Tothom, més o menys, coneix el funcionament del sistema digestiu de l'ésser humà. I també hem sentit a parlar repetidament dels anomenats "quatre estómacs" de les vaques. Però qui sap com funciona l'aparell digestiu d'un tauró? I d'una esponja de mar? I d'un flamenc rosat? En aquesta enciclopèdia digestiva s'hi explora l'interior de 70 animals per saber com s'ho fan després d'ingerir l'aliment i, és clar, fins que allò desestimat s'expulsa com a excrement. Després d'una introducció general que facilita el coneixement bàsic del sistema digestiu segons si són animals invertebrats o vertebrats, i entre aquests, amb sistemes complets o incomplets, monogàstrics, aviaris o remugants, la reconguda Aina Bestard ens il·lustra l'exterior i interior de 70 animals. Acompanyades dels aclaridors textos de Víctor Sabaté, les seves il·lustracions ens permetran fer-nos la idea de l'aparell digestiu d'una estrella de mar, un tèrmit o una girafa. Sens dubte, un bon llibre on perdre's durant una estona llarga tot admirant les interioritats del món animal.

*Recomanat per Alba Céspedes Tor de la Biblioteca Can Manyer de Vilassar de Dalt

Una lectura fresca, àgil i plena d'ironia que t’enganxa des de la primera pàgina. Amb girs constants i un humor fi, a vegades punyent, la història et manté amb el somriure als llavis i la curiositat desperta fins a l’última línia.

Tot passa en una sola nit: un sopar per celebrar el 44è aniversari d’una de les protagonistes. El que hauria de ser una vetllada festiva es converteix en l’escenari perfecte perquè surtin a la llum secreta i veritats amagades durant massa temps. Cada personatge aporta una peça clau a un engranatge ple de complicitats, retrets i revelacions inesperades.

Amb capítols curts que al final deixen sempre una pista, molt en clau de “marujeo” familiar, la novel·la es llegeix d’una tirada. Tothom amaga alguna cosa, però ningú no està preparat per al que acabarà destapant-se.

No arribarem a les postres és una història actual, àcida i alhora tendra, que parla de veritats incòmodes. Ideal per a qui busca una comèdia romàntica amb caràcter.

Més informació:

• Núria Fortuny a les Biblioteques
• Fitxa

Recomanat per Covadonga Minondo. Bib. M. Serra i Moret. Pineda de Mar. 

El protagonista, Emil Sinclair, explica de forma retrospectiva la seva vida d’ençà que tenia deu anys fins que és ferit a la Primera Guerra Mundial. Descriu el seu procés de creixement interior i com per refugiar-se de qui representa el mal, la figura de Kromer, obté l’ajuda de Max Demian. Sinclair narra diferents èpoques de la seva vida: enamorament; quan rep consells d’un sacerdot; època de les disbauxes i com acaba tot. La joventut de l’autor va ser similar a la de Sinclair.

Hesse va publicar aquest llibre l’any 1919 quan tenia quaranta-dos anys. Va tenir molta influència sobre els joves europeus que el van agafar com a model per tirar endavant després dels moments difícils que acabaven de viure. Després van venir altres llibres, El llop estepari, Siddhartha, que continuen posant l’èmfasi a defensar l’individu en comptes de la massa que era el que es feia aleshores. L’any 1946 va guanyar el Premi Nobel. Les seves obres han influenciat molts escriptors: Mercè Rodoreda, Thomas Mann, Julio Cortázar.

Més informació:

• Hermann Hesse a les Biblioteques
• Hermann Hesse a la Viquipèdia
• Article que explica la influència de l'obra Demian de Hermann Hesse sobre Mercè Rodoreda

Recomanat per Antònia Caño. Bib. La Muntala. Sant Vicenç de Montalt. 

A "Han cantado bingo", Lana Corujo construeix una història sobre la infància que s’allunya de la nostàlgia i s’endinsa en zones més incòmodes i fosques. La relació entre dues germanes, marcada pels jocs nocturns mentre l’àvia és al bingo, esdevé el centre d’un relat on la imaginació conviu amb el pressentiment del perill.

El paisatge volcànic de Lanzarote hi té un paper essencial: és un escenari aspre i magnètic que reflecteix la intensitat emocional de la història. Els volcans, sempre presents, simbolitzen allò que crema per dins, les tensions familiars i els traumes soterrats. Aborda també, temes com la pèrdua, la culpa i el pas de la innocència a la consciència adulta.

Un relat delicat i colpidor, on l’autora reflexiona temes sobre la fragilitat, la pèrdua i els vincles familiars. Aquesta novel·la, que s’està convertint en un autèntic best-seller, confirma la força d’una veu literària singular i capaç de deixar empremta en el lector; consolidant-se com un dels llibres més venuts del moment, confirma l’impacte d’una autora que ha irromput amb força en el panorama literari actual.

Més informació:

• Lana Corujo a les Biblioteques
• Lana Corujo a la Viquipèdia
• Lana Corujo, la escritora que ha logrado hacerse viral sin emplear una “estrategia de marketing brutal”
• Lana Corujo: Biblioteca de Canarias 

Recomanat per Miquel Plandolit. Bib. Popular. Mataró.

“Vaig néixer el 1881 en un imperi gran i poderós, en la monarquia dels Habsburg, però no la cerqueu als mapes: n’ha estat esborrada sense deixar-ne rastre.”

Stefan Zweig (Viena, 1881 - Petrópolis -Brasil-, 1942) va ser un escriptor austríac de gran prestigi, conegut per la seva capacitat per penetrar en les profunditats de la psique humana. Va sobresortir en diversos gèneres, com la novel·la, la biografia i l'assaig. La seva obra és una finestra privilegiada per entendre els conflictes emocionals i les tensions socials i polítiques del segle XX. La seva formació acadèmica, que incloïa estudis en literatura, història i psicologia, li va permetre desenvolupar una visió profunda i analítica de les emocions i les dinàmiques socials, especialment en un període de grans canvis històrics com els que va viure Europa. Tenia una visió europeista i pacifista, i creia profundament en la cultura com a pont entre pobles.

El món d’ahir és una obra mestra, de gran valor literari i històric, una lectura magnífica, imprescindible per comprendre no només la història de l’Europa de principis del segle XX, que va viure dues guerres mundials, sinó també la fragilitat de les civilitzacions davant els vents de la història. El llegat literari de Stefan Zweig perdura com un testimoni de la bellesa i la tragèdia de la condició humana en un món marcat per la pèrdua, la guerra, l’exili i la destrucció. Un text valuós per entendre com es va viure, des de dins, la caiguda d’una Europa que es creia civilitzada, progressista i segura.

L’autor fa un recorregut fascinant per la seva vida, explorant les relacions personals que va mantenir amb grans figures de la política i de la cultura, com Rainer Maria Rilke, Sigmund Freud, T.E. Lawrence, Romain Rolland, Lou Andreas-Salomé, Paul Valéry, Màxim Gorki, Richard Strauss, Gustav Mahler o Salvador Dalí. I alhora un recorregut per l'Europa de la seva època, centrant-se en el canvi dràstic que va suposar la Primera Guerra Mundial, la caiguda de l'Imperi Austrohongarès i l'arribada del feixisme i el nazisme. A través d'aquesta obra, Zweig explora les emocions, els valors i els esdeveniments que van configurar la seva generació, presentant un retrat de l'Europa central com un món que va desaparèixer de manera tràgica i definitiva.

Amb l’ascens del nazisme, com a jueu i intel·lectual crític, es va veure obligat a exiliar-se. Va viure en diversos països abans d’establir-se al Brasil. El 1942, aclaparat per la situació d’Europa i la destrucció del món que estimava, es va suïcidar amb la seva esposa, Charlotte (Lotte) Elisabeth Altmann. Un gest tràgic que va reflectir la desesperació i el dolor d’una generació davant les atrocitats que es van desencadenar a Europa. Ell que creia (al contrari que Sigmund Freud) en la supremacia de la cultura sobre els instints, va haver d’acceptar que la barbàrie era inextirpable de l’ànima humana.

“Però tota ombra és al capdavall filla de la llum, i tan sols qui ha conegut claror i foscor, guerra i pau, ascens i davallada, tan sols aquest ha viscut de debò.”

Més informació:

• Stefan Zweig a les biblioteques
• Stefan Zweig a la Biblioteca virtual

• Stefan Zweig a la Viquipèdia

Recomanat per Eva Torné Labalsa. Bib. Pompeu Fabra. Mataró.

Roberto Bosquet és chef, bomber, triatleta i creador de contingut sobre nutrició, hàbits i alimentació saludable. A més, és cofundador del restaurant "Naked & Sated", on ofereixen menjar real, fresc i de temporada.
Les seves receptes són senzilles, ràpides i delicioses. Demostrant que la cuina saludable no és avorrida.
"Todos a la mesa" és un receptari que proposa idees sanes, fàcils i brutals per a qualsevol ocasió. A més a més, d'una guia útil per conéixer els estris indispensables, les elaboracions bàsiques i els ingredients principals de la cuina saludable.

Més informació:

• Roberto Bosquet a les Biblioteques
• Pàgina web oficial
• Canal de youtube

Recomanat per Laura Bascuñana. Bib. Antoni Comas. Mataró.

El metge i escriptor japonès Sosuke Natsukawa (1978) és l'autor d'aquesta faula al·legòrica sobre el món dels llibres. 

El protagonista del llibre és Rinaro, un adolescent orfe que sempre ha viscut amb el seu avi, el propietari d’una llibreria. En morir l’avi haurà de marxar amb una tieta, però, llavors apareix el gat Tora, xerraire, savi i misteriós, que li plantejarà aventures en els estranys laberints de l'interior de la llibreria. L'objectiu és salvar les obres literàries que estan en perill i ensenyar a estimar aquests llibres, únics i bells que ens acompanyen en la nostra vida.

En aquest conte màgic trobareu reflexions sobre l'amistat, la vida, la lectura, el negoci editorial, el consumisme i la utilitat dels llibres en l'època de la intel·ligència artificial. També una bella declaració d'amor als llibres i a les llibreries petites i la seva dedicació i estima per les obres impreses i les històries que ens expliquen.

Més informació:

• Sosuke Natsukawa a les Biblioteques

Recomanat per Bib. Can Baratau. Tiana. 

El drac de gel, de George R.R. Martin, és una novel·la curta pensada per a infants on ja s’entreveuen tota una sèrie d’elements que són ben presents a l’obra més famosa de l’autor, la saga de Cançó de gel i foc i obres derivades, així com al seu univers audiovisual amb les sèries de Joc de Trons, La Casa del Drac o la recent El cavaller dels set regnes.

En aquest conte aparentment infantil l’autor ens parla d’una nena, l’Adara, que des que va néixer té una afinitat sorprenent pel fred i l’hivern, així com una amistat secreta amb un drac de gel, enorme i salvatge. El pare de la noia no acaba de superar la mort de la mare durant el part i no sap com tractar la seva filla. Per si no fos poc, la petita regió on viuen és a tocar d’una guerra llarga i cruenta que, tot i que fins en aquest moment no els ha afectat perquè es tracta d’una regió remota, les defenses no semblen aguantar gaire més.

Gel, dracs, genets de dracs, la dificultat d’estimar i la cruesa de la guerra. Tot això ens mostra aquest conte, per a infants, però no infantil (en el sentit sovint pejoratiu de la paraula).

L’edició del llibre compta, a més, amb unes espectaculars il·lustracions del conegut dibuixant Luis Royo que ens capbussen directament en aquest conte de fades glaçat.

Notícia sobre l'il·lustrador

Adequat d'11 a 12 anys.

Recomanat per Eduard Morera Perich de la Biblioteca Enric Miralles de Palafolls

Tots coneixem alguns dels sentiments més habituals que conviuen amb nosaltres com l'alegria, la ràbia, la por, l'angoixa o l'entusiasme, entre molts altres. Podríem dir que els reconeixem i que sabem com ens interpel·len però, de fet, en algunes ocasions és ben difícil descriure com ens trobem o què sentim davant d'una situació. 

Tina Oziewicz i Aleksandra Zajac, l'autora i la il·lustradora d'aquest conte, ens ho expliquen de forma meravellosa, clara i concisa a través de les seves boniques paraules i il·lustracions. És així com descobrim què fan i com es comporten els sentiments quan tenen una estona lliure.  

Adequat de 3 a 6 anys.

Recomanat per la Biblioteca  Pare Fidel Fita d'Arenys de Mar

L’autor búlgar Georgi Gospodínov, una figura rellevant de la literatura europea actual, presenta en aquest llibre una elegia íntima sobre els moments anteriors i posteriors a la mort del seu pare. A partir de capítols breus l’autor reflexiona sobre el dol, la malaltia i la relació amb el seu pare (i el seu jardí estimat) amb molta proximitat i tendresa. El mateix escriptor confessa la dificultat d’escriure sobre la figura paterna, però és el tema principal del llibre i hi aprofundeix sense distraccions, des de la seva pròpia vivència familiar, de la «rusticitat patriarcal» dels Balcans fins a l’estatus universal de la paternitat, amb exemples de la literatura o les representacions artístiques. Unes memòries plenes de pensaments bells i profunds, per les que hi desfila la nostàlgia dels records d’infantesa, les tradicions i rituals funeraris búlgars, i els instants més delicats de la vetlla del fill al seu pare en el llit de mort. Un llibre breu que acull, entre les seves pàgines, un dolç testimoni d’amor paternofilial.

Més informació:

• Georgi Gospodínov a les Biblioteques
• "El jardiner i la mort", de Gueorgui Gospodínov: Comprendre l’incomprensible", Anna Maria Iglesia Pagnotta, Quadern, El País.
• "L’ofici de viure: ‘El jardiner i la mort'", de Gueorgui Gospodínov", Joan Benesiu, La veu dels llibres.
• "Reflexions sobre la finitud del gran Georgi Gospodinov", Anna Carreras Aubets, Ara

Recomanat per Martí Noè Colomer. Bib. Tirant lo blanc. Montgat. 

Marta Pi Martín, doctora en antropologia especialista en la cura comunitària, l’envelliment i el gènere, ens apropa en aquest llibre al fenomen de les llars col·laboratives. A partir de set llars adreçades a persones grans i amb un enfocament etnogràfic, coneixem de primera mà una realitat alternativa a les desigualtats socials que envolten habitualment el mercat de l’habitatge i les propostes preestablertes per a la gent gran. Espais en definitiva que configuren un nou paradigma de les formes de convivència, centrant-se en l'atenció comunitària i l'autocura, alhora que defensen un envelliment saludable, i que els darrers anys han viscut una expansió considerable tant en l'àmbit europeu com en l'estatal. 

Les transformacions en la demografia, les expectatives personals de cura i assistència, les pautes de residència familiar, la transmissió i l'herència de la propietat, i l'aposta per una vellesa més activa poden situar-se en l’origen d’aquest fenomen també conegut com a cohousing sènior. Gràcies a la dinàmica del grup i al sentiment col·lectiu que s'hi genera, les persones que en formen part o que preveuen fer-ho algun dia acaben valorant aquest model de convivència com una opció on viure la vellesa. Comunitats autogestionades teixides a partir de xarxes de suport mutu.

Més informació:

• Marta Pi Martín a les Bibliotques

• “Les persones grans volen decidir què fer amb la seva vida”

Recomanat per Marco Herrera. Bib. Tordera. 

La història completa no comença amb el descobriment de l’agricultura o la invenció de l’escriptura. La humanitat forma part d’una biosfera, d’un planeta, d’un sistema solar i d’un Univers molt més antic. Descriure la història des del Big Bang fins a la revolució digital, i des dels nivells moleculars més petits fins a les macroestructures més grans,  és un objectiu força ambiciós, però justament això és el que intenta fer Big History, una impressionant guia visual publicada per l’editorial DK.

Com DK ens té acostumats, Big History manté el seu conegut estil i qualitat visual, amb esquemes i imatges moltes vegades a doble pàgina que poden captivar fins al lector més ocasional. Naturalment, no tot es pot dir en unes 400 pàgines, però sigui com a introducció multidisciplinària a la Història Universal o com a ajuda tant al curiós com a l’estudiant, seria difícil trobar obres comparables.

Més informació:

• La Gran Història 
• Exemple de la filosofia Big History en el centre del mateix nom a Aras del Olmo (València):

Recomanat per Xavier Lastra Martínez. Bib. Can Salvador de la Plaça. Calella.

Aquest llibre no és només una lectura, ni tampoc són simplement un conjunt de belles il·lustracions; no és només poesia, ni tampoc és un exercici literari. El que teniu a les mans és una proposta per jugar i explorar, per imaginar i sentir, per badar i per gaudir.

A partir d’un fragment de les “Pàgines d’Exili, Prats de Molló” de Pere Calders, l’artista mexicana Alejandra Zuñiga, crea una col·lecció d’il·lustracions evocadores, amb un traç suau i un fons net que mostren el camí d’exili d’uns infants i tot el que han de deixar enrere, en aquest camí, amb dolçor però sense obviar la cruesa del fet.

L’editor Joan Rioné ens proposa que casem els fragments d’aquest text, presentat en unes tires plastificades, amb les il·lustracions, construint així, una nova interpretació d’aquest viatge i, ens recorda, que l’exili que va patir Calders, el viuen avui, milions de persones arreu del món.

Més informació sobre la il·lustració d'aquesta obra

Recomanat per Sílvia Cantos Bastida de la Biblioteca Ernest Lluch i Martín de Vilassar de Mar

Pep Antoni Roig, nascut a finals dels anys vuitanta, descobreix l’obra i el pensament de l’escriptor Josep Maria Espinàs el dia que li encarreguen que escrigui el seu obituari a la premsa digital el febrer del 2023. Ell mateix reconeix no haver-ne llegit gairebé res, i és a partir d’aquest moment quan, documentant-se, pren consciència de la importància cabdal que aquest escriptor ha tingut per la nostra cultura i per la normalització lingüística del català i decideix narrar-ho d’una manera molt emotiva a “L’aire de les coses”.

Potser tu tampoc no n’has sentit a parlar mai de Josep Maria Espinàs, però et sorprendrà saber que va escriure l’Himne del Barça! Tot el camp és un clam...

La seva extensa obra, tant de llibres, articles de premsa com de cançons, així com el seu caràcter tranquil, afable i molt observador del seu entorn i de la vida quotidiana han impressionat profundament a Pep Antoni Roig, el qual el defineix com “l’avi amb milions de nets” pel gran llegat que ens ha deixat.

Esperem que la lectura d’aquest llibre et desperti la curiositat per conèixer, tu també, la figura de Josep Maria Espinàs!

Més informació:

• Pep Antoni Roig a les Biblioteques
• Pàgina web oficial

Recomanat per Martí Ribé Forn. Bib. La Cooperativa. Malgrat de Mar.

Aquest llibre reflexiona sobre cap on està anant la nostra societat i troba senyals inequívocs que es pot estar forjant i implementant gradualment un control totalitari com el descrit a "Un món feliç", d’Aldous Huxley, i "1984", de George Orwell. Aquestes dues novel·les distòpiques, molt citades i comentades per Pigem al llarg del llibre, serveixen com a exemple d’on poden arribar i com poden actuar les tiranies: en el cas de la de Huxley, principalment a través de l’entreteniment i l’estimulació sensorial constant; en el cas de la d’Orwell, mitjançant un control estricte i total de la població, d’allò que fa i pensa.

Les dades que aporta Pigem fan pensar que ens acostem a un món amb trets combinats d’ambdues distopies i reflexiona sobre quina societat seria la realment més adequada per als éssers humans, citant també altres pensadors que han tractat aquest tema. Els grans poders tecnocràtics, diu Pigem, estan més interessats a satisfer un món informatitzat i dominat per les màquines que no pas a fer que la vida de les persones sigui digna, sana, alegre i amb sentit, cosa que està automatitzant i tornant més gris el món on vivim. Parla d’organitzacions concretes, com el Fòrum Econòmic Mundial, que propugnen aquest tipus de societat en un futur bastant immediat i el pinten com la millor de les societats possibles, en una clara maniobra de tergiversació i manipulació mental.

I què té a veure la pandèmia de COVID-19, mencionada al títol del llibre, amb tot això? Doncs que, segons Pigem, aquests poders tecnocràtics la van utilitzar per avançar la seva agenda, beneficiosa per als seus interessos econòmics i de poder però nefasta per a la resta de la humanitat, que, si això tira endavant, haurà de patir un model polític i social d’esclavitud controlada on tot es donarà pautat i prefabricat, incloent-hi el que s’ha de pensar, amb una minva molt considerable de la part humana que acoloreix les vides i relacions humanes.

I tot això ho fan, en gran part, mitjançant falsedats i dades esbiaixades; allò que actualment alguns anomenen “postveritat”. Cap al final del llibre, Pigem fins i tot insinua que la mateixa pandèmia podria haver estat provocada per tal de tenir una excusa per accelerar la implementació de tots aquests canvis. Cita Klaus Schwab, fundador (i encara president en el moment de la publicació del llibre, el 2021) del Fòrum Econòmic Mundial, que pocs mesos després de l’inici de la pandèmia va escriure un llibre sobre aquesta i el “gran reinici” que segons ell ha de provocar, explicant detalladament tot allò que ha de canviar irreversiblement i com. Sospitós? Molt. Segons Pigem, en tan poc temps és molt difícil haver analitzat, pensat i escrit tot el que Schwab inclou en el seu llibre. Més aviat, diu, sembla que ja ho tenia fet de molt abans que la pandèmia tragués el cap.

L’autor també menciona la mercantilització de la salut que estan fent les grans empreses farmacèutiques: “No hem de confondre la sanitat tecnocapitalista amb el veritable art de guarir”, comenta.

Més informació:

• Jordi Pigem a les Biblioteques
• Jordi Pigem a la Viquipèdia

Recomanat per Joan Lloret. Bib. Antònia Torrent i Martori. Arenys de Munt. 

La Mèdium i el poeta és un llibre que ens presenta una visió nova sobre dues persones importants de la cultura catalana: l'artista Josefa Tolrà i el poeta Joan Brossa. Aquest llibre, de Pilar Bonet i que compti amb la col·laboració de diferents autors, proposa una conversa imaginària entre la mèdium i artista Josefa Tolrà i Joan Brossa en un pla astral, lluny del temps i de l'espai, però al mateix temps connectat a través de l'univers creat i espiritual que van compartir quan es varen conèixer.

Josefa Tolrà és una dona coneguda per ser una artista i una mèdium. Joan Brossa és un poeta molt important en la poesia d'avui en dia. Aquest llibre els presenta com si fossin dos esperits que parlen entre ells fins i tot després de morts. A Brossa li agradava molt l’ocultisme i els costums secrets. Per això, va trobar en la senyora Josefa Tolrà una persona excepcional amb qui parlar sobre aquests temes.

El llibre té un estil molt poètic i ple de símbols al ser molt il·lustrat, on ens convida a reflexionar de forma molt interessant sobre les fronteres entre la realitat i el misteri. Ens trobem amb una obra que ens fa pensar sobre les fronteres entre el que és real i el que és misteriós. Pilar Bonet i els seus col·laboradors han fet un treball que no només parla de l'obra de Brossa, sinó que també mostra les seves creences més profundes. A més, fan un homenatge a la Josefa Tolrà, una figura que obre una porta cap a un món espiritual que no coneixem gaire. Tot plegat crea un relat que és interessant de veure i de llegir.

La Mèdium i el poeta és una lectura recomanada per a tothom interessat a descobrir aquestes dues figures importants de la cultura catalana, així com per aquells que desitgen aprofundir en la relació que es planteja entre l'art i l'espiritualisme. Amb un to captivador i poètic, el llibre ens transporta a un univers misteriós i fascinant, a les fronteres entre la realitat i el món invisible es desdibuixen i les paraules es converteixen en eines per a la connexió amb l'espectre de l'existència.

Més informació:

• Pilar Bonet a les Biblioteques
• Exposició

Recomanat per Sònia Escobar. Bib. Pública de Cabrils. 

«El verb que no mor mai és ser. En Vincent va ser, és i sempre serà en Vincent. En James va ser, és i sempre serà en James. Nosaltres érem, som i sempre serem els seus pares. No hi ha un ara i llavors, un ara i més endavant, només hi ha un ara».

Vincent i James eren els dos fills de l’autora, Yiyun Li. Amb pocs anys de diferència, molt a prop de la casa familiar, ambdós es van suïcidar.

Yiyun li va néixer l’any 1972 a Pequín (Xina) es va graduar en ciències per estudiar immunologia al seu país natal i va acabar dedicant-se a l’escriptura per tal de millorar el seu anglès. Va traslladar-se als Estats Units, obtingué un títol universitari de l'Iowa Writer’s Workshop i un altre en assaig creatiu per la Universitat d'Iowa. Actualment viu a Oakland (Califòrnia) amb el seu marit i exerceix de professora a la Universitat de Califòrnia.

"A la natura les coses simplement creixen" explora el record dels dos fills i, alhora, és una reflexió personal sobre aquests suïcidis i l’efecte que han tingut i tenen en la seva vida com a mare i com a ésser humà. Lluny de caure en el melodrama, l’autora opta pel valor: descriu, pensa, reflexiona i analitza a través de l’escriptura radical, la lectura filosòfica de l’existencialisme i la lògica, la saviesa de la natura del jardí que feineja, la música de piano que aprèn a tocar i les sessions de teràpia on descriu els seus somnis. No jutja Vincent ni James, tampoc resol jutjar-se i culpabilitzar-se com a mare; només vol entendre com van arribar a aquest punt, respectar-ho, respectar-los, i continuar vivint amb els ulls oberts i aquest fet a les entranyes.

«La meva tristor no és una càrrega» afirma Yiyun Li. La seva veu és radical, extraordinària, i s’expressa a través d’un llenguatge despullat, valent, dur. La seva lucidesa és indescriptiblement bella i la seva escriptura és honesta, contundent; el viatge narratiu que ens ofereix és un cant a la cruesa de l’existència i la resiliència.

Aquesta lectura imprescindible reivindica la força de les paraules, de la lectura i de l’escriptura, com a elements indispensables per a la supervivència personal. No hi ha oblit, no hi ha silenci. Hi ha mort, hi ha vida, i ambdues han de ser mirades directament als ulls, sense trampes.

Més informació:

• Yiyun Li a les Biblioteques
• Ressenya de l’editorial  

Recomanat per Sergi Gil i Sala. Bib. Ferrer i Guàrdia. Alella.

Trufa, la novel·la gràfica de Glàfira Smith, és una obra sobre la pèrdua i el dol explicada a través de la relació amb un gos.

El que fa especial aquest còmic és com l’autora utilitza el llapis i el color per expressar el que costa dir amb paraules. El seu estil, expressiu i detallista en les emocions, ens fa sentir el fred de la pèrdua, però també la calidesa dels records compartits.

El llibre ens presenta una relació d’amor peculiar: la d’un home madur i la gossa que li regalen, la Trufa. És una història d’amor asimètrica on l’animal ofereix una mirada intensa, empàtica i generosa, mentre l’home aprèn a estimar a la seva manera. Ens parla de com els animals ens ajuden a transitar pels moments més grisos de la vida. Al voltant d’aquest vincle, Smith fa brollar altres relats: la convivència d’un matrimoni que es fa gran i la relació d’una filla amb un pare que, sovint, prefereix fugir dels problemes.

A través dels seus dibuixos, l’autora retrata tant les presències com les absències. El resultat final és un acte d’amor profund, emocionant i, sobretot, alliberador. No és una història ensucrada; és honesta, directa i, per moments, punyent. Una lectura ideal per a aquells que gaudeixen de la novel·la gràfica intimista.

Més informació:

• Glàfira Smith a les Biblioteques

Recomanat per Carme Axet. Bib. Font i Daniel. Sant Andreu de Llavaneres.

Les emocions no es poden representar amb colors, en contra del que pensen l'ossa, el cérvol i l'esquirolet els protagonistes d'aquesta història.  Quan es troben al guillot vestit de blau es preocupen per ell: per què va amb una samarreta que representa la tristesa? En aquest àlbum il·lustrat es pot veure com els colors són lliures i els sentiments no depenen de les coloraines. Amb un to divertit i unes il·lustracions que - com era d'esperar - juguen amb els colors, els lectors d'aquest llibre passaran una bona estona i els ajudarà a desfer-se dels estereotips que han inundat la literatura infantil durant els darrers anys.

Més informació:

• Alicia Acosta a les Biblioteques
• Ressenya

Recomanat per Marta Cava. Bib. P. Gual i Pujadas. Canet de Mar.

Un conte que comença advertint que la història que s’explicarà (la de debò) és ben diferent de la que fa una pila d’anys que corre (la falsa, que era “ben cursi i innocent, perquè tothom que la sentís quedés content”), ja deixa entreveure que l’autor ens prepara una entremaliadura o altra que no ens deixarà indiferents. I no és només pel final, que ja suposem inesperat, sinó pels canvis de guió que se succeeixen en l’entremig.

Aquesta versió reinterpretada de la Ventafocs, que a més és en vers, tal i com ens anuncia el subtítol, destil·la l’humor característic de Roald Dahl, que el 1982 va publicar una sèrie de sis poemes humorístics sobre contes de fades, titulada “Revolting Rhymes” i que van ser traduïts al català poc temps després. En aquesta ocasió trobem un sol conte, traduït per Anna Serra i amb suggeridores i divertides il·lustracions d’Adam Larkum. Unes il·lustracions que trenquen els esquemes d’imatges preconcebudes i ensucrades que puguem tenir a la retina de prínceps i princeses. Les germanastres, per cert, s’enduen la pitjor part a totes les versions, però en aquesta especialment.

Llibre pensat per a públic infantil d'una certa edat, tot i que els més ganàpies també podran gaudir-lo, justament per contraposició amb el conte tradicional.

Adequat de 9 a 10 anys.

Recomanat per Mercé Loire de la Biblioteca Can Milans de Caldes d'Estrac

Tothom coneix el senyor Pérez, el ratolí que visita les cases per intercanviar les dents per dinerets, però quants s’han aturat a pensar per què en necessita tantes o, encara més interessant, d’on treu els diners que deixa a canvi? A partir d’aquestes qüestions, que habitualment surten de la boca dels més petits, Antinori ens ofereix una història fresca i plena d’humor sobre aquest mite popular.

L’autor, amb un estil que es reconeix fàcilment, ple de color, ens convida a submergir-nos en un dia a la feina del senyor Pérez: quines tècniques utilitza per aconseguir que ningú se n'adoni de la seva presència, d'on treu els diners i, sobretot, què en fa de les dents. El text, lleuger i divertit, ofereix una visió moderna d’un personatge mític com el ratolí de les dents, que gestiona el seu negoci de manera molt astuta.

Aquest relat, escrit en lletra de pal, suposa un bon llibre per iniciar-se en la lectura, però a la vegada és un àlbum que pot gaudir qualsevol infant en una lectura en veu alta.

Web de l'autor

Adequat per a infants de 3 a 6 anys.

Recomanat per Oriol Xaubet de la Biblioteca Vall d'Allfatà de Santa Susanna

El professor Pèrsikov descobreix un raig que fa que els ous fertilitzin a una velocitat extraordinària. Això passa el 1928, temps de carestia radical per culpa d’una pesta que afecta les granges de gallines russes. El govern expropia l’invent del professor i crea un pla esperpèntic per reflotar les granges del país. Què passa quan la ciència cau en mans d’ineptes? Bulgàkov va escriure aquesta novel·la l’any 1924; una sàtira del que el jove escriptor s’ensumava del règim soviètic.

Més informació:

• Mikhail Bulgakov a les Biblioteques

Recomanat per Antònia Caño. Bib. La Muntala. Sant Vicenç de Montalt. 

T'imagines emprendre un viatge per una terra on el foc i el gel conviuen i on cada volcà amaga una història fascinant? Aquest llibre et convida a descobrir Islàndia a través d'una ruta única pels seus volcans més emblemàtics. Ple de curiositats, Piccione ens comparteix aventures, mites i detalls científics sobre 47 volcans de l'illa, des dels més amosos fins als més desconeguts. 

L'obra es converteix així en un mapa d'experiències sorprenents, on natura indòmita i la imaginació van de la mà. Si vols explorar Islàndia sense moure't de casa, aquest atles et portarà als seus cràters, llegendes i paisatges d'una manera tan real que et sentiràs part del viatge. 

Idela per a viatgers, amants de la natura i curiosos de tot allò que la natura i les llegendes dels paisatges irreals i extrems de Islàndia ens amaguen. 

Més informació a: 

• Lola Callejon - Ressenya de l'obra 
• Vídeo ressenya de Nòrdica Libros 

Recomanat per Lola Quero Jiménez. Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer de Sant Boi de Llobregat

Richard Corben ha estat un dels més grans artistes que ha donat el còmic. La potència de les seves imatges, plenes de força i plasticitat, envoltades d'erotisme i d'hiperviolència, i els seus colors saturats (creats amb una tècnica artesanal única en la indústria), feien tal efecte als ulls dels lectors que ja no se'n separaven mai. Les seves portades són mítiques, i va ser l'estrella indiscutible de l'època daurada de les revistes de còmic per a adults, en els anys a cavall dels 70 i els 80.

Va treballar fins a l'últim dia (va morir el 2020 a 80 anys) i ens va deixar una extensíssima obra. Però durant dècades es va negar a reeditar les seves millors creacions, pensant només en allò que feia en el present. Finalment, va claudicar, i no només això sinó que va cedir els originals per tal de restaurar-los a l'insigne colorista José Villarubia, amb qui ja havia treballat abans. La feina feta és extraordinària, a l'altura del geni de Corben i ens permet gaudir de nou del seu títol més conegut: "Den", de la que aquí us presento la primera part: "Nuncanada". Publicada inicialment per parts en revistes a mitjans dels anys 70, se'n van fer compendis en forma de novel·les gràfiques. A Espanya de la mà del gran editor Josep Toutain, amb un èxit rotund, però mai reeditades.

Amb guió del mateix Corben, la història que ens explica és pura fantasia èpica: un home viatja a una altra dimensió convertit en un heroi supermusculat que se les veurà amb monstres, mags i sacerdotesses, en una aventura d'acció desenfrenada. I tot impregnat d'una voluptuositat descarada i extrema.

Una edició magnífica a càrrec d'ECC que, com es diu en el pròleg "delectarà als fans de tota la vida i alhora serà un descobriment per a tota una generació de lectors que fins avui no havien pogut gaudir la seva grandesa com es mereix".

Més informació:

• Richard Corben a les biblioteques
• Article sobre la vida i obra de Richard Corben a Zona Negativa

Recomanat per Jordi Barriuso Babot de la Biblioteca Vall d'Alfatà Santa Susanna.

Gemma Calduch (Barcelona, 1968), periodista i creativa publicitària debuta en la literatura catalana amb aquesta novel·la que parteix d’un vers de Joan Maragall per enllaçar les sirenes amb l’estranyesa i la fragilitat humanes. L’acció se situa a Port, un petit poblat pesquer devastat per la fam, el fred i la brutícia. Un dia, en Príam aconsegueix pescar una sirena i la porta al poble. La presència d’aquesta criatura actua com a catalitzador, i provoca reaccions diverses entre els habitants del poble, des de la indiferència més absoluta fins a l’esperança de recuperar coneixements i sabers perduts, passant per l’anhel de la joventut de provar-se a un mateix o els records dolorosos del passat; la sirena es manifesta en petites quotidianitats farcides de pors, dubtes i desitjos no sempre expressats.
Si sabessis el mar com és bonic recorda en alguns aspectes a La pell freda d’Albert Sánchez Piñol, especialment en la relació atracció-rebuig que els personatges estableixen amb la criatura aquàtica. Aquesta continuïtat, que Calduch explicita en una nota final, ens obre a noves preguntes sobre la naturalesa de les sirenes i el seu paper en el món de Port. La sirena de Calduch, a diferència de les criatures de Sánchez Piñol, s’assembla al model més conegut: bella, amb cua de peix, i perillosa, ja que genera certa atracció hipnòtica.
En resum, una lectura àgil i imaginativa, amb una cocció lenta i sense grans girs de timó, on es despleguen un seguit de violències que revelen la condició més tràgica de l’ànima humana. Una història sobre la desesperació i l’aïllament —tant físic com simbòlic— en el que viuen tots els personatges. Calduch aconsegueix submergir-nos en un món incomunicat, on cada interacció està marcada per l’angoixa i la necessitat. La sirena, més que un ésser fantàstic, esdevé una metàfora de les nostres pròpies fragilitats, pors i desitjos. Confronta els habitants de Port amb les seves contradiccions més profundes i amb l’anhel de l’amor; que, com un far, sempre brilla a la llunyania.

Més informació:

• Gemma Calduch a Instagram

Recomanat per la Biblioteca Can Milans de Caldes d'Estrac.

El Banquet celestial és la segona novel·la de Donald Ray Pollock, autor nord-americà nascut a Knockemstiff, Ohio, el 1954. Les seves obres es caracteritzen per un retrat cru i directe de la vida rural dels Estats Units. Pollock va passar gran part de la seva vida treballant en una fàbrica abans d'iniciar la seva carrera literària, i això es reflecteix en la duresa de les seves obres. La seva narrativa és realisme brut i comparteix certes influències de la literatura americana contemporània, com la de Charles Bukowski o Cormac McCarthy.
El Banquet celestial segueix diversos personatges en un petit poble de l’Ohio, tots ells marcats per vides trencades, víctimes de la violència, la pobresa i la desesperació. Els protagonistes són figures marginals, sovint atrapades en un cicle de sofriment, i de destrucció. La trama gira al voltant de les seves decisions, els seus desitjos incomplerts i les seves vides destruïdes. Pollock mostra un retrat de la vida humana sense embellir-la, amb escenes de gran brutalitat i una exploració profunda del mal i la bondat dins de cada individu. El llenguatge de la novel·la és directe, amb passatges foscos que desborden força emocional i una certa ironia tragicòmica que aporta una dimensió més rica a la narració.
La novel·la és un retrat dur de la desesperança humana, i per això pot resultar obra difícil per a molts lectors. La cruesa i la violència en la narrativa dels seus personatges i situacions poden superar els límits de la tolerància d'alguns lectors o lectores, però és aquesta mateixa visió extrema del món el que fa que El Banquet celestial sigui una obra tan potent i impactant. La forma en què Pollock aprofundeix en les emocions internes dels seus personatges, mostrat en moments de gran violència o en reflexions, fa que la novel·la sigui més que una història de supervivència; és una meditació sobre la vida, la mort i les seves conseqüències.
El Banquet celestial se suma a altres obres de la literatura americana que exploren les profunditats de l'existència humana, com les obres de Cormac McCarthy, especialment The Road, que també tracten la violència i la desolació, o les narracions crues de Raymond Carver. Pollock no només escriu sobre la vida dura de l'Ohio, sinó que amb la seva visió descarnada del mal, aconsegueix fer una reflexió universal sobre l'ànima humana.
Podem dir que El Banquet celestial és una obra que no és per a tots els lectors, però que, per aquells que busquen una reflexió profunda sobre els aspectes més foscos de la condició humana, ofereix una experiència literària intensa. La cruesa de la seva narració i l'autenticitat de la seva visió del món la converteixen en una peça destacada dins de la literatura contemporània americana.

Més informació:

• Donald Ray Pollock a Wikipedia

Recomanat per la Biblioteca Pública de Cabrils.

Filipe Melo és autor de còmics, pianista i cineasta. Juan Cavia és il·lustrador. Molt sovint han col·laborat tots dos en la creació de còmics, com el que recomanem aquí: Balada para Sophie.

Balada para Sophie és la història de dos pianistes i d’una rivalitat vital nascuda de l’enveja i de la fascinació, dos sentiments que alhora marquen les decisions que prenen al llarg de la vida els protagonistes i sobre les que construeixen la seva història. Tot comença quan Julien Dubois, un dels pianistes, és entrevistat per una reportera del diari Le Monde i acaba explicant tota la seva història.

Aquest és un còmic que parla de vida, d’art, dels artistes, de les decisions que prenem al llarg de la vida i de les motivacions que ens porten a prendre-les i ho fa amb uns dibuixos tan vitals com la mateixa història que s’explica.

Com a curiositat, Filipe Melo, va crear la peça musical que dona títol al còmic.

Recomanat per la Biblioteca de Can Manyers de Vilassar de Dalt.

Hi ha llibres que et transporten a llocs llunyans, i n’hi ha d’altres que et trasbalsen per dins. Una mujer en la noche polar fa les dues coses alhora. Aquesta és la història real de la Christiane Ritter, que l’any 1934 viatja a la inhòspita illa de Spitsbergen, a l’Àrtic, on l’espera el seu marit. Amb una prosa senzilla descriu la bellesa salvatge del paisatge polar, el silenci absolut, les tempestes que ho escometen tot i la llum canviant que marca el pas del temps. Però també s’endinsa en el dia a dia a la cabana que comparteixen: un espai petit, i a on cuinar esdevé un acte gairebé sagrat. L’autora també passa molts dies sola, mentre els homes surten a caçar, i la rutina es converteix en una forma de llibertat i autodescobriment: endreçar la cabana, escriure, dibuixar i cuidar els detalls més insignificants, tenen un valor essencial. Lectura ideal per una tarda d’hivern, amb manta i silenci, o per a quan et calgui recordar que la vida, fins i tot en la foscor, pot ser lluminosa.

Més informació:

• Videorecomanació de l'Àngels Diemand-Hartz, conductora del club de lectura de la biblioteca

Recomanat per la Biblioteca P. Gual i Pujadas de Canet de Mar.

Després de l'èxit de Mary John, L'Altra Editorial ha publicat dins del seu segell juvenil "L'Altra Tribu", la primera novel·la de l'escriptora portuguesa Ana Pessoa, La llibreta vermella de la noia karateka premiada amb el premi Branquinho da Fonseca 2011.

l'N, que no es vol definir com una nena, però si com una karateka, li agrada escriuré, però afirma que li agrada més el karate i lluitar amb en Raul. Odia al seu germà i li desitja constantment que tingui una "evacuació de femta de consistència fluida. L’N té 14 anys i somia en aconseguir el cinturó negre i en fer un petó a en Raul."

Un dia decideix comprar-se una llibreta vermella on a través de les seves reflexions i relats ens anirà descobrint la seva singular personalitat, les seves emocions, pensaments i sentiments. L'N assegura que la llibreta no és un diari, que té vida pròpia, que les seves pàgines es mouen i que dins seu hi amaga personatges insòlits i fascinants.

Tot i ser la seva primera obra, Ana Pessoa sorprèn i atrapa als lectors i lectores amb aquest relat fresc, irònic i ple d'humor sobre el món de l'adolescència. Una bona història dirigida al públic juvenil que tracta temes com l’amor o la construcció de la pròpia identitat i que reflexiona sobre diversos temes com la religió, la ciència o la visió adulta del món.

Més informació:

• Ana Pessoa a Wikipedia 

Recomanat per la Biblioteca Antoni Comas de Mataró.

La riuada és el primer dels sis volums que constitueixen la saga Blackwater. Escrita per Michael MacDowell, aquesta interessant i èpica història va veure la llum per primer cop l’any 1983, però actualment, quaranta anys després d’aquella primera publicació, ha obtingut de nou un gran èxit entre els lectors.

L’acció se situa a Perdido, un poble d’Alabama, durant el segle XX. És la història de la família Caskey, un matriarcat dedicat a la indústria de la fusta, al llarg de cinquanta anys, en els que assistim a la Gran Depressió, la Segona Guerra Mundial, la recuperació econòmica americana...

Blackwater està escrita de manera clara i sense gaires ornamentacions, i combina la novel·la històrica, el relat realista i la saga familiar amb certs elements sobrenaturals. És original, ben escrita i ràpida de llegir.

Al primer dels sis volums, veiem com les aigües del riu Blackwater inunden Perdido. Els Caskey, una família de terratinents, igual que la resta del poble, intenten fer front a la situació. Enmig de tot plegat, apareix la misteriosa Elinor Damnert, que es vol apropar a ells sigui com sigui. Qui és?

Més informació:

• Michael MacDowell a la Viquipèdia

Recomanat per la biblioteca La Cooperativa de Malgrat de Mar.

Et proposem la lectura d'aquest llibre de l'escriptor i metge japonès, Sosuke Natsukawa, poc conegut potser a casa nostra, però que porta més de tres milions d'exemplars venuts de les seves novel·les, Al seu país, ha estat guardonat amb el Premi de Llibreters del Japó i el Premi Shogukan de Ficció.

Més informació:

• Fragment del llibre

Recomanat per la Biblioteca Can Baratau de Tiana.

Nascuda a Pittsburgh la primavera de 1945, Annie Dillard és una escriptora estatunidenca reconeguda per la seva obra de ficció i de no-ficció que explora diversos gèneres: poesia, assaig, crítica literària, novel·la i memòries. Va guanyar el Premi Pulitzer d’Assaig 1975 amb “Una temporada en Tinter Creek”, obra escrita a la serralada dels Apalatxes, el seu refugi després que una pneumònia gairebé li pren la vida als 26 anys. A més de reflexionar i escriure sobre la relació dels humans amb la naturalesa a l’estil Henry David Thoreau, però trencant alhora l’estereotip vida-en-salvatge-aïllament-només-per-a-homes, exercí la docència al Departament de Literatura de la Universitat Wesleyana (Middletown, Connecticut) durant més de dues dècades. L’any 2015 rebé un dels reconeixements màxims del govern americà, la Medalla de les Arts i les Humanitats, de mans del president Barack Obama.

“Enseñarle a hablar a una piedra”, publicat originalment al 1982, és un recull de catorze assajos narratius i viatges breus de no-ficció. Emmarcar la vida humana en diferents escenaris i contextos: les illes Galapagos, la selva equatoriana, el Pol Nord, l’oceà Pacífic, la serralada dels Apalatxes, un eclipsi total, etc... és la clau de volta de les narracions que omplen el llibre, sigui a través d'experiències alienes o viscudes directament per ella mateixa. D’aquesta manera, Annie Dillard ens regala una magnífica obra de "nature writing" (escriptura de la naturalesa), oferint-nos una meravellosa descripció d’escenaris on la presència humana és el pretext per pensar quina mena de vincle –material, tècnic, espiritual, esotèric-, establim les persones amb el món i, alhora, parlar sobre el sentit de la vida al nostre planeta. Recolzant l’argument narratiu en la pròpia experiència, o en rigorosa documentació quan cal, i fent gala d’una prosa propera que commou, Anne Dillard ens ofereix fragments vitals plens de sentit i humor.

“L’animal viu en la necessitat; l’humà, en l’elecció” diu l’autora a “Vivir como comadrejas”, un dels relats del recull. Aquestes paraules bateguen per cada pàgina com un riu enfurismat entre la condició humana i la naturalesa, relligant-los com un sol, meravellós i estrafolari món. Endinseu-vos en aquest territori exòtic i preciós: descobrireu Annie Dillard, un viatge literari que recomanem amb fervor.

Més informació:

• Una Temporada en Tinker Creek, llibre guanyador del Premi Pulitzer d’Assaig 1975
• Annie Dillard a les biblioteques
• Henry David Thoreau a les biblioteques

Recomanat per Sergi Gil i Sala de la Biblioteca Ferrer i Guàrdia d'Alella.

La millor manera de gaudir de Mammalia és endinsar-s’hi sense saber-ne res. Llegir-la és deixar-se arrossegar per la veu interior de la protagonista, carregada d’angoixa, pors, tristesa i inquietuds provocades per uns records del passat que no aconsegueix posar en paraules. Amb un llenguatge senzill i directe, Mammalia ens submergeix en un univers profundament femení i en les múltiples dimensions de la maternitat. La seva atmosfera hipnòtica, apocalíptica i absorbent ens acompanya fins a un desenllaç sorprenent i original, on totes les peces que s’han anat revelant al llarg de la narració acaben encaixant de manera magistral.

Recomanat per Sílvia Valle de la Biblioteca Popular de Mataró.

Una novel·la intrigant, molt ben ambientada en una Catalunya rural dels anys noranta i dos mil, ignorant, aspra i feréstega, que ens narra la història de venjança d’una criatura marginada a causa d’una “malaltia de la sang”, des del punt de vista de diferents personatges i al llarg del temps. L’Eulàlia, l’Olga, la Tina, la Candela i sobretot l’Emma, són dones que han après a sobreviure en un ambient i una època hostils, mentre que altres personatges com la Natàlia o en Martí, que venen de la ciutat, es troben irremeiablement arrossegats pel magnetisme quasi malvat de les petites vampires.

Si us agraden les històries rurals situades en un passat recent, d’una prosa poètica mesurada, gens excessiva, amb uns personatges complexos i torturats, aquesta és la vostra lectura.

Més informació:

• Entrevista a l'autora

Recomanat per Gemma Medina de la Biblioteca Joan Coromines d'El Masnou.

Sovint considerat el millor llibre de viatges de la història, i a més sobre una de les ciutats més complicades d'explicar (perquè sobre Venècia, la Sereníssima, ja se n'ha escrit de tot), aquest llibre és molt més que una descripció de la vida a Venècia. És una immersió apassionada, una història d'amor, completament sensorial, que capta com pocs altres llibres el temperament d'una ciutat al llarg del temps. La historiadora Jan Morris va ser l'única periodista que va acompanyar l'expedició britànica a l'Everest el 1953, la primera que va arribar al cim. Nascuda com a James Morris, es va fer una operació de canvi de sexe el 1972, experiència que va relatar al seu llibre "Enigma" i que la va convertir en una pionera en la defensa dels drets de les persones transsexuals.

Més informació:

• Jan Morris a Wikipedia
• Article sobre l'autora

Recomanat per Jordi Guinart de la Biblioteca Joan Coromines d'El Masnou.

S’ha parlat molt últimament del Dark Academia : novel·les ambientades en universitats prestigioses, amb protagonistes obsessionats per la cultura clàssica, sovint immersos en trames fosques i amb un aire molt elitista. En aquest sentit, La història secreta es pot considerar la primera i fins i tot, la fundacional. Aquesta novel·la, en el seu moment ja va despertar molt d’interès, però sembla que ara torna a parlar-se’n sobretot si es té en compte que va ser publicada l'any 1992, les editorials L’Altra Editorial i les males herbes s’han unit per tenir-la en català de la mà de Joana Castells.

La història gira al voltant de Richard Papen, el protagonista, que s’uneix a un grup selecte d’estudiants, en Henry, en Bunny, en Francis, en Charles i la Camilla, que reben classes exclusives d’un professor molt peculiar. Tots ells es mantenen força aïllats de la resta dels companys de campus, gairebé no es relacionen amb ningú i dediquen gran part del seu temps a traduir llibres del grec antic i a obsessionar-se per tot allò que tingui ressò de mitologia grecoromana. Fins que succeeix un fet: una mort violenta, que ja es revela des del primer moment.

La novel·la funciona com un thriller a la inversa: no descobrim “què” ha passat, sinó “per què”. A partir d’aquí, la narració desplega un relat que ens atrapa, sobretot per la fascinació que provoquen aquests cinc personatges peculiars i per com, a poc a poc, les decisions que prenen esdevenen cada vegada més extremes. Tot plegat amb un ritme aparentment lent, però que ens va hipnotitzant.

De l’autora, Dona Tartt se’n sap ben poca cosa. De fet, fa molts anys que viu apartada de la vida pública i gairebé mai concedeix entrevistes. Es diu que la trama de La història secreta es basa en la seva experiència pel pas a Bennington College, una escola excèntrica i exclusiva, en la qual, entre els seus companys, hi havia l’escriptor Bret Easton Ellis, autor d’American Psyco.

D’aquesta autora també podem llegir El Jilguero i Un juego de niños, cap d’ells s’ha traduït encara en català.

Més informació:

• La història secreta a Wikipedia
• Article sobre el Bennington College

Recomanat per Gemma Tomàs de la Biblioteca Antònia Torrent i Martori d'Arenys de Munt.

Auren és la “presonera d’or” i la protagonista del primer llibre de la saga escrita per Raven Kennedy, una novel·la juvenil que em va sorprendre pel missatge que transmet darrere d’una història fantàstica.

La vida d’Auren mai ha estat un camí de roses, va viure explotada en els suburbis i rescatada per l’actual Rei Mides, l’home més poderós amb el do de convertir tot el que toca en or.

En el moment que Mides la va convertir en la seva muntura principal i la seva favorita, estava agraïda, enamorada, se sentia protegida i important, perquè era un tresor tan valuós que vivia en una gàbia d’or, a vegades això la feia sentir sense llibertat, però el rei li havia explicat tantes vegades que era per la seva seguretat...

Una relació tòxica de cap a peus que es va teixint a mesura que la novel·la avança, tot i tenir el poder de trencar-la en qualsevol moment, fins i tot quan ella no és qui realment depèn d’un rei que amaga molts secrets i un poder que mai ha estat seu.

Aquesta història et trenca el cor cada vegada que l’Auren reafirma la seva convicció que quedar-se al costat de Mides és el millor, cada cop que es convenç que li deu tot, quan realment l’amor està tacat de conveniència, engany, manipulació i dolor.

És aterridor com una persona et pot fer sentir tan petita, dependent, fràgil i oblidar-te completament de tu, del que vols i el que sents, arriba un punt que desapareixes i només existeix l’altra persona, perquè li deus tot, perquè l’estimes, i li has donat tot el teu cor, el teu cos, el teu esperit, i fins i tot la teva llibertat.

Una història que ens fa reflexionar sobre què és l’amor, la dependència, les relacions tòxiques i el descobriment d’un mateix, perquè quan l’Auren emprèn un viatge forçat, descobreix una nova manera d’estimar, un amor que et vol lliure, forta, empoderada, feliç i com a una igual. Un amor que no et vol tancar perquè no marxis, sinó que vol que siguis la millor versió de tu mateixa, perquè en realitat no era amor el que coneixia l’Auren, però la bena que portava als ulls era tan poderosa que fins que no va traspassar els límits més dolorosos no va caure.

Un viatge que l’obligarà a descobrir qui és en realitat i qui està realment al seu costat, un camí on acabarà deixant de ser fràgil per protegir fins i tot els altres i sobretot a ella mateixa, per primera vegada haurà de triar-se i ser la seva pròpia aliada i protectora.

“Una gàbia daurada continua essent una gàbia”.

Raven Kennedy és una escriptora capaç de crear els seus propis mons, coneguda principalment per aquesta saga de fantasia juvenil, però també ha escrit altres gèneres com novel·la contemporània, paranormal, fantàstica, romàntica o comèdia romàntica.

Recomanat per Anna Aragonès Blanch de la Biblioteca Enric Miralles de Palafolls.

"Dos monedas", de Núria Tamarit, és una novel·la gràfica que explica l'experiència de la Mar, una adolescent que viatja al Senegal amb la seva mare, involucrada en un projecte de construcció d'una biblioteca i una emissora de ràdio en un poble rural. Durant la seva estada, la Mar descobreix la cultura i el paisatge africà, mentre reflexiona sobre els seus propis prejudicis i maneres de veure el món. Aquesta obra va guanyar el prestigiós Premi València de Novel·la Gràfica.

Aquest còmic destaca pel seu dibuix tan original i per l'ús vibrant del color i pel retrat d'una realitat africana plena de contrastos: una societat amb reptes socials i polítics, però que també ofereix una perspectiva vital diferent, més senzilla i lliure del ritme frenètic occidental.

Si us ve de gust una lectura que combini un viatge personal amb un relat cultural enriquidor, "Dos monedas" és una opció excel·lent per endinsar-vos en un món diferent i reflexionar sobre temes universals en els quals no pensem gaire sovint.

Més informació:

• Web de l'autora

Recomanat per Josep Pagès Bermudo de la Biblioteca M. Serra i Moret de Pineda de Mar.

La psicòloga, sexòloga i feminista Elena Crespi, que fa divulgació sobre sexualitat a través dels seus llibres i les xarxes, ens proposa ara amb el llibre Confidències fer un viatge per la nostra sexualitat, independentment de la nostra orientació, identitat i expressió de gènere, amb l’objectiu reivindicar el plaer sexual –sobretot el de les dones i persones amb identitats dissidents-- i el d’ajudar a millorar la sexualitat de qui llegeixi el llibre.

Segons Crespi, hem après una sexualitat masclista que no contempla les diversitats i que prioritza el plaer dels homes cis, que es caracteritza per ser “coitocentrista”, “fal·locentrista” i “orgasmocentrista”. Ella proposa una alternativa feminista i reivindica un plaer sexual que s’allunyi de la jerarquia masclista i d’una sexualitat centrada en la penetració, la velocitat i la quantitat. Una sexualitat “que tingui en compte el plaer de totis” i de tots els gèneres i corporalitats, lluitant per la justícia orgàsmica, però al mateix temps sense focalitzar-se en l’orgasme com a únic plaer vàlid de les relacions sexuals.

Per treure el màxim profit del llibre, l’autora ens proposa uns exercicis pràctics i d’autoconeixement que pretenen trencar amb l’educació sexual que hem rebut. Un llibre amè, interessant i necessari.

Més informació:

• Web d'Elena Crespi
• Elena Crespi a Insagram 

Recomanat per la Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras de Premià de Mar.

Dues històries i èpoques entreteixides són l’eix transversal d’aquesta emotiva història. La primera transcorre entre el 1985 i el 1992 a la ciutat de Chicago, on una família d’amics intenta sobreviure a l’epidèmia de la SIDA, que va acabar sent l’herència de tot un col·lectiu.

L’Herència, tal com Matthew López anomena a la seva obra teatral de gran actualitat, basada en la novel·la de E. M. Forster, Howards End; un concepte que no només reflecteix allò negatiu del que va succeir, sinó que és un cant a l’amor i a l’amistat malgrat l’opressió i l’estigma que va patir el col·lectiu homosexual durant l’epidèmia mortal.

En aquesta novel·la, Rebecca Makkai, Premi Llibreter 2022, ens presenta a Yale Tishman, un galerista d’art que comença a prosperar en la seva carrera com a promotor a partir d’una herència de quadres que està a punt de rebre.

El funeral del Nico, des de la primera pàgina, és el principi d’una sèrie de pèrdues i dols, però també d’amors i passions fictícies i alhora molt reals.

El segon eix ens situa a París el 2015, on la Fiona, germana del Nico i amiga d’en Yale, agafa un avió per buscar la seva filla desapareguda, mentre s’endinsa en el record dels seus fantasmes.

L’esperit de lluita els unia, no només contra la malaltia, sinó contra la societat que tant els havia rebutjat i culpabilitzat. Com expressa un dels protagonistes, “(tothom que encara hi era o que havia marxat): no eren la suma de totes les decepcions, sinó tots els començaments i totes les promeses que havien representat”.

Més informació:

• L'Herència, de Matthew López

Recomanat per Clàudia Puig Valeriano de la Biblioteca Jaume Perich i Escala de Premià de Dalt.

Aquesta novel·la descriu la vida de tres dones en una emocionant alternança de capítols breus. Una és la Nora, que quan va néixer va ser abandonada en un orfenat i treballa netejant cases. L’altra, l’escriptora, que va patir una infància d’abusos sexuals i es refugia en l’alcohol. La tercera dona és la veu de la narradora que interrelaciona la vida de les dues primeres. Elles parlen del càncer de pit, la família absent, el desamor o la soledat que sublimen a través de la lectura i l’escriptura. L’autora fa que el lector participi tot descobrint com les tres dones dialoguen entre elles a través dels seus relats. També fa un homenatge a les escriptores que admira i a una heroïna de llegenda, Genoveva de Bravant. Es val d’un llenguatge planer per fer passar, de forma senzilla, fet de gran duresa.
Raquel Ricart és una escriptora valenciana amb una llarga trajectòria d’obres i de premis. El dit de Déu ha guanyat el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 2023.

Més informació:

• Raquel Ricart, la contadora d’històries

Recomanat per Antònia Caño Bermúdez de la Biblioteca La Muntala de Sant Vicenç de Montalt.

Un dels candidats del Premi Òmnium 2024 i també, un debut que ha sigut mereixedor de bones crítiques. L'escriptor i guionista solsoní Uriol Gilibets, ha signat una de les òperes primes més divertides dels darrers anys.

Situada en un poble fictici del Solsonès anomenat Sant Gonera, la història arrenca quan el mossèn ha perdut completament el nord i s'acaba endinsant al bosc d'aquell indret, un bosc ple de llegendes i teories i donen per fet que s'ha transformat en una fera. Ell, però, no és ni molt menys l'únic personatge peculiar d'aquesta vila: al llarg de la novel·la anirem coneixent a tots els habitants d'aquest lloc i ho farem de la mà de l'humor absurd i un grapat de situacions peculiaríssimes.

Si sou fans de l'humor dels Monty Python, us agradarà "Les feres", perquè Gilibets sembla el sisè membre del grup britànic que en comptes de néixer en terres angleses, ho va fer en territori solsoní.

Més informació:

• Fitxa editorial

Recomanat per Marta Cava de la Biblioteca Font i Daniel de Sant Andreu de Llavaneres.

La Kristin Hannah és capaç de recrear una època molt dura dels Estats Units. Ho fa des del punt de vista d'una mare que mai s'ha sentit estimada i decideix que aquest sentiment mai el tindran els seus fills.

L'Elsa (així es diu la mare) es veu obligada a deixar la casa on ha crescut i s'ha sentit acollida a Texas, per buscar una oportunitat pels oferir una vida millor als seus fills. A California, però, les coses no són com s'havia imaginat.

I és que la migració forçada ni és fàcil ni màgica. Només l'esforç, la lluita, l'esperança i l'amor poden ajudar a superar les pors, el rebuig i l'explotació que han de patir els migrants.

Més informació:

• Kristin Hannah a les biblioteques

Recomanat per la Biblioteca Can Coromines Sant Pol de Mar.

Nascut a Barcelona l’any 1967, Alejandro Palomas és un autor que parla de l’univers sentimental de les persones d’una manera senzilla i plena de tendresa. Escriptor, traductor i poeta, és llicenciat en Filologia Anglesa per la Universitat de Barcelona i màster en Poètica pel New College de San Francisco.
Professionalment, ha realitzat traduccions en diverses editorials i col·labora sovint en mitjans de comunicació, feines que compagina amb l’ofici d’escriptor. Autor de llibres com "El secreto de los Hoffman"; "Una madre"; "Un hijo" (Premi Nacional de literatura infantil i juvenil de les Lletres Espanyoles  2016); "Un perro"; "Un amor" (Premi Nadal de Novel·la 2018), Alejandro Palomas escriu històries que fan plorar i riure alhora, amb personatges que explicant com viuen i se senten ajuden a aclarir l’univers propi de cadascú de nosaltres.

"Un país con tu nombre", publicada l’any 2021, és una preciosa novel·la sobre l’amor, l’honestedat i la llibertat, narrada través de dos personatges principals i la seva amistat. Jon, un cuidador d’elefants del zoo, i Edith, una vídua que viu amb onze gats, es troben compartint vida solitària a un poble abandonat. De sobte, arriben males notícies: Jon s’assabenta de la decisió del zoo de vendre’s Susi, una elefanta a qui està molt unit, i Edith s’arrisca a perdre la casa on viu i marxar del lloc que tant estima. Aquestes novetats pertorbaran la seva existència i tensaran el fràgil món que habiten obligant-los a reescriure novament la pròpia història.

"Somos, sobre todo, la suma de nuestras renuncias" són les paraules que obren la novel·la mostrant així el paisatge emocional que recorren cada dia Jon i Edith, dues persones d’edat avançada amb circumstàncies personals que sovint els pesen i sotmeses a un futur incert que amenaça cruelment la seva pau. Però Alejandro Palomas, amb un text ple de tendresa i sinceritat, farcit d’humor i saviesa, ens mostra que la vellesa no és sinònim de debilitat i que l’amor, la veritat i la llibertat, poden reescriure la vida tal com la natura reescriu el paisatge any rere any. D’una manera lenta, implacable i sobretot preciosa, Edith i Jon es van guanyant el nostre somriure i admiració paraula a paraula, frase a frase, dia a dia, estació a estació, fins a fer-nos entendre allò que senten i sentint-ho també a la nostra pell.

Alejandro Palomas, autor excepcional, ens regala amb "Un país con tu nombre" una novel·la plena de bellesa i sentiment que recomanem moltíssim!

Més informació:

• Alejandro Palomas a Wikipedia
• Fitxa editorial
• Llegir fragment
• Alejandro Palomas a Instagram

Recomanat per Sergi Gil de la Biblioteca Enric Miralles de Palafolls.

Els meus dies a la llibreria Morisaki és una novel·la breu i àgil que ens recorda la importància d’apreciar les coses petites i senzilles. La seva protagonista, Takako, és una jove de vint-i-cinc anys amb una vida sense massa sorpreses fins que, un dia com qualsevol altre, Hideaki, un company de feina amb qui surt des de fa uns mesos, li diu que es casa amb una altra noia. Immersa en una profunda tristesa, Takako sent la necessitat d’allunyar-se de tot, deixant la feina i veient passar els dies tancada a casa. El seu oncle Satoru, en un intent de fer-la sortir d’aquella situació, convida la Takako a viure a l’altell de la llibreria Morisaki, fundada pel seu avi, especialitzada en llibres de vell d’autors japonesos de l’època moderna, i situada a Jinbōchō, el barri de les llibreries i editorials de Tòquio. En aquest altell, amb muntanyes de llibres per tot arreu i olor de resclosit, la vida de la Takako començarà a agafar un nou rumb. El plaer de la lectura, l’acostament amb el seu oncle i les noves amistats que l’envolten, faran que la Takako es redescobreixi i recuperi les ganes de viure amb plenitud.

Més informació:

Recomanat per la Biblioteca Popular de Mataró.

Un adolescent de setze anys a finals dels noranta i inicis dels dos mil, visita a l'hospital el seu pare que està en coma per acomiadar-se'n. Ell sap que és la darrera oportunitat que té per confessar-li allò que no li ha dit mai i que ha marcat la seva infantesa, la seva homosexualitat. Una història que ens parla dels orígens, de la consciència de classe i de les relacions entre pares i fills, però sobretot de la identitat, de la construcció de la masculinitat, de la culpa i la vergonya. A mesura que avança la novel·la es desvetlla un exercici catàrtic a voltes poètic que fa l’autora i que li serveix per fer encaixar les peces i cicatritzar les ferides.

Recomanat per la Biblioteca Joan Coromines d'El Masnou.