El olor de las casas de los demás, cases situades a Alaska. Es tracta de la primera novel·la que escriu Bonnie-Sue Hitchcock i amb la qual ha guanyat el premi a la millor novel·la juvenil a la Fira de Frankfurt 2017.

Bonnie-Sue Hitchcock és alasquenya i es nota que estima la seva terra, alguna cosa que deixa molt clar en l'entrevista que s'inclou al final del llibre. A través d'aquesta entrevista, a més, podem conèixer una mica millor a aquesta autora, ja que té un estil narratiu molt elegant, bell i també, una mica poètic. Et transmet l'amor cap a Alaska descobrint-te moltes coses sobre aquest Estat.

La novel·la es situa a Fairbanks, Alaska, 1970. La vida transcorre de forma plàcida en ella i per als protagonistes de la novel·la. Ruth, Dora, Alyce i Hank. Cadascun d'ells ha de fer front a situacions que els marcaran. Ruth, per exemple, viu obsessionada amb què la seva mare la recordi mentre que Dora ha de fer front a un pare maltractador. Vides que, d'alguna forma, marquen les seves cases i les impregnen amb una olor molt peculiar.

El olor de las casas de los demás és una novel·la romàntica i, al mateix temps, social. En ella es compaginen, gairebé de forma paral·lela, moments dolços amb uns altres més dolorosos que et fan reaccionar. Aquests moments durs estan protagonitzats per Dora. El lector pateix amb ella i és sent una mica impotent davant els maltractaments que rep. M'agrada que l'autora no li hagi donat a la seva novel·la un matís rosa, que no hagi presentat la vida en Fairbanks d'una forma molt idíl·lica sinó real. La societat d'aquesta ciutat està perfectament representada. Però, quan la llegim, hem de tenir en compte el moment en el qual transcorre l'acció: 1970.

És també una novel·la coral. No hi ha un protagonista absolut sinó varis: Ruth, Hank, Alyce, Dora, Bunyol, Lily o Bunny. Personatges amb forts trets, amb una personalitat que els defineix i fa que no siguin invisibles al lector. 

La veritat és que aquesta novel·la té molts matisos. No et canses de llegir-la. Té alguna cosa que et sedueix i atrapa. Et sents a gust amb ella, endinsant-te en la freda Alaska. Bonnie-Sue Hitchcock sap connectar amb el lector. Un lector que no es cenyeix als 16 anys sinó que va molt més enllà.

Més informació:

• Bonnie-Sue Hitchcock a les Biblioteques
• Pàgina web oficial
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Castellà

Recomanat per Miquel Serrano. Bib. Bellvitge. L'Hospitalet de Llobregat. 

No direm cap mentida si diem que gran part de l’interès que genera el Japó a casa nostra és per l’explosió de l’anime i el manga. De fet, l’arribada de Bola de Drac als nostres televisors ens va convertir, segons la web del 3Cat, “en un dels punts del món amb més seguidors del manga, l’anime i la cultura japonesa” (i, per extensió, de la seva llengua).

Amb un context així, és del tot natural i necessari que existeixin obres com la que us recomanem aquí. I de fet, no és nou: es tracta d’una nova edició integral dels volums que van publicar-se el 2001.

Japonès en vinyetes ofereix un aprenentatge de l’idioma d’una manera clara i amena, ja que a banda de ser un recurs molt visual, hi ha un munt d’exercicis per practicar, un llistat dels kanjis més habituals i força activitats per anar comprovant el nostre progrés.

Marc Bernabé, l’autor, comenta al prefaci de l’obra que quan va començar a fer les primeres lliçons de japonès en vinyetes (als anys noranta, en castellà i per a una revista) no s’hagués imaginat mai que tot allò es convertiria en un llibre i que fins i tot es traduiria a sis idiomes. Per tant, si teniu intenció d’iniciar-vos en la gramàtica japonesa i us agradaria algun dia poder llegir manga sense necessitat de traducció, ara és bon moment per fer-ho: les quasi 400 pàgines que engloben aquest títol us faran de base.

Sens dubte, és una sort poder gaudir-lo en la nostra llengua!

Recomanat per Eli Ramirez. Bib. La Bòbila. L’Hospitalet de Llobregat.

Javier Comas Carrasco (Barcelona, 1961) és un artista polifacètic conegut per la seva trajectòria en les arts plàstiques, la fotografia, la dansa i l’escriptura d’obres centrades en temàtiques LGBTIQ+.

Va iniciar la seva carrera professional amb divuit anys com a ballarí al Ballet Alèxia. Posteriorment, va treballar en produccions teatrals internacionals al costat d’actrius com Esperanza Roy, Mary Santpere i María José Cantudo.

L’any 1989 fa les seves primeres incursions en el món de la fotografia, i a partir de l’any 2000 comença una etapa com a artista plàstic, intervenint material radiogràfic per donar vida a mons onírics molt personals. Aquesta proposta artística l’ha portat a exposar les seves obres arreu del món.

Actualment, compagina la seva professió com a tècnic en cures auxiliars d’infermeria amb la creació literària, camp en el qual ha estat reconegut amb diversos premis.

El 2017 publica el seu primer llibre de ficció, Divinas Semillas. El 2023 presenta la seva novel·la Crónicas Inenarrables, guanyadora del concurs 'Todo Mejora de literatura juvenil LGTBIQ+'. Aquesta obra relata el difícil camí d’un adolescent homosexual durant els anys setanta.

El protagonista, en Miguel, actua com a alter ego de l’autor en aquest relat de ficció basat en experiències i desitjos personals. Un dels fils conductors més poderosos de la història és el somni de ser artista, un anhel nascut al Prat de Llobregat als anys seixanta.

A través d’en Miguel, l’autor rememora vivències en una època dura i perillosa per a totes aquelles persones que se sentien diferents. Comas es considera afortunat d’haver conegut el valor de l’amistat i del desig gràcies a l’Àngel, figura clau en la vida del protagonista i guia essencial en el seu procés de descobriment personal.

Crónicas Inenarrables és una novel·la sobre l’art i l’amor, i el poder transformador que aquests tenen. Amb relats commovedors i tendres, l’obra ens transporta a vivències emocionals intenses i posa en relleu la importància de l’entorn i les persones que ens ajuden a créixer, sempre des del respecte als sentiments i a la identitat pròpia.

Més informació:

• Fitxa de l'autor 

Recomanat per la Biblioteca Antonio Martín d'El Prat de Llobregat.

Michael Bronski encapçala l’equip de col·laboradors d’aquest llibre. És un acadèmic independent, periodista i escriptor i ha contribuït a la lluita per l’alliberament gai des de l’any 1969. Ha escrit diferents llibres premiats entre els quals A queer history of the United States for Young people, l’any 2019. També és professor en activisme i mitjans sobre els estudis de dones, gèneres i sexualitat de la Universitat de Harvard (Estats Units). 

Aquest llibre ofereix explicacions concises d’esdeveniments, moviments i fets culturals clau de la història del moviment LGTBIQ+. Pretén oferir una visió transversal que s’allunyi de les històries individuals per exposar estructures socials i ideologies de diferents temps i llocs. També inclou la teoria queer que proporciona una base teòrica a gran part de l’activisme polític recent.
 Conté sis apartats ben diferenciats. Al De l’Antiguitat a l’Edat Mitjana abans de 1300, trobem diferents subtemes com les primeres evidències de persones LGTBIQ+, el gènere i la sexualitat a l’Antiga Grècia i l’Antiga Roma, a la Xina antiga, l’origen del kama-sutra, les relacions homosexuals en el cristianisme primitiu, les lleis per perseguir la sodomia en l’església catòlica medieval, el desig homosexual i l’islam i els drets intersexuals. Al de Renaixement i Repressió (1300-1699) hi trobem la sexualitat masculina en el Renaixement, l’homoerotisme i renaixement francès, els inicis del lesbianisme modern, l’expressió lírica de l’amor entre homes, l’amor masculí al Japó entre d’altres. Al de Subcultures i difusió (1700-1899) tracta de subcultures LGTIBQ+, relacions íntimes entre dones, l’amor eròtic homosexual a la poesia urdú, les lleis revolucionàries, les identitats sexuals, les lleis colonials contra les comunitats LGTIBQ+, la cultura queer bohèmia, els espectacles de drag queens, el reconeixement científic de l’assexualitat, els actes homosexuals com a delictes o les subcultures i llenguatges LGTIBQ+. Al de Sexologia i identitat sexual (1900-1969) parla de l’enfocament de la homosexualitat que en fa la ciència i la psicologia, les primeres operacions transgènere, les pel·lícules, els espais, la censura, la literatura, els llenguatges, la persecució i els drets de les persones LGTIBQ+, la conducta sexual, l’homofòbia i l’anticomunisme o les protestes pels drets trans. Al cinquè apartat de Protestes, orgull i cohesió (1969-1989)  tracta temes com les protestes LGTIBQ+, els gèneres i drets del col·lectiu, l’alliberament gai a Austràlia, el feminisme lèsbic, la visibilitat homosexual en el món de l’esport, el llenguatge inclusiu, la identitat de gènere, els símbols de la comunitat LGTIBQ+, la sortida de l’armari d’alguns polítics, la paternitat, la crisi mèdica i sociopolítica o els moviments de solidaritat. En l’últim apartat Fora de l’armari (1990-present) explica l’activisme a l’Àsia, la bisexualitat, el gènere performatiu, la identitat queer, l’heteronormativitat, els delictes d’odi, les cures sexuals, el matrimoni igualitari, els estudis queer sobre la discapacitat, els drets o la salut trans o el terrorisme homòfob.

És una obra cabdal per les persones interessades en la història LGTBIQ+ per poder-ne ampliar els coneixements i on hi poden trobar moltes històries interessants. Cada capítol té una estructura visualment molt atractiva, amb esquemes i cronologies que en faciliten la seva comprensió.

Recomanat per Oriol Bras de la Biblioteca Josep Janés de L'Hospitalet de Llobregat.

Iolanda Batallé, escriptora, periodista, editora i llibretera ens transporta a les valls altes del Pirineu amb la seva novel·la "Massa deutes amb les flors". 
Una escriptora bloquejada i en crisi arran d’una experiència personal s’instal·la en una casa a les muntanyes per recuperar-se i escriure en solitud. Allà serà acollida per una família que ha passat per una vivència colpidora i ella en recollirà els testimonis. No preveu, però, que les persones ferides es reconeixen i s’ajuden.
Aquesta novel·la ens parla de la importància de dir les coses, la necessitat d’escoltar i d’explicar, l’empatia, la tendresa i el dol compartit que faran que, conversa rere conversa, l’escriptora reconstrueixi una història familiar de supervivència a partir d’una tragèdia.
Destaca la seva original redacció amb frases curtes i amb monòlegs dels diferents personatges a cada un dels capítols, que els va presentant, i mica en mica, va encaixant la història com si fos un trencaclosques.

Recomanat per la Biblioteca Ramon Fernaǹdez Jurado de Castelldefels.

He d’agrair a Maria Climent, autora d’"A casa teníem un himne", la recomanació d’aquesta primera novel·la en solitari d’Emma Zafón. Trobo que les dues escriptores tenen força en comú: irrompen amb força en el panorama literari actual; escriuen en la llengua pròpia de la seva terra, en ebrenc la primera i en valencià castellonenc la segona; narren històries de dones i els hi donen veu per combatre el silenci que tapa i otorga.

Emma Zafón (Llucena, 1987), formada com a periodista, tria una protagonista que narra en primera persona la seva vida i, de pas, les d’altres dones de la seva generació. Ambienta l’acció a Llucena, a la comarca de l’Alcalatén (Castelló), al final del franquisme, durant la transició i fins gairebé el 2000.

De construcció senzilla i lineal, estructurada en capítols curts que donen agilitat al relat, la novel·la posa en valor la riquesa dels diferents ideolectes que es parlen a la zona, descobrint els tresors del registre oral.

Malgrat aspirar a ser mestra i aconseguir-ho, la protagonista té un altre objectiu imposat per la societat de l’època: casar-se i tenir fills. Quan Ximo la convida a ballar en una festa popular se sent la dona més afortunada del món. Ell és ben plantat i nebot d’un fabricant de ceràmica. Ella és la filla del forner del poble. 

Festegen, es casen, tenen fills i, amb el pas del temps, l’amor intens es va transformant en quelcom ben diferent. Ella se sent estafada, amb doble jornada laboral a l’escola i a casa, serventa d’un home que en comptes d’ajudar-la, l’enganya, la sotmet i la maltracta. Arribarà el dia que ella dirà prou?

Encara que resulti un xic previsible, l’autora sap mantenir l’interès del lector i motivar-lo a llegir amb delit fins a la darrera pàgina. El nom de la protagonista no se’ns revela fins al final de l’obra. Un recurs molt ben trobat i ple de significat.

Si us va agradar "A casa teníem un himne", no us perdeu "Casada i callada". No us decebrà.

Més informació:

• Maria Climent entrevista Emma Zafón a "Catorze14 cultura viva"

Recomanat per Maria Àngels Fernández de la Biblioteca Pare Miquel d'Esplugues d'Esplugues de Llobregat.

L’autor de Dispareu contra el pianista és un dels autors clàssics de gènere negre. L’excel·lent biografia de James Sallis, Vidas díficiles, ens apropa tant a la seva vida com a la d’altres dos grans autors (Jim Thompson i Chester Himes). I no, David Goodis no va tenir una vida fàcil i així ho va reflectir en els seus llibres. Però també és un poeta de la víctima. Els seus protagonistes, alter ego de si mateix, semblen tan perduts com els seus somnis. 
El carreró que fa cantonada amb Vernon Street, protagonista indiscutible d’aquesta novel·la, està habitat per éssers que no han perdut el nord perquè mai no l’han tingut: sense res on agafar-se, baden per un carrer i una vida sense sortida. William Kerrigan n’és un exemple. La mort de la seva germana Catherine i l’ànim de venjança i justícia no li deixa marxar i ni l’aparició i posterior enamorament de la Loretta Channing li donarà un bri d’esperança. Però no cerquem un The Happy End a una novel·la negra, oi? A canvi, però, gaudirem de la malenconiosa bellesa de la prosa de David Goodis i del retrat de la part més fosca d’una ciutat que podria ser la nostra.

Més informació:

• David Goodis a Wikipedia

• David Goodis a les biblioteques

Recomanat per Ilumi Ramos de la Biblioteca La Bòbila de L'Hospitalet de Llobregat.

Miquel Tuneu és editor, escriptor i responsable del Servei de Publicacions de la UVic-UCC. Va començar a dibuixar tires còmiques com a passatemps i va començar a publicar-les en la revista digital de la UVic. L'editorial Eumo va recollir una selecció de les seves tires i les va publicar en forma de llibre.

En el llibre Homenets podem trobar 13 de les seves tires còmiques, amb dibuixos senzills en blanc i negre que, a partir de quatre vinyetes, expliquen diverses reflexions sobre la condició humana, crítiques i vivències socials, escrites amb un humor intel·ligent i, a vegades, absurd, que ens farà riure de nosaltres mateixos.

Recomanat per la Biblioteca La Florida de L'Hospitalet de Llobregat. 

Antonia Fraser (Londres, 1932), és una historiadora autora de biografies, com per exemple les que va fer sobre Maria, reina d’Escòcia, Maria Antonieta o Cromwell, i autora també de novel·les detectivesques com "La monja sin rostro", "El enigma del vizconde" o "Una mancha roja".

El present llibre, que duu per subtítol "Catolicismo y terror en la Europa del siglo XVII", és una reedició del que va publicar el 1996 ("The Gunpowder Plot: Terror and Faith in 1605"). Es centra en un dels esdeveniments més coneguts de la història d’Anglaterra: els enfrontaments entre els catòlics i la Església d’Anglaterra, que culminen amb una conspiració fallida per fer caure el rei protestant Jaume I i atemptar contra el Parlament el dia de la sessió inaugural, el 5 de novembre de 1605.

L’objectiu de l’obra és explicar per què es va produir aquesta conspiració, amb molts detalls que recorden una novel·la policíaca. Però també intenta avaluar si realment es pot parlar de conspiració, de traïció, o si en termes actuals no s’hauria de parlar més de terrorisme  -d’aquí el subtítol de l’obra-. Tot això fa que sigui un llibre de molta actualitat, ja que les relacions entre terrorisme i religió o el dret a discrepar amb els governs són temes que estan ben presents en els nostres temps.

El llibre està escrit de forma molt amena; Fraser explica la història tal com explicaria una història de detectius en una de les seves novel·les, convertint els protagonistes en personatges de carn i ossos. Aquesta apassionant història va ser utilitzada pel còmic futurista d’Alan Moore "V de Vendetta", que també va donar lloc a una pel·lícula del mateix nom.

Una oportunitat única per capbussar-se en una època i uns fets que ens poden ajudar a reflexionar també sobre el nostre present.

Més informació:

• Pàgina web de l’autora

Recomanat per la Biblioteca Marta Mata de Cornellà de Llobregat.

Carlos Briones és investigador del CSIC i membre de diferents estaments científics a nivell internacional.
Des de fa uns anys la seva tasca com a divulgador científic ha estat molt important i això l’ha fet mereixedor aquest mateix any 2024 del Premio COSCE a la Difusión de la Ciencia .

Aquesta capacitat de comunicar i divulgar la ciència de forma molt entenedora per a tothom queda del tot palesa en aquest darrer llibre.
La curiositat és un dels motors de la ciència. En “A bordo de tu curiosidad: un viaje por las preguntas y retos de la ciencia actual” hi trobareu 52 capítols, amb 52 preguntes "curioses" sobre temes científics de diferents àmbits. Una pregunta per cada setmana de l’any.
I també hi trobareu 52 respostes del tot esclaridores, amb rigor científic, llenguatge planer i amb bibliografia i recursos per satisfer la curiositat de qui vol saber-ne més.

Més informació:

• Carlos Briones a les Biblioteques
• Presentació a Espacio Fundación Telefónica
• Presentació a "La aventura del saber"
• Enllaç a les primeres pàgines

Recomanat per Olga Marcos. Bib. Tecla Sala. L'Hospitalet de Llobregat. 

Rebecca Makkai (1978), escriptora nord-americana finalista del premi Pulitzer 2019 amb Els grans optimistes, s'ha consolidat com una veu potent en la literatura contemporània amb Vull fer-te algunes preguntes, un llibre de forta càrrega emocional que es mou entre el thriller psicològic i la novel·la de misteri. Makkai, coneguda per la seva habilitat per teixir històries complexes amb personatges ben construïts i temes socials d’impacte, explora en aquesta obra els límits de la nostra capacitat per empatitzar, i qüestiona l’efecte que poden tenir les decisions del passat en el nostre present.

Vull fer-te algunes preguntes segueix la història d’una creadora de pòdcasts que decideix investigar un cas de crim no resolt que va succeir fa dècades al seu institut. La novel·la es converteix ràpidament en una exploració de la recerca de la veritat i de les capes de complexitat que envolten els esdeveniments tràgics. La protagonista, que va conèixer la víctima en la seva joventut, es veu immersa en una espiral d'interrogants que la portaran a replantejar-se la seva percepció dels fets. A mesura que es revelen nous detalls del cas, els lectors descobrim les repercussions que aquest crim va tenir en les vides de tots els implicats, en una trama que no deixa mai de sorprendre’ns.

L’habilitat narrativa de l’autora i la seva capacitat per crear suspens conflueixen en una novel·la summament captivadora. Més enllà de la intriga, l’autèntic valor del text recau en la reflexió que obre sobre alguns dels mals endèmics de la nostra societat, com ara la violència masclista i els estereotips que encara l’envolten, i en l’abordatge literari dels nous mals que ens amenacen, entre els quals hi ha el poder destructor de les xarxes socials i la fascinació obsessiva pels crims reals, fent-nos qüestionar fins a quin punt aquestes narratives poden arribar a deshumanitzar les víctimes.

Recomanat per Vanessa Rodríguez Fornós de la Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà.

Caminem entre vinyes i viles, trobareu el sol del Penedès, els pàmpols i també el vostre dia a dia: la veïna, els mossos, l’escola, el marit.. però un dia sortiu a córrer, com feu sovint, i us trobeu l’inesperat. 
Qui diu que els pobles petits són avorrits?
L'Aleix veu que el seu descobriment canviarà la vida de la seva família, mentre la Montserrat comença a treballar per una petita explotació vitícola del poble, l'Anna té por d'enfrontar-se al seu passat i el Biel descobreix l'amor. Per sobre plana el mal i la droga que dóna diner fàcil i ràpid amanit amb gotes de festa i la vida d'una petita vila.
La ploma àgil de l’autor, ens anirà descobrint els secrets que amaguen algunes persones mentre d’altres gaudeixen d’una verema, un tast o les danses de la Festa Major.
Després de varis tallers d'escriptura creativa i força concursos literaris, l'obra va ser premiada als IX premis de novel·la curta de Sant Sadurní d'Anoia el 2023.

Més informació: 

• Daniel Harris a Instagram

Recomanat per la Biblioteca Valentí Almirall d'El Papiol.

Durant cent cinquanta anys Europa va liderar els canvis econòmics i socials que van alterar i transformar tot el planeta, completant un procés que s’havia iniciat uns segles abans. La tesi principal de l’autor és que aquesta sorprenent capacitat, en principi impròpia d’un continent petit i no especialment dotat en recursos naturals, es troba en el conflicte permanent entre els seus pobladors. 

Les rivalitats territorials, les tensions polítiques, els diversos projectes socials i econòmics en lluita van generar dinàmiques de conflicte i canvi que es van projectar per tot el món. Conèixer aquestes dinàmiques esdevé, doncs, imprescindible per entendre la configuració del món contemporani. Probablement, aquest fil conductor, la contradicció, el caos i ordre del subtítol, és la troballa més interessant de l’obra perquè defuig d’explicacions monocausals i processos aparentment lineals, irremeiables i irreversibles. 

El manual del professor Juanjo Romero és una obra didàctica per iniciar-se i aprofundir en el coneixement de la història contemporània, amb algunes claus explicatives que sintetitzen anys de recerca i de debat entre historiadors. Ben escrit i amè, de segur esdevindrà una lectura de referència en el futur.

Més informació:

• Fitxa editorial de l'autor

Recomanat per la Biblioteca Can Sumarro de L'Hospitalet de Llobregat.

Teniu a les vostres mans el tercer poemari d'aquesta poeta barcelonina guanyadora del premi Senyoriu d'Ausiàs March i editat per l’editorial 3i4. Amb un títol suggerent ens capbussem en el significat de la paraula AMOR des la seva definició més normativa fins a la seva visió més existencialista. Igual que si esfullessim una flor, pètal a pètal, l'obra de trenta-tres poesies s'estructura en tres seccions que embolcallen el fet amatori amb metàfores quotidianes com una llar, una funda o una gota d'aigua en un desert. I què és estimar? Aquesta pregunta sobrevola cadascun dels poemes on hi suren la sexualitat, la maternitat, les relacions obertes, l'estima, la biodiversitat i diversos conceptes per mirar de contestar una pregunta ben complicada i és que, tal com diu en un dels seus poemes: "Mai no pots preveure un amor sense una casa".

Destaquem, també, el diàleg existent amb les cites literàries que encapçalen les tres parts i que emfatitzen el significat de cada una d'elles, com deia anteriorment, meravellosament introduïdes per les metàfores comunes.

Si voleu desgranar el concepte de l'amor mitjançant una obra poètica de qualitat, aquest és el vostre llibre! visca l'amor!

Més informació:

• Carla Fajardo Martín a les Biblioteques

Recomanat per Jordi Bosch. Bib. Plaça d'Europa. L'Hospitalet de Llobregat.

Maria Belmonte ens proposa resseguir el murmuri de l’aigua a través de la Història. Partint de l’Antiguitat clàssica de Grècia i Roma i passant pel Renaixement i el Barroc, veiem com des de molt antic, l’aigua, a banda de ser un element indispensable per a la vida, també té un vessant mística, màgica, espiritual, artística, fins i tot divina. Durant la lectura ens atansem a diferents indrets on l’aigua i les fonts són un delit per als sentits, des de petites fonts de muntanya, rierols, llacs, petites fonts, o grans fonts escultòriques com les del Barroc. 
Al llarg del llibre acompanyarem a l’autora a través dels seus viatges a la recerca d’aquests locus amoenus, indrets bucòlics de l’Antiguitat i del Renaixement, alguns d’ells només existents a la literatura. Ens deixarem portar per la nostàlgia i l’evocació que envaeix al visitant contemplant els vestigis del que van ser. 
Una lectura recomanada per assaborir-la a ritme lent, un refugi en què resguardar-se del ritme frenètic de l’actualitat i submergir-se en aquests indrets on sembla que el temps es deturi.

Més informació:

• Fitxa editorial

Recomanat per la Biblioteca de Pallejà.

L’etern tema de l’amor i el sexe en mans de Jardiel Poncela, un dels autors fonamentals de l’humor.
Els detractors coetanis de Jardiel Poncela dirien que és una altra de les seves obres que enalteixen l’estil de vida esnob de la burgesia.
Ans al contrari, els personatges caricaturitzats, són el blanc de la ironia i el sarcasme inconfusibles de Jardiel Poncela, que apunta directament contra la moral burgesa de la seva època, els anys 30.
L’estil narratiu de Jardiel Poncela és únic i inconfusible, vertiginós, àgil; ple de jocs de paraules, gramaticals, tipogràfics i d’estil, abocats al servei de l’humor.
El protagonista, Pedro de Valdivia és una actualització del Don Juan etern, que avorrit de la seducció i el luxe, troba a Vivola Adamant la seva pròpia versió en femení. Valgui com a tarja de presentació que, Pedro de Valdivia compta 36.857 conquestes classificades i organitzades gràcies a 4 assistentes contractades per a aquesta tasca. Vivola Adamant, 37.329.
Vivola farà sofrir d´amor a Pedro per primera i última vegada a la seva vida.

Recomanat per la Biblioteca Central de Cornellà de Llobregat. 

Tothom coneix la història de la rateta que escombrava l'escaleta. I és cert que molts els autors han recreat el conte, inventant nous personatges o imaginant finals alternatius.

Però de totes maneres, us recomanem molt i molt aquesta versió que, de fet, és força fidel a la història original. Primer, perquè el text està escrit en vers i segon, perquè les il·lustracions són realment divertides.

Adequat de 6 a 8 anys.

Recomanat per Glòria Gorchs Portero de la Biblioteca Roca Umbert de Granollers.

Manipuladores manipulados

He escogido realizar una crítica de la película Lolita (Stanley Kubrick, 1962). La película cuenta la historia del amor obsesivo y enfermizo que un profesor de literatura bastante adulto siente hacia una adolescente llamada Dolores Haze, Lolita.

“–Cuando le he visto, he pensado: ese tipo tiene la cara más normal que he visto en mi vida.

–Es usted muy amable.

–¡Qué va! Me gusta ver una cara normal, porque soy un tipo normal. Ojalá dos tipos normales pudieran hablar de lo que pasa en el mundo con normalidad”.

Nada más lejos de la realidad. Este diálogo de la película refleja un punto clave que se desarrolla en la historia. La manipulación, que tiene lugar en una serie de relaciones nada normales, es una constante ejercida entre los personajes. La historia de Lolita incluye bastantes clichés que se podrían resumir o describir como la historia de unos seres desgraciados, destinados inevitablemente a la fatalidad desencadenada por el control ejercido por una mente retorcida en la vida de unas víctimas que a su vez son victimarios.

A mi modo de ver, la película trata de una cadena de amores no correspondidos. Los protagonistas son claramente depredados por la mente ágil del perverso, astuto y arrogante doctor Clare Quilty, quien se ufana de ser el intelectual del momento, adulado por el público. Su vida nada convencional contrasta con la de sus objetivos, quienes (ante el voraz deseo de salir de su vida normal y rutinaria de pueblo) caen rendidos a su labia seductora, sus modales excelsos y palabrería. Caen en conversaciones o en flirteos que podemos imaginar que han sucedido paralelamente a la aparente historia principal. Es fácil decir que Lolita es la historia del señor Humbert y su atracción ciega y obsesiva, pero sería una interpretación bastante ingenua. La película engaña constantemente, aunque sea fácil imaginar su origen y su cierre (a pesar de que su director intentara jugar con algo de misterio).

La cinta se ha quedado algo desfasada cuando se visiona en pleno siglo veintiuno. Pudo causar escándalo en su momento, pero ahora parece más una historia cursi y algo aburrida que roza la vergüenza de lo evidente en muchas de las situaciones que narra (véase la historia de amor de la madre de Dolores Haze). Charlotte no solo es una mujer llena de ideales y de convicciones que desde el primer momento pone en evidencia su fragilidad: casi hace sentir pena por su actitud de gran incauta romántica que invoca la tragedia de los extremos estados del amor y del desamor. Sus diálogos largos o, mejor dicho, sus soliloquios, serían hoy un meme que podría ser utilizado por muchas feministas para hacer broma o para causar efectos contrarios. No solo se refleja su desdicha en la difícil relación que mantiene con su hija Dolores, el amor no correspondido del señor Humbert, sino también en el vacío que le dejó su difunto esposo al morir (y en el descontento que le provocó mientras vivía). Ella lo describe como un hombre de gran honor, pero fue por él que se obligó a vivir una vida tediosa de pueblo y renunció a ser la mujer de mundo, viajada y leída que ella hubiese querido ser o pretende ser en el mundo casi irreal que habita. Expresa continuamente el sinsentido de su existencia. O su existencia validada solamente por tener el amor de un hombre. Inmenso vacío.

Aquí vemos como el manipulado también manipula y desprecia. Y, a su vez, recibe el mismo tratamiento. Charlotte, el señor Humbert y Lolita están unidos en desgracia por un as de la triquiñuela: el doctor Quilty. Y Humbert y Charlotte sufren por la fría, juguetona y calculadora Lolita, quien se siente tan segura de sí misma que crece imitando el mundo adulto frívolo y vacío que la rodea. Eso la convierte en alguien muy suspicaz para una chica de su edad, pero que a la vez tiene una vida vulgar y sin la erudición que hubiesen deseado su madre o Humbert (quien intenta hacerle una inmersión en la literatura sin ningún éxito). Lolita sabe lo que hace . A pesar de sus caprichos y de su conveniente infantilismo, termina viviendo la vida que hubiese tenido aunque no se hubiera topado con ninguno de los hombres con los que se involucra. Estaba destinada a tener una vida común y corriente, más bien desastrosa.

A pesar de ser una película antigua, Lolita habla de sentimientos que experimentamos los humanos. Aunque pasen los años, siguen habiendo desencuentros, abusos o desengaños, y sigue existiendo esa fina línea que divide lo normal de lo trágico, que separa lo que se debe hacer y lo que debe evitarse. Nada mejor que el séptimo arte para ponernos a dilucidar sobre la condición humana, sobre lo que nos mueve, nos hunde, nos delata o nos pone en evidencia.

Me pregunto: ¿era tan antiguo y salvaje el mundo, o lo son los sentimientos y la sociedad que describe? Voy a pensarlo.

Crítica elaborada per Virginia Hoqui de la Biblioteca Joan Margarit (Sant Just Desvern) en el marc del projecte Escriure de cinema.