Silvia Federici és una activista feminista que, durant la seva trajectòria com a professora universitària ha defensat la lluita per la igualtat de les dones arreu del món. Els seus arguments els han pogut escoltar els alumnes de filosofia i política a la Universitat de Hofstra (Nova York); també ha exercit a Nigèria, on va ser testimoni de l’atac dels bens comuns per part del Fons Monetari Internacional. Aquest últim fet l’explica al seu llibre El calibán y la bruja. 
A Bruixes, caça de bruixes i dones analitza la persecució que han patit les dones de diferents països durant segles. L’Aràbia Saudita, l’Índia, la República Centreafricana o Tanzània són llocs on, encara avui dia, hi ha caça de bruixes.  La dona ha sigut -i és- la responsable de les relacions dins de la família i, per extensió, de la comunitat. Si a això hi sumem el protagonisme que té en la reproducció –tant del sistema com a nivell biològic- veurem com és un element clau en qualsevol societat. Per això, quan s’ataca les dones, s’està erosionant tota l’estructura social.

En aquest llibre no hi trobareu solucions, però sí moltes explicacions que us ajudaran a comprendre algunes realitats. El llibre no us deixarà indiferents i és una lectura amena, gràcies a l’excel·lent traducció que ha fet la Marta Pera.

Més informació:

• Silvia Federici a les Biblioteques
• Silvia Federici a la Viquipèdia
• Silvia Federici: referent feminista en temps de cacera de bruixes

Recomanat per Antònia Caño. Bib. La Muntala. Sant Vicenç de Montalt.

Qualsevol dels llibres de Svetlana Aleksiévitx et deixa profundament marcat. El seu estil és únic, la mateixa autora en diu “novel·la de veus”. L’autora ens presenta a la gent normal i corrent de l’antiga Unió Soviètica, i els deixa parlar de les petites coses i també dels seus somnis. Però els seus testimonis són sempre colpidors i van a l’essència de les persones i a la seva veritat i, de retruc, a la base mateixa de la personalitat soviètica que ella vol retratar. Una manera de pensar i d’actuar que va marcar a moltes generacions i que es va acabar de cop i volta, deixant a milions de persones perdudes i sense referents ni suport material. De la desfeta d’aquesta estructura mental i ciutadana ens parla Aleksiévitx, i ho fa, com sempre, amb sinceritat i honradesa, sense amagar el dolor ni la duresa d’un estil de  vida que ja ha desaparegut.

Més informació:

• Svetlana Aleksiévitx a les Biblioteques
• Svetlana Aleksiévitx a la Viquipèdia
• Ressenya del llibre

Recomanat per Jordi Barriuso Babot. Bib. Vall d'Alfatà. Santa Susanna.

Menandre d’Atenes (342 aC-291 aC) fou un dels grans poetes grecs després d’Homer tal com anunciava el mateix Aristòfanes de Bizanci, i sobretot,  el més gran dramaturg atenès de la nova comèdia grega que influencià a autors llatins, com Plaute i Terenci, al mateix Molière o al teatre de la Commedia dell’Arte. Fins al punt que Macrobi, autor grec, identificava l’art de Menadre com encisador per l’oïda, inventat per proporcionar tan sols plaer a les orelles o bé per exhortar-nos a l’honestedat, com es cita en el pròleg de "Satíricon", un clàssic de Petroni.

Un breu repàs a la seva llarga influència que ens ajuda a situar-lo com una figura rellevant de la dramatúrgia universal, i que aquest any 2020 tenim l’oportunitat de llegir-lo en català per primera vegada, en una edició bilingüe traduïda per Eloi Creus. De fet, “El Malcarat” estrenada el 316 aC durant el festival de Lenees en honor a Dionís, és l’única obra sencera conservada d’ell fins al dia d’avui.  Amb un rerefons argumental lleuger i fresc a l’estil del vodevil, aquesta peça teatral narra l’enamorament de Sòstrat, un jove adinerat que s’enamora bojament d’una noia mentre caça, i les peripècies per aconseguir, no tant els favors de la jove, sinó del seu pare, Cnemó, un vell pagès arrogant, garrepa i malcarat, el qual ha de consentir i entregar la seva filla en matrimoni.

Una trama domèstica, lluny de l’extravagància de la comèdia antiga o de la grandesa moral de les tragèdies clàssiques, que ens ajuda a comprendre no només l’evolució cap a la Nova Comèdia, sinó també del teatre grec en general a causa de la nova situació política i social de la mateixa Atenes després de la derrota de la Guerra del Peloponès, on la magnificència del cor -personatge col·lectiu i anònim- perd protagonisme davant l’individu i l'ús d’un llenguatge col·loquial que és el mitjà per narrar una peça teatral de costums més propera i amb plantejaments ètics.

Més informació:

• Menandre al Catàleg de les Biblioteques.
• El tema del teatre grec al Catàleg de les Biblioteques.

Recomanat per Marta Aliberch Sànchez. Bib. Esteve Paluzie. Barberà del Vallès.

Descobreix com parlar un llenguatge inclusiu sense que es noti massa. Com expressar-nos de forma correcta, amena i comprensible sense discriminar a ningú.

"En nuestra lengua, y en muchas otras, hay una sobrerepresentación de lo masculino como neutro, de lo humano, de lo público, y una sobrerepresentación femenina como eje de lo particular, de la excpeción, de lo privado. Es normal porque es reflejo de las sociedades que construyen el lenguaje."

Recomanació feta per Eva Cañadas de la Biblioteca de Vallirana

L'autor del llibre, Armand Ballart, és un escalador de casa nostra molt experimentat, i aprofita per a explicar-nos aquest esport tan apassionant des dels seus orígens (quan eren ben pocs els qui el practicaven, fins a l'actualitat (en què s'ha posat molt de moda). Ens descobreix un munt de llocs emblemàtics propers i pretén captivar aquells escaladors amateurs o experts. Collegats, Montserrat, el Pedraforca i altres massissos de renom hi són representats, juntament amb altres llocs d'Europa on l'autor hi ha practicat l'escalada des de fa dècades. No us el podeu perdre!

Recomanat per: Bib. Districte 5 de Terrassa 

Tot sistema immunitari necessita tres pilars bàsics per exercir el seu objectiu: una dieta saludable, exercici, i descans.

Patrick Holford i Jennifer Meek, ens parlen sobretot del primer; la nutrició.

Aquest sistema té per objectiu ser la barrera de defensa contra els virus, bactèries, tòxics, etc.Si aquesta barrera té esquerdes, les infeccions es quedaran més temps i trigaran en marxar-se.

Tots podem prevenir malalties i combatre les infeccions utilitzant un medicament tan senzill com a poderós: els aliments.

Comprendre els principis de la nutrició i complementar correctament la nostra dieta són la clau per enfortir el nostre sistema immunològic. També podem contrarestar els efectes de l’estrès, la contaminació, els pesticides i els additius alimentaris.

En aquest llibre, el nutricionista i terapeuta Patrick Holford, ens mostra com guanyar la batalla a les infeccions de manera natural, com combatre refredats i la grip, i com disminuir els efectes de les al·lèrgies..

Trobaràs cinc títols més sobre aquets tema:

• Propiedades curativas del comino negro : refuerza tu sistema inmunitario
• Fitoterapia energética : plantas medicinales para una salud plena y natural
• Regenera tu sistema inmunitario : programa en 4 pasos para el tratamiento natural de las enfermedades autoinmunes
• Zumoterapia para tu salud : el método eficaz para reforzar el sistema inmunitario, aliviar dolencias y depurar el organismo
• Los Misterios del sistema inmunitario : cómo proteger nuestro cuerpo

Recomanat per Olga Pato de la Biblioteca Ramon Fernàndez Jurado de Castelldefels

Amb el còmic americà actual s’està vivint una paradoxa força curiosa: mentre els seus personatges  apareixen en tot tipus de productes, des de les versions cinematogràfica a la moda, passant pels videojocs o les figures col·leccionables és complicat que una persona reconegui al personatge que ha tastat en un dels productes abans mencionats amb les versions que podem trobar en els còmics. Spider-man és un d’aquests personatges que ha patit tants canvis en els seus "comic-books" que és difícil identificar en ells al clàssic Peter Parker, divertit quan està vestit de superheroi però amenaçat sempre per tot tipus de problemes personals. Per fer-ho ens hem de remuntar a volums com aquest que recull diferents números d’una de les col·leccions clàssiques del personatge: Marvel Team-Up on Spider-man comparteix aventures amb diferents personatges Marvel. Són lectures lleugeres però entretingudes de la mà d’un dels equips creatius més interessants dels vuitanta com eren Chris Claremont i John Byrne (artífexs anys després d’una memorable etapa dels X-Men) i que permeten, per un costat, retrobar-nos amb l’Spider-man clàssic amb tot els seus valors i, per una altra, apropar-nos a un lector infantil o juvenil que tant estem trobant a faltar en el còmic americà.

Recomanat per Héctor Calvet. Bib. Can Mulà de Mollet del Vallès

Dilili a París ens presenta a la petita Dilili, una nena de Nova Caledònia, que investiga una sèrie de misterioses desaparicions de noies joves en companyia d’Orel, un jove repartidor que recorre els carrers de la ciutat amb una bicicleta. La Dilili i el seu nom amic aniran d'aventura en aventura recorrent els llocs i monuments més emblemàtics de la ciutat de Paris de la Belle Époque, i coneixent a homes i dones extraordinàries (artistes, intèrprets, músics, científics, etc.) que els ajudaran a confrontar a les forces del mal que habiten en les ombres.

Després de Kirikú y la bruja (Kirikou et la sorcière, 1998), Príncipes y princesas (Princes et Princesses, 2000), Azur y Asmar (Azur et Asmar, 2006) o Los cuentos de la noche (Les contes de la nuit, 2011), el mestre de l’animació francès, Michel Ocelot, torna amb una bellíssima història per a tota la família sobre una valenta heroïna que s’enfronta a grans aventures.

Dilili en París (Dilili à Paris, 2018), és una pel·lícula d’animació plena de màgia per a tota la família, que va guanyar el Premi Cesar com a Millor Pel·lícula d’Animació 2018.

• Què n’ha dit la crítica?

“Cada plano de la película se convierte en un peculiar entramado de fantasía y realidad, de colores primarios sin apenas matices (...) que sin embargo adquiere formas artísticas conforme sus numerosos personajes van haciendo acto de aparición.” Javier Ocaña (El País)

• Més informació:
• Pel·lícules de Michel Ocelot a les Biblioteques
• Paris en el cinema a les Biblioteques
• Michel Ocelot a IMDB

Recomanat per Glòria Massana Figueras. Biblioteca el Molí de Molins de Rei.

Guaiana Francesa, 1923. Eugène Dieudonné intenta escapar-se de la presó de Cayena. Allà hi ha passat 14 anys de la seva vida per un crim que no va cometre. El seu cas crida l’atenció del periodista Albert Londres, arribat al penal per informar sobre les terribles condicions de vida dels presoners. Aquesta coneixença li canviarà la vida a Eugène.

Adaptació al còmic del llibre publicat al 1928 pel periodista Albert Londres. Pat Perna i Fabien Bedouel segueixen amb la seva trajectòria de relatar fets històrics pocs coneguts. Aquí ho fan en blanc i negre. Uns colors que s’escauen molt bé a la crua realitat dels presos de Cayena. Un còmic de denúncia i acció amb dos personatges que us fascinaran.

Convictos a Zona Negativa

Cinzia és una dóna de cap a peus: divertida, intel·ligent i sensual. Ella se sent així i ho transmet a la gent que l’envolta. Però al seu carnet d’identitat encara surt el nom de Paul. I això li comporta moltes dificultats socials i sentimentals. Per sort és una dóna de recursos i amb un enorme esperit de superació o més aviat de ... normalitat.

Estimaràs a Cinzia per la seva bondat, carisma, temperament i sobretot pel seu sentit de l’humor. Deixeu-vos emportar pel dinamisme i la música del còmic: dels Bee Gees a la BSO d’Oficial y Caballero.

Cinzia a Zona Negativa

L’Hospitalet de Llobregat, 20 de novembre de 1975. “Franco ha muerto” anuncia Arias Navarro a la televisió.

Així comença el relat autobiogràfic de Jaime Martín de la transició espanyola fins la crisi econòmica del 2008. El còmic tanca la trilogia de la història de la seva família amb Las guerras silenciosas y Jamás tendré 20 años. A l’extrarradi de Barcelona als anys 80 el millor són els col·legues, la novia, el còmic i el heavy metal i el pitjor són els fatxes, l’atur i l’heroïna. Un retrat quotidià i reivindicatiu de la transició espanyola que explica sense por les injustícies del nostre sistema.

Llegeix-ne un fragment

El dia 24 de novembre de 2020 va morir-se Diego Armando Maradona. En moltes ocasions més conegut per la seva vida personal més que no pas que per l’esportiva. En qualsevol cas, és considerat el millor futbolista de la història per a molts i fins i tot un déu per a alguns.  

En aquest context us presentem aquesta obra. Escrita per Jimmy Burns, es tracta d’una biografia que al mateix Maradona no li va agradar gens. Tal i com deia : “Els que han parlat amb en Jimmy Burns sobre la meva persona tindran problemes. Si aquests són els meus amics, prefereixo tenir enemics”

L’obra és el resultat d’un treball d’investigació. Si bé de bon principi glorifica la seva persona i ens explica com la seva imatge fou capaç de tapar la convulsió social resultant de l’ascens de Videla al poder i de com de bo en va arribar a ser en aquest esport, el periodista és realment dur en l’etapa de declivi.

A partir d’aquí, l’escriptor en explica les relacions del futbolista amb la màfia, la seva addicció a la cocaïna i les campanyes de desprestigi orquestrades pels seus enemics. També qüestiona les estratègies del seu metge per a mantenir-lo en forma i fins i tot narra alguna de les seves festes més salvatges explicant fins i tot les seves fantasies. 

En definitiva és una obra resultant de molta feina de periodisme, de converses amb persones properes al jugador i que ens mostra, de manera molt personal, tant la part més fosca com la més màgica del Pelusa.   

Recomanat per Albert Ballarin de la Biblioteca de Ponent de Sabadell

Aquí trobaràs les millors experiències per gaudir de la Grècia continental i també de les seves illes. Grècia ens ofereix ruïnes ancestrals banyades pel sol sota cels blaus, mars càlids, aigües transparents i una costa infinita amb milers d’illes idíl·liques. Però també una cultura viva, amb música apassionada, una cuina meravellosa i moltes activitats per fer.

Recomanat per la Xarxa de Biblioteques

Pocs destins turístics poden competir amb la ciutat de Nova York, on la varietat de les seves atraccions i icones atreuen a milions de persones cada any que passegen per la ciutat com si fos un escenari de pel·lícula: pugen a l’Empire State, passen per l’estació Central, agafen el ferri fins a l’Estàtua de la llibertat, visiten els diferents museus, passegen per Central Park o van a veure un espectacle a Brodway. 

Recomanat per la Xarxa de Biblioteques

La millor manera de conèixer Barcelona és caminant pels seus carrers i places. En ells hi ha escrita tota la seva història i nomes cal obrir bé els ulls per descobrir-la. La Barcelona d'avui és el testimoni viu de les Barcelones d'ahir, i en les seves pedres ha quedat imprès un relat històric apassionant.

Les deu rutes temàtiques que proposa Jaume Grau per recórrer la ciutat es poden fer caminant, cadascú seguint el seu pas, o, fins i tot, dissenyant el seu propi trajecte. Des de la ruta de l'aigua, de les revoltes, de les guerres o de les epidèmies fins a la ruta del treball, de les obres i de l'especulació o de la Barcelona màgica, l'autor ens convida a mirar Barcelona a traves de la història. Una ciutat que amaga molts més racons i curiositats dels que ens hauríem pogut imaginar, com saber per exemple, què hi fa una sabata a la façana de la catedral. Però també ens revela un passat dur i difícil, com el que podem observar al turó de la Rovira, on centenars de barcelonins van instal·lar les seves barraques.

Recomanat per la Xarxa de Biblioteques.

Ethan Frome és una novel.la curta però meravellosa, narrada amb mestratge.

La historia de l’Ethan transcorre a l’estat de Massachusetts, a Nova Anglaterra, una regió caracteritzada per hiverns llargs i freds. Edith Wharton la va escriure  l’any 1911, època on el principal mitjà de transport eren els carruatges tirats per cavalls.

El lloc, el clima, l’espai natural, el moment històric i social, les experiències personals i familiars, son elements que configuren caràcters i trets de personalitat. I la personalitat de cadascú determina la manera d’afrontar les situacions que la vida ens presenta.

Tot i que sabem de l’Ethan que és un home taciturn i encarcarat, que amb 52 anys ja sembla un vell, aviat ens expliquen la seva història de joventut. Ha tingut una vida difícil, plena de desgràcies i penúries econòmiques. Des de molt jovenet és casat amb la Zeena, dona més gran que ell, de caràcter sec i autoritari, sempre malalta i que gasta els pocs diners que l’Ethan guanya en metges i medicaments. Duen una vida aïllada, gris i trista.

Però un dia ve a viure amb ells, com a minyona, la Mattie, cosina de la Zeena, una jove dolça, d’ulls negres i llavis enriolats. I llavors tot canvia. Entre l’Ethan i la Mattie s’estableix una comunió d’afecte, tendresa i quelcom més, que convulsiona les seves vides. Però de vegades, l’amor és un privilegi que no és a l’abast dels pobres. Malgrat els seus sentiments purs i nobles els cal molt coratge per afrontar la situació. La resignació, la falta de caràcter d’ambdós els pot arrossegar a un destí de fatalitat.

Una història alhora tendra i bella, fosca i inquietant. Amb un final que deixa sense alè i trenca el cor. Una joia literària.

Edith Wharton  (Nova York, 1862-Saint-Brice-sous-Forêt (França),1937) va ser una escriptora estatunidenca, autora de novel·les, relats, poemes i llibres de viatges. De família molt rica va rebre una excel·lent educació. Va viure en diferents èpoques a Europa i era gran admiradora de la seva cultura i arquitectura.

És coneguda especialment per la seva magnifica novel.la “L’edat de la innocència” (guanyadora del Premi Pulitzer de l’any 1921), però també per altres novel.les com “La casa de la alegria”, “Els costums del país” o “La solterona”.

S’han fet adaptacions d’algunes de les seves obres, “L’edat de la innocència”, “La solterona” o “Ethan Frome”.

Més informació:

• Edith Wharton a les Biblioteques
• Edith Wharton a la Viquipèdia

Recomanat per Eva Torné. Biblioteca Pompeu Fabra. Mataró.

Amb Natural mente ens trobem davant d’un llibre ple de petites històries relacionades amb la natura. El seu autor és un periodista especialitzat en temes medi ambientals, que podeu seguir a través del seu blog. Però aquí ha reunit una vintena d’articles que són una delícia de llegir. Tracta temes molt diversos: el despoblament rural, el malbaratament alimentari i la seva relació amb les migracions de les aus, el canvi que s’està produint en els nostres hàbits alimentaris...

Tot això explicat de manera molt senzilla però a la vegada contundent, doncs amb poques paraules ens fa adonar de com influïm en el nostre planeta, i no sempre per millorar-lo.

És un llibre a estones divertit, altres vegades preocupant, i que no deixa indiferent en cap cas. Una lectura molt recomanada per la seva estructura permet escollir per on començar i per on acabar.

Recomanació feta per : Sara Codina. Biblioteca Central de Terrassa

La bossa o la vida és un llibre que ens permet reflexionar i aprofundir en tots els aspectes que envolta la crisi ecològica que estem patint: el sistema polític, econòmic, social, l’emergència climàtica, etc. Salvador Lladó ens explica de forma clara, amena, concisa i didàctica de com funciona el món i ens dóna eines per posar fre al ritme de producció i de consum actual, i així, aconseguir viure millor i en equilibri amb la natura.

Recomanat per Marta Salas. Biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí.

Sílvia Pérez Cruz presenta “Farsa, género imposible” (Universal, 2020) com un àlbum que no es pot classificar, d’aquí el seu nom, (impossible) i que recull la seva mirada al voltant de les arts escèniques amb cançons originals i adaptacions que ha creat en relació a la dansa, el teatre, el cinema i la poesia.

Aquest àlbum té a veure amb com és ella, amb la seva essència, amb com mira les coses i com les crea. I és que quan era petita la seva mare, que era mestra i tenia una escola d’art, la portava allà i s’hi passava hores embriagada amb la ceràmica, el dibuix, la fotografia, el mim i el cinema que mostrava als seus alumnes. L’àlbum, per tant, és com un record a la infància i a la manera com la seva mare li havia ensenyat a mirar el món des de ben petita.

“Farsa, género imposible” és la continuació del Proyecto drama (Universal, 2020) que va començar fa més d’un any i en el qual es va fixar en com la gent sortia a les xarxes socials, falsejant la seva identitat, creant una mena de farsa del que realment volem ser però no som en realitat. Segons diu la Sílvia, aquest àlbum “reflecteix la diferència entre allò que som i allò que ensenyem a les xarxes ”. Una dualitat entre el personatge que es mostra a les xarxes i el que realment som. En definitiva, mostra la fragilitat de la condició humana.

“Farsa (género imposible)” té un repertori divers i heterogeni que ha cosit anant a l’etimologia del mot “farsa”: els núneros de farciment que els comediants i la gent de la faràndula feien en els entreactes teatrals a la Cort francesa. La farsa finalment és l’espectacle de la vida, el mirall de la veritat, tal com veuen Sílvia Pérez Cruz i els seus músics.

El disc conté 13 cançons, cantades majoritàriament en català i en castellà, que ella tenia fetes dels darrers dos o tres anys, que no estaven publicades, i que ara finalment s’han gravat en directe amb la col·laboració de diversos artistes: Mario Mas, Aleix Tobias, Marco Mezquida, Carlos Monfort i Bori Albero.

De fet aquest quintet es diu Farsa Circus Band i són músics i grans amics i col·laboradors de la Sílvia des de fa molts anys.

La seva idea és fer una gira presentant el disc en directe quan les restriccions per la pandèmia de la covid 19 els hi ho permetin. Tenen tantes ganes de trobar-se tots junts que fins i tot han dissenyat un vestuari i cadascun d’ells ja sap quin personatge ha de representar dins de la farsa.

Esperem veure’ls ben aviat en directe en la seva presentació oficial de l’àlbum.

De moment, us deixem aquí aquesta playlist:

Més informació:

• Sílvia Pérez Cruz a les Biblioteques
• Sílvia Pérez Cruz a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Elisabet Torrell. Bib. Central. Terrassa. 

Paloma Sánchez-Garnica  va néixer a Madrid l’any  1962. És una de les escriptores més conegudes a Espanya, gaudint de l'aplaudiment de el públic lector i de les crítica especialitzada. El seu llibre La sonata del silenci, després de quatre obres, va batre rècords de vendes i va ser portat a sèrie de televisió amb inusitat èxit. La seva última novel·la, El teu record és més fort que el teu oblit, Premi Fernando Lara 2016, va tornar a repetir èxit editorial, esgotant una darrere l'altra totes les edicions que s'han publicat d'ella i sent editada en nombrosos països. Ara ens sorprèn amb La sospita de Sofia, una nova obra que es mou a camí entre el thriller i la novel·la negra.

Va començar a escriure als 43 anys. De fet, no s’havia plantejat mai escriure, i molt menys ser escriptora, encara que ella mateixa reconeix que va tenir una inquietud que va poder identificar finalment l’any 2003 amb la necessitat d’escriure una novel·la, que va començar el gener del 2004.

Segons la mateixa escriptora va necessitar d’un període de preparació personal i una experiència necessària per afrontar aquest ofici amb unes mínimes garanties

Paloma Sánchez Garnica destaca per les seves novel·les de gènere històric, a les que imprimeix elements propis de thriller i el misteri, ordint trames complexes en les que barreja amb habilitat el passat i el present

En aquesta novel·la l’autora ens relata com Daniel, que és advocat d’un prestigiós bufet de Madrid propietat del seu pare,  i la seva parella Sofia, que és llicenciada en químiques i amb el somni d’arribar a ser investigadora dins del camp de biologia molecular, de cop i volta veuen com la seva vida es capgira de manera brusca i inesperada

El motiu és una carta que arriba al despatx de Daniel i que no porta segell ni remitent; el seu contingut serà el desencadenant de les greus conseqüències que patiran les seves vides pateixin per la decisió  de Daniel de  voler descobrir la veritat sobre uns fets que van passar en el moment del seu naixement al gener de 1939.

L’acció, que transcorre al llarg de la segona meitat del segle XX, ens descriu les diferències i similituds  entre la vida que es porta a Espanya i la que passa paral·lelament a França, més concretament al París del 69, a Alemanya i finalment a Berlin Est amb l’Stasi, la KGB i els serveis de contraespionatge.

Finalment, després de grans incerteses i arribant a les darreres dècades on les societats experimenten grans canvis com ara la caiguda del mur i la reunificació de la dividida alemanya, és quan quedarà resolt el gran misteri que ens ha acompanyat durant tota la novel·la...

Biblioteca M. Serra i Moret de Pineda de Mar

Avui fa un bon dia per posar-se paco metal. Dilluns solejat, dilluns de nostàlgia. A falta de Trust, bons són els Anthrax. Hi ha una cançó que ens balla pel cap. D’aquelles que han fet història, i que els seus autors han quedat lapidats pel temps i per la fama dels altres. Tant que no els tenim a la xarxa. Trust va ser una banda francesa de hard rock dels anys 1980. Aquella època en què hi havia garitos arreu i el rock dur sonava a la ràdio i a la tele, les sonoritats més estridents encara no havien estat vetades i podies veure les bandes més trash a la franja prime time sense la censura de les bones maneres. Del disc ‘Répression’ va sortir aquesta cançó que més tard versionarien Anthrax.

Aquesta mixtura de melodia, envestida de les paraules, ràbia, denúncia, ritme marcat va atreure l’atenció dels americans Anthrax. Per escoltar-la hem d’agafar en préstec el disc ‘State of Euphoria’, del 1988, vuit anys després de la seva creació original. Un àlbum net, tècnic i amb molt pes de la percussió, però que no arriba als nivells d’excel·lència de les obres anteriors. Tot i així, s’ha d’escoltar per penetrar millor als tocs d’humor negre que fan servir com a eina de crítica social. Encara podem avançar al 1997 amb El ‘Sant Francisco Express’ dels gallecs Los Suaves per tornar-la a escoltar amb una interpretació més literal del francés que els Anthrax. Aquesta vegada amb la irrepetible veu de Yosi.

La cançó ens remou les vísceres. Soc antisocial, ergo existeixo. Antosocial perquè anulo les meves relacions i estableixo distàncies. Perquè em cuido i tinc cura dels altres. Perquè paro en sec el virus. Antisocials perquè hem begut oli en una societat atomitzada, parcel·lada, asimètrica, brutalment desigual. Perquè com diu la cançó “tota la vida treballant sense parar per pagar-te una fossa”. Antisocials, però vius i redundant amor a la música i el seu directe radiant. Preparem un bon calçat perquè trepitjarem el virus a sobre de tots els escenaris buits i els omplirem de canya i protesta per transformar el món que ens envolta.

Més informació:

• Anthrax a les Biblioteques
• Anthrax a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Amaya Lomba. Bib. Cerdanyola.

Antje Schulze i Dulce Jiménez, són dues professores de ioga que desenvolupen la seva activitat especialitzant-se en teràpia basada en el ioga.

Han elaborat aquest llibre, per desar a la farmaciola, en el que trobareu descrites diferents postures que poden servir per alleujar tensions i dolors.

Molt ben il·lustrat i amb fotografies que fan assequible la realització de tots els exercicis. És adequat tant per a practicants habituals de ioga com per a persones de nivell inicial. També per professores i professors que vulguin ampliar els seus coneixements sobre les aplicacions de diferents asanes segons els tipus de dolors.

Recordeu que, davant de qualsevol dolor o molèstia que noteu, sempre heu d’adreçar-vos a personal sanitari qualificat i que convé que conegueu el vostre estat de salut abans d’iniciar qualsevol tipus d’exercici.

Al catàleg de les biblioteques:

Ioga - Ús terapèutic

Recomanació feta per Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer

Ben l’oncle soul és el nom d’un personatge fictici interpretat pel músic francès Benjamin Duterde. Després de llicenciar-se en belles arts, va començar la seva trajectòria com a cantant professional el 2009 amb la publicació d’un EP compost íntegrament de versions.

El seu primer treball amb repertori propi va arribar l’any següent, amb la publicació d’un disc homònim editat amb el segell de la Motown. En aquest primer àlbum de llarga durada alternava temes originals escrits en anglès i francès amb la seva banda, excepte una animada versió del Seven nation army dels White stripes.

Inicialment va adoptar una sonoritat d’evident inspiració en el soul i rhythm&blues dels 60 i 70, mimetitzant també l’estètica a través del personatge. Els ritmes, arranjaments i registres vocals homenatjaven a mites com Otis Redding, Stevie Wonder, Curtis Mayfield, Ray Charles, etc.

Al llarg d’aquests anys la seva música ha anat evolucionant a un so més modern, eclèctic i reposat, fusionant-hi també reggae, rocksteady, hip hop…

Entre el seu repertori podem trobar un grapat de versions sorprenents de temes popularitzats per Joe Cocker, Al Green, Nina Simone, Frank Sinatra… I adaptacions com l’I wanna be like you (del Llibre de la jungla) en francès. Però també en destaquen temes propis com aquest, inclòs en el seu debut discogràfic.

Més informació:

• Ben l'Oncle Soul a les Biblioteques
• Ben l'Oncle Soul a la Viquipèdia

Recomanat per Adrià Fernández. Bib. Aigüestoses. Sant Andreu de la Barca. 

Carles Batlle (1963-) és un dels dramaturgs més interessants i reconeguts de la dramatúrgia catalana. En l’àmbit de la docència és professor de dramatúrgia i literatura dramàtica a l’Institut del Teatre de Barcelona des de 1988 i també a la Universitat Autònoma de Barcelona. 

Still life, o natura morta en anglès, titulada pel Teatre Nacional de Catalunya com a  Monroe-Lamarr, ens parla de l’apassionant vida de dues mítiques actrius del cinema nord-americà: Hedy Lamarr i Marilyn Monroe, a partir d’una trobada fictícia recreada per l’autor l’any 1962, poc temps abans del suïcidi de Monroe.

L’obra superposa dos moments temporals, 1962 i 1966, per explicar la història de la veritable protagonista de l’obra: Hedy Lamarr, l’actriu austríaca i jueva, que va haver de fugir als EUA, on la seva carrera acaba tenint un gran èxit, però també inventora d’un sistema precursor de la tecnologia Wi-Fi actual.

L'obra es va estrenar la temporada 2020-2021 al Teatre Nacional de Catalunya, dirigida per Sergi Belbel i protagonitzada per Laura Conejero, Elisabet Casanovas Eloi Sànchez i David Vert.

Més informació:

• "Still Life (Monroe-Lamarr)" - Text complet disponible a la Biblioteca del TNC
• Informació obre l’obra i l'autor - Teatre Nacional de Catalunya
• Carles Batlle. Sala Beckett
• Still life. Associació d’Escriptors en Llengua Catalana
• La biblioteca personal de Marilyn Monroe

Recomanat per Eva Montiel. Bib. Central. Santa Coloma de Gramenet.

L’obra, que va ser estrenada en gira al Teatro Palacio Valdés de Avilés el dia 25 de Gener de 2019 i en temporada a El Pavón Teatro Kamikaze de Madrid el dia 6 de Març de 2019, és una ficció documental creada a partir de les declaracions dels acusats i de la denunciant  en el judici de La Manada sobre els fets ocorreguts a Pamplona la nit del 7 de Juliol de 2016.

Parlem de teatre documental quan la dramatúrgia i el text es fonamenten al voltant de fets reals. El text va ser creat a partir de les transcripcions de les declaracions i tal com ens indica la veu en off al començament de l’obra les declaracions han estat fragmentades, reordenades o reduïdes”, però “en cap cas se li ha afegit text de ficció.

El dramaturg i director teatral Jordi Casanovas, nascut a Vilafranca, va ser cofundador i director de la Sala Flyhard les temporades 2011-2013. Professor de Dramatúrgia a l’Institut del Teatre, Eolia y Escac, amb més d’una trentena d’obres signades i molts premis sobre el seu cap és un dels autors més reconeguts en el panorama actual.

Recentment l’editorial Arola ha publicat el llibre “Jordi Casanovas: Algunes obres 2009-2019”, on hi trobareu les peces “La revolució”, ”Un home amb ulleres de pasta”, ”Les millors ocasions”, ”Idiota”, “Gazoline”, ”Mala broma” i la trilogia catalana conformada per “Una història catalana”, ”Pàtria” i “Vilafranca”.

Sis personatges: la noia i el nois com si d’un cor grec es tractés omplen l’escenari. La notícia als mitjans de comunicació ens va indignar a molts. Ens va obligar a posicionar-nos.  Un judici en el que la denunciant és  obligada a donar més detalls de la seva intimitat que els propis denunciats. Un cas  que va sacsejar el concepte de masculinitat, de consentiment i d’agressió sexual a la nostra societat. (extracte del dossier de l’obra)

Llegir-se el text, veure l’obra no ens pot deixar indiferents. Jordi Casanovas aconsegueix ofegar-nos , trasbalsar-nos. No podem sortir sent els mateixos.

Diu el dramaturg, Un dels temes més recurrents de les meves obres és l’aparició de la violència quan ja hi ha una impossibilitat manifesta de poder resoldre el conflicte amb la paraula i el diàleg. Em fa por la violència .

A l’obra la violència és manifesta, en aquest cas la violència de gènere, malauradament encara molt present a la societat.

Premis:

• Jauría va obtenir el “Premio Ercilla a la Millor Creació Dramàtica 2019”, el Premi “Cultura contra la violència de Gènere 2020”, i els Premis Max al “Millor Espectacle de Teatre”, i “Millor Adaptació Teatral” per a Jordi Casanovas a la gala de Màlaga del 7 de setembre de 2020.
• L’estrena de l’obra a Madrid va comptar amb la direcció de Miguel del Arco, i els personatges van ser interpretats per Fran Cantos, Álex García, María Hervás, Ignacio Mateos, Raúl Prieto i Martiño Rivas, amb la veu en off d’Israel Elejalde.

Més informació:

• Pàgina web oficial de Jordi Casanovas
• Notícia als mitjans (CCMA, 08/09/2020)
• Jordi Casanovas a les biblioteques

Recomanat per Núria Cañadas. Bib. Viladecans

Marta Buchaca, guionista, dramaturga i directora és actualitat. No tan sols perquè una de les seves peces teatrals ha estat portada al cinema la tardor de 2019, sinó perquè les seves obres no deixen de representar-se i de traduir-se.

Només una vegada neix, segons exposa la pròpia Marta Buchaca al programa de mà de l’espectacle estrenat per primera vegada al Grec 2018 i representat posteriorment al TNC, quan es planteja les següents qüestions: “què passaria si, després d’anys d’estabilitat i seguretat, el meu company m’aixequés la mà? Si em clavés una bufetada? Si perdés els papers i m’apallissés?” La resposta pot semblar molt evident, però va més enllà: “i si la pallissa ve donada perquè jo he fet una cosa mal feta?”

Amb aquesta obra, Marta Buchaca ens acosta a la violència més habitual, aquella que no ho sembla i que acceptem sense ni tan sols ser conscients i reflexiona sobre com aquesta es barreja i confon massa sovint amb les tensions de gènere.

Més informació:

• Marta Buchaca a les Biblioteques
• Marta Buchaca a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bib. Esteve Paluzie. Barberà del Vallès.

Podríem pensar que les bèsties de foc i els balls de diables a Barcelona són nascuts al segle XX, però el cert és que provenen d’una llarga tradició barcelonina que enfonsa les seves arrels a l’Edat Mitjana.

Llibre de bon format i fotografies a tot color, repassa detingudament la cultura diablesca i del foc a la ciutat al llarg de l’Edat Mitjana, l’Edat Moderna, i el segle XIX i el XX, moment de sorgiment del correfoc i de la majoria de colles que actualment podem veure als diferents barris de Barcelona. El gruix del llibre està dedicat al període 1977-2018 amb una descripció cronològica dels grups de foc en actiu, així com el sorgiment de la coordinadora de diables i les colles infantils.

Cal destacar igualment els capítols dedicats a l’acompanyament musical, la indumentària malèfica així com els diferents tipus i cases de pirotècnia. A la part final trobem un recull de testimonis i un glossari infernal de la cultura del foc.

Molt recomanable i divertit és aturar-se a llegir els noms bestials que han sorgit de la inventiva popular dels grups de foc: Malèfica del Coll, Cabrònica del Nord, Satànica de Sant Andreu, el Sagresaure, la Porca de Sant Antoni, els banyetes d’Horta, els Cabronets del Nord, Fills de Satan, els Trapelles, Malsons, les Fures, Bestialots espurnats...i etcètera!

Recomanat per Ferran Amores de la Biblioteca Poblenou Manuel-Arranz de Barcelona

Un llibre senzill que es pot resumir amb tres paraules: VISUAL, SIMPLE I PRÀCTIC.

I com que no volem acabar aquesta recomanació amb tres paraules, aquí una breu descripció:

• Visual: segurament la propietat més impactant i important del llibre, no hi ha lletra (exceptuant el títol), només imatge. Totes les fotos son fetes del mateix angle vertical de l’aliment donant un efecte de continuïtat important. I totes les imatges tenen el mateix filtre fotogràfic sense destacar una per sobre de l’altra, cosa que s’agraeix.

En definitiva, a la pàgina de l’esquerra les imatges dels aliments que necessites en cru i a la pàgina de la dreta, la imatge dels aliments ja cuinats al forn, és a dir, el plat complet. Sense més.

• Simple: de vegades menys és més, i en aquest llibre en tenim un clar exemple. Sense descripcions, sense pas a pas,... és tant simple com posar els ingredients en una safata de forn, ni ordre ni procediments, tal qual.

• Pràctic: no hi ha cosa més pràctica que cuinar sense utilitzar estris de cuina. Només: Aliments + forn + temps de cocció = plats saludables, originals i variats.  Més pràctic, impossible.

Amants del menjar sense ganes de cuinar, aquest llibre és un imprescindible.

