Privada del seu destí com a reina, la germana del Rei Artús es converteix en la fada Morgana i s'enfronta a la tirania de la Taula Rodona i les manipulacions de Merlí el boig. Fastiguejada pel mag que ha jugat amb la seva vida des de la seva més tendra infància, Morgana deixa anar la seva ira i sacia la seva set de poder contra tots: el seu antic mestre, els homes i el mateix sistema.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals  

L'autor narra la intensa relació amb la seva parella Kristin: les emocions de les primeres trobades d'adolescents, la violència de la lluita contra el càncer i la dignitat i valentia de la jove davant la mort. Dungo revela escenes íntimes i poderoses de la passió compartida pel surf, els llargs tractaments de quimioteràpia i la dolçor dels darrers moments viscuts junts, sense oblidar els moments d'esperança.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Hi ha un nou Iron Man a la ciutat i el seu nom és Victor Von Muerte. El malvat més gran de l'Univers Marvel està intentant fer alguna cosa completament diferent. Allà on Tony Stark va fracassar, Muerte  triomfarà. Quin és el seu pla mestre per fer-ho?

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El 4 de maig de 1970, la Guàrdia Nacional d’Ohio va disparar contra manifestants desarmats que protestaven contra la guerra del Vietnam a la Universitat de Kent. Quatre estudiants van morir, i vuitanta-nou van resultar-ne ferits. Uns dies abans, Derf Backderf de 10 anys va veure aquells mateixos guàrdies patrullant prop de la seva ciutat. Utilitzant recursos periodístics, Backderf s’endinsa en el caos d’aquella setmana amb un artefacte de no-ficció que aborda la massacre de Kent de forma rigorosa i àmpliament documentada, tot furgant en una de les ferides mai curades dels Estats Units.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

«¿Qué podemos aprender de la caza de las brujas en el  Renacimiento, una guerra contra las mujeres que resuena aún hoy?»
Adela Muñoz Páez analitza un dels fenòmens polític-religiosos més foscos del nostre passat recent i revisita alguns dels tòpics més habituals sobre el tema. Realment, Brujas... és un assaig sorprenent quant a la quantitat d'estereotips que trenca. Per exemple, el fenomen de la «caça de bruixes» no va tenir lloc en l'Edat mitjana, sinó en la Moderna. I tampoc va ser Espanya el lloc on més víctimes es va cobrar, sinó Centreeuropa –Alemanya, especialment– la regió on més dones van ser acusades de suposades pràctiques herètiques però les penes més cruels no les van imposar els tribunals eclesiàstics, i la Inquisició no va ser el braç executor de la caça, sinó la principal opositora a aquesta. D'altra banda, l'autora també recorda que, encara que el 70 per cent de les víctimes van ser dones i, per tant, encara que aquest fenomen no pot analitzar-se sense l'apropiada perspectiva de gènere, també va haver-hi un trenta per cent d'homes perseguits per la mateixa raó. 

 Extret de https://laslecturasdeguillermo.wordpress.com/

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Lucas va perdre la vista de nen. Estima la muntanya on els seus aguts sentits li mostren un món desconegut per als altres. El seu camí es creua amb el de Zèfir, un àguila segrestada per uns caçadors furtius.

Quan tot sembla perdut les pistes que proporciona la natura revelen la veritat a tot aquell que sap escoltar i veure amb uns altres ulls.

Adequat d'11 a 12 anys.

Recomanat per les Biblioteques de Granollers

Un llibre per estimar i aprendre a estimar-se.

La protagonista de la nostra història està beeen enamorada. Enamorada d’un noi, que no li fa cas, gens de cas... i que es diu Martín. I com ho sap que està enamorada?

Ho sap perquè només de veure’l tot li flaqueja i li pica el nas i... li pugen els colors i es posa nerviosa i.... bé, tot això que passa quan estàs tan enamorat. En Martín, però, ni tant sols la veu. No la mira mai i ni se n’adona que existeix.

I què hi puc fer? Pensa la nostra protagonista... 

Els amics aviat li donen consell i ella es deixa portar i es traurà les ulleres, i es deixarà anar el cabell i potser ja no durà més les ales... la mirarà en Martín? On hauran anat a parar els ocells que li vivien al cap? Què farà, doncs, a partir d’ara?
Si ho vols descobrir llegeix aquest llibre sobre l’autoestima i el valor de ser un mateix.

