injustícia, un contundent al·legat contra la pobresa i la situació d'abandonament dels immigrants. Una crítica  contra l'absoluta falta d'humanitat d'una societat que contempla com moren ofegades diàriament persones que buscaven una nova realitat en un món globalitzat i sense fronteres només pel capital i els turistes. Una lectura dura, fosca que, amb poques pàgines, es converteix en un crit silenciós contra una injustícia que sovint ni commou als que prenem el sol mentre el mar arrossega els cossos de les persones ofegades.

La figura terrible i paradoxal del nen soldat és la realitat que Liddell aborda a Y como no se pudrió... Blancanieves. L'autora desconstrueix el conte de Blancaneu per situar-se enfront de la crueltat de la guerra i les seves conseqüències: la mort, el càstig, les violacions, l'horror, la gana... L'obra no és només la història de la víctima sinó també del torturador i de la seva consciència que l'obliga a viure amb el trauma i també amb la sensació de plaer. Liddell conclou a aquesta obra breu que la guerra, "era la forma de legitimar l'immens plaer que als homes els proporciona l'exercici de la crueltat".

El text de El año de Ricardo només hi ha dos personatges: Ricardo i Catesby, el seu assistent, un adulador mut que obeeix sense qüestionar. El protagonista, per la seva banda, remet al Ricard III de Shakespeare i la seva repugnant ambició pel poder a qualsevol preu. Una profunda reflexió sobre el poder inspirada en la tragèdia de Ricard III de Shakespeare.

Angèlica Liddell (Figueres, 1966) és llicenciada en Psicologia i Art Dramàtic. En 1993 funda la companya Atra Bilis Teatro. A més de textos teatrals també escriu poesia, narrativa i fa performances. Moltes de les seves obres s’han estrenat a països com Alemanya, Brasil, França o Xile. Ha guanyat diversos premis, entre ells, el Premi Nacional de Literatura Dramàtica en 2012 per La casa de la fuerza. Les seves obres es caracteritzen pel seu expressionisme, la puresa i la cerca del significat a través del dolor i la subversió.

És una de les figures més influents i polèmiques de l’escena internacional actual. Els textos dels seus espectacles es publiquen com poemaris i són citats per artistes com la mateixa Rosalia.  El seu estil és únic i visceral, rabiós, amb imatges provocadores, escenes extremes, bellesa i dolor. 

Més informació:

• Angélica Liddell - Archivo Artea
• Entrevista a Angélica Liddell - La Uña Rota Ediciones
• ”Atrabiliaria Angélica en busca de su desaparición” - Diari El Salto 

Recomanat per Biblioteca de Viladecans.

Si ets dels que els agrada abraçar els arbres estàs de sort! Ves a la biblioteca més propera i agafa’t en préstec Rutes per descobrir arbres monumentals del César Barba.

La guia és un recull de 36 itineraris escampats per tot Catalunya, l’atractiu principal dels quals és un dels molts arbres monumentals que tenim al nostre país. Roures, pins, faigs, olivers, alzines, són algunes de les espècies que podrem admirar (i abraçar) si recorrem les rutes proposades. 

Cada capítol té la mateixa estructura: unes línies inicials que contextualitzen la ruta; la descripció de l'itinerari amb alguna informació històrico-cultural addicional i un parell de destacats: un amb la informació pràctica de la ruta (tipus de recorregut, punt d’inici i final, distància, durada i desnivell) i un altre amb una petita ressenya sobre algun aspecte destacat de l’itinerari.

A l’inici del llibre trobaràs un senzill mapa comarcal amb la ubicació numerada de les rutes que et permet, d’una banda, situar-hi geogràficament la ruta i, de l’altra, relacionar la ubicació amb el capítol corresponent. També et podràs descarregar els tracks d’algunes de les rutes de la guia amb el QR imprès al final del llibre. 

Pel que fa a l’autor, en César Barba, coneix bé el nostre país i ha escrit moltes guies de rutes per Catalunya i també de viatges sobre països i ciutats de tot el món. A més és un col·laborador habitual de les revistes Descobrir Catalunya i Viajes National Geographic.

Més llibres i articles del César Barba:

• a les biblioteques
• a l'ebiblio.cat

Més llibres sobre arbres: 

• a les biblioteques
• a l'ebiblio.cat

+ Info sobre arbres de Catalunya:

• Llista d’arbres monumentals de Catalunya a Vikipèdia
• Informació i fitxes sobre arbres i arbredes monumentals per comarques del Departament de Medi ambient de la Generalitat de Catalunya
• Programa Boscos de la CCMA

Recomanació feta per Noemí Poncela. Biblioteca Les Corts - Miquel Llongueras 

"París era una festa" són les memòries de l'escriptor Ernest Hemingway en què rememora l'època viscuda a París els anys 20 del segle passat: era jove, pobre, feliç i volia ser novel·lista. 

Les escriu al final de la seva vida; Hemingway està maltat d'hemocromatosis, depressiu i en tractament a base d'electroxocs a la Clínica Mayo, turmentat per diverses tragèdies familiars, paranoic a ulls dels seus amics perquè se sent vigilat per l'FBI de John Edgar Hoover (després va resultar que sí, que el vigilaven), convertit en un personatge ell mateix, un home excessiu i una celebritat mundial. Doncs aquest home a les portes d'un imminent suïcidi escriu sobre una vida amable i senzilla que enyora, de 30 anys enrere.

Explica els seus hàbits d'escriptor, la disciplina de treball que s'imposa, la manera de mirar d'un escriptor, la recerca de llibres en anglès a París, el descobriment d'autors i novel·les que el van marcar, la relació amb altres escriptors com Gertrude Stein (certament molt egocèntrica), Ezra Pound (tot bondat), Scot Fitgerald (i la tòxica Zelda, Déu l'hagi perdonada), Ford Maddox Ford (un mentider per cansament) i en menor mesura James Joyce (tot i que eren companys de borratxeres, sí en plural); tots ells rondaven pel París d'entreguerres. En aquest sentit París era una festa es pot llegir com una guia per a un escriptor novell, la qual cosa no exclou altres possibles lectures com veurem més endavant.

La gènesi de l'obra és una aventura en ella mateixa; en una visita a l'Hotel Ritz de París el 1956, Hemingway recupera casualment dos baguls que havia deixat allà i donat per perduts durant anys; Ja se sap que una cosa és el Ritz i una altra l'Hostal Casa Pepe, que no et guarden res que hagis deixat pel mig. Entre andròmines de tot tipus, troba uns quaderns d'anotacions de l'època i es posa a treballar en les seves memòries. Les pren i abandona en diversos moments, les compagina amb altres compromisos, passa per malalties i ingressos hospitalaris, viatges... fins que finalment el 2 de juliol de 1961 Ernest Hemingway es treu la vida disparant-se a la boca amb una escopeta; Com estan les memòries en aquell moment? Inacabades, com altres obres que també va deixar sense versió definitiva, però hi ha diversos esborranys i un munt d'anotacions. La Mary Welsh, la seva quarta dona es posa a editar els esborranys i llavors decideix conservar el cos dels capítols que semblen més acabats, amb algunes modificacions que ella considera oportunes i afegeix un capítol final que lligui tot una mica i doni coherència al conjunt. Aquesta versió veu la llum el 1964. 

Durant 45 anys A Moveable Feast coneix reimpressions i traduccions a multitud de llengües. Ara bé, el 1979 Gerry Brenner un investigador accedeix als manuscrits originals i escriu un treball crític sobre les decisions que va prendre l'editora i executora testamentària "Are We Going to Hemingway's Feast?" (1982). Mary Welsh mor i l'executor testamentari passa a ser Patrick Hemingway, fill de l'escriptor. El 2004 Seán Hemingway rep l'encàrrec del seu oncle de fer una versió restaurada de A Moveable Feast i a 2009 veu la llum la versió restaurada de l'obra.

Seán Hemingway, net de l'escriptor i de la seva segona dona, Pauline Pfeiffer, a banda de la relació de parentiu, és conservador a la secció d'art grec i romà del Metropolitan Museum of Art de Nova York i aborda l'edició com una feina arqueològica; adopta l'ordre del capítols d'un dels esborranys d'Ernest Hemingway, recupera les omissions de l'edició anterior, recupera la veu narrativa original d'alguns fragments i incorpora material no publicat en un annex.

Detractors i amants dels canvis introduïts encara discuteixen qui queda més bé o més malament en una versió o en una altra i què pretenia la Mary Welsh amb les primeres omissions i canvis. En aquest sentit, Ernest Hemingway volia demanar disculpes a Hadley Richardson (la seva primera dona) o més aviat culpar la seva segona dona (Pauline Pfeiffer) d'altres greuges familiars, certament la Pauline queda al peu dels cavalls? I la Mary Welsh (quarta dona) estava gelosa de la Hadley Richardson o volia preservar una certa imatge del personatge públic que era Ernest Hemingway? Els amants de sèries tipus Dinasty o Succession poden fer lectures comparades de les dues versions i entreveure intencions.

Hi ha una tercera lectura que poden endevinar en aquesta entrevista a Seán Hemingway per a la revista on line “Oprah”, d'Oprah Winfrey. Es tracta de l'apropament a la figura del propi avi, un avi figura pública, del qual es porta el cognom, al qual no es va arribar a conèixer, però que ha determinat bona part de la història familiar.

Si us interessa “l'edició restaurada” disposeu de la traducció al català promoguda per l'editorial Viena el 2018. La versió de 1964 es consultable en castellà, tant a l'edició de Lumen de 2013 en tapa dura, com en altres anteriors de Seix Barral ara descatalogades però a l'abast a moltes biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals.

Més informació:

• Ernest Hemingway a les Biblioteques
• Fragment de Midnight in Paris

Recomanat per Rosa López LLebot. Bib. Aigüestoses. Sant Andreu de la Barca. 

La Costa Brava, qui més qui menys ens la coneixem tots. Si més no, en reconeixem indrets i paisatges característics de la zona. Amb aquesta guia que et proposem avui resseguim els camins més propers al Mediterrani entre Blanes i Portbou, alguns trams més fàcils i coneguts i d'altres més solitaris i exigents; això si, tots ells de bellíssima estampa. 

Les rutes proposades es poden fer de forma continuada o bé individualitzada. En aquest últim cas, com que són excursions linelas, va molt bé la informació que ens faciliten referent als mitjans de transport públic que ens acosten al punt d'inici i com tornar-hi un cop finalitzem la passejada. Itineraris senderistes però també en trobaràs d'urbans per les principals poblacions de la zona, totes amb informació històrica, natural, artística i cultural dels diferents indrets pels quals passarem. 

Ja ho saps, si vols aprofundir una mica més en la Costa Brava i les seves viles, aquest és el teu llibre. 

Més informació a: 

• Costa Brava
• Visita Costa Brava
• Redescobreix la Costa Brava - Fem Turisme 
• Una esclatant Costa Brava - Turisme a Catalunya 

Recomanat per Cristina Freixas Casanovas. Biblioteca P. Fidel Fita d'Arenys de Mar

No són plantes ni animals i es troben en la terra, en l'aire i en els nostres cossos. Estan per tot arreu, però costa veure'ls. A més, poden ser microscòpics, però també representen als organismes de major grandària mai registrats.

Mengen pedra, creen sòls, assimilen agents contaminants, es nodreixen de plantes, però també les maten, sobreviuen en l'espai i influeixen en la composició de l'atmosfera terrestre.

Ha arribat l'hora de descobrir l'ocult i fascinant món dels fongs, formes de vida estranyes i meravelloses que ens obliguen a repensar el funcionament de la vida. En proporcionar als humans pa, alcohol i medicaments, han canviat la història de la nostra espècie, mentre que la seva capacitat per a digerir plàstic, explosius, pesticides i petroli cru s'aplica en el camp de les noves tecnologies.

Merli Sheldrake és micòleg i escriptor, i aquest és el seu primer llibre, bestseller internacional del Sunday Times i del New York Times. També va ser guanyador el 2021 de la Royal Society Science Book Prize i del Wainwright Prize, així com seleccionat com a Llibre de l’Any al The Times, Daily Telegraph, Sunday Times, New Statesman i Time, entre d’altres.

Recomanat per Vicky Romo. Biblioteca Antonio Martín del Prat de Llobregat

L’escriptor Jordi Folck homenatja Gianni Rodari adaptant els consells de l’autor italià i posant-los a la vista de la lectora o lector sota un prisma actual.

Hom descobreix peces que recorden la Gramàtica de la fantasia, l’obra més coneguda del mateix Rodari la qual busca empènyer  els i les joves per a que siguin creatives i creatius a través del joc literari.
Cada capítol va titulat amb una frase amb que comença un joc, una aventura o un exercici. Aquestes eines són d’utilitat per a qui es dedica a l’ensenyament i per a qui tracta amb noies i nois. Folck i l’admirat Rodari són del parer que amb l’espasa de l’obligació no s’aconsegueix el gust per la lectura i, conseqüentment, de l’escriptura. Els dos escriptors estan convençuts que a la literatura s’hi ha d’arribar a través del joc i, per tant, de la imaginació.
Rodari 2.0 ... és una obra actual i necessària per a tothom que estigui interessat en el futur de la joventut i, sobretot, de la literatura.

Més informació:

• Jordi Folck a les Biblioteques
• Jordi Folck a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Joan Petit Aguilar. Sant Feliu de Codines.

Es tracta de la primera pel·lícula dirigida per Robin Wright i també ella n'és protagonista, ella i la natura.
Aquesta història ens explica un viatge cap a les muntanyes, el viatge d'una dona que vol marxar cap a un lloc on no hi hagi ningú, tampoc cap contacte amb l'exterior. Només ella vivint en una cabana, fugint del món després de patir una pèrdua insuportable, d'un món que ja no entén ni l'entén. En el límit entre la vida i la mort, un caçador la salva i li brinda accés a l'autosuficiència.
La pel·lícula ens ofereix una lluita per a la supervivència tant física com psíquica, dins un entorn de magnífica bellesa i temible hostilitat com són les muntanyes Rocoses. El títol original és Land, que vol dir "terra". Commou com, durant dos anys, a través del contacte amb la terra de veritat, el poder de la natura, les estacions, la connexió amb el cosmos, l'univers i les coses petites, la seva ànima troba una sortida endavant.

Més informació:

• Robin Wright a les Biblioteques
• Land a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Ca l'Oliveres. Lliçà d'Amunt.

"Fucking New York. Història dels meus límits" ofereix una crònica franca i sincera de les experiències viscudes per Laura Calçada, la seva protagonista, a Nova York, mentre busca una identitat i el seu lloc al món. Calçada, nascuda el 1988 a Barcelona i amb una llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració a la UAB, presenta aquest primer llibre després de treballar-hi durant els últims quatre anys. L'obra explora temes complexos com la solitud, les relacions familiars, les drogues, el sexe, els diners i la recerca personal.

Tot i la manca d'un fil narratiu clàssic, el llibre destaca per la sinceritat amb què es presenten les experiències, relacions i reflexions de la seva protagonista que amb una personalitat impulsiva i amb moments de victimisme, comparteix les seves pors i inseguretats, oferint una visió profunda de les seves motivacions. Algunes de les decisions que pren, tot i semblar impulsives o poc meditades, es converteixen en comprensibles gràcies a la narrativa captivadora del llibre i al rerefons que es va teixint i descobrim a mesura que avancem en el relat.
En resum, "Fucking New York" proporciona una exploració addictiva a temes generacionals, dinàmiques familiars i l'experimentació vital, oferint als lectors una finestra a una realitat diferent i provocant la reflexió sobre algunes actituds que poden tenir una part dels joves potser per falta de maduresa o bé per haver tingut una vida "còmode" on la immediatesa i l'hedonisme esdevenen les màximes vitals.

Més informació:

• Laura Calçada  a les Biblioteques
• Laura Calçada a la Viquipèdia
• ‘Fucking New York’, de Laura Calçada: Fer-se petar el pare 

Recomanat per Bib. Casa de Cultura Joan Ruiz i Calonja. Santa Eulàlia de Ronçana.

Meryem El Mehdati El Alami es canaria, aunque nació en 1991 en Rabat, capital de Marruecos. Cuando tenía un mes de edad puso los pies en Puerto Rico, Mogán (Gran Canaria). Supersaurio es su primer libro.

Meryem, con 25 años, acaba de entrar como administrativa en las oficinas de Supersaurio, la mayor cadena de supermercados de las Islas Canarias, también llamadas Afortunadas. Pero nadie, nunca, escribe bien su nombre. Para rebañar la tristeza, en su tiempo libre y en los largos trayectos diarios en guagua, escribe fancfiction con personajes de Harry Potter y Crepúsculo, o con compañeros de la oficina. Se cita con hombres que se acaban desvelando poco menos que terroríficos, liba cantidades ingentes de cafè y casi siempe se calla lo que piensa. Todas las mañanas, frente a la màquina de fichar de la oficina, se repite a sí misma que si hereda algo, no va a ser la empresa, pero de vez en cuando se le olvida y curra, curra. Por si acaso...

La novela, ambientada en los años prepandémicos, es un muestrario bien surtido de todo lo que implica crecer hoy para los nacidos en los 90.

«Somos la generación más preparada, peor pagada, más hipercafeinada, deprimida y acomplejada de la historia»

Supersaurio es el debut literario de Meryem El Mehdati, que con voz singular, tan rebosante de melancolia y humor (que no cinismo) como de malestar y rabia, muestra su lucha por sobrevivir a la alienación laboral, se enfrenta a un racismo más o menos disimulado y critica que su isla se haya convertido en "un cementerio de elefantes borrachos de origen británico, alemán, sueco o noruego" a los que "nadie grita que vuelvan a sus países" porque "son blancos".

«Crecer aquí es que la guagua se te vaya en la puta cara y se te venga el mundo abajo porque esto no es Madrid, donde el metro pasa cada cinco minutos. Aquí la 91 pasa una vez cada hora si tienes suerte. El trayecto desde Las Palmas (de Gran Canaria) a Puerto Rico (de Gran Canaria) son 73 kilómetros de ida y otros 73 kilómetros de vuelta que te toca comerte todos los días de lunes a viernes. C. Tangana llora en la limo, tú en los asientos delanteros de la guagua un viernes por la tarde.»

Esta novela es (con "Panza de burro", de Andrea Abreu) una maravilla más de otra autora canaria, y no voy a redundar añadiendo "joven". Leerla es poner la oreja en la conversación entre esas chicas 'menosquemileuristas' sentadas en los asientos al fondo de la guagua, hablando sobre el curro (si se tiene), la vida, los godos, los turistas recalentados, los hombres,... la vida.

«¿En Canarias tendremos que amenazar con independizarnos para que nos hagan caso?»

Un libro me atrevo a decir que delicioso porque el mundo, bueno, de sobra ya sabemos cómo es y hacia donde va, te guste o no, guapito de cara, y este libro va de ser joven y sobrevivir en Canarias. Y Meryem cuenta esa aventura vital con el sarcasmo y el cinismo sano de quien ya se hartó de llorar y le queda un fisquito de ganas de reír y se ríe y se envalentona y ya no para, porque para qué...

Més informació:

• Meryem El Mehdati a les Biblioteques
• Fitxa de l'autor
• Ressenya

Recomanat per Antonio Bueno. Bib. L'Escorxador. Sant Celoni. 

Un bon còmic, divertit i molt entretingut, però per sobre de tot amb una protagonista extraordinària i meravellosa que espero que torni ben aviat perquè no és fàcil encertar de tal manera en la caracterització d'un personatge. L'Eva Rojas és una psiquiatra barcelonina que es trobarà ficada de ple en la investigació de la mort d'un dels beneficiaris d'una important firma vitivinícola del Penedès. Un thriller amb secrets de família i una nissaga de poder.

Lafebre entoma el guió amb mesura, creant un context divertit i proper que enganxa i fa pessigolles, caricaturitzant la vida i les relacions humanes.

El dibuix és com sempre un dels punts forts, l'increïble talent de Lafebre per donar vida als seus personatges es fa evident un cop més en les vinyetes d'aquest títol.

De Barcelona al Penedès, caves i cadàvers.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà

Les vacances de Nadal de la Friday Fitzhugh de retorn al seu poble de nova Anglaterra seran literalment infernals i si res no canvia ho tindrà difícil per arribar a Cap d'Any. Primer de tot el tens retrobament amb el seu abans inseparable amic Lancelot Jones, convertit ara en company per necessitat. En segon pla, una desaparició acompanyada d'uns fets aparentment inexplicables. La tempesta de neu no farà més que condicionar tots els moviments, fortuïts o no.

El llegendari Ed Brubaker firma un guió fantàstic i excitant amb uns personatges absolutament carismàtics, sobretot gràcies a la caracterització i els dibuixos d'un Marcos Martín incommensurable. Muntsa Vicente juga i meravella amb els colors i la neu.

Aquesta obra fou publicada originalment en format digital per Panel Syndicate i es va endur el prestigiós premi Eisner a millor còmic digital el 2021.

Cal destacar que aquesta edició en català arriba al nostre país abans que l'edició en castellà, un fet insòlit.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà

Elizabeth Zott és mare soltera i l’estrella d’un programa de cuina de televisió, el més seguit dels Estats Units en els anys seixanta. L’Elizabeth veu la cuina d’una forma diferent, l’entén com una forma de fer química i així ho intenta transmetre a l’audiència. És una presentadora peculiar ja que a banda d’ensenyar a cuinar a les dones també les desafia a tenir un altre estil de vida. 

Una història que no us deixarà indiferents i us mantindrà enganxats. Una història sobre l’esperança i la fidelitat d’un mateix. Voleu riure una estona? Aquesta és la novel·la que esteu buscant. Una novel·la plena de vida, de generositat i de valentia. 

Més informació:

• Bonnie Garmus a les Biblioteques
• Bonnie Garmus a la Viquipèdia
• Entrevista. El País.

Recomanat per Bib. Can Rajoler. Parets del Vallès. 

Magnífica ocasió per descobrir les trementinaires: dones originàries de l'alta muntanya que s'encarregaven de recollir herbes, preparar remeis curadors i que els comercialitzaven a peu per les masies i els petits nuclis habitats. La Mara n'és una de ben coneguda que un bon dia es troba una noia desmaiada al bosc, poc es pensa tot el que li vindrà al darrere.

Els Pirineus a la Catalunya de principis del segle passat són un món ple d'històries i llegendes, fosques i misterioses, un terreny sobradament atractiu perquè en Jaime Martín desplegui tot el seu talent de manera expansiva i brillant un cop més.

El color tan especial que aconsegueix l'autor de l'Hospitalet atorga a aquests espais un protagonisme encisador al llarg de tot el llibre, un gran encert.

Felicitar també a Norma per aquesta magnífica edició en català

Una ficció, que avui potser seria catalogada com a True Crime.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà

Arde Bogotá és una banda emergent del rock espanyol que ha captat l'atenció amb el seu segon àlbum, "Cowboys de la A3". Aquest disc, llançat el 2 de juny de 2023, representa un viatge sonor ple d'energia i emoció.

"Cowboys de la A3" és un àlbum conceptual que gira al voltant d'una travessia per la carretera A3 d'Espanya, que connecta Cartagena amb altres ciutats. Aquesta carretera es converteix en una metàfora de la vida, els desafiaments i les experiències de creixement personal. Arde Bogotá aconsegueix crear un univers musical que combina lletres introspectives amb ritmes contundents de rock, evocant una sensació de moviment constant i d'exploració.

Cançons destacades

• "Los Perros": Un inici potent que estableix el to de l'àlbum amb riffs de guitarra enèrgics i una lletra que reflecteix rebel·lió i llibertat.
• "Cowboys": La cançó que dóna nom al disc, amb una melodia enganxosa i lletres que parlen de somnis i aspiracions.
• "Exoplaneta": Un tema que ofereix una pausa més introspectiva, amb una melodia més suau però no menys impactant.

Més informació:

• Arde Bogotá a les Biblioteques
• Arde Bogotá a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat pel Prestatge de música. 

Viatja a Ciutat Element, el lloc on conviuen l’aigua, la terra i el foc.