Recomanat per la Biblioteca d'Artés

Ens trobem de ple a la Setmana de Ciència enguany una mica diferent per la situació global que estem vivint. Com que es recomana reduir la nostra mobilitat, avui us volem proposar una escapada des del sofà de casa per donar la volta al món.

A través d’aquest llibre coneixerem les dades bàsiques de cada país, descobrirem fets i personatges destacables i farem una petita immersió a la seva cultura. És en aquest punt on ens sumem a l’efemèride que us comentàvem inicialment ja que descobrirem objectes i materials relacionats amb tecnologia i la ciència de cada regió. Una manera ben diferent de viatjar, on petits i grans sabrem més coses d’aquest món i de la gent que l’habita. Poseu-vos còmodes que comença el nostre viatge entre les pàgines d’aquest llibre!

Més informació a:

• Locos por los viajes - 10 películas para viajar con niños sin movernos de casa
• Blog Lonely Planet - 500 formas de viatjar desde el sofá
• eBiblio Catalunya - Viajar con niños. El libro de las familias viajeras

Recomanat per Cristina Freixas. Biblioteca P. Fidel Fita d’Arenys de Mar

Fer un 11 històric ideal del millor club de futbol del món no és una tasca fàcil. I és que pel FC Barcelona al llarg dels seus 120 anys d’història han passat els millors jugadors de totes les èpoques, i fer una selecció dels més importants o destacats ha de ser molt complicat per a qualsevol.

Això és el que va fer el periodista i escriptor manresà Jordi Finestres, autor d’aquest llibre. La seva primera llista era de cent jugadors, però finalment van ser només 45 els que es van incloure a Herois del FC Barcelona il·lustrat per Enric Boix. Segons Finestres, els seus criteris de selecció es van basar principalment en l’àmbit esportiu, tot i que també en alguns casos hi va intervenir el factor sentimental.

El llibre és un recorregut per la història blaugrana representada pels  millors jugadors de tots els temps. El primer és Joan Gamper, l’ànima del Barça i fundador del Club, i a continuació, es passeja pel camp de joc destacant els millors porters, defenses, migcampistes i davanters. No hi falten noms inoblidables com els de Leo Messi, Koeman, Ramallets, Olivella, Neeskens, Maradona, Xavi o Carles Rexach. El llibre acaba parlant de quatre entrenadors (Samitier, Cruyff, Guardiola i Luis Enrique) que també van ser grans futbolistes del Barça.

És una obra recomanada per a totes les edats que serveix per conèixer els jugadors i també la història d’aquest gran Club.

Més informació sobre la història del FC Barcelona: Futbol Club Barcelona - Història

Recomanat per la Neus Capdevila de la Biblioteca Ateneu Les Bases de Manresa

A Sota terra, ens endinsarem a les profunditats de la terra. Escalarem glaceres, visitarem les catacumbes de París, descendirem a coves que l’embat del marc ha creat per trobar unes pintures rupestres...

És doncs, un viatge ple d’aventures, de perills, d’impressions, poètic i alhora estremidor. Tot això ho trobem als diferents capítols, que ell anomena “cambra” . En tots aquests relats en l’autor, en Robert MacFarlane, també deixa constància de la fragilitat de la terra. L’acció de l’home, una època que ja és reconeguda com l’antropocè, ens ensenya que si no posem remei anem cap a una catàstrofe difícilment reversible. Permeteu-vos gaudir de la natura tan magnífica que existeix però alhora sigueu conscients de la seva fragilitat. Un bon exemple d’això ho tenim en el seu pas per Grenlàndia, concretament a Kulusuk: “Avui no hi ha vent. L’ambient és càlid. D’una calidesa sense precedents. L’iceberg sua”.

Recomanació feta per Sara Codina. Biblioteca Central de Terrassa

Després de dos volums d'èxit, tot està preparat per l'arribada del tercer llibre de la saga "Heartstopper" al nostre país. Alice Oseman, autora del còmic, és una jove escriptora i il·lustradora anglesa que ha triomfat amb aquest webcomic (el podeu llegir a webtoon, a tumblr o a tapas en la seva versió original), i ha seduït al públic jove. Un clar exemple del seu èxit ha sigut el fenomen editorial que ha suposat l'edició en català del còmic, a càrrec de Fanbooks.

La trama de Heartstopper ens situa en un institut en la que en Charlie, un jove homosexual, comença a sentir-se atret per un company de classe, en Nick, jugador de l'equip de futbol i heterosexual. Els dubtes, la por, la inseguretat..., una barreja de sentiments fan acte de presència en aquesta història, que tot i semblar típica, ús absorbira entre les seves pàgines, i no podreu parar de llegir fins que hagi acabat el volum.

L'Alice Oseman dibuixa els seus personatges amb un estil senzill i àgil, proper al gargot, però és capaç de carregar d'emoció a tots els personatges que apareixen a les seves pàgines, no només a la parella protagonista.

Els volums de Hearstopper són una lectura agradable pel públic juvenil, que ajudarà a trencar barreres en un moment en què és molt important fer-ho.

Podeu veure les recomanacions de còmics de temàtica LGTBI+ a l'especial "Còmics per entendre".

Daniel Rio Romo. Biblioteca Central d’Igualada.

Una passejada en barca i altres històries de Sergio Ruzzier ens presenta en Fox i Chick, una guineu i un pollet que viuen mil-i-una aventures quotidianes. Històries curtes plenes d’humor, que capten l’atenció tant de primers lectors com de lectors més avançats gràcies a la ironia dels seus diàlegs. En Fox i en Chick són molt bons amics però no sempre estan d’acord, en Chick s’ho qüestiona tot i posa a prova la paciència d’en Fox. Una lectura deliciosa i fresca sobre l’amistat, la convivència i la diversitat, amb un dibuix i un color a tinta i aquarel·la plens de llum.

Aquest primer volum inclou: Una passejada en barca, El pastís de xocolata i La sortida del sol. També disponible en castellà.

I si us heu quedat amb ganes de més Fox i Chick, ja podeu llegir el segon volum de la col·lecció: La festa i altres històries que recull: La festa, Una bona sopa i Estigues quiet.

Recomanat per Mireia Martínez Bailón. Biblioteca Ernest Lluch i Martín. Vilassar de Mar.

Guia amb frases útils per a expressar-te en qualsevol moment del viatge, amb apartats de vocabulari pràctic adaptat a cada situació (plats típics,els diferents allotjaments, explicacions sobre rètols,cartells,etc. ...) Inclou també informació bàsica sobre horaris,dies festius, temps atmosfèric,nuitats de mesura ... de la mateixa manera que aporta també informació sociocultural d’interés a propòsit dels llocs de destí per a moure’t amb confiança durant la teva estada. Disposat seguint un mètode pràctic i senzill,les frases que incorpora són d’ús quotidià. Tot recolzat amb il.lustracions i un extens sistema de referències per a facilitar-ne l’ús. Acaba amb un diccionari actualitzat de paraules més usuals per entendre’t als hotels, espectacles, restaurants, duanes ...

Webs originals en relació a la llengua i cultura turca:

*quieroturquia : web d’en David, un viatger que adora el país, hi viatja sovint i n’ofereix consells pràctics sobre què veure, on allotjar-te o com moure’t per Turquia.

* turismodeturquia : Oficina de Turisme de Turquia, amb seu física a Madrid ;  entitat oficial depenent de la Conselleria D’Informació I Turisme de Turquia.

* loecsen curso de turco : curs d’iniciació a la llengua turca,complet,gratuït i interactiu. 

* dos turcas : canal de dues amigues, de receptes de cuina i de cultura turca ; en castellà.

* turco dizi : pàgina de facebook sobre les teves sèries turques favorites ; amb canal de youtube  també.

Recomanat per Carme Ferrero.Biblioteca La Bòbila de L’Hospitalet de Llobregat
 

Aquest llibre ha estat publicat per un equip de metges xinesos, coordinats pel director del Centre per al Control i la Prevenció de Malalties de Wuhan, Wang Zhou.

Escrit en un llenguatge planer i sense massa tecnicismes, ofereix respostes a preguntes com, per exemple: perquè el COVID-19 ha generat una pandèmia? o quins són els símptomes i què cal fer?.

És un manual bàsic de lectura amena que dona una visió general del context en el que es desenvolupa aquest virus i de la seva evolució i transmissió. També afegeix informació sobre la seva detecció i tractament així com indicacions i consells per evitar-ne el contagi.

Covid-19 al catàleg de les Biblioteques

eBiblio

Recomanació feta per: Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer

Torb

1 m. [LC] [ME] [GG] Vent impetuós propi de la regió pirinenca, que aixeca i arremolina la neu, de manera que la visibilitat minva sensiblement. 
2 m. [LC] Desori. (Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans DIEC).

"3 nits de torn i 1 Cap d’Any" és el trepidant relat sobre la tempesta de neu que, el 30 de desembre de l’any 2000, va acabar amb la vida de deu excursionistes al Pirineu. La neu i el vent que va arribar als 136 quilòmetres per hora amb temperatures de sensació de 30 graus sota zero va agafar per sorpresa dos grups que havien decidit aprofitar un matí de sol per fer el cim del Balandrau. Aquest cim amb una alçada de 2.585m està situat al Ripollès entre Setcases i Queralbs.

El seu autor, Jordi Cruz i Serra, és meteoròleg. Amb aquest llibre va guanyar el Premi Jacint Verdaguer a millor llibre de l’any a la Fira del Llibre de Muntanya de Vic l’any 2019.

El 24è Festival Internacional de Cinema Documental de Barcelona DocsBarcelona va inaugurar l’edició 2021 amb 'Balandrau, infern glaçat' de Guille Cascante, un documental que es basa en el llibre de Jordi Cruz que relata aquesta tragèdia que va acabar amb les vides de nou excursionistes a Balandrau. TV3 va emetre el documental el mateix dia de la inauguració al programa Sense ficció.

Més informació:

• Entrevista a l’autor
• Relat dels fets a La Vanguardia
• Altres llibres sobre alpinisme a la Xarxa de Biblioteques

Recomanat per Bib. Santa Oliva. Olesa de Montserrat

Alexander Quills, Oliver Saunders i Lionel Lennox són tres amics ben diferents que tenen un interès comú: les ciències paranormals. Les seves ànsies de saber els portaran a la Irlànda de 1903, una terra farcida de llegendes i de pedres amb història.

Hereva de La dama de blanc de Wilkie Collins, El teu nom després de la pluja ens torna a la millor literatura d'al segle XIX.

Més informació:

• Victoria Álvarez a les Biblioteques
• Fitxa: "nocturna ediciones"

Un aristòcrata contracta una jove com a institutriu dels seus nebots orfes amb la condició que mai no el destorbi. En l’entorn rural idíl·lic de la mansió on viuen, la mestra serà testimoni d’unes aparicions fantasmagòriques directament relacionades amb els nens. Subtilesa psicològica en una de les obres més populars de l’autor.

Més informació:

• Henry James a les Biblioteques
• Henry James a la Viquipèdia
• Otra vuelta de tuerca a la Viquipèdia

Ei! Ei! Pareu les màquines que tenim un disc d'actualitat! Es diu Ascension i l'ha enregistrat John Coltrane. Què? Que es va publicar el 1965? No importa: encara està acabant d'arribar a les nostres orelles, encara es dispersa pel nostre món del 2020 amb una potència de neonat. Coltrane, continuant la seva cerca musical, l'exploració de les cantonades de la música, organitza unes sessions obertes que coquetejen amb el free, l'atonalitat i tot allò que li serveix a un improvisador per sentirse veritablement lliure. La base la forma el seu quartet clàssic, amb Elvin Jones a la bateria, Jimmy Garrison al baix i McCoy Tyner al piano. Però  hi ha set músics més per fer volar aquest transatlàntic com una big band. Aquesta és l'orquestra que fa enlairar el Titànic cap al cel, sortejant l'iceberg pels aires. Què són 55 anys per aquesta música? Hem arribat nosaltres a ella encara? 

Més informació:

• John Coltrane a les Biblioteques
• John Coltrane a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Julián Figueres. Bib. Vapor Vell. Barcelona

Aquest és un llibre ple d’imatges, per fullejar tranquil·lament i descobrir els diferents projectes arquitectònics d’habitatges que s’han ideat arreu del món en els que s’ha pogut trobar un equilibri i respecte per la naturalesa, s’ha preservat al màxim el medi ambient, amb una aposta per l’eficiència energètica, o pel reciclatge i reutilització de materials i on s’han cercat estratègies de sostenibilitat, combinant les tècniques tradicionals amb la tecnologia més moderna.

Recomanat per Núria Paule. Biblioteca del Casino de Manresa

Yolanda Guerrero va néixer a  Toulouse ( França) l’any 1962. Va estudiar periodisme, professió que ha exercit en diferents mitjans de comunicació i en diferents països.

En l'actualitat, manté ponts actius entre la seva activitat literària i el periodisme, amb ressenyes i col·laboracions a la revista literària Zenda.

L’any 1997 va quedar finalista de la IX Premi Ana María Matute, amb el conte “El color del fum”, però va esperar al 2017 per escriure la seva primera novel·la, “L'huracà i la papallona”. La segona novel·la, “Mariela” va ser publicada en 2019.

En aquesta novel·la i a través de la seva protagonista Mariela, que és una infermera espanyola que arriba a París l’any  1918 durant els mesos finals de la Primera Guerra Mundial, assistim al dia a dia de la dura vida de  les infermeres en temps de guerra.

Veurem i viurem alguns escenaris importants  en el desenvolupament de la guerra:  París, Bèlgica, Berlín, Moscou i el front rus, de les coneixences que tindrà la protagonista amb metges, infermeres, polítics, periodistes, escriptors, pintors i d’altres personatges reals de l’època; relacions que provoquen entre ells sentiments oposats que van entre la estimació, l’amor i l’odi. L’autora, a més, afegeix tota la problemàtica que va  representar la  famosa “grip espanyola”,  que es va cobrar més víctimes que la pròpia guerra de principis del segle XX.

Mariela representa a una dona molt valenta que lluita per salvar la vida a les persones en un ambient complicat i hostil, i que la seva creadora l’ha dotat de vida real en aquesta emotiva novel·la.

Recomanat per: Biblioteca M. Serra i Moret de Pineda de Mar

Fa quasi 50 que Jeff Lynne es va fer un espai al panorama musical internacional amb l’Electric Light Orchestra. Després de quasi mig segle escrivint, interpretant i produint cançons encara és capaç de sorprendre al públic, no tan a nivell estilístic -que es manté similar però amb matisos- com per la qualitat de les cançons en sí mateixes.

From out of nowhere va ser publicat el 2019, a punt de fer els 72 anys, poc abans de l’arribada de la pandèmia de la COVID19 i del confinament que va alterar els seus plans per retornar als escenaris.

Amb menys experimentació en la sonoritat o l’estructura de les cançons, i una presència una mica més discreta dels acompanyaments orquestrals característics dels seus principis, però mantenint la mateixa essència; les mateixes harmonies, l’estètica “futurista” de les cobertes dels seus primers treballs, amb la ja tradicional nau espacial des d’A New world record, i, fins i tot, les mateixes ulleres de sol. L’àlbum sona com un viatge en el temps, com si tots aquests anys que han passat el món hagués estat en standby.

Tot i que el tempo de part del repertori s’ha alentit i un to de melancolia recorre alguns dels temes, segueix sonant fresc com si hagués estat enregistrat molts de temps enrere. Per exemple, a temes com One more time, un rock’n’roll com els de tota la vida, però que sona com si fos el primer. O Time of our life, escrita en agraïment al seu públic, encara amb l’emoció ben present després d’un concert multitudinari.

Més informació:

• Electric Light Orchestra a les Biblioteques
• Electric Light Orchestra a la Viquipèdia
• From Out of Nowhere a la Viquipèdia

Recomanat per Adrià Fernández. Bib. Aigüestoses. Sant Andreu de la Barca.

Moçàmbic i la seva guerra civil són la base de les dues històries d’aquesta novel·la. Dues històries que al final conflueixen.

Els protagonistes són el vell Tuahir i un jove, en Miudinga, que no recorda el seu passat. Fugint de la violència que assola el país es refugien en un autobús cremat. Entre les restes calcinades d’aquest troben uns quaderns que narren la vida d’en Kindzu. A mesura que en Muidinga llegeix aquests papers, la història que hi troba i la seva pròpia semblen discorre de forma paral·lela.

La lectura d’aquests quaderns ens porta a descobrir fins on pot arribar el sofriment de l’ésser humà amb uns personatges amb una profunda humanitat que viuen entre  la desesperació i l’esperança que es nega a morir. La força i la dignitat que tenen els protagonistes de la novel·la és el que els fa continuar endavant i no defallir davant els obstacles.

Couto reivindica la tradició oral per afrontar el passat i la memòria. La novel·la està plena d’històries màgiques, a cavall entre la realitat i els somnis, que juntament amb una escriptura plena de poesia i bellesa que malgrat tot amaga molts moments de sofriment i silencis.

António Emílio Leite Couto (Beira, 5 de juliol de 1955), més conegut com a Mia Couto, és un escriptor moçambiquès, guanyador del Premi Luís de Camões de 2013 i del Premi Internacional Neustadt de Literatura 2014. Mia Couto crea mons on el realisme es fon de manera màgica amb el mite i la llegenda, com en aquesta novel·la. Terra Sonàmbula va ser portada al cinema el 2007.

Més informació:

• Mia Couto a les Biblioteques
• Mia Couto a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Mª Antònia Bisbal. Bib. Central. Igualada.

La Teresa, una dona de quaranta anys, ens explica la seva vida i la seva relació personal i sentimental amb l’illa de Giglio, davant la costa Toscana. Acompanyen a la protagonista la seva germana Caterina a qui mai no ha agradat viure a l’illa, la seva mare, una lluitadora d’arrels comunistes, el seu pare, que regenta un hostal i la seva àvia.

La novel·la explica la història de la protagonista en quatre etapes de la seva vida, començant per la seva infància. Hi ha dos fets que emmarquen la novel·la i que van tenir una gran repercussió en la història de l’illa: la revolta i manifestació al port per protestar per l’exili a l’illa, el 1969, dels dos acusats d’un atemptat a Milà, en Freda i en Ventura i l’accident d’un creuer davant l’illa el 2012, que va sacsejar l’illa durant molt  temps mentre les seves restes van romandre davant la costa.

Al llarg del relat som testimonis de l’evolució de la vida i del caràcter de les dues germanes que cada vegada estan més allunyades. La seva relació d’amor –odi amb l’illa, el distanciament amb la germana gran que sempre ha tingut un caràcter més fort, mentre ella , per contra, sempre s’ha sentit en inferioritat davant els altres i els records sempre presents de la infantesa són els temes de fons de la novel·la. La protagonista, que sent l’illa com a part d’ella mateixa haurà de tornar-hi i passar comptes amb tot allò que la manté atrapada a aquest lloc de la seva infància..

Lorenza Pieri (Lugo di Romagna, 1973) va passar la seva infantesa i adolescència a l’illa de Giglio. Va estudiar a Siena i París i durant més de deu anys treballa per diferents editorials. El 2017 es trasllada als Estat Units i actualment es dedica a l’escriptura, el periodisme i la traducció literària.

Més informació:

• Lorenza Pieri a les Biblioteques

Recomanat per Mª Antònia Bisbal. Bib. Central. Igualada.

T'agrada l'esport? Si la teva resposta és un sí aquest meravellós llibre és perfecte per a tu. En les seves pàgines trobaràs curiositats sobre els esports, els seus orígens, els esportistes més cèlebres de la història i els pioners que els van inventar.

Un llibre que farà que t'animis a llançar-te a conèixer nous esports. T'atreveixes a saltar a la pista de joc?

Una de les darreres novetats en Esports per a infants a les Biblioteques. Què millor que introduir a l’esport a les nenes i als nens amb aquest llibre, acurat en les explicacions i acompanyat per unes acolorides il·lustracions!

Més informació:

• Esports -- Història
• Jocs olímpics -- Història

Recomanat per la Bib. Municipal de l'Ateneu d'Esparreguera

L’impacte de l’activitat humana en el medi ambient cada vegada és més evident i, és per això que les mesures per reduir els impactes ambientals no es poden realitzar al marge de la societat. Aquest llibre analitza la crisi socioambiental que estem vivim avui dia, ens dóna les claus per entendre les característiques d’aquesta crisi i ens ofereix propostes per impulsar alguns dels canvis que la societat necessita per assolir una societat més ecològica, justa i solidària.

Diu Beigbeder en aquesta novel·la: “La diferencia entre la ficción y la realidad es que la ficción debe ser creíble”, dijo Mark Twain. Pero ¿qué hacer cuando la realidad ya no lo es? Hoy la ficción es menos disparatada que la ciencia.”

Una vida sin fin és l’última novel·la de l’ enfant terrible de les lletres franceses, Frédéric Beigbeder. En clau de ciència-ficció, tot i que l’autor la qualifica de ciència no-ficció, ens condueix a través d’una delirant road novel a la cerca de la immortalitat acompanyat de la seva filla petita i un robot que sembla sorgit de la imaginació de Douglas Adams en la seva Guía del autoestopista galáctico. Diu Martin Amis a la seva novel·la La información que, al ser humà, a partir dels quaranta anys, en qualsevol moment li arriba la consciència de la mort. A l’alter ego de Beigbeder li arriba aquesta informació als cinquanta anys. De sobte, descobreix que es morirà en un moment indeterminat de les pròximes dècades i s’obstina en buscar la font de l’eterna joventut, que és el que estan investigant en instituts i laboratoris de Ginebra, Viena, Jerusalem, Nova York, Harvard, San Diego i Los Ángeles. En la seva cerca s’entrevistarà amb científics i gurus diversos. Segons explica l’autor, va començar a entrevistar-se amb científics savis fa més de cinc anys i va anar prenent notes de tot el que li explicaven sobre com són els seus treballs per allargar la vida dels humans.

 “Quería hacer una novela realista, una suerte de reportaje periodístico sobre la vida eterna, pero después, en la parte final del libro, entro en lo fantástico y en la locura de la ciencia ficción”. Y segueix: "Es un recorrido digno de un Don Quijote, que cada vez se vuelve más delirante. También espero que sea como un viaje hacia el corazón de la humanidad".

El protagonista és un triomfador que es relaciona amb estrelles de Hollywood. A més a més té un gran èxit amb el seu programa d’entrevistes on els convidats prenen una pastilla escollida a l’atzar els efectes de la qual no tenen ni idea. En el seu periple cap a la font de l’eterna joventut practica diferents mètodes com dietes, exercicis, injecció de proteïnes, seqüenciar l’ADN familiar en busca de potencials malalties futures, indagar en els principals avanços en la investigació amb cèl·lules mare o fer-se transfusions de sang de verges adolescents californianes.

Frédéric Beigbeder: intel·ligent, sagaç, provocador, histriònic, desmesurat i genial, ens condueix a una trepidant cerca de la immortalitat on ens fa reflexionar sobre el nostre delirant mon a més a més de qüestionar-nos múltiples facetes Del que significaria viure eternament i acaba pactant amb ell mateix per dir-nos que el que és important és viure, siguin els anys que siguin. Una novel·la divertida, reflexiva i amena on es tracten temes profunds i demostra, un cop més, que Frédéric Beigbederg és un agitador cultural de primera categoria.

Més informació:

• Frédéric Beigbeder a les Biblioteques
• Frédéric Beigbeder a la Viquipèdia

Recomanat per Cristina Valls. Bib. Antoni Comas. Mataró.

Si mireu el cel és molt possible que hi trobeu  aquestes masses de vapor d'aigua fred condensat que són els núvols.

Els núvols ens fan viatjar lluny... La seva observació fascina i ens trasllada a llocs llunyans, ja sigui per les formes que hi veiem, ja sigui pel seu moviment, ja sigui perquè estem abstrets...

Aquest llibre és una guia per a predir el temps que farà: ploura? farà vent? tindrem tempesta? llamps? trons? Llegint els senyals que ens ofereixen els núvols podem saber el comportament de l'aire, de la pluja... que farà en el lloc on ens trobem.

Oliver Perkins ens ensenya a reconèixer els diferents tipus de núvols, les seves formes, el seu color i la seva evolució.

És un llibre de gran utilitat per a tots aquells que facin activitats a l'aire lliure, sigui passenjant per la muntanya, la ciutat o bé navegant.

Recomanat per Lourdes Escrigas Casas. Biblioteca Joan Oliva i Milà.

La vida secreta dels arbres

Quin és el significat que ens ofereix el diccionari de la paraula arbre i bosc?

Arbre: Planta perenne de tronc elevat i llenyós que ordinàriament presenta branques a partir de certa altura.

Bosc: Lloc poblat d'arbres silvestres.

Darrerament s'han publicat molts llibres que parlen sobre els arbres i els boscos. I, en especial, hi ha molts estudis sobre si els arbres es comuniquen entre ells, si s'avisen quan hi ha perill, si es cuiden... Com a éssers vius que són, Peter Wohlleben, guarda forestal i amant de la natura, ens introdueix dins aquesta fantàstic món aportant el seu punt de vista basat en la seva experiència personal. El nostre desconeixement del funcionament dels arbres ha fet que no penséssim mai en la seva capacitat de comunicació ni en la seva espiritualitat. Aquest llibre ens hi apropa! De segur que us fascinarà!

Encara que sigui increïble, als boscos succeeixen coses impressionants: arbres que s'estimen i cuiden dels seus fills i dels més vells i dels que estan malalts; arbres sensibles, amb emocions i records.

Teniu més informació sobre els boscos al Prestatge virtual d'Espais Naturals: https://bibliotecavirtual.diba.cat/espais-naturals/els-arbres

Recomanació de Lourdes Escrigas Casas. Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Una sèrie de personatges amb històries ben curioses mantenen entre ells uns lligams enrevessats, desconeguts per als seus protagonistes però no pel lector. Hi trobem: un turista japonès que ha contractat un viatge organitzat per escapar de la solitud; una dona embarassada que ha desenvolupat un odi visceral per la seva parella i pare de la criatura; una parella jove que viu com a èxit i fracàs alhora la compra d'un pis nou, diminut i molt car; dos publicistes que són amants i competidors; un nen que se sent abandonat...

Un turista se suïcida és un bon exemple de teatre actual, amb un estil modern que pot sorprendre els lectors de teatre més clàssic. El tema principal, present en les diferents històries, és la solitud, la solitud enmig de multituds hiperconnectades.  Amb una mirada de sociòloga, l'autora té formació en aquesta matèria, es disseccionen els personatges –tipus humans, categories, pràcticament- i  les  situacions, la majoria molt corrents, que podrien ocórrer a qualsevol ciutat del món globalitzat i a qualsevol de nosaltres. L'obra és una sàtira contra la uniformització i la despersonalització de les ciutats i de les societats.

Formalment ens trobem davant un text obert, no hi ha un diàleg amb rèpliques i contrarèpliques rígides assignades a cada personatge, sinó un guió, un esbós de cada escena, una idea desenvolupada però que caldrà concretar per poder ser representada. Això pot sorprendre, però potser encara ho faran més algunes escenes consistents en missatges que no arriben als seus destinataris, anuncis publicitaris o llistats de països.  

L'estil és punyent, retrata i critica alhora la societat actual, i no s'estalvia marcadors iconogràfics del temps present com poden ser les visites a Ikea per comprar mobles de nom impronunciable, el frapuccino de l’Starbucks per emportar-se o les partides en línia al FIFA de la PlayStation. Tots sabem de què parla, tot és proper, però a la vegada, i així ho presenta l'autora, aquesta normalitat nostra és ben estranya si ho pensem amb deteniment. 

Sílvia Navarro Perramon (1982) és un dels nous valors del teatre català. És graduada en direcció i dramatúrgia per l'Institut del Teatre i llicenciada en sociologia per la Universitat de Barcelona, aquesta combinació queda ben palesa en els seus textos teatrals. Ha dirigit obres pròpies i d'altres autors i ha participat en diversos espectacles preparant-ne la dramatúrgia. Un turista se suïcida va guanyar el premi Ciutat d'Alcoi 2018.

Més informació:

• Sobre l’autora – Fitxa personal a l’Institut del Teatre.

• Premi Ciutat d’Alcoi 2018 – Notícia premsa.

• Catalandrama - Traduccions obres de Sílvia Navarro, disponibles mitjançant registre.

Recomanat per Biblioteca Josep Janés. L'Hospitalet de Llobregat.

Aquestes alçades el nom de Xavier Moret ja és sinònim de viatge. Ell mateix es defineix com a escriptor - ha publicat diverses novel·les, llibres de viatges i col·labora en revistes especialitzades i en diaris – i viatger, ja que la seva passió és conèixer altres països i cultures.

En aquest llibre, Lluny: del Bhutan a l'Antàrtida, una selecció de reportatges viatgers, l’autor descriu en el pròleg que sempre ha sentit la necessitat d’anar una mica més enllà. Així doncs el títol ja indica que els paratges descrits son geogràficament força o molt allunyats del lector. Així mateix, pretén que les seus articles “ [..] incitin els lectors a viatjar, o a gaudir de la màgia dels viatges sense moure’s de casa”.

El recull de reportatges estan estructurats per zones geogràfiques: Àfrica, Amèrica Central i del Sud, Amèrica del Nord, l’Antàrtida... i de cada zona, descriu una regió concreta. Així doncs el lector pot viatjar des de Botswana, país dels baobabs, pujar a les muntanyes de l’Àsia Central i acabar a les Illes Marqueses, a la Polinèsia. A la part central del llibre hi ha un recull de fotos, que hi afegeix un atractiu més, ja que acompanyen la descripció dels diferents paisatges i la seva gent.

Un llibre ideal per començar a planificar nous viatges.

Recomanat per Imma Bover. Bib. Moià.

Pot l’art expiar la culpa? Aquesta és la gran pregunta que ens planteja Ian McEwan, un dels escriptors britànics més destacats de l’actualitat, amb aquesta gran novel·la plena de referències literàries i històriques que flueix a través d’un llenguatge líric i profund.

En un calorós dia d’estiu de 1935, a la gran residència de la família Tallis, les escenes familiars es van succeint de manera lenta i pausada. Briony, de tretze anys, aspirant a escriptora, està immersa en els preparatius per representar l’obra de teatre que acaba d’escriure per impressionar el seu germà Leo. Cecilia, la seva germana, acaba de tornar de Cambridge al mateix temps que Robbie Turner, el fill de la criada, a qui els Tallis han pagat els estudis. Però totes aquestes escenes aparentment intranscendents desembocaran en una vetllada convulsa, en un gir inesperat, que marcarà el destí de tots ells.

L’art d’aquesta novel·la rau en com l’autor ens fa contemplar una mateixa escena des de diferents angles. Una mateixa situació pot donar peu a diferents interpretacions en funció del punt de vista des del que s’observa i els condicionants culturals i ètics que acompanyen aquesta mirada. Amb aquesta idea l’autor demostra un excel·lent domini del temps narratiu. La lectura no es fa repetitiva pel fet que llegim sobre una mateixa acció sinó que es té la sensació que la trama avança, com un remolí, cap a un desenllaç misteriós. En aquest sentit, l’anàlisi psicològic dels personatges és excel·lent.

Retrat del final de la burgesia rural anglesa a punt de desaparèixer per les transformacions que comportaria la Segona Guerra Mundial, història de caire clàssic, que ens convida a la reflexió sobre la incapacitat de preveure les repercussions de les decisions preses, és, també, un homenatge a la gran literatura anglesa, des de Jane Austen, passant per Samuel Richardson i Virginia Woolf i una reivindicació de la memòria de la batalla de Dunkerque de la Segona Guerra Mundial i el paper transcendental de les infermeres de guerra.

Més informació:

• Ian MacEwan a les Biblioteques
• Ian MacEwan a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Cristina Valls. Bib. Antoni Comas. Mataró.

A punt d’estrenar-se a l’Aquitània Teatre Smiley. Després de l’amor, és un bon moment per rellegir el text teatral de Guillem Clua que fa vuit anys va seduir a públic i crítica convertint-se en un dels darrers èxits inesperats del teatre català actual. 

El novembre del 2012 vam conèixer a l’Àlex i el Bruno, els protagonistes de Smiley: una història d’amor, a la Sala Flyhard. En Bruno ros, atlètic i atractiu i l’Àlex amb una aparença anodina, amb ulleres, més aviat tímid. Dos homes que, malgrat ser del tot diferents i tenir unes personalitats antagòniques, acabaran units per uns sentiments profunds i vius.

I tot comença quan l'Àlex, que acaba de tenir un desengany amorós després d'haver-se fet il·lusions amb algú, agafa el telèfon i es disposa a demanar explicacions sense saber que aquesta trucada, tindrà unes conseqüències imprevistes, que canviaran la seva vida. .

Smiley, és una història d’amor que ens farà riure, plorar i emocionar-nos. Un text, fresc i àgil que ja ha estat traduït a diversos idiomes (castellà, anglès, italià, grec o alemnya) i estrenat a ciutats de tot el món, incloent Nova York.

El seu autor, en Guillem Clua s’ha convertit en una de les veus més exitoses de la dramatúrgia catalana amb obres com Invisibles (2002); La pell en flames (2005); Gust de cendra (2006); Marbug (2010) o Justícia (2019) la seva darrera estrena al Teatre Nacional.

Esperem en aquesta segona part retrobar-nos amb en Bruno i l’Àlex, i veure com ha evolucionat la seva història d’amor i les seves vides. Continuarà el final feliç a les seves vides?

Recomanat pel Prestatge virtual d'Arts escèniques   

L'espanyol és fàcil és el primer i únic manual d'autoaprenentatge del castellà per a pakistanesos. Aquest manual és de fàcil comprensió i conté nombrosos exercicis. Amb ell, l'estudiant, sense necessitat de professor, podrà dominar els aspectes bàsics de la llengua en dos mesos d'ús intensiu.

Tricicle és una companyia de teatre gestual, on l'humor és el centre de l'espectacle. Està formada per tres actors, que són també els fundadors, Joan Gràcia, Carles Sans i Paco Mir.  La seva aparició al conegut programa "1, 2, 3, responda otra vez", representant en mímica i humor la cançó "Soy un truhán, soy un señor" del cantant Julio Iglesias, els va portar a  l'èxit.

Actuació del Tricicle al programa "Un, dos, tres"

Amb l'obra "Tricicle de la Z a la A" el grup de teatre fa un repàs de la seva trajectòria professional: més de quaranta anys junts fent teatre còmic i mim. Esmicolen quina ha estat la base, l'essència del projecte i de l'èxit professional i personal de convivència. 

Han fet una selecció de conceptes bàsics, ciutats, teatres, personatges, actuacions, actors i actrius que fan repàs de la seva vida d'una manera ben original recopilats en un diccionari ordenat alfabèticament començant per la Z i acabant a l'A.  

El grup ha anunciat que es retira dels escenaris com a companyia estable just quan finalitzi la darrera funció de l'espectacle 'Hits. El millor del Millor del Millor'. L'any 2020 la companyia va rebre el Premi Nacional de Cultura del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA)

Un dels projectes de futur que tenen en ment  és crear un trio format per tres actrius que serà "la nova generació" del trident còmic.

Vídeo promocional del l'espectacle "Hits. El millor del Millor del Millor"

"L'humor és d'aquelles coses inútils però absolutament imprescindibles per viure"

A reveure Tricicle!

Més informació:

• Tricicle Companyia Teatral
• Tricicle a les biblioteques

Recomanat pel Prestatge d'Arts escèniques

Estrenada el 20 de març de 2019 a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) dins del cicle “Teatre per a joves”, "El futur" és la darrera peça de la dramaturga Helena Tornero, que ens capbussa en el viatge de dos joves a la recerca de la veritat i la llibertat.

Helena Tornero va néixer a Figueres, va estar molts anys vinculada al món del turisme, però a partir del 2001 va decidir apostar per la seva vocació. Llicenciada en Direcció i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre, ha continuat ampliant els seus estudis, tant a Barcelona com a d’altres països. El coneixement d’altres idiomes li ha obert molts camins, destacant la traducció de textos dramàtics i la implicació amb diferents projectes escènics emmarcats per un activisme solidari i compromès en cultures i països diferents.

Helena Tornero ha vist reconeguda la seva carrera amb els premis que han aconseguit  les seves obres. “Suplicants”, “Submergir-se a l’aigua”, “Apatxes”, “You are pretty and I am drunk”, “No parlis amb estranys”, o “El futur”, són peces que hi trobareu en l’edició d’Arola Editors “Helena Tornero: 2008-2018”.

"El futur" ens presenta quatre personatges, desdoblats en vuit;  la Diana, una jove que per provocar el seu pare li roba el cotxe i decideix embarcar-se en un viatge amb un noi, un refugiat , en Halim,  que necessita arribar a Estocolm. Fins aquí; no voldríem espatllar-vos l’argument.

Encara que des del principi l’autora ens anticipa quin és el final, ens mantindrà en suspens, esperançats –l’espectador o el lector-  esperarem el gir, que pot ocórrer, o no, ja que, com escriu Tina Vallès a l’epíleg del llibret,  “El futur és un impacte, el futur no existeix, el futur és una mentida, el futur és allò que els polítics es posen a la boca quan necessiten el teu vot, el futur és aquella promesa que no es farà mai realitat”.

Tornero no calla davant la realitat i interpel·la el públic a reflexionar-hi a través d'una obra que parla de responsabilitats, la d'una jove que acaba de complir 18 anys però també de la responsabilitat política i de la gent que està patint aquesta falta de responsabilitat dels polítics: «A tot el món hi ha una colla de polítics irresponsables que estan donant consignes que inciten a la violència i està augmentant la xenofòbia».

Diu l’autora “Ara novament el tema dels refugiats em serveix per plantejar qüestions que ara mateix estan sobre la taula, com la de les fronteres segures. Però també per posar sobre la taula quina és la nostra responsabilitat, quina la responsabilitat dels nostres polítics i evidenciar com els refugiats pateixen aquesta falta de responsabilitat».

L'obra, escrita per Helena Tornero, que la dirigeix juntament amb Oriol Morales, com a ajudant de direcció, respon a l'encàrrec que va fer el director del TNC, Xavier Albertí, a la dramaturga figuerenca. Els personatges estan interpretats per Júlia Genís, David Menéndez, David Vert, i Ester Cort, amb escenografia d’Enric Planas.

Més informació a:

• Helena Tornero a les biblioteques
• Article a la revista digital Núvol, del 21/03/19
• Entrevista a Betevé del 4 d’Abril del 2019

Recomanat per Núria Cañadas. Bib. Viladecans.

Quan estem a la feina i ens diuen que tenim una reunió possiblement pensarem que ens traurà temps de les nostres tasques diàries i després se'ns acumularà tot a darrera hora. En realitat, però, sabem que les reunions són necessàries en qualsevol empresa i lloc de treball per a comunicar-nos i gestionar el nostre dia a dia. 

Pilar Lloret, economista especialitzada en anàlisi d'empreses i riscos, ens vol transmetre que les reunions no necessàriament ha de ser extenses i mancades de contingut, es poden aconseguir reunions curtes, però concises i profitoses. 

Tenim a les mans un llibre per aconseguir fer reunions de 30 minuts plenes de contingut, l'autora remarca la importància d'establir objectius clars, informar als participants del tema de la reunió, planificar-la i estructurar-la a consciència i finalment fer-ne un seguiment posterior.  

Així que ja sabeu, aquest llibre és ideal per a regalar als encarregats de fer les reunions!

Document recomanat per Marta Maroñas. Bib. Can Mulà. Mollet del Vallès 

La primera novel·la d'Imma Tubella combina els fets històrics i les biografies de personalitats reals amb personatges i situacions ficcionades. Narrada amb dues veus principals, un historiador local empordanès (en Joan) i un enigmàtic turista alemany (en Fred), que mentre es celebren els Jocs Olímpics de 1992 tenen una conversa asseguts a una taula de bar d'Albons. Allà rememoren l'accident ocorregut l'any 1935, a la carretera d'Albons a Viladamat, quan s'estavellà el luxós Rolls Royce on viatjaven la baronessa Thyssen i el seu amant. Arrel d'aquest accident i del misteri d'unes joies que desaparegueren de l'escena de la tragèdia, es desplega la història dels ocupants del cotxe i les seves relacions amb personatges del moment, com Sert o Dalí. Un llibre molt recomanable per apropar-se a la història contemporània d'Europa on hi desfilen guerres, artistes, nazis i embolics aristocràtics. I tot des d'un petit poble de l'Empordà, Albons, on tenen el privilegi de mantenir un dels secrets més ben guardats de la humanitat.

Més informació:

• Imma Tubella i Casadevall a les Biblioteques
• ‘Un secret de l’Empordà’. La recomposició d’un món trencat

Recomanat per Marcel Comas. Bib. Montserrat Roig. Martorelles.

Un recull de contes amb forma de novel·la, amb tints de western contemporani, gòtic sureny i realisme brut. Són 25 relats farcits de personatges més aviat grisos, ambientats en un poble imaginari de l'interior dels Estats Units, en una època propera als anys 50 del segle XX. Dins la monotonia quotidiana i rural d'aquest poble, els personatges es troben amb conflictes que hauran de resoldre "punxant-se" i sortint de la zona de confort. Les seves vides s'entrecreuen en els contes i passen per un metafòric camí dels esbarzers, que apareix recurrent com una via principal del poble. “El camí dels esbarzers” neix de la doble passió, per la literatura i la fotografia, de l’autora Alba Dalmau. Per això la van inspirar les fotografies en blanc i negre del projecte a la Bretanya Francesa "Terra incògnita", del fotògraf Israel Ariño, com la que apareix a la portada del llibre. I per això a l’interior si poden trobar, mig amagats, alguns homenatges a contes clàssics de la literatura universal: "Un gat sota la pluja" de Hemingway, "La broma" de Txèkhov o "Un dia esplèndid pels peixos plàtan" de Salinger.

Més informació:

• Alba Dalmau a les Biblioteques
• Els esbarzers d’Alba Dalmau

Recomanat per Marcel Comas. Bib. Montserrat Roig. Martorelles.

Dalmau i Emma, personatges principals de la novel·la, són dos joves enamorats a qui els ha tocat viure uns temps convulsos en una Barcelona agitada per les revoltes de les classes obreres contra la burgesia i l’església. L’autor situa la novel·la a començaments del segle XX i ens porta a fer un viatge històric, polític i social per la Barcelona d’aquella època. Ens narra la setmana tràgica de Barcelona a través de la història personal dels seus protagonistes. De la mà de Dalmau Sala, el protagonista, l’autor vol mostrar als lectors una visió més àmplia d’un estil arquitectònic com va ser el modernisme, que ens ha deixat un conjunt d’edificis i obres molts d’ells declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Amb un estil narratiu esplèndid, que ja ens va oferir en les seves novel·les anteriors (La Catedral del Mar, La mano de Fátima, Los herederos de la tierra, La reina descalza), Ildefonso Falcones fa que els lectors ens endinsem en la història d’una manera fàcil i dinàmica, de manera que ens convida a no deixar de llegir.

Més informació:

• Ildefonso Falcones a les Biblioteques
• Ildefonso Falcones a la Viquipèdia

Recomanat per Charo Campos. Bib. Montornès del Vallès.

Ja fa un bon grapat d'anys que l'escriptora japonesa Hiromi Kawakami va aparèixer a les nostres prestatgeries amb l'obra El cel és blau, la terra és blanca de la mà d'editorials de prestigi com Acantilado (en castellà) i Quaderns Crema (en català). L'èxit merescut d'aquell primer llibre va permetre que els anys posteriors ens seguissin arribant títols com Allò que brilla com el mar o El senyor Nakano i les dones. El canvi d'editorial a Alfaguara només fa que reforçar aquesta bona premsa de Kawakami i ens ha permés apropar-nos a llibres com Los amores de Nishino, que és el títol que recomanem avui i que recopila diferents històries al voltant de Nishino, un home amb múltiples relacions amb dones, però que no acaba de trobar l'amor de veritat. I tot i ser el protagonista, Nishino sembla més un personatge convidat en la vida de les seves parelles que d'alguna forma saben que la relació amb aquest fantasma emocional no té un futur garantit. Com sempre, Hiromi Kawakami ens ofereix la història, aparentment simple però realment complicada, de dones i homes japonesos a la recerca d'una relació amorosa real, més enllà de les seves rígides normes socials.

Més informació:

• Hiromi Kawakami a les Biblioteques
• Hiromi Kawakami a la Viquipèdia

Recomanat per Héctor Calvet. Bib. Can Mulà. Mollet del Vallès.

Mario és un infermer que treballa en un geriàtric de la costa gallega, on tothom se l’aprecia molt. Quan el narcotraficant més conegut de la zona, Antonio Padín, acabat de sortir de la presó, ingressa en la residència, Mario tracta que Antonio se senti com a casa.

Ara, els dos fills de Padín, Kike i Toño, estan al capdavant del negoci familiar. Però una fallada en una operació portarà a Kike a la presó i els generarà un gran deute amb un proveïdor colombià. Toño recorrerà a l'infermer per a convèncer al seu pare que assumeixi el deute. Però Mario té els seus propis plans.

Les hores prohibides de Núria Martí (Calella de la Costa, 1966) són una delícia i no només pel suggeridor títol. En un centenar de pàgines teixeix una novel·la completa, on no hi sobra ni hi manca res.

Una història intimista sobre una nissaga familiar narrada en primera persona per l’àvia, Caterina, i la néta, Anna, en capítols alterns. Entre les dues basteixen el relat.

Molt ben escrita, en un català ric i viu. El llatí hi treu el nas per fer referència a oracions i parts de la missa. Però la lectura es segueix bé, tot i la desfilada de personatges diversos.

Bones descripcions de llocs, temps i sentiments. Ens passegem per la Girona de principis i mitjans del XX, amb els seus carrers, esglèsies i convents. Repassem breument les vivències de la II República, la Guerra Civil i la postguerra. I sentim la passió intensa d’una dona jove i senzilla que, sense saber res de la vida, n’haurà d’assumir les conseqüències.

El final, ben travat i ben trobat en una capsa de cartró, revela un secret i confirma que paga molt la pena deixar-se seduir per aquestes hores prohibides.

Finalista del Premi Just M. Casero 2007, és la primera novel·la de l’autora. Llicenciada en filologia catalana, Núria Martí s’ha dedicat a l’ensenyament i a escriure novel·les i relats. Experta en lectura fàcil, ha adaptat i creat obres en aquest format. També condueix tallers literaris i clubs de lectura.

Més informació:

• Núria Martí a les Biblioteques
• Núria Martí a la Viquipèdia
• Vídeo de l'autora
• Blog

Recomanat per Mª Àngels Fernández. Bib. Pare Miquel. Esplugues de Llobregat.

Vivaldi, Vivaldi i “Les quatre estacions”!  Qui no les ha  escoltat alguna vegada... però existeix un altre Vivaldi i aquest CD ens el descobreix. Aquest és un disc per conèixer la música més desconeguda del gran compositor del Barroc. Es tracta d’una   recopilació de  música religiosa, un registre de Vivaldi que  ha quedat en segon pla davant de la gran producció de música instrumental que el van dur al reconeixement internacional.

En aquest Cd podem escoltar Aries i peces procedents del Miserere “Filiae maestatae Jerusalem” (RV 638), l’ Hymnus “Deus tuorum militum” (RV 612), el Concert en re major “Per la SSma Assontione di Maria Vergine” (RV 582), la antífona “Salve Regina”, el Miserere “Non in pratis” (RV 618) i la antífona “Regina coeli” (RV 615) amb les veus de  Delphine Galou, contralt, Alessandro Giangrande tenor i el violí d’ Alessandro Tampieri acompanyats per l’Accademia Bizantina sota la direcció d’ Ottavio Dantone. Un CD de 59 minuts gravat a la Sala Oriani del Convent de Sant Francesc de Bagnacavallo (Italia) el gener de 2018.

Una música que l’Accademia Bizantina, aquesta reconeguda formació especialitzada en la interpretació de la música dels segles XVII i XVIII amb instruments originals de l’època interpreta amb gran cura i rigor per acostar-nos al so més fidel de la música d’aquella època.

Aquesta música sacra de Vivaldi  menys coneguda, no és a causa d’una menor qualitat, tot el contrari, Vivaldi mostra el seu gran talent en aquest registre més intimista i místic que aquí podem escoltar amb la veu de la contralt Delphine Galou acompanyada pels músics de l’Accademia Bizantina. L’orquestra mostra la seva gran qualitat i el violí d’Alessandro Tampieri , deixa demostrat  sense cap dubte  el seu virtuosisme en el concert per a violí en Re Major per a  la Santíssima Assumpció de la Verge María, un concert que  no té res a envejar d’altres concerts per a violí i orquestra.

Música delicada, precisa, expressiva i de caràcter místic que Vivaldi va compondre  durant  la dècada de 1720 quan era el Maestro de coro de  l'Ospedale della Pietà de Venècia, un orfenat i escola de música per a nenes de Venècia.

Recomanat per Anna Artigues. Bib. Salvador Vives Casajuana. Sant Vicenç de Castellet.

El projecte de Black pumas va néixer de la confluència del guitarrista i productor Adrian Quesada (un veterà de Grupo fantasma entre d’altres) amb Eric Burton, un músic que portava anys escrivint temes i tocant al carrer, quan un amic comú els va posar en contacte i van compartir gravacions de cançons encara en construcció.

El disc homònim va veure la llum el 2019. Les seves influències són molt diverses, però es perceben, per sobre de tot, reminiscències dels grans del soul i el rhythm & blues dels 60 i 70. La seva proposta és molt allunyada de les modes actuals, dels ritmes omnipresents avui en dia a les grans produccions i de l’expectativa del gran públic.

Amb un so cuidat, ple de detalls a la base rítmica, els acompanyaments de corda, les harmonies vocals i els solos, el ritme i el feeling en la manera d’interpretar del seu frontman, ànima i veu fan que resulti una agradable sorpresa en els temps actuals.

La seva targeta de presentació és Colors, però la resta del disc és ple de grans moments igualment recomanables. Un àlbum debut sorprenent amb regust a clàssic.

Recomanat per Adrià Fernández. Bib. Aigüestoses. Sant Andreu de la Barca.

A poc a poc els gossos estan prenent protagonisme en el mon de l’exercici i la vida saludable dels seus propietaris. Tant és així que han aparegut gimnasos per a gossos i les ja conegudes zones d’esbarjo per a cans.

En aquest context us volem presentar aquesta obra de la Blanca Herp. Autora de diversos llibres sobre vida sana, en el llibre hi trobarem gran diversitat d’exercicis que podrem fer amb el nostre gos.

Pad surf, running, discdog, relaxació, ioga... la quantitat d’exercicis que podem fer amb el nostre gos són innumerables!

També  hi trobareu amb un apartat de dieta on aprendreu com cal hidratar i alimentar el gos per tal que pugui tenir l’energia suficient per fer una bona sessió d’exercici amb vosaltres.

Un dels al·licients d’aquest llibre és el gran volum de fotografies que hi ha i que ens il·lustren de manera gràfica com hem de dur a terme els exercicis i les activitats.

Més informació:

• Ensinistrament de gossos al catàleg Aladí
• Associació Catalana d'Excursionisme Caní

Document recomanat per  Bib. Sabadell Ponent

Un road-còmic protagonitzat per dues noies que cerquen la seva identitat. Bea té 18 anys i fuig de casa seva quan troba a Lou, una mecànica que va de camí a visitar la seva tia. El seu viatge per Texas no serà plàcid. Dos inquietants agents de l’Oficina d’Assistència en Carretera segueixen els seus passos.

 Tillie Walden ens presenta una obra amb el seu característic estil net i senzill on els silencis i el dibuix sovint parlen més que els diàlegs. Una història d’amistat on la realitat i el somni es donen de la mà.

Ressenya a Zona negativa

Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Sam Pezzo es el típic detectiu privat, arrebossat pels arquetips del cinema clàssic nord americà però situat en una Bolonya urbana i setentera, deutora del neorealisme i paral·lela al nostre desarrollisme o postguerra de transició. No puc evitar, salvant les diferències, que el senyor Pezzo em recordi força al nostre Germán Areta El Crack (1981) però amb una fisonomia  més proper a l’Antonio Resines de l’època. Galán, bevedor, acostumat a perdre i a encaixar, però feble en el fons, i en el encara més fons, enamoradís. L’autor prefereix aprofundir el component social dels escenaris per sobre de les estratègies criminals dels personatges, convertint l’obra en un perfecte retrat de la sordidesa i la solitud de les creixents urbs.

El bolonyès Vittorio Giardino, un dels grans noms del còmic mundial, comença a agafar el seu personal i destacat estil clar i net, i a mesura que es va foguejant en les primeres aventures de l’any 1978, va polint el dibuix i creixent com autor fins arribar a la darrera aventura de Sam Pezzo que correspon a l’any 1981.

L’edició en el blanc i negre original per part de Norma es magnífica, amb força material d’acompanyament i en un sol volum en tapa dura que es la millor que s’ha fet mai de Sam Pezzo.

Sols em queda dir: Bang.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Bib. Josep Soler Vidal de Gavà

Sota el pretext d’un inofensiu còmic infantil o juvenil o per qualsevol edat, s’amaga un simpòsium de narració gràfica que ruboritzarà a més d’un company de professió davant la riuada d’idees i resolucions gràfiques de les pàgines, vinyetes, personatges. El francòfon Pascal Jousselin ens presenta un personatge fet a grans trets dels herois clàssics però amb un savoir faire més propi de gent com Jacques Tati. Amb un paginació en quadrícula per emblema i una mascara negra, el superheroi de les vinyetes farà gala del poder del còmic travessant vinyetes, enquadraments, i perspectives amb la mateixa facilitat amb la que cuida el jardí o prepara una amanida. 

Aparegut mensualment a les pàgines de la revista Spirou (Dupuis) és ara recopilat en volums, dels que n’han aparegut ja un parell a data d’avui.

Un avís, compte amb el malvat científic que us cremarà una pàgina, ja ho veureu.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Bib. Josep Soler Vidal de Gavà

El passat 20 de gener ens va deixar un dels més grans jugadors de bàsquet que la NBA ha tingut durant les darreres dècades. Un fatídic accident d'helicòpter va acabar amb la vida de Kobe Bryant. 

La seva autobiografia, publicada l'any 2019 ens revela com pensava i com s'ho va fer aquesta llegenda del bàsquet per a arribar a assolir l'èxit. Explica de qui va aprendre tot allò que després va aplicar en aquest esport, com va adquirir la mentalitat de millorar dia a dia, com va superar els moments difícils i com va gaudir dels triomfs durant la seva carrera esportiva.

I tot il·lustrat amb moltes fotografies dels moments més importants que ell ens narra. Una delícia!

Document recomanat per Biblioteca Terrassa Districte 5

La guia definitiva per a aprendre japonès. Centenars de paraules i expressions del dia a dia a Japó. Senzilla, còmoda i fàcil de fer servir, imprescindible per a endur-te-la al teu viatge a Japó i començar a comunicar-te en japonès. Inclou hiragana, katakana i kanji. Has viscut o viatjat a Japó? Estàs en contacte o t’interessa la cultura japonesa? T’agradaria millorar la teva fluïdesa parlant japonès? En aquest llibre trobaràs una àmplia varietat de frases útils per a les diferents ocasions juntament amb una llista de paraules intercanviables i un glossari, la qual cosa et permetrà emprar les frases tal qual o adaptar-les a qualsevol conversa, en funció del context. Aquest llibre tendirà un pont entre tu i la gent que coneguis durant la teva estada a Japó. Best seller del Japan Times, és el llibre d’idiomes més venut de Japó.

Webs originals en relació a la llengua i cultura japonesa:

. Muy Japonés:bloc especialitzat en gastronomia, fet pels autors del llibre “Qué comer en Japón hay vida más allá del sushi”, i d’articles i vídeoreceptes gastronòmiques.
. Cool japan: projecte de Nozomibashi entitat cultural sense ànim de lucre, per a la difusió de la cultura japonesa. Amb l’objectiu de servir de pont cultural entre Japó i Espanya.
. Honeysanime: equip de fanàtics de l’anime d’arreu del món amb seu central a Tokio, especialitzat en llistes de Top 10 que cobreixen tots els gèneres de l’anime ; recomanacions de novetats i sèries clàssiques així com les darreres notícies rellevants provinents directament dels medis de Japó.
. Ramenparados: magazine online de referència en notícies i ressenyes relacionades amb el manga, l’anime, la cultura japonesa i els videojocs.
. Japantimes: diari publicat a Japó en anglès. A diferència dels seus competidors: el Daily Yomiuri i l'International Herald Tribune, és independent i no està afiliat a cap organització de medis japonesos. El seu lema és ser una finestra al Japó.  

Recomanat per Carme Ferrero.Biblioteca de la Bòbila de L’Hospitalet de Llobregat

Quan es parla de salut és important saber de què estem parlant i que els nostres arguments se sostinguin sobre una base científica. En una època on en  xarxes socials, blogs i mitjans de comunicació es parla diàriament de salut i se’n donen consells sobre tot tipus, com a usuaris hem de ser conscients i saber distingir quina informació ens pot ser d’utilitat i quina altra és més banal.

En aquest sentit, el químic i professor de Biotecnologia J.M. Mulet, molt crític amb les pseudomedicines, escriu el llibre ¿Qué és la vida saludable?. Un llibre on desgrana un a un més de cent mites, afirmacions o consells sobre salut i separa la informació fiable amb base científica de la llegenda urbana o del rumor interessat.
Dividit en capítols amb títols molts suggerents com: Ese oscuro objeto del placebo, Leyendas y pasión o la vuelta al mundo en ochenta medicinas l’autor ens parla un a un dels mites, raona el per què de la seva existència i ho contrasta amb bibliografia científica que el lector pot ampliar via web.
Les vacunes són perilloses o no? El placebo serveix per guarir malalties greus? Un cactus al costat de l’ordinador protegeix de les radiacions? Cal guardar la sang del cordó umbilical? Les cremes antiedat són realment efectives? Aquests només són alguns dels exemples que trobareu en aquest llibre explicat de manera planera i àgil, escrit i pensat per a tothom. 

J.M. Mulet és llicenciat en química y doctor en bioquímica i biologia molecular per la Universitat de València. Actualment és professor de biotecnologia a la Universitat Politècnica de València i dirigeix una investigació on intenten desenvolupar plantes tolerants a la sequera i al fred a l’IBMCP (Instituto De Biología Molecular y Celular de Plantas). També és autor d’altres llibres centrats en l’alimentació i la salut que podeu trobar a les Biblioteques.

A les Biblioteques:
Salut

Més informació
Tomates con genes, blog de l’autor 

Recomanat per: Biblioteca Joan Triadú de Vic

• Joël Dicker a les Biblioteques
• Joël Dicker a la Viquipèdia

Recomanat per Glòria Sánchez Horcas. Bib. Josep Roca i Bros. Abrera.

Una novel·la històrica que es llegeix amb molta facilitat gràcies a que barreja un context real amb aventures, entreteniment, romanticisme, luxes i penúries, guerres i jocs psicològics entre els personatges i  amb un final absolutament inesperat que deixa bones sensacions a l’estil de la literatura “Feel good”. Així que si et vols sentir bé i desconnectar de totes les preocupacions, et recomano que t’endinsis en la lectura i que gaudeixis de l’experiència!

Al maig de 1918 la Berta, una noia de només 20 anys filla d’un industrial de classe mitjana de Barcelona, s’embarca al transatlàntic “Reina Victoria” amb destí a l’Argentina, on ha de contraure matrimoni amb Julio Mitchell, un home més gran que ella i que és amic del seu pare. Ella gairebé no el coneix. Només l’ha vist un parell de vegades quan era pràcticament una nena i en té un record molt difús, però no vol ser una càrrega per al seu pare, que s'ha tornat a casar després de quedar vidu, i veu amb bons ulls començar una nova vida i convertir-se en la mestressa d’una finca ramadera al mig de la Patagònia. El seu futur marit és un bon home, treballador, sensible i adinerat que li ha pagat el viatge en primera classe. Allà al vaixell, enmig d’un luxe que li sembla gairebé insuportable, coneix a la reservada i enigmàtica Irina, que és la filla d’una famosa ballarina que viatja per tot el món.

Les dues joves tenen la mateixa edat i uns valors molts similars i al cap de poques setmanes es fan íntimes amigues. Les dues defugen les normes encotillades i les persones estirades que s’allunyen de la seva manera senzilla d’entendre el món, per això s’escapen sempre que poden a conèixer en quines condicions viatgen la resta de passatgers que no tenen gaires recursos i totes dues poden veure els contrastos socials que es produeixen també en aquell viatge a a alta mar, dins d’aquell vaixell impressionant.

Totes les persones que emigren cap a Amèrica fugint de la Guerra que devasta Europa tenen una història que explicar i uns somnis per complir. Tots imaginen una vida millor. Tots tenen unes expectatives, però res és el que sembla i aquestes joves intrèpides agafaran les regnes dels seus destins i deixaran al lector completament emocionat.

Un desafortunat incident dona un gir molt inesperat a la història de les dues amigues. Tot just  arriben a Amèrica han de prendre una decisió molt arriscada que encara no saben cap a on les portarà però que unirà les seves vides per sempre.

Realment suposa una sorpresa molt agradable per al lector que les dues joves protagonistes d’aquesta novel·la ambientada a principis del segle XX siguin tan valentes i resolutives. Els fets passen molt sobtadament i la capacitat de reaccionar serà la peça clau per tenir èxit. Ho aconseguiran?

Tània Juste (Barcelona, 1972) és una escriptora catalana. Llicenciada en Història per la Universitat de Barcelona, actualment viu a Sant Cugat del Vallès.

L'any 2009 va publicar la seva primera novel·la, “A flor de pell”, ambientada a la Barcelona dels anys vint en plena dictadura de Primo de Rivera. El 2012 publica “Els anys robats”, un homenatge als aviadors republicans durant la Guerra Civil. El 2014 surt a la llum “L'hospital dels pobres”, que transcorre durant la construcció de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona.

Compagina l'escriptura amb feines de traducció al català i al castellà i amb col·laboracions en llibres col·lectius. Ha participat en l'antologia “Veus de la nova narrativa catalana” (Empúries, 2010), com a autora i com a traductora. L'any 2015 guanya el Premi Néstor Luján per la novel·la “Temps de família”.

Més informació:

• Tània Juste a les Biblioteques
• Tània Juste a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Susi Rodríguez. Bib. Districte 3. Terrassa. 

L’hivern de 1920 Luigi Pirandello va escriure "Sis personatges en cerca d’autor” ("Sei personaggi in cerca d'autore"), un drama que versa sobre els elements de la dramatúrgia moderna, l'autoria, el director de la companyia, la construcció del text escrit i la seva concordança amb el text escènic, l'actitud dels autors, la manera de portar els assajos, la representació, el muntatge escènic, en resum, els límits de teatre.

Estem davant de l’escenari d'un teatre. S'estan realitzant assajos de la representació de l’obra “El joc de les parts” de Pirandello. En el segon acte de l’assaig sis personatges entren silenciosament des de la part posterior de l'escena. Són una família que director mira amb sorpresa i els pregunta qui són i què volen. “Són personatges a la recerca d'un autor”, respon l'home que personifica el Pare. Són sis estranys personatges que vénen a oferir el seu drama dolorós al director, sis personatges reals com els va imaginar un escriptor que després no els va traduir al guió.

L’obra es va representar per primera vegada el 9 de maig de 1921 al Teatro Valle de Roma sota la direcció de Dario Niccodemi. El muntatge no va convèncer al públic que va sortir desorientat i la reacció de la crítica no va ser gaire bona. Posteriorment l'obra ha estat reconeguda i s'ha representat arreu del món.  

Luigi Pirandello (1867 - 1936) és un conegut i reconegut dramaturg italià del període d'entreguerres que l'any 1934 va rebre el Premio Nobel de literatura per la seva "renovació audaç i brillant del drama i l'escenari".

La bona situació econòmica de la seva família li va permetre accedir a una bona formació. Inicià la seva etapa d'escriptor amb poesia i relats curts i la seva trajectòria teatral l'any 1917 amb l'obra "És així, si us ho sembla: paràbola en tres actes". Cal destacar del conjunt de la seva obra el treball dels personatges, sovint pertanyents a la classe social obrera, on plasma la seva manera de pensar, expressant el seu profund pessimisme i la preocupació pel sofriment humà, a través de la fantasia i l'humor satíric i desconcertant, ignorant les directrius del realisme.

Les seves obres van ser precursores del teatre modern i tracten temes avançats a la seva època. Destaquen "El difunt Mattía Pascal", "Sis personatges en cerca d'autor", "Aquesta nit improvisem", i altres títols que avui dia podem veure en l'oferta teatral actual. 

Més informació:

• Luigi Pirandello en cinc obres de teatre i dues novel·les
• Luigi Pirandello a les biblioteques
• Representació de Seis personajes en busca de autor. RTVE (1982) 
• Premis Nobel de literatura i teatre 
• Centenaris de teatre 1920 - 2020
• Especial 1920-2020 al mirall

Recomanat pel Prestatge virtual d'Arts escèniques

Mario Benedetti (1920 - 2009) va ser un escriptor, poeta, dramaturg i periodista uruguaià que formà part de la generació del 45. Va escriure més de vuitanta llibres entre ells "Pedro y el capitán" (1979), un peça teatral que denúncia la repressió militar i els mètodes de tortura a través d’un inquietant duel verbal dels dos personatges protagonistes: Pedro, un pres polític que és torturat, i el capità que el tortura. La lluita dialèctica entre tots dos se centra a intentar, entre cops d’assot, flagells i pallisses, aconseguir informació, dades, aliances, contactes i els noms dels integrants d’una organització clandestina que lluita contra del règim militar imposat al país. Cadascun dels actes de l’obra s'albira com l'assalt d'un combat. Al final, només un dels dos adversaris aconseguirà la victòria.

Pedro representa els valors revolucionaris i de resistència contra els règims autoritaris; encarna el compromís amb la lluita i la voluntat de sacrifici pel bé comú. El Capità, que no és el seu rang sinó l’àlies, encarna el conflicte moral de l'obra i mostra els dubtes i pors que qualsevol ésser humà pot sentir i acaba per justificar els seus actes més en un intent de sobreviure que a un convenciment ideològic que ha anat trencant-se.

La peça teatral escrita l’any 1979 s’estructura en quatre actes. Les indicacions d’escenografia ens dona pistes de la cruesa de la temàtica: “Escenari buit espaiós: una cadira, una taula, una butaca d'hamaca o balancí. Sobre la taula hi ha un telèfon. En una de les parets, un lavabo, amb sabó, got, tovallola, etcètera. Finestra alta, amb reixes. No ha de donar, però, la impressió d'una cel·la, sinó d'una sala d'interrogatoris.”

L’obra no se situa ni fa referencia a un país concret, presenta una situació amb l’objectiu de denunciar els abusos de qualsevol dels dictadors d’Amèrica del Sud (Pinochet a Xile, Videla a Argentina, Fujimori a Perú, Somoza a Nicaragua, Stroessner a Paraguai, Bordaberry a Uruguai, Trujillo a la República Dominicana o Duvalier a Haití).

Benedetti va estar compromès en la lluita contra el cop d'estat a Uruguai i l’any 1973 va renunciar al seu càrrec a la Universitat de Montevideo i es va exiliar primer a Argentina i més tard a Perú, Cuba i Espanya. 

Altres autors també han tractat el tema dels dictadors de l’Amèrica Llatina a les seves novel·les: “Tirano Banderas” (1926) de Ramón del Valle-Inclán; “El señor Presidente” (1946) de Miguel Ángel Asturias; “Yo, el Supremo” (1974) de Augusto Roa Bastos; “El otoño del Patriarca” (1975) de Gabriel García Márquez o “La fiesta del chivo” (2000) de Mario Vargas Llosa entre d'altres.

Més informació:

• Mario Benedetti a les biblioteques
• Centenaris de teatre 1920 - 2020
• Especial 1920-2020 al mirall
• Teatre i conflictes bèl·lics

Recomanat pel Prestatge virtual d'Arts escèniques

Sempre podem gaudir de les muntanyes. Caminar. Respirar molt fort i sentir l’olor del romaní que envaeix els camins. Parar l’orella i escoltar el soroll dels boscos. Embrutar-nos les bambes amb la pols de les dreceres.

I tot això tan poètic és, també, salut.

Salut a l’abast de tothom, fàcil i barata. El llibre que us proposem és un manual per a tots els aficionats a caminar. El seu autor és especialista en marxa nòrdica, i ens explica quatre coses bàsiques però que sovint oblidem: una bona alimentació, com evitar lesions, equipació bàsica... i no només tècniques per caminar bé, sinó també per gaudir de fer-ho!

Més informació:

• Excursionisme a la xarxa

Document recomanat per Marta Puig. Bib. Sta. Oliva d'Olesa de Montserrat

Daniel Sánchez és llicenciat en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport i entrenador personal. Apassionat de la salut i de l'esport, és el fundador d'Entrenasalud.es, web on ajuda cada dia a centenars de persones a millorar els seus hàbits i viure de manera saludable.

En el seu llibre Hàbits saludables: els 4 fantàstics que et donaran energia i vitalitat ens exposa quins són exactament els hàbits que ens aporten bona salut, que exercici o pla hem de seguir segons la nostra condició física i edat, l'alimentació, dietes, etc.

Aquesta obra està pensada i escrita com guia pràctica per a treballar, i cuidar de la nostra salut, i deixar de costat els mals hàbits. Ens ajudarà a tenir salut, energia i vitalitat cada dia introduint en la nostra vida aquells hàbits que ens beneficien i eliminat els que ens perjudiquen.

El llibre es presenta en tres parts i un annex. En la primera part, ens presenta els nostres hàbits, i la seva transformació. En la segona part, ens explica Fitness i Wellness, i els 4 fantàstics: l'exercici i activitat física, la nutrició i els aliments, la cura personal i ambiental i el creixement personal. En la tercera part, el desafiament final, un repte de trenta dies que canviarà la nostra vida, acompanyat de consells. I finalment, un annex, per a viure més anys en millors condicions, amb un apartat final de conclusions.

Webs d’interés:

• https://www.entrenasalud.es/

Recomanat per la Biblioteca Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat

A finals dels 70 i primers dels 80 del segle passat hi hagué tot un moviment de recuperació de la música tradicional catalana que s’havia mantingut viva en llocs aïllats del Pirineu, i del qual en van sortir tot un reguitzell de grups que van fer reviure aquesta música quasi bé oblidada pel gran públic, traduint-se en un moviment sostingut i vital al voltant del C.A.T. Centre Artesà Tradicionarius.

De la mateixa manera, una tradició tan arrelada a la nostra terra com són les corrandes, o sigui, l’art d’improvisar una lletra sobre una melodia donada, ha viscut en els darrers anys una revolució sostinguda, de manera que hem passat de sentir corrandes només en indrets o moments molt concrets com les caramelles o la festa major de cada poble, a tenir-les presents en concerts o festivals. 

Aquesta va ser la il·lusió que va moure el grup CORANDES SÓN CORRANDES el 2013: generar una proposta innovadora de cançó improvisada per a presentar a dalt d’un escenari. És així com Anaís Falcó i Christian Simelio a les veus improvisades, Gerard Ibáñez a l’acordió diatònic i Marc Torrent al guitarró (entre altres instruments), s’aventuren a cantar la realitat del nostre país, basant-se en els cants tradicionals ja existents i revisitant-los.

En el 2n disc “SI VOLEU BALLAR CORRANDES” (2018), Irene Augé agafa el relleu de Gerard Ibáñez a l’acordió diatònic i el grup s’endinsa en un treball on l’art i l’emoció de la paraula conversen més profundament amb la música i amb el ball de la Catalunya Vella, per a presentar un espectacle creatiu, fresc i molt festiu.

Així podem trobar-hi ritmes arrelats a la tradició pirinenca com polques, valsets, xotis, masurques, pasdobles, contradanses o marxes, per acabar amb balls plans i corrandes, sempre amb l’ideal del grup de: passar-ho bé cantant, ballant i tocant, una clara i atrevida declaració de principis.

Vitalitat, festa, pensament crític, tradició, creació, bon gust, improvisació, emoció, identitat, música, ball, paraules: Corrandes Són Corrandes.

Més informació:

• Corrandes són Corrandes a les Biblioteques
• Corrandes són Corrandes a la Viquipèdia
• Pàgina oficial del grup

Recomanat per Joan Alsina. Bib. Gironella.

Montse Daza va néixer a Barcelona en 1977. És tècnica administrativa i comercial, directora de temps lliure i estudiant de turisme. Artista i artesana per afició, ha realitzat diverses exposicions i bloggers. En el seu afany per innovar i crear, decideix realitzar i presentar aquest projecte aprofitant la seva època de parada laboral.

Després de la seva publicació fa més d'un any del receptari Cuina sense gluten. 100 receptes per celíacs i no celíacs, de gran acolliment pel públic, l'autora ens presenta un segon receptari dedicat a la rebosteria i a les postres. Són receptes fàcils de realitzar i algunes d'elles molt tradicionals. Cal dir que aquest llibre serveix per a qualsevol persona però especialment pels celíacs. També conté com a novetat unes entrevistes breus realitzades a gent del sector, perquè el lector pugui fer-se una idea del que és ser celíac i del món que ho envolta.

  La malaltia celíaca és una intolerància permanent al gluten del blat, ordi, sègol i probablement avena que es presenta en individus genèticament predisposats, caracteritzada per una reacció inflamatòria, de base immune, en la mucosa de l'intestí prim que dificulta l'absorció de macro i micronutrients, i que pot afectar a qualsevol altre òrgan del cos. És causada per la ingesta de gluten i afecta el doble de dones que d'homes.
 

Com en l'anterior ocasió, aquesta vegada també ha confiat en diverses persones experimentades al món del gluten que han ofert la seva col·laboració aportant receptes i recolzant aquesta edició.

Webs d’interés:

• https://hospital.vallhebron.com/ca/malalties/malaltia-celiaca
• https://www.celiacscatalunya.org/
• https://www.celiacos.org/

Sense barreres: sis experiències d’esport adaptat és un llibre que com el seu títol indica, ens parla de sis experiències concretes de superació personal a partir del testimoni de cinc esportistes amateurs i professionals amb discapacitat física i una entitat que ofereix esport i activitats de lleure a infants i joves amb discapacitat física de tots els nivells.

L’atleta Xavi Porras, la ciclista Yolanda Hernandez, el jugador de tennis taula Joan Pahisa, l’atleta José Luís Layola, el submarinista Antoni Carbonell i l’entitat Comkedem són els protagonistes d’aquesta obra que ens demostra com gràcies a l’esforç i la constància es poden superar amb èxit totes les barreres físiques i mentals que es poden trobar pel camí.

Les autores d’aquest llibre, l’Elisabet Serra i la Laia Vidal, són periodistes i formen part de l’equip de treball de l’Associació Lectura Fàcil una entitat sense ànim de lucre que treballa per fer accessible la lectura, la cultura i la informació a tothom, amb especial atenció a les persones amb dificultats lectores.

El llibre està publicat per l’editorial La Mar de Fàcil i forma part de “Podium” una nova col·lecció sobre esport i valors amb títols d’obres de no ficció que són testimonis del món de l’esport que permeten conèixer, de manera accessible, històries de superació personal i experiències d’èxit. Molt recomanable.

Recomanat per la Neus Capdevila de la biblioteca Ateneu Les Bases de Manresa

Quan Will Smith recorre els carrers d'un Nova York apocalíptic a "Soy leyenda", una de les pel·lícules més taquilleres del 2007, observem un entorn desolat on, aparentment extingida tota presència humana (deixant de banda una mena de zombis que martiritzen el protagonista), la natura va recuperant el terreny perdut després de segles de transformacions i ingerències perpetrades per la nostra espècie. Precisament aquest mateix any va publicar-se un llibre fascinant, "El mundo sin nosotros", que havia estat precedit d'un impacte brutal als Estats Units i d'un gran èxit de vendes, on aquesta mena d'experiment mental (allunyat, això sí, de l'espectacle cinematogràfic i les llicències que s'hi prenen) es duu a terme amb rigor, exhaustivitat i, sobretot, de forma versemblant i convidant a una reflexió molt interessant sobre el paper dels homes i dones en la biosfera, la impressionant capacitat de regeneració dels ecosistemes i, en el fons, fins a quin punt som prescindibles en tot aquest entorn del qual ens creiem els amos.

De la mà del periodista científic Alan Weisman, El mundo sin nosotros tracta de respondre els interrogants que suscita la inquietant tesi sobre la qual es basa: què passaria si, tot d'una i sense causa aparent, la humanitat sencera desaparegués del planeta? Preguntes del tipus: com evolucionarien els ecosistemes i les espècies supervivents? Què succeiria amb les ciutats, les construccions i infraestructures del món sencer? Quina podria ser la seqüència dels esdeveniments que s'anirien produint amb centrals nuclears, residus, habitatges, monuments i tantes altres obres de la civilització? Què en quedaria de l'impacte humà al cap del temps? Totes aquestes incògnites i moltes altres troben resposta en aquest llibre que és una delícia, un exercici formidable, original i sòlidament argumentat a l'entorn de la reacció de la natura davant la nostra absència i el destí de la petjada humana una vegada esvaït per sempre l'agent que la va generar.

Més informació: 

• Alan Weisman a les Biblioteques
• "El Mundo sin nosotros" a la Viquipèdia
• Article "Un mundo sin gente". Muy Interesante, 2008
• Documental "La tierra sin habitantes". National Geographic, 2008

Recomanat per Bibliobús Cavall Bernat. Manresa

El periodista Genís Sinca (Manresa, 1970) va rebre el Premi Pla 2013 de prosa en català per aquesta obra. Es tracta d'una tragicomèdia sobre l'enfrontament entre dues grans nissagues a la Manresa actual, els Bou i els Mirabaix. La novel·la descriu l'enlluernament del doctor Bou, pediatre de Tortosa, per la boda de la seva filla gran amb l'hereu dels Mirabaix, una família benestant de Manresa.

Sinca disfressa de tragicomèdia una crítica mordaç a la doble moral i a les falses aparences dels cercles burgesos en què el pes de la tradició familiar ho encarcara tot. Atrevida i extremadament divertida, "Una família exemplar" no només destrossa amb gràcia les debilitats dels més acomodats sinó que alhora denota una destresa narrativa en què abunden els jocs de paraules i les metàfores brillants.

El propi periodista i escriptor detalla que l'obra explica l'enfrontament entre dues grans famílies catalanes que "tenen el petit defecte de tenir un arbre genealògic interesantíssim i tremendament important al darrere".

"Una família exemplar" és un llibre estrany per com et fa viatjar del riure a l'angoixa a mida que avances capítols. La història, protagonitzada per una fauna de personatges diversos i rars, cadascú amb les seves coses, et va portant d'esdeveniment en esdeveniment i costa adonar-se que cada cosa que passa és pitjor que l'anterior però resulta bastant difícil deixar la lectura a mitges, com si algú t'estigués explicant una gran xafarderia i intentessis deixar d'escoltar a mitja narració. No és possible.

Més informació: 

• Genís Sinca a les Biblioteques
• Pàgina web de l'autor
• Genís Sinca parla de la seva obra (Youtube)
• Entrevista a "Els Matins" de TV3
• Vídeo recomanació

Recomanat per Bib. Guillem de Berguedà. Puig-Reig

A finals dels 70 i primers dels 80 del segle passat hi hagué tot un moviment de recuperació de la música tradicional catalana que s’havia mantingut viva en llocs aïllats del Pirineu, i del qual en van sortir tot un reguitzell de grups que van fer reviure aquesta música quasi bé oblidada pel gran públic, traduint-se en un moviment sostingut i vital al voltant del C.A.T. Centre Artesà Tradicionarius.

De la mateixa manera, una tradició tan arrelada a la nostra terra com són les corrandes, o sigui, l’art d’improvisar una lletra sobre una melodia donada, ha viscut en els darrers anys una revolució sostinguda, de manera que hem passat de sentir corrandes només en indrets o moments molt concrets com les caramelles o la festa major de cada poble, a tenir-les presents en concerts o festivals. 

Aquesta va ser la il·lusió que va moure el grup CORANDES SÓN CORRANDES el 2013: generar una proposta innovadora de cançó improvisada per a presentar a dalt d’un escenari. És així com Anaís Falcó i Christian Simelio a les veus improvisades, Gerard Ibáñez a l’acordió diatònic i Marc Torrent al guitarró (entre altres instruments), s’aventuren a cantar la realitat del nostre país, basant-se en els cants tradicionals ja existents i revisitant-los.

En el seu 1r disc “LLIGADETES AMB UN FIL” (2017), transiten per diferents melodies tradicionals sobre les quals s’ha anat improvisant històricament, ja siguin Cobles, Dècimes o Cançons tradicionals, però sobretot entren a donar una nova dinàmica a les Corrandes pròpiament dites, les de Salelles, les de Beget, les del Pallars, les de Folgueroles o les de Viladecavalls, cadascuna amb una melodia emblemàtica i amb les diferents temàtiques que l’actualitat ens dona per cantar-hi a sobre en el moment present.   

Més informació:

• Corrandes són Corrandes a les Biblioteques
• Corrandes són Corrandes a la Viquipèdia
• Pàgina oficial del grup

Recomanat per Joan Alsina. Bib. Gironella.

Expliquen les cròniques que una de les escenes de "Con faldas y a lo loco" en que Marilyn Monroe havia de dir "Sóc jo, Sugar" es va haver de repetir més de cinquanta vegades. Malgrat que l'equip de producció havia escrit aquest senzill diàleg a miralls, taules i portes del set, l'actriu era incapaç de memoritzar-lo, i deia "Sóc Sugar, jo" o fins i tot "Sugar, sóc jo". Passada la presa cinquanta, el director Billy Wilder se la va endur per parlar en privat i li va dir "No t'amoïnis". "Amoïnar-me, de què?" li va contestar.

El record general de director i equip passat el rodatge era el d'haver transitat un infern. Amb la seva gràcia habitual Wilder diria que, comparant-lo amb la Segona Guerra Mundial, aquesta resultava sobreestimada. Fins i tot Arthur Miller, llavors marit de l'actriu, va acusar el director d'haver-li provocat un avortament (Marilyn estava embarassada durant el rodatge i va avortar dies després d'acabar-lo) i de posar l'equip en contra seva, al que Wilder va contestar, per tancar la polèmica amb humor, "per la present reconec que la teva bona muller Marilyn poseeix una personalitat única i jo sóc la Bèstia de Belsen, però [...] "ningú no és perfecte".

Malgrat tot, també el director, l'equip i els seus companys masculins es posarien d'acord en una cosa: la interpretació de Marilyn supera les expectatives i és capaç de donar profunditat a un personatge, la típica rossa tonta, que resulta alhora innocent, sincera, genuïna, confiada, maliciosa i libidinosament femenina. "Con faldas y a lo loco" es considera una de les millors comèdies de la història, i a pesar de les dificultats del rodatge, una de les millors interpretacions de l'actriu.

La pel·lícula, estrenada l’any 1959, està ambientada a la ciutat de Chicago entre les dècades dels 20-30 del segle passat en plena llei seca estatunidenca. Dos músics (Tony Curtis i Jack Lemmon) presencien accidentalment un tiroteig d’una banda mafiosa i han de fugir quan són descoberts. Per sortir de la ciutat es vesteixen de dones, pugen a un tren i es fan passar per músics d’una orquesta femenina que va a fer un concert a Florida. Al llarg del trajecte tots dos acabaran enamorant-se de la bella vocalista de la banda “Sugar Kane" (Marilyn Monroe). Quan arriben a Florida, el problema sorgeix quan, casualment, la banda de mafiosos, s'allotja en el mateix hotel.

Recomanat per la Biblioteca Maria Àngels Torrents. Sant Pere de Riudebitlles.

Una visió entranyable del barri de Brooklyn i dels personatges que en aquesta novel·la l'habiten. Començant pel protagonista, en Nathan Glass, un jubilat divorciat que amb un càncer terminal i sense saber quant de temps li queda, decideix tornar al barri de la seva infantesa. Gràcies a la seva passió pels llibres i a una fantàstica llibreria de vell del barri, en Nathan  retrobarà la vella amistat amb seu nebot i quedarà seduït pels habitants del barri. Les tribulacions del nebot, compartides amb les del seu tiet i les del  carismàtic llibreter, retornaran als nostres personatges la il·lusió per compartir el millor de la vida i el somni d'una vida allunyada dels problemes del món modern en un idíl·lic Hotel Existència.

Aquesta novel·la és un cant a l'amistat, a l'amor i a una forma de vida més senzilla Una història de les aventures i desventures d'uns personatges units pel barri en un magnífic i acolorit retrat de Brooklyn.

L'autor, Paul Auster (1947-2024), va escollir Brooklyn com a barri adoptiu per viure. En aquesta novel·la, com en gran part  de la seva obra, s'inspira en la gent d'aquest barri de Nova York i li dedica un gran homenatge.

Més informació:

• Paul Auster a les Biblioteques
• Paul Auster a la Viquipèdia 
• Bloc
• Entrevista a l'autor sobre la novel·la

Recomanat per Bib. Plaça Europa. L'Hospitalet. 

Una novel·la divertida, delirant i a més a més amb un missatge que arriba al cor i al seny. El dur viatge dels immigrants cap als "països bonics" on mai saben què es trobaran: dificultats amb un viatge de tornada al seu pais o una mà per a que el viatge arribi a bon port.
Aquest llibre, que parteix de l'humor, ens obre ells ulls a una realitat quotidiana a la que a vegades no tenim temps per mirar o estar-hi al cas.

I no només trobareu aquest humor i aquest missatge, també hi ha amor, aventures, amistat, viatges,...
És un llibre que obres i no pots deixar de llegir fins al final: la seva història estrambòtica d'un faquir que arriba a París per anar a l'IKEA a comprar un llit de punxes perquè li fan mal els ronyons... no pots imaginar pas què passarà al següent capítol ni com acabarà.

Més informació: 

• Romain Puértolas a les Biblioteques
• Entrevista amb l'autor

Recomanat per  Bib. Mestre Martí Tauler. Rubí

Si ets un Latin lover, t’encantarà aquest divertit passeig per unes pàgines que reivindiquen el valor de l’herència grecoromana que, dos mil anys després, encara perdura i es manté viva en la nostra cultura.

El llatí ens ha deixat un gran patrimoni de cites i frases que, en molts casos, han arribat al nostre temps intactes. La feina de Mino Milani, conegut escriptor de gènere, periodista i dibuixant italià, ha sigut recopilar i fer una selecció d’algunes d’aquestes expressions i la de Sara Not ha sigut acompanyar-les d’unes divertidíssimes i expressives il·lustracions. Junts fan un tàndem perfecte per fer un tastet als més petits de casa d’aquestes expressions procedents del llatí que més utilitzem en la nostra llengua.

Més informació al catàleg:

• Termes i locucions
• Citacions llatines
• Més obres de Mino Milani

Recomanat per Lorena Jiménez. Biblioteca Josep Maria López-Picó. Vallirana

Jaume Gubianas és un dibuixant i il·lustrador català conegut per la seva il·lustració d’auques de temàtica catalana i per haver publicat entre d’altres a la revista Cavall fort i El Pou de la Gallina. A Vine a la festa!, ofereix un catàleg de les festes populars més singulars i arrelades de Catalunya adreçat als infants.

La festa major és la festa més important de cada poble, vila o ciutat i té unes característiques pròpies que la fan singular i diferent. L’autor se centra en l’acte que les va originar i en el fet més tradicional, propi i destacat de cada celebració i localitat.

Amb una especial cura en els detalls de la il·lustració Gubianas ofereix informació breu, tot i que suficient i clara, de cada festa i ens mostra els elements claus i distintius, un munt de personatges i detalls que originen una il·lustració narrativa i documental.

El que fa diferent aquest Vine a la festa!, del gran nombre d’obres que trobem sobre la cultura popular de Catalunya adreçada als infants, és el tractament únic i personal que fa Gubianas de cada festa a través de la il·lustració i l’esforç en explicar les peculiaritats, personalitat i riqueses del patrimoni festiu català.

Recomanat per Alea Ardanuy Bib. Montserrat Roig de Sant Feliu de Llobregat

L’obra que presentem és un manual d’autoaprenentatge de la llengua xinesa adreçat a estudiants castellanoparlants de primer nivell. El contingut de l’obra avança de forma clara i ben estructurada, tot seguint un objectiu: que el lector conegui la llengua xinesa i/o assoleixi l’examen oficial de xinès HSK. Tanmateix, els autors de l’obra van més enllà d’un llibre de gramàtica i ortografia i endinsen a l’estudiant en la descoberta de la cultura i la societat xineses. El llibre inclou material d’acompanyament en suport físic que ajuda a desenvolupar una correcta pronunciació dels textos.  

Recomanat per Sol Teixidó. Bib. Ernest Lluch i Martín de Vilassar de Mar

Jordi Llobregat (València, 1971). És creador i director de València Negra (festival internacional de gènere negre), codirector del festival Torrent Històrica i del cicle de trobades culturals XATS a la Fundació Bancaixa. Escriu la columna cultural «Atasco en la mesita de noche» al diari  Las Provincias i col·labora amb diversos mitjans especialitzats. Forma part del grup literari El Cuaderno Rojo.

El 2015 va publicar la seva primera novel·la, El secret de Vesalio,  traduïda a dinou llengües i venuda a més de quaranta països. llibre ambientat a la Barcelona de 1888 i en la que uneix la millor de les intrigues amb el detallisme d'una acurada recreació històrica.

El 2019 torna amb la seva segona novel·la No hi ha llum sota la neu. Thriller negre amb pinzellades sobrenaturals i elements històrics de la Segona Guerra Mundial, ambientat als Pirineus, on les muntanyes esdevenen a més d’escenari un personatge més.

Ens trobem davant un entramat força complex, amb diferents espais temporals que ens porten a un seguit d’històries aparentment sense cap connexió, tals com la imminent celebració dels Jocs Olímpics d’Hivern, la vida dels treballadors a les colònies tèxtils, o la persecució dels jueus per part dels nazis.

Sembla ben bé un trencaclosques, però a mesura que avancem en la seva lectura, les trames i subtrames van encaixant a la perfecció, sense artificis ni enganys.

En aquesta novel·la,  passat i present conflueixen de forma magistral per mostrar-nos, com Dante en la Divina Comèdia l'enveja, ira, luxúria, supèrbia, gola, avarícia i mandra que algunes persones posseeixen.

El personatge principal de la novel·la, la sotsinspectora Àlex Serra, és l’encarregada de dur a terme la investigació dels assassinats que s’estan produint en aquestes muntanyes, les mateixes en les que, quan era petita, un incident dramàtic va marcar la seva vida per sempre.

Document recomenat per: Biblioteca M. Serra i Moret de Pineda de Mar

Document disponible a l'eBiblio

Des de que el món és món, des de la nostra finita i efímera consciència, escoltem la seva veu plana, sense floritures ni glamur, desgarrada i ronca. Enrique Villarreal, àlies ‘El Drogas’, s’ha reinventat en solitari després de deixar la banda que més va sonar a la nostra joventut. El seu nom li fa un mal servei, ja que tothom qui el coneix sap que ni beu, ni fuma, ni es droga. I si alguna cosa d’aquestes va passar, ara queda molt lluny. El músic navarrès, figura clau del rock, va ser durant 30 anys la veu i el baix de la coneguda banda Barricada. Quan va deixar el grup, però no la música, no aconseguia omplir les sales, fins i tot, alguns concerts van ser cancel·lats. Tanmateix, en pocs anys el veiem brillar als escenaris amb un look entre elegant i macarra, una mixtura entre el Capità Sparrow i Phileas Fogg, amb una banda sòlida, els components de l’anterior Txarrena, el grup pont que va formar entre Barricada i El Drogas, uns cors apoteòsics i un estil rhythm & blues que posa la pell de gallina.

Qui no hagi tingut el plaer de conèixer aquest personatge és crucial veure’l en alguna entrevista. Poques persones queden, pocs músics, amb aquest nivell d’entrega, d’honestedat, d’intel·ligència, de crítica social no exempta d’implicació en la res publica. Un exemple palmari és la col·laboració amb el projecte Motxila 21 de l’Associació Síndrome de Down de Navarra o el seu esforç per la recuperació de la memòria històrica sobre la Guerra Civil.

Qui no hagi sentit les cançons de El Drogas hauria de provar fer un bany total sense por, una escolta integral. Les lletres van directes al problema, ens recorden que no vivim entre cotons, com sovint ens volen fer creure amb els fils musicals de la ràdio.

Aquí us deixem la versió ‘Héroes’ del mític tema de David Bowie. Un cant a l’esperança, un himne a la vida:

I si encara ens ho permet el destí, entre brots i rebrots enmig de la pandèmia del segle i una cultura totalment castigada, el podrem veure a les "Nits del fòrum del Primavera Sound" el 07 d’agost.

"Que resuene el eco del apátrida y del vagabundo, / que se apaguen los tañidos fúnebres que caen a las horas / y el tiempo acaricie el polvo de la memoria… / que acaricie el temblar de los caminantes solitarios, / esos que guardan como secreto / las cicatrices de las dentelladas que les lanzó la vida. / Sin billete ni estación, / sin punto de partida, sin noches y sin días, / sin maleta que se pierda en el arcén, / sin prisa."

Enrique Villarreal El Drogas. Tres puntadas. Desacorde Ed., 2013.

Més informació:

• Barricada a les Biblioteques
• Enrique Villareal a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Teaser del documental ‘El Drogas. Sin reverencias’

Recomanat per Amaya Lomba. Bib. Central. Cerdanyola.

Hi ha discos que ja no són música per nosaltres: són el percutor d'una època, d'uns amics, d'una habitació a la que ja no vivim, d'un amor que hem perdut pel camí. Així passa amb aquest disc. També s'han perdut algun dels seus músics pel camí: Lyle Mays va morir fa uns mesos. I també s'ha mort l'amic amb el que parlaves amb una fascinació mai fingida d'aquesta música. Ja no es pot res, està tot atrapat dins aquestes peces. La vida és curta i l'art és llarg. I el disc fins i tot és llarg: basta una sola cançó. Es diu September Fifteenth, i està dedicada a un altre mort: el pianista Bill Evans. Poc importa ja aquesta cadena de cendres que és la vida. Importa aquesta urna immortal que són els 7 minuts 45 segons que dura la peça. Explicar aquests set minuts em portaria mil hores, quatre mil pàgines, una magdalena de Proust, una retrospectiva vertiginosa que fa que Metheny y Mails ens mantinguin fora de la vida, i també fora de la mort, invulnerables durant set minuts.

Més informació:

• Pat Metheny a les Biblioteques
• As falls Wichita, so falls Wichita Falls a la Viquipèdia
• Pat Metheny a la Viquipèdia

Recomanat per Julián Figueres. Bib. Vapor Vell. Barcelona.

“A las personas buenas, a los que hacen la vida agradable a los demás y nos acompañan con ese gesto amable”. Aquest fragment, extret dels agraïments que figuren al final de la novel·la, al·ludeix a un dels temes que tracta, la bondat. Tant en situacions terribles com en moments quotidians, hi aflora la bondat natural, empàtica o responsable.

Hi apareixen altres temes d’actualitat que preocupen l’autora: la immigració i els refugiats, la guerra, el medi ambient, el feminisme, la vellesa, l’amor i el desamor, la vida i la mort.

Primera novel·la d’Ana Merino (Madrid, 1971), guanyadora del Premio Nadal 2020. Poeta, dramaturga, assagista i columnista, és catedràtica en escriptura creativa en espanyol i estudis culturals a la Universitat d’Iowa. Fa vint-i-quatre anys que viu als Estats Units, on té lloc gran part de la novel·la.

Una petita comunitat rural, diversa i alhora única, de l’Oest Mitjà dels Estats Units, n’és la protagonista. Els personatges recorren un temps i un espai, creixen, s’enfronten a dificultats i maduren. I és que a l’autora li interessa com les persones ens anem adaptant en cada moment de la vida per arribar fins on som ara.

Vint-i-dos capítols més un epìleg estructurats com contes que s’entrellacen. En si mateixos expliquen una història. En conjunt construeixen una novel·la.

El llenguatge acurat, l’estil precís, l’atractiva coberta d’Irene Blanco, les referències al món del còmic i del periodisme i un títol idoni que resum l’emoció de la novel·la són altres punts a destacar.

Enmig de camps sembrats, adés banyats pel sol, adés per la pluja i de tant en tant assolats per tornados temibles, Ana Merino reivindica la bondat.

Més informació:

• Ana Merino a les Biblioteques
• Ana Merino a la Viquipèdia
• Ana Merino a La Contra de La Vanguardia

Recomanat per Mª Àngels Fernández. Bib. Pare Miquel. Esplugues de Llobregat.

Nascuda a Liverpool, després d’exercir diferents professions fins arribar a la literatura. Ha treballat al Newnham College de Cambridge i ara es dedica plenament a escriure. La seva primera novel.la editada a casa nostra, "Tu otro lado" (2007) ja anticipava la seva qualitat literària i ara amb "La bibliotecaria" (2019) ho ha acabat de demostrar. És una novel.la que ret homenatge a l’ofici dels bibliotecaris amb una història plena de tendresa.

Ha estat comparada amb autores de la talla de Marilynne Robinson, Penelope Fitzgerald, Barbara Pym o Anita Brookner i se la considera com una novel.lista emmarcada en la gran tradició anglesa de la serietat moral, uns termes específics per descriure una narrativa que reflecteix la societat anglesa gràcies a una gran sensibilitat i capacitat d’observació de la societat.

Crítica literària i lectors coincideixen a dir que La bibliotecaria és una novel.la deliciosa al voltant de la descoberta de la lectura durant la infància i el poder de la literatura infantil en les nostres vides. També és molt remarcable la situació de la trama a l’Anglaterra dels anys 50 en un poble petit: la Sylvia Blackwell s’hi trasllada per començar la seva feina de bibliotecària . Es tracta d’una petita comunitat i li costa en un primer moment ser acceptada, especialment, arrel d’un affaire sentimental amb un home casat. Però tot i les adversitats i prejudicis contra els quals haurà de lluitar, poc a poc, la seva influència i els seus criteris literaris encisaran els joves lectors.

Es tracta doncs d’un tribut al poder de la literatura i de les primeres lectures com  un regal que ens ofereix la vida i que ens marca per sempre, un autèntic cant d’amor als llibres.

Més informació:

• Salley Vickers a les Biblioteques
• Salley Vickers a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Glòria Sánchez. Bib. Josep Roca i Bros. Abrera.

Es tracta del debut d’una autora molt interessant que aconsegueix emocionar al lector amb aquesta obra que narra, de manera trenada, les vides de dues dones oposades.

És la història de dues germanes ben contràries: l’una viu a Barcelona, és casada, té fills i és funcionària ; l’altra porta una vida nòmada, fa una mica de tot i té una novia africana. A les dues les uneix una història familiar comuna que l’autora retrata amb ironia i frescor i que remunta la història familiar des dels anys anteriors a la Guerra Civil fins arribar a la Declaració d’Independència de Catalunya del 2017 i la posterior repressió del procés catalanista.

Destaca el treball de recuperació de la llengua dels avis mitjançant el rescat de la parla oral i els modismes de la comarca de l’Alt Urgell (d’on és originària l’àvia de les dues germanes) i que ha estat poc tractat en la literatura.

En aquesta novel·la ens retrobem amb l’enorme talent narratiu de l’autor de  Ens veurem allà dalt. De fet, Pierre Lemaitre recupera aquí una part dels personatges de la novel·la guanyadora del Premi Goncourt, que va esdevenir un fenomen internacional i que ha estat adaptada al cinema, per continuar el seu relat inoblidable sobre la història europea.

Febrer de 1927. Tot París assisteix al funeral de Marcel Péricourt. La seva filla Madeleine ha de prendre possessió de l’imperi financer del qual és hereva, però el destí li reserva altres plans. El petit Paul, el seu fill, amb un gest inesperat i tràgic, situarà Madeleine en el camí de la ruïna i l’enfonsament. En una Europa falsament confiada, on es veuen sorgir els colors de l’incendi que la recorrerà durant els anys 30, Madeleine respondrà amb coratge i venjativament davant dels motius i els homes responsables de la seva caiguda.

Quan Mateu, un pintor en hores baixes, rep l'encàrrec d'il·lustrar els textos d'un escriptor anomenat Crisòstom, accepta sense pensar-s'ho dues vegades. Però qui és, realment, Crisòstom? Per què no ha transcendit, la seva obra? A poc a poc, Mateu descobrirà un personatge humil però fascinant, un geni desconegut, i se submergirà en un món insòlit, ple de miralls i poblat per individus solitaris i esquius. Imaginativa, enginyosa i enlluernadora, Ignot és una novel·la que gira al voltant de la necessitat de crear, de les expectatives i de la frustració. Manuel Baixauli, un dels autors més singulars de les nostres lletres, ens ofereix una veu literària única i una demostració de capacitat narrativa de primer ordre.

Reis del món és una novel·la d'abast europeu que parteix de dos personatges reals i antagònics, dos gegants del segle XX. L'un és Joan Mascaró, el principal traductor i divulgador del pensament místic hindú a la cultura occidental. L'altre és Joan March, contrabandista i financer, un dels homes més rics i poderosos del seu temps, capaç de fer caure governs o de posar condicions a Franco o a Churchill. Tots dos havien nascut a Santa Margalida, un poble del Pla de Mallorca, i van mantenir durant molts d'anys una relació cordial, però també complexa i contradictòria. A través d'aquestes dues figures, Alzamora teixeix un relat que passa per Espanya, Suïssa, el Regne Unit, Alemanya, Algèria, el Marroc o Sri Lanka, i que registra els tremolors del segle més convuls de la història de la Humanitat.

El Museu Nacional d'Art de Catalunya ha anunciat una exposició al voltant de la figura d'Osamu Tezuka, l'anomenat «Déu del manga».

Una de les obres més conegudes de Tezuka és La princesa caballero, també coneguda com a Chopy y la princesa per tots aquells que van veure la sèrie d'animació a televisió. Publicat al Japó entre els anys 50 i 60, La princesa caballero és un «manga Shojo» (és a dir, un còmic, pensat originalment per noies joves) que narra les aventures d'una princesa amb cor d'home i dona, que s'ha de fer passar per cavaller per poder regnar.

En aquesta obra Tezuka barreja l'aventura (hi trobarem bruixes, dimonis, pirates i aspirants al tron) amb els interessos romàntics de diversos personatges envers la princesa Zafiro i el príncep Franz, els dos protagonistes, que acabaran enamorant-se si la resta d'estrambòtics éssers de la història els ho permeten.

Amb molt d'humor, Tezuka es va avançar al seu temps: va proposar temes com la identitat de gènere i els rols de l'home i la dona. És cert que algunes de les situacions han quedat una mica antiquades, però és divertit veure que fa cinquanta anys ja hi havia persones que es plantejaven temes que avui són tan vigents.

Podeu consultar la informació sobre l'exposició d'Osamu Tezuka a la pàgina del Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Daniel Rio Romo, Biblioteca Central d’Igualada.

Una nova guia de la col·lecció Indrets i paisatges, amb 20 rutes per gaudir aquests dies dels gorgs d’aigua que hi ha repartits arreu del territori català.

Principalment s’han seleccionat rutes aptes per a infants, segons la durada i el desnivell, a partir de tres anys fins a nens acostumats a caminar. També s’ha tingut en compte que s’hi pugui arribar sense dificultats i que es pugui aparcar al punt d’inici de la ruta.

En tots els gorgs seleccionats, el bany està permès, sigui per accés lliure o regulat. No s’ha inclòs cap gorg on estigui prohibit capbussar-se. Així que si voleu regalar-vos aquestes excursions, aptes per a tothom, ja ho sabeu!

Més informació:

• Cerca al catàleg Aladí Excursionisme a Catalunya
• Cerca al catàleg Aladí Senderisme a Catalunya

Recomanat per Cecília Reif Prat de la Biblioteca de l'Ateneu d'Esparreguera

Si aquest estiu - o el proper - teniu pensat fer un viatge amb la família, aquest llibre és un bon aliat a l’hora de donar consells de com planificar els desplaçaments i estades, i us ajudarà en veure les diferents particularitats de cada regió.

En un primer apartat del llibre tant s’hi troben recomanacions com planificar el viatge tots plegats, fet que ajudarà que els infants s’il·lusionin per l’aventura que està a punt de començar, com consells més pràctics a l’hora d’utilitzar els diferents transports, fer les maletes, o les revisions mèdiques que s’haurien de passar, per exemple.

Tot seguit descriu diferents tipus de viatge: senderisme, acampades, observació de la fauna o, també, explorar un  desert. De cada modalitat proposa un seguit de destinacions per temes.

I acaba amb la descripció de diferents països i què es pot visitar, quina classe de menjar s’hi pot trobar i també quin tipus de desplaçament és el més adequat. D’Espanya, i concretament de Catalunya, proposa per a petits i grans la visita de Barcelona: Sagrada Família i el Parc Güell, passejar per les Rambles i el Port Vell. Arribar-se a Figueres per visitar el Museu Dalí i banyar-se a les platges de la Costa Brava...

Si més no, aquest és un bon consell per aquest any per tal de fer turisme de proximitat, i de cara l’any que ve, es pot seguir les propostes més exòtiques del llibre: Oman, Namíbia, Kènia, Nepal o Canadà...

Recomanat per Imma Bover. Bib. Municipal 1 d'octubre de Moià. 

Aquest llibre és una guia d’identificació i reconeixement de plantes de muntanya: arbres, arbustos, herbes amb i sense flor. Conté 300 fitxes d’espècies vegetals que inclouen la denominació científica i vulgar, fotografies i dibuixos, mapes de distribució de Catalunya, dades bàsiques (època de floració, alçada en què es troba...) i un text breu i concís que descriu l’espècie i el seu hàbitat, les espècies semblants i observacions, com per exemple els usos medicinals i tradicionals. És una eina molt útil i còmoda per a aquelles persones que amb unes mínimes nocions del món vegetal vulguin trobar el nom i les característiques de les plantes que més abunden a Catalunya.

Com diu l’autor, “no hi són totes, però sí moltes de les més significatives, suficient per a un ciutadà normal que té interès a observar-les i descobrir”.

Josep M. Panareda, llicenciat en geografia i història, es dedica prioritàriament a l’assessorament de recerca i a activitats divulgatives centrades en terme geogràfics mitjançant la redacció de llibres, articles, conferències i guiatge pel territori. És aquesta intenció divulgativa el que fa que moltes de les seves guies siguin accessibles i fàcils d’entendre.

Recomanat per la Biblioteca de Sant Celoni l'Escorxador

Al 2016 apareixia la traducció al castellà d’aquest magnífic llibre ple de propostes sensorials per jugar amb els petits de la casa. Es tracta del primer llibre publicat per Asia Citro el 2014 amb el títol 150+ Screen-Free Activities for Kids. Asia Citro té un màster en Educació Científica i ha treballat com a professora d’institut ensenyant Ciències naturals. Quan va néixer la seva primera filla, va decidir quedar-se a casa i el febrer de 2013 va començar a escriure el seu blog "Fun at Home with kids", on comença a desenvolupar moltes de les idees i propostes que trobarem en aquest llibre.

"150 actividades para jugar sin pantalles" és un recull d’idees i activitats pensades per fer amb els més petits, perquè puguin olorar, tocar, i fins i tot llepar. Amb materials molt fàcils de trobar i la majoria d’ells segurs per a totes les edats. Davant de cada activitat hi ha les recomanacions d’edat i també d’al·lèrgens. Les propostes que trobem estan agrupades en les següents categories: slimes, plastilines, pintures, miniatures, activitats sensorials i joguines per fer a casa.
Un llibre per gaudir en família, que com indica el títol, convida a desconnectar dels dispositius electrònics i connectar amb els més petits a través dels cinc sentits. 

Més informació:

• Asia Citro a les Biblioteques
• Pàgina web oficial
• Pàgina web

Recomanat per Miriam Vaca. Bib. Pallejà.

Una jove (Esther Garrel) torna a casa després d’una ruptura sentimental per descobrir que el seu pare (Éric Caravaca), un professor universitari, té una relació amb una jove de la mateixa edat (Louise Chevillotte). Les dues noies establiran una relació de complicitat i viuran diferents processos i estadis en les seves respectives relacions amoroses. Filmada en un exquisit blanc i negre, la pel·lícula presenta la exploració poètica del director francès Philippe Garrel, amb la col·laboració de Jean-Claude Carrière pel guió, per l’univers de les relacions personals, l’amor, la fidelitat i el desig.

Amante por un día (L'amant d'un jour, 2017) és la tercera de part de l’anomenada “Trilogia de la gelosia”, formada per Los celos (La Jalousie, 2013) i La sombra de las mujeres (L'ombre des femmes, 2015). Aquesta pel·lícula manté les constants comuns de la trilogia, això és la temàtica al voltant de les relacions personals, filmada en vint-i-un dies, en la que cada escena està rodada en una única presa, i amb una durada de menys de 80 minuts.

 Què n’ha dit la crítica?

"Todo el universo de Garrel, cineasta del que se pueden discutir cosas, pero que es único en el cine contemporáneo, está presente en esta película preciosa. (...) es en el fondo muy lúcida y, sobre todo, esperançada.” Javier Ocaña (El País)

 Més informació:

• Pel·lícules de Philippe Garrel a les Biblioteques
• Philippe Garrel a IMDB

Recomanat per Glòria Massana. Biblioteca El Molí de Molins de Rei.  

A Nova York, concretament a Manhattan, hi trobem el bloc de pisos del Gus. Un bloc de pisos que no destacaria, doncs no és ni més alt, ni més especial que la resta, sinó fos per la meravellosa comunitat de veïns que hi viu, sorprenents tots ells per la seva autenticitat. La cabra és humor, és misteri, hi ha una història d'amor i una de trista, una història de superació i una de supervivència. Seguint el relat visitaràs algunes de les sales dels més prestigiosos museus i jugaràs als escacs al Central Park. I la cabra? Et preguntaràs, no siguis impacient... tot va començar quan a la mare de la Kid li van oferir estrenar la seva obra de teatre a Nova York.

I en tindrem pel·lícula, els drets cinematogràfics ja han estat adquirits.

Adequat d'11 a 12 anys.

Recomanat per Elisabet Marco de la Bib. Els Safareigs de Sabadell.

Matthew L.Tompkins, psicòleg experimental i mag, firma aquest llibre excepcional sobre les arts practicades per il·lusionistes, mèdiums i mags des de l’inici del S. XVIII fins als nostres dies. Estructurat en cinc actes, com si d’un muntatge escènic fos, el monogràfic exposa les diverses tècniques de l’il·lusionisme, des de l’espiritisme, la màgia, les pràctiques paranormals o parapsicològiques fins a l’il·lusionisme òptic a través d’unes magnífiques fotografies que no només ajuden a comprendre cada una de les pràctiques, sinó que formen també un perfecte estudi sociològic sobre la recerca del poder mental i l’enfrontament de la racionalitat vers allò que contradiu la raó humana al llarg de la nostra història.

Memorable és l'episodi que es narra entre dos personatges cèlebres, l’escriptor Sir Arthur Conan Doyle, pare de Sherlock Holmes, i Harry Houdini, pare de la màgia moderna, al voltant de l'acceptació o rebuig de l’espiritisme. El primer, defensor de la pràctica dels mèdiums, mentre que el mag nord-americà contrari a les activitats d’aquest col·lectiu, va arribar a contractar un grup d’investigadors per reunir proves contra ells,  els quals els considerava xerrameques i farsants.

D’altra banda, a part de l’esfera més teòrica de cada una de les arts a “El espectáculo de la ilusión” apareixen múltiples referències escèniques, ja que moltes d’aquestes pràctiques esdevenen grans muntatges sobre els escenaris, com el cartellisme dels espectacles del gran Houdini o Harry Kellar, teatres, alguns dels quals, malauradament, han desaparegut. És el cas del Teatre Egipci situat a la zona del Piccadilly de Londres que va estar en funcionament més de trenta anys i va ser epicentre de la màgia a la capital anglesa o la referència d'alguns dels espectacles amb més èxit durant l’època daurada d'aquest art, com el muntatge de “La Cabina de les curiositats” creada pels Germans Davenport.

En resum, una magnífica obra publicada l’any 2019 amb un gran rigor acadèmic que ajuda no només a comprendre millor l'il·lusionisme, sinó també a omplir un buit temàtic necessari, sota una nova mirada centrada en el progrés científic i cultural que sovint oblidem darrere les pràctiques de la prestidigitació.

Como mago, aprendí claramente dos cosas:

a) Cómo se puede engañar a la gente;

b) Cómo la gente se engaña a sí misma. (...)

La segunda es mucho más importante.

[James Randi, 2007]

Més informació:

• L'il·lusionisme al Catàleg de les Biblioteques
• La màgia al Catàleg de les Biblioteques.
• Fons especialitzat de màgia a la Biblioteca Can Casacuberta de Badalona.

Recomanat per Marta Aliberch Sànchez. Bib. Esteve Paluzie. Barberà del Vallès.

Lluïsa Cunillé és, sens dubte, una de les dramaturgues catalanes contemporànies més exitoses i amb una trajectòria més consolidada. L'any 2007 va ser guardonada amb el Premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya i el 2010 va rebre el Premi Nacional de Literatura Dramàtica del Ministeri d'Educació i Cultura.

L’obra Deu peces aplega part de la producció de l’autora des dels 1995 al 2006. Podrem gaudir d’algunes de les seves peces més primerenques com Cel (1995), Atlàntida (1998) o La cita (1998). Textos singulars que van ser publicats per primera vegada en aquest volum com L’Estany on els ànecs eren més bells que els cignes o Occisió (2001); i obres que van gaudir de muntatges llargament recordats com Et diré sempre la veritat (2002) monòleg que va interpretar carismàticament Lluís Homar o Il·lusionistes (2003) estrenada el 2004 al Teatre Lliure de Montjuïc i posada en escena per la Companyia Hongaresa de Teatre.

El recull també inclou les peces més cabdals de Cunillé de la dècada dels 2000 com Barcelona, mapa d'ombres (2003) amb la que va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona de teatre o Après moi, le déluge (2007), una obra que va guanyar el Premi Lletra d'Or al millor llibre en llengua catalana i que ha estat traduïda a diversos idiomes.

Xavier Albertí escriu el pròleg del llibre com no podria ser d'altre manera. Aquesta parella creativa ha col·laborat en més de vint espectacles, i ho tornaran a fer la temporada 2020/2021 al Teatre Nacional de Catalunya amb el muntatge L'Emperadriu del Paral·lel que s'estranarà a la Sala Gran el 6 de maig del 2020. 

El Teatre Nacional de Catalunya va publicar l'any 2017 Lluïsa Cunillé: teatre reunit 2007/2017  que es podria considerar la continuació del llibre Deu peces. Aquest volum aplega quinze peces que són una mostra molt representativa del que ha estat l'escriptura de la dramaturga entre l'any 2007 i 2017.

Ella: I per què no te’n vas?

Metge: Sempre vaig pensar que te n’aniries tu abans i que m’ho explicaries.

Ella: Jo?

Metge: Per què em portaves a l’estació de França, si no? Només per veure marxar els altres? O potser jugaves a ser una nova Anna Karènina?

Ella: Mai he estat tan boja d’amor per ningú.

Metge: Potser aquest és el problema, que mai no hem estat bojos d’amor o d’odi per algú.

Ella: A tu sempre et va agradar més Dostoievski que Tolstoi.

Metge: T’equivoques, el meu heroi des de sempre ha estat el comte Vronski.

Ella: Fa segles que no llegeixo Tolstoi, I tu?

(Barcelona, Mapa d’ombres, 2003)

Més informació:

• Lluïsa Cunillé a les biblioteques

Recomanat pel Prestatge virtual d'Arts escèniques

Anne Jacobs és una escriptora alemanya, que va aconseguir el reconeixement públic gràcies a la seva cèlebre obra La Vila de les Teles.

Fins ara, ha publicat unes vint novel·les, de les quals està molt orgullosa. Ha expressat que és una feina meravellosa que li dóna molta llibertat, però a la mateixa vegada s’exigeix una gran autodisciplina. És per això que dedica de sis a vuit hores al dia a l'escriptura, fins i tot els caps de setmana, i dies festius

La Mansión: Tiempos gloriosos és una novel·la històrica ambientada a Alemanya a partir de la Segona Guerra Mundial fins a la dècada dels anys noranta.

La història comença mostrant la vida de Franziska Von Drantz en la gran mansió familiar, la qual que es veu obligada a abandonar a conseqüència de la Segona Guerra Mundial.

Franziska ho perd tot, la família, la casa, i el seu gran amor de joventut.

Anys més tard torna a la mansió i inicia una lluita per tot el que se li va arrabassar en el passat, i que ara vol recuperar, inclòs el gran amor de la seva vida, ja que mai ha pogut oblidar els temps feliços que va viure abans de començar la guerra.

Aquesta novel·la fa un recorregut per diferents anys de la història de Alemanya, tot això relatat des d'un punt de vista diferent a l'habitual, i que fa que no resulti ni avorrit ni pesat pel moviment que hi ha entre èpoques i personatges, i que imprimeix un gran dinamisme a tota la novel·la.

Recomanat per la Biblioteca M. Serra i Moret

Aquesta guia inclou els següents països: Albània, Bielorússia, Bòsnia-Hercegovina, Bulgària, Croàcia, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Kosovo, Letònia, Lituània, Macedònia del Nord, Moldàvia, Montenegro, Polònia, República Txeca, Romania, Rússia, Sèrbia i Ucraïna.

Una amalgama de països, molts d’ells de recent creació i d’altres que havien estat durant molt de temps sota l’òrbita de l’antiga Unió Soviètica. Trobarem des d’imponents muntanyes a platges daurades. L’est d’Europa aplega un mosaic de cultures antigues i contemporànies i molt interessant perquè encara es conserven autèntiques i genuïnes. Voltarem per ciutats inclinades a occident  i altament turístiques com Budapest, Praga o Cracòvia. Però també podrem fer un primer contacte amb els antics països de l’Est voltant per Moldàvia, Bielorússia o la mateixa Rússia. 

Recomanat per la Xarxa de Biblioteques.

Una guia curta per fer una petita escapada a Cadis i Gibraltar. Està dividida en quatre apartats. Al primer destaca els llocs indispensables i tradicions que no es poden deixar de visitar o fer com el museu de Cadis, les platges, ...En el segon apartat es descriuen les tres ciutats principals: Cadis, Jerez i Gibraltar. En el tercer fa un breu recorregut per tota la província amb els llocs emblemàtics com la ruta dels pobles blancs, la serra de Guadarrama,...I per acabar una selecció de restaurants, hotels i dates d’interès per moure’s.

L’alzinar és probablement el bosc més estès del Montnegre i el Corredor. D’aquí el nom d’aquesta revista, ja que un aulet és un bosc d’alzines.

Està editada per l’Associació de propietaris del Montnegre i el Corredor i té una periodicitat anual.

El primer número va sortir el juny del 2001 amb l’objectiu de difondre el coneixement i els valors culturals i socials dels territoris del Montnegre-Corredor.

La revista vol desvetllar interès i inquietud per repensar el futur d’aquest paisatge tan humanitzat. Per això, a través dels articles que s’hi publiquen, fa d’altaveu de totes les necessitats i qüestions  i així sensibilitzar els lectors i lectores perquè es mirin el Montnegre-Corredor amb uns ulls nous.

Els escrits i articles tracten diferents temes: de la vegetació i el paisatge, de la fauna autòctona, dels aprofitaments forestals i activitats agrícoles i ramaderes, de meteorologia, de caça. També proposa itineraris de senderisme, hi ha entrevistes a persones relacionades amb la muntanya i notícies, històries i llegendes locals.

És una revista feta amb molt d’esforç adreçada a coneixedors del terreny, però que també pot interessar a totes aquelles persones que vulguin descobrir el Montnegre i el Corredor.

Més informació: https://montnegrecorredor.org/revista-laulet/

Recomanació feta per la Biblioteca de Sant Celoni l'Escorxador

La Masia fou l'embrió del que significa avui dia el planter del Barça. Fou concebuda com una residència-escola per a futurs jugadors del primer equip, i gràcies als valors que ha transmès amb els anys, així com també el seu model educatiu, ha esdevingut un referent en el futbol base internacional.

En aquest llibre, cracks com Messi, Xavi, Iniesta, Piqué, Sergi Roberto i Busquets, entre molts d'altres, expliquen la seva experiència a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, un munt de curiositats que no us podeu perdre!

Recomanat per Marc Vilallonga Grau. Bib. Terrassa Districte 5.

El Meu primer hortet és una guia on hi trobareu un munt de trucs i consells, explicats de manera visual i didàctica, per a crear el vostre primer hort. Ens va donant resposta a diferents preguntes que se’ns poden plantejar: on l’instal·lem? quines eines necessitem?, quan hem de sembrar?, com es prepara la terra?, què hi podem plantar?...

A més a més aprendrem a triar els fruits i les verdures fàcils de cultivar i com associar les plantes per atreure les bestioles beneficioses per al jardí i allunyar els paràsits.

Recomanable per a tothom però sobretot per als més joves de la casa.

Recomanat per Núria Paule. Biblioteca del Casino de Manresa

Nicole Brossard (1943, Mont-real, Quebec) ha conreat tots els gèneres coherent amb el desig de produir coses noves (l’inèdit); una tendència a jugar amb els mots i a explorar els seus múltiples significats (polisèmia) ; i una valoració de les dones i del desig que experimenten o susciten. 

Poeta, novel·lista, assagista, intel·lectual i feminista radical. Des dels anys 60 és una reconeguda i destacada activista pels drets lingüístics i de les dones. En ella la militància feminista i l’escriptura formen un tot. 

En català podem llegir a més d’aquest Instal·lacions (Cafè Central, 2005), el també poemari Museu de l’os i de l’aigua (El Gall editor, 2013) i, l’assaig sobre traducció I de sobte sóc aquí a punt de refer el món (Adia, 2017). Traduïdes totes elles per Antoni Clapés.  

 Instal·lacions va ser publicat originàriament l’any 1989. En la seva edició catalana (2005) l’autora  anota “Volia que cada poema fos concebut com una instal·lació d’art visual, és a dir, que es pogués circular entorn del poema i aferrar-lo des d’angles diferents.” 

I sí, cada poema és una instal·lació del sentit, físic i lingüístic. El títol és un mot-far, un esquer, t’atrapa al joc dels mots i tot és un circular del plaer de l’estimada (amoure-amora) cap a la llengua per tornar de la llengua cap a l’estimada. Cos, mot, paisatge i “recto verso la paraula ho llepa tot”. 

L’editorial Cafè Central va ser fundada l’any 1989 pels poetes Antoni Clapés i Victor Sunyol. Trenta anys de poesia oberta a “tothora i a tothom” amb gairebé 350 títols publicats. La col·lecció Jardins de Samarcanda, neix l’any 1992 en associació amb Eumo, de la Universitat de Vic. Publiquen quatre títols l’any, dos a la primavera i dos a la tardor alternant poetes catalans i traduccions en les que sempre inclouen el text original, marca indestriable de la casa.  Una editorial far de la poesia.

 Tast del poemari Instal·lacions

 Comença amb...

 PASSATGE
tanmateix si es desplaça
el sentit de la vida
l'univers en pensaments
la llei ordinària i els treballs legítims
tanmateix "jo vivia allà" torna a llençar
el somni, i en l'extrem immediat
del sol i de les coses enutjoses
en l'extrem immediat del llindar
viurem mòbils

LLENGUA 
perquè és amb la boca 
la paraula com cavallets de fira 
entorn el ventre 
un flux de tendresa i de por 
que dona al verb ésser la seva desmesura 
recto verso la paraula ho llepa tot 

ECO 
en tu el sofriment és literari 
perquè la vida sovint s’assembla 
a alguna cosa que s’ha llegit, el turment 
la vida viatja sense permís 
en els llibres o el cos 
callar simplifica el sofriment 
parlar no s’aplica pas de la mateixa manera 
a les dones 

PAMFLET
la bellesa és una passió òptima
relatar de prop
el preu de les cerimònies
parlar de literatura és necessari
per si mateix triar entre tantes possibilitats
flexió de la veu inclosos múltiples reflexos
els sentits alerta en carn viva i aposta
m’implica sempre i moltes vegades
en un mateix poema
no tinc por de ser
en dona canviada tríbade

LESBIANA
Look Me in the Eyes*
la vora elèctrica de la imatge
llindar de consciència
si la pell se’m pobla
és perquè sé

*Mira’m als ulls. Barbara MacDonald i Cynthia Rich

Recomanació feta per Agnès Peiró. Biblioteca Central de Terrassa

La Jane es una noia anglesa que des de petita ha passat moltes hores entrenant-se nedant. Un estiu, mentre és de vacances a Çesme, Turquia, descobreix que l’esport que tant l’apassiona pot tenir una altra utilitat: ajudar tres refugiats iraquians, la Fàtima, el Saïd i l’Aïxa, a arribar nedant a l’illa grega de Quios, en territori europeu. Un a novel·la que té el punt de partida  en la crisi migratòria . Premi Carlemany 2019

Recomanat per Mª Antònia Bisbal. Bib. Central. Igualada. 

Setembre de 2015.L’Ahmed ha perdut quasi tots els membres de la seva família en la guerra de Síria. Amb el seu pare fugen en barca a través del mar Egeu, però només ell aconsegueix arribar a terra, rescatat per la guàrdia costera de Grècia. L’Ahmed acaba en un camp de refugiats de Brussel·les, d’on escapa per por de ser deportat. Sense saber on anar, decideix amagar-se en una gran casa on viu en Max, un nen dels estats Units de 13 anys que ha anat a viure durant un any a Brusel·les i que estudia en una escola francesa. Quan en Max descobreix l’Ahmed decideix mantenir-ho en secret. Basada en una història real.

Recomanat per Mª Antònia Bisbal. Bib. Central. Igualada. 

Aquesta obra, considerada una de les millors novel·les espanyoles del  segle XX va ser publicada a l’any 1908 i forma part de la trilogia “Tierras vascas” juntament amb “La casa de Aitzgorri” i “El mayorazgo de Labraz”. Explica les aventures de Martín Zalacaín, un noi basc del poble fictici d’Urbid durant la tercera Guerra Carlina que va tenir lloc a Espanya entre 1872 i 1876. Està escrita amb una clara influència de la novel·la picaresca espanyola per excel·lència i també es un bon exemple del realisme literari on es mostren els problemes polítics, humans i socials de l’Espanya de l’època.

Es van fer dues adaptacions cinematogràfiques de “Zalacaín el aventurero”. La primera es va estrenar al 1928 quan l’autor encara era viu i la segona va ser dirigida per Juan de Orduña al 1955.

Més informació:

• Pío Baroja a les biblioteques
• Pío Baroja a la Viquipèdia

Recomanat per Glòria Sánchez. Bib. Josep Roca i Bros. Abrera.

Si ets amant dels llibres i de la literatura no et pots perdre aquesta deliciosa i commovedora novel·la epistolar que s’ha convertit en un clàssic. Es va publicar al 2008 i de seguida es va traduir a més de 20 idiomes i es van vendre més de cinc milions d’exemplars a tot el món.

Està ambientada a la fosca ciutat de Londres devastada per les bombes després de la Segona Guerra Mundial. La protagonista és una jove escriptora que es diu Juliet Ashton. Està buscant inspiració per escriure una novel·la quan rep la carta d’un desconegut que es diu Dawsey Adams. L’home viu a Guernsey, una petita illa del Canal de la Mànega i casualment està llegint un llibre de Charles Lamb que porta escrit el nom i l’adreça de la Juliet.

A partir d’aquí comença una relació epistolar que estimula la curiositat de l’escriptora i fa reviure la seva inspiració literària. Ho vol saber tot sobre Guernsey, sobre la invasió dels Nazis durant la guerra, i sobre tot vol conèixer els entranyables personatges que conformen aquest estrany club de lectura que es fa dir com el títol del llibre.

Es tracta d’una novel·la que es pot classificar dins del gènere “feel good” perquè la seva lectura transmet amabilitat, tendresa, i esperança malgrat la devastació de la guerra. És un homenatge a la literatura i als autors que han marcat la vida de la pròpia escriptora: les germanes Brönte, Jane Austen, Séneca, Shakerpeare i Catulo, entre molts d’altres. És també una defensa aferrissada de la lectura com a forma de creixement personal però també com a eina de desconnexió en temps de barbàrie i penúries.

Els membres de la societat literària són persones comunes, amb vides senzilles però tenen una cita setmanal amb la literatura i allà es converteixen en éssers apassionats que defensen els llibres i que justament per això se senten més feliços i més lliures.

Parla del poder de la paraula i del valor de la literatura com a refugi i consol en temps difícils.

La novel·la fa reflexionar sobre la importància de la lectura per unir a persones de diferents gustos, cultures i ideologies i ens fa valorar les coses petites que tenim a l’abast perquè, en definitiva, són les que fan gran la nostra vida.

Mary Ann Shaffer (1934-2008) va néixer a Martinsburg (Virgínia Occidental, Estats Units). Va treballar com a editora, bibliotecària y llibretera. El seu interès per Guernsey va sorgir després de visitar Londres al 1976. Allà va decidir volar fins a l’illa de Guernsey, on es va quedar atrapada per una boira molt espessa que va impedir que els avions s’enlairessin i que els vaixells poguessin salpar. Mentre esperava poder marxar d’allà va trobar un exemplar de “Jersey Under the Jack- Book”, i així va néixer la seva fascinació per les illes del Canal.

La novel·la de Shaffer va ser la primera i la darrera que va escriure i es va editar poc després de la seva mort. La seva neboda Annie Barrows, que la va ajudar a acabar el llibre, és autora de la sèrie juvenil “Ivy and Bean” i de “The Magic Half”.

Més informació:

• Mary Ann Shaffer a les Biblioteques
• Mary Ann Shaffer a la Viquipèdia

Recomanat per Susi Rodríguez. Bib. Districte 3. Terrassa.

A la Txecoslovàquia dels anys 50 si la policia t’interroga és possible que mai més en sabem res de tu... El terror estalinista va donar lloc a desaparicions, assassinats i venjances.

Tremendament original, amb una narrativa laberíntica i grans dosis d'humor (negre principalment), aquesta és una novel·la policíaca en un context històric que determina totalment la seva acció.

Hi ha novel·les que es llegeixen com si naveguéssim per aigües plàcides, en una barca a motor conduïda per l'autor i, d’altres, com “La promesa de Kamil Modrácek” de l’escriptor txec Jirí Kratochvil, que hom diria que baixem en piragua per un riu tumultuós: cal col·laborar, remar una mica... De vegades assalten desitjos d'abandonar, però seguim, perquè malgrat l'esforç que requereix la lectura, estem embarcats (mai més ben dit) en una aventura absorbent i fascinant.

Magnífica, altament recomanable.

Avís als navegants: no llegiu el breu resum que inclou la contraportada fins a finalitzar la lectura de la novel·la, ja que revela informació d’un dels aspectes essencials de la trama...

Més informació:

• Jirí Kratochvil a les Biblioteques
• Jirí Kratochvil a la Wikipedia

Recomanat per Eva Torné. Bib. Pompeu Fabra. Mataró

L’autora, Margarida Codina, filòloga de formació, es va dedicar a fer classes a Secundària, BUP, COU i ESO;  però una malaltia crónica la va obligar a jubilar-se de la docència. Això va fer posible que  es dediquès a la seva gran passió: la escriptura

També desenvolupa, en l’actualitat a Barcelona, activitats relacionades amb la docència, i fa  tallers d'escriptura i de literatura, dins del seu projecte ‘Ciutat de lletres'

La seva primera novel·la: “Començar encara” tracta una temática d’actualitat desde fa uns anys: l’assetjament immobiliari”

La segona novel:la “Dones de ferro” es desenvolupa en un context molt diferent al de la primera novel·la. En aquest cas les relacions de poder en les families, amb les figures dels hereus, pubilles, herències…. juguen un important i decisiu rol.

L’acció es desenvolupa a  la Vall d'Àssua. Ambientada al segle XIX, la novel·la comença amb la mort de l’hereu més ric de la vall, Tomàs;  amb la seva mort s'obren noves perspectives per altres membres de la familia, en concret per Isabel, la germana bessona de Tomàs, jove amb una voluntat de ferro i amb desig d’engrandir el poder i la riqueza de la familia.

La vídua de Tomàs, Amèlia,  noia de carácter feble i sense capacitat de decisió, es veurà enfrontada a Isabel per l’herència i la diferent visió de la situación.

Tot es complica amb els interessos d’altres personatges del mateix poble i inclús de Barcelona, tot barrejat amb diferents històries d’amor.

Més informació:

• Margarida Codina a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Recomanat per la Biblioteca M. Serra i Moret

Deia Margaret Atwood que Ursula K. Le Guin et preguntava sempre en quin món vols viure. Creava futurs possibles per repensar el món en que vivim. Literatura com a eina de pensament. La rueda celeste, escrita  l’any 1971, reptarà la teva ment amb la pregunta  I si un home tingués somnis que es convertissin en realitat?

En un món futur de precarietat de la humanitat un home té somnis que canvien la realitat. George Orr, home jove té por de somiar, abusa de medicaments per inhibir la son i haurà de sotmetre’s a tractament  amb un psiquiatra. El món on viu és un món amb superpoblació, contaminació, canvi climàtic, violència, epidèmies, guerres, fam, explotació de recursos en pro del progrés... Aquest món de ciència-ficció no et resulta familiar? Quasi cinc dècades després de ser escrita les potents lectures d’aquesta obra són ben actuals: la filosòfica, la política, la fantàstica, la poètica...

“Llevada por la corriente, sacudida por el oleaje, zarandeada por el océano poderoso, la medusa se desplaza sin rumbo en el abismo. El brillo de la luz la atraviera, la oscuridad la penetra. Llevada, sacudida, zarandeada desde todas partes a todas partes, puesto que mar adentro no hay más brújula que lo cercano y lo lejano, lo alto y lo bajo, la medusa permanece suspendida, balanceándose. Los latidos se perciben levemente en su interior, rápidos, igual que otros imponentes latidos diurnos golpean el mar, que obedece a su vez al dictamen lunar. Suspendida, oscilante, cadenciosa, el ser más insubstancial y vulnerable sólo tiene por defensa la violència y la fuerza del océano entero, a quien ha confiado su ser, sus idas y venidas, y su voluntad.“  Així comença La rueda celeste, amb aquesta estranyesa que et situarà dins l’univers mental d’Orr fins al darrer mot.

L’any 1980 el llibre va ser adaptat al cinema. Us deixo amb una entrevista que Bill Moyers va fer-li aleshores i amb l’inici d’aquesta esplèndida adaptació.

Més informació:

• Ursula K., Le Guin a les biblioteques
• Entrevista
• Lathe of Heaven 1/12

Recomanat per Agnès Peiró. Bib. Central. Terrassa.

L'expedició de Juan de Olid a terres de l'Àfrica subsahariana té per objectiu aconseguir una banya del mític unicorn. La descendència de la casa reial depèn de l'èxit d'aquesta missió. No serà fàcil aconseguir-lo. Els perills que amenaçen l'expedició no només es troben entre els infidels. 

Magnífica adaptació gràfica de la novel·la de Juan Eslava Galán i reedició del còmic original publicat per Glénat. Compta amb uns diàlegs¡a l'estil de la castellà medieval i unes il·lustracions que recreen tant la cort castellana com les exòtiques terres africanes. El tàndem Ana Miralles i Emilio Ruiz ens endinsa en l'època medieval d'una manera exquisita.

“Una magnífica oportunidad de redescubrir una serie que aúna a la perfección el cómic histórico y el de aventuras”.

Sylvestre, Sceneario

La pregunta del milió és: Què fa la xapa del Comediant de Watchmen en el cau de Batman?

Un dilema que no podrà resoldre'l tot sol. Aquest cop Batman demana ajuda a Flash, el millor policia forense del planeta. Però la recerca sovint els porta encara a fer-se més preguntes. 

"La Chapa es una obra cargada de simbolismo, de historia del Universo DC, que impacta por su planteamiento, su desarrollo y su desenlace, si es que puede denominarse de tal forma, y con el que se sientan las bases del futuro Universo DC de Renacimiento. La Chapa es emoción y sentimientos enfrentados. La Chapa es una lectura obligada de todo aficionado al cómic de superhéroes, pues es un pedazo de un todo muy grande que de momento apenas hemos empezado a vislumbrar."

Zona Negativa

Existeixen molts tipus de diaris però aquest no n'és un dels convencionals. David B ens proposa un viatge personal per Trieste, Bolonia i Venècia  que acaba en Hong Kong i Osaka. Un viatge iniciàtic al subconscient de l'autor on afloraran les seves pors més profundes. 

"Resplandeciente o puramente clásico, en las lindes del simbolismo o del cuento para adultos, David B. le canta a la noche, a la muerte y al miedo."

Disponibilitat a Aladí.

La llengua àrab és un dels idiomes més parlats del món. Amb més de 300 milions d’interlocutors repartits arreu del món, l’àrab és un idioma universal en una fase d’expansió considerable. Per a viatjar o treballar a un país àrab, la barrera de la llengua pot convertir-se en un problema, a causa del seu alfabet indesxifrable pels no iniciats. Malgrat tot, hom pot aprendre l’alfabet àrab i els seus 28 signes en només alguns mesos d’aprenentatge. Aquest llibre, bellament il·lustrat, ens presenta l’alfabet àrab parlant de cadascuna de les seves lletres explicant de forma amena la seva història i simbologia i els diferents estils d’escriptura. Tota una iniciació a la cultura àrab des d’una perspectiva diferent a l’habitual.

Webs sobre cal·ligrafia àrab:

.Tunombreenárabe : traduccions fiables, no provinents de traductors automàtics ni transliteracions, de paraules, conceptes i noms de persona.
. Superprof : estratègies pràctiques per aprendre l’alfabet àrab
. Conversordeletras: permet transliterar paraules lletra per lletra, de l’alfabet llatí a l’àrab.

Recomanat per Carme Ferrero.Biblioteca de la Bòbila de L’Hospitalet de Llobregat

Documental dirigit i produït per la nord-americana Arwen Curry amb la participació d’Ursula K. Le Guin. Una immersió al procés creatiu, vida  i pensament de l’autora. Una celebració  humana, moral i literària a la que podem assistir a través de l’Ebiblio.

Worlds of Ursula K. Le Guin és fruit d’una dècada de treball al costat de l’escriptora. Un viatge íntim pels mons, reals i fantàstics de Le Guin que s’articula a través de fascinants animacions  d’Em Cooper i Molly Schwartz i de reflexions de figures literàries com Neil Gaiman, Margaret Atwood, David Mitchell o Michael Chabon.  

Arwen Curry va ser editora cap de la influent revista punk Maximum Rocknroll i ha escrit per a revistes, ràdio i cinema. Com a productora associada, els seus projectes més recents són  American Jerusalem: Jews and the Making of San Francisco (2013), Regarding Susan Sontag (2014) i cinc documentals sobre ciència i tecnologia creats per la cadena pública KQUED entre 2012 i 2014. Aquest és el seu primer llargmetratge.

A Worlds of Ursula K. Le Guin  serem testimonis del treball creatiu d’Ursula K. Le Guin, des dels seus inicis com a refugiada a l’aleshores desprestigiat i molt masculí món de la ciència-ficció i fantasia, fins a les seves darreres creacions, la seva influència i llegat a la literatura nord-americana i universal. No és fins a finals dels anys 70 que se la situa, a ella i a uns pocs autors de ficció especulativa més, dins el món acadèmic i literari. Un dels aspectes més fascinants del film és el treball temerari i delicat de cinema d’animació. Les animacions dels mons imaginaris de Terramar, de La mà esquerra de la foscor, del conte “The Ones Who Wlak away from Omelas” o Els desposseïts il·lustren les reflexions sobre el procés creatiu de les seves principals obres.

Recomanat per Agnès Peiró. Bib. Central. Terrassa.

Adrian McKinty és un escriptor irlandès de novel·les de crim i misteri  per a joves i adults

Adrian McKinty va néixer i va créixer a Belfast durant els conflictes dels anys setanta i vuitanta. El seu pare era enginyer naval i la seva mare secretària.
Va assistir a la universitat d'Oxford amb una beca per cursar estudis de Filosofia abans de traslladar-se a Estats Units per convertir-se en professor de llengua  d'Institut.
Les seves novel·les han rebut diversos guardons, entre els quals destaquen el Edgar Award, el Ned Kelly Award, el Anthony Award i el Barry Award, i han estat traduïdes a més de vint llengües. És col·laborador i crític literari de The Sidney Morning Herald, The Irish Times i The Guardian

Lee Child, conegut autor de thrillers li ha dedicat tot un elogi:
"McKinty és tan bo que estic començant a odiar-lo".

La cadena comença quan Kyle, una jove de 13 anys, és segrestada mentre espera l'autobús que la portarà a l'escola.

A partir d'aquest moment, la protagonista d'aquesta història Rachel, mare de Kyle, es veu embolicada en una complexa trama de segrestos i assassinats de la qual li serà gairebé impossible sortir, i que posarà en risc la seva vida i la de la seva filla de manera permanent.

La trama de segrestos i assassinats s'entrellacen a manera de baules d'una gran cadena, cada vegada més fort i més sòlida.

Els creadors d'aquesta cadena, estan convençuts de que la seva fortalessa prové de les pròpies familias, ja que no hi ha res més motivador que veure a la teva pròpia família en perill de mort

No obstant això, Rachel i Kyle es proposen trencar aquesta cadena, per elles i per totes les famílies innocents que s'han vist implicades en aquest cruel i macabre joc.

Sofía o el origen de todas las historias parla de la vida de Salman Báladi, un home sirià que es dedica als negocis i viu a Roma, però que decideix tornar al seu país després de quaranta anys . Allà es retrobarà amb la seva família i amics. Es tracta d’un mosaic on veiem la convivència de jueus, cristians i musulmans i la vida dels refugiats en un nou país on han de començar de nou . En certa manera, hi trobem una mica la vida del mateix Rafik Schami, militant del Partit Comunista qui per por a les represàlies va emigrar a Alemanya a principis dels anys 70.

• Rafik Schami a les Biblioteques
• Espai web de l'editorial Salamandra
• Resenya del diari "El País" Maribel Marín 12 de junio 2016

Recomanat per Glòria Sánchez Horcas. Bib. Josep Roca i Bros. Abrera.

Aquest llibre d’una de les grans escriptores de la literatura francesa contemporània és com un poema al voltant dels pensaments de l’autora en sentir la notícia d’un enfonsament a Lampedusa el 3 d’octubre de 2013 on van morir 366 persones.

Lampedusa era abans un referent de la literatura gràcies a la novel.la Il gattopardo de Giuseppe Tomasi di Lampedusa, però ara és l’equivalent a parlar de la desesperació i la vergonya d’una Europa que no resol aquesta sagnant història dels immigrants a la recerca d’una llar segura; és doncs un llibre de denúncia i de compromís amb la realitat per una escriptora que fascina en cadascuna de les seves novel.les.

Recomanat per Glòria Sánchez. Bib. Josep Roca i Bros. Abrera

El comissari Montalbano es troba a la ciutat de Genova l’any 2001 en el coincidint amb la cimera dels G-8 ; viu de prop la repressió policial contra les protestes i està decidit a dimitir..però en tornar a casa un fet accidental el farà canviar d’opinió. Nedant a prop de casa seva, topa amb un cadáver, que prové d’una pastera d’immigrants..amb aquest novel.la el gran Camilleri va denunciar el drama dels immigrants navegant pel nostre Mediterrani, en mans de les màfies i , en ocasions, trobant la mort en aquesta travessia.

Més informació:

• Andrea Camilleri a les biblioteques
• Andrea Camilleri, el pare del comissari Montalbano

Recomanat per Glòria Sánchez. Bib. Josep Roca i Bros. Abrera

En aquesta magnífica novel.la trobem dues històries paral.leles . La Nour,  una noia d’origen sirià que viu a Nova York,  torna a Síria perquè la seva mare vol retrobar la seva família a la ciutat de Homs; però la guerra i els bombardejos destrossen la ciutat i han de començar un periple per trobar una nova llar segura. El personatge de la Rawiya, en una Síria situada en una època anterior, s’ha de buscar la vida perquè ha perdut el pare i , disfressada com un noi, esdevé l’aprenent d’un cartògraf i comença un viatge per l’Orinet Mitjà i l’Àfrica que la portarà a viure una nova vida plena d’aventures. És una novel.la que transmet de manera magistral la idea de l’exili i la lluita per trobar un nou lloc al món.

Recomanat per Glòria Sánchez. Bib. Josep Roca i Bros. Abrera

“Elevación” és la última novel·la publicada d’Stephen King. Aquest  commovedor relat explica la història de l’informàtic Scott Carey el qual comença a perdre pes d’un dia per l’altre i de forma continuada sense que afecti a la seva aparença física. King fa un clar homenatge a Richard Matheson batejant al seu personatge amb el mateix nom i cognoms que té el protagonista de la novel·la “El hombre menguante”.

Situada a Castle Rock, ciutat fictícia de l’estat de Maine on transcorren moltes de les novel·les de l’autor, la trama està plena de petites referències a parts de la seva obra. Per exemple, trobem una picada d’ullet a “It” quan llegim en un moment del relat“... una banda de rock de la localidad, Big Top, se rebautizó como Pennywise y los Payasos...” ; la cursa descrita recorda una altra de les seves novel·les, “La larga marcha” ; la clara presència del número 19 recorda la importància d’aquest número a la sèrie “La torre oscura” ; finalment el gruix de l’argument recorda vagament a la novel·la “Maleficio” tot i que aquesta presenta una forma més terrorífica.

Narració d’aparent senzillesa, la història amaga una profunda reflexió sobre les actituds que prenem davant les dificultats de la vida. L’estrany fenomen que experimenta Carey, la lleugeresa creixent que fa que físicament es senti cada cop millor, li provoca al mateix temps una mirada lúcida i sàvia cap una societat cada cop més introspectiva i conservadora que ha oblidat la comunicació, l’empatia i la solidaritat. El comportament de Carey respecte la seva insòlita malaltia i la manera d’afrontar-la tindrà unes positives conseqüències per la societat en la que viu.

Novel·la curta o relat llarg, la història d’Scott Carey és una gran metàfora de les càrregues que ens imposem i com de senzilla pot arribar a ser la vida si aprenem a escoltar-nos els uns als altres.

Més informació:

• Stephen King a les Biblioteques
• Stephen King a la Viquipèdia
• Pàgina web de l'autor
• Ressenya 

Recomanat per Cristina Valls. Bib. Antoni Comas. Mataró.

La manera de gestionar el nostre dia a dia, com ens movem, com mengem  i com ens relacionem es reflecteix directament en el nostre aspecte exterior: la pell. És per això, que és molt important saber llegir les senyals que ens envia, no només per entendre les seves pròpies necessitats, sinó també tot el que el nostre cos i la ment necessiten.

En aquest llibre, Victoria Moradell, professora de cosmètica natural, ens mostra  les propietats de les plantes més comunes i com ens poden ajudar a realçar la nostra bellesa. Ens explica  com recollir-les, conservar-les i utilitzar-les perquè, interpretant els senyals que rebem  a través de la pell, poguem nodrir-la d'una manera totalment natural amb el que realment necessitem. A més, ens dona receptes senzilles pas a pas perquè aprenguem a fer cosmètics amb les nostres pròpies mans. 

De manera molt amena aprendrem a fer cremes i mascaretes facials, protectors labials i pintallabis, sabons i xampus totalment naturals. 

L’autora és una apasionada de la natura des de ben petita. Té un blog i una pàgina web des d’on imparteix classes on-line de cosmètica natural. Victoria Moradell

Victoria Moradell és molt activa a través d’Instagram Cosmética Natural -Escuela (@victoriamoradell) • Instagram photos and videos També participa en premsa i ràdio.

També trobareu:

-El arte coreano del cuidado de la piel  /Lilin Yang

Ebiblio

-Ultracosmética : manual de belleza para curiosos, entendidos y beauty freaks / Vazquez, Anabel

Ebiblio

• La Biblia del cuidado de la piel : una guía clara, completa y sin complicaciones / Anjali Mahto

Ebiblio

Recomanat per la Biblioteca Ramon Fernandez Jurado de Castelldefels

En David Sanz i en Raúl Reina, autors reconeguts per les seves obres dedicades a l’esport adaptat i per la seva activitat docent universitària, van escriure aquesta obra pensant en els professionals interessants en l’activitat física i de l’esport. 

En primer lloc donen un visió panoràmica de la pràctica: hi ha un primer anàlisi de la terminologia, una explicació dels orígens de les activitats i una explicació d’on es podrien dur a terme aquestes activitats.

Per a cadascuna de les discapacitats (sensorial, intel·lectual i física) es presenten metodologies i es descriuen els diferents esports adaptats que es poden practicar segons cadascuna de les discapacitats.

Mini-reportatge d’esports adaptats per a persones amb discapacitat:

Més informació:

• Web oficial de la Federació Catalana d’Esports de Persones amb Discapacitat Física: https://esportadaptat.org/
• Lloc web del Comitè Paralímpic Internacional https://www.paralympic.org/

Recomanat per Albert Ballarín de la Biblioteca de Ponent de Sabadell.

Alicia Giménez Bartlett va néixer a Almansa al 1951. Es va llicenciar en filologia a la Universitat de València i es va doctorar en literatura espanyola a la Universitat de Barcelona. Es va fer popular amb les novel·les policíaques protagonitzades per una investigadora anomenada Petra Delicado. Aquest personatge va ser interpretat a una sèrie de televisió per l’actriu Ana Belén.

Ha estat traduïda a diversos idiomes i ha estat molt reconeguda a països com Itàlia i Alemanya. Destaca per haver aportat una perspectiva feminista a la novel·la policíaca espanyola. Al 2011 va guanyar el Premio Nadal per la seva obra Donde nadie te encuentre.

Mi querido asesino en sèrie tracta d'una dona que apareix assassinada a Barcelona amb el rostre completament desfigurat a ganivetades. Al seu costat hi ha una carta de despit de l’assassí. Totes les proves apunten clarament a un sospitós. Però quan comencen a aparèixer més dones mortes en circumstàncies idèntiques els investigadors troben un detall que no quadra.

Es tracta d’una novel·la amena i entretinguda que et farà passar una bona estona amb els seus personatges. Aquesta vegada la Petra Delicado ha de compartir la responsabilitat de la investigació amb un company de la policia autonòmica de Catalunya. Es nota que l’autora s’ha documentat sobre el funcionament menys conegut del tarannà intern dels cossos policials. Tot i la seva professionalitat i els bons resultats de la seva feina, els agents de vegades necessiten carregar piles compartint estones de copes i sopars suculents. Però... Tot això poden fer-ho estant de servei? És l’únic punt que no m’ha acabat d’ajustar en aquest relat tan absorbent que s’enfonsa en la llodriguera fosca d’una agència matrimonial. Aquí hi ha algú que no està explicant tota la veritat a la policia. Sort que els investigadors no es deixen enganyar per l’evidencia gairebé irrefutable de les proves.

Una novel·la molt recomanable per llegir durant un cap de setmana fresquet de tardor com aquests que vindran aviat. Bona lectura!

Més informació:

• Alicia Giménez Bartlett a les Biblioteques
• Alicia Giménez Bartlett a la Viquièdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Susi Rodríguez. Bib. Districte 3. Terrassa.

Catalunya 50 excursions als seus rius. Cèsar Pasadas

Catalunya és un país de rius i aquest llibre recull 50 excursions al voltant d’ells.

Són itineraris on tot el protagonisme el té l’aigua a totes les seves formes. Per aquest motiu hi trobem excursions amb salts i gorgs espectaculars, en un entorn humit i fresquívol, però també deltes sorrencs, barrancs feréstecs, molins i rescloses, canals i sèquies, embassaments, pobles riberencs, valls de secà i molts paisatges rurals i urbans que componen la nostra geografia.

Aquest recorregut ens porta des dels llocs més coneguts com la Vall de Sant Nicolau a Aigüestortes, el congost de Mont-rebei o el delta de l’Ebre, com a d'altres més sorprenents i amagats com la riera de Rupit o la de Merlès.

El terme curs fluvial acaba resumint totes les altres denominacions més locals, com ara rec, barranc, rierol, còrrec, torrent, llau, riera, etc., però el cas és que, per allà on passa aigua gairebé tot l’any, els pobladors l’han denominat a grans trets riu. Els rius són la base de tota població i dels seu desenvolupament, també el bressol de moltes civilitzacions.

Els rius són, en definitiva, una part essencial de la nostra vida sobre la Terra.

Recomanat per Vicky Romo. Biblioteca Antonio Martín. El Prat de Llobregat

Carme Montoriol (1892-1966) va ser una de les primeres dones que va escriure teatre a Catalunya. Empordanesa d’origen, però nascuda a Barcelona, va rebre una sòlida educació que li va permetre ser música, conferenciant, articulista, traductora de les obres de Shakespeare o Pirandello, i dramaturga.

Avui, Huracà està considerada com un clàssic del teatre català. Tot i que el 1935, l’any de la seva estrena al Teatre Poliorama, va rebre una bona acollida, alguns crítics conservadors de l’època la van rebutjar per immoral i de mal gust.

Huracà és una obra sobre la conflictiva i obsessiva relació entre la Joana, vídua, i el seu fill, Rafel. L’obra aborda un tema tabú com és el de l’incest, a partir de la teoria del complex d’Edip, introduïda per Sigmund Freud, un autor que l’escriptora coneixia bé.

Però Huracà és també una obra que parla de la  responsabilitat de les dones a l’hora de prendre. La Joana no es sotmet al paper al que la societat relega a les dones i escull renunciar-hi volgudament, encara que sigui a costa del rebuig social que això comporta.

Una obra que, malgrat va ser programada dins de l’Epicentre Pioneres del TNC de la temporada 2019-20, va haver de ser cancelada a causa de la pandèmia de la Covid-19.

Més informació:

• Sobre l’autora i l’obra - Teatre Nacional de Catalunya,  sobre l’autora i l’obra
• Obra l'Huracà a text complet (disponibilitat per temps limitat)
• Carme Montoriol a la Viquipèdia

Recomanat per Eva Montiel. Bib. Central. Santa Coloma de Gramenet

A continuació us vull parlar d’un llibre que quan el llegeixes no et deixa indiferent. Es tracta de la vida del tennista Andre Agassi, jugador de tennis professional des de 1986 i fins al 2006, ha ocupat vàries vegades el primer lloc del rànquing mundial i ha guanyat vuit tornejos de Grand Slam, entre d’altres.

Ens parla de com un pare obsessionat, fa les mil i una perquè el seu fill es dediqui al tennis de competició. El llibre explica les memòries d’Agassi, des de quan era un nadó, que li van posar una raqueta com a joguina, passant per la infantesa i la joventut, fins arribar a ser un professional del tennis.

El llibre ens dóna a conèixer Agassi tal i com és, un home que es va haver d’enfrontar a les pressions de la seva família i a les de l’èxit, però sempre va conservar el valor de l’amistat i de la vida.

Realment un llibre commovedor, que quan comences a llegir-lo no pots parar. Molt recomanable pels amants de l’esport, per pares que tenen fills al món de la competició esportiva, però també, per tots aquells lectors que tenen ganes de conèixer una història sobre la bogeria de l’èxit i el fracàs.

Recomanat per la Gemma Torner de la Bib. del Casino de Manresa

El periodista, músic i actor Jaume Collell ens aproxima a la figura del músic i compositor Joan Viladomat i ens trasllada als bogos anys vint de la barcelonina Avinguda del Paral·lel, el principal focus d'oci nocturn de l’època.

Joan Viladomat i Massanas, nascut a Manlleu l’any 1885, va rebre les primeres classes de solfeig a l'Escola municipal de música de la població osonenca on també va tocar amb la banda municipal. L’any 1906 es va matricular al conservatori del Liceu per estudiar piano i poc després s’instal·là a Barcelona amb la seva dona, l’estanquera Ramona Mercader, amb la que va tenir un fill també músic i compositor Esteve Viladomat Mercader.

El músic portava una vida bohèmia: sortia de nit, tornava a casa a l’hora d’esmorzar i les tardes les reservava per impartir classes a aspirants d’artistes, cupletistes i vedets a l’acadèmia de varietats La Colosal que va obrir juntament amb l'empresari Josep Cariteu al carrer Conde del Asalto número 106 actual Nou de la Rambla.

Viladomat va guanyar notorietat, popularitat i èxit perquè es va saber envoltar d’altres músics, lletristes i empresaris amb els quals creà una autèntica indústria del cuplet, sota l’etiqueta irònica de “gènere ínfim”. Va ser un autor molt prolífic i ens va deixar un llegat de gairebé un miler de títols entre obres manuscrites, títols impresos i discos de pedra.

Entre els seus èxits figuren “Fumando espero”, amb lletra de Félix Garzo que anys més tard popularitzà l’actriu Sara Montiel a la pel·lícula “El último cuplé”, “El vestir d'en Pasqual”, “El tango de la cocaína” i molts altres que han esdevingut clàssics del gènere del cuplet omnipresents als repertoris dels teatres del Paral·lel de la dècada dels vint i trenta del segle passat i posteriorment popularitzats per Linda Vera, Mary Santpere, Núria Feliu o Guillermina Motta.

El llibre aflora i desperta les ganes de conèixer més i somniar amb un viatge imaginari a una època daurada i colorista de disbauxa, diversió, teatres, cafès, music halls, músics, cantants, actors, actrius, vedets, cupletistes, etc. que anys més tard s’estroncaria amb la Guerra Civil Espanyola.

Joan Viladomat, l'autor de Fumando espero - Programa Nydia - capítol 448 TV3 (13/02/2010)

Viladomat Glacé enregistrament de l'estrena per TV3. Direcció i dramatúrgia Jaume Collell (1992)

Més informació:

• El Paral·lel i les cupletistes
• El clan dels Santpere
• Especial 1920-2020 al mirall

Recomanat pel Prestatge virtual d'Arts escèniques

Lady Off és el segon llargmetratge de David R.L. que es va presentar a la secció Zinemira del 66è Festival de Sant Sebastià. Una proposta més personal i íntimista que l'òpera prima del director, el thriller “La noche del ratón”. 

El documental s'endinsa en els assajos d'una escena concreta de l'obra Ricard III de William Shakespeare d'una petita companyia de teatre madrilenya. La protagonista és l'actriu Marta Fuenar que interpreta el paper de Lady Anna. Marta no es dedica professionalment a la interpretació i compagina petites produccions teatrals amb un treball a mitja jornada a una botiga. Completa el repartiment Mateu Bosch, Yeyo Bayeyo i Jaione Azcona.

Seguim la preparació de l'obra de teatre des de la primera aproximació individual al text, el treball actoral, la lectura del guió amb els altres actors i l'assaig general. El desenvolupament d'una de les escenes que ha d'interpretar la protagonista al costat d'un altre actor genera discrepàncies amb la fèrria visió de el director de l'obra que concep el personatge de Lady Anna únicament com un objecte i una joguina que Ricard asfixia (metafòricament), humilia i fins i tot vexa sobre l'escenari.

Lady off evoca un record de la pel·lícula '"Cisne Negro" de Darren Aronofsky Encara que segurament no sigui la intenció del director. Els temes són diferents i amb certa distància tenen elements bastant semblants. 

Marta Fuenar va rebre el premi com a millor interpretació en la 27a edició de Festival de Cinema de Madrid.

El director David Rodríguez Losada va iniciar la seva trajectòria audiovisual de manera autodidacta amb curtmetratges i videoclips per a grups de l'escena musical del País Basc. "La noche del ratón" (2015) va ser el seu primer llargmetratge que es va estrenar internacionalment al Festival de Cinema de Santa Barbara, va inaugurar la secció Panorama de l'FANT Bilbao i va obtenir diferents premis en els festivals del circuit de cinema fantàstic i de terror. "Lady Off" és el segon llargmetratge que filma.

"Modesta però precisa reflexió sobre els límits de la representació, sobre la tortuosa odissea d'una actriu (...) No deixa de ser, a la seva manera, una celebració de l'art teatral i les seves complexitats (...)"  Jordi Batlle Caminal de la revista Fotogramas

Recomanació feta pel Prestatge virtual d'Arts escèniques

Quinze miniatures que ho expliquen tot

L’escriptora castellarenca Natàlia Cerezo (1985) debuta amb aquest llibre que Rata publica alhora en català i castellà. També és autora d’un dels onze contes de l’obra Barcelona Suites (Enllaç Aladí: http://aladi.diba.cat/record=b1926480~S171*cat) del nou segell editorial Univers.

A les ciutats amagades hi trobarem quinze contes de sentiments i fets reals, propers i particulars. Amb molt d’estiu i molt paisatge de vacances (bosc, platja, colònies, mas, apartament...) Els estius d’infantesa com a paradís de llibertat i felicitat que és ser infant i anar de vacances amb els pares, escapant a estones del seu control i protecció constants. No hi ha nostàlgia, ni tampoc un narrador que jutgi els personatges. Són els seus sentiments, el seu conflicte, el seu enyor. Us aneu fent a la idea que hi haurà molta tristesa, oi? Doncs, sí. Però, una tristesa altament literària!

La majoria dels contes es mouen en dos eixos temporals: el temps d’estiu d’infantesa i el temps de tardor, d’hivern o d’estiu present. Hi ha diàlegs entre el personatge infant o l’adolescent d’aquell estiu al càmping, o al ball de l’envelat, o a la piscina, i el personatge jove o adult en el seu estiu present evocant aquell accident, aquell dubte, aquella por, aquella pèrdua... Hi ha aquests diàlegs entre els dos temps i els dos jo i, hi ha silencis que ens acosten més als personatges que allò que fan.

Relats, contes breus de prosa destil·lada i lluminosa. L’autora encerta el punt de vista més preciós. Aconsegueix una narració transparent. L’equilibri entre la miniatura explicada i l’emoció oculta. El distanciament necessari per deixar parlar els personatges sense interferir ni jutjar.  És meravellosa la manera que té la Natàlia Cerezo d’acabar cada conte!

“La infinita bellesa d’allò proper i particular” ens diu j.l. badal. “Petits compendis de les vicissituds humanes que conformen un mosaic de tots nosaltres” ens diu Marta Orriols.

Ens reconeixerem en aquells moments difícils de transició cap a la vida adulta. Tots hem estat infants i ens hem fet grans.

Més informació:

• Entrevista a Natàlia Cerezo, escriptora. Acaba de publicar el seu primer llibre, la recopilació de contes "A les ciutats amagades", Més 324, 08/01/2019.
   
• Natàlia Cerezo, contes epifànics, L’irradiador, iCat.cat, 18/09/2018.
   

Ressenya d’Agnès Peiró compartida a LLETRAFERIDA, 18-11-2019, de  Matadepera Radio. Podcast.

Recomanació feta per Agnès Peiró. Biblioteca Central de Terrassa

Aquest mes us recomanem un disc del què s’acaba de complir el seu 50è aniversari, les noces de plata. Them changes, de Buddy Miles. Va ser un percussionista principalment conegut per haver acompanyat a Jimi Hendrix en els seus anys daurats a la Band of Gypsys. Va debutar quan encara era molt jove a la banda del seu pare, els Bebops. I va treballar amb una llarga llista de músic mítics: Wilson Pickett, Santana, Bootsy Collins, Jeff Beck, Eric Clapton, Stevie Ray Vaughan, Steve Cropper, Muddy Waters, BB King, John McLaughlin, Electric flag...

Però més enllà del seu talent amb les baquetes, Buddy Miles va revelar-se també com un guitarrista i cantant de soul fantàstic que, a més d’interpretar els temes d’altres, els escrivia ell mateix. Ajudat pels Memphis horns, una secció de vents que li conferia color i força als temes, va confeccionar una bona col·lecció de temes propis i aliens que es movien perfectament entre el rhythm‘n’blues, el funk, el soul i el rock.

Amb el seu so i la seva estètica cridanera (cabells afro, roba llempant i una portada amb les timbales tunejades amb la bandera nord-americana), Them changes és un disc molt recomanable de dalt a baix per a qualsevol que gaudeixi del R&B i el soul de finals dels 60 i principis dels 70. Tot i que ha seguit editant discos, ja oblidat pel gran públic, aquest és potser el seu treball més emblemàtic. A l’alçada dels grans artistes als que va acompanyar.

Més informació:

• Buddy Miles a les Biblioteques
• Buddy Miles a la Viquipèdia

Recomanat per Adrià Fernàndez. Bib. Aigüestoses. Sant Andreu de la Barca. 

Theodor Kallifatides és nascut a Grècia i amb 81 anys ha esdevingut una veu literària imprescindible pels dos llibres editats fins ara "El asedio de Troya" i "Otra vida por vivir". La seva obra està escrita en suec i ens parla amb una delicadesa impregnada de saviesa de temes com la democràcia, la literatura, la filosofia de Voltaire, entre d’altres. Estem davant d’una novel.la autobiogràfica que conté una sèrie de reflexions sobre la memòria, la mort i especialment el tema migratori, viscut en primera persona, la soledat de la persona amb aquesta etiqueta però amb la vista posada en l’estat actual arreu d’Europa, amb totes les contradiccions d’aquesta quesito. És un llibre que encisa des de la primera pàgina fins al final.

Més informació:

• Theodor Kallifatides a les Biblioteques
• Article de Juan Cruz a El País Cultura

Recomanat per Glòria Sánchez Horcas. Bib. Josep Roca i Bros. Abrera.

El mètode per crear un ambient de vida natural i saludable als espais interiors de casa.

Aquesta tendència que ve de Noruega ens ensenya com amb les plantes i la llum adequada podem millorar la concentració i disminuir l'estrès a casa i a l'oficina.
Ja coneixem que gaudir de la natura a l'aire lliure ajuda a millorar la salut, tenim l'exemple dels banys de bosc molt habituals al Japó i cada vegada més a Europa.
El mètode Skogluft ens proposa portar la natura a dins dels nostres espais tancats, ens descubreix com una selecció de plantes d'interior pot millorar radicalment la salut, reduir el cansament, reforçar el sistema immunitari i millorar la concentració, la comunicació i la vitalitat.

Segons la Organització Mundial de la Salut (OMS) els europeus passem el 90% del nostre temps tancats, a casa, al col·legi a altres espais públics, massa temps sense contacte amb la natura.
Aquest mètode està basat a posar les plantes i la llum adient a aquelles habitacions a les quals passem la majoria del temps. Viumdal li diu "efecte de l'aire del bosc: terra, llum, aigua i poda". L'origen de tot hi és als estudis realitzats per la NASA sobre com les plantes milloren les condicions de vida a les estacions espacials fent aquests espais més saludables.

Com diu l'autor d'aquest llibre, el noruec Jorn Viumdal, "ens sentim més feliços quan estem envoltats de plantes".

Versió eBiblio

Recomanat per Vicky Romo. Biblioteca Antonio Martín
 

"Es impossible llegir aquesta novel·la i no recordar els dramàtics i encara frescos casos de la Natascha Kampusch o de l'Elizabeth Fritzl.

Paraules emmetzinades és la crònica trepidant protagonitzat per tres persones properes a la Bàrbara Molina, desapareguda quan tenia quinze anys. Un enigma que, després de quatre anys sense resoldre's, es veurà sacsejat per noves claus.

Paraules emmetzinades no és una novel·la escrita de pressa i corrents per aprofitar l'onada mediàtica: aquí hi ha treball i talent.
Treball en la composició polièdrica de les històries fragmentades dels personatges: peces d'un trencaclosques en 3D que aniran encaixant. I talent perquè l'autora ho lliga amb elements del millor dels thrillers. Però amb Paraules emmetzinades no es tracta sols d'anar llegint fins descobrir "el/la culpable", ja que tots els personatges, versemblants i contradictoris, són culpables d'alguna cosa. Una altre mostra de rar talent avui en dia és el fantàstic equilibri que aconsegueix l'autora, Maite Carranza: no cau en la morbositat truculenta però tampoc rellisca cap a una moralina nyonya.
Paraules emmetzinades és una història fresca, actual, directa, sense embuts ni escabrositat, que narra amb objectivitat periodística una història que sense jugar amb el lector (i fer-li perdre el temps) el condueix pel laberint de la investigació fins la resolució final.

"Paraules emmetzinades" guanyador del Premi EDEBÉ Juvenil 2010."

Recomanat per la Biblioteca Can Salvador de la Plaça de Calella. Bloc de la biblioteca.

Una novel·la curta i distreta que es llegeix d'una tirada ja que és molt àgil i dinàmica. Es va editar fa 10 anys i ara se n'ha fet una segona edició. Té ingredients de novel·la negra, de novel·la d'aventures, de novel·la romàntica, de novel·la rural, de novel·la d'humor.... pot agradar a públics ben diversos. La història que ens narra se situa a Andorra en una època on el "contrabando" encara era a l'ordre del dia.

La companyia de teatre Torb Teatre ha estrenat una versió teatral de la novel·la i s'ha pogut veure durant el novembre del 2013 al teatre Tantarantana.

Més informació:

• Albert Villaró a la Viquipèdia
• Albert Villaró a la XBM

Recomanat per Montse Serra. Bib. Sant Valentí. Navarcles.

Cormarc McCarthy (Rhode Island, 1933) és un dels millors escriptors de la literatura nord-americana i ha estat portat al cinema en dues ocasions: La carretera i No es país para viejos. És un candidat constant al Premi Nobel. Meridià de sang està considerada com la seva obra mestra.

Meridià de sang és un western. El protagonista, un noi de 14 anys sense nom, fuig de casa i va a parar a mans d'un exèrcit paramilitar que es dirigeix cap a Mèxic amb l'objectiu de matar indis. El grup Glanton: éstà liderat espiritualment pel jutge Holden, un home peculiar convençut de la seva immortalitat. El jutge és un il·lustrat que toca el violí, parla diferents idiomes, té coneixements de química i medicina però també té una vessant molt inquietant: no dorm mai. L'autor ens mostra la violència d'una manera cruel, punyent, esquinçadora i poètica. El noi haurà de sobreviure a un nou extermini on no només els indis en són les víctimes: una matança enmig d'un avern on no existeix una espurna d'humanitat.

L'autor ens presenta la violència en estat pur. El lector, a través dels ulls de l'adolescent sense nom, viu en primera persona el sense sentit d'una guerra no declarada on el mal perviu en el cor tenebrós de totes i cadascunes de les criatures humanes que formen part del grup Glanton. Aquest infern, però necessita d'un guia: el jutge Holden serà l'encarregat d'impartir la seva pròpia justícia.

Més informació:

• Cormac McCarthy a les Biblioteques
• Cormac McCarthy a la Viquipèdia
• Article a El Cultural
• Fragments del llibre

Recomanat per Ivana Ares. Biblioteca Can Llaurador de Teià.

Albània és un país poc explotat turísticament. Està situat a la zona dels Balcans i després d’un llarg aïllament s’ha obert recentment als viatgers, els quals trobaran un país hospitalari i alegre. Amb una cultura mil·lenària i una història fascinant, però també farcit d’espais naturals preservats i una suculenta gastronomia de fusió que sorprendrà. Al país de les àligues encara es pot experimentar l’aventura, travessant  espais muntanyosos que semblen deshabitats  i inhòspits o gaudint d’una salvatge costa que dona a la mar Adriàtica i a la mar Jònica. 

Aquest és un llibre que convida a recuperar la importància de cuinar un mateix amb aliments frescos i de proximitat, posant valor a la cuina i a l’alimentació saludable a través del rebost com un acte de revolució. Ens transmet que la cuina tradicional no solament és la base per la salut, sino també un acte de llibertat individual: què escollim menjar és la nostra decisió i la nostra responsabilitat.

En paraules de l’autora “Avui en dia, tenir un rebost saludable pot ser una revolució. Si bé no podem influir en les grans decisions que afecten el planeta, que es fan en reunions d'alt nivell, tenim un 100% de llibertat sobre el que estem menjant,  ja que impactarà en la nostra salut i farà que ens sigui més fàcil viure una vida plena i més saludable.”

Així doncs, Ma. del Mar Jiménez ens proposa aquests passos per revolucionar la nostra llar:

· Fonamentar la compra d’aliments en productes locals, frescos i de temporada.

· Aprendre a fer un rebost amb ingredients saludables i desfer-se dels que no ho són.

· Organitzeu-vos per menjar, cada dia, deliciosos menjars casolans i saludables, i oblideu-vos de les presses i dels precuinats.

· Aplicar el pla residu zero a la nostra cuina. 

Per portar una alimentació saludable, l’organització en la cuina és clau. Aquest llibre ens ofereix tota la informació i les eines per organitzar-nos, per estalviar temps a la cuina , per  aprendre a conservar aliments, per tenir en compte els materials que entren en contacte amb els aliments i també per evitar generar residus innecessaris.

Amb tot això, l’autora ens fa fàcil la cuina saludable, evitant els aliments industrialitzats. És tota una invitació a posar-se el davantal i disfrutar de la cuina!

Maria del Mar Jiménez és una apassionada de la cuina, i de les experiències positives al voltant dels fogons. Com a sociòloga, professora de cuina i conferenciant, es dedica a difondre la vida sana i alternativa a través del blog la "Cocina alternativa" i el moviment "Hogar consciente" . 

Creadora de l'escola online de cuina saludable Entre Pucheros, aquí trobareu moltes receptes.És coautora del llibre  Una nova maternitat,. A més, dissenya receptes i gestiona xarxes socials per a empreses relacionades amb l'alimentació i la salut natural. " 

Altres títols:

• La buena nutrición La salud empieza en tu lista de la compra / Victoria Lozada 
• Nutrición vegetariana Una guía práctica para ser vegetariano/ Margarita Chávez 
• Mi dieta cojea : los mitos sobre nutrición que te han hecho creer / Aitor Sánchez García / eBiblio
• Las 101 recetas veganas más saludables para vivir y sonreír / Mª Pilar Ibern García / eBiblio
• Diario saludable desde la psiconutrición/ Cristina Andrades / eBiblio

Recomanat pel prestatge de Salut.

Jon McGregor ha estat considerat com un nen prodigi de les lletres anglosaxones perquè ha estat l’escriptor més jove en optar al prestigiós premi Man Booker que s’atorga a la millor novel.la de l’any escrita en llengua anglesa. Fins ara ha escrit quatre novel.les i dos llibres de contes, però la seva escriptura magistral evoluciona de manera exponencial en cada novel.la i ho demostra un cop més amb la seva darrera novel.la, El embalse 13 guanyadora del premi Costa Book i finalista del premi Man Booker. Ens trobem davant d’un altre exercici d’escriptura àgil, amb un ritme trepidant, com en el cas del seu anterior títol Tantas maneras de empezar , que ja va seduir als lectors i els crítics literaris.

La història d’aquesta nova novel.la, El embalse 13,  comença amb la desaparició d’una jove adolescent en un petit poble anglès on es trobava de vacances amb la seva família , però l’autor no explica gaire sobre la situació geogràfica sinó que se centra més en l’evolució d’aquesta comunitat al llarg de tretze anys. Aquesta desaparició sense deixar cap rastre que , en un primer moment, esdevé un fet traumàtic, anirà minvant la seva intensitat a nivell emocional i serà el devenir d’aquests personatges, des dels pares fins als veïns, el que anirem seguint mentre llegim la novel.la. És una novel.la molt ràpida, pràcticament no hi ha pauses en la trama o, més ben dit, en l’escriptura i això fa que és com si estiguéssim davant d’una pel.lícula. És una lectura realment addictiva i molt recomanable per a qui els agrada descobrir noves i sorprenents veus narratives.

Més informació:

• Jon McGregor a les Biblioteques
• Jon McGregor a la Viquipèdia
• Article

Recomanat per Glòria Sánchez. Bib. Josep Roca i Bros. Abrera.

Flàvia Company (nascuda a Buenos Aires el 1963) és una escriptora, periodista i traductora que viu a Catalunya des de l'any 1973. Ha treballat també com a crítica literària, professora de tallers literaris, presentadora de televisió (BTV)... però la seva trajectòria professional destaca per la seva literatura. Com a escriptora, cultiva l'assaig, el conte, la prosa poètica i la novel·la.

L'Enzo, és un home força misteriós. Li deu la vida al Víctor que fa anys el va salvar d'una mort ben absurda. Però ara l'Enzo té els dies comptats i el Víctor li demana un favor; un favor difícil de cumplir que el portarà a la tomba amb aquell malestar i sentiment de culpabilitat que el farà reaccionar. Però ja és massa tard i només una filla a qui no coneix podrà treure-li aquest pes. 20 anys més tard de la mort de l'Enzo, la Berta es baralla en el seu interior, amb els seus sentiments per saber què ha de fer.

Una primera part del llibre passa a molta velocitat; els fets es succeeixen un darrera l'altre sense pauses. Un cop passats aquests 20 anys, un cop la Berta ha destapat aquesta carta escrita a ma, sembla com si el temps s'aturés i tot fos molt més lent i l'autora es centra molt més en els dubtes, les sensacions i els records dels seus personatges. Tot queda lligat i alhora queden moltes preguntes per respondre.

Més informació:

• Flavià Company a les Biblioteques
• Flavià Company a la Viquipèdia

Recomanat per la Biblioteca Frederica Montseny de Canovelles.

Lars Mytting, l’escriptor noruec, ens presenta en aquesta novel·la el contrast entre el passat i el present, entre les costums ancestrals d’una regió i l’entrada de noves idees que aporten els temps moderns.

La novel·la està ambientada a la vall de Gudbransdalen, al poble de Buttangen,  la seva església de fusta tenia unes campanes el repic de les quals se sentia des de tota la vall. Diu la llegenda que unes bessones siameses que havien nascut al poble i que de grans havien  fet tapissos que eren molt valorats, quan van morir, el seu pare va fer fondre aquelles dues campanes en memòria seva i segons la llegenda tocaven soles quan s’apropava un perill.

El 1879, els destins dels tres protagonistes de la novel·la es creuen al llarg de la història: el d’un jove pastor que arriba per fer-se càrrec del culte de l’església, el d’un jove arquitecte alemany, i el d’Astrid Hekne, de la granja on havien nascut les bessones segles enrere, una noia intel·ligent, amb afany de llibertat que anhela conèixer tot el que passa fora dels límits de la seva vall.

Ambientada en un poble remot de Noruega, la neu, el fred i la duresa de l’hivern, el paisatge abrupte, la força de la natura, l’ambient tancat d’un poble aïllat, el caràcter reservat dels seus habitants, el pes del passat i d’unes cultures anteriors al cristianisme i les supersticions envolten els personatges de la novel·la i són també uns protagonistes més d’aquesta història que ens captiva des de les primeres pàgines.

Lars Mytting (Fåvang, Noruega, 1968) ha estat periodista i editor abans de dedicar-se a escriure. Ha escrit entre altres El llibre de la fusta i Els setze arbres del Somme, amb aquesta última va obtenir el Premi dels Llibreters de Noruega.

Més informació:

• Lars Mytting a les Biblioteques 
• L’autor a la Wikipedia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Mª Antònia Bisbal. Bib. Central. Igualada.

Novel·la ambientada durant els anys 20 del segle passat, tenint com a rerefons la història real de la construcció del cremallera de Núria i la història d’amor de la Joana i l’Enric, ella una cambrera del Santuari de Núria, i ell auxiliar d’enginyeria de les obres, personatges ficticis però inspirats en gent que va viure i treballar a la zona. Més tard, la Joana es converteix en professora d’esquí, una figura avançada a la seva època, i més tard, durant l’època de la Segona Guerra Mundial, ajuda a un grup de persones a travessar la muntanya, per tal de poder salvar les seves vides.

La narració és a càrrec del net dels dos, el Marçal, mentre escriu la biografia dels seus avis, durant una sèrie d’entrevistes que els va fent, descobrint també l’autosuperació i el valor de la seva àvia en circumstàncies difícils.

L’autora es va documentar conversant amb una antiga professora d’esquí de Núria i amb un enginyer , entre d’altres, per tal de donar rigor a la novel·la i a afegir dades tècniques reals de la construcció del cremallera, donant a entendre també la dificultat de la seva creació amb mitjans tècnics i pressupostaris limitats, però amb una gran empenta per part dels treballadors i enginyers.

Més informació:

• Núria Esponellà a les Biblioteques
• Fitxa de l'editorial
• Pàgina web oficial

Recomanat per Maria José Luque. Bib. Sant Adrià de Besòs. 

Tothom parla del canvi climàtic, però és cert tot el que diuen? Aquest llibre vol respondre a algunes de les preguntes que ens fem: com està canviant el canvi climàtic el nostre voltant? A qui li afectarà i per què? El llibre ens parla de la contaminació, dels devastadors huracans, d’animals extingits, però també de volcans, icebergs, científics que passen molt de fred,... i en definitiva, d’un fenomen que ens afecta a totes i tots. Però també ens parla del que encara som a temps de fer per el nostre planeta.

Llegeix un fragment

La Cerdanya és una vall del Pirineu on la calma és acompanyada per la verdor a l’estiu i el blanc de la neu a l’hivern. En aquest lloc, on molta gent de la ciutat hi va a descansar, fer muntanya, esquiar i moltes altres activitats de lleure. Sí, la calma envolta aquest entorn però, com a tot arreu, els rumors, els secrets i les mentides corren entre els seus habitants. I això crea un ambient opressiu, tancat i boirós que fa desconfiar de tothom. I encara més quan el terratinent més poderós de la comarca, Jaime Bernat, jeu inert sobre la terra gèlida d’una era.

Un assassinat amb múltiples possibles culpables en una novel·la costumbrista amb tocs de negre on les històries de famílies, de personatges, d’ambicions i de passats condicionen el futur més proper.

La novel·la de Carolina Solé segueix la línia marcada per Dolores Redondo amb El Guardià invisible. Novel·les situades en pobles petits on la natura marca el ritme dels esdeveniments i amb dues protagonistes femenines amb un cert caràcter que han de tornar al poble de la seva infantesa del qual van fugir.

Booktrailer del llibre: 

Més informació a:

• Llegiu el primer capítol 

Recomanat per Cristina Freixas. Biblioteca P. Fidel Fita d’Arenys de Mar

Els e-sports o altrament coneguts com a esports electrònics, són competicions de videojocs. Aquestes competicions estan organitzades i produïdes pels mateixos jugadors professionals. Les retransmissions d’aquests tornejos acostumen a ser emeses en temps real i premien als guanyadors amb premis en metàl·lic, fent que en molts casos aquests jugadors es dediquin en exclusiva als vídeojocs com a forma per a guanyar-se la vida.

En aquest context han anat apareixent diferents equips de jugadors que, tal i com succeeix als esports tradicionals, fan fitxatges i paguen nòmines als seus jugadors. Un d’ells, Team Heretics, han escrit un llibre on ens expliquen tot el que hem de saber dels e-sports: dieta, hores d’entrenament, preparació física, analitzar l’adversari...

Un llibre bàsic per a tots aquells que estigueu interessats en aquest nou món que, avui dia, genera quasi 1000 milions d’euros anuals.

Recomanat per Albert Ballarín de la Biblioteca de Ponent de Sabadell.

Les estadístiques d’atur del nostre país indiquen que 1 de cada 3 joves vol treballar i no pot. Durant els últims anys s’ha format als joves per professions que el món laboral no necessita i en canvi hi ha sectors amb més demanda que no estan sent coberts.

El llibre editat per la Fundació Bertelsmann i coordinat per Vicente Hernández té l’objectiu d’oferir a les famílies tota la informació per a poder orientar professionalment als seus fills, acompanyant-los en el seu procés d’elecció d’estudis i professió, valorant les diferents alternatives i oportunitats que el nostre sistema educatiu posen al seu abast, sense perdre de vista les necessitats del mercat laboral.

Aquest guia es basa en el llibre ¿Cómo orientar profesionalmente a tu hijo? Manual práctico para padres, de la Fundació Bertelsmann, però més sintetitzat, més pràctic i de caire divulgatiu.

El llibre compta amb la visió empresarial, i ens mostra quines competències fonamentals busca tota organització entre els seus treballadors. Hi ha un apartat especial per a cada competència clau: les competències socioemocionals (per lidiar els problemes de treball), la competència intercultural i d’internacionalització (el món global està interconnectat), les competències digitals (les feines cada cop estan més informatitzades i vivim en una societat digital), la competència emprenedora (tenir iniciativa i ganes de fer propostes i prendre decisions) o la competència d’interioritat (saber quim som i què volem fer).

Per saber-ne més:

• Recursos de la Fundació Bertelesmann

• Recursos web sobre orientació laboral 

• Més títols sobre orientació professional 

> També disponible a l'eBiblio

Recomanat per Cristina Ruiz. Biblioteca Vapor Badia de Sabadell

Victòria Camps és una autora coneguda pels seus nombrosos articles i llibres sobre ètica, religió, feminisme i educació,

En aquest assaig “Creer en la educación” ens parla amb un llenguatge entenedor i divulgatiu d'un dels problemes fonamentals que té l'educació en l'actualitat: la necessitat de recuperar els valors com el respecte, la convivència, l'esforç, la disciplina, la tolerància...

És una reflexió molt interessant per a no caure en els tòpics i creure que aquests valors es perden i cal tornar a ensenyar-los, com ens diu l'autora amb un visió optimista, malgrat una societat que ha canviat vertiginosament en pocs anys.

Tot i tractar-se d'un text de l'any 2008, convida a famílies, educadors, pares i mares a reflexionar, en uns moments en què estem compartint més que mai temps en família. No us decebrà en absolut.

Dividit en onze breus capítols, Victòria Camps incideix en la manca de motivació de alumnes i educadors. Camps relaciona aquesta problemàtica amb el desenvolupament de la societat de benestar i de consum, responsables en certa mesura del fracàs del model educatiu imperant.

Armas, gérmenes y acero, Premi Pulitzer 1997, qüestiona la prepotent visió occidental del progrés humà i ens ajuda a entendre com és el món modern i les seves desigualtats.

Fa 13.000 anys l'evolució de les diferents societats humanes va començar a prendre rumbs diferents. La primerenca domesticació d'animals i el cultiu de plantes silvestres va atorgar un avantatge inicial als seus habitants. No obstant això, els orígens localitzats de l'agricultura i la ramaderia són només una part de l'explicació de les diferents destinacions dels pobles. Les societats que van superar aquesta fase de caçadors-recol·lectors es van trobar amb més probabilitats de desenvolupament, supervivència i poder bèl·lic.

El llibre es presenta en la seva versió actualizada i en versió electrònica. 

Ebiblio

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Podrem vèncer el coronavirus?

La guia bàsica per entendre els virus i les pandèmies.

Si podrem vèncer el coronavirus és una pregunta que ens afecta a tots, perquè les malalties infeccioses són un problema global. Comencen en un racó del planeta, però el nostre estil de vida fa que s'estenguin ràpidament. Per això les pandèmies continuaran sent freqüents, i sense la cooperació de la gent no podrem fer front a les infeccions amb garanties d'èxit. El primer que hem d'aconseguir és que els microbis deixin de ser uns grans desconeguts.

Aquest llibre ens permetrà entendre millor què vol dir compartir el planeta amb tots aquests enemics invisibles i ens ajudarà a trobar plegats el punt d'equilibri entre l'alarma i la prudència que ens permeti sobreviure com a espècie molts mil·lennis més.

Salvador Macip té un prestigiós historial com a investigador a la Gran Bretanya i als Estats Units, i no només té grans coneixements, sinó que a més sap explicar-los.

El tema és apassionant. I vital, per tot el que hi ha en joc.

Ebiblio

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El llibre que et recomanem fa pensar i molt. És una reflexió sobre l'emergència climàtica actual i el que es pot fer per posar-hi una data de caducitat. El problema principal que tracta és el de la ramaderia industrial: el consum i la producció de carn a gran escala.

Jonathan Safran Foer defensa la necessitat de reduir el consum de carn a Europa i als EUA un 90% i consumir un 60% menys de productes làctics. Ell té molt clar que la manera més ràpida d'assolir una societat amb zero emissions és deixar o limitar el consum de carn. En l'últim informe de l'IPCC de l'ONU,  es va anunciar que la fórmula per a combatre era reduir-ne el consum.

S'ha de tornar a l'agricultura i a la ramaderia tradicional!

"Hem de fer alguna cosa." Quantes vegades no hem sentit i ,fins i tot, no hem dit nosaltres mateixos aquesta frase? I, així i tot, gairebé ningú no fa res més enllà de repetir que cal fer alguna cosa.

Però sí que hi ha una cosa que podem fer: menjar menys productes d'origen animal. Aquesta és la iniciativa més important que podem emprendre per enlentir i/o revertir l'escalfament global. Si es fes d'una manera col·lectiva influiria molt més en la cultura i en el mercat, més que fer grans manifestacions puntuals.

Canviar d'alimentació significa reduir un 23% les emissions GEI (gasos d'efecte hivernacle) globals que generem anualment.

"El missatge de Foer és emotiu, dolorós i optimista alhora, i ens obliga a replantejar-nos el nostre compromís amb la lluita contra la crisi més important que hagi afrontat mai la humanitat." Publishers Weekly

Versió eBook

Recomanat per Lourdes Escrigas Casas. Biblioteca Joan Oliva i Milà.

L’Ari Tor acaba de de llicenciar-se a l’escola de policia de Reykjiavic i  troba feina a la comissaria d’un petit poble de pescadors del Nord d’Islàndia. Allà el temps és molt fred i neva sempre, fins al punt que durant l’hivern el poble queda aïllat per carretera.

D’altra banda és un poble tranquil, no passa mai res, tothom es coneix i els seus pocs habitants son tan confiats que fins i tot deixen la porta de casa oberta.

Tot just ha acabat d’arribar i comencen a passar coses terribles que poden estar relacionades. l’Ari Tor s’ha d’enfrontar a la investigació del seu primer cas: una dona amb signes d’haver estat assassinada ha aparegut seminua enmig de la neu sobre un bassal de sang d’un vermell intens.

Aquesta novel·la, amb la seva característica ambientació “Nordic noir” recorda a altres del mateix gènere perquè et transporta directament a l’hivern profund d’Islàndia.

Una història molt recomanable, ben escrita, ben resolta, amb uns personatges molt ben definits i amb un estil propi que ja ha seduït a lectors de 30 països de tot el món.

Escriptor i advocat nascut a Reykjavic a l’any 1976. Va traduir a l’islandès algunes novel·les de l’Agatha Christie. Ha treballat com a periodista d’informatius a la ràdio i a la televisió públiques. Imparteix classes sobre drets d’autor a la Universitat de la seva ciutat natal i és cofundador del festival internacional de novel·la negra d’Islàndia “Iceland Noir”

Més informació:

• Ragnar Jónasson a les Biblioteques
• Ragnar Jónasson a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Entrevista 

Recomanat per Susi Rodríguez. Bib. Districte 3. Terrassa. 

Paolo Giordano és un escriptor molt jove, va néixer a Torí del 1982 i el 2008 publicà la seva primera obra, "La solitud dels nombres primers", que  es converteix en el llibre més venut a Itàlia el 2008.

Guanya el premi Campiello a la millor Opera Prima, el premi Fiesole Narrativa Under 40 i el premi Strega que és el màxim guardó literari  que s'otorga al millor llibre escrit per un autor italià.  Ni que fos per curiositat davant d'aquest currículum vaig llegir aquest llibre i em va entusiasmar.

La novel·la narra la història dura i també tendra de dues ànimes solitàries, Alice i Mattia amb existències profundament ferides. Un dia l'atzar fa que la seva vida coincideixi però alguna cosa els manté irremeiablement allunyats. Trobar-se i estimar-se sembla una tasca impossible.

El llibre és de lectura àgil, narració fresca i addictiva però s'ha de pair, Giordano aconsegueix ficar-nos dins de la vida dels protagonistes, empatitzar amb ells i això ens pot fer patir. Sens dubte una història d'amor  original en el seu tractament.

La novel·la va estar portada al cinema pel director italià Saverio Constanzo l'any 2010, el resultat segons la crítica no fou gens reixit. Millor llegiu-lo.

Més informació: 

• Paolo Giordano a les Biblioteques
• Tràiler de la pel·lícula basada en el llibre
• Els lectors pregunten a Paolo Giordano

Recomanat per Gemma Surribas Jaumira. Bib. Dos Rius. Torelló 

David Mitchell va néixer a Southport, Anglaterra. Va estudiar a la Universitat de Kent on es va graduar en literatura anglesa i nord-americana seguit d'un màster en Literatura comparada.

Va residir un any a Sicília i posteriorment es va mudar a Hiroshima, on va treballar com a professor d'anglès per alumnes d'escoles tècniques durant vuit anys fins que va retornar a Anglaterra. Actualment resideix a Cork, Irlanda.

La primera novel·la de Mitchell, "Escritos fantasma" (Ghostwritten, 1999), transcorre a diversos llocs del món, d'Okinawa a Mongòlia arribant fins a Nova York, i utilitza fins a nou narradors per explicar la història. Amb aquesta novel·la va guanyar el premi John Llewellyn Rhys (millor autor anglès menor de 35 anys) i va ser nominat al  Guardian First Book Award.

Els seus següents treballs, "number dream" (2001) i "El atlas de las nubes" (Cloud Atlas, 2004), recullen influències del seu primer llibre. Van ser nominats al Man Booker Prize.

La novel·la reflexiona a l'entorn de la idea del poder, com influeix a la vida dels éssers humans en el passat, present i fins a on ens podria conduir en el futur. Per il·lustrar el tema l'autor ens narra sis històries diferents situades cronològicament en diverses èpoques i llocs del món: illes del Pacífic al segle XIX, Bèlgica al 1930, Costa Oest dels Estats Units d'Amèrica al 1970, la societat actual dels nostres dies, un estat futur devorat per un consumisme salvatge i un possible final de la civilització imaginat per l'autor en una època apocalíptica i dominada per la violència.
El lector pot unir les històries com si es tractés d'un puzle, totes estan relacionades entre si. Alguns elements insignificants són els nexes d'unió entre històries llunyanes en l'espai i el temps.

L'autor tracta els relats històrics amb el mateix domini literari que les històries més pròpies de ciència-ficció, d'aventures o thriller.
És una novel·la fascinant on l'acció i el suspens se'ns revelen a cada pàgina però, malgrat les aventures incansables que es descriuen, sempre hi ha un moment on els personatges reflexionen sobre idees filosòfiques i científiques. Mediten sobre el concepte de poder i les seves múltiples formes (esclavitud, tirania, submissió, guerres) que alguns homes administren de forma implacable sobre els altres i com la generalització de les pràctiques abusives pot ser la causa de la destrucció de la nostra civilització. L'autor, tot i descriure societats en perill per abusos de poder, obre una porta a l'esperança. Sempre fa aparèixer personatges altruistes i valerosos amb la força suficient per oposar-se als poderosos i a les seves injustícies.
Una bona lectura escrita per un bon escriptor amb un bon missatge.

La novel·la va ser adaptada al cinema pel director i productor Tom Tykwer i els germans Wachowski. La producció del film va començar al setembre de 2011 a Alemanya amb un repartiment coral d'actors (Tom Hanks, Halle Berry, Susan Sarandon...) que interpreten múltiples personatges de la història. Va ser estrenada el 26 d'octubre de 2012 als Estats Units d'Amèrica.

Una bona lectura escrita per un bon escriptor amb un bon missatge.

Més informació:

• David Mitchel a les Biblioteques
• David Mitchell a la Viquipèdia
• Pàgina web

Recomanat per Cristina Antón. Bib. Antònio Martín. El Prat de Llobregat. 

La quarta obra d'Elizabeth Strout la va donar a conèixer internacionalment. És un llibre a mig camí entre el relat curt i la novel·la, i no per la mida, sinó per l'estructura. 

Es tracta d'un conjunt de relats curts que fan el retrat polièdric d'una dona, vista per ella mateixa i pels personatges que l'envolten.

Olive, mestra d'escola jubilada, és una gran observadora de la condició humana, de sí mateixa i dels tràngols i les alegries de la gent del petit poble de Maine on viu des de fa 30 anys. Una dona forta i complexa que avança a través de la vida fent-t'ho el millor que pot, a vegades generosa i a vegades egoistament i que anirem descobrint poc a poc. 

Guanyadora del Premi Pulitzer 2009, és una obra excel·lent que ens mostra la complexitat dels sentiments humans amb una fina ironia, gran profunditat i lucidesa, alhora amb un profund respecte i una gran sensibilitat. Al novembre de 2014 s'ha estrenat una mini-sèrie de quatre capítols als Estats Units.

Més informació: 

• Pàgina web d'Elizabeth Strout
• Olive Kitteridge a IMDb
• Tràiler de la sèrie

Recomanat per Bib. Pompeu Fabra. Torrelles de Llobregat

Relat trist i intens que explora en el tema de la viduïtat de manera original.

L'autora fa un paral·lelisme entre la seva experiència personal a la mort del seu company, el també periodista Pablo Lizcano,  i la que va viure Marie Curie a la mort del seu marit, Pierre Curie, i que va plasmar en un diari personal.

El resultat és  un llibre que no és exactament una novel·la, que té trets biogràfics i molt de pensament.

Un obra original que no encaixa en cap gènere, en la que el  lector se identifica perfectament amb els sentiments d' una dona del nostre temps com és Rosa Montero, a la vegada que  queda impressionat per la magnitud de la tragèdia personal que va viure Madame Curie, i que es va intensificar pel masclisme imperant en la seva societat.

Un llibre per sentir i per pensar.

Més informació: 

• Rosa Montero a la Viquipèdia
• Facebook de l'autora

Recomanat per Bib. Francesc Pujols de Martorell

Quatre amics intenten organitzar-se després que l’empresa on treballen els comuniqui l’obertura d’un ERO. La primera idea és lluitar per defensar els seus llocs de treball. Però de quina manera? I de què servirà? Realment val la pena lluitar per aquesta feina que tenen? No seria millor que ho deixessin estar i intentessin convertir en realitat aquella brillant idea que van tenir uns anys enrere i esdevenir emprenedors?

És un text original de la companyia La Calòrica, creada ara fa justament 10 anys quan un grup d’amics sorgits de l’Institut del Teatre van decidir fundar la seva pròpia companyia.

La Calòrica ha investigat territoris estètics i temàtics molt diferents, però fan de la reflexió política i l’humor, encara que el tema sigui ben seriós, el seu principal denominador.

Fins el moment, han creat i produït set espectacles, sent Fairfly la darrera. Les seves obres s’han estrenat tant en sales alternatives com en importants festivals, recollint premis i bona crítica tant per part del públic com dels professionals.

Fairfly és una brillant comèdia on es posa de manifest la precarietat laboral, la promesa (falsa?) de l’emprenedoria i la crueltat del sistema capitalista. Els quatre protagonistes, quatre perfils, que són en sí mateix una mostra del nostre món, intenten canviar la seva vida o canviar el món. Aquests quatre personatges estan interpretats per Queralt Casasayas, Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher i Vanessa Segura.El text de Joan Yago retrata des de la ironia i ajudant-se de l’humor el fenòmen de l’emprenedor, tal com escriu Juan Carlos Olivares de la revista Time Out “ Yago maneja a voluntat el temps, pilota al seu gust el viratge de comèdia a drama” i hem de destacar la direcció precisa d’Israel Solà, que domina la tensió escènica a la perfecció.

Escenari central i públic a quatre bandes: amb una taula i quatre cadires com a tota escenografia, per cert, d’Albert Pasqual.

Des de la seva estrena al Cicló del Tantarantana el 2017, aquesta obra ha estat representada a nombrosos teatres de Barcelona- va fer temporada al Villaroel el 2018- i ha voltat per mitja Catalunya, i per Saragossa.

La darrera representació es va fer el cap de setmana del 6 i 7 de Març de 2020 al Teatre Joventut de l’Hospitalet, coincidint amb la celebració del desè aniversari de la compañía.

Ha rebut els premis:

• 2 premis Butaca 2017: text i Petit Format
• 2 Max 2018: Revelació I Text revelació
• Premi de la Crítica de Catalunya 2018: Petit Format

Més informació:

•  Joan Yago al Catàleg de les Biblioteques
•  Dossier de Fairfly de la companyia teatral
•  Entrevista a Israel Solà, director de l'obra (16 de maig de 2018)
•  Entrevista a dos dels actors de Fairfly abans de l'estrena (5 de març de 2020)

Recomanat per Núria Cañadas Rodríguez de la Biblioteca de Viladecans

Antonio Cabanas, torna a l’Egipte mil·lenari amb aquesta novel·la històrica per narrar la vida d'una de les dones més poderoses de l'antiguitat: la reina Hatshepsut.

Hatshepsut, va començar a lluitar  als 12 anys, al costat de la seva àvia i gran estratega Nefertary, artífice de tots els esdeveniments futurs de la seva vida.

En una societat dominada per homes, aquesta dona lluitadora, amb caràcter, determinació i coratge  es va convertir en la Reina-Faraó més poderosa del país, durant 22 anys, al costat del seu estimat Senenmut, arquitecte i funcionari que va aconseguir notable importància durant el regnat de Hatshepsut.

Amb uns personatges ben descrits, Antonio Cabanes ens transporta a les vivències quotidianes d'aquesta grandiosa i màgica època de l’Antic Egipte.

Amb aquest recull de propostes diferents i accessibles per tothom, podem agafar idees de com consumir responsablement i conscientment. Per fer-ho, cal saber el que necessitem per viure, l'origen del producte, l'elaboració d'aquest, tot el que, en definitiva, ens apropa a una manera de ser més sostenibles, i respectuosos amb el medi ambient, la societat i  amb el món on vivim.

Recomanat per Eva Fàbregas. Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró 

“El insulto” és una pel·lícula libanesa del 2017 dirigida per Ziad Doueiri. Va rebre diferents premis, destaquen la nominació a l’Òscar com a millor pel·lícula de parla no anglesa i millor actor a Kamel El Basha, en el paper de Yasse, el veí palestí, al Festival de Venècia del 2017.

Toni, un cristià libanès rega les plantes del seu balcó. Accidentalment li cau aigua a sobre del palestí Yasser. A partir d'aquest fet es produeix una forta baralla entre els dos. El cas acaba a la justícia i pren una dimensió nacional enfrontant palestins i cristians libanesos.

La trama está situada en el Beirut actual. A partir d’una simple discussió entre dos veïns, anem entrant poc a poc en una situació descontrolada a molts nivells.  Aquesta pel·lícula té com a rerafons la guerra del Líban (1970-1995). Encara que la guerra feia temps que s’havia acabat, és evident que continua present en els dos protagonistes, els dos veïns, el cristià i el palestí. Les ferides de la guerra están presents en ells i la dificultat de convivència entre aquestes dues comunitats. Aquests són els punts clau en el desenvolupament del film.

Cal destacar el ritme trepidant  d’aquesta història, que va in crescendo en una història que cada vegada es va complicant més.

A més del tema central del film, la disputa entre els dos veïns, fantàsticament interpretats pels dos actors, hi ha molts temes que van sortint i que li sumen interés al film: el paper de la justícia, els mitjans de comunicació, el paper de les dones, etc…

Sense adonar-nos en anem entrant a conèixer una mica més la història complexa d’aquest país, el Líban.  

Podeu tastar una miqueta de la pel·lícula aquí

Recomanació feta per Glòria Soler. Biblioteca Central de Terrassa

Cinema honest i profund que reflexiona sobre la proximitat de la mort.

Comèdia existèncialista interpretada per un magnífic Harry Dean Stanton.

Ebiblio

Tràiler de la pel·lícula

Sàtira política sobre la lluita pel poder durant els dies posteriors a la mort de Stalin.

Pel·lícula dirigida per Armando Iannucci, un dels creadors de la sèrie “Veep”, amb guió basat en el còmic de Fabien Nury i Thierry Robin. La pel·lícula ha estat prohibida a Rússia

El senyor Bianchi, un representant de comerç  es troba de viatge però cada dia trucarà a la seva filla per explicar-li un conte: des d’en Joanet que, menys el cap, tot ho perd, a un castell de gelat per llegir llepant el conte, a un nen transparent que diu mentides o a un putxinel·li que vol veure món. Rodari, entre conte i conte, entre joc i joc, hi introdueix el seu al·legat antibel·licista (La Guerra de les Campanes, El pou de Cascina Piana, Jaume de vidre), els valors de caire social (El rei que s’havia de morir, La paraula plorar) i una mirada còmplice cap als contes de fades que capgira (Embolicant la troca, El nas que fuig). Les seves favolevan ser un esborrany on alguns contes van esdevenir novel·la: de Moltes preguntesnaixeria el Llibre dels Per Què, de Tonet l’invisible, la novel·la i d’alguns versos ( Anem a inventar números) les seves famoses Tirallongues.

Gianni Rodari (1920-1980)  va ser un escriptor i pedagog italià reconegut a tot el món com a un dels pares de la creativitat moderna en haver sistematitzat  el procés creatiu en una sèrie de propostes reunides en la Gramàtica i Exercicis de la Fantasia (1971); entre elles excel·leix el binomi fantàstic inspirat en el “duel de paraules” dels surrealistes francesos.

Lector insaciable va publicar els seus primers contes a l’edat de setze anys a un setmanari diocesà.  Als divuit ja treballava com a mestre. 

De la seva imaginació desbordant, fruit de la curiositat, va néixer un conjunt d’obres literàries que s’allunyaven dels contes de fades i  el folklore tradicional  convertint a l’infant i a la seva quotidianitat en el centre de la faula.  

Contes per telèfon, En Gip dins del televisor, Gesolmino al país dels mentiders, Un pastís caigut del cel o El joc dels quatre cantons  són algunes de les seves obres més traduïdes. Ha estat adaptat, sovint, a la radio, al teatre, però també al ballet ( Les aventures de Cebeta) i al cinema d’animació (La fletxa blava). Humanista, antibel·licista, pedagog revolucionari que prenia l’escriptura com a un joc comunitari  va combatre al sistema educatiu tradicional abjurant dels dictats, defensant els valors humans i el poder alliberador i engrescador de la paraula:  alguns llibres seus van ser prohibits a la Itàlia feixista i, titllat de ex-seminarista cristià convertit en diabòlic,  va ser excomulgat pel Vaticà i el seu primer tractat de pedagogia cremat.

Autor de tirallongues, versos i cançons (les cèlebres filastrocche) ha estat musicat per nombrosos cantautors: Sergio Endrigo, Pietro Dambrini, Xesco Boix, Toni Giménez, Marc Dantuvi, entre d’altres. L’any 1970 li va ser concedit el Premi Hans Christian Andersen, el Nobel de la literatura infantil  que ha guardonat a autors de l’alçada d’ Astrid Lindgren, Maria Gripe, Christine Nöstlinger o  Katherine Paterson.

Recomanat per Jordi Folck, escriptor, dramaturg, fotògraf... seguidor entusiasta de Gianni Rodari

Et recomanem:

“La paraula plorar” de Gianni Rodari. Per mOn mas

Especial infantil al Gènius sobre Gianni Rodari, el mestre de la fantasia. 100 anys del seu naixement 

Per què recomanem llegir, o rellegir, uns relats escrits l’any 1950? En primer lloc perquè el gènere de ciència ficció ens pot ajudar a “imaginar i dissenyar” noves formes de viure pel futur immediat, a ser possible, que millorin les actuals.

També perquè les reflexions sobre religió, política, racisme, cultura, intercalades amb les històries de vida dels marcians, continuen sent vàlides setanta anys després de la publicació.

En aquestes cròniques l’autor crea diàlegs on intervenen elements de contes clàssics, com ara la Casa Usher , o la Bóta d’amontillado, de Edgard Allan Poe. Totes es desenvolupen en un ambient grotesc, absurd, el mateix que es viu a les històries de Winesburg Ohio, de Sherwood Anderson, un dels grans narradors nord-americans del segle vint, que Bradbury reconeix haver pres com a referent a la nota introductòria del llibre.

Ray Bradbury és conegut sobretot per Farenheit 451, la temperatura a la que crema el paper, un llibre on critica la censura i la persecució de l’esperit crític. En general totes les seves obres són plenes de lucidesa, sensibilitat, sentit poètic i una certa malenconia per recuperar alguns valors tradicionals.

Més informació:

• Ray Bradbury a les Biblioteques
• Ray Bradbury a la Viquipèdia

Recomanat per Antònia Caño. Bib. La Muntala. Sant Vicenç de Montalt

Aquest llibre és ideal pels qui estan cansats d’esmorzar sempre el mateix i no saben quins canvis introduir. Això és el que li va passar a la Sandra Santacana, l'autora, que va crear un compte a instagram @ayearofbreakfasts on publicava un esmorzar per dia. Un cop superats els 3 anys de publicacions amb més de 1000 esmorzars, va arribar la motivació per a publicar el seu primer llibre de receptes.

Ja no hi ha excusa per començar el dia de forma original, variada i saludable, amb acurades presentacions, sense que calgui dedicar-hi molta estona en la preparació.

A més de les quasi 100 receptes podeu trobar recomanacions generals i claus a tenir en compte per a cada recepta i, al final del llibre, un índex d’ingredients.

Una bona guia per a començar el dia d'una forma saludable.

Salut!

Recomanat per la Biblioteca d'Artés

Descobreix la ciutat de Tokio, una ciutats de contrastos on ens trobarem  des de barris futuristes on cada any podem trobar-nos nous edificis més alts i elegants, fins als barris tradicionals on encara ens trobem edificis baixos de fusta i fanalets de llum càlida. També podrem deambular per barris d’anodins blocs de formigó, però que amaguen galeries d’art i cocteleries i on a cada carrer ens podem trobar una  nova sorpresa. Tokio sembla que mai dorm i engloba tota la paleta cultural i artística del país des del sumo i kabuki ancestrals a l’art digital més avançat. Tampoc podem oblidar-nos de la seva gastronomia des del restaurants més sibarites fins als petits locals on degustar un fantàstic ramen a peu dret.

Agafa’l a l’Ebiblio  

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals  

Ian Gibson, reconegut hispanista a nivell internacional, aborda en aquest emocionant i càlid testimoni dels últims i turmentats anys de la vida d'Antonio Machado.

Coincidint amb el vuitanta aniversari de la seva mort, Gibson ens apropa a una de les nombroses tragèdies que va deixar la Guerra Civil. Assistirem esglaiats a l'esquinçament interior de Machado, a la seva fugida per la frontera amb la seva mare i a la seva mort a les poques setmanes, amb tan sols 64 anys.

Aquesta és la història d'un dels intel·lectuals espanyols més admirats i llegits, les restes del qual encara reposen en territori francès.

Ebiblio

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

L'homo Machus ha de donar uns quants passos per convertir-se en home

Estem disposats a plantar-nos davant del mirall i veure quina imatge ens retorna? És possible entendre d'una altra manera l'amor i les relacions, i allunyar-se de l'impuls atàvic de possessió, de les convencions, dels llocs comuns? Quin és el paper de l'home davant el feminisme i les noves masculinitats? És possible canviar les actituds sexistes i l'ecosistema masclista?

Aquestes i altres preguntes planteja Javirroyo, convençut que reconèixer i visibilitzar el masclisme és la clau per lluitar contra ell, i que aquesta evolució és la millor via per entendre a un mateix i trobar, potser, la felicitat.

Ebiblio

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Canvi climàtic és un llibre infantil, però de lectura molt recomanable per als adults. Com ja indica el seu títol, el tema principal és una situació que preocupa molt darrerament i sobre la qual es parla i s'escriu constantment.

Yayo Herrero,  l'autora, és enginyera agrícola, antropòloga i una referent de l'ecofeminisme a Europa. En una entrevista a Crític diu:

'El canvi climàtic és, dit d'una manera molt col·loquial, el desajustament o el canvi de les regles de joc que organitza tot allò viu. El nostre planeta terra, la biosfera, és un sistema completament autoorganitzat que canvia i té equilibris dinàmics que van canviant en funció de les pertorbacions o els canvis que es produeixen en la mateixa natura.'

Els éssers humans van viure durant milers d'anys de l'energia solar, dels vents, de les marees... Però, a partir de la Revolució Industrial es van començar a fer servir elements fòssils que havien trigat milions d'anys a formar-se: carbó, petroli i gas natural. Aquest ús que es creia il·limitat, ha resultat que no l'és. Utilitzar-los indiscriminadament, sense mesura ni control, només per al guany d'uns pocs, ha provocat que hi hagi l'anomentat escalfament global, la qual cosa du al canvi climàtic, un problema ecològic que posa en risc la vida tal com la coneixem.

I les preguntes que et respon:

• entenem bé què és el canvi climàtic?
• com s'ha produït?
• sabem com afecta els boscos, l'aigua, els animals?
• com ens afecta a les persones?
• I, sobretot, sabem com resoldre el problema?

Sobre els boscos llegireu: 'Som boscos. Pot sonar estrany, però som boscos.Són els boscos els qui, en gran mesura, han donat forma a la Terra tal com la coneixem. De tot el planeta és on hi ha més biodiversitat i, a més, regulen el clima. A partir dels boscos es van general els combustibles fòssils, la crema dels quals està produint el canvi climàtic...'.

El text va acompanyat per unes il·lustracions senzilles i molt aclaridores.

És una bona lectura per a petits i per a grans.

Recomanat per Lourdes Escrigas Casas. Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Un nou cas per a Erica Falck i Patrik Hedström. Un altre best-seller de la sèrie de Fjällbacka. Sentim parlar del nostre ADN genètic, però, heu sentit a parlar alguna vegada de l’ADN familiar? Corre per les nostres venes les malifetes o actes indesitjables dels nostres avant-passats o tot això són fabules? Els seus actes tenen repercussió en el nostre present? Quan llegiu aquesta novel·la hi anireu pensant amb el que us estic dient. Es tracta d’una novel·la policíaca que passa a Suècia. La vida de tres personatges femenins es veuran entrellaçades a pesar de que no viuen juntes, tot el contrari, veurem com l’escriptora connecta aquestes vides amb la distancia que hi ha entre elles de segles i/o anys entre la primera, Elin i les altres dues petites de quatre anys, Stella i Linnea. Efectivament, al ser una novel·la policíaca hi hauran morts, policies, tragèdies... però, alhora, trobarem com Camilla parla de la immigració marroquina a Suècia i com una diva d’Hollywood es troba com a casa en un petit poble suec. 

Més informació:

• L'Illa dels llibres
• Camilla Läckberg a les Biblioteques
• Camilla Läckberg a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Carme Sanuy. Bib. Central. Terrassa

Un grup d’amics es reuneixen cinc anys després d’un tràgic accident en una casa al Cap de Creus, un lloc idíl·lic de cara al mar, amb l’excusa de contemplar una pluja d’estels.

Durant la trobada, es diverteixen i comparteixen confidències, però també afloren gelosies, una antiga història d’amor i el sentiment constant que els produeix un fet del passat encara sense resoldre.

Cap d’ells s’imagina com acabarà la nit. Una nit que els té reservada una darrera sorpresa.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Ebiblio

Los Angeles de finals dels anys quaranta és una ciutat de promeses i prosperitat, excepte per a l’ expilot d'avions de combat Dix Steele, l'existència del qual és un oasi de tedi en comparació amb «la sensació de poder, eufòria i llibertat que li produïa solcar els cels en solitari». Steele passa les nits rondant, entre parades d'autobús buides i platges en penombra, a la recerca de dones joves i solitàries. A penes té diners i no veu cap sortida a les seves frustracions. On ha quedat el somni americà? La seva vida dóna un gir inesperat quan es retroba amb el seu vell company de l'exèrcit, Brub, que treballa per a la policia de la ciutat i que va després de la pista d'un estrangulador de dones que porta mesos sembrant el terror als seus carrers…

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Ebiblio

Un pare i un fill travessen l'Argentina per carretera, des de Buenos Aires cap a les cataractes de Iguazú, en la davantera nord amb el Brasil. Són els anys de la junta militar, hi ha controls de soldats armats i tensió en l'ambient. El fill es diu Gaspar i el pare tracta de protegir-lo de la destinació que li ha estat assignat. La mare va morir en circumstàncies poc clares, en un accident que potser no ho va ser.
Com el seu pare, Gaspar està cridat a ser un mèdium en una societat secreta, l'Ordre, que contacta amb la Foscor a la recerca de la vida eterna mitjançant atroços rituals. En ells és vital disposar d'un mèdium, però la destinació d'aquests éssers dotats de poders especials és cruel, perquè el seu desgast físic i mental és ràpid i implacable. Els orígens de l'Ordre, regida per la poderosa família de la mare de Gaspar, es remunten a segles enrere, quan el coneixement de la Foscor va arribar des del cor d'Àfrica a Anglaterra i des d'allí es va estendre fins a l'Argentina.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Ebiblio

Fins on som capaços d'arribar per aconseguir l'èxit? Salvador Togores, traductor literari, se'n va a Suïssa a fer una estada en una residència de traductors quan tot just fa un any de la mort del seu pare. Allí, per sorpresa, trobarà el famosíssim escriptor Bachtel, desaparegut de la circulació des de feia molts anys i autor de culte. En una altra època, Markus Bachtel havia estat amic íntim de la família de Togores, especialment del pare, però la relació es va trencar de manera abrupta i dolorosa. Durant un seguit de nits, Bachtel, com una Xahrazad moderna, li revela la increïble història de la seva vida i el perquè de la seva fugida i desaparició. Una novel·la sobre l'amistat, l'amor i els límits de l'ambició. Obra guanyadora del Premi Sant Jordi 2019.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Ebiblio

Silent Spring, títol original en anglès i publicat l’any 1962, de la biòloga marina Rachel Carson. L’obra inicialment escrita en format d’article a la revista The New Yorker, i concretament en tres números publicats el mes de juny del mateix any. L’edició en llengua castellana apareix en el mercat l’any 1964, el mateix any en què mor l’autora.

El llibre és considerat un clàssic de l’ecologisme i l’escriptora és coneguda com la fundadora de les bases de l’ecologisme modern, com també l’autora científica que desperta la força dels moviments ecologistes.

Rachel Carson, a Primavera silenciosa, denuncia el perill de l’ús irresponsable dels insecticides químics. Adverteix, amb arguments científics, dels efectes nocius que poden provocar els pesticides en el medi ambient i a les persones, i en gran mesura perjudicials pels ocells. La seva constant reflexió sobre la disminució de les poblacions d’aus a causa del insecticida DDT fa que el seu principal cavall de batalla s’enfoqui cap a la indústria química, generadora dels pesticides i responsable de la creixent contaminació de l’entorn natural.

Una publicació de caràcter divulgatiu i on Rachel Carson defensa unes idees pròpies ben argumentades,  qui a més a més recorda el compromís de la humanitat envers la importància de la protecció del medi ambient per a la supervivència de generacions futures.

Qui no s’ha adonat de la proliferació d’ocells i de la freqüència del seu cant, aquests dies de confinament causat per la pandèmia de la COVID-19? Quin gran despertar d’una primavera no silenciosa!

Recomanat per Rosa Casas. Bib. Ferrer i Guàrdia. Alella

Tenim els irreductibles gals creats per Goscinny i Uderzo, aquí amb una nova aventura: els Jocs Olímpics. Després d'haver assistit a les primícies del rugbi a Astèrix a Bretanya, descobrim així mateix, gràcies a un testimoni hilarant, que ja existien “pràctiques poc recomanables” en l'esport per aquell any 52 a. C.

En aquesta ocasió, tots els habitants del llogaret viatjaran a Grècia per aconseguir les medalles, però davant la prohibició de pocions màgiques i marmites, és Astèrix qui representa els seus.

Sens dubte, l'astúcia és una constant en Astèrix.

Descarrega'l a eBiblio

Recomanat per Carla Canongia de la Biblioteca L'Ateneu d'Esparreguera

Malàisia, Singapur i Brunei són tres països del sud-est asiàtic lligat per una història comuna i una natura formada per humides i caloroses jungles farcides de vida salvatge i també ens ofereixen platges paradisíaques i múltiples illes idíl·liques. No podem oblidar tampoc les grans sensacions gastronòmiques i culturals d’una zona altament multi ètnica. Però també és una zona de contrastos, si bé aquest països tenen una vessant de natura exuberant i antigues selves, també destaquen les seves ciutats pel seu urbanisme ple de gratacels a les ciutats de Singapur i Kuala Lumpur. Tant pel amants de la natura, de l’urbanisme, la cultura o la gastronomia trobaran en aquest racó del món un ventall immens de possibilitats, una combinació difícil de superar en qualsevol altre lloc del planeta.

Jaume Ferrer Sancho (Palma de Mallorca 1958) és metge pneumòleg en actiu i escriptor. Anteriorment ha publicat dos reculls de contes La llum dels orfes (Pagès Editors, 2007), Falenes (Arola Editors, 2012) i la novel·la Aians (Arola, 2014).

"El millor que es pot fer amb un llibre és llegir-lo, i comprar-ne un altre per regalar-lo a algú que estimes” ens deia l’editor de Voliana, Jordi Soler Camardons, content de mostrar la primera publicació del Premi Ciutat de Terrassa Anna Murià de contes. Va ser el vespre dell 12 de febrer, llavors les presentacions de llibres eren presencials, recordeu? Quins live!

Jaume Closa, membre del jurat, en va fer la presentació i posterior conversa oberta amb l’autor. De les anotacions que vaig prendre repesco algun tast dels contes i algun record de la conversa.

“Si pogués, li demanaria que obrís els palmells de les mans i provés de sentir el pes d’allò que ha fet. Li diria no creus que també és l’hora de tenir en compte l’altra part del teu ésser, aquella que es va escapolir de la responsabilitat de contar, d’existir per i per al testimoni? Llavors, quan hi insisteixo, per un moment, Primo recobra el pas viu d’anys ençà i sembla que consideri tota la seva feina a la fàbrica de pintures, les hores passades amb la família, el seguit de dies i de nits i tot l’esforç que hi va esmerçar. No creus —li diria— que amb tot això n’hi ha d’haver ben prou per compensar totes les decepcions? De: Abril, p. 179, conte on el narrador va a Turí seguint les passes de Primo Levi.

Nou històries de la vida quotidiana on l’autor té l’habilitat d’ensenyar-nos l’invisible, allò que hi ha al darrera.

“—Vol seure?

Al principi no el va entendre, pensava que aquell noi que s’acabava d’aixecar li demanava alguna cosa. Després, en caure-hi, va repassar el vagó atapeït i el seient buit. Sense pensar-s’ho, refusà l’oferiment amb un somriure. Tot i l’esforç que havia de fer per falcar el cos contra els sotracs i les frenades, li venia de gust romandre allà dret, espremut entre tanta altra gent que anava a treballar a primera hora del matí.” De: Un metge, p.9, així comença el conte que obre el recull.

Jaume Ferrer, en les seves narracions, vol aconseguir un efecte, que la lectura sigui plaent i transmetre emocions. El plaer dels contes, de la literatura, és l’alentiment de les vides, la condensació. Perseguir moments de densitat de la vida d’una persona. La preocupació pel temps, per la manera com passa el temps per les nostres vides travessa tots els contes.

L’altre gran valor d’aquestes narracions és la misericòrdia. Sens dubte, la seva professió mèdica aflora donant aixopluc a les febleses dels personatges. La reflexió sobre el que fan i perquè en la vida i les situacions en que s’han trobat. La majoria de personatges tenen la seva perla ardent a l’interior.

Més informació:

Informació editorial

L’escriptor mallorquí Jaume Ferrer Sancho presenta el seu llibre ‘La perla ardent’, TerrassaDigital.cat, 13 de febrer de 2020.  

Instantànies de la vida quotidiana, crítica de David Castillo, La República, 6 de març de 2020. 

Obert el termini per participar als premis literaris Soler i Palet, Agustí Bartra i Anna Murià.

Recomanació d’Agnès Peiró, de la Biblioteca Central de Terrassa

Una parella de jubilats, en Gerry i la Stella Gilmore, volem a Amsterdam per passar-hi un cap de setmana llarg amb la intenció de descansar, visitar museus i veure la ciutat. La seva relació de parella sembla estable, però durant els dies d’estància a la ciutat afloren les profundes incerteses que els separen.

Al llarg de la lectura descobrim que d’aquest viatge no n’esperen el mateix tots dos, ell vol passar-s’ho bé recorrent la ciutat, els museus, menjant en restaurants com qualsevol altre turista, però la Stella n’espera molt més, vol fer un gir espiritual a la seva vida i li sembla que ha trobat com fer-ho a Amsterdam.

L’autor amb una prosa intimista, on les reflexions dels protagonistes es barregen amb els elements de la vida quotidianitat, ens introdueix en el tema de com l’amor sobreviu al llarg del temps, amb tots els seus alts i baixos.

Poc a poc, l’autor ens descobreix un matrimoni que, malgrat tota una vida junts, ha arribat a un punt de distanciament entre la parella cada vegada més difícil de reconduir i en el qual el problema d’en Gerry amb la beguda ha tingut un paper important perquè l’ha distanciat de la Stella, immersa en la seva crisi existencial que ell no ha sabut veure o entendre. Una crisi que és fruit d’una promesa del passat, al Belfast dels anys setanta,  quan va ser ferida en un atemptat i que ara ella tenia l’esperança que aquest viatge li permetria complir-la.

Bernard MacLaverty  (Belfast 1942) ha fet diverses estades en residències artístiques com a escriptor. Ha publicat cinc novel·les, cinc col·leccions de contes i guions per ràdio i televisió. Aquesta  novel·la ha estat considerada llibre de l’any per The Guardian, The Sunday Times, The Irish Times, The Herald Scotland  i Mail on Sunday  i va guanyar el premi Bord Gáis.

Més informació:

• Bernard MacLaverty a les Biblioteques
• Bernard MacLaverty a la Viquipèdia
• Ressenya de l’"Ara"

Aquesta novel·la me la van portar els Reis. No coneixia ni l’obra ni l’autor. La coberta atractiva em va atrapar i quan la vaig llegir me’n vaig enamorar.

La primera que publica Olivier Bourdeaut (Nantes, 1980). Mal estudiant, malgrat la dislèxia esdevingué un bon lector gràcies a la biblioteca familiar. Molt ben rebuda per la crítica i el públic, fou finalista al Premi Goncourt.

Una història d’amor incondicional allunyada de convencionalismes. Protagonitzada per dos personatges sublims. Ell, vital, enginyós, generós i divertit. Ella, desinhibida, encantadora, irresistible i plural. Junts fugen de la banalitat per festejar la vida, sense altra ocupació que ser feliços. Els acompanya el seu fill, que observa amb ulls de nen la rutina familiar festiva i assaboreix el plaer de tenir uns pares diferents.

Un pare fabulador que “sabía contar hermosas mentiras de amor”. Una mare bella, que cada dia canvia de nom i que tracta l’home i el fill de vostè. Un fill, que no té nom ni edat i que aprèn a mentir del dret i del revés. Una grua africana adoptada que és molt més que una mascota. Balls, còctels, sopars amb amics, la malaltia, una fuga esbojarrada i fidelitat eterna.

Combina capítols narrats en primera persona pel fill amb d’altres narrats pel pare. De frivolitat enganyosa, està escrita amb intel·ligència i tendresa. Els diàlegs són imperdibles. Curulla d’idees extravagants, arguments absuds i situacions surrealistes que sedueixen el lector. No hi manquen l’humor, la ironia i un toc de crítica social.

I tot plegat ambientat amb una melodia trista i alegre alhora que esdevé tot un himne familiar, el Mr. Bojangles de Nina Simone.

Una meravella. No us la perdeu!

Més informació:

• Olivier Bourdeaut a les Biblioteques
• Entrevista a l’autor
• Video recomanació
• Article a El País Cultura

Recomanat per Maria Àngels Fernández. Bib. Pare Mique d’Esplugues. Esplugues de Llobregat

L'escriptor britànic John Fowles (1926-2005) és conegut sobretot com a novel·lista, encara que també va fer assaig, relats i poesia. La seva carrera es va iniciar amb The Collector (1963), que va obtenir un gran reconeixement de públic i de crítica (fins i tot es va rodar una pel·lícula dos anys més tard, dirigida per William Wyler). Tanmateix, el que prometia ser una trajectòria repleta d'èxits es va quedar a mig camí, ja que Fowles només va escriure cinc novel·les més, entre les que destaca, això sí, l'absorbent The Magus (1965), i The French lieutenant's woman (1969), totes dues també adaptades al cinema.

El Coleccionista és un thriller psicològic que descriu la relació que s'estableix entre una jove estudiant d'art i el seu segrestador, un pertorbat que col·lecciona papallones. L'estructura narrativa de la novel•la permet conèixer el drama sota el punt de vista de tots dos, perquè comença i acaba amb la veu del col•leccionista però inclou el diari que escriu la noia durant el seu captiveri. L'evolució de la víctima a mesura que perd l'esperança resulta angoixant, però el viatge a la ment del psicòpata inquieta encara més, perquè Fowles aconsegueix esbossar un personatge esgarrifós, desproveït de la més ínfima engruna d'empatia o humanitat. Un monstre capaç de justificar els crims més vils amb la lògica més aclaparadora. 

Més informació:

• John Fowles a les Biblioteques
• John Fowles a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per la Bib. Can Casacuberta. Badalona.

Hiromi Kawakami ens explica amb gran naturalitat una història poc convencional. Tsukiko té 38 anys i és una dona solitària fins que un dia es troba amb el seu vell mestre de japonès. A partir d'aquest encontre compartiran la solitud que els portarà a gaudir i necessitar la presència de l'altre.  

El cel és blau, la terra blanca: una història d'amor és molt més que una història d'amor entre dues persones, va més enllà de la clàssica relació de dos enamorats. Ens trobem davant d'una història de sentiments, de dues persones que es necessiten per trobar-se a elles mateixes. És la relació de dos éssers solitaris que van consolidant  una dependència  mútua que els permet sobreviure al seu passat i viure un futur conjunt.  No és un amor majestuós ni de grans manifestacions més aviat ens trobem davant de petits fets quotidians que traspuen felicitat i emoció.

Kawakami ens atrapa amb una escriptura àgil i sensible i ens ofereix un llibre d'aquells que sap greu que s'acabin i no es pugui aprofundir més en l'ànima dels seus personatges. La seva lectura proporciona una calma interior i una tranquil·litat que emociona.

Més informació:

• Hiromi Kawakami a les Biblioteques
• Hiromi Kawakami a la Viquipèdia
• Bloc "El Espectador" 

Recomanat per Monte Beltrán. Bib. P. Gual i Pujades. Canet de Mar. 

Ens van robar la joventut narra les històries dels «biberons» que van combatre a l'Ebre, dels adolescents que es van allistar voluntaris (tant a l'exèrcit republicà com al de Franco), dels que van sobreviure i (alguns) van continuar la seva lluita a la Guerra Mundial, dels que van ser empresonats i dels que van morir en el camp de batalla.

Cap al final de la Guerra Civil, 27.000 nois nascuts l'any 1920 van ser cridats a files. Se'ls va conèixer com la Lleva del Biberó i molts d'ells ni tan sols tenien divuit anys quan van perdre la vida a la sagnant batalla de l'Ebre. Els supervivents van acabar en penals i en presons franquistes, en camps de concentració o en batallons disciplinaris, i van haver de fer després un llarg servei militar. Tots van conservar de per vida el terrible record d'aquella guerra en la qual van combatre amb espardenyes i sense cartutxeres. La sarna, els polls, la set, les caminades, la metralla. Les veus trencades dels nois moribunds al camp de batalla cridant a les seves mares. Els companys morts, enterrats a centenars a la Venta de les Camposines. Un malson repetit nit rere nit, i durant anys, en el moment de tancar els ulls. La certesa que els havien robat la joventut.

Víctor Amela ha recopilat el valuós testimoni de vint-i-cinc supervivents i ha reconstruït amb una investigació minuciosa la memòria d'aquests nois que van viure uniformats dels disset als vint anys. I aquestes commovedores històries humanes constitueixen -gràcies al rigor periodístic de l'autor i a la seva passió en la narració dels fets- en l'homenatge necessari i sentit als herois anònims de la Lleva del Biberó quan tot just ara es compleix el centenari del seu naixement.

"Ens van robar la joventut: memòria viva de la Lleva del Biberó" en format electrònic.

Kapuscinski sovint era anomenat com el millor repòrter del segle. Segons ell, l'autèntic periodisme és l'intencional, el que aspira a produir algun canvi en el món, i així ho reflecteix en les seves obres.

A "Ébano" s'endinsa al continent africà fugint dels llocs típics, on viu en cases dels ravals més pobres, plens d'escarabats i calor; per les zones on la malària cerebral ataca de forma indiscriminada a petits, grans i vells, i per a aquells llocs on fins i tot corre perill de mort a mans d'algun guerriller. Però en cap moment perd la mirada lúcida i penetrant del periodista i sense renunciar tampoc a la fabulació dels grans narradors. Segons el mateix Kapuscinski, "no es pot escriure sobre algú si no s'ha compartit, com a mínim, algun moment de la seva vida" i així ho transmet en aquest llibre, l'exemple perfecte de com cal barrejar informació, filosofia i història.

Més informació:

• Ryszard Kapuscinski a les Biblioteques
• Ryszard Kapuscinski a la Viquipèdia

Recomanat pel prestatge de turisme.

Honorables catalans és la tria dels vint personatges més impactants i reveladors tractats pel periodista i escriptor Genís Sinca a la secció homònima del Via lliure de RAC1, el programa que dirigeix Xavier Bundó els caps de setmana.

La selecció recull els honorables més reveladors i que més sorpresa han provocat a l’audiència durant les set temporades de la secció. Al llarg d’aquests set anys, Genís Sinca ha retratat i descobert més de dues-centes personalitats catalanes, sovint inèdites però de gran rellevància històrica. Des d’«El rei del plasma» (Josep Antoni Grífols), passant per «L’introductor del gas natural» (Duran Farell) o la impactant història de «La primera directiva del Barça» (Martínez Sagi), aquesta sèrie d’honorables catalans, dividida per temàtiques com «Superdotades Marca Barcelona» (Carme Serrallonga, Maria Canals, Maria Oliveras) o «Tres homenots colossals» (Ramon Fuster, J. B. Cendrós, Ramon Margalef), confereix un retrat insòlit del país, pel desconeixement majoritari d’algunes de les seves personalitats més preeminents i la sorpresa que provoca descobrir la història inèdita d’una Catalunya que no ha estat explicada mai fins ara.

Ebiblio

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El llibre que us recomanem és de l'autor Michel Mosley, va néixer a Calcuta (Índia), és un doctor especialista en l'aparell digestiu. També és un periodista britànic conegut com a presentador de programes de televisió sobre biologia i medicina. Els seus llibres estan adreçats a la millora i cura d’una vida saludable.

 Però el que avui us volem comentar és "La dieta para el intestino inteligente".  

L'autor ens explica l'experiència d'empassar-se una pastilla-càmera en directe i veure com funciona el nostre aparell digestiu des que passa per la boca fins que arriba a l’estómac!

Així, anem veient el recorregut que fa la pastilla per tot el nostre sistema digestiu: passa per l’intestí prim, on ens explica les malalties més comunes que hi estan relacionades com la celiaquia, sensibilitat al gluten, intolerància a la lactosa i la síndrome de l’intestí irritable (SII), entre d’altres.

Arriba a l’intestí gruixut, que conté un microbioma ple de bactèries; el microbioma està format per un conjunt de microorganismes, que influeixen en el nostre sistema immunitari. Per tal de provocar un canvi en aquests microorganismes que resideixen en el nostre intestí gruixut i per tant millorar la nostra salut, ens recomana una sèrie d’aliments beneficiosos. Per exemple: oli d’oliva, peix blau, llavors, verdures, xocolata negra...

I per finalitzar també trobareu receptes de cuina saludables i exercicis físics, que tot plegat ens ajudaran a millorar la nostra salut.

Són doncs, pautes per a fer petits canvis i anar agafant hàbits saludables que ens ajudin a aconseguir-ho.

Trobareu més llibres d’aquest autor al catàleg Aladí

I no deixeu de consultar l’ebiblio. Allà trobareu més llibres que us ajudaran a seguir un estil de vida saludable.

Recomanació feta per Manoli Gragea. Biblioteca Central de Terrassa

La lista de mis deseos

Autor: Grégoire Delacourt

Fons: Novel·la

> Veure disponibilitat al catàleg Aladí

Jocelyn és la gerent d'una petita botiga de betes i fils a la petita localitat d'Arras, França.

Tota la seva vida ha somiat ésser una modista reconeguda a la ciutat de Paris, des de la es va joventut aquest va estar el seu desig més apreciat.

En l'actualitat però i moguda per aquesta afició a la moda i la costura manté un blog que compta amb molts seguidors on explica i detalla de manera molt subtil tots i cadascun dels secrets que envolta a aquest ofici.

Jo, com la coneix tothom, està casada amb Jo; sí, el seu home que també es diu Jocelyn, casualitats de la vida... té dos fills amb ell, els quals ja no viuen a casa perquè son adults. Cada dia Jo, recorda el que hagués estat de la seva vida havent aconseguit el seu somni. D'altra banda, Jo, el seu home, pla i senzill, se l'escolta sense dir res al respecte. Els somnis, somnis són.

Ella, té dues amigues de la infància, són unes bessones amb les quals comparteix les estones que li queden d'oci. Les germanes un dia li proposen jugar a l'Euromillon i... qui sap? Potser la sort es trobés de part seva! Res no és impossible...

Dit i fet, decideix fer una aposta i resulta la única guanyadora d'una gran fortuna, divuit milions d'euros, diners més que suficients per poder fer realitat tot allò que tant ha anhelat i moltes coes més.

Jo, impactada, fora de sí i davant aquesta nova situació, decideix elaborar una llista de desitjos i mentre la va fent, es replanteja quines són aquelles coses important a la vida, que ens fa realment feliços, com ens pot arribar a canviar la nostra perspectiva del món, les persones que ens envolten... tot...

Realment els diners ens fan tan feliços?

Delacourt ens planteja de manera molt interessant aquesta pregunta. Se'ns dubte és un llibre totalment recomanable per a tot tipus de públic. Us el perdreu?

Grégoire Delacourt a la Wikipedia

Recomanat per Sabina Guerrero. Biblioteca Enric Miralles.

Martina con vistas al Mar

Autora: Elisabeth Benavent

> Veure disponibilitat al catàleg Aladí

La saga Martina és una altra joia literària de l'autora Elisabeth Benavent. De la seva mà aterra a la Biblioteca Enric Miralles de Palafolls aquesta primera prat d'una bilogia d'amor nascuda entre somnis, desitjos i fogons.

La Martina és una de les seves gran passions, aqueta i l'amor, tot i que la seva manera d'estimar no és pur romanticisme, ja que ella es defineix com un persona extravagant en quant a la seva manera de pensar i actuar, però deixant de banda en un principi aqueta segona, la Martina, gràcies a la seva exparella en Fer, tindrà la sort de conèixer en primera persona un dels xefs amb més renom del moment, en Pablo Ruiz, gerent del restaurant El Mar.

Entre els dos sorgirà una espurna desconeguda d'atracció i misteri que desembocarà en una relació apassionant que comptarà amb la sort d'anar més enllà gràcies a l'amistat que uneix a en Pablo i en Fernando qui fa que s'inclogui la Martina de cap, al cor del restaurant, les cuines.

La Martina, de gran vàlua s'esforçarà per ésser acceptada dins l'equip que forma el Mar, aportant el seu talent i esforç sense gaire aparences aconseguirà que Pablo es fixi en ella no només per la seva professionalitat si no per la seva manera de ser que l’embolcallarà de tal manera que no podrà deixar de pensar-la ni un instant.

La connexió entre els dos es fa tant patent durant el relat i acabarà amb una difícil unió sentimental que moltes vegades es veurà abocada al desastre pels factors externs que envolten la parella.

Martina con vistas al mar és una aposta segura per a tots aquells lectors i lectores que volen viure experiències apassionants i gaudeixen enamorats de l'amor pur i sense límits.

Més informació.

Elisabeth Benavent a les Biblioteques.

Elisabeth Benavent a la Wikipedia.

Recomanat per Sabina Guerrero. Biblioteca Enric Miralles.

Una forma veritablement interessant d'aprofitar les hores que ens regala aquest maleït confinament, és imaginar alternatives per continuar gaudint del nostre temps lliure, quan tot això acabi.

Et proposo una de les fórmules que darrerament incorpora més seguidors, especialment entre els joves, explorar el món conduint una furgoneta o autocaravana. Una experiència addictiva, amb la carretera com a territori d'aventures, en la qual la llibertat i la improvisació es converteixen en els desencadenants de viatges irrepetibles.

El tercer títol de la col·lecció Nómadas de GeoPlaneta, a càrrec del periodista i viatger Pedro Madera, és un excel·lent recurs per iniciar-te en aquesta genuïna forma de viatge i consumir els primers litres de combustible, amb una acurada selecció de rutes des de la Costa da Morte fins a les platges de Cadis, i del Valle del Jerte fins a la costa mediterrània.

A la part incial del llibre, les referències a les caravanes que es van fer servir per a la conquesta de l'Oest com a predecessores dels vehicles actuals o la història del doctor William Gordon Stables com el primer autocaravanista, ens ajuden a entendre tota la mística que acompanya aquesta modalitat de viatge. En aquest primer bloc també hi trobaràs consells pràctics, modalitats de vehicles o empreses per apuntar-te a la cultura càmper.

Seguidament, en forma de fitxes, Pedro Madera proposa cinquanta rutes per tota la geografia espanyola, amb informació sobre els principals punts d'interès, aquelles parades que no pots deixar de fer, curiositats, les àrees càmper i altres informacions a considerar abans de posar les mans a sobre del volant.

Recomanat per Juanma Moreno. Biblioteca Can Pedrals de Granollers

La Sophie Simmons, amb només setze anys, deixa la seva família a Nova York l’any 1932 per anar a Los Angeles en plena depressió perseguint el seu gran somni: treballar com a animadora de dibuixos a Disney Studios. Aviat descobrirà, però, que no és un món per a dones. I així, entre amors i desamors, encaixant els cops que li dona la vida, la Sophie lluitarà fins al final enmig d’una època convulsa que marcarà un abans i un després en els professionals de l’animació de principis del segle xx.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Ebiblio

L’estiu de 2017 Sílvia Blanch, una jove i atractiva advocada, desapareix en un poblet del Montseny sense deixar rastre. Un any després, la periodista Àlex Duarte hi anirà al poble per cobrir la notícia, però es trobarà que els veïns del poble tenen moltes coses a amagar.  

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Ebiblio

A l’Estocolm brut i sòrdid del segle XVIII, arriben notícies de què la revolució ha triomfat a França.  A cavall entre la novel·la històrica i la novel·la negra, un advocat moribund i un veterà de guerra manc investiguen l’assassinat d’un home que, mesos abans de morir, va ser cruelment torturat.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Ebiblio

Ca la Wenling és una perruqueria del barri de Gràcia que és l’escenari perfecte perquè les dones (grans i joves) expliquin les seves històries entre manicures, pedicures i pentinats. Una de les clientes serà una periodista que a més de fer-se les ungles iniciarà entre confessions una amistat amb la Wenling, una immigrant xinesa que regenta la perruqueria que va obrir amb el seu marit perruquer.

El racisme, el prejudicis i el masclisme (sense fronteres) seran alguns dels temes presents a la novel·la on també hi ha un bon pessic de la província de Zhejiang de la Xina d’on va venir la Wenling fa de fa deu anys. 

Disponible llibre electrònic: ebiblio

L'esperat nou llibre del'major referent mundial en economia, Thomas Piketty

Després del gran èxit d'El capital al segle XXI, el reconegut economista francès, Thomas Piketty,  torna analitzar el panorama econòmic-polític actual per a presentar les claus que el defineixen i les expectatives de futur que es presenten, considerant els esdeveniments dels últims anys.

Basant-se en dades comparatives inèdites, aquest llibre proposa una història alhora econòmica, social, intel·lectual i política dels règims no igualitaris, des de les societats trifuncionals i esclavistes antigues fins a les societats postcolonials i hipercapitalistas modernes, passant per les societats propietaristes, colonials, comunistes i socialdemòcrates.

Ebiblio

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Un homenatge a les dones que no s’han sotmès i que estan canviant la història de l’Orient Mitjà.

“Dones valentes” és un llibre de cròniques que dona veu a tretze dones del Pròxim Orient –del Líban a Síria, de Gaza al Kurdistan i l’Afganistan– que, des de la més absoluta vulnerabilitat, desafien el patriarcat, la guerra i la pobresa per una cosa tan bàsica com el dret a existir. No són presentades com a víctimes, sinó com a supervivents que, amb cada gest quotidià, es converteixen en el motor discret d’una revolució feminista que recorre el món àrab.

En aquesta regió hi ha una revolució en marxa, persistent i determinada com cap altra: comença just quan neix una nena i continua en la seva infantesa, joventut, plenitud i vellesa. És la revolució de les dones. La seva és una lluita sense treva ni final contra el patriarcat secular que domina la política, la cultura i la societat. De vegades, la lluita és per la pura supervivència; d’altres, una lluita conscient i organitzada —política— per guanyar i defensar drets tan bàsics com el dret a néixer, el dret a avortar, el dret a una educació, a una feina digna, a defensar-te de qui et vol destruir, a conservar allò que encara no t’han pogut manllevar... El dret, en resum, a existir.

Txell Feixas Torras, corresponsal a l’Orient Mitjà de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals a l’Orient i Premi Nacional de Periodisme 2023, aprofita l’experiència acumulada com a corresponsal a Beirut per teixir un llibre periodístic, però profundament narratiu, en què cada capítol és una història autònoma amb nom i cognoms. El seu estil defuig el sensacionalisme: narra amb contenció i elegància, sense recórrer a cops d’efecte, i deixa que siguin les vides de les protagonistes les que interpel·lin el lector. La mirada de la periodista és sensible a les històries de les dones valentes i anònimes que potser no troben espai als informatius, però que commouen, empoderen i expliquen millor que cap altra notícia els canvis que vindran i que fa temps que truquen a la porta dels països àrabs.

La temporada 2025-2026, el Teatre Lliure va adaptar el text amb dramatúrgia d’Aina Tur i Glòria Balañà, que també dirigeix l’obra, portant algunes d’aquestes veus a l’escenari, transformant els testimonis en presència física i diàleg directe amb el públic.

A través de la Joumana, la Samar, la Gulan, la Hiyam, la Khadija o la Benchymer, aborda la realitat de les treballadores domèstiques al Líban, de les milicianes kurdes, la precarietat dels camps de refugiats sirians, les expectatives familiars davant el naixement d’una nena o les històries de dones afganeses en context de guerra i resistència. L’obra teatral manté l’esperit del llibre: trencar prejudicis eurocèntrics, mostrar les lluites quotidianes d’aquestes dones i interrogar-nos sobre identitat, arrel i pertinença. Els intèrprets –Moha Amazian, Marwa Bakhat, Agnès Jabbour, Manar Taljo i Iria del Río– donen cos i veu a aquestes dones, de manera que allò que al llibre són pàgines es converteix, al teatre, en presències que respiren davant del públic.

Més informació:

• Txell Feixas a les biblioteques
• Dones valentes al Teatre Lliure
• Dones en lluita 3cat

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Aquesta biografia novel·lada dona llum sobre un personatge a mig camí entre la realitat i la llegenda.

A La rosa y la esvástica, Francisco Javier Aspas desentranya la vida d'una dona misteriosa que no encaixava en l'estàndard femení nacionalsocialista: bevedora i fumadora (vicis que Hitler detestava), amant de l'jazz i del foxtrot, capritxosa, gelosa ...  Finalitzada la guerra, Werner Muntz, «el guardià» d'Eva Braun, declara com a presoner nazi en mans dels soviètics. Així, Muntz es converteix en el narrador que revela els aspectes més íntims del  cercle personal d'Hitler: els anys d'esplendor en l'atmosfera viciada del Berghof i la degradació posterior, personal i col·lectiva, fins l'ensorrament total al búnquer berlinès on Hitler i Eva Braun es van suïcidar.

Segons Albert Speer: «Quan els historiadors de el futur indaguin en la vida d'Eva Braun, descobriran una dona que va ser irrellevant en el polític, però sorprenent en el que és humà». Una dona inquietant que mai va militar all Partit Nazi, però que sovint repetia: «El Führer és el Führer i sempre té raó. Per això és el Führer »

Ebiblio

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La temporada 2018/2019 el Teatre Nacional de Catalunya  va dedicar el seu epicentre patrimonial a la figura d’en Santiago Rusiñol, pintor, escriptor, periodista i dramaturg i gran ambaixador de la modernitat a Catalunya. Els Jocs Florals de Canprosa va ser, sens dubte un dels muntatges estrella d’aquella temporada al TNC i va ajudar a redescubrir i reivindicar a l’autor modernista.

L’obra dramàtica de Rusiñol va ser molt extensa, algunes de les seves obres més conegudes són L’Auca del Senyor Esteve (1907); L'alegria que passa (1897) o El jardí abandonat (1900). Però entre tota la producció de Rusiñol, potser la més desconeguda són els seus monòlegs.

L’editorial Asediara va recuperar el 2011 en un sol volum els 13 monòlegs que va escriure l’autor protagonitzats per personatges ben dispars: un bomber que explica el salvament que el va portar al matrimoni mentre se li cala foc a casa; un prestidigitador que no encerta ni una; una minyona que es va suïcidant a base de veure Anís del Mono per matar les penes o una feminista cinquantina a qui els homes acaben fent fora de la sala.

Tot un seguit d’individus amb les seves particulars històries que transmeten l’ambient somiador i melancòlic del moviment modernista català.

Ja ho sabeu, companyeres! El nostre lema és: “Guerra als homes per arribar a ésser tant com ells” No planye’ls, no perdonar-los. A mort, a mossegades! A cops d’ungles! A prendre’ls el lloc! A treure’ls de les juntes. A treure’ls de tot arreu! [...] Si ens miren, a treure’ls la vista! Si ens toquen, bufetada! Si ens volen fer éssers mares, a fer-los éssers pares a ells; i si ens volen portar a l’altar, que s’hi portin ells mateixos.

Fragment del monòleg d’una feminista

Recomanat pel Prestatge virtual d'Arts escèniques

Les illes canàries són més que complexos turístics. Les illes que conformen l’arxipèlag són un món espectacular i divers. Emergents volcans, jaciments prehistòrics, frondosos pinars,  paisatges lunars, cales arenoses i kilòmetres de dunes. Tot un ventall de possibilitats per gaudir de la natura, el sol i un clima envejable tot l’any. Cada illa és diferent i única, gaudirem de la verdor subtropical del parc nacional de Garajonay a la Gomera, els cims coberts de pins o les dunes a Gran Canària, els cataractes a la Palma, o l’imponent Teide a Tenerife, així com els surrealistes paisatges de lava a Lanzarote, sense oblidar les extenses planícies de Fuerteventura o la biodiversitat marina de l’illa de El Hierro.

Recomanat per la Xarxa de Biblioteques

L’autor d’aquest llibre, Joan Todó Cortiella, és un poeta i escriptor nascut a La Sènia. Ha publicat diverses obres entre llibres de poesia, novel·les, una biografia... i aquest llibre que us recomanem avui Guia sentimental del Delta de l’Ebre, un recorregut literari pel Delta.

Todó a escrit i ordenat una colla de peces literàries sobre els aspectes més interessants del Delta de l’Ebre. Hi parla dels arrossars, de les anguiles, les barraques, el caciquisme, la Casa de fusta, el Poblenou del Delta, les muscleres, els fars, les illes, les especialitats culinàries, la jota, les manifestacions contra el transvasament i també dels escriptors i artistes que han descrit millor aquest territori mític.

El llibre entre el glossari, el diccionari i l’almanac, es pot llegir també com la història d’un escriptor que intenta escriure una guia. Tot hi cap, en aquest llibre, i tot ho abraça la mirada i l’estil de Joan Todó.

Més informació:

• Delta de l'Ebre Turisme

Recomanat per Imma Bover. Bib. Moià

Les dificultats aguditzen l’enginy, i amb el confinament obligatori degut al COVID19 n’estem veient multitud d’exemples en el món de la cultura. D’entre milers us en recomanarem un, que no descobrirem ara, però que, un cop més, demostra la seva capacitat de sorprendre amb la seva originalitat i sensibilitat a cada treball: l’uruguaià Jorge Drexler.

Havent-se vist en la tessitura de cancel·lar la gira (com tota la resta de músics i artistes), ha realitzat també un concert sense públic a l’auditori de Costa Rica on hauria d’haver actuat el dia 10 de març. La xarxa ha permès que arribés a temps real al públic de tot el món, permetent a la gent escollir el repertori des de casa. Malgrat l’estranyesa d’actuar sol, amb el pati de butaques buit. Sense cap aplaudiment.

En temps de distanciament social, d’immediatesa i xarxes socials, ha publicat també via Twitter una composició inspirada en el confinament causat pel virus (Codo con codo), encara sense cap acompanyament, gravada utilitzant un pot de xampú com a peu de micro.

Tot i que respon a l’estereotip de cantautor amb guitarra, incorpora contínuament nous ritmes i sons per enriquir la seva música, aprofitant tant els instruments tradicionals com les possibilitats de les darreres tecnologies.

Entre la seva discografia, podem trobar cançons basades en enunciats de lleis físiques, cançons 2.0 on l’oient podia intercanviar les pistes i l’ordre dels versos al seu gust en combinacions infinites des d’una app, i fins i tot lectures de diagnòstics de traumatologia musicalitzats.

"Salvavidas de hielo" és el darrer treball d’estudi publicat, produït per Carles Campi. Un àlbum que ens recorda la fragilitat de tot plegat des del mateix títol. La peculiaritat d’aquest disc és que no utilitza cap més instrument que les cordes vocals i les guitarres, en qualsevol de les seves formes i caixes de ressonància. Les seves cançons ressonen més enllà de la seva escolta. A més de música i poesia, inclouen una bona dosi de reflexió, des d’una perspectiva sempre interessant. En les seves lletres aborda temes clàssics i universals com l’amor, però també tracta sobre la migració, el canvi climàtic, les telecomunicacions, les quimeres... I també dedica una cançó al silenci.

Més informació:

• Jorge Drexler a les Biblioteques
• Jorge Drexler a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Documental "Salvavidas de hielo"

Recomanat per Adrià Fernández. Bib.Aigüestoses. Sant Andreu de la Barca.

En aquest nou llibre ens tornem a deixar acompanyar pel comissari Brunetti i el seu entorn venecià. Per als qui en gaudim ja fa anys, és com retrobar-se amb un vell amic de qui fa temps que no en saps res i que esperes amb ganes el moment de tenir-ne notícies de nou.

Com sempre, no ens decep. Guido Brunetti és una persona amable i educada, venecià de soca-rel d'origen humil i envoltat d'una família culta i aristocràtica, que l'acompanya i li dóna suport en el seu dia dia enfrontat a les misèries humanes: assassinats, robatoris, traïcions...

Amb la meravellosa Venècia de fons, tan ben dibuixada en tots els seus llibres (un plaer per a tots els amants d'aquesta magnífica ciutat), aquest nou cas del commissario  comença amb un favor que li demana el seu sogre: que investigui un amic seu relacionat amb el món de l'art, solter i homosexual, amb una gran fortuna sense hereus que ara vol adoptar un jove encantador d'uns quaranta anys amb fama d'agradar-li els diners i el poder. La sobtada mort de l'ancià precipita els esdeveniments..."

Més llibres de l’autora al nostre catàleg

Consulteu ebiblio per llegir-lo en català

I la traducció al castellà també a ebiblio

Recomanació feta per Rosa M. Pérez. Biblioteca Central de Terrassa

Assistim a un visible renaixement del pensament llibertari que tant deu a la fallida de la socialdemocràcia i dels models de socialisme real com a la certificació de que el capitalisme s'està endinsant en una fase de corrosió terminal, factors que indiquen que s'acosta el moment del col·lapse.

Així, en aquest volum s'examinen molts dels debats dels que participen els llibertaris contemporanis, i al respecte s'estudien, amb vocació no dogmàtica, la proposta teòrica de l'anarquisme, la seva crítica de la democràcia liberal i la seva defensa de la democràcia i l'acció directes , la contestació de l'Estat i del capitalisme, l'aposta per la gestació d'espais d'autonomia autogestionats i desmercantilitzats, o la relació del món llibertari amb el feminisme, l'ecologisme, l'antimilitarisme i les lluites solidàries.

Ebiblio

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals 

L’any 1942 el metge jueu Eddy de Wind es va presentar voluntari per treballar a Westerbork, un camp de trànsit situat a l’est dels Països Baixos. Allà va conèixer la Friedel, una jove infermera, i es van enamorar i casar. El 1943 els van deportar a Auschwitz en un tren de mercaderies, i un cop allà els van separar: l’Eddy va anar a parar al Bloc 9 i la Friedel al 10, on es feien els experiments mèdics.

Quan els russos van començar a apropar-se a Auschwitz, la tardor del 1944, els nazis van decidir fer desaparèixer els rastres dels seus actes abominables. Els presoners, la Friedel entre ells, van rebre l’ordre de replegar-se cap a l’interior d’Alemanya, en el que més tard es coneixeria com les «marxes de la mort».  L’Eddy es va amagar i es va quedar a Auschwitz, on va trobar un llapis i una llibreta i va començar a escriure.

Aquesta és la seva història.

L’Eddy de Wind va compondre un relat dolorós i commovedor dels horrors del camp i va analitzar i observar els comportaments de les persones ­–bones i dolentes– i el que van ser capaces de fer. Va descriure Auschwitz com mai s’ha fet: des de dins i amb la profunda impressió dels fets acabats de viure.

Ebiblio

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Bocaccio, la mítica boîte del carrer Muntaner 505 oberta entre 1967 i 1985, és història de Barcelona, història d’una època irrepetible, de les personalitats que s’hi citaven, dels arquitectes, cantants, actors, cineastes, editors, dissenyadors, models i escriptors que cada nit hi conversaven, ballaven, bevien i creaven. Una conjunció de creativitats, sí, això era Bocaccio, el temple de la Gauche Divine.

Algunes d’aquestes personalitats s’expliquen en aquestes pàgines gràcies a la memòria espremuda, a una porció del seu passat que han tingut la generositat de regalar a Toni Vall. Sorgit de la imaginació i l’afany emprenedor i generós d’Oriol Regàs, Bocaccio és també la història d’un èxit empresarial, de la creació d’una marca molt reconeixible, precursora en un terreny avui tan global com és el marxandatge. Els objectes i els papers que contenen la memòria de Bocaccio són també protagonistes d’aquest llibre.

Oriol Bohigas, Beth Galí, José Ilario, Mònica Randall, Teresa Gimpera, Román Gubern, Joan de Sagarra, Toni Miserachs, Serena Vergano, Rosa Regàs, Enrique Vila-Matas, Joan Manuel Serrat, Oscar Tusquets, Guillermina Motta, Juan Marsé, Colita, Elisenda Nadal, Jesús Ulled, Georgina Regàs, Anna Maio, Jorge Herralde, Beatriz de Moura, Salvador Clotas i Gonzalo Herralde són alguns dels personatges que surten al llibre. 

Ebiblio

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Tots tenim la sensació que l'economia i els governs s'inclinen cap a les grans empreses, però tal com explica Stiglitz la situació és encara pitjor.

Unes poques empreses dominen sectors sencers de l'economia, contribuint a la desigualtat i al creixement lent. Molts s'han enriquit a base d'explotar els altres.

En aquest assaig, Stiglitz alerta sobre els perills del mercat lliure a ultrança, identifica les veritables fonts de riquesa i d'increment en els estàndards de vida, i proposa una agenda de canvi: un capitalisme progressista que doni lloc a una prosperitat compartida i que permeti tenir una vida decent a la classe mitjana i assolible per a tothom.

Per més febles que ens sentim avui, els ciutadans estem lluny de ser impotents.

Ebiblio

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Descobreix com equilibrar les teves hormones de manera natural a través de l'alimentació i l'estil de vida perquè el teu cos treballi al seu màxim rendiment.

La naturòpata i nutricionista Belinda Kirkpatrick, juntament amb l'experta en receptes Ainsley Johnstone, t'ajudaran a comprendre com funcionen les teves hormones i quines són les condicions més adequades per millorar totes les funcions del teu cos, especialment pel que fa a la fertilitat. A més, en el llibre trobaràs 50 receptes delicioses i saludables creades especialment amb ingredients rics en nutrients que equilibren les hormones i milloren la fertilitat. 

Ebiblio 

*Novetat Xarxa de Biblioteques Municipals 

“La relació entre homes i arbres és tan antiga com la mateixa humanitat”,  premissa que Pere Martínez utilitza per originar, en el pròleg , el seu discurs del perquè d’aquesta obra i on projecta la seva mirada per l’entorn natural.

L’autor, especialitzat en arboricultura, proposa recuperar la nostra relació tan necessària i beneficiosa amb els arbres i ensenya com tractar-los amb sensibilitat i respecte. Ho fa amb el plantejament de l’obra en sis capítols que aporten aspectes tècnics i coneixements, aspectes ètics, com també aspectes funcionals i culturals, i amb aquests aconseguir-ho. El capítol setè assumeix la tanca del llibre, dedicat a la llegenda nòrdica basada en Wotan - déu guerrer- i en l’arbre d’Yggdrasil, arbre de l’existència, arbre de la saviesa, arbre del món, arbre de la vida.

Al final del llibre, Pere Martínez inclou un glossari per facilitar la comprensió del termes tècnics i assimilar la lectura del text.

És important treballar per l’interès comú de mantenir l’equilibri natural del planeta. Com es pot fer? Segons l’autor cal un canvi cultural: “donar als nostres arbres tot el valor que tenen i que es mereixen”

Aquesta obra és una aposta clara d’Edicions Sidillà pel  gènere  anomenat Nature writing o en català Liternatura, amb un fort interès de fons com és la preocupació per la degradació de l’entorn.

Document recomanat per: Rosa Casas. Biblioteca Ferrer i Guàrdia d’Alella

Una bona manera de passar el confinament és mirar pel·lícules. I, si a més, plou, encara millor.

Us imagineu poder-vos transportar al futur? I descobrir, per exemple, com serieu vosaltres i els vostres veïns? I si haguéssiu estat espectadors d’un crim que va passar fa 25 anys per algun d’ells? Ho explicaríeu, o no?

Doncs bé, ”Durante la tormenta”,  és la vostra pel·li per fer-vos passar més de 2 hores entretingudes, en tensió, intentant posar-vos en la pell de Vera, la protagonista.

Està clar que això no ens pot passar… però, a veure, qui es pensava a principis de març que no podríem sortir de casa i ens hauríem de tancar confinats?

Així que desenganyeu-vos: res, és impossible.

Recomanació feta per Elisabet Torrell. Biblioteca Central de Terrassa.

Un cap de setmana, en una fonda rural anglesa, es donen cita sis personatges que mantenen algun tipus de lligam entre ells. De seguida es percep quelcom estrany, a la pensió els fets se succeeixen com si tinguessin un guió preestablert, amb un cert aire d'inevitabilitat. Un dels allotjats, l’inquietant doctor Görtler, sembla saber què senten i quines motivacions tenen la resta dels presents i, fins i tot, què ha de passar. Es pot evitar allò que ja ha passat?

  “Això ja ho he viscut” (I Have Been Here Before, 1937) forma part de les obres sobre el temps (Time Plays) escrites per J. B. Priestley en els anys trenta i quaranta del segle passat. En totes elles el temps és la variable fonamental que afecta la trama i impacta en les motivacions dels protagonistes. En l’obra que recomanem el gir és radical, es qüestiona la linealitat i seqüencialitat del mateix. Els conceptes clau són “repetició i intervenció”, el doctor Görtler ho explica així: “Les nostres vides es repeteixen, amb algunes diferències, una vegada i una altra.” Som en un cicle de repeticions constants de la nostra vida (llavors, exactament què és la mort?) però, i aquí està la idea genial per fer avançar la trama, pot haver-hi canvis; hi ha individus especialment sensibles a la realitat del funcionament del temps que poden intervenir, modificar la repetició, alterar el seu cicle i el dels altres.

Tot i que ho pot semblar a primer cop d’ull no estem davant d’una obra mecanicista. Priestley ens presenta vívidament les angoixes i passions de cada personatge, i es concentra en els temes clàssics de l’existència com són l’amor – i els seus tipus-; la mort i la pèrdua i la narrativa que ens fem cadascú sobre com és el món i com ha estat la nostra experiència. Particularment interessants sobre la psicologia dels personatges són les converses entre el doctor Görtler i Walter Ormund, un empresari d’èxit alcohòlic que ha anat a la casa de camp per intentar salvar el seu matrimoni.

El llibre ha estat traduït per Martí Gallén i té una introducció de Sergi Belbel, qui  portà l’obra a escena l’any passat a la Biblioteca Nacional de Catalunya amb Carles Martínez, Llúís Soler i Sílvia Bel com a caps de cartell. El dramaturg anglès J. B. Priestley (1894-1984) és conegut a casa nostra per l’èxit recent de les representacions del seu clàssic “Truca un inspector” (An Inspector Calls, 1946).

La Temporada 19/20, la Companyia Perla29 va portar a escena l'obra "Això ja ho he viscut" dirigida per Sergi Belbel i protagonitzada per Míriam Alamany, Jordi Banacolocha, Sílvia Bel, Roc Esquius,Carles Martínez i Lluís Soler.

Més informació:

• “Això ja ho he viscut” es una obra esperanzadora dirigida por Sergi Belbel” Entrevista a Sergi Belbel a La Vanguardia (11/06/2019).
• Col·loqui postfunció “Això ja ho he viscut" amb el director i els actors (05/07/2019).
• Conversa amb Sergi Belbel. Entrevista realitzada per Amics de la Perla 29 (#AsSocPerla) (05/06/2019).

Recomanat per la Biblioteca Josep Janés.

Bezimena és la segona obra de l’autora serbo-canadenca Nina Bunjevac. És una història senzilla, feta a base d’il·lustracions que omplen tota la pàgina, amb un estil net i detallista que recorda a Joe Sacco o Robert Crumb.

Bezimena és una història de denúncia de les dones i nenes anònimes víctimes de la violència sexual. Una història que desvetlla el relat de la suposada innocència, suposada ignorància, suposada candidesa i suposada submissió rere el qual s’amaga l’agressor. És el restabliment de l’ordre, de dir les coses pel seu nom: la víctima i l’agressor, els còmplices i els encobridors. Una història que, sense caure en la sordidesa, no perd la força del llapis acusador.

Recomanat per David Garcia. Biblioteca Central de Cornellà