Un llibre que ens enamora!

Adequat de 6 a 8 anys.

Recomanat per Marta Nuet Blanch de la Biblioteca de La Roca del Vallès

Joan Mena recorda la professora que li va llançar, amb menyspreu, aquest vaticini que no s'ha acabat complint. La seva família va arribar a Catalunya els anys seixanta, com tantes d'altres, anhelant un futur millor. Des de la pròpia experiència personal, aquest professor de filologia, ara en excedència, fa una sentida defensa del model d'immersió lingüística com a eina de cohesió social, d'integració cultural i de garantia per a la igualtat d'oportunitats. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Aquest llibre és per a pensar sobre com parles. Perquè et preguntis per què tries unes paraules i no altres. Perquè trobis alternatives que et permetin dir exactament el que vols sense discriminar les dones, a col·lectius minoritaris, a persones amb discapacitat, a ningú. Amb humilitat i irreverència, María Martín ens proposa un crític i divertit viatge pel llenguatge inclusiu que reuneix una mica de la història de la nostra llengua i, sobretot, molts trucs i consells pràctics que no sempre es troben amb facilitat.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El Camí de Sant Jaume és una ruta mil·lenària amb paratges únics que s'omple de caminants durant tot l'any. Els 50 llocs triats per aquest llibre corresponen al Camí Francès des de Roncesvalles o Somport fins a Santiago de Compostel·la. Hi destaquen les grans ciutats de la ruta(Pamplona, Logronyo, Burgos, Lleó, Ponferrada...) i els monuments més importants i de gran valor històric. També, espais rellevants per la seva naturalesa, com la Foz de Lumbier, el cim de la serra del Perdón o les coves d'Atapuerca. I emplaçaments emblemàtics, com la Cruz de Ferro o l'inici dels últims cent quilòmetres per arribar a Santiago. 
Carlos Mencos va obtenir el premi Aymeric Picaud a la difusió del Camí de Sant Jaume, distinció atorgada per les associacions de periodistes espanyols, i és autor de diversos llibres. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

Maria Doñate, corresponsal de TVE, va arribar a Pequín el 2015. Complia el somni d’explicar la realitat d’un altre país. En aquest llibre trobem el relat de la transformació de Xina en aquests set anys, amb els seus ulls. Des de la modernitat més radical, fins a les tradicions més antigues. Xina ha canviat el seu escenari econòmic, el paper dins la política internacional. Doñate ofereix amb una gran quantitat de dades, com aquest país ha despertat i pressiona amb força en la dinàmica mundial. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Un recorregut complet per la diversitat ornitològica d'Espanya amb més de 40 rutes seleccionades per la seva riquesa en ocells i el fàcil accés per a garantir grans i còmodes observacions. Cadascuna d'elles compta amb mapa de situació, consells de persones que coneixen la zona en profunditat i molta més informació sobre recursos o altres rutes possibles. En resum, una guia per a planificar viatges o saber sempre on és possible observar ocells.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Tania García torna amb un llibre que dona eines i consells als pares i mares per ajudar als seus fills a fomentar l'autoestima. Explica en aquest llibre els coneixements i les eines necessaris per entendre els aspectes que conformen l'autoestima; per aprendre a fomentar-la en els nostres fills, en les seves diferents etapes de desenvolupament; i per integrar l'autocura com una part fonamental en la seva educació. El resultat és un llibre que ens ajuda a reconèixer els enemics de l'amor propi per gestionar millor, a través d'exercicis pràctics, un dels conceptes psicològics de més transcendència en el creixement i el benestar personal dels nostres fills. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Gran clàssic de psicologia prenatal, recomanat per pediatres, llevadores i psicòlegs. En aquesta obra, Thomas Verny va plantejar per primera vegada la idea -demostrada amb dades empíriques- que el vincle entre la mare i el nadó que naixerà no sols connecta els seus universos físics sinó també els emocionals i mentals: el benestar matern afecta al desenvolupament del nen des de la seva mateixa concepció. Al llarg de les pàgines, el psiquiatre americà ensenya com neutralitzar els conflictes que inevitablement sorgeixen durant l'embaràs, al mateix temps que guia a les futures mares perquè facin de la gestació una experiència enriquidora, tant per a elles com per al futur nadó, a través de la veu, la música, la relaxació... sense descuidar els hàbits de son  i alimentació.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Els Olchis busquen una nova llar, però no es senten benvinguts enlloc. Fan pudor i la majoria dels humans no els volen. Quan Firebotton, el drac de la família aterra a l’abocador de Smellville, els Olchis es troben com a casa. I aquí és on volen quedar-se.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Es pot resumir el meravellós món de l'art en només 100 conceptes? Materials, tècniques, estils, dissenys, artistes del passat i del present i diferents mètodes d'expressió artística resumits en 100 conceptes triats amb cura. Susie Hodge ens mostra la seva gran capacitat de transmetre en poques paraules tot el que cal saber sobre l'art, en un llibre fascinant que inclou activitats atractives.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