La Candela és una Element de Foc. És forta i llesta, però té un caràcter ardent i s’encén amb facilitat. En Nilo és un Element d’Aigua, empàtic, transparent i molt curiós. Un dia, els seus camins es creuen i les seves vides canvien per sempre. Si aconsegueixen oblidar allò que els separa i centrar-se en el que tenen en comú, seran capaços d’establir un vincle que superi les seves diferències? 

Elemental ens mostra una història d’amor i amistat, la que es dóna entre una eixerida i valenta flama de foc i una emotiva i destralera gota d’aigua en un món que es divideix segons els quatre elements de la terra: foc, aigua, aire i terra. Una pel·lícula meravellosa i visualment molt treballada, original i bonica. Cadascun dels quatre elements té el seu tarannà i caràcter: el foc és el més expressiu; la terra, més serena i l’aigua i l’aire, molt capaços d’adaptar-se i canviar.

Promou els valors com que el que ens uneix moltes vegades és més fort que el que ens separa, l’amistat i l’amor, les diferències i com ens podem complementar.

Recomanat per la Biblioteca de Ponent de Sabadell

Formada en l’àmbit de les Belles Arts, l’autora Rosario Villajos (Córdoba, 1978) va guanyar el Premio Biblioteca Breve 2023 amb aquesta novel·la. 

La història, ambientada als anys noranta i narrada des del punt de vista d’una adolescent de 16 anys, just quan el crim de les nenes d’Alcàsser estava en tots els medis de comunicació,  narra l’experiència de la Catalina, centrat en l’educació (o falta d’ella) que ha rebut sobre el seu propi cos i la seva sexualització, deixant de manifest que moltes vegades els pitjors perills estan sempre més a prop que no pas a fora.

El text arrenca amb una mala experiència de la Catalina que es veu amb la necessitat de tornar a casa sola de nit, però molt més preocupada pel que puguin dir-li els pares si arriba tard que no pas pel que li ha passat o pel que li pugui passar fent auto-stop.

Cada capítol marca les hores d’un rellotge en que el toc de queda patern es va escurçant cada cop més, en una carrera contrarellotge per arribar a temps i entre aquests minuts la narradora ens explica les experiències viscudes al voltant del seu cos com a peça fonamental de la historia.

Ens fa reflexionar sobre tot allò que li han dit sempre de no confiar en ningú per por a als abusos sexuals però sempre respectar als familiars i professors quan acostuma a ser que aquests, els que són més propers i coneguts són els pitjors i els que realment queden impunes.

Fa pensar sobre els valors de la societat, com eduquem als nostres fills, especialment a les nostres filles, la diferencia d’educació entre nois i noies i les conseqüències per a uns i altres.

Es tracta d’un llibre de lectura ràpida, molt àgil, que t’enganxa i amb el que es té la necessitat de continuar llegint per arribar a saber el desenllaç final tot i ser una mica angoixant ja que ens fa preveure escenaris poc positius per la protagonista i pel lector aquesta tornada a casa es fa eterna, amb el desig de que arribi bé, sana i estalvia.

Totalment recomanable, de ben segur que aquesta lectura no només us deixarà reflexionant sobre el tema tractat o farà que moltes lectores, joves d’aquella generació, se sentin identificades, sinó també amb ganes de conèixer altres obres de la mateixa autora.

Més informació:

• Rosario Villajos a les Biblioteques
• Reportatge a El País
• Reportatge
• Ressenya del llibre
• Llegiu-ne un fragment
• Instagram autora

Recomanat per Bib. Jordi Ribas. Sant Fost de Campsentelles.

Un clàssic de la literatura fantàstica per a totes les edats, ple d’imaginació, màgia, i amb molt sentit de l’humor. Un relat multipremiat.

La bruixa de l’Ermot ha encantat la Sophie, la germana gran d’una nissaga dedicada a la fabricació de barrets, a qui li espera una vida tediosa, submisa i avorrida. Amb l’encanteri tot canvia... sense saber massa ni perquè, ni com ha fet enfadar la bruixa, la noia es veu convertida de cop i volta en una velleta de 80 anys. Sorpresa i desorientada decideix marxar lluny de la ciutat en direcció a la muntanya. Un cop allí troba refugi en un castell ambulant on hi viu el mag Howl, un jove encantador i un extraordinari seductor, sobre qui corre la brama que es menja el cor de les noies joves per quedar-se amb les seves ànimes. Howl a banda de tot això també és un somniador consagrat i un mag poderós. Allí mateix coneix a Calcifer, un dimoni de foc que promet ajudar-la a canvi que l’alliberi d’un pacte secret que té amb Howl i que haurà de descobrir ella mateixa. A partir d’aquest moment la seva vida es converteix en un seguit d’aventures trepidants a partir de les quals, i a mesura que vagin succeint, s’anirà rejovenint el seu cor i iniciant la seva transformació.
Aconseguirà la recuperació de la seva ànima completa? L’ajudaran el mag i el dimoni?

Trobaràs la resposta en un relat ple d’aventures, amb molt d’humor, farcit de tendresa i amb un conjunt de personatges ben interessants. 

També podeu veure la pel·lícula creada per l’estudi Ghibli i dirigida per Hayao Miyazaki premiada al Festival Internacional de Cinema de Venècia, al Festival Internacional de Cinema de Catalunya i al d'Art del Japó, i també una nominació als Premis Òscar. La pel·lícula va ser posteriorment doblada al català.

Més informació:

• Diana Wynne Jones a les Biblioteques
• Diana Wynne Jones a la Viquipèdia
• El castillo ambulante a la Viquipèdia

Recomanat per Marta Nuet Blanch. Bib. La Roca del Vallès. 

La carrera musical dels mallorquins Antònia Font (1997-2013), va ser brillant, exitosa i reconeguda (tant per la crítica com pel públic), i va deixar una empremta inesborrable en el panorama musical en llengua catalana. Antònia Font era un grup original, diferent. Musicalment eclèctics, sobre una base pop barrejaven amb desimboltura música tradicional, rumba, indie, psicodèlia, rock progressiu... i les seves lletres parlaven d’un món tant real com imaginari, des de l’objecte quotidià més immediat fins a l’espai infinit, amb una visió local i universal alhora i amb un punt d’humor i de surrealisme, obra del compositor i guitarrista del grup, Joan Miquel Oliver. La veu càlida i el carisma del cantant Pau Debon feien la resta.
Quan després de publicar sis discs (entre ells, els celebrats Alegria i Taxi), l’any 2008 Antònia Font van fer un concert antològic al Gran Teatre del Liceu acompanyats d’una orquestra simfònica i foren guardonats amb el Premi Nacional de Música concedit per la Generalitat de Catalunya, semblava que aquest punt d’inflexió podia significar també el punt final de la banda. Els rumors de separació, però, es van dissipar el 2011 amb l’aparició de Lamparetes, el disc que avui us recomanem.

Escoltar "Lamparetes" és fer un viatge extraordinari que us portarà de l’edifici de Gesa de la badia de Palma (imatge de portada del disc) a l’Empire State Building de Nova York, de la gèlida nit boreal a les tòrrides portes de l’Infern, de la filmografia de Clint Eastwood als Jocs Olímpics d’Hivern de Calgary 88, dels canons de Navarone al far de Ses Salines. El disc reprèn i amplifica tot el que havia fet el grup fins aleshores, i és una magnífica porta d’entrada a l’univers d’Antònia Font per a qui encara no hagi fet el pas, i una banda sonora infal·lible per a qui ja els conegui. I és també, si se’ns permet l’atreviment, un dels grans discs de maduresa de la història del pop-rock en català, com ho poden ser també l’Agost d’Els Pets, el Kitsch 7 de Kitsch, o... Se us acudeixen més exemples?
I una sorpresa final!: Quan semblava que Antònia Font havien “desaparegut” per sempre, el 2022 han reaparegut amb un nou disc (Un minut estroboscòpica) i una breu gira de concerts, el darrer dels quals el setembre del 2023 a Girona. Qui sap si encara tindrem Antònia Font per a uns quants anys més... Alegria!

Més informació:

• Antònia Font a les Biblioteques
• Antònia Font a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Videoclip de la cançó "Calgary 88"
• Antònia Font interpreten la cançó "Carreteres que no van enlloc" (Lamparetes) dins una barberia
   

Recomanat per Bib. Ferran Soldevila. Santa Maria de Palautordera.

Ja ens cal posar-hi humor, ja!

El meu coll comença a fer pena, potser per això li vaig donar una oportunitat a aquest llibre de contes (gènere que no acostumo a gastar). Val a dir que també hi va ajudar el fet que fos estiu i la perspectiva d’emportar-me a la platja una lectura lleugera en tots els aspectes. Poder-me identificar amb l’autora des de l’humor, parlant de temes com la menopausa, el divorci, els pits caiguts… m’ajuden a gestionar la meva por a envellir i em fan sentir acompanyada.

L’escriptora i guionista nord-americana ens mostra bocins de la seva vida i el seu pas a la maduresa i ho fa d’una manera intel·ligent i plena d’humor, retratant la ciutat de Nova York i la seva gent i sense perdre l’oportunitat de fer-ne una crítica social. Ens regala perles com ara “No et casis mai amb un home de qui no t’agradaria divorciar-te” o bé “Qualsevol cosa del teu cos que no t’agradi als trenta-cinc l’enyoraràs quan en tinguis quaranta-cinc.”

Totalment recomanable si estàs pels volts de la cinquantena i ets dona, però si no és el cas, t’ajudarà a empatitzar amb les dones madures del teu voltant, i això, creu-me, sempre és un bon propòsit.

Més informació:

• Nora Ephron a les Biblioteques
• Nora Ephron a la Viquipèdia

Recomanat per Ruth Coderch Matas. Bib. Les Escoles Velles. Aiguafreda. 

"Chiaroscuro", d'Elio Quiroga, és una elecció segura per als amants del thriller sobrenatural. Ambientada en una Ciutat del Vaticà en penombres, enmig d'una tempesta perpetua, aquesta novel·la ens submergeix en un món on la fe no és suficient per enfrontar-se als fenòmens paranormals. La trama se centra en l'esforç desesperat de dos personatges, Amadeo i Livio, per resoldre aquests misteris, en una carrera contra el temps, on fins i tot el Papa sembla perdre la raó mentre una cadena de suïcidis inexplicables es van succeint al llarg de la ciutat. El llibre és una hàbil barreja de thriller i terror, amb una narrativa absorbent i un ritme ben pautat, junt amb una ambientació precisa d'un món de tenebres, que subverteix el gènere, fent un homenatge als terrors abissals del mestre Lovecraft. Quiroga, escriptor i director de cinema, es garantia a l'hora de teixir una narrativa fosca i immersiva i ens ofereix una lectura que no només fa volar les pàgines amb un ritme frenètic, sinó que també sap fer reflexionar sobre temes com la fe i la crisi espiritual.

Més informació:

• Elio Quiroga a les Biblioteques
• Primeres pàgines

Recomanat per Bib. Caldes de Montbui. 

Amb la publicació de la trilogia configurada per "La Bíblia valenciana" (1955), "És hora de plegar" (1956) i "Un crim al Paralelo" (1960), Rafael Tasis (1906-1966) va convertir-se en un dels pioners de la novel·la de trama policíaca en llengua catalana. Ambientades totes tres a la Barcelona de pre i postguerra, les novel·les destaquen, sobretot, pel seu to de quotidianitat i per la seva ambientació urbana; un realisme, aquest, que Tasis intentava reflectir habitualment a la seva novel·lística. Interessant també la parella de protagonistes de les tres novel·les, són tant diferents com prototípics: el comissari Vilagut és imatge dels investigadors racionals de la novel·la policial britànica, alhora que el periodista Caldes està molt a prop del tarannà dels detectius de les novel·les negres nord-americanes.

Més informació:

• Rafael Tasis i Marca a les Biblioteques
• Rafael Tasis a la Viquipèdia
• Rafael Tasis a l'AELC  

Recomanat per Nacho García Morcillo. Bib. Joan Margarit. Sant Just Desvern.

La cita o la història d’una polla jueva. La Sarah és una noia alemanya que decideix operar-se per fer un canvi de sexe. Tot el relat és un monòleg-discurs de la protagonista i alhora narradora dirigit al cirurgià Doctor Seligman, jueu.

Mentre roman estirada i el metge li explora la vagina, la Sarah va explicant, divagant, confessant (fent un ús adient i exquisit del sarcasme i la provocació) i traient tots els temes que durant tants anys li havien causat por, vergonya, neguit i excitació.

“No sap el tems que vaig trigar a adonar-me que el meu nom no era el meu nom, doctor Seligman; que quan no reaccionava, a la guarderia, no era per mandra, sinó perquè instintivament ja sabia una cosa que després vaig oblidar. Que simplement no podia identificar-me amb aquell nom, un nom de noia, de dona, de femella, un nom d’algú que tenia vagina. Aquella bestiola que tenia entre les cames i que tantes vegades era com un llimac. Encara ara em puja una esgarrifança, quan em diuen Frau, o senyora, o senyoreta.”

Durant la lectura del llibre, coneixem amb primera persona tots els pensaments d’una persona que mai s’ha sentit identificada amb el seu sexe, empatitzant amb el lector que coneix en tot moment el procés de transformació del protagonista.

La lectura va dirigida tant als lectors adolescents com adults. L’originalitat de l’ús del monòleg en tota la narració la fa atractiva. El llenguatge, vocabulari i registre és molt directe, desenfadat i fa que la lectura sigui fresca i senzilla.

Recomanat per Bib. Ramon Vinyes i Cluet. Berga.

Nonesuch Records llança Ghost Song, el debut de la cantant i compositora Cécile McLorin Salvant. Ghost Song inclou una barreja diversa de set originals i cinc interpretacions sobre temes de fantasmes, nostàlgia i anhel. Cécile McLorin Salvant, becària MacArthur 2020 i guanyadora de tres premis Grammy, és una cantant i compositora que aporta una perspectiva històrica, un renovat sentit del drama i una comprensió musical il·luminada tant als estàndards del jazz com a les seves pròpies composicions originals.

Recomanat pel Prestatge de música.

Hi ha professors que imparteixen una matèria de manera objectiva, i només de tant en tant es deixen anar, amb alguna anècdota que sorprèn els alumnes. D'altres, com Jordi Llovet, són els que parlen sempre del que volen, amb absoluta llibertat, i només de tant en tant introdueixen alguna informació pertinent a l'assignatura que imparteixen. També Goethe fa servir la seva novel·la per parlar del que vol, i tot el que explica com a part de l'acció és més aviat superflu, no té veritable importància. Igual com en un poema no és mai tot poesia. Que si algú mor, l'altre s'enamora o desapareix, això no és pas el que ens du a adquirir més saviesa, que és el que Salvador Oliva diu que ens passa, per exemple, en acabar de llegir un poema, si ens ha arribat.

De la mateixa manera, diu Goethe en aquesta novel·la: "Cadascú té la llibertat d'ocupar-se d'allò que l'atreu, del que el fa content, del que li sembla útil, però el veritable objecte d'estudi de la humanitat és l'home" (235). Sobre això: pots estudiar química tant com vulguis, però l'únic que et servirà per viure són els estudis literaris, perquè en la literatura hi ha la veritable saviesa, allò que no s'aprèn mai "empollant", sinó amb la passió, el ser despert.

Tant és així, que aquesta novel·la inclou directament una sèrie d'aforismes, en els diaris de l'Ottilie, la protagonista, absolutament ben trobats, obra del geni de Goethe. Els que més m'han arribat: "Davant dels grans mèrits d'un altre no hi ha cap altra salvació que l'amor" (214) i "Veure tractar el que és difícil amb facilitat ens permet albirar l'impossible" (215).

La traductora d'aquest llibre, Carlota Gurt, diu que Goethe afirmava que fa falta de llegir aquesta obra fins a tres vegades fins a entendre-la. Aquest títol tan atractiu que prové justament de la química de la qual parlàvem, per cert, en fer referència a l'atracció entre els elements, una metàfora de l'atracció en les relacions humanes, és molt potent. Es tracta de "les afinitats espirituals o anímiques" (69-70), sobretot. Però en destacaríem aquesta frase: "Les afinitats es tornen interessants quan provoquen separacions" (70). S'hauria de recordar el que explica una biografia de Goethe sobre tots els enamoraments que va tenir fins que no es va casar: sempre s'enamorava de dones casades o noies amb xicot. La famosa Carlota a Weimar de Thomas Mann.

Sobre això de les separacions: Alberoni afirma a Enamorament i amor que l'enamorament prové sempre del trencament, sigui respecte a una altra parella, respecte a la nacionalitat o l'estatus social o, en el cas de Romeo i Julieta, la rivalitat entre dues famílies.

El que veritablement costa d'entendre d'aquesta novel·la, allò que la fa misteriosa, i per això mateix valuosa, és el joc de parelles amb el qual juga l'autor, la A i la B amb la C i la D de la pàgina 73. Perquè d'entrada sembla que hi és tothom d'acord, però en un moment donat les convencions surten a la superfície, i a partir d'aquest moment tot es complica. Però, "Sí, si algú hagués retingut un dels dos a l'extrem més allunyat de la casa, l'altre s'hi hauria anat acostant per si sol, de mica en mica, sense ni proposar-s'ho" (310). Com en les afinitats electives entre els elements, en definitiva.

Aquesta novel·la seria exactament igual que una gran simfonia, que té aquell tros que t'atrapa, l'arbre que deia Kundera que destaca al costat de la gespa, el farciment més irrellevant, per molt que soni fort, i és que en aquesta obra hi passen coses fortes. D'un veritable clàssic, un monstre de les lletres, immortal, a Alemanya.

GOETHE, Johann Wolfgang von. Les afinitats electives. Editorial Alpha: Barcelona, 2023

Recomanat per l'Helena Bonals. Bib Tecla Sala. Hospitalet de Llobregat

Ara que ve el bon temps i les vacances, fer un cim pot ser una molt bona opció per fer esport, oci i salut.

En aquest llibre trobareu 50 ascensions fàcils pel Pirineu Català que van des del Puig Neulós amb 1.257 metres d’altitud fins al Pic de Posets, amb 3.369 metres.

Les 50 rutes son molt completes amb les fitxes tècniques, mapes, fotografies, informacions pràctiques i els itineraris molt detallats. Manel Figuera, autor del llibre, és un amant de la muntanya i escriptor de novel·la, poesia, narració curta i altres llibres sobre grimpades, excursions o itineraris pel Pirineu.

Recomanat per Berta Cama de la Bib. Esteve Paluzie de Barberà del Vallès

Després de l’intercanvi de correus electrònics, una escriptora convida una fotògrafa, vint anys més jove que ella, a una casa davant el mar a Altafulla per tal que li faci fotos de cara a l’edició de la novel·la que està escrivint, “La seducción”. En un principi, l’estada és fa estranya, ja que l’amfitriona manté la distància i no vol fer-se els retrats. Res és el que s’imaginava la fotògrafa, atreta sexualment per l’escriptora i que està en permanent espera d’un primer pas que li doni la confiança de materialitzar la seva fantasia. Però la distància entre elles va creixent sobretot amb l’aparició de la Greta, amiga de l’escriptora i amb qui comparteix una intimitat ambigua.  La repressió del desig sexual farà que l’ansietat vagi en augment i la contenció sigui dolorosa per ambdues parts en no trobar el camí ja que els tempos són ben diferents.

L’autora proposa un joc de miralls entre el llibre que escriu el seu personatge i el que ha escrit ella mateixa, un joc que té paral·lelisme amb el de la seducció. El camí de la seducció pot proposar diferents camins: satisfer un desig o iniciar un amor.

El joc de la seducció i de la fantasia sexual es traspua durant tota la narració a l’igual que la presència dels dos tempos vitals: el d’una dona madura i el d’una dona vint anys més jove. Una història sobre el poder de les imatges en el desig i la potència sanadora de la tendresa.

Recomanat per Carme Parrillas. 

Dones i Feminismes i LGTBIQ+. Biblioteca Joan Oliva i Milà. Vilanova i la Geltrú. 

Ja fa temps que les novel·les gràfiques i còmics ens expliquen, de manera autobiogràfica o inventada, les vicissituds dels protagonistes en la presa de consciència de la seva sexualitat.  Eleanor Crewes ens ofereix la seva primera novel·la gràfica on expressa un procés que, més que d’acceptació de l’ homosexualitat, és un descobriment gradual. Perquè ella no ho tenia tan clar! Educada en un ambient “inconscientment heterosexual”, alguna cosa la remou mentre s’endinsa en l’adolescència.

A diferència d’altres testimonis, Ellie no ho veu tan clar des de petita. No identifica els signes. Li agraden alguns nois, vol tenir un xicot. Li costa dir-se lesbiana. A diferència del títol original “The times I knew I was gay”, a Espanya fa referència a aquell amagatall del qual se suposa hom ha de ser conscient de ser-hi, per voler-ne sortir. Estava Ellie dins l’armari? Ella creix en un ambient que no és expressament anti-gay, però naturalitza com el que més l’heterosexualitat, de manera que no es reconeix com a tal fins passada l’adolescència.

El dibuix a llapis en blanc i negre té un estil naïf que reafirma la tendència del còmic d’ara: que no cal tenir un ple domini de la tècnica per a expressar allò que vols dir. Amb una sorprenent referència a la marca de grafits que es fan servir, és una solvent història d’una xicota lesbiana a qui costa, molt més que a d’altres, entendre qui és i què li passa. No tots veiem els camins a la primera, ni a la segona, ni a la tercera. Quan descobreixes qui ets, saps feliçment com vols recórrer els camins que trobaràs.

Recomanat per Eva Solé.

Dones i Feminismes i LGTBIQ+. Biblioteca Joan Oliva i Milà. Vilanova i la Geltrú. 

Per què ha tingut Aristòtil una influència tan sorprenent en el món? Quines són les seves idees clau i què pot ensenyar-nos encara avui?

Avui pot resultar difícil comprendre plenament la sorprenent influència en la ciència, l',ètica, la política, la lògica i l'estètica.  No obstant això, les seves observacions sobre el món i les seves reflexions sobre la naturalesa del coneixement van establir les bases de tota ciència empírica. Sigui el que sigui que ens preocupi o interessi, és gairebé segur que Aristòtil digués una cosa extremadament intel·ligent sobre aquest tema. El seu estudi del pensament racional va donar lloc a la lògica formal, pedra angular de la recerca filosòfica; el seu examen de les ciutats-estat gregues va inaugurar la ciència política; i la seva anàlisi de l'art dramàtic continua sent un pilar dels cursos de literatura a tot el món. L'aclamat filòsof John Sellars ens embarca en un viatge a través del pensament d'Aristòtil, fent reviure amb entusiasme les seves idees clau i demostrant que la capacitat de curiositat del cèlebre filòsof continua oferint-nos a tots una visió de la vida més plena. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Ana Oncina (Elda, 1989) és coneguda per les divertides aventures de Croqueta y Empanadilla (La Cúpula, 2014); no obstant, en les seves darreres obres, la seva labor com a vinyetista d’èxit ha anat evolucionant cap un estil més proper al manga. Una influència que es deixa notar en el seu últim còmic Planeta i en el qual ens presenta la història de la Valentina, una ceramista que viu amb la seva gossa en una cabana enmig del bosc allunyada del brogit del món. La seva existència transcorre plàcidament entre passejades per la natura i visites al petit poble del costat de casa per comprar llibres i veure els seus amics.

Un dia, en una d’aquestes visites, coneix l’Ane, una jove publicista amb la que començarà una relació sentimental. Per les nits, però, la Valentina ha començat a somniar una vida ben diferent situada en un futur llunyà on les diverses catàstrofes mediambientals han portat a la humanitat a migrar a un planeta anomenat Nebulón; aquí la gent viu en parella vinculades a una IA en apartaments aïllats i l’únic contacte amb la resta d’éssers humans té lloc a través de dispositius de realitat virtual. En aquest escenari Val3 i An7 tenen una relació que ha entrat en crisi des de que la Val3 ha començat a somniar amb una altra existència en la qual no s’ha de connectar per viure experiències o veure als seus amics. D’aquesta manera ens trobem amb dues històries d’amor que es van entreteixint i complementant. Dues dimensions del relat que contrasten no només argumentalment també gràficament: mentre que la cabana del bosc ens situa en un univers de colors càlids amb l’ús de tonalitats marrons i ocres per donar vida un refugi de descobriment i romanç, l’apartament a l’espai està dominat per colors freds, blancs i grisos que accentuen la sensació de soledat i tristesa del final de l’amor. El domini tècnic i estètic d’Oncina també queda reflectit en la forma de jugar amb la composició i els plans dins de la pàgina amb una execució de traç net i sobri, que li permet mantenir la tensió del relat i posar de manifest una quotidianitat d’emoció continguda al llarg de tota la lectura.

