El periodista freelance Karlos Zurutuza ens porta, amb el seu relat, a un món desconegut per la majoria, al Balutxistan, un territori esquerp i poc poblat, avui dividit entre tres països, Pakistan, Iran i Afganistan. De la seva mà coneixem la dissortada història del poble balutxi, ofegat per l’opressió dels estats en què està separat.

Es tracta d’un territori on els balutxis, dividits en diferents tribus, conviuen, no sempre de forma pacífica, amb altres pobles com els paixtuns, panjabis, hazarís i on existeixen profundes divisions confessionals, dins de l’islamisme mateix, entre el majoritaris sunnites i les comunitats xiïtes ismaelites, ahmadies i sufís i amb altres religions amb presència a la regió com cristians o jainistes. El poble balutxi destaca per ser el més laic, encara que això no lliure a les dones de patir una forta opressió patriarcal.

El fonamentalisme religiós, tant el sunnita, com en la zona iraniana el xiïta, ha afegit més violència a un territori on actuen també diferents guerrilles balutxis, grups terroristes formats per fonamentalistes islàmics i milícies paramilitars a sou del govern pakistanès.

La resistència balutxi, tant la pacífica, com l’armada, ha estat durament reprimida per Pakistan i Iran, els assassinats i desaparicions d’activistes és constant, així com els empresonaments i les tortures.

La majoria de la població del Balutxistan viu en la pobresa, encara que és una zona rica en recursos minerals que són explotats per empreses multinacionals. Darrerament destaca la presència xinesa, molt interessada en el port de Gwadar, el més important de la zona, com a sortida dels seus productes, sempre sense tenir en compte als habitants de la zona.

L’autor ens apropa, doncs, a la història i l’actualitat del poble balutxi, a les seves formes de vida i de resistència. Les entrevistes a diferents habitants del Balutxistan donen veu a un poble silenciat a la nostra premsa.

Més informació:

• Karlos Zurutuza a les Biblioteques
• Karlos Zurutuza a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Volpelleres-Miquel Batllori. Sant Cugat del Vallès. 

Es veritat, nosaltres aprenem actuant, fent, duent a terme..., però, també es important escoltar a la persona que té experiència. Això es el que els hi passa a tres petits micos que per no escoltar el consell del mico adult passen una situació molt angoixant. Quin patir m’he fet!
La prudència es un valor en l’explicació d’aquest conte però no n’hi prou. Llegiu amb interès aquesta història de micos i expliqueu als vostres fills/filles el no refiar-se del que es veu a simple vista.

Adequat de 3 a 6 anys.

Recomanat per Carme Sanuy de la Biblioteca Central de Terrassa

La novel·la “Neu de tardor” d’Irène Némirovsky(1903-1942), va ser una escriptora ucraïnesa d'origen jueu, coneguda sobretot per la seva novel·la Suite Française, que descriu amb gran sensibilitat la vida a França durant la invasió nazi. Va néixer a Kíiv en una família benestant, però després de la Revolució Russa va emigrar amb la seva família primer a Finlàndia i més tard a França. A les seves obres, Némirovsky descriu amb una mirada crítica i empàtica la societat de l’època, sovint inspirada per la seva pròpia experiència d'exili i les complexitats de la identitat jueva en una Europa cada cop més hostil.
-- Adeu, Nianiuixka, Tatiana Ivànovna, adeu, et portaré de Berlín un xal de seda... diu Iurotxka... La Tatiana fa cinquanta-un anys que està amb la família Karin. La vella serventa ha viscut molt, sempre envoltada pels diferents membres i les generacions successives d’aquesta família. Ara, un dels joves de la família, l’Iuri, a qui ella estima profundament, marxa cap a la Gran Guerra Russa. Patirà per ell i es veurà envaïda pels records. Esclata la Revolució d’Octubre i els Karin es veuen forçats a exiliar-se a París. La vella mainadera els seguirà dòcilment per Europa, però, a diferència de la resta de la família, no podrà deixar d’enyorar la neu de la tardor. I és que aquest any, la neu es fa esperar...  En aquesta novel·la ens endinsem en la figura de la Tatiana i, a través dels seus gestos i mirades, descobrim l’experiència que li ha donat la vida i com els seus consells esdevenen un referent per afrontar les adversitats.

Més informació:

• Irène Némirovsky a les Biblioteques
• Irène Némirovsky a la Viquipèdia

Recomanat per M.Carme Sanuy. Bib. Central. Terrassa. 

Ella Baxter, autora que jo desconeixia, és una jove i emergent escriptora australiana que amb aquest "Nou animal" es situa en una interessant posició dins el panorama literari australià i l'empenta que li ha suposat guanyar el premi a millor novel·lista jove del Sydney Morning Herald 2022, és inqüestionable. 

"Nou animal" ens presenta una noia jove, Amèlia Aurèlia, que colpejada per la mort sobtada de la seva mare, inicia un viatge erràtic que la porta a viure el dolor a través de la recerca d'experiències sexual vinculades en la comunitat BDSM (sigla que descriu pactiques sexuals no convencionals). Aquest procés vital que passa a Tasmània, lloc on viu el seu pare biològic, l'enfrontarà al seu propi plaer, als seus desitjos, a la solitud i al dol intens i sense pal·liatius que sent per la mort de la mare. 

El llibre ens presenta situacions hilerants descrites amb molta comicitat que queden interrompudes pel dolor intens i bellament descrit que sent l'Amèlia i que congela tots els somriure. Un noia, maquilladora de morts a qui li encanta la seva feina, desesperada per entendre el perquè de cop i volta la vida s'entesta en colpejar i colpejar tan fort. Divertit, poètic, bellament escrit, i molt entretingut, la novel·la és també un retrat del sexe d'avui en dia disponible tan sols amb un click.

Més informació:

• Ella Baxter a les Biblioteques
• Pàgina web oficial

Recomanat per Mònica Mimó. Bib. Antoni Tort. Castellar del Vallès.

“Beneath The Skin” és el dotzè àlbum de  Nnenna Freelon, un treball íntim i molt personal de la cantant nascuda a Cambridge, Massachusetts (EEUU), el 1954.

Les deu cançons que formen l’àlbum estan impregnades de blues, de vegades un xic melancòliques però amb un to esperançador. Freelon s’ha basat en les seves pròpies experiències sinceres i personals per compondre cadascuna de les peces musicals exceptuant “Oh! Susanna”, una versió que fa de la cançó original composta per Stephen Forster, el 1847.

La cantant nord americana s’ha envoltat d’una banda molt sòlida per aconseguir aquest minimalista àlbum on mereixen ésser destacats el pianista Alan Pasqua i el guitarrista Keith Ganz.

Aquí la podem escoltar interpretant “Black Iris”, la tercera cançó del disc:

Nnenna Freelon va començar a cantar molt aviat, a l’església, com altres artistes de la seva generació però no va iniciar la seva carrera musical fins passada la trentena. Amb tres fills al seu càrrec, va ampliar els seus coneixements musicals amb el mestre Yusef Lateef i va col·laborar amb artistes com Ray Charles, Al Jarreau, Dianne Reeves, Diana Krall i Clark Terry, entre d’altres.

A Catalunya, va actuar un parell de vegades dins del Festival de Jazz Terrassa, els anys 1995 i  2018.

Aquesta cantant nordamericana compagina el seu treball com a vocalista amb altres disciplines com ara el cinema. Així, ha participat en films com “What Women Want” (2000) al costat de Mel Gibson i Helen Hunt col·laborant com a compositora musical amb la cançó “If I had you”.

La cançó que dóna títol al disc és aquesta:

Si us agrada el blues, i no coneixeu encara a Nnenna Freelon, aquí us deixem amb alguns dels seus temes principals de dos dels seus discos que podeu trobar i reservar a la xarxa de biblioteques municipals

Més informació:

• Nnenna Freelon a les biblioteques
• Nnenna Freelon a la Viquipèdia
• Youtube de l'artista

Recomanat per Elisabet Torrell. Bib. Central. Terrassa. 

Aquesta novel·la gràfica ens submergeix en les polsoses carreteres del delta del Mississipí. És la història de Robert Johnson, una de les figures més representatives del blues, un extraordinari guitarrista que va morir prematurament als 27 anys, igual que Jimi Hendrix, Janis Joplin, Jim Morrison, Kurt Cobain o Amy Winehouse.

Frantz Duchazeau ens arrossega al cor del blues, plasmant els paisatges dels pobles, la vida, les cases i els cotxes del sud rural dels Estats Units durant l’època de la Gran Depressió.

Així, sempre en blanc i negre, i durant 236 pàgines, veiem passar la tràgica vida de Johnson: un pare que el va abandonar, la seva infantesa als camps de cotó, un padrastre abusiu i la mort de la dona de la seva vida i del seu fill durant el part.

Markat per aquesta desgràcia, Johnson es veu obligat a vagarejar de poble en poble, com un trobador medieval, disposat a guanyar-se alguns dòlars tocant i cantant amb la seva guitarra.

Una de les cançons que apareixen en aquesta novel·la gràfica és "Cross Road Blues", que explica el moment en què Robert Johnson es va dirigir a un encreuament de camins. 

La mateixa cançó fou versionada per Eric Clapton com a "Crossroads". 

Sembla que, a mesura que passa el temps, només es manté una relació íntima constant: la que té amb la música del diable.

Si us agrada el blues, no us perdeu la deliciosa lectura d’aquest llibre, on el dibuixant i guionista francès Frantz Duchazeau desglossa, amb tot detall, l’immens talent de Robert Johnson, talent que és inversament proporcional a la quantitat de música que va deixar per a la posteritat.

Més informació:

• Robert Johnson a les Biblioteques
• Tema: Robert Johnson a les Biblioteques
• Frantz Duchazeau a les Biblioteques

Recomanat per Elisabet Torrell. Bib. Central. Terrassa.