No queden ossos polars a l’illa de l’Os, o al menys això li va dir el seu pare quan es van traslladar a l’Àrtic, on el seu pare havia de treballar durant sis mesos. Però un dia al capvespre a l’April li apareix una enorme silueta a l’horitzó, una cosa gran es mou i avança cap a ella. April tanca i obre els ulls i la cosa ha desaparegut. Però podria jurar que acaba de veure un os polar!!

Llegeix-ne un fragment

Enllaç a eBiblio

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Acompanya al Comissari Gordon i la ratolina Pat en una nova investigacio. Al bosc hi ha molts animals que estan tristos. Algú volta amunt i avall dient coses lletges als altres. Però qui és que els empipa d’aquesta manera? I per què...? Això és el que hauran d’investigar, però no és tan senzill com creuen perquè ningú no vol parlar. De tota manera, hi ha una cosa que és segura: el cas ha de quedar resolt ben aviat, perquè el comissari Gordon té pensat marxar uns dies de vacances i dedicar-se a pescar i a menjar tantes magdalenes com vulgui!

Llegeix-ne un fragment

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

L’ornitòloga Ava Pigot necessita ajuda! Duu molt de temps cercant l’ocell arc iris, però no el troba enlloc. La Kim i en Carl volen ajudar-la, i salpen a una aventura que els durà a trobar-se amb les més meravelloses aus de tot el món: els ocells paraigua, els matrioixca, els del jazz… Però, i l’ocell arc iris? El trobaran?

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Cocina sin residuos és un llibre pràctic per a persones ocupades però responsables, amb ganes de posar el seu granet de sorra.

Escrit per Lindsay Miles, una educadora australiana, apassionada portaveu dels residus zero i la vida sense plàstics, ens planteja diferents maneres de com ser sostenibles, proporcionant-nos una sèrie de pautes i idees senzilles, sobretot en l’àmbit de la cuina: com saber comprar, cuinar, menjar, conservar, reutilitzar...

El plantejament i les opcions són variades però cadascú escollirà segons les seves prioritats i possibilitats un camí o un altre, sense haver de fer canvis dràstics en les seves vides.

Recomant per Núria Paule. Biblioteca del Casino de Manresa

En aquest llibre de Jennifer Ackerman descobriràs actituds i comportaments inimaginables dels ocells. Amb la seva observació i viatges per tot el món, l'autora ens demostra que no hi ha un únic tarannà d'ocell, sinó tot un ventall inacabable d'espècies amb diferents aparences i estils. 

Així ens explica com es comuniquen, com es reprodueixen i sobreviuen... I per adonar-nos d'aquests comportaments mostra exemples com que hi ha ocells que tenen cura de pollets d'altres ocells; ocells que la mare mata els seus pollets; ocells que alimenten els seus germans; ocells que creen veritables obres d'art en la construcció dels seus nius i, per contra, hi ha ocells que es dediquen a destruir els que no són seus. Ocells que fan regals i ocells que roben...

Si ets ornitòleg o simplement t'agraden els ocells, aquest és el teu llibre. Quedaràs fascinat i bocabadat de tot el que hi llegiràs!

Recomanació de Lourdes Escrigas Casas. Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Shōya Ishida és un nen inquiet amb una única meta en la vida: no avorrir-se. El dia que Shōko Nishimiya arriba a la seva classe comença tot un nou món de possibilitats. Nishimiya pateix sordesa de naixement i Ishida comença a assetjar-la amb la complicitat dels seus companys. Les seves provocacions creixen cada dia i tota la classe comença a veure Nishimiya com una molèstia i aquesta acaba abandonant l'escola. En aquest punt, Ishida és assenyalat i es torna víctima d'assetjament per part d'aquells que abans li reien les gràcies.

Un cop a l'institut Ishida no és el mateix. Ja no manté relació amb els seus companys, es considera un marginat detestable i mereixedor de tot allò que li passa. Com a últim intent de redempció anirà a la recerca de Nishimiya per demanar-li perdó, i aquest retrobament marcarà un nou punt de partida en la vida de tots dos.

A Silent Voice és un manga en 7 toms escrit i dibuixat per Yoshitoki Ōima. L'autora es va inspirar en la seva mare, intèrpret de la llengua de signes, i va publicar la història serialitzada a la revista Shōnen Magazine amb el suport de la Federació Japonesa de Sords.

Ōima ens vol mostrar com és el món que envolta a Nishimiya, marcada pels altres des que va néixer. Sentiments com el rebuig i la incomprensió a causa de la seva sordesa han marcat el seu caràcter i el de la seva família. Ishida, d'altra banda, viu la càrrega dels seus actes i la resignació que aquests li perseguiran per sempre.  Tots dos junts acabaran reunint una colla d'amics on els seus membres han de tractar amb les seves pròpies imperfeccions. Les connexions entre tots ells faràn que Ishida es plantegi diversos conceptes com l'amistat, la culpa, la felicitat o l'acceptació d'un mateix. I de mica en mica la seva relació amb Nishimiya el pot ajudar a escoltar una altra veu, una veu silenciosa.

L'obra va obtenir el premi al Millor Manga Principiant l'any 2008 i va arribar a ser nominat als Premis Eisner. Va acabar sent adaptat a pel·lícula animada per l'estudi Kyoto Animation i dirigida per Naoko Yamada, obtenint diversos premis. Però tot i ser una gran adaptació, recomanem el manga en paper per reunir un context més ampli de tot el que l'autora ens vol transmetre.

Més informació:

• Yoshitokia Oima les Biblioteques
• Yoshitokia Oima a la Viquipèdia

Recomanat per Joel Panadero Alcaide. Bib. del Nord. Sabadell.

L'argument de la història del món de l'esport pot fer un gir inesperat! Homes que treballen, que s'esforcen, que pateixen, que perseveren, que somien i que guanyen... però que no estan sols i que comparteixen, ara ja sí, l'experiència de la vida esportiva amb centenars de dones que treballen, s'esforcen, pateixen, perseveren, somien i guanyen! I que ho fan desafiant un món d'homes a qui encara costa donar pas a les esportistes que també ens representen.

Aliona Bolsova, Laia Sanz, Roser Tarragó, Núria Picas, Mireia Vicente, Anna Quintana, Laia Palau, Olga Viza i Inma Puig són algunes de la vintena de testimonis que expliquen a cor obert les seves trajectòries, dificultats i aprenentatges, en el món virolat i complex de l’esport femení.

Recomanat per Marta Puig Calafell de la Biblioteca Santa Oliva d'Olesa de Montserrat

La nova heroïna de Marvel és una adolescent d’origen paquistanès i musulmana. En aquest primer capítol se’ns presenta a Kamala i el seu món. Els companys de l’institut, la seva família i el barri. El seu dia a dia és com la de qualsevol adolescent, fins que adquireix uns poders que li canviaran la vida. Ms. Marvel haurà de lluitar amb malvats molt poderosos, però com a noia adolescent s’haurà d’enfrontar amb el racisme, la incomprensió, les tradicions familiars i … amb els seus pares. La vida no és fàcil per a una noia jove, encara que tingui superpoders.

Magnífic guió de G. Willow Wilson i excel·lent dibuix d’Adrian Alphona. A què esperes per a llegir-lo?

Aquesta nena afroamericana té el superpoder de ser molt llesta i una crack en ciències. Per una d’aquelles coses del destí o de la teoria de l’espai-temps se li apareix un dinosaure, cortesia de Jack Kirby. Amb ell haurà de combinar la seva vida quotidiana (escola, pares, experiments) amb les aventures més emocionants i, sovint, acompanyada dels superherois de Marvel.

Un thriller policíac on la protagonista, Silvia Blanch, va desaparèixer l’any 2017. Alex, una periodista que ha d’escriure un article quan es compleix un any de la desaparició, arriba al poble del Montseny, comença a remoure el passat i sorgeixen secrets i mentides dels sospitosos.