Planeta és una obra de ciència ficció que reflexiona sobre el present en un moment en què la tecnologia ocupa cada vegada més terreny de les nostres vides. La pèrdua dels lligams, dels sentiments i la creixent incapacitat de veure als altres, la possibilitat de perdre’ns en el desconcert que implica tot això, com a rerefons d’una història d’amors i soledats.

Més informació:

• Ana Oncina a les Biblioteques
• Pàgina web oficial

Recomanat per Mònica Rodríguez Gallardo. Bib. Jaume Perich i Escala. Premià de Dalt. 

La reinterpretació del mite de Medusa. Era Medusa un monstre? Va ser Perseo un heroi? No pas, en aquest còmic d'André Breinbauer.

Medusa i Perseo, segons André, trenquen amb els estereotips en el seu còmic. Medusa no és la criatura venjativa tradicional; és una doble víctima dels déus, abusada per un i castigada per un l'altre. Perseo, en canvi, és presentat com un nen manipulat pels poderosos.

La novel·la gràfica destaca pel seu format innovador que permet ser llegida en totes dues direccions, entrellaçant les històries de Medusa i Perseo. Aquest enfocament simbolitza la dualitat dels seus destins. A més, la perspectiva feminista del mite garanteix que el còmic es diferenciï fonamentalment d'altres interpretacions de la història de Medusa.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Padualand és el retrat d’uns joves d’una ciutat de la perifèria d’Itàlia. Son treballadors  que passegen les seves esperances o frustracions per un entorn urbà, civilitzat però alhora hostil i precari. Són Irene, Fabio, Giulia, Càtia, Andrea, Chiara, Nico…. Tots es troben a la festa de graduació de la Càtia.

Vila descriu amb habilitat tots els recursos i relacions entre ells. Relacions que poden ser tòxiques, limitadores però que poden canviar i evolucionar, inclús intercanviant-se. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La peripècia vital i intel·lectual de quatre dones que van deixar empremta en la filosofia, en uns temps en què estava dominada pels homes.

Oxford, 1 de maig de 1956. En la solemnitat de la Biblioteca Bodleiana, el claustre de la universitat s'ha reunit per a decidir si se li concedeix un honoris causa a l'expresident dels Estats Units Harry, S. Truman. Una de les persones presents, la filòsofa Elizabeth Anscombe, s'oposa amb vehemència, perquè considera que aquest reconeixement no ha de concedir-se a qui, en ordenar el bombardeig d'Hiroshima i Nagasaki, va ser culpable de la mort de milers d'innocents.

La filosofia de l'època  havia virat cap als mètodes analítics i científics del positivisme lògic. Ella  i els seus col·legues i amigues a Oxford Philippa Foot, Iris Murdoch i Mary Midgley, sota l'impacte de la Segona Guerra Mundial, van considerar que la filosofia havia d'afrontar de nou les grans preguntes ètiques: què és moralment correcte? Quins principis morals hauríem de seguir? Existeix un criteri objectiu de moralitat?

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

 

Després de fer una investigació sobre els orígens de la seva família, Aritzeta escriu aquesta novel·la. Explica la munió de nenes, dones que han treballant teixint el fil durant anys i anys. Aquesta novel·la en vol recuperar els noms i les veus.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Western neopulp ambientat al sud-oest americà en un futur apocalíptic no gaire llunyà, on l’estat és feixista i censurador i hi ha hagut un retrocés tecnològic. El relat comença quan Esther, fugint d’un matrimoni no desitjat després que la dona que estima ha estat condemnada a la forca, s’uneix a un grup de bibliotecàries que travessen el desert recorrent els pobles aïllats per dur l’espurna de la cultura a un món en guerra i repressiu. Aviat descobrirà que les bibliotecàries no només són dones sensates que treballen per l’estat repartint materials autoritzats. Iniciarà un emocionant viatge a través del perillós vell nou oest, que també significarà un viatge interior cap a l’acceptació d’ella mateixa i sobretot d’acceptació de la idea que persones com ella poden tenir un final feliç.

Se buscan mujeres sensatas explica una història plena de personatges queer que lluiten per la llibertat i els seus drets, amb escenes d’acció i aventures.

Nominada al premi Hugo i Locus, de ciència-ficció i fantasia, aquesta obra explora, malgrat la distopia, idees com que es pot trobar la felicitat, l’amor i l’estabilitat a una vida no normativa o que, de vegades, la pèrdua no suposa la fi d’una vida.

La ciència-ficció i la fantasia permeten, des de la narrativa, ampliar els límits del que és imaginable i trencar les idees que conformen l’statu quo imposat per la majoria. Potser per això podem dir que, prenent el relleu d’autores com Ann Bannon, aquesta obra encoratja a la defensa de la igualtat i el respecte per les llibertats personals, la qual cosa sembla tan necessari ara com fa mig segle, si tenim en compte que en aquesta dècada un altre llibre de l’autora, "When We Were Magic", ha acabat a un llistat extens de llibres que devien eliminar-se de les biblioteques de les escoles públiques a tot l’estat de Texas.

Recomanat per Cristina Bru Sanchez. Bibliobús Cavall Bernat.

El Tito Gil torna al seu poble de la serra de Madrid, després una llarga carrera artística als escenaris de la capital i de mig món.  Passat un temps, proposa fer una gran representació per atraure el turisme al poble. És una oportunitat a la qual tothom del poble hi vol participar davant del despoblament gradual. 

Es  tria l'obra i es reparteixen els papers. Tito Gil será el galan protagonista, d'acord amb la seva notorietat. Només cal  una gran actiu que estigui a l'alçada de l'heroi. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Puntí en aquesta novel·la ens descriu la vida de Xavier Cugat, músic, director d’orquestra, pero especialmente optimista i que volia ser feliç  i famós a qualsevol preu i en qualsevol ocasió. L’acompanyem a Nova York , a Hollywood, a l'Havana i  a l'hotel Ritz de Barcelona. Així, al llarg de tot un segle turbulent i fantasiós, llegim les peripècies de dos homes que van ser amics potser per conveniència, en un joc de miralls en què la imaginació conviu amb la voluntat de ser immortal, etern.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Lemaitre continua la seva saga, amb un estil directe i realista que recorda Balzac i Pérez Galdos, i on prenen vida múltiples personatges sobre la França de debò. Aquesta vegada l’entorn és rural i passa als anys 50.

Els germans Pelletier han arribat a París, procedents del seu Beirut natal. A l’ Helene el Journal du Soir li encarrega un reportatge sobre Chevrigny, un poble rural francés. Allà descobrirà el drama de les persones que son expulsados de les seves cases. Ella no quedarà diferent davant d’aquest fet.

Mentrestant, els seus germans viuen  a París: en Francois, també periodista, investiga sobre la identitat veritable d’una persona. El germà gran, en Jean, viu angoixat per la seva dona Geneviève, i intenta fugir de la justicia.

*Recomanat per al Xarxa de Biblioteques Municipals 

Sudàfrica és un país únic per la seva natura, parcs naturals i història. El Parc Nacional Kruger  compta amb 20.000 m2 de reserva natural on conserva la fauna i vegetació autòctona de la zona: lleons, girafes, rinoceronts...un paradís pels safaris fotogràfics.

Ciutat del Cap, la capitat, és un ciutat cosmopolita i multicultural on es pot veure la història del país i es pot visitar la presó on va estar Nelson Mandela. I si us voleu relaxar, podeu anar a les platges de sorra blanca.

Hi trobareu informació imprescindible per viatjar a Sudàfrica: monuments, recomanacions d’allotjaments, restaurants i llocs d’oci., També inclou informació practica sobres transports, horaris, entre altres. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El regne de Butan, situat a l’Himalaia, era inaccessible als viatgers fins el 1974. Després de la Covid, es va tornar a obrir al setembre del 2022. Restringeix el turisme per poder preservar la seva cultura i  natura, un veritable tresor de la biodiversitat amb els seus boscos i els seves cims.

És conegut com el País més feliç del mon i a la seva constitució estableix que la felicitat dels seus habitants és el millor índex del Producte Nacional Brut. Els seus habitants desprenen optimisme i amabilitat  i mantenen la fe budista. El país té un gran nombre de temples i convents budistes que conviden a aturar-se i reflexionar.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Lilith luapo desperta en una nau espacial oankli, la raça alienígena que va salvar a la humanitat de l’extinció després que la Terra quedés destruïda a conseqüència d’una guerra nuclear. Aquests éssers han mantingut a Lilih i a altres supervivents adormits en animació suspesa durant segles. Ella serà l’escollida que guiarà als seus de tornada cap al seu propi planeta, dominat per la natura més salvatge, per tal que aprenguin a viure en ell i què es converteixin en la llavor d’una nova nissaga. Però l’intercanvi té una particularitat: la seva descendència no serà humana, o no exactament.

La estirpe de Lilith és una epopeia interplanetària que va convertir a Octavia E. Butler en un mite. Xocs culturals, xenofòbia, llibertat d’elecció, manipulació genètica, mestissatge, pèrdua d’humanitat, la sexualitat, la difícil convivència o coexistència o la tendència a l’autodestrucció dels humans són els temes que travessen aquesta extensa trilogia.

Octavia E. Butler (1947-2006) va ser la gran dama de la ciència-ficció estatunidenca, i la primera escriptora negra de gènere. L’any 2000 va ser guardonada amb el PEN Lifetime Achievement Award per la seva trajectòria. El 2021 la Library of America ha inclòs a l’autora al cànon de la literatura nord-americana. De la seva obra destaquen Parentesco, Hija de sangre y otros relatos i La estirpe de Lilith. Més enllà del gènere, les seves obres es llegeixen des de les perspectives teòriques del racisme, l'afro futurisme, el feminisme i la teoria queer.

Recomanat per Toni Martos. Biblioteca de Viladecans.

Novel·la de culte publicada l’any 1980 i traduïda per primera vegada al castellà el 2022. La història està ambientada a una Terra postapocalíptica on han passat segles i tot ha esdevingut trist i lúgubre. Els robots treballen i s'han perfeccionat a un gran nivell. Les conductes humanes són regulades, les relacions dirigides i supervisades pels robots seguint uns codis de cortesia que els aïllen emocionalment i físicament. L'addicció als narcòtics i la tecnologia és tan gran que la humanitat ha oblidat la creativitat, l'art, l'escriptura de llibres, el sexe... La gent opta pel suïcidi. En aquest escenari, tres personatges es troben: un superrobot no programat per a morir, un home que ha après a llegir veient pel·lícules mudes i una dona que viu a contracorrent i encara té inquietuds. Malgrat la pèrdua de l'esperança, dels records, de la curiositat, de la lectura i el contacte físic, l’autor ens troba un espai per a la redempció i el renaixement. Planteja temes morals universals amb gran profunditat i ens recorda la importància de la lectura: l'obra dels nostres avantpassats és el nostre origen, les nostres arrels, la terra que trepitgem.

Walter Tevis (1928, California) va ser un gran novel·lista i escriptor de relats. És autor de la història "The big hustle" en què es basaria la pel·lícula de El buscavidas, també de El hombre que cayó a la Tierra o Gambit de dama, entre d'altres. Tres grans històries portades al cinema amb èxit. Va ser professor de Literatura anglesa i escriptura creativa entre els 60 i 70 a Ohio. Va ser aleshores quan, adonant-se que el nivell literari dels alumnes havia baixat considerablement, va tenir la idea per desenvolupar aquesta història.

Recomanat per Toni Martos. Biblioteca de Viladecans.

Batiste barreja la seva formació en música clàssica, la pertinença a una saga musical i la incorporació de la música popular negra de manera magistral. El currículum de Batiste, amb només 37 anys, inclou varis Grammy i Oscar, i es pot afegir el de griot de la música popular. El músic es transforma en Bily Bob Bo Bob (àlies B4) un locutor que ens va presentant els temes de l’àlbum com si estiguéssim sentint una emissora de ràdio. I ho fa amb tota una amalgama d’estils musicals que fan honor al títol del disc, amb col·laboracions venudes de tot el mapamundi: Lil Wayne, Native Soul, Lana Del Rey, Fireboy DML, J.I.D i el seu pare, Michael Batiste, entre d’altres.

Mentre gravava l’àlbum operaven la seva dona d’un trasplantament de medul·la i “Butterfly” està dedicada a ella. Un disc ple d’emocions, alegria, bon rotllo i una amalgama de ritmes que fan de l’àlbum una veritable emissora de ràdio de músiques del món. Impossible deixar l’emissió a mitges.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Un disc atemporal de la banda de Josh Homme que aspira a convertir-se en un clàssic del hard rock. Després d’uns anys d’estabilitat, les reines de l’edat de pedra han sabut mirar al passat i recuperar el ritme de blues de “Lullabies to paralize” i l’obscuritat de “Like Clockwork” amb una frescor inusual, sense deixar de banda els seus riffs, i uns arranjaments vocals impecables a càrrec de Homme. No sabem si les desgràcies de la seva vida personal i la pèrdua de Mark Lanegan i Taylor Hawkins, han inspirat unes lletres farcides de despit i buit existencial. El que sí que sabem és que la banda es troba en estat de gràcia i que espera el merescut reconeixement de pujar al pòdium del rock.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

D’un temps ençà ha proliferat l’aparició de llibres d’història o biografies plantejades com si fossin novel·les d’intriga. És una manera més ágil de conèixer fets històrics, tot garantint la rigurositat del que s’explica, i sense les llicències narratives que a vegades es prenen les obres de ficció basades en fets reals (tot i que també està bé que sigui així, perquè al cap i a la fi són ficcions).

“El maestro de la fuga”, doncs, no es basa en la Història sinó que ens explica la Història. En concret, la de Rudi Vrba, un jueu eslovac (txecoslovac a l’època) que al 1942, amb només 17 anys, va ser deportat a Auschwitz. El mateix drama que van patir milions de persones en aquest i altres camps de concentració nazis, però la particularitat de la vida de Vrba és que va ser el primer pres que va poder escapar d'aquell infern i donar testimoni del genocidi que s'estava duent a terme.

Tot i que us pugui semblar que us he fet espòiler explicant que va poder fugir, us garanteixo que tot el que envolta aquest terrible episodi de la vida de Vrba és encara més interessant que aquesta relativa incògnita. 

A més, li podreu posar cara i ulls al protagonista i a altres persones que apareixen al relat, donat que el llibre conté diverses pàgines amb fotografies.

Més informació:

• Jonathan Freedland a les Biblioteques
• Jonathan Freedland a la Viquipèdia
• Entrevista

Recomanat per Arnau Espinach. Bib. Joan Pomar i Solà. Sant Esteve Sesrovires. 

Ens trobem a Berd, un poble del nord-est d’Armènia. Tot comença quan mor en Simon, el marit de la Melània, als 80 anys després d’una vida llarga i intensa.
Al voltant del seu taüt també hi són les dones que en Simon va estimar: l’Elisa, la Sussanna, la Sofia i la Sílvia.

A través de quatres històries, que es poden llegir independentment, però que formen un tot, coneixerem la vida d’aquestes dones que no ho han tingut gens fàcil. Són històries que ens parlen de l’amor en tot el seu sentit, de la misèria, el patiment però que, alhora, ens conviden a l’esperança i a la vida.
El mar terra endins és una novel·la encisadora, tendra, agradable de llegir, que ens fa estimar els seus personatges i que ens acompanya després d’haver-la llegit.

Nariné Abgarian,  escriptora d’origen armeni, ja ens va demostrar amb l’anterior novel·la, I del cel van caure tres pomes, la seva gran capacitat per explicar històries i fer-nos viatjar a una realitat tan llunyana.

Més informació:

• Nariné Abgarian a les Biblioteques
• Nariné Abgarian a la Viquipèdia

Recomanat per Marta Salas. Bib. Mercè Rodoreda. Sant Joan Despí. 

Aquesta novel·la va ser publicada per capítols al diari  Il tempo.
Maria Maddalena, la mare, és una pobra serventa vídua que fa sacrificis per fer estudiar el seu fill Paulo, i poder-lo enviar al seminari. Torna al seu poble, un poblet de muntanya, maleït pel dimoni segons la mentalitat supersticiosa dels habitants. Quan el fill cobreix la vacant del capellà, viu una època feliç, fins que descobreix la relació clandestina que el fill té amb una dona del poble. Aleshores, comença el conflicte.

La mare és una novel·la que parla de passions, de conflictes interns, de dolor, del destí,  de la lluita entre el bé i el mal, del pecat i la culpa, del sentiment religiós, de la soledat,  temes recurrents en la novel·lística de la Deledda.

" Trovaba injust que Déu li enviés un dolor així. I una altra vegada reconstruïa el seu pobre passat, buscant i buscant entre els seus dies per trobar-hi la llavor del mal present: i tots els seus dies eren allà, a la seva falda, durs i purs com les denes del rosari que els seus dits tremolosos palpaven. "

Més informació:

• Grazia Deledda a les Biblioteques
• Grazia Deledda a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Pompeu Fabra. Torrelles de Llobregat. 

W. Somerset Maugham  va ser novel.lista, dramaturg i escriptor de contes i és considerat un dels escriptors més populars de la primera meitat del segle XX. Es va graduar com a metge, però l’èxit de la seva primera novel.la Liza de Lambeth (1897), el va fer decidir a dedicar-se a la literatura i al 1908 ja va obtenir un gran èxit amb les seves obres de teatre.Va ser un gran viatger recorrent Europa però  enamorat especialment de l’Orient . Durant la Primera Guerra Mundial va treballar com a agent secret i va viure al sud de França on es va establir fins a la seva mort. 

La trama d’aquest conte ambientat a Malàsia es va inspirar  en un fet real que va succeir l’any 1911 i per aquesta raó els seus compatriotas es van escandalitzar en el seu moment. La història s’inicia quan el senyor Joyce que pertany a un important bufet d’advocats, rep la visita del seu amic Robert Crosbie, propietari d’una plantació perquè la seva dona, la Leslie, ha estat acusada d’assassinat. Es tracta, en principi, d’un assassinat en defensa pròpia, però l’aparició d’una carta posarà la dama en perill ja que podria ser condemnada a mort.

Gràcies a la compra de la carta, es resol el cas en favor de la dama. Aquest conte és un exemple de la percepció que tenia l’escriptor de la societat hipòcrita en què vivia on les convencions socials  regnaven per sobre de la vida de les persones.

La història va ser portada al cinema i al teatre en diverses ocasions amb molt d’èxit, especialment la versió cinematográfica de la mà de William Wyler l’any 1940 amb la gran Bette Davis com a protagonista i una banda sonora magnífica de Max Steiner.

Més informació:

• W. Somerset Maugham a les Biblioteques 
• W. Somerset Maugham a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Josep Roca i Bros. Abrera. 

Voleu comprovar que passaria si la teoria quàntica esdevé realitat amb un avió de passatgers? Un avió que entra en una tempesta i quan surt aterra amb normalitat, i tres mesos més tard el mateix avió amb els mateixos passatgers que demana permís per aterrar en el mateix aeroport...

Aquesta és la base argumental d’aquesta novel·la, però res més allunyat de la física. Universos paral·lels sí, i la coincidència de persones amb elles mateixes en el mateix moment i en el mateix espai. Un relat trepidant on el text no té uns protagonistes principals, sinó que es dona veu a alguns dels passatgers, un assassí, un músic, una advocada... un dels passatgers fins i tot és un alter ego de l’escriptor. L’escenari, Nova York, i els serveis secrets que no s’expliquen el què ha passat.

Un argument de ciència ficció que serveix per conèixer més com som i com ens relacionem. A la trama es deixen entreveure sentiments, mentires polítiques, la poca realitat de les xarxes socials, el masclisme, i com la situacions que poden semblar còmiques i així ho fa semblar la ironia de l’escriptor, algunes vegades poden esdevenir perilloses.

Hervé Le Tellier és matemàtic de formació, i periodista, d’aquí la seguretat amb la que ens fa absolutament creïble un argument en principi molt allunyat de la realitat. Ha escrit algunes obres breus de caràcter humorístic i col·labora amb diferents mitjans satírics francesos i també a France Culture.

El llibre va ser mereixedor del premi literari Goncourt l’any 2020, el més prestigiós de França dotat només amb 10 euros, però que garanteix unes vendes de centenars de milers d’exemplars. El guardó només es pot donar una vegada a un mateix escriptor. I el jurat el formen 10 grans escriptors francesos. El premi va ser creat per l’escriptor francès Edmond de Goncourt a finals del segle XIX, originari de la població de Goncourt.

Més informació:

• Hervé Le Tellier a les Biblioteques
• Hervé Le Tellier a la Viquipèdia
• Entrevista
• Académie Goncourt

Recomanat per Bib. Valentí Almirall. El Papiol. 

A la Biblioteca hi trobarem un munt de llibres. També hi trobarem guies de viatge per planejar els nostres viatges. A ‘Rutas con niños: Picos de Europa’ trobarem un munt de rutes i consells per descobrir Picos de Europa en família. Idees per excursions, informació sobre la fauna i flora, activitats per fer a la zona i tota mena de consells!

Seguint l’estil d’una guia de viatges o de muntanya, els autors, àvids viatgers, han creat una sèrie de guies dirigida a famílies amb ganes d’explorar l’entorn natural de la península. Fàcil d’usar i consultar, també està pensada per a ser llegida pels nens.

D’aquesta col·lecció també trobarem guies dedicades al Pirineu català i andorrà, el Pirineu francès, aragonès i navarrès, a Guadarrama, Gredos i València.

Mira aquests vídeos d'un dels autors

Adequat per a famílies

Recomanat per la Biblioteca de Pallejà

L’any 2007 Anna Bellsolà va obrir el seu primer forn a la Barceloneta, el Baluard. Coincideix que a la ciutat es reclamava pa de qualitat donada la uniformització i mecanització de molts obradors. Va ser un moment clau i des de llavors els forns Baluard s’han expandit fins a tenir nou espais a Barcelona i s’han guanyat un bona reputació.

En aquest llibre, l’autora repassa la seva trajectòria com a fundadora del forn alhora que ens explica com fer els pans i productes més coneguts que trobareu al Baluard. Amb receptes detallades i consells experts, el llibre convida els lectors a descobrir la satisfacció de fer pa a casa.

Publicat l’any 2019, "Pan" d'Anna Bellsolà explora la màgia i la ciència darrere del pa artesà alhora que ens permet conèixer la història darrere dels forns Baluard i de la nissaga de la que forma part.

Recomanat per la Biblioteca Barceloneta - La Fraternitat

"El meu jo gastronòmic" de M.F.K. Fisher és un llibre de memòries que explora la relació entre la gastronomia i la vida quotidiana. Publicat originalment el 1933 amb el títol "Serve it Forth", aquesta obra ofereix una sèrie d'assaigs que relacionen cuina, cultura i les pròpies experiències personals.

A través d'anècdotes i reflexions, l’autora ens transporta als llocs i moments que han marcat la seva relació amb el menjar. A més, examina temes com la importància del ritual culinari, la connexió entre el menjar i la identitat cultural, i la capacitat de la gastronomia per enriquir les nostres vides.

M.F.K. Fisher es considerada una de les grans escriptores nord-americanes del segle XX i és reconeguda per revolucionar la manera d’escriure sobre el menjar. La seva estada a Dijon, França, marca un abans i un després en la seva carrera la qual consta de més de vint llibres.

"El meu jo gastronòmic" no és simplement un llibre de receptes o un manual culinari; és una exploració profunda de la humanitat a través del prisma de la gastronomia. Cal afegir que aquesta edició consta d’un pròleg de la cuinera Maria Nicolau.

Recomanat per Bib. Barceloneta - La Fraternitat.