Els capítols són curts, àgils de llegir, sempre està passant coses, hi ha girs inesperats, t’atrapa des del principi. Hi ha diferents veus narratives que van explicant la seva versió dels fets i fan que sospitis de tots els personatges. Hi ha flashbacks per conèixer a Silvia, però no es fan pesats, ja que donen la informació necessària per continuar la lectura en temps present..

Un thriller per agafar-lo i no deixar-lo fins la darrera pàgina.

Entrevista a RTVE

Recomanat per Biblioteca Can Baró. Corbera de Llobregat

Aquesta novel·la juvenil es pot dir que és la segona part de "Un fill", tot i que es poden llegir independentment, ja que l’autor no revela cap secret important del primer llibre. Amb "Un fill", la seva primera novel·la juvenil, Alejandro Palomas va guanyar el Premi Joaquim Ruyra, i també el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil 2016. 

En aquest segon llibre, la Nàzia, la nena pakistaní, i millor amiga del Guillem, s’ha mudat a viure amb ell i el seu pare, convertint-se en la seva germana d’acollida, degut a que els seus pares han hagut d’anar a la presó per uns fets ocorreguts. La nena es troba molt bé a casa del seu amic, però guarda un secret… 

És un llibre ple de sensibilitat que et fa riure i plorar, i els seus personatges es guanyen el lector des del primer moment. El que més contrasta és la visió que tenen els adults enfront de la dels nens, les seves ocurrències i la seva interpretació de la realitat.

Més recomanació:

• Alejandro Palomas a les biblioteques
• Alejandro Palomas a la Viquipèdia 

Recomanat per Bib. Central. Cerdanyola.

“En el cristal puedo ver al hombre que me está siguiendo. Me he dado cuenta al girar en un par de calles, al ver que su camino coincidía con el mío en el laberinto de callejones de Karachi (Pakistán)”. De esta forma, con la técnica literaria de iniciar la narración en medio de la acción, comienza Amaryllis Fox la historia de sus diez años como agente clandestina en las operaciones encubiertas de la CIA.  La lectura de esta autobiografía revela la recompensa que supone servir a tu país, y el peaje que esto conlleva, mediante un íntimo e irresistible retrato de una mujer que literalmente madura en la Agencia Central de Información estadounidense. La autora proporciona un apasionante relato de su entrenamiento y formación, e incluye las técnicas y métodos del espionaje moderno, así como las actividades de evaluación de inteligencia que el espectador está acostumbrado a ver únicamente en películas y series de televisión. Lo que resulta verdaderamente fascinante es la sensación de ir en una atracción vertiginosa que conlleva trabajar como analista, acceder a información clasificada sobre multitud de amenazas inminentes y, finalmente, ejercer como agente sin ningún tipo de cobertura oficial. El precio de una década trabajando encubierta se hace evidente cuando fracasa su segundo matrimonio, y la autora, finalmente, decide abandonar la agencia.

Més recomanació:

• Amaryllis Fox a les biblioteques
• Amaryllis Fox a la Viquipèdia
• Entrevista 

Recomanat per Bib. de Can Puiggener. Sabadell.

El colibrí és un ocell molt petit, que mou les ales molt ràpidament, fins a setanta cinc vegades per segon, i, tot i així, sembla que estigui quiet a l’aire i l’únic capaç de volar cap enrere; però El colibrí és també  el títol la novel·la de l’escriptor italià Sandro Veronesi  guanyadora del Premi Strega 2020, màxim guardó literari italià.

Amb El colibrí, Sandro Veronesi, nascut a la Toscana el 1959, guanya el seu segon Premi Strega i és el segon autor en aconseguir aquesta fita.

El colibrí comença quan un oftalmòleg a qui no li agraden ni el psicoanàlisi ni els psicoanalistes rep la trucada del psicoanalista de la seva dona. A partir d’aquí, amb una història marcada per les febleses i fortaleses del seu protagonista, ens passegem per la vida d’en Marco Carrera, oftalmòleg, marit, pare, enamorat, avi, amic... amb tot un univers femení al seu voltant que és no només una part fonamental de la seva vida sinó també el motiu pel que rep el sobrenom de colibrí.

Més recomanació:

• Sandro Veronesi a les biblioteques
• Sandro Veronesi a la Viquipèdia
• Entrevista 

Recomanat per Bib. Esteve Paluzie. Barberà del Vallès.

Endinsar-se en l’aprenentatge d’un nou idioma sempre és un repte que requereix constància i planteja dubtes. Aquesta nova situació es dificulta si l’idioma escollit té un alfabet i una escriptura que no és la nostra. El xinès doncs, per a nosaltres, suposa l’aprenentatge d’un nou sistema d’escriptura. El llibre que presentem, serà de gran ajuda a estudiants de primer nivell en l’aprenentatge de l’idioma, però també serà d’interès a tothom que tingui afany de saber alguna cosa sobre aquest idioma mil·lenari, ja que el contingut es mostra de forma divulgativa, concisa i molt ben estructurada.  

Recomanat per Sol Teixidó. Bib. Ernest Lluch i Martín de Vilassar de Mar

“Els ocells marcaran el seu destí”, frase de la portada del llibre Feather girl on ja s’insinua els animals que formaran part de la història d’aquesta narració juvenil.

Wren, la nena protagonista de catorze anys, porta el nom d’un ocell petit i cantaire de la família dels canaris, el passerell. En el viatge que enceta per trobar-se a sí mateixa i aprendre que no està sola, ella sempre està envoltada d’ocells, i amb qui sembla ser que manté una comunicació especial.

L’autora, coneguda per la seva primera novel·la Gostgirl, presenta una bona construcció del personatge principal i planteja una trama original amb una barreja de misteri i fantasia, on l’ambientació és encertada.

Un llibre juvenil on aquesta criatura tan diferent a la resta de personatges parla d’una història de valentia, de lleialtat, de natura, de família i sobretot d’acceptació d’una mateixa.

Document recomanat per: Rosa Casas. Biblioteca Ferrer i Guàrdia d’Alella

Llum d’agost és una de les obres menys experimentals del sòlid cicle novel·lístic amb el que William Faulkner va retratar el Sud dels Estats Units des de finals del segle XIX fins a la primera meitat del segle XX. Però tot i presentar una estructura més convencional, el lector hi descobrirà els trets més característics de la narrativa d’un dels grans representants del Gòtic del Sud, - juntament amb Carson McCullers i Katherine Anne Porter - amb la que va aconseguir renovar i innovar la novel·la del segle XX.  Amb una prosa torrencial, de llargues frases i extensos paràgraf, i un vocabulari precís i poètic, amb monòlegs interiors i constants salts temporals, l’autor ens mostra el retrat més cru del Sud americà dels anys 30, marcat per la dura segregació racial i el fanatisme religiós.

Ambientada al mític comtat de Yoknapatawpha, la història gira al voltant de sis personatges principals que conflueixen en un moment àlgid de la narració: després de viatjar a peu durant setmanes, Lena Grove acaba d’arribar a la ciutat de Jefferson a la cerca de Joe Brown, el noi que l’ha deixat embarassada i que l’ha abandonat. Hi apareix en el moment que s’ha produït un incendi a casa de la senyoreta Burden, als afores de la ciutat. Amb tota la població pendent dels esdeveniments, Lena rebrà l’ajuda de Byron Bunch, un treballador de la serradora on treballa Joe. Al mateix temps coneixerem la tràgica vida de Joe Christmas, que ocupa el cos central de la novel·la i que recull l’essència de l’odi racial d’una població blanca que viu impregnada del ressentit record de la derrota a la Guerra de Secessió.

Llum d’agost és un novel·la magistral amb la que el lector anirà descobrint els fets a partir de diferents interpretacions procedents de diverses veus narratives.

Recomanat per Cris Valls Solé. Biblioteca Antoni Comas de Mataró.  

Presagio de una desgracia

Para los que no conozcan a Rainer Werner Fassbinder (como es mi caso), sepan que Wikipedia dice que sus películas son o sobrevuelan su biografía.

Les parecerá poco serio para un profesional de la critica como yo, pero: ¿cómo abordar el análisis de Un año con trece lunas (In Einem Jahr mit 13 Monden, Reiner Werner Fassbinder, 1978), una película existencialista, realizada en 1978, de un director pseudoautobiográfico muerto, cuando solo puedo dedicarle el tiempo que me pagan (una hora y treinta minutos)?

Pues tengo suerte, vivimos en los albores de la era digital, y desde el sofá puedo investigar la vida de Fassbinder que intuyo es básica para llegar a algún puerto. Y así las cosas: esta película se hizo a modo de exorcismo tras el suicidio del carnicero de profesión que, durante tres años, fue amante de Fassbinder. Y el protagonista de la película es su amante suicidado, pero su historia bebe mucho de la infancia del director (una de las protagonistas es la antigua mujer de Fassbinder).

Terminada esta descripción, estilo Lecturas y necesaria, del director, la película comienza de manera cinematográfica estándar. A medida que avanza, en cambio, nos adentramos en un conjunto de parábolas teatrales que son cada vez más locas, y cada vez mas esclarecedoras del porqué del sufrimiento de nuestro protagonista. La historia, contada con pinceladas no lineales de la vida del protagonista, mantiene la tensión y el interés de seguir viéndola.

Es una película de género, y creo que su valor es tratar el tema sin tratarlo. Es decir, que habla de amor y sentimientos sin complejos, sin la intención de asociarse a las necesarias reivindicaciones colectivas que acartonan y quitan frescura al día a día. In love with you, Fassbinder, por abordar tu filmográfica vida bisexual desde la completa libertad individual.

Estamos ante una película europea con su sentido trágico y existencialista de la vida, donde la filosofía alemana (cómo no) y la ética tienen un fuerte peso. O sea, esto no es Hollywood, pero no se atemorice usted, querido espectador. Si en la película hay algo, o mucho, del libro de Schopenhauer que luce la monja, también hay mucho de alguien vital y divertido que, a pesar del drama personal vivido, no hace películas para aburrir a las palomas. Se pasa un buen rato viéndola. Disfruten.

Critica feta per Eloy Escudero, de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell, en el marc del projecte Escriure de cinema.

Tres personatges femenins la periodista, la dona i la noia ens condueixen per aquesta història que podríem definir com a thriller periodístic. Un text que ens endinsa en el món del periodisme, però que realment profunditza en temes tan controvertits com la censura en l’àmbit públic i privat. 

L'obra dona veu a un triangle femení encapçalat per una periodista guanyadora de premis i reconeixement que ha caigut en desgràcia i a qui acaben d’acomiadar per haver-se tornat massa incòmoda; la seva germana malalta i que només vol gaudir dels darrers anys de la seva vida en total plenitud; i una noia que es presenta com a víctima i que exigeix que el seu cas surti a la llum pública, però que amaga més del que sembla. 

Pau Miró s’ha convertit en un dels dramaturg de referència de l’escena catalana. Llicenciat en Interpretació per l’Institut del Teatre, i fundador de la companyia Menudos, formada per exalumnes de l’Institut del Teatre, entre les seves obres destaquen Els jugadors (Teatre Lliure, 2011); Victòria (Teatre Nacional de Catalunya, 2016); Una història real (La Villaroel, 2019) i Plou a Barcelona (Sala Beckett, 2004), nominada a cinc Premis Butaca i traduït al castellà, italià, francès, portuguès, polonès i anglès. 

El muntatge de l’obra es va estrenar al Festival Grec de Barcelona el juny del 2017 a la Sala Beckett amb un repartiment de luxe amb l’Emma Vilarasau, l’Imma Colomer i la Mar Ulldemolins en els papers de les tres protagonistes femenines. 

 “Li dones la culpa al periodisme, però el problema els tens tu. M’equivoco? Tot el que escrius, totes les notícies que tractes estan tenyides d’aquest malestar. T’has instal·lat en la queixa i això fa que no t’impliquis, que no profunditzis, que no contrastis. Ho he pogut veure en primera persona. Ho sento, però formes part d’aquest sistema que tant critiques i algú t’ho havia de dir.”

Més informació:

• Obres de Pau Miró al catàleg 

Recomanat per Elisabet Vazquez. Biblioteca de Ripollet. 

Sabíeu que l’escriptor Philippe Claudel també és director i guionista de cinema? Després de guanyar els prestigiosos premis Goncourt i Renaudot amb les seves obres literàries va dirigir aquesta pel·lícula guanyadora de dos Césars i un BAFTA.

La pel·lícula ens explica com Juliette surt de la presó després de passar 15 anys tancada per un crim terrible. La seva germana petita Léa la convida a quedar-se a casa seva. Les germanes es retroben com dues estranyes. Léa era petita quan Juliette va marxar. Però poc a poc els records i la convivència van refent la relació i Juliette va tornant a viure de nou.

Una història que ens mostra