Adrià Martínez és un professor que divulga el català des del compte d’Instagram JoAprencCatalà.  En la seva tasca, fa servir trucs, curiositats i aclariments sobre la llengua que permeten millorar-ne els coneixements a totes les persones que el segueixen, sempre des d’una vessant lúdica. També coordina una pàgina web que ofereix programes per aprendre i millorar el català.

Amb el llibre, Clar i català: barbarismes i barbaritats del català i com pots evitar-los, Adrià Martínez trasllada la seva activitat divulgativa a les pàgines impreses.  L’obra recull una sèrie d’incorreccions lingüístiques que fem servir habitualment per la influència que exerceix la llengua castellana sobre la catalana. Són els barbarismes, alguns dels quals els tenim molt interioritzats.

Aquest llibre és una eina útil per a totes les persones que volen millorar en l’ús de la llengua, tot aprenent expressions correctes segons la normativa i més pròpies del català.  A més, la lectura és amena, ja que l’obra incorpora les habilitats que ja feia servir l’autor a les xarxes socials per acostar la llengua d’una forma divertida.

No és excusable, doncs, continuar utilitzant expressions com “hombro” o “enxufe”. Una simple ullada a les pàgines de llibre ens farà descobrir que sempre podem millorar el català que parlem.

Presentació del llibre a Youtube:

Recomanat per Jordi Tena. Biblioteca Sant Adrià. Sant Adrià de Besòs

Les autores dramaturgues catalanes es van enfrontar a grans dificultats durant la postguerra espanyola entre 1939 i 1975 a causa de la censura i la repressió del règim franquista.

Què significava ser una dona que escriu teatre en llengua catalana en el primer franquisme i en els anys seixanta?

Per començar, haurà conegut etapes molt diferenciades que van dels aires renovadors de la República dels anys 20 i 30 on les dones reclamen tenir veu i espais de realitat sociocultural del país, passant per la Guerra Civil Espanyola fins a arribar a la recessió artística i econòmica dels anys 40 i 50 on hi ha una bretxa que trastoca la trajectòria professional i l'educació liberal de les protagonistes d'aquest volum. Fins a mitjan dècada dels 60 no començaran a respirar una atmosfera de canvi que culmina amb la finalització de la dictadura franquista l'any 1975.

Gairebé totes les autores tenen consciència de gènere i pretenen engrandir l'afeblida i proscrita cultura catalana i canviar la situació reservada a les dones: realitzar-se només dins del nucli de la llar lliurant-se en cos i ànima al matrimoni i la maternitat. Per això, combinen l'escriptura amb altres estratègies de culturització, és a dir, exerceixen de periodistes, professores, guionistes, crítiques literàries o cinematogràfiques, bibliotecàries, dobladores, publicistes, conferenciants o investigadores des d'aquests fronts d'acció i amb un ampli ventall de referents ideològics -el record dels ideals republicans, el feminisme d'arrel catòlica i l'activisme sociopolític i els moviments universitaris- les deu dramaturgues d'aquesta antologia coincideixen en el teatre com a altaveu que desgraciadament no totes poden a aprofitar perquè tenen una decisió d'autoafirmació nacional: escriure en català. I escriuen en català des d'una segona condició extemporània: ser dona, un atribut que encara té més pes en uns sectors llavors -i ara- tan masculinitzats com la literatura dramàtica i la creació escènica.

L'inici de la renovació, deixant en un costat les representacions puntuals en els ambients de cambra i de la tasca dinamitzadora dels grups independents, presa forma després de la Fundació de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona (1955-1963) i el Teatre Experimental Català (1962 a 1975) entitats que es mouen en el terreny amateur i que reaccionen en contra de la pobresa intel·lectual de l'oferta comercial d'aquell moment.

La situació política i social del primer franquisme va impedir el desenvolupament normal del teatre català, que va haver de debatre's entre "morir", "partir de zero" o retrobar una tradició teatral infringida per la Guerra Civil, l'exili i la repressió.

El teatre professional en català va estar prohibit fins a 1946 i després es va veure molt limitat per l'estricta censura. Malgrat aquest context advers, algunes dramaturgues van aconseguir estrenar les seves obres, encara que la seva producció no va rebre l'atenció merescuda fins a èpoques més recents. Cal tenir en compte que el teatre català entre 1954 i 1975 només disposava d'un escenari professional que funcionava de manera regular el Teatre Romea.

Recentment, a partir dels anys setanta, amb la recuperació d'algunes llibertats en moments de canvi de règim, es va produir un procés d'institucionalització de la literatura catalana que va permetre un major desenvolupament del teatre. No obstant això, les dramaturgues de postguerra van romandre en gran manera oblidades fins a èpoques més recents, quan s'han començat a omplir les llacunes existents en l'estudi d'aquest període.

Aquest volum és un homenatge a totes aquestes dones invisibilitzades que van escriure, van estrenar o van publicar peces teatrals en llengua catalana entre 1946 i 1965 des d'ideologies diverses, de temàtiques i estructures diferents que ofereixen una mirada lleugerament crítica, evasiva, còmica, d'arrels costumistes o fins i tot experimental per fer-se una idea del panorama i de la situació de la literatura dramàtica, el radioteatre i els escenaris catalans del període de postguerra i les primeres dècades del franquisme. A través dels textos es constaten els múltiples punts d'encontre i les diferències estilístiques entre les creacions d'algunes de les dones que van ajudar a mantenir viva la flama del teatre durant els anys quaranta, cinquanta i els primers seixanta.

Malgrat tenir constància de l'existència, no s'han pogut localitzar determinades obres, però es recopilen aquestes tretze peces teatrals representatives d'aquest període.

• Rosa Maria Arquimbau / Aquella nit de Sant Joan... (1946)
• Cecília A. Mantua / La Pepa Maca (1947)
• Llúcia Bartre /  Qui perd guanya (1948)
• Llucieta Canyà / L'amor té cops amagats (1954)
• Marta Fàbregas / Un pas en fals (1958)
• Joana Raspall / L'ermita de Sant Miquel (1958)
• Mercè Rodoreda / Un dia (1959)
• Maria Aurèlia Capmany / El desert dels dies (1960)
• Maria Novell / Fedra (1961)
• Rosa Victòria Gras / La vigília (1965)

Apèndix

• Rosa Victòria Gras / Mima, la boja damunt la teulada (1953)
• Cecília A. Mantua / La cinglera de la mort (1955)
• Maria Aurèlia Capmany / Dos quarts de cinc (1963)

Més informació

• Actrius, dramaturgues, ballarines...
• Guia Dones de teatre
• Teatre feminista per qüestionar-nos el món

Recomanat pel Prestatge virtual d'Arts escèniques 

Enguany es commemoren els 900 anys de la consagració de les esglésies de Sant Climent i  Santa Maria de Taüll. Dues parades obligades del patrimoni romànic de la Vall de Boí. Però en aquesta Vall hi ha un munt de coses per fer i és per això que avui et volem recomanar aquest llibre per recórrer alguns dels indrets més bells de la Vall i del Pont de Suert, un dels punts clau abans d'endinsar-nos en aquest entorn natural espectacular. 

Judit Mira ens proposa 18 rutes senzilles i aptes per a tothom per gaudir i delectar-nos amb els paisatges muntanyencs de l'Alta Ribagorça. Unes passejades de poca durada i, sovint, amb poc desnivell que tot i així ens permetrà descobrir un paisatge ric i variat mentre resseguim el pas de la Noguera Ribagorçana i del seu afluent, la Noguera de Tor. 

A part, d'aquí uns dies començarà la Festa de les Falles, la festa del foc dels Pirineus que transforma el paisatge nocturn de la Vall i on petits i grans segueixen aquesta bonica tradició al voltant del solstici d'estiu.

I si encara no estàs convençut, et podem dir que també hi trobaràs un Parc Nacional, una destinació Starlight i un parc d'aventures. T'ho deixaràs perdre? No ho dubtis perquè et sorprendrà! 

Més informació a: 

• Vall de Boí
• Consorci Patrimoni Mundial de la Vall de Boí - Centre del Romànic
• Visita El Pont de Suert
• Fem Turisme - El Pont de Suert

A les Biblioteques trobaràs: 

• Vall de Boí
• Alta Ribagorça 

Recomanat per Cristina Freixas Casanovas. Biblioteca P. Fidel Fita d'Arenys de Mar

Llibre fascinant escrit per Jordi Tosas, un alpinista internacional,  que et transportarà a una dimensió inesperada, més enllà de les teves expectatives. Amb una prosa lírica que flueix com l’aigua de la gelera fosa, Tosas ens parla dels seus amics a la muntanya, dels cims estimats i dels referents que han marcat la seva vida. L’àlgebra hi juga un paper fonamental, connectant la natura, el món i l’Univers amb les estructures abstractes de les matemàtiques algebràiques. La intensitat, honestedat i un estil molt directe el convertiran en el llibre de muntanya més rar que hagis llegit. Si encara no t’has adonat de la relació entre l’alpinisme i l’àlgebra, a què esperes per llegir-lo?

Recomanat per Marc Vilallonga. Biblioteca Terrassa Districte 5.

Jordi Milán i Milán és actor i director de teatre català. Des de petit ja va estar vinculat al teatre amateur a la seva Sitges natal. L’any 1980 juntament amb Vicky Plana funda la companyia La Cubana on hi fa les tasques d’actor, guionista i director. Hi ha creat i dirigit tots els espectacles des de l’inici fins a l’actualitat. És ben coneguda arreu de Catalunya i Espanya pels seus característics i originals espectacles que han vist més de sis milions d’espectadors ; en destaquen Cómeme el coco negro, Cegada de amor, Una nit d’òpera, Campanades de boda, Gente bien i Adeu, Arturo. També els programes de televisió Els Grau, Per Cap d’Any, TV3 no fa res, Me lo dijo Pérez, la popular Teresina S.A l’any 1992 a TV3 i un podcast de Teresina S.A a Catalunya Ràdio l’any 2023. La Cubana ha obtingut diferents premis i reconeixements com el Premi Butaca, els premis MAX o el Premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya l’any 1995. El 2021 van organitzar una exposició retrospectiva a Sitges coincidint amb el seu 40+1è aniversari.

Vida de Teresina, biografia autoritzada de les Teresines sorgeix a partir dels podcasts de les Teresines a Catalunya Ràdio. L’editorial Penguin Random House va proposar als creadors de La Cubana de convertir els guions en un llibre per Sant Jordi però van tenir la idea més original que les Teresines escrivissin la seva pròpia biografia. Les germanes Teresina (interpretada per Mercè Comès), Maria Teresa (Mont Plans) i Tere (Sílvia Aleacar) juntament amb el seu germà Tomàs han viscut en tres pisos diferents al barri de Gràcia de Barcelona: al carrer de Sant Lluís, el pis dels avis al carrer de les Tres Senyores i al carrer de Verdi. Amb l’ajuda de l’escriptor Josep Miquel, expliquen les seves d’aventures d’infància i joventut, els seus primers amors, les seves il·lusions i desenganys, els seus pedidos que feien a casa com les postals per encàrrec per Nadal, corones de flors de plàstic pel dia dels difunts o embolicant roses i espigues per Sant Jordi, entre moltes altres anècdotes. També enllacen les seves vivències des de la postguerra fins als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, amb els principals esdeveniments històrics, socials i culturals de Catalunya.

Els quaranta capítols breus escrits de manera cronològica es poden llegir de manera aleatòria. Utilitzen un to molt humorístic i juguen en tot moment entre la realitat i la ficció. La tipologia de personatges de les Teresines són reconeixibles en totes les famílies, han esdevingut un fenomen social i, en definitiva, aquesta biografia és un relat imprescindible que us farà descobrir la Teresina que tots portem dins!

Més informació:

• La Cubana a la Biblioteca Virtual
• Accés als capítols de les Teresines a TV3
• Podcast de ficció “Les Teresines pim pam pum" a Catalunya Ràdio
• Presentació del llibre

Recomanat per Oriol Bras. Bib. Josep Janés. L'Hospitalet de Llobregat

Viola Ardone (1974), llicenciada en Literatura, exerceix com a professora de llatí i italià en un institut. Amb "El tren dels nens" (2020) va aconseguir un èxit sense precedents a Itàlia, on va captivar centenars de milers de lectors, amb la seva publicació a vint-i-cinc països. Amb "La decisió" (2023) ha gaudit d'idèntic reconeixement i s'ha consagrat com una de les grans veus de la literatura italiana contemporània.

"La decisió" té com a protagonista a l’Oliva Denaro, una noia que viu en un petit poble de Sicília, on hi ha totes unes regles que segueix però que no sempre entén, fins que un succés li farà trencar amb aquestes normes. Una decisió que farà canviar la seva història i la de moltes altres. La família la recolzarà? La llei és per a qui té diners?

Sols començar diu: “La dona és com un gerro: qui el trenca se’l queda, això diu la meva mare”. Una lectura que des de les primeres pàgines et captiva per la seva escriptura, per els personatges, que et fa sentir l’escenografia.

Més informació:

• Viola Ardone a les Biblioteques
• Ressenya

Recomanat per Cecília Reifs. Bib. Municipal L'Ateneu. Esparreguera. 

Galaxia Gutenberg (Círculo de Lectores) publica una nova antologia poètica de l’autor mexicà Octavio Paz. Tots els seus llibres de poemes, així com els seus textos, obres teatrals i, fins i tot, il·lustracions apareixen ordenats cronològicament en aquest volum que reflecteix com cap altra l’extensa obra del Premi Nobel de Literatura. 

Llegir l’obra d’Octavio Paz és endinsar-se en la bellesa de tot allò que ens envolta. L’amor que Paz destil·la per la quotidianitat, pels gestos senzills i pel fet artístic es veu reflectit en cadascun dels seus poemes que ens transporten als seus orígens i a la seva sensibilitat per a descriure la vida en el seu estat més pur. Però aquesta antologia va més enllà i ens presenta, també, textos curts i teatrals, que no donen l’esquena a la poesia, sinó que la integren de manera magistral, fent de la seva lectura un viatge ple d’emocions, d’intensitat i de sensualitat, una de les característiques més reconeixibles de l’autor. 
Una delícia que ens acosta a un personatge amb moltes facetes. Poeta, assagista i diplomàtic, Paz esdevé un dels grans personatges de la literatura llatinoamericana.

Més informació:

• Octavio Paz a les Biblioteques
• Octavio Paz a la Viquipèdia
• Biografia

Recomanat per Bib. Cervelló.

L'autora britànica Barbara Pym (1913-1980), és considerada una de les grans autores de la segona meitat del segle XX. Pym ha passat desapercebuda i pràcticament desconeguda al nostre país, fins que Gatopardo Ediciones, ha rescatat la seva obra i ha publicat ja sis novel·les de l'autora, per goig dels lectors que s'apropen a ella per primera vegada, o amb la intenció de llegir-la completa.

"Mujeres excelentes" (1952), retrata la vida quotidiana, anodina, d'un grup de dones, de diferents edats, procedència social i cultural, dones amb idees i diners propis, que es mouen i viuen en el Londres posterior a la Segona Guerra Mundial, on encara hi ha esglésies i edificis mig enderrocades a conseqüència dels bombardejos.
Mildred, la protagonista, és una jove en la trentena, soltera, filla d'un vicari, òrfena, que viu de la seva feina en un establiment benèfic d'ajuda a dones grans necessitades, i que a la tarda col·labora en les activitats de la parròquia. Entre fires benèfiques, mercats de pasqua, col·lectes de Nadal, festivals parroquials, reunions amb el vicari i moltes tasses de te, Mildred passa plàcidament els seus dies.
L'aparició d'uns nous veïns, amb un estil de vida i de caràcter totalment oposats a la Mildred, ocasionarà una petita revolució en els seus costums. Helena, antropòloga, i Rocky, militar, animaran la seva vida i li faran conèixer el món cultural i científic.

L'autora ens retrata a través de Mildred una dona real, amb idees pròpies, dedicada als altres, que sap escoltar, però que toca de peus a terra. Mildred no és cap beata ni puritana. Ella és una dona excel·lent, una dona que fa el que cal fer, sense dubtar-ho ni qüestionar-ho, amb una tassa de te sempre a punt. Mildred no ha tingut èxit en l'amor, i no lamenta la seva situació "solteril". Valora la seva independència, li agrada viure sola.

Tota l'obra està plena de diàlegs amb un humor subtil, i la ironia marca de l'autora, que dibuixen amb detall la vida d'aquestes dones excel·lents; dones normals i corrents, dones austeres, amb ocupacions cronometrades, relacions distants, les dones excel·lents, dones soles, dones d'edat mitjana, que fan coses rutinàries i viuen convencionalment, en una societat anglesa marcada per les relacions veïnals i parroquials, en una City de postguerra que l'autora fa brillar, i on un canvi, per petit que sigui pot suposar tota una revolució en les seves vides.

Un gran llibre, que proporciona una lectura amena, sense complicacions, per llegir a les tardes hivernals amb una tassa de te.

Més informació:

• Barbara Pym a les Biblioteques
• Barbara Pym a la wikipedia
• Fitxa de l'autora a Gatopardo Ediciones
• The Barbara Pym Society

Recomanat per M. José Maya. Bib. Jordi Rubió i Balaguer. Sant Boi de Llobregat

Com pot una escultura de 38 tones desaparèixer sense deixar rastre? En el món de l’art hi ha hagut molts robatoris fascinants, però aquest potser sigui dels més sonats. Encarregada a Richard Serra pel Museu Reina Sofia el 1987, ‘Equal-Parallel: Guernica-Bengasi’, seria dipositada temps després en un magatzem. Quinze anys més tard trobarien a faltar la megalítica escultura d’acer Corten, volatilitzada com per art de màgia.

Juan Tallón relata, entre el periodisme i la ficció, la curiosa història d’‘Equal-Parallel: Guernica-Bengasi’. La novel·la es compon de petits fragments de poques pàgines escrits des del punt de vista de les diferents persones involucrades: el creador, la jutge, periodistes, treballadors del museu... Tot i ser ficció, explica l’afer i la història de l’escultura, així com la vida i obra de Richard Serra, el museu i altres artistes relacionats. De lectura ràpida i fàcil, resulta interessant tant per la veracitat de la història com per l’aproximació a la història de l’art contemporani i la creació d’una obra d’art.

Més informació:

• Juan Tallón a les Biblioteques
• Juan Tallón a la Viquipèdia
• Fitxa "Anagrama"

Recomanat per Bib. Pallejà. 

Musical basat en el personatge que protagonitza 'Charlie i la fàbrica de xocolata', el conte infantil més conegut de Roald Dahl i un dels més venuts de tots els temps. “Wonka” explica la història de com el major inventor, mag i xocolater del món es va convertir en l’estimat Willy Wonka que coneixem avui dia, centrant-se en la seva joventut i en com va conèixer a un Oompa-Loompa en una de les seves primeres aventures.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

L’obra d’Albert Camus s’inicia in medias res, quan els patricis s’inquieten pel malestar de l’emperador de Roma. Calígula ha desaparegut misteriosament després de la mort de la seva germana Drusil·la, amb qui mantenia una relació incestuosa.

Quan torna a palau, el protagonista manifesta una profunda insatisfacció vital i es lamenta que la vida maltracti amb tanta crueltat els homes, perquè tard o d’hora sempre acaba desposseint-los de tot allò que més estimen.

Aquesta constatació dóna peu a l’emperador a rebel·lar-se contra el seu destí i a desafiar les lleis dels homes, dels déus i de la Natura, amb la intenció d’assolir algun impossible i d’abraçar l’absolut.

A partir d’aleshores, es dedica a imposar la seva voluntat guiant-se per l’arbitrarietat i un profund hedonisme que l’acaben convertint en un personatge esborronador, perquè actua per mer capritx i pel desig de fer mal a consciència, capgirant l’ordre de les coses, menyspreant la divinitat, els ideals comuns, la moral i els grans valors col·lectius.

En un moment donat, es disfressa de Venus després d’haver demanat la lluna. Són uns gestos blasfems que denoten la seva follia, però que estan carregats d’intenció. El que Calígula pretén és subvertir les regles que regeixen el seu món en adonar-se que viu immers en un sistema bastit d’accions corruptes, de lleis inhumanes i d’uns déus que semblen consentir-ho tot, tan si està bé com si no.

El personatge de Camus encarna així l’ideal d’una llibertat molt mal entesa que l’abocarà a un contrasentit existencial. En negar la llibertat als altres i el dret a ser qui són, imposant una única manera de ser o de veure les coses, l’emperador restarà legitimitat als seus actes i es veurà arrossegat a una lluita fratricida, amb uns efectes absolutament devastadors.

I ara ve la gràcia d’aquesta obra. L’emperador no està sol, simplement es comporta com un mirall de la gent que l’envolta. Si actua com un monstre és precisament per l’escassa qualitat humana dels patricis que el sustenten i que aplaudeixen les seves accions.

En lloc de comportar-se com els garants dels grans valors humans; en lloc d’assumir la seva responsabilitat com a guies i protectors dels interessos de l’Estat; en lloc de defensar els ciutadans que representen, els seus adlàters el segueixen com mesells i es desentenen dels seus actes, sense assumir la responsabilitat que els pertoca. S’han convertit en una casta abjecta que parasita al voltant del poder i que mira de mantenir el seu estatus sigui quin sigui el preu que hagin de retre a compte.

Calígula revela, per tant, la inconsistència del sistema en el qual es troben instal·lats els poderosos de Roma. Per això es burla de la seva fe, qüestionant els seus principis i les seves creences; o trepitja la seva dignitat posant-los a prova i regulant la seva vida sexual dins del prostíbul imperial; per això ordena també que, pel bé comú, prostitueixin les seves dones; o els deixa completament arruïnats després d’emparar-se dels seus béns i de retirar-los els seus privilegis impunement.

Calígula en definitiva els aplica el sedàs de la seva pròpia lògica: quan algú atorga més importància a la posició, al poder i als diners, la vida acaba perdent tot el seu valor. Per això fa assassinar també uns quants dels seus homes quan li fan nosa.

No és d’estranyar, que el protagonista acabi pagant amb la seva vida la gosadia d’haver volgut posar en valor els contrasentits del món que l’envolta. El dia que els patricis obren els ulls davant de la seva pròpia indignitat, es desferma contra l’emperador un complot consensuat que els conduirà al magnicidi. Tot un advertiment per a l’home modern que ens arriba des del passat. No oblidem que Albert Camus va escriure aquesta obra a les portes de la Segona Guerra Mundial.

El text va ser redactat l’any 1938 a l’Alger, però l’esclat de la guerra en va postergar l’estrena fins l’any 1945, a París. Camus s’inspirà en La vida dels cèsars, de Suetoni, però, l’episodi en què es basà per escriure aquest drama, de seguida quedà reduït a una anècdota. El sobrepassà l’atractiu de la trama, la força enlluernadora de les paraules del protagonista i el retrat punyent de la condició humana a mans d’un foll que condueix ciutadans i súbdits a la barbàrie.

L’obra va tenir diverses versions que l’autor va anar retocant al llarg del temps. La més difosa és de l’any 1944. Està estructurada en quatre actes i forma part del Cicle de l’absurd, juntament amb L'estrany (1942), El mite de Sísif (1942) i El malentès (1943).

Recomanat pel Servei de Biblioteques de Sant Cugat del Vallès

La pel·lícula “La mujer del espia” és un drama històric i romàntic ambientat al Japó durant la Segona Guerra Mundial. Dirigida i coescrita per Kiyoshi Kurosawa, conegut sobretot per la seva contribució al gènere de terror japonès però de gran habilitat per canviar de gènere, i l’acompanyen en aquesta obra els guionistes Ryûsuke Hamaguchi i Tadashi Nohara.

L’any 2020 Kurosawa fou guardonat amb el Lleó de Plata com a millor director en el 77è Festival Internacional de Cinema de Venècia i fou nominada a millor pel·lícula. També obtingué diversos premis en el 15è Asian Film Awards. Aquesta pel·lícula fou adaptada al manga per Masasumi Kakizaki i s’ha publicat en castellà per l’editorial Milky way.  

La història ens trasllada al Japó dels anys 40 i ens presenta el jove i feliç matrimoni Fukuhara, en Yūsaku i la Satoko. En Yūsaku és el director d’una empresa de Kobe d’importació materials però comença a estar al punt de mira perquè les seves relacions comercials inclouen a l’actual enemic, els Estats Units. En un viatge a Manxúria, en Yūsaku descobreix un terrible i atroç secret nacional, i amb l’ajut del seu nebot Fumio intentaran destapar-ho i mostrar-ho al món. Després d’un malentès inicial, l’esposa descobreix les veritables intencions del seu marit i decideix protegir-lo de forma incondicional tot i el risc que suposa convertir-se en traïdors de l’Imperi Japonès.

“La mujer del espia” fou interpretada per Aoi Yû en el paper de Satoko, Issei Takahashi com a Yūsaku, Masahiro Higashide com l’amic de la infància de la Satoko i membre de la policia secreta Taiji Tsumori i Ryōta Bandō como a Fumio Takeshita. 
Una pel·lícula amb un ritme pausat i plena d’intriga, on de forma delicada tracta els horrors de la humanitat i un món abocat al desastre. Una reflexió sobre què és correcte en un entorn fortament nacionalista, una lluita interna entre la lleialtat, el sentit de la justícia, el deure, l’honor i l’amor. 
•    Yūsaku: “Mi lealtad no es a un país, sinó a la justicia universal. No toleraré ninguna injusticia”.
•    Satoko: “Tu justicia matará a miles de compatriotas”.

Els sentiments es mostren a flor de pell en cadascun dels personatges, especialment en la Satoko. Un cúmul d’emocions sacsejaran a la protagonista i serem testimonis de les seves pors, angoixes i terror, mentre el personatge va evolucionant. En temps de guerra, en qui pots confiar?

Més informació:

• Kiyoshi Kurosawa a les Biblioteques
• Kiyoshi Kurosawa a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Les Voltes. Sant Vicenç dels Horts. 

Aquest llibre parla de la molsa i dels seus paral·lelismes amb l'organització amb altres espècies vegetals i animals  i també amb els humans.

L'autora, Robin Wall Kimmerer, botànica, professora, investigadora i escriptora, ens endinsa al món fascinant del microcosmos de la molsa. Un món on la percepció ordinària entra a un altre nivell de bellesa: fulles petitíssimes i perfectament ordenades, vides complexes i boniques que passen desapercebudes. Així aquest microcosmo de la molsa té moltes semblances amb una selva tropical, encara que aquesta darrera sigui tres mil vegades més gran, posseeix la mateixa estructura, el mateix tipus de funció. Encara que l'escala és molt diferent, les normes dels ecosistemes que regulen l'intercanvi d'energia i el cicle de nutrients, la comptetició i l'ajuda mútua funcionen per igual.

Les roques, les soques dels arbres, el terra ombrívol d'un bosc... són els llocs on la molsa habita. Llocs on l'aigua fa la seva aparició i s'hi queda per un temps. La humitat i la molsa són companyes de viatge.

Narrat en primera persona, Kimmener, explica la seva experiència amb els seus alumnes, amb persones amb qui ha compartit la passió per la molsa, amb les seves investigacions i, sobretot, amb un fet important com és l'observació. D'aquesta manera és capaç d'identificar segons el color verd i com captura la llum quin tipus de molsa és de les vint  mil que hi ha.

I no només hi ha molsa a les muntanyes, també n'hi ha a les ciutats.La molsa urbana té molt a veure amb l'ésser humà: és diversa, adaptable, tolerant a l'estrés, resistent a la contaminació i prospera en condicions de gran densitat. Llos urbans on es pot trobar molsa a la ciutat: estatues, fonts, tombes, etc.

Un ús que explica de la molsa anomenada Sphagnum és el de farciment a l'interior dels porta nadons, fent d'embolcall en forma de niu ben tou.  Aquesta molsa pot absorvir entre vint i quaranta vegades el seu pes en aigua. Una absorció semblant a la dels Dodot de supermercat.  Amb això  que va fer que fossin els primers bolquers d'un sol ús. Per tant, les àvies de les àvies en sabien molt de trobar solucions.

Darrerament hi ha depredadors humans a la cerca de la molsa. El lladres d'art, com els anomena l'autora, no s'aturen a observar amb atenció el món minúscul de la molsa. S'ha estudiat que la recuperació de les zones recol·lectades pot durar dècades. En alguns arbres ja no tornarà a créixer.  Això passa als boscos de l'estat d'Oregon, lloc que ella coneix molt bé, però també passa als nostres boscos de Catalunya.

A continuació, un petit fragment:

Mis antepasados potawatomis tenían una palabra para este misterio: puhpowee, la fuerza que provoca que un champiñón surja de la tierra de la noche a la mañana. Diría que eso es lo que me lleva al estanque esta noche de abril: el deseo del presenciar el puhpowee. Renacuajos y esporas, óvulos y espermatozoides, lo mío y lo tuyo, musgos y ranas: todos estamos conectados por la comprensión común de las llamadas que inundan la noche de principios de primavera. Es la voz sin palabras de los anhelos que resuena en nuestro interior, el deseo de continuar, de participar en la vida sagrada del mundo. (pàg. 47)

En aquest llibre,  la història natural i les relacions culturals de les molses es converteixen en una poderosa metàfora de les formes de viure al món.

Recomanació de Lourdes Escrigas Casas. Biblioteca Joan Oliva i Milà.

25 anys després de la mort de Carles Sabater, cantant del grup Sau, el periodista musical i escriptor Pep Blay, publica la biografia novel·lada “Cor Trencat” (Folch & Folck Editors, 2024).

El domini absolut de l’escenari, l’elegància, la tendresa, una dicció perfecta i una eficaç expressivitat angelical mescla de timidesa i intensitat, van convertir Carles Sabater en l’ídol més carismàtic de la seva època. Al llarg de dotze anys frenètics d’ascensió a la fama, va forjar un estil magnètic d’estar sobre l’escenari on, tant si cantava com si actuava, establia una connexió immediata i íntima amb un públic que l’estimava amb una tendresa incondicional.

“Cor trencat” és la reconstrucció dels darrers dies, setmanes i mesos de la vida d’algú que no sabia que caminava al caire de l’abisme.  Pep Blay ens ho explica en una entrevista, el febrer del 2024, quan feia just 25 anys de la mort del Carles:

Amb una prosa rotunda, delicada i honesta, Pep Blay retroba persones i llocs en una recerca íntima de l’ídol caigut, de l’amic que havia de ser, per preguntar-se si les coses haurien pogut ser d’una altra manera, per descobrir finalment què i com va trencar el cor de Carles Sabater.

El llibre arrenca amb el darrer concert de Sabater, a Vilafranca del Penedès, el 12 de febrer de 1999:

Sabíeu que Carles Sabater va ser la gran estrella del rock català dels anys 90? I que Pep Blay i Carles Sabater havien quedat per sopar la nit del 12 de febrer de 1999 a Vilafranca, just abans del concert?

I sabíeu que els que més bé el coneixien deien que era molt igual que "Bobby", el personatge principal de Company, que va interpretar sota la direcció escènica de Calixto Bieito, el 1997, a diferents teatres catalans?

I que Sabater tenia una certa timidesa cap als periodistes i deixava que fos el seu company Pep Sala que parlés més estona i protagonitzés les entrevistes?

Aquí els veiem i els escoltem a tots dos, després del darrer concert de la gira del disc “Quina nit”, que es va fer a Vic, l’11 d’octubre de 1991:

De la seva vessant teatral, en destaquen diferents papers que va interpretar durant tota la seva vida però aquí en volem ressaltar un, el del pirata que interpretava magistralment amb la Companyia Dagoll Dagom, a l’obra “Els Pirates”, estrenada el 1997, a Barcelona:

Si en voleu saber més de Carles Sabater i de la seva trajectòria musical amb els Sau i de la seva vida dalt dels escenaris i darrere les pantalles de televisió, podeu venir a escoltar a Pep Blay, el proper 13 de juny, a les 18.00h, a la Biblioteca Central de Terrassa.

De moment, us deixem amb aquesta llista musical:

• Pep Blay a les Biblioteques
• Sau a les Biblioteques
• Prestatge de música
• Pàgina web de Carles Sabater
• Pàgina web oficial de Sau

Recomanat per Elisabet Torrell. Bib. Central. Terrassa. 

L’autor del llibre ens explica que amb 56 anys li van diagnosticar parkinson.

Tot buscant solucions al seu problema, va mirar de practicar un esport, ja que era l’única manera d’aturar l’avenç de la malaltia. Després de provar bàdminton,  i de plantejar-se practicar altres esports, es va topar amb el tennis de taula. Va informar-se i va descobrir que aquest esport era molt beneficiós per a la seva malaltia. Mentre es trobava jugant, notava que la malaltia se li esvaïa. El simple fet de seguir amb la vista la pilota i seguir el ritme de joc li generava un benestar que no havia notat amb cap altra pràctica.

El llibre és tot un relat biogràfic sobre com aquest esport l’ha fet superar els efecte de la malaltia. Les seves pors, les seves alegries però, sobretot ens parla de la superació de la malaltia amb la pràctica de l’esport.

Tennis de taula al catàleg Aladí 

Ping pong parkinson : https://www.pingpongparkinson.org/

Recomanat per la Biblioteca de Ponent de Sabadell

Pis per a dos és una novel·la de gènere romàntic "New *Adult" amb un toc diferent, original i fresc.
Els protagonistes es veuen embolicats en una situació de compartir pis, i fins i tot, compartir el llit. La Tiffy acaba de sortir d'una relació i es troba vivint encara en el pis del seu ex-xicot, mentre en Leon viu sol i necessita una companya de pis per solucionar la seva economia. La condició de compartir pis és tenir uns horaris i d'aquesta manera no veure's. La Tiffy treballa de dia en una oficina mentre que en Leon treballa de nits en un hospital. Tot i no haver-se vist mai, els dos protagonistes començaran a comunicar-se mitjançant post-it deixant la casa farcida d'ells, creant un vincle d'amistat a través.

Una novel·la de caràcter divertit i original. On l'autora mostrarà una problemàtica del moment, el lloguer d'un habitatge. Com sobreviuré a buscar pis i no morir en l'intent.

Més informació:

• Beth O'Leary a les Biblioteques

Recomanat per Aroa Vela. Bib. L'Esqueller. Sant Pere de Torelló. 

Octavia Butler (1947 – 2006) fou una destacada escriptora afroamericana de ciència-ficció feminista. Va rebre nombrosos guardons durant la seva carrera literària, com els premis Hugo i Nebula i el 1995 es va convertir en la primera escriptora de ciència-ficció a rebre la prestigiosa Beca de la Fundació MacArthur. El 1993 va publicar La paràbola del sembrador, una novel·la de distòpia i assaig que ens situa en un 2024 post-apocalíptic.
La història és narrada en primera persona per la protagonista, la jove Lauren Olamina, que amb només setze anys, ha de lluitar per sobreviure en un món cada cop amb menys recursos. Des del primer moment veiem com és de dura la seva vida, fins i tot estant en una petita comunitat envoltada de murs i amb cultius. Tota la comunitat, però, viu arrelada en falses esperances de tornar als temps antics.
Ella és l'única que sembla adonar-se'n des d'un primer moment i va prenent consciència de la gravetat de l’esdevenir i la fragilitat del seu estil de vida. I encara que intenta convèncer la comunitat que s'han de preparar per a l'inevitable desastre, ningú no li fa cas.
El món que ens presenta La paràbola del sembrador és víctima d'un brutal canvi climàtic, en què les sequeres són tan grans que plou poques vegades cada any. L'aigua costa més que la benzina, els incendis a barris i ciutats són constants i les persones sempre van armades.

La paràbola del sembrador té un caràcter religiós i filosòfic molt marcat. Lauren s'ha criat amb un pare que oficia a una església baptista. No obstant, ella no creu en aquest Déu i tractarà de trobar el seu veritable Déu, un que encaixi en la societat que viu.

En definitiva, La paràbola del sembrador és una novel·la distòpica amb un missatge d'esperança, que ens planteja una reflexió sobre els aspectes més sòrdids que la nostra societat podria assolir. És una mirada cap al nostre interior, cap a l'acceptació del canvi i cap a aprendre a modelar-lo per adaptar-nos.

Més informació:

• Octavia Butler a les Biblioteques
• Octavia Butler a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Torelló. 

Los asquerosos suposa una bonica i interessant reflexió sobre la solitud, la ben entesa, la desitjada, la cercada. A vegades falta fer un pas enrere per agafar l'impuls necessari que ens permeti afrontar canvis importants a la vida.

Sí, avui dia ens crida l'atenció, per estar fora del que és habitual, que una bona dosi de solitud senti tan bé com un passeig per la platja en ple hivern. Petits plaers de la vida, que suposen un alleujament de la nostra rutina diària, aquesta que nosaltres mateixos ens hem buscat i de la que ara som hostatges amb una potent Síndrome d'Estocolm.

Bones dosis d'humor carregat d'ironia, una excusa per baixar-nos del món, encara que només sigui durant un moment, per mirar-lo a la cara, de tu a tu. Un llenguatge ple de cultismes i un final que pot ser feliç o malenconiós, o potser és que sigui totes dues coses, o potser és que no hi hagi necessitat de catalogar-ho.

Més informació:

• Santiago Lorenzo a les Biblioteques
• Santiago Lorenzo a la Viquipèdia
• Entrevista

Recomanat per Bib. de Torelló.

CODA és el títol d’un remake de La Famille Bélier, reconegut entre el 2021 i 2022 amb multitud de premis. Una història on hi trobem drama i comèdia, però on la música també hi juga un gran paper.

Tant les composicions originals com la tria de cançons incloses va anar a cura de Marius de Vries i Nicholai Baxter. Una selecció musical eclèctica de les dècades dels 60 i 70 que encaixa perfectament en el guió: folk, soul, rock, punk... Hi apareixen grans veus com les d’Etta James, els Isley brothers, Joni Mitchell, David Bowie, The Clash o Kiki Dee. Aquesta darrera va ser la primera artista britànica en signar per la Motown. La seva interpretació més coneguda va ser el duet amb Elton John a Don’t go breaking my heart, tot i que ha estat en actiu en solitari des dels anys seixanta. Una mostra del seu talent és la versió original d’una de les cançons incloses al film: I’ve got the music in me.

Més informació:

• Siân Heder a les Biblioteques
• Coda a la Viquipèdia
• Clouds / Joni Mitchell a les Biblioteques
• The Story of... / Tammi Terrell a les Biblioteques
• The Essential / The Clash a les Biblioteques
• It’s our thing / The Isley brothers a les Biblioteques
• The Rise and fall of Ziggy Stardust and The Spiders from Mars / David Bowie a les Biblioteques
• The Essential recordings / Etta James a les Biblioteques

Recomanat per Adrià Fernández. Bib. Josep Soler i Vidal. Gavà.

Quina informació és la necessària per prendre decisions, com ara la fixació de preus de venda i descomptes, la potenciació o eliminació de productes i processos, o la reducció de costos?.  En aquest llibre s'exposen des dels conceptes més introductoris de la matèria (com a costos directes, indirectes, fixos, variables, enfonsats, rellevants, etc.) fins a les diverses tècniques que permeten dissenyar un sistema de costos i que es necessiten per la seva òptima gestió

En aquesta edició s'han incorporat diversos temes relacionats amb les últimes tendències en la gestió i reducció de costos (reenginyeria de processos, robotització, enginyeria artificial, sostenibilitat…).

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Una guia d'implementació pràctica per a respondre a preguntes concretes que un directiu pot plantejar-se: com identifico i prioritzo les oportunitats d'automatització? com avaluo els sistemes i problemes de dades que he heretat? com obtenir tot el valor a partir de les meves inversions en tecnologia i esforços d'automatització? com puc inspirar als meus empleats a acceptar el canvi i les noves oportunitats que presenta l'automatització?

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Explicació clara i visual dels conceptes essencials del món dels negocis i de les empreses a l'actualitat; des de de la gestió fins a la recerca i el desenvolupament, i des de les vendes i el màrqueting fins a la producció i la distribució. Pretén ser un llibre per als que desitgen potenciar la seva iniciativa emprenedora i que volen tenir èxit en el mercat global del segle XXI.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Les empreses poden barrejar persones de generacions diferents. Aquest llibre explora com a l'entorn laboral podem extreure el talent, experiència, creativitat de les diferents persones.  Explica com crear un entorn socialment saludable dins l’empresa, que encoratgi el talent sostenible i l’aprenentatge continu que no ha d’estar relacionat a l’edat.

Un llibre escrit per professionals de diferents de perfils diversos que busquen desenvolupar el talent de les empreses de manera inclusiva.  

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El ioga és una disciplina mil·lenària, un estil de vida, que ensenya a cuidar-nos de manera integral. És la unió de ment, cos i ànima que permet ser conscient del cos, enfortir el cos,  la ment  i l’esperit amb la pràctica de les asanes  i la respiració. Les postures de ioga són els exercicis físics que fan que el nostre cos es mantingui fort, flexible i en equilibri.

Aquest llibre t’ofereix quinze seqüencies de ioga per compartir amb família i aconseguir els beneficis que ens pot aportar: digestió, concentració, relaxació i alhora augmentar el vincle amb els nostres fills i filles. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El  lèxic del català referit a la salut i a les malalties està pioc i té unes quantes xacres derivades de l’estandardització de la llengua i de la influència del castellà.

 Aquest llibre vol ser una eina per a recuperar un vocabulari popular i col·loquial que fins fa pocs anys era viu, explícit i completament natural; un llenguatge farcit de fogots, tropells i cobriments.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Qui diu que estudiar idiomes és avorrit? Amb aquest llibre aprendràs anglès de manera divertida, en còmic! Llenguatge real, explicacions de gramàtica, comunicació senzilla i gràficament atractiva.

Cada capítol té tres seccions de vocabulari, comunicació,  gramàtica i  tot ple d’esquemes per ajudar-te a aprendre.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Michelle Anderson és una xef, divulgadora de la cuina saludable. En aquest llibre proposa 100 receptes de plats nutritius, vistosos i plens de sabor aptes per a persones vegetarianes.  Podràs trobar esmorzars, plats principals i fins i tot postres.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Una guia visual per explicar conceptes de química: elements, composició. Una obra científica i alhora accessible, amb un format innovador i entretingut del dissenyador japonès Rakugaki. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Des de la proclamació de l’estat d’Israel, les terres de l’antiga Palestina han estat l’escenari de conflictes polítics i armats, que han augmentat per interessos, pressions, xocs entre les parts directament implicades i altres parts que indirectament hi treuen profit.

L’Óscar Monterde, historiador i expert en història contemporània d’aquesta zona, analitza l’evolució des de la Guerra Freda i com els conflictes a Palestina, son els catalitzadors d'latres disputes internacionals. Desenvolupa la història del Proxim Orient en la trajectòria politica del mon àrab i en la història global contemporània. 

*Recomanat  per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Aquest llibre recull les biografies de 100 catalanes que han destacat en algun àmbit de la recerca de matèries ben diverses: en història i arqueologia, o en biologia i medicina, però també en tecnologia, humanitats o ciències socials. Un centenar de biografies de dones que són exemple i llavor. Exemple i llavor per a les noies d’ara i del futur.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Amagada entre els carrerons de Kyoto hi ha la inhòspita taverna de l’expolicia Kamogawa i la seva filla. La peculiaritat de tan recòndit restaurant és que poden reproduir una recepta oblidada i recrear gustos i olors que transporten als seus clients als millors records de les seves vides. Cada capítol del llibre ens resoldrà un misteri d’una recepta alhora que ens farà conèixer la història que hi ha darrera de cada client. D’aquesta manera, cada un d’aquests relats representa la celebració de la cuina com a fet curador i reconfortant.

Hisashi Kashiwai (Kyoto, 1952) és odontòleg de professió i dedica els seu temps lliure a escriure sobre la seva ciutat natal. Aquest llibre ha estat el seu major èxit, s’ha traduït a diverses llengües i  fins i tot ha estat adaptat a la petita pantalla.

Els Misteris de la cuina dels Kamogawa és un llibre pausat i sense sobresalts que ens farà gaudir de petits històries quotidianes amb la cuina japonesa com a element vertebrador.

Recomanat per la Biblioteca Barceloneta-La Fraternitat

A Delta, Gabi Martínez, l'autor d'aquest meravellós llibre, ens retrata la seva vivència d'un any a l'illa de Buda. Amb unes descripcions precioses de l'espai que l'envolta: la casa, el nom de la qual és la Pantena, el terreny, el mar i també de les relacions personals que s'estableixen entre els habitants d'aquesta terra, ens podem fer una molt bona idea de com és la vida en aquesta zona del delta del riu Ebre. Sense deixar d'esmentar la relació que té el propietari de l'illa amb l'administració, amb els gestors del Parc Natural i els ecologistes, amb els caçadors... Durant tot el llibre es pot copsar la preocupació per l'aparició d'una gran tempesta com el Glòria i que ho faci desaparèixer tot. Amb la lectura, te n'adones realment que és una zona molt feble i que el canvi climàtic hi afecta de valent. Si no s'hi intervé, en pocs anys desapareixerà com han desaparegut tants altres deltes del món.

Només cal llegir el fragment que segueix per veure la manera de narrar i el coneixement de Gabi Martinez de l'entorn.

"Despierto de manera natural después de ocho horas de sueño, cuando en la ciudad venía durmiento cinco o seis. Por el tejado camina algún pájaro grande. En el límite del arrozal hay tres moritos alineados que no me detectan tras la ventana. Entre el cristal entelado por el vaho y la malla antimosquitos, puedo contemplar con calma cómo les sobrevuelan bandadas de gorriones que se apiñan en el cañaveral añadiendo sus estrepitosos trinos a un abanico musical que combina el canto templado con chillidos y graznidos, el renqueo leve de aves que parecen motorizadas, la cadencia conservadora, el gorjeo semianciano, el refilo... La biodiversidad está en el aire, y el río no se queda atrás." pàg. 48

Gabi Martínez aconsegueix transmetre clarament que cal preservar els espais naturals amb tots els seus habitants. Amb els recursos de la liternatura, teniu a les mans un gran reportatge basat en la realitat, però al mateix temps carregat de ficció.

Recomanació de Lourdes Escrigas Casas. Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Aquesta és la història d’un nen, en Sami, que viu a la Bahia de Bengala, a l’Oceà Índic i una nena, la Yuki, que viu al Canadà, al nord del cercle polar àrtic.

Dos infants que viuen a dos extrems del món l'un de l'altre. Dues històries que es creuaran per un objecte. Dos casos extrems provocats pel canvi climàtic. Un nen i una nena que veuen com canvia el seu món per la inacció dels governs en la millora ecològica. Un món que es destrueix i canvia d'aspecte fent-se menys habitable. Dos infants que volen canviar aquest futur i fer-lo millor.

Dels autors Eoin Colfer i Andrew Donkin dir que han rebut nombrosos premis i han escrit més de 80 llibres. Un d'aquests premis és el Premi Especial dels jutges als Children's Books d'Irlanda per la novel·la gràfica Il·legal.
Aquest és un còmic que ens parla del canvi climàtic amb unes il·lustracions de Giovanni Rigano, que ha treballat a produccions de Disney-Pixar, que ens fan endinsar plenament en la història.
Al final del llibre hi ha una explicació sobre què és l'escalfament global que ajuda a entendre als infants i als adults les conseqüències dels nostres actes.

Recomanat per Vicky Romo. Biblioteca Antonio Martín, El Prat de Llobregat.

Neal Shusterman és un reconegut autor de literatura juvenil que ha publicat, entre altres, la trilogia El arco de la guadaña. A Everlost explora el tema dels llimbs i de la transcendència des d'una perspectiva molt imaginativa.

La història ens parla de Nick i Allie, dos adolescents que moren en un accident de cotxe i queden atrapats a Everlost, un estrany lloc entre la vida i la mort on tot s’oblida, fins i tot els seus noms i qui són. Però es neguen a quedar-se allà eternament i decideixen anar a la recerca de respostes.

A través d'una trama plena d'aventures, Shusterman planteja preguntes metafísiques sobre la mortalitat amb un estil entretingut i reflexiu. Més enllà del tema de la mort, convida a gaudir del viatge de la vida i és una invitació a valorar cada moment.

Es tracta d'una lectura amb missatge que agradarà als fans de l'autor i a qui busqui una història fantàstica i inspiradora. 

Everlost és la primera part de la trilogia del mateix nom.

Més informació:

• Neal Shusterman a les Biblioteques
• Neal Shusterman a la Viquipèdia

Recomanat per Ester Vivó. Bib. La Cooperativa. Centelles. 

La Malnada és l’òpera prima de l’escriptora Beatrice Salvioni (Monza, 1995) publicada el 2023 per Edicions del Periscopi amb traducció de Pau Vidal.  Salvioni és graduada en Filologia moderna.  El 2021 guanyà el Premi Calvino de contes i el Premi Raduga que promou l’obra de joves escriptors russos i italians sensibles als valors humanístics i amb responsabilitat social, trets que sens dubte trobem a l’esplèndida obra La Malnada. 
Itàlia, 1936. Francesca i Maddalena són dues nenes adolescents d’entorn social ben diferent que estableixen una amistat tan sòlida que podrà molt més que l’opressió social en què viuen, la sororitat les farà fortes. Francesca és la veu d’aquesta història que reivindica la desobediència en una Itàlia dominada pel feixisme de Mussolini. Aquestes dones són l’esperança del futur que hauria d’arribar.

Si Francesca és anomenada la “Malnada” de manera implícita s’hi amaga prejudici, possiblement perquè és un esperit lliure i indomable i a la Itàlia dels anys 30 no es podien permetre comportaments que trenquessin l’ordre establert. Aquesta actitud insubmisa és un espai de llibertat individual davant les injustícies socials, llavors i ara.
Text amb bon ritme, amb un llenguatge precís, que ens atrapa des de les primeres pàgines i preciós perquè malgrat la duresa del tema hi ha la dolçor que proporciona una amistat sense fissures.

Més informació:

• Beatrice Salvioni a les Biblioteques

Recomanat per Gemma Surribas. Bib. Torelló.

Una vil·la a Florència de l'autor anglès William Somerset Maugham fou publicada al 1941 i actualment a través de l'editorial Viena, s'ha reeditat dins la col·lecció Petits Plaers.

Aquesta petita i alhora gran novel·la està ambienta a l'època d'entreguerres i ens explica la vida de Mary Panton, una viuda jove que per recuperar-se de la pèrdua del seu marit i amb gran dificultats econòmiques  decideix passar una llarga temporada a una casa d'uns amics a Florència. A punt per decidir casar-se amb un Edgar Swift, un amic del seu pare, en unes de les festes de l'alta societat que assisteix  coneix en  Rowle Flint, un home ric amb fama de ser un vividor. Un fet inesperat farà que els seus plans de vida plàcida que havia planejat es converteixin en tot el contrari.

Tal com diu la col·lecció, aqueta obra és un petita plaer llegir-la. Comença amb un caire romàntic i a la meitat de la novel·la ens sorprèn amb un gir inesperat amb caire policíac que no deixa indiferent al lector.

Més informació:

• W. Somerset Maugham a les Biblioteques
• W. Somerset Maugham a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Marquès de Remisa. Sant Hipòlit de Voltregà.

L’autora, l’Elisenda Albertí Casas, és editora i escriptora. Ja fa anys que es dedica a investigar històries de dones que han quedat oblidades. És autora de “Dames, reines, abadesses”, “Dones de Barcelona”, del qual hi ha una nova edició ampliada publicada el 2023, “Catalanes medievals”, “Un Passeig per la moda de Barcelona”, “Compromeses”, “Decidides”, “Dones viatgeres”,  i recentment ha publicat “El paper imprescindible de les dones de l’Empordà”.

Des de temps immemorials moltes dones han exercit una mena de medicina  popular, transmesa de generació en generació per tenir cura dels fills, pares, marits, veïns... i sense distinció de cap tipus. En el llibre, l’autora, presenta una breu biografia de dones herbolàries, infermeres, llevadores, metgesses, trementinaires... També hi apareixen tres pioneres: la primera metgessa titulada de Catalunya, la primera doctora en Medicina empordanesa i la primera a incorporar-se al Col·legi de Metges de Girona.

Recomanaríem aquest llibre a tothom que estigui interessat a conèixer la vida d’algunes d’aquestes dones sàvies, la gran majoria poc reconegudes i algunes fins i tot perseguides pels coneixements que tenien tot i haver ajudat a molta gent.

Més informació:

• Elisenda Albertí a les Biblioteques
• Elisenda Albertí a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Bac de Roda. Roda de Ter.

“La utilidad de lo inútil”, de Nuccio Ordine, qui fou professor de Literatura Italiana a la Universitat de Calàbria i un especialista en el Renaixement i Giordano Bruno, és un llibre de dimensions petites que condensa, com la poesia, la bellesa i el pensament. 

Llegir el manifest de Nuccio Ordine és reflexionar sobre la filosofia, la literatura, la música, la pintura, la història, l’art, el teatre… Un llibre que ens avantposa davant la vida, i que mostra quan de necessari és no malgastar-la, i quan de necessari és allunyar les pors i les preocupacions.

Nuccio Ordine, en aquest llibre, editat per Acantilado, fa una defensa dels sabers “inútils”, que molt sovint són els que donen sentit a la vida. Advoca per les disciplines humanístiques i culturals, fonamentals per cultivar el pensament lliure i creatiu, en un món obsessionat amb la utilitat immediata, l’eficiència i el pragmatisme.

Una reivindicació de l’estima i la passió, del coneixement desinteressat i la contemplació artística, de gaudir del camí, caminant. “La utilidad de lo inútil” ens convida a reflexionar sobre el propòsit més profund de l’educació i la cultura per construir una societat més lliure i justa.

Més informació:

• Nuccio Ordine a les Biblioteques
• Nuccio Ordine al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Recomanat per Bib. Caterina Figueras. Tona

Saps que el teu micro-ones et pot ajudar a cuinar de manera saludable, ràpida i senzilla? Aquest llibre t’ensenya a fer 70 receptes fàcils i boníssimes, fetes amb productes de temporada que tindràs llistes en menys de 30 minuts.

Des de preparacions bàsiques com a ceba caramel·litzada, crostons o patates xip, fins a plats tan gurmet com unes flors de carxofa, un risotto o un tiramisú, en aquest llibre trobaràs un munt d'opcions per a totes les ocasions, a més de guies de temps de cocció i planificadors per a preparar menús molt complets en un tres i no res.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El Batch cooking o cuinar-ho tot un dia a la setmana té molts avantatges. Aquest volum proposa 80 receptes saludables, sense complicacions i incorpora un producte de temporada. Està dividit per estacions, i amb un ull sempre posat en el menjar de proximitat, per a cada setmana inclou:

• Una llista de la compra dividida per les seccions del supermercat.
• El menú complet per a tota la setmana.
• El pas a pas de les dues hores de cuina.
• El resultat dels plats i instruccions per a la seva conservació.
• Consells per a escalfar-los i emplatar-los en el moment que triïs.

En total, el llibre el completen:
• 16 menús setmanals amb més de 80 receptes equilibrades per a tota la família.
• Menús que privilegien els productes frescos de temporada.
• Una cuina sense sobrants ni malbaratament

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Llibre pràctic per planificar i organitzar els menús de la família i de manera econòmica. Aconsegueix unes receptes atractives saboroses adaptades a tot l’any. A més, ens prepara la llista per anar a comprar.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Xile és un país que es situa longitudinalment al costat de l’oceà Pacífic. Compta amb costes, muntanyes, serralades  com Puerto Natales, les llacunes altiplàniques, Viña del Mar, el desert d’Otocama i Puerto Varas. En aquest volum, es dedica un capítol a l’Illa de Pasqua, la seva vegetació, les cavernes i els Moias, escultures prehistòriques de gran volum que caracteritzen aquesta illa.

Dona molta informació sobre transports, allotjaments i història per organitzar un gran viatge. T’animes?

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Nepal, conegut com el sostre del món, és un país que combina els reptes de la muntanya més extraordinària, l’Everest i els rius per practicar el rafting en aigües braves, coma Pokhara. També hi pots visitar acolorides ciutats medievals plenes de basars, com Katmandú, Patán y Bhaktapur o admirar els magnífics temples budistes com l’ estupa de Bodhnath.

En aquesta guia trobaràs la informació més àmplia sobre el Nepal: història, transport, gastronomia, allotjaments, informació dels  principals monuments i rutes per poder visitar Nepal sense perdre’t cap detall. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Un estudi controvetit defensa que el creixement demogràfic promou l’abundància dels recursos naturals necessaris per atendre’l. Després d’analitzar els preus de centenars de productes bàsics, bens i serveis al llarg de dos segles, els dos investigadors van descobrir que els bens eren més abundants, inclús més que la població que els demanava. Tenen la teoria que cada ésser huma adicional crea mes valor del que consumeix. Aquest fet és possible perque més persones produeixen més idees i més innovacions que fan que el mercat superi  l’escassetat  i estimuli el creixement econòmic i la millora del nivell de vida. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Aquesta recomanació está pensada tant per aquells inquiets als que els encanta viatjar com als amants de la lectura. Sarah Baxter, escriptora de viatges i col·laboradora en més d’una desena de guies de Lonely Planet presenta “Destinos literarios” ens porta a 25 localitzacions inspiradores on es desenvolupen algunes de les novel·les més famoses de la literatura. D’aquests indrets es destaquen les places, els hotels, els restaurants o els ponts que apareixen als relats i que han perdurat amb els anys. 

En el text de cada entrada d’aquesta espècie de guia podem trobar informació molt interessant sobre el lloc, la època, l’autor del llibre relacionat i de l’ambientació de la pròpia història. Els textos a més venen acompanyats de precioses il·lustracions plenes de color i amb un estil molt particular realitzades per Amy Grimes. Algunes d'aquestes il·lustracions fins hi tot son fetes a doble pàgina. Algunes de les localitzacions i els llibres relacionats són: París (Los Miserables), Sierra de Guadarrama (Por quién doblan las campanas) La Mancha (El Quijote), El Cairo (Entre dos palacios), Soweto (La hija de Burger) y Chile (La casa de los espíritus). 

Com diu el títol del llibre, aquesta guia del viatger inspirat potser no conté mapes, pero de ben segur us farà conèixer llocs d’allò més interessants i a la vegada potser us pica la curiositat lectora amb les fantàstiques novel·les que els acompanyen.

Recomanat per: Josep Pagès Biblioteca M. Serra i Moret

El projecte artístic més ambiciós de Sara Rubayo, la historiadora de l'art que ha revolucionat els museus a Espanya: una recopilació exhaustiva de totes les dones pintores des de l'Antiguitat fins al segle XVII.
Parlem dels artistes des del segle VI a. C fins al XVII: són molts segles d'història, segur que recordes algun nom. Però qui et venen al cap? Quants homes? Quantes dones?
Pintores vol. 1 sorgeix de la necessitat de trobar a les dones de la història de l'art per a poder pintar una imatge completa del desenvolupament artístic al llarg dels anys. Des de la premissa «totes dins i cap fora», Sara Rubayo posa llum sobre totes aquelles dones que es van dedicar a l'art.
Si bé la història de l'art només sembla contemplar a les dones com a muses o com a pintores de poc talent, aquest tom té com a objectiu donen la volta en saber convencional: recuperen de l'oblit a artistes de les quals a penes hem sentit parlar perquè hi ha molt poca informació sobre elles.
Perquè per breu que hagi estat la seva història, cada artista es mereix el degut reconeixement i la seva obra ha de tenir el seu lloc en el coneixement popular.

Quan un visitant entra en el Museu del Prado, espera veure Les Meninas de Diego Velázquez, no les natures mortes de Clara Peeters, malgrat pertànyer al mateix estil artístic, i tenir un incalculable valor històric.
Pintores vol. 2 pretén donar resposta al buit de coneixement que té la història de l'art: les dones artistes. No és que no les coneguem perquè no existissin, sinó perquè van ser menyspreades artísticament i oblidades històricament.
En aquest tom, que comprèn tot el segle XVIII, Sara Rubayo aporta una nova perspectiva a la història de l'art perquè puguis donar-li el merescut reconeixement a totes aquelles dones que han contribuït a la nostra cultura amb el seu talent.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Déu anuncia a Moisès que no podrà alliberar els hebreus d’Egipte si no és fent ús de la força. Partint d’aquest comunicat, i assenyalant la incongruència respecte al manament «No mataràs» que Déu també dona al profeta, el filòsof Bernat Dedéu reflexiona sobre les conseqüències polítiques de l’assassinat. Segons Dedéu, es tractaria d’unes implicacions que trobaríem a la base dels grans pensadors contractualistes occidentals, com són Thomas Hobbes i Jean-Jacques Rousseau.

Només l’home nietzschià, el llibertí i el suïcida s’escaparien del gran pacte que cadascú de nosaltres fa amb l’Estat: cedir-li la capacitat individual de matar per evitar la temptació d’aniquilar-nos els uns als altres. Una anàlisi filosòfica dels orígens de la pau social i d’aquest manament que avui dia gaudeix del màxim consens legal i ètic.

La sèrie Deu Manaments vol repensar els grans temes de la contemporaneïtat seguint el fil conductor del decàleg. Amb una mirada fonda i actual, responent a problemàtiques d’avui, lluny de qualsevol confessionalisme.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Muncipals 

L’adulteri pot ser el que ha sigut sempre segons el diccionari normatiu, és a dir, la «violació de la fidelitat conjugal». Ara bé, per la poeta Blanca Llum Vidal, també pot ser altres coses: un indici d’un problema que batega al fons de la nostra organització social i fins i tot un mecanisme per sanar-lo; una ocasió per posar en qüestió els rols de gènere; una experiència per explorar l’impacte dels cossos en contacte (que sempre hem llegit per contrast amb dues ànimes que es troben). Amb un estil poètic i abassegador, Vidal reinterpreta els versos polítics de Brossa, la sorprenent història de la poeta Marina Tsvetàieva i les narratives dissidents de Víctor Català. Un text subversiu que explora les conseqüències polítiques i socials d’entregar-se al sexe més enllà del matrimoni.

La sèrie Deu Manaments vol repensar els grans temes de la contemporaneïtat seguint el fil conductor del decàleg. Amb una mirada fonda i actual, responent a problemàtiques d’avui, lluny de qualsevol confessionalisme.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Daniel Goleman va revolucionar la forma com concebem la intel·ligència. Ara, revela mètodes pràctics per a utilitzar aquests recursos interns i aconseguir un estat òptim d'alt rendiment i satisfacció.
Daniel Goleman i Cary Cherniss revelen com la intel·ligència emocional pot ajudar-nos a tenir un gran dia, tots els dies. Expliquen com aconseguir d'una manera realista la satisfacció, treballant de manera constant en un nivell òptim. Basats en la recerca sobre com centenars de persones construeixen l'arquitectura interna d'un bon dia productiu, els autors descriuen de quina manera se sent un estat òptim i mostren com la intel·ligència emocional és la clau per al nostre millor rendiment personal o laboral.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

Com molts grans pintors del segle XIX, Ingres escrivia sobre l'art. Ho feia en quaderns desordenats, en esborranys de cartes de negocis, en comptes de despeses, en paperots dispersos enmig d'altres papers, però que junts conformen una de les obres sobre estètica més significatives de la modernitat.

Va ser el seu alumne Henri Delaborde qui va recollir, en 1870, els pensaments deixats pel mestre. 

Procedents, doncs, de fonts diverses, i no obstant això singularment coherents, en ells neix una reflexió sobre l'art que té en igual mesura el sentit de l'eternitat i el sentiment de la vida, el ressò del llenguatge confidencial i la vocació de l'absolut. No estem davant d'un tractat o a una obra sistemàtica, sinó davant d'una sort d'aforismes que capturen una intuïció, davant reflexions sobre la pintura desenvolupades enmig dels alumnes, mentre es mou entre els cavallets, dona explicacions davant del model i corregeix els treballs. No obstant això, poques pàgines contenen com aquestes, tanta tensió metafísica, amb un Ingres al marge dels clixés, que fa un elogi de la puresa de la línia, però també de l'emoció en pintura, una mística del Bell; que ens parla no de l'art del seu temps, sinó de l'art atemporal i sense etiquetes, de l'art que és «etern i únic», com úni ca i eterna és la bellesa de la naturalesa.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

L'eutonia és una disciplina corporal basada en l’experiència del propi cos. Ajuda la persona a prendre consciència del seu to muscular i regular-lo i educar-lo quan sigui necessari.

En aquest llibre, l'autora es centra en el perineu, i la zona pelviana i com fruit de l’experiència d’acompanyar a embarassades i dones en el seu postpart, amb l’observació de les sensacions i l’anàlisi dels bloquejos. Ofereix esquemes i exercicis variats i aptes per a tothom, tant si es té bona salut o es pretén curar alguna patologia.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

L’autor, dietista-nutricionista i preparador físic, explica com anar a comprar amb criteri i trobar productes saludables. És un procés cada vegada més necessari davant l'allau d’additius amb què la indústria alimentària inunda la majoria de productes. Exposa com llegir amb seguretat les etiquetes dels productes, quins son les additius que cal evitar i les aplicacions que et poden ajudar a fer la compra. Afegeix consells a tenir present a l'hora d'anar a comprar productes com el peix i el marisc, la carn, els embotits, la fruita i la verdura, o fins i tot l'aigua!

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Wendy Suzuki, neurocientífica,  ha desenvolupat un innovador programa per a gestionar l'ansietat i convertir-la en un poderós recurs. Ha  descobert que l’ansietat, tot i ser desagradable, és essencial per a la nostra supervivència.

 De fet, l'ansietat és un component clau per a poder viure bé.  Cada emoció (por, estrés...) té un objectiu evolutiu i l'ansietat està dissenyada per a fer-nos visibles les emocions negatives que ens fan patir.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Quines són les claus per tenir una vida llarga i saludable? Què fa de diferent la gent a les regions on viuen les persones més longeves del món? Què podem fer per aconseguir envellir bé?

Maria Puntí ha estat investigant i ha descobert què tenen en comú les regions on la gent viu més anys i de manera més saludable. Ha analitzat quins són els nostres hàbits de vida i quins aspectes ens generen més inflamació, estrès, felicitat o angoixa. I ha arribat a conclusions que ens presenta en forma de piràmide segons el nivell d’impacte a la nostra salut.

Des d’una òptica integrativa, analitza la salut des de tots els àmbits. Arriba a conclusions interessantíssimes en què alimentació, hàbits esportius, salut intestinal i salut mental s’enllacen i generen el que serà una manera d’enfocar la vida que ens portarà no només a viure més anys, sinó també a fer-ho amb una bona qualitat de vida.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

L’autora d’aquest llibre, Cecília Lorenzo Gibert, és periodista i guia turístic, especialitzada en temes de cultura, turisme i territori. Ha treballat com a coordinadora editorial i redactora de continguts en diferents mitjans de comunicació. Actualment també treballa a l’Espai Far, un espai museístic situat al recinte del far de Sant Cristòfol, a Vilanova i la Geltrú.
Amb els sistemes de navegació actuals, els fars han deixat de tenir la importància que tenien dècades enrere. Tot i així, es continuen il·luminant, nit rere nit. Situats en lloc estratègics, allunyats de llocs concorreguts, escenari de diverses pel·lícules, han tingut un cert aire idíl·lic i han estat fotografiats i dibuixats milers de vegades. Per tal de descobrir els fars més emblemàtics de la costa catalana, l’autora proposa 15 recorreguts de sud – far del Fangar- a nord – far del cap de Biarra. De cada ruta fa una breu descripció de la zona, tos seguit presenta la història del far i descriu de forma detallada l’itinerari a seguir. Al final de cada recorregut proposa un parell de reptes als excursionistes, que l’ajudaran a descobrir curiositats del far que està visitant.
Així doncs, si aquests dies us trobeu en algun indret de la costa catalana, no deixeu de descobrir els fars que us presenta aquest llibre, segur que no us deixaran indiferents.

Recomanat per Imma Bover. Bib. Moià. 

Cada quatre anys, la Humanitat es planteja un gran desafiament: reptar-se a si mateixa en un concurs de pau i superació per a explorar els seus límits físics, morals i mentals. Això són els Jocs Olímpics moderns, la colossal iniciativa d'un francès que va consagrar la seva vida i la seva fortuna a reviure el vell somni dels grecs iniciat fa segles, entorn de l'any 1100 a. C., segons la llegenda.
Aquest llibre arrenca en aquell temps i recorre el segle i quart en el qual l'ideal de Coubertin s'ha anat plasmant, començant per Atenes-1896, els primers Jocs de l'Era Moderna. Per aquí desfilen multitud d'herois, com Johnny Weismuller, Jesse Owens, Mark Spitz, Nadia Comaneci, Carl Lewis, Fermín Cacho, Michael Phelps o Usain Bolt. Herois entre herois en una competència en la qual l'important és participar, sí, però en la qual només el llorer proporciona la immortalitat.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Amb motiu de l’exposició monogràfica de l’obra El Crist de Dalí, al Museu Dalí de Figueres (novembre del 2023-abril del 2024), es publica aquest assaig que analitza la seva trajectòria pictórica i  tècnica .

Mitjançant una ficció en forma de correspondència epistolar amb el pintor, Javier Sierra ens submergeix en l’essència d’aquesta obra i el seu procés de creació. 

A continuació, Antonio López, en diàleg amb Montse Aguer, aprofundeix sobre la figura de Salvador Dalí i ens convida a endinsar-nos en la ment, el cervell i el procés de creació d’un dels artistes més complexos dels últims temps. La part més tècnica va a càrrec de diversos membres del centre de documentació de la Fundació Gala-Salvador Dalí.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Lluny de representar una figura clau en la música d’autor mallorquina Roger Pistola ha demostrat des dels seus inicis (als anys 2013-2014) que aspirava a molt més i, disc rere disc, ja el podem situar al centre dels músics amb més talent dels Països Catalans.  

En el marc de la dinàmica d’àlbums més o menys lineal, els dos darrers treballs, Jutipiris (2022) i Quart creixent (2020), són un pas endavant evident per no caure en el conformisme creatiu. 

Centrant-nos en Quart creixent, aquesta obra excel·lent representa un trajecte vital, intimista i que dibuixa una explosió de sentiments sense caure en l’autoflagel·lació fàcil. Ell mateix ha gravat gairebé tots els instruments amb petites col·laboracions d’Esteve Huguet, Llorenç Barceló, Neus Tamayo i Sinéad Cormican. Els onze temes de l’àlbum han estat escrits, compostos, produïts i enregistrats per ell mateix, sens dubte una essència que es nota en la cura de les composicions. 

El disc és un autèntic esclat dels sentits. Des del primer tema, una cançó molt directa i carregada de força que ens presenta un disc carregat d’intensitat, una cançó que acaba amb una festa pagana de sintetitzadors que arriben a ser hipnòtics. Des del power-pop del segon tema “Poderosa Afrodita” al pop eficient d’“Estimar no és suficient” estem sempre acompanyats i ben lligats a una muntanya russa de talent i intensitats com ho demostra “La mare de la ciència”, una clicada d’ull al funk amb un riff portentós que progressa de nou sense adonar-nos-en cap al seu camí més pop ambiental, sempre acompanyats de guitarres punxants però dolces alhora. Sítars, orientalisme sonor, violins i sintetitzadors encaixen perfectament i subtilment en les composicions melòdiques amb els típics instruments del rock. Per moments recorden a Fountains Of Wayne, Posies, The Beatles, Nada Surf, Weezer, R.E.M. o grans noms propis com Jeff Bucley (sense necessitat de fer virtuosismes amb la veu) el nostrat Adrià Puntí o, salvant les distàncies, Xarim Aresté. “Vivida meva”, potser la millor cançó del disc (de la qual no farem espòiler), i la resta de temacles són un viatge amb un ventall ampli que empasta a la perfecció i finalitza acompanyat de cordes, com volent tocar el folk amb la punta dels dits. En definitiva, pop intimista amb rock despreocupat i subtils viatges orientals psicodèlics que en cap moment abandonen la flaire mediterrània. Per treure’s el barret i posar-li cinc estrelles.

Més informació:

• Roger Pistola a les Biblioteques
• Pàgina web oficial
• Playlist 

Recomanat per Bib. Pilarín Bayés. Vic.

Aquest llibre és una lloança al poder dels llibres i als aprenentatges que se’n deriven. Posa en valor la importància de seguir el propi camí a les nostres vides malgrat els dogmes establerts o a les dificultats que ens apareguin.
Es tracta de cinc relats que se situen a Tòquio i que giren a l’entorn d’una biblioteca de barri on tots els protagonistes acaben per deixar-se recomanar llibres per la bibliotecària, la Sra. Komachi. I és a través de l’encert d’ella en les necessitats del lector i del coneixement que els aporten les lectures que les vides dels personatges de cada una de les històries prenen nous rumbs en la direcció als seus somnis canviant-los la vida de manera contundent. 
Es tracta d’un llibre de lectura àgil, sense complicacions, però que alhora cal anar digerir a poc a poc. Aborda temes vitals, ja siguin viscuts des d’una problemàtica o bé, viscuts com a projectes futurs. Resulta fàcil identificar-se amb la situació dels protagonistes. 

Michiko Aoyama va estudiar periodisme i va ser corresponsal a Sidney. Quan va tornar al Japó  va treballar com a editora d’una revista fins que va dedicar-se a temps complet a l’escriptura. Aquesta és la seva segona novel·la i va ser finalista del Premi dels Llibreters al Japó. Està traduïda a vint-i-dos idiomes i se n’han venut més de 300.000 exemplars.

Més informació:

• Michiko Aoyama a les Biblioteques
• Fitxa

Recomanat per Bibliobús Guilleries. 

Aquest mestre de la novel.la negra, torna apostar per la novel.la històrica i d’ aventures. Després de la trilogia de l’Europa d’entreguerres, amb el “Gran Món” enceta un nou cicle històric sobre “Els anys gloriosos”
En aquesta ocasió ens transporta a l'any 1948 a  l’època colonial de la Indoxina francesa.  El llibre narra les diferents històries vitals dels fills de la família  Pelletier, a cavall entre Beirut, Indoxina i Paris,  històries  que s’entrellacen i s’alternen.

Tot i això, el llibre no està exempt dels ingredients característics dels seus llibres  anteriors (agilitat narrativa, girs de guió inesperats, sarcasme  però sobretot  destaca pel retrat psicològic que fa  dels personatges. 
A la novel.la hi trobarem de tot:  una saga familiar plena de secrets morbosos, assassinats per descobrir, corrupció, transaccions il·legals, amors i ambicions...tot en una novel.la extensa però absorbent.

Més informació:

• Pierre Lemaitre a les Biblioteques
• Entrevista

Recomanat per Montse Fàbregas. Bibliobús Puigdon. 

Intrigant i molt addictiva! Plena de girs sorprenents que atraparan a qui s’atreveixi a llegir-la! Alhora, però, no s’oblida de cedir un espai important al romanticisme i a la bondat dels seus personatges. Així és l’ultima novel·la de Alaitz Leceaga. 

Descriu amb molt detall com és l’ambient a Barcelona a les portes de rebre un esdeveniment d’una gran envergadura: la gran Exposició Universal del 1888. Sens dubte, aquest fet ha de posicionar la ciutat al mapamundi del món mundial, obrir-li noves possibilitats en tots els sentits. Però just en aquest moment, uns estranys i foscos esdeveniments fan trontollar-ho tot plegat, i la mèdium Mina Índigo s'hi implicarà per tal d'esclarir la veritat. Una dona molt valenta, observadora, sensitiva, calculadora, i també molt empàtica i lluitadora que arrossega la seva pròpia maleta plena de fantasmes i secrets. I no ens oblidem tampoc de l’arribada del nou patòleg forense, el doctor Ellis. 

Alaitz Leceaga (Bilbao, 1982) es va donar a conèixer el 2018 amb El bosque sabe tu nombre (Premi de la Asociación de Libreros de Vizcaya 2019), que es va convertir en una de les revelacions literàries de l’any, a més de vendre’s els drets per a l’adaptació televisiva.  Posteriorment, ha publicat  també Las hijas de la tierra i Hasta donde termina el mar (Premi de Novel·la Fernando Lara 2021).

Més informació:

• Alaitz Leceaga a les Biblioteques

Recomanat per Bibliobús Tagamanent. 

La Lula Ann neix en una família de persones negres mulates. El seu color de pell és massa negre per uns pares que intenten amagar la seva condició. El pare en veure-la, abandona la família, i la mare, no li mostra cap mena d'afecte, fins i tot no deixa que li digui mare, si no "Sweetness". La Lula Ann creix en aquest entorn, sota una educació molt estricta, i quan es fa gran decideix canviar-se el nom per Bride i exhibeix la seva negror de forma explícita, ressaltant-la amb vestits blancs impol·luts. És una persona amb un gran èxit laboral. Després de trencar amb el seu promès tot comença a esfondrar-se. L'ataquen pel carrer, ha d'anar a l'hospital i tot plegat fa que hagi de deixar la feina per un temps. Els traumes de la infància sobreïxen i trasbalsen una vida aparentment controlada i d'èxit. La vida, però, retorna a l’inici, en un bucle infinit.

Toni Morrison ens endinsa en la societat afroamericana des de dins, fent surar els tabús i complexes d’una societat marcada per la dominació blanca. Ens posa davant d’una situació familiar duríssima i ens interroga sobre la necessitat de donar amor als fills. L’absència d’estima pot marcar la vida i en algun moment o altre ressorgeix. 

Una gran novel·la que ens mostra una mirada diferent sobre el racisme, sobretot perquè es dona dins de la mateixa raça, i una gran lliçó literària que desgrana les emocions humanes, fins i tot les més dures. 
Excepcional!

Més informació:

• Toni Morrison a les Biblioteques

• Toni Morrison Reads From and Discusses "God Help the Child"

Recomanat per Bib. Municipal de Manlleu BBVA. 

En el subtítol del llibre hi trobem el tema: una guia jove per viure amb el teu cos, escrit per la María Lerín, psicòloga i psicoterapeuta especialitzada en Trastorns de la Conducta Alimentària i il·lustrat per la dissenyadora gràfica i il·lustradora Marina Tena. Un llibre molt visual i fàcil de llegir estructurat en 10 capítols que ens parla de les nostres emocions i de com aquestes condicionen la nostra relació amb el menjar. Ara més que mai i gràcies a les xarxes socials, el cos, especialment el dels joves està en el punt de mira. Aquesta lectura pot ser una molt bona guia per combatre tots els missatges erronis al voltant d’això i poder gaudir del menjar sense ansietat i malestar. Una eina bàsica per aprendre a respectar el nostre cos i alliberar-nos de la pressió estètica que ens envolta. Coneixerem com deixar enrere la culpa, la vergonya i l’ansietat alhora que comprendrem les emocions complexes que s’amaguen darrere de la nostra imatge corporal. Per facilitar-nos molt millor la comprensió de tot el que s’hi explica la guia està acompanyada d’exercicis pràctics que ens ajudaran a acceptar-nos tal com som. Adreçada especialment als joves però indicada per a totes les edats.

A biblioteques: transtorns de la conducta alimentària

Web de l'autora: https://alimentatuesencia.com/equipo/maria-lerin/

@simplementesiente (l’autora)

@doncspinto (la il·lustradora)

Recomanat per Imma Grau de la biblioteca La Ginesta de Begues.

Qui no s’ha descuidat, alguna vegada, la mànega d’aigua oberta? Pot ser la mànega, com també l’aixeta que fa rajar i rajar l’aigua. A l’Ernest, el protagonista del conte Com és que no plou?, és just el que li passa quan rega el seu jardí perquè fa dies que no plou.

Això sí, ben segur que al vostre jardí no us ha aparegut espècies marines com el peix pallasso, una balena, un pop... com tampoc fauna salvatge. Si voleu saber quins altres animals s’ha trobat el protagonista, us animo a fer-ne la lectura amb els petits de casa.

Una història ben original que es desplega amb humor tot descobrint la biodiversitat del mar i de la selva. I ens fa adonar com n’és d’important l’aigua per viure.

Un llibre infantil per passar una bona estona amb l’acompanyament d’unes magnífiques il·lustracions, de la premiada il·lustradora Katarina Macurová.  

Adequat de 6 a 8 anys,

Document recomanat per: Rosa Casas. Biblioteca Ferrer i Guàrdia d’Alella

Amor i enyorança narra l’experiència i els obstacles amb què es troba un jove grec que arriba a Estocolm després de patir la guerra i els seus horrors. La universitat sueca li dona una beca per tal d'estudiar història de les idees, cosa que sempre ha estat el seu somni. El protagonista arriba desorientat, perdut i molt descol·locat. Passa penúries, té dubtes morals i identitaris, sent un constant desarrelament. Però també treballa, fa amics i s'enamora perdudament d'una dona.

En aquests capítols centrats en la passió de la joventut, l'autor ens parla de la condició de l'enamorament i les seves conseqüències. Justament és aquesta dicotomia entre el dolor i la joia el que fluctua constantment a la novel·la, com a la vida mateixa.

Es tracta d'una escriptura honesta, bonica i aparentment senzilla, però alhora molt profunda. Un llibre deliciós que fa reflexionar, com d’altres obres de l’autor que sempre són molt recomanables.

Theodor Kallifatides és un autor grec nascut el 1938 que va emigrar a Suècia l’any 1964 buscant feina. Allà va consolidar la seva carrera literària, justament en suec. Les seves narracions tenen molts apunts autobiogràfics. Ha rebut nombrosos premis i els darrers anys té molta acceptació al nostre país on l'editorial Galaxia Gutenberg va editant els seus títols en català i castellà.

Enllaços d'interès:

• Aladí (edició en català)
• Aladí (edició en castellà)
• BiblioDigital (edició en català)
• BiblioDigital (edició en castellà)
• Entrevista a l’autor al programa Pagina2 (La2)
• Entrevista a l’autor amb la seva traductora al català, Montserrat Camps,  i la directora de la biblioteca La Muntala, Maria Antònia Caño.

Fa temps que se sap que el nostre clima ha canviat, i que molts llocs de la Terra s’estan escalfant; d’altres s’estan tornant massa secs o massa humits. I què produeix tots aquests canvis? Les persones que habiten la Terra estan vivint:  sequeres, incendis forestals, tempestes violentes i inundacions.

Aires de canvi explica, als més petits de casa, com avui dia la Terra té un problema: un excés de carboni a l’aire. I aquest llibre els engresca a descobrir què és el carboni, el diòxid de carboni, la fotosíntesi, i l’efecte hivernacle per ajudar a millorar aquesta situació de la Terra.

La Terra té uns poders increïbles per eliminar el diòxid de carboni de l’atmosfera, com és el cas de les algues marines - anomenades laminarials – o bé el poder dels mangles – arbres amb els peus o arrels dins l’aigua - que absorbeixen el carboni; però amb això no n’hi ha prou per curar-se, cal ser conscients que tots nosaltres junts també tenim uns poders increïbles per protegir-la.

Un llibre infantil per aconseguir coneixements i fer-nos més poderosos davant un canvi climàtic que cada cop és més evident.

Document recomanat per Rosa Casas. Biblioteca Ferrer i Guàrdia d'Alella

L’estudiant Tracy Turnbland aconsegueix participar en una audició per al Xou de Corny Collins, un popular programa de televisió de joves ballarins de Baltimore. Malgrat el seu sobrepès, Tracy es converteix en una ídol del programa, fent la competència directa a la reina del xou , l’Amber Von Tussle. Aquesta, una adolescent rossa, rica i privilegiada, no només veurà perillar la seva coronació al ball, si no que el peu promès caurà rendit als encants de la Tracy.

Una bogeria de pel·lícula independent, musical i molt divertida. Ambientada als anys seixanta, el film tracta temes de certa rellevància com el conflicte racial i la segregació als Estats Units des de la comèdia. També la grassofòbia és una de les trames de la pel·lícula, quan encara no existia ni aquest terme per parlar del menyspreu i exclusió d'una persona amb un pes per damunt d'uns determinats paràmetres estètics.

La pel·lícula estrenada el 1988, va ser dirigida per John Waters, reconegut director de films transgressor de culte, i protagonitzada per Ricki Lake i la icona LGTBI Divine fent el paper de la mare de la Tracy. (des de llavors sempre seria un actor masculí el que s’encarregués d’interpretar aquest paper)  

El 2023 es va estrenar la versió musical a Broadway, arribant a guanyar 8 Premis Tony. I el 2007 es va estrenar una versió actualitzada de la pel·lícula a Hollywood protagonitzada per grans estrelles com John Travolta, Michelle Pfeiffer i Christopher Walken. 

Recomanat per Elisabet Vázquez. Biblioteca de Ripollet. 

L’alimentació és un dels pilars fonamentals de  la nostra vida. En aquest llibre no només hi trobarem els ets i uts per aconseguir una alimentació més sana sinó que també ens parlarà de l’esport, el descans, el rebuig als tòxics, la salut mental i la “tribu” com un conjunt essencial per trobar l’equilibri necessari.

Aquest llibre neix del projecte Etselquemenges de la Núria Coll on ella i tot un conjunt de professionals entre els que hi trobem metges, psicòlegs, nutricionistes, cuiners, fisioterapeutes i un llarg etcètera, ens proporcionaran la informació per adquirir nous hàbits i així millorar la nostra salut d’una manera relaxada i sense pressions.
Amb un extens capítol anomenat “la roda de la vida sana” ens parla de l’alimentació com a pilar fonamental de la vida amb especial èmfasi a les verdures, maneres de cocció i a la varietat. Aquí trobarem també un capítol sobre tòxics en l’alimentació però també en productes i estris de cuina; el descans i la seva importància enfront a l’insomni; la gestió emocional per reduir l’estrès, un dels grans mals de la nostra societat actual; l’esport físic per combatre el sedentarisme; i la tribu la xarxa de suport que necessitem tots.

Un llibre concebut perquè ens replantegem diversos aspectes de la nostra vida i que ens dona eines i consells per assolir i millorar l’alimentació, la salut i la vida.

A les Biblioteques:
- Aliments
- Dieta
- Nutrició

Més informació:
- Entrevista a Núria Coll al programa Col·lapse de Tv3
- Vida saludable al Canal Salut

Recomanat per: Ariadna Esmarats. Biblioteca Pilarin Bayés de Vic

Josep Maria Benet i Jornet (1940-2020) va ser un dels dramaturgs catalans més importants del segle XX. L’obra "Una vella, coneguda olor", estrenada en clau professional el 30 de setembre de 1964 al Teatre Romea de Barcelona, és considerada una de les seves peces més representatives. Aquesta primera posada en escena la va dirigir Josep M. Segarra amb escenografia de Josep Guinovart i, entre altres, el repartiment el formaven Carme Fortuny (Maria), Josefina Tàpias (Sra. Dolors) i Nadala Batiste (Mercè).

Tot i ser la primera obra que va escriure l'autor quan tenia només vint-i-dos anys, la peça teatral ja transmetia la sensació que el que s'hi explicava era part de la vida o l'entorn pròxim de l'espectador. Benet i Jornet tenia una manera d'explicar les coses de la vida diària d'una manera natural i propera que feia que el públic les visqués com si passessin al costat de casa seva. El seu teatre costumista capta l'essència de l'ésser humà i transmet les emocions universals.

La trama de "Una vella coneguda olor" gira entorn a la memòria i al pas del temps, elements que es converteixen en eixos centrals de la narrativa. A través d'una estructura temporal no lineal, l'obra reflexiona sobre la relació entre el passat i el present, explorant la manera com els records, melodies i olors d’una altra època configuren la identitat dels personatges.

L'obra, ambientada en un barri humil de la Barcelona grisa, proletària i franquista se situa en l'estiu del 1962 als patis interiors d'una illa de cases al barri vell de Barcelona. Retrata la vida de una família de classe treballadora que viu en un pis petit i modest posant l'accent en la difícil relació i els conflictes entre una mare i una filla contraposant la vellesa i la joventut de dues generacions. 

La protagonista és la Maria una noia que prové d'una família humil educada en un col·legi de monges de manera altruista. Quan la seva mare, la Mercè queda vídua la noia ha d'abandonar els estudis i posar-se a treballa de peixatera a contracor, però no abandona del desig d’aconseguir viure en un món millor, obert i sense traves a persones com ella.  A l'obra vessen molts sentiments de les dues protagonistes: ràbia, ira, frustració, amor i, sobretot, ganes de fugir. 

El personatge central de la mare representa la saviesa, la tradició o la memòria històrica d’una dona del bàndol dels perdedors de la Guerra Civil, amargada i temorosa. La seva presència pot ser evocadora i simbolitzar diferents aspectes de la vida i la cultura. 

En canvi, el personatge de la filla representa la joventut, la pèrdua de la innocència en temps de foscor, la modernitat o la renovació. El seu paper pot estar marcat per la rebel·lia, la curiositat o la cerca de nous horitzons que vol deixar enrere l'estricte control de la seva mare que l’ofega a poc a poc.

"Una vella, coneguda olor" va obtenir el Premi Josep Maria de Sagarra l'any 1963 i es va estrenar al Teatre Romea un anys després. La seva senzillesa de plantejaments i proximitat van meravellar el públic, que es va retrobar amb un teatre actual, realista, català i en català. 

L'any 1967 a TVE es va emetre l’adaptació televisiva en català, un fet excepcional durant el franquisme per a un text dramàtic en català. Posteriorment, l'obra va ser reviscuda el 2011 al Teatre Nacional de Catalunya en una aclamada posada en escena dirigida per Sergi Belbel. Amb una escenografia que ha quedat gravada a la retina dels espectadors i un repartiment encapçalat per Sara Espígul i Mercè Arànega, la producció va confirmar el valor perdurable d'un text que ha esdevingut un clàssic del teatre català contemporani que ha estat interpretat per la majoria de les companyies amateurs del nostre país, una obra que convida a la reflexió i a la introspecció sobre la nostàlgia, el pas del temps i les emocions humanes.

Més informació:

• Josep Maria Benet i Jornet

Recomanat pel Prestatge virtual d'Arts escèniques 

Manual de gramàtica alemanya adreçat a persones que volen establir un primer contacte amb l’idioma, adquirint habilitats i competències comunicatives inicials en llengua alemanya.

L’obra que presentem és un manual pràctic ben estructurat i clar, que fa referència a temes de gramàtica, fonètica i vocabulari que cal conèixer. El castellà és la llengua emprada per descriure la matèria i s’inclouen exemples entenedors que ajuden a la seva comprensió.

Recomanat per Sol Teixidó. Bib. Ernest Lluch i Martín de Vilassar de Mar

Obra didàctica i directa, mostra els mètodes i tècniques més eficaces per gestionar bé el temps. Ens ensenya a aplicar-los; les seves avantatges i inconvenients i en quines àrees son més eficaces. Escrit per un emprenedor especialitzat en formació i assessorament. Aquest llibre és una eina de treball realment útil i pràctica.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Durant moltes dècades, l'economia s'ha regit per la primacia dels accionistes, que centra de la gestió empresarial en la maximització dels beneficis a curt termini. Però a més de crear valor econòmic, les empreses també poden crear, o en el pitjor dels casos destruir, valor social i mediambiental

Les empreses socialment responsables són les que estan dirigides per una brúixola moral interior, que regula les accions envers els seus treballadors, proveïdors i la societat en general. Aquestes empreses poden rentables, guanyar diner i ser socialment beneficioses. Els autors donen exemples d’empreses reconegudes que ja han implantat aquest compromís.

*Recomant per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Les llengües canvien i no n’hi ha prou amb la gramàtica, la sintaxi  i el lèxic que vam aprendre a l’escola, per escriure i fer-nos entendre. Aquest llibre pretén posar-nos  al dia dels coneixements que tenim del castellà i incorpora les noves actualitzacions de la RAE, de manera distesa, propera i divertida.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Una obra de referència per aprendre o millorar els teus coneixements sobre pastisseria. Ofereix consells, tècniques, recursos i nocions bàsiques per aconseguir bons resultats en qualsevol moment: berenars, pastissos, xarrups, coulis, gelats, rebosteria, 200 receptes que t’ajudaran molt.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Un repàs del productes i dels hàabits en l’alimentació que han canviat des dels anys 80 fins a l’actualitat. L’autor, doctor en ciència i tecnologia dels aliments, fa un anàlisi dels aliments, de la manera de comprar i cuinar, i de les tendències actuals, promogudes pel canvi climàtic, com la carn vegetal,  i el futur de l’agricultura.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Un còmic compromès amb els drets humans que denuncia la crueltat del règim penitenciari nord-americà i el biaix racista que sovint acompanya l’absurditat de la pena de mort

Quan la dibuixant tenia 18 anys va començar a escriure’s  cartes amb  Renaldo Mc GIrth, també de 18 anys, que estava condemnat a mort. Aquest còmic representa les seves cartes, les visites, l’amistat entre els dos i les vides paral·leles. Es una reflexió profunda i critica sobre la pena de mort i el sistema penitenciari dels Estats Units, sobre la desigualtat social i cultural i el racisme sistèmic, i en darrer lloc, l’esperança de la redempció.

Aquest còmic ha rebut diversos premis com el Bd FNAC France Inter, Premi BD Gest 2023, Artemisa còmic creat per Dones 2024 i a l’obra basada en fets reals.

 *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Clara Lodewick és una jove autora de Brussel·les que ha debutat amb  aquest còmic ple de maduresa gràfica i narrativa, un retrat social del Flandes rural.

Merel , la protagonista, és una dona que, als seus quaranta anys, viu tranquil·la i  lliure, sense marit ni fills. La seva vida es reparteix entre la seva granja d’ànecs, el club de futbol del poble, l’escriptura i els amics.

Una nit tot s’embolica, quan fan córrer el rumor que la Merel es posa al llit amb tots els homes del poble. A partir d’aquest moment, tothom es gira en contra de la Merel.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Un mètode per a ser més productius. La tecnologia ens dona tantes possibilitats per accedir, emmagatzemar i difondre informació que ens  pot paralitzar per excés. Aquest llibre ofereix millores potents i significatives amb el sistema CODE: capturar, organitzar, destil·lar i expressar.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Un detallat assaig on els autors fan un repàs dels diferents moments històrics en que les jornades laborals han anat fluctuant segons el context i expliquen els beneficis que menys treball i més oci podria oci podria contribuir a frenar la crisi climàtica fins a  promoure la salut mental i la igualtat de gènere.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Treball brut és aquell que la societat considera essencial però moralment compromès o qüestionable. Eval Press examina un conjunt de feines i analitza les dificultats psicològiques i emocionals com l’estigma, la vergonya, l’estrès i les càrregues que aostumen a recaure sobre treballadors de baixos ingressos, els immigrants sense papers , les dones i les persones racialitzades.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El músic i poeta de Chicago Jamila Woods torna a brillar mentre es pregunta, què significa rendir-se completament a l'amor? A través de Water Made Us, Jamila abraça nous gèneres, melodies lúdiques i jocs de paraules hipnotitzants, mentre travessa el tumult emocionant de les restes i el refugi de l'amor.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Carles Viarnès sorprèn amb "Hyper_O", un arriscat doble salt sense xarxa. Ens trobem davant un disc construït a partir de models gregorians on pren protagonisme un singular i innovador instrument, el hiperórgano. Es presentarà en viu en escenaris com el festival Sónar, l'Auditori de Girona o el Orgelpark d'Amsterdam.
Les composicions originals que conformen "Hyper_O" beuen dels models gregorians, però flueixen amb màxima naturalitat en un context electrònic. És de fet una aposta per relligar tot el llegat del papa Gregori Magno: d'una banda els modes musicals gregorians i per un altre, els set pecats capitals i les set virtuts que els contraresten. I elaborar un discurs contemporani. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Després d'Haydn, Beethoven i Schubert, Jordi Savall prossegueix la seva incursió en el segle XIX amb la Simfonia Italiana de Mendelssohn, compositor que grava per primera vegada. Presenta les dues versions que va deixar Mendelssohn, la de la seva estrena a Londres en 1833, i la versió posterior revisada de 1834, els canvis de la qual més notables afecten els tres últims moviments.
La comparació de les dues partitures i la interpretació amb instruments d'època permeten conèixer de prop el treball i les intencions de Mendelssohn en la qual continua sent la seva simfonia més popular, que es redescobreix sota la batuta del director català.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

La raó principal de l'edició i publicació d'aquest CD té a veure amb el fet que aquesta gravació és una oportunitat molt rara de poder tornar a escoltar el pianista i compositor Jorge Peixinho, vint-i-set anys després de la seva mort.
El gran públic desconeix aquesta faceta del compositor. Peixinho donava amb freqüència recitals de piano sol, en els quals recorria tota la història de la música per a piano, amb especial atenció a la música del segle XX, interpretant les obres més representatives del repertori per a piano.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Després d'una pausa de 8 anys, Youth Lagoon torna amb el seu quart àlbum, 'Heaven Is a Junkyard' El 2016, Trevor Powers va tancar la porta a Youth Lagoon. "Vaig sentir com si estigués en un embolic", diu. “Tot i que era la meva música, em vaig perdre. En molts aspectes, em vaig perdre a mi mateix". En retirar-se de l'àlies, Powers va trobar una transformació personal a casa seva a Idaho i va publicar cintes experimentals amb el seu propi nom ('Mulberry Violence' del 2018 i 'Capricorn' del 2020). "La meva ment sempre ha estat un diable", diu Powers. "Em diu coses terribles, com si jo no valgui cap valor, no sóc lleig o trencat. És com un televisor de motel enganxat a un canal que no s'apaga, amb anuncis estàtics i infinits de nit i predicadors cridant sobre la fi del món".

L'octubre de 2021, alguna cosa va canviar el canal. Després de prendre un medicament sense recepta, Powers va tenir una reacció al fàrmac tan severa que va convertir el seu estómac en un "guèiser d'àcid sense parar", recobrint la seva laringe i les cordes vocals durant vuit mesos. “Vaig veure set metges i diversos especialistes. Vaig perdre més de trenta lliures. Ningú em podria ajudar", diu Powers. Per Nadal, ja no podia parlar, va recórrer als missatges de text i un llapis i paper com a úniques maneres de comunicar-se. "No estava segur de si mai podria tornar a parlar, però sol cantar", diu. "Tot es va sentir simbòlic d'alguna manera", afegeix. "M'havia empasat la por tota la vida i ara aquí tornava a pujar. Jo pensava que Déu mira que la gent pateix. Ara sé que pateix amb tu. Això ho va canviar tot". El creixement que va seguir aquell malson va reduir el focus de Powers. En lloc d'escriure sobre el món en general, va començar a escriure sobre casa. "Família, veïns i segadors", riu Powers. “Sempre he escrit sobre coses llunyanes. Aquesta era la meva manera de fugir de casa. Però el millor material ha estat just davant meu tot aquest temps a Idaho ".

Amb xiuxiueigs de country, 'Heaven Is a Junkyard' és un mutant nord-americà en un món d'amor, drogues, contes i miracles, units per la veu de Powers i un piano vertical. "Si una lletra no era correcta, una cançó no era correcta", diu Powers, que va eliminar material de dos àlbums i mig perquè "no era honest". "'Heaven Is a Junkyard' parla de tots nosaltres. Són històries de germans que marxen a la guerra, pares borratxos que aprenen a abraçar-se, mares que s'enamoren, veïns robant correu, vaquers fent s. "Jo era." drogues, amics saltant l'escola, jo plorant a la banyera, gossos agafant conills i nens jugant a l'herba alta", diu Powers. Al llarg de l'àlbum, uneix un estil líric que se sent alhora punk i western. "El pare torna a casa i el pare està a les escombraries", canta Powers a "Idaho Alien", situat entre un piano d'estil saló i un xiulet rítmic que sona com un monitor de nadó. "Prizefighter", la tercera cançó de l'àlbum, es va escriure mentre mirava un VHS de "Drugstore Cowboy". Davant d'una cortina de gasa de guitarra Lap Steel i una caixa de tambors CR78, explora el vincle entre dos germans, deixant sense definir què és fet i què és ficció. "Tommy va marxar a la guerra sense adéu. Mai vaig tenir l'oportunitat de preguntar-li per què", canta. "The Sling", una cançó a la qual Powers es refereix com "el nucli de l'àlbum", és una balada de piano fantasmal i nua. Escoltem cada línia com un voyeur mirant per una escletxa de la paret. “En un carrer solitari, els nens encara juguen. Les famílies encara mengen”, canta.

"Heaven Is a Junkyard" és una frase que Powers va escriure al seu diari després de veure com s'incendia la masia d'un veí. "En aquell moment ni tan sols estava segur del que significaven aquestes paraules", diu. "No estic segur de si encara ho faig". Però quan s'escolta el títol de l'àlbum al final de "The Sling", se sent substancial. "El cel és una ferralla, i és la meva llar", canta Powers. Enregistrat en sis setmanes amb el coproductor Rodaidh McDonald (The xx, Adele, Gil Scott-Heron), 'Heaven Is a Junkyard' és una obra d'absoluta devoció. Un retrat de l'oest americà encantat per Déu. I un recordatori que sempre hi ha amor a l'herba alta. "Youth Lagoon mai va ser l'asfixia", va fer una pausa. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Matthew Herbert, famós productor, compositor i experimentador britànic presenta un projecte basat en un esquelet de cavall de mida real i desenvolupat amb la London Contemporary Orchestra i diversos col·laboradors especials. El projecte va començar amb la recerca de l'esquelet animal més gran possible per explorar sonorament. Més que una font de so en brut, l'esquelet de cavall que va adquirir Herbert aviat va revelar diversos racons d'inspiració. La gamma musical que cobreix l'àlbum parla de la vasta experiència d'Herbert a través de l'electrònica, la clàssica contemporània i el jazz: una col·lecció de composicions atrevides i convincents. A més de la presència constant de LCO, The Horse compta amb contribucions de solistes de classe mundial a través de generacions, com ara Shabaka Hutchings de Sons of Kemet i Theon Cross. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

María José Llergo (Pozoblanco, 1994), com a ànima i vers lliure del cant, sap què fa i té clar què vol. La jove és un esperit nòmada que fuig d'estils i clixés sense renegar de la seva arrel flamenca i andalusa. La seva música respecta una tradició inherent a ella que no té por d'una metamorfosi que abraça l'avantguarda sense dissimulació.

En aquest  àlbum,  la superació i lluita s'amaga  com la gran conseqüència emocional que irradia. Un disc transversal ple de les influències més heterogènies que exploten en un sofisticat confeti sonor on l'amor i l'empatia són les eines fonamentals per a l'avenç i el progrés

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals*

Una manual per acompanyar-te en la criança del teu fill o filla des de l’embaràs als sis anys,  viure-ho amb tranquilitat i entendre les diferents estapes. Explica de manera entenedora molts aspectes que apareixen en el creixement dels infants: l’arribada del nadó a casa, la tria de l’escola bressol, de l’escola, la corresponsabilitat en l’educació dels progenitors, la relació i rivalitat dels germans, la tasca dels avis, o com tractar la separació de la parella.

Els dos autors son dos psicòlegs reconeguts i especialistes en educació infantil i acompanyament de famílies en la criança. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La dra. Lucía Galán és una pediatra famosa per explicar clarament i amb evidència científica molts temes sobre la cura, criança i educació dels infants i adolescents. Son consells mèdics explicats amb simpatia, emoció i sensibilitat.

En aquest llibre desenvolupa temes controvertits i actuals com l’assetjament escolar, , la salut mental , el neurodesenvolupament i el son, entre altres. Pretén ser una obra pràctica i útil.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Tornen el Nico i el Dino amb una nova aventura juràssica dinodivertidíssima que farà que no puguis parar de riure!

Des que el Nico es va trobar l'ou del Dino, l'humà i el dinosaure s'han fet inseparables. Junts van descobrir una porta secreta a un món juràssic, la Vall dels Dinosaures, un lloc meravellós ple de dinosaures on coneixeran la Silva, una noia valenta que ha crescut entre ells i amb qui viuran aventures d'allò més emocionants. Però el senyor Gil, el perillós col·leccionista d'ous que es va quedar amb la clau que obre la porta d'entrada a la vall, vol capturar tots els dinosaures per fer-se ric i famós. Aconseguiran el Nico i els seus amics evitar-ho i salvar la vall?

Torna la sèrie d'Òscar Julve, creador de Jo, Elvis Riboldi i Aventura total, amb una narració clara i amena i unes il·lustracions amb molt sentit de l'humor.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Katy Kelleher sempre s’ha interessat per la bellesa. Busca i col·lecciona objectes plens de bellesa. N’estudia l’origen i com el procés de fabricació. Aquest interès l’han convertit en investigadora, escriptora especialitzada en disseny, decoració i jardineria.

Aquest llibre presenta assaigos sobre alguns dels articles i objectes que ens acompanyen a casa nostra i ens explica com podem participar en la bellesa del món de manera ètica.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La gamba vermella és un producte estrella de la gastronomia  espanyola. En aquest llibre, dos cuiners de fama internacional, Joan Roca i Quique Dacosta,  ens ofereixen receptes creatives i tradicionals que destaquen les característiques de la gamba.

També trobareu una àmplia informació sobre la gamba: la fisiologia, metode d’extracció, les vedes de pesca per aconseguir-ne el futur de l’espècie i la vida dels pescadors que viuen d'ella.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

És sempre dolenta l'ansietat? Com podem distingir l'ansietat com a emoció de l'ansietat com a trastorn psicològic? Quins són els nivells «normals» d'ansietat i de quina manera podem aprendre a identificar-la, conviure amb ella d'una manera sana i, arribat el cas, controlar-la?

Els professors i psicòlegs Rubén Sanz i Cristina Carro ens expliquen, en aquest llibre senzill, directe, didàctic i molt pràctic, per què hem de respectar a l'ansietat i aprendre a conviure en harmonia amb ella, entenent que, de manera general, està per a ajudar-nos a adaptar-nos, per a fer que rendim adequadament i, en definitiva, per a protegir-nos de futurs perills o adversitats.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Els conceptes essencials de la immunologia, del seu funcionament i les vies per a reforçar la nostra pròpia immunitat.

El sistema immunitari ens defensa de multitud d'agents amb potencial per a causar-nos malaltia: paràsits, bacteris, virus, cèl·lules canceroses, etc. Aquesta lluita permanent entre les nostres cèl·lules de defensa i els múltiples agents patogènics passa desapercebuda fins que falla aquest sistema defensiu i ens posem malalts.

Després de milions d'anys d'evolució, el sistema immunitari humà s'ha dotat de molècules, cèl·lules, teixits i òrgans capaços d'orquestrar respostes summament complexes i dirigides enfront de les més variades amenaces. Com ho fa? Quins elements actuen i on estan? De quina manera pot fallar? Per què es produeixen les malalties autoimmunitàries, les al·lèrgies i fins i tot el càncer? I les immunodeficiències? Com afecten el sexe, l'edat, l'embaràs o el microbioma? Aquest llibre pretén endinsar-se en el món de la immunologia repassant conceptes essencials i realitzant un breu recorregut històric per a aprendre què és, com funciona i com podem contribuir a la nostra pròpia immunitat.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

A les biblioteques podem trobar un munt de biografies de l’escriptora Mercè Rodoreda. Ara el grup editorial Penguin Random House edita sota el segell de Bruguera una nou retrat biogràfic: "Al mig de la vida, jo: biografia de Mercè Rodoreda"  escrita per Marina Porras i il·lustrada per Elisa Munsó.  L’autora en diu un retrat literari divulgatiu, més que no pas una biografia i és que és una obra breu i de lectura fàcil i amena que com qui diu es llegeix d’una sentada. No per això deixa de ser rigorosa i ben documentada, la recomanem per conèixer una mica més a Mercè Rodoreda sense posar-nos a un nivell gaire erudit.  Si heu llegit l’obra de Mercè Rodoreda és un bon complement per acabar d’entendre l’autora i situar-nos dins el seu context. 

La periodista i crítica literària Marina Porras ens ofereix una biografia on podem entendre i empatitzar amb l’escriptora.  En la Mercè Rodoreda, vida i obra van molt estretament  lligades i resseguir amb poques pàgines, tota la trajectòria de l’autora, fent una síntesi interessant i de factura contemporània, ens acaba d’arrodonir les lectures que haguem fet de l’escriptora Mercè Rodoreda. 

De la infantesa a la Barcelona d’abans de la guerra, la joventut a l’exili, la vida a París, la vida a Ginebra, els mil i un entrebancs, la Barcelona grisa de després de la guerra, la tossuderia d’escriure, els amors – desamors i finalment el seu retir a Romanyà... tot plegat en un retrat fresc que es llegeix tan fàcil com una tirallonga de tuits.

Més informació:

• Marina Porras a les Biblioteques
• Ressenya
• Entrevista

Recomanat per Montse Serra. Bib. Sant Valentí. Navarcles. 

Us agradaria llegir assaig de temes actuals però us fan pànic els textos enrevessats i densos? No patiu: l’autora feminista Liv Strömquist (Lund, Suècia, 1978) té la solució perfecta! Mitjançant el format més amable del còmic, Strömquist ens proposa reflexions crítiques i profundes sobre qüestions diverses: la història de l’amor romàntic a Los sentimientos del príncipe Carlos, l’amor en el capitalisme tardà a No siento nada, la història cultural dels genitals femenins a El fruto prohibido, el zodíac a Astrologia lleugera, etc. Qualsevol dels seus volums és recomanable, però aquest cop voldria centrar-me en Dins la sala dels miralls, que Finestres va publicar en català la tardor del 2022.

Al llarg de 168 pàgines que passen volant, l’autora sueca basteix el seu discurs sobre la història de la bellesa i la pressió estètica posant d’exemple figures tan populars com Kylie Jenner, Marilyn Monroe o l’emperadriu Sissi. Amb un to irònic i uns dibuixos expressius i acolorits, Strömquist ens fa més planers els raonaments i les teories d’una bona colla de pensadors (Zygmunt Bauman, Eva Illouz, Byung-Chul Han, entre molts altres) al voltant del desig i la rivalitat, la història del matrimoni, la fragilitat dels vincles, la sexualització de la dona en el capitalisme, l’envelliment o l’estandardització de la bellesa i l’escissió entre el jo públic i el jo privat, accentuades per les xarxes socials. També ens ofereix una mirada més empàtica de la madrastra de la Blancaneu, recreada a partir del testimoni de 5 dones d’entre 53 i 73 anys que reflexionen sobre el poder que els atorgava l’atractiu físic quan eren més joves i com de cruel arriba a ser que la bellesa sigui tan efímera.

En definitiva, es tracta d’un bon llibre per analitzar la societat, riure i escandalitzar-nos alhora de les obsessions que tenim a l’entorn de l’aparença i per donar voltes a preguntes com la següent: “per què la gent o les dones joves que miren una foto de la Kylie Jenner i la seva cintura de vespa, uns pòmuls d’ivori esculpits o un cul celestial no se senten per dins de la mateixa manera que quan miren, per exemple, una posta de sol radiant, una platja increïble o la foto d’un papagai fastuós?; és a dir, per què no senten simplement una fascinació positiva davant la bellesa del món sense que, en paral·lel […], també tinguin sentiments negatius indefinits, alguna cosa que t’esquinça el cor, què és?, complex d’inferioritat?, la sensació de derrota?”.

Més informació:

• Liv Strömquist a les Biblioteques
• Fitxa

Recomanat per Ariadna Arrufat. Bib. Ateneu Les Bases. Manresa.

Les persones autistes acostumen a conviure quotidianament amb el desafiament de l'exclusió, els prejudicis dels altres, la percepció de sentir-se invalidats o jutjats, la preocupació per no complir amb les expectatives dels altres; en definitiva, viuen amb un sentiment persistent i cronificat de desvaloració personal que deriva en símptomes d'estrès posttraumàtic complex. Isabel Paula ens explica què és el trauma complex en l'autisme i planteja la urgència d'una intervenció sensible al mateix en els serveis que atenen persones autistes.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La creació del sistema ferroviari a Espanya  al segle XIX va suposar una millora en el transport de viatgers, de mercaderies i el creixement de moltes poblacions. També l’inici del turisme.

Sergi Reboredo recull en aquest llibre els trens amb recorregut de gran bellesa; trens turístics que transporten el viatger a altres èpoques i altres trens que l’autor qualifica com interessants per viatjar-hi.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Albània és un país tranquil i hospitalari i dels més desconeguts dels Balcans. Un destí molt interessant per l’oferta cultural i natural i perquè encara no han arribat les aglomeracions de turistes.

Podem visitar les ciutats de Tirana, la capital, la ciutat museu de Gjirokastra, Berat, Durres, Korca, totes amb el seu interès. També podem visitar els castells i les fortaleses com a record dels segles de lluites als Balcans. Pel que fa a les esglésies,  podem trobar des de cristianisme ortodox bizantí fins a l’islam otomà.

Si busqueu platja Albània us ofereix costes amb aigües cristal·lines  dels mar Adriàtic i Jònic. I si us interessa la natura, podeu caminar pels Alps Albanesos on trobareu indrets de paradís biodiversitat amb vegetació, animals i rius i cascades.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Caminar, mirar, inhalar, flairar, ensumar, observar, contemplar... Tots aquests verbs es poden utilitzar en qualsevol dels vint indrets on l'autor convida a fer un bany de bosc. En el fons, aquest llibre és una invitació a passejar pel bosc amb tranquil·litat i silenci i, així, respirar totes les essències beneficioses per al nostre cos que hi ha a l'atmosfera d'un bosc i, a la vegada, fer-nos un regal sensorial a l'obrir tots els nostres sentits. Què aconseguirem fent les passejades que ens proposa aquest llibre? A part de divertir-nos i sorprendre'ns amb totes les meravelles que ens pot oferir el bosc, fer salut!

En aquest llibre hi ha boscos del Pirineu, del Pre-Pirineu, del sistema Transversal, del Litoral, de la Serralada Litoral i de la Prelitoral

Recomanat per Marta Puig Calafell de la Biblioteca Santa Oliva d'Olesa de Montserrat.

El surrealisme va prendre del dadaisme algunes tècniques de fotografia i cinematografia així com la fabricació d'objectes. Van estendre el principi del collage a l'acoblament d'objectes incongruents. També van inventar una forma de creació artística col·lectiva per divertir-se i cridar l'atenció. Van començar amb el que en digueren el "cadàver exquisit". Era una paraula o l'esbós d'un dibuix efectuats per una sola persona a la qual s'afegien, en rigorós ordre (o desordre) que hi anaven ficant cullerada, sempre de manera limitada. Podia resultar-ne una figura humana molt desproporcionada.

El 8 d'octubre de l'any 2019, l’escriptora i crítica literària Núria Perpinyà convidà una vintena llarga d'escriptors catalans a l’Espai Brossa a fer un cadàver exquisit. Fou una experiència insòlita, històrica que donà lloc a una improvisada performance dirigida per Jordi Coca. De collages espontanis i a cegues entre uns quants, amb poemes i dibuixos, se n'han fet força seguint els de Prévert i Breton. En canvi, d'exquisits teatrals, que se sàpiga, aquest va ser el primer i l'únic que existeix al món.

Sota el títol “Ai-Ai. El cadàver exquisit del Teatre Català” l’obra compta amb textos d’una vintena d’escriptors i dramaturgs (Jordi Coca, Núria Casado, Carles Mallol, Victoria Szpunberg, Marc Rosich, Helena Tornero, Roger Puig, Dolors Miquel, Enric Nolla, Gerard Guix, Pep Cerdà, Manuel Molins, Toni Cabré, Jordi Prat, Adrià Pujol, Ferran Echegaray, Llàtzer Garcia, Paco Zarzoso, Carlos Be, Narcís Comadira, Albert Mestres, Queralt Riera, Jordi Oriol) i fotografies de Mikel Alors.

Aquests textos encadenats formen un cos atzarós, un tren surrealista on cada vagó s'obre i es tanca amb paraules brossianes, despertant parlaments d'alaskians, efraïms i pollastres. Advertim els lectors que les sandàlies i els mandarins que s'escapen per les finestres els poden fer descarrilar el cap.

L’acte de presentació del llibre es va fer el 17 de setembre de 2023 al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa amb la participació de Vicenç Altaió, Jordi Coca, Núria Perpinyà i alguns col·laboradors del llibre, i es va projectar la pel·lícula de la manifestació artística dirigida per Toni Vidal que va tenir lloc el mes d’octubre de 2019.

El llibre “Ai-Ai. El cadàver exquisit del Teatre Català” neix a partir del llibre “La Cadira trencada: teatre català d'avantguarda”, la història del teatre català del segle xx que repassa cent anys d’aquest gènere literari, els dramaturgs i dramaturgues, les tendències, la influència i la relació amb els corrents teatrals internacionals, l'escenografia, la política, la sàtira, la llengua, el feminisme, etc.

El portal interactiu Mentrimentres parla de teatre, d'avantguarda, i de modes amb l'escriptora Núria Perpinyà.

Llarga vida als cadàvers exquisits!

Més informació:

• Commemora: Centenari del surrealisme

Recomanat pel Prestatge virtual d'Arts escèniques 

Què fa un lingüista? És, sovint, una persona acostumada al fet que li preguntin què és o per a què serveix la lingüística. Per això, aquest llibre ofereix una visió general de la disciplina i recull el saber de vint-i-tres experts que responen de manera senzilla a unes quantes preguntes, algunes d'elles complicades. Què és un lingüista?, és un policia de la llengua?, és el mateix que un filòleg? Som l'única espècie dotada de llenguatge? Com s'ensenya una segona llengua avui? Què té a veure la semàntica amb ChatGPT? Quines aplicacions té la lingüística computacional?, i la clínica?, i la forense? Un fonema és un so?  Són els límits del llenguatge els límits del món? Què és una paraula? Com es relacionen els sintagmes entre si? Funciona igual la cortesia en totes les llengües? Totes aquestes preguntes (i moltes més) trobaran resposta en aquestes pàgines i suscitaran, de pas, nous interrogants.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Després de rebre la notícia de la mort del pare a qui mai va conèixer, Maude ha de viatjar a la petita illa de Jesmond per arreglar la paperassa i recollir les seves pertinences perquè la casa serà derruïda. En baixar del ferri, Maude ses troba una llar i uns records aliens i intenta reconstruir la figura del seu pares a partir de retalls de revistes, discos i missatges gravats en vells cassets. En deu dies tot ha de quedar net i Maude podrà seguir amb la seva vida, però el que no espera són les constants apagades elèctriques a tota l'illa i l'excitació regnant d'una població que està a punt de celebrar el 20è aniversari de l'albirament d'un enorme tauró blanc.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

En la seva primera novel·la gràfica, Lucas Burtin i Sun Bai ofereixen un delicat retrat de la fi del món través del melancòlic última trobada d'un home i una dona. «Quan l'augment del nivell de les aigües va ser donat a conèixer, pràcticament tots van abandonar la Terra? Vaig arribar de matinada. Estava ennuvolat. Vaig aparcar enfront del port antic. A part d'una mena de mitjana edat passejant al seu gos, allí només estaven les gavines. Era un matí del nord. Un matí melancòlic però afable. Vaig decidir passejar una estona pel centre». Sun Bai i Lucas Burtin es van graduar en Belles arts a Le Mans i viuen a Lilla, on es dediquen a la il·lustració, el còmic i l'autoedició. Junts o en solitari, el seu treball se centra en crear espais narratius íntims, solcats per una suau melancolia i un vetllat erotisme. En ells emmarquen relats que oscil·len entre la ciència-ficció més el·líptica i el recompte minuciós d'un passeig dominical. «La platja més bonica de la mar del Nord» és el seu primer llibre conjunt.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Un còmic inoblidable sobre la rellevància de la cultura en temps de barbàrie
Fins del segle X. La mort de Alhakén II ha deixat el califat de Còrdova en mans de Hisham II, un nen d'onze anys. El seu tutor, Almanzor, aprofita la circumstància per a regnar en el seu nom. Entre les seves disposicions destaca la crema de milers de volums de la biblioteca de Còrdova. Només se salvaran uns pocs, a lloms d'una mula guiada per un lladre i una parella d'esclaus. El guionista Wilfrid Lupano (Els vells forns) i el dibuixant Léonard Chemineau signen en aquest àlbum magistral una carta d'amor en saber, la tolerància i els assoliments de la cultura com a última barrera davant l'avanç dels totalitarismes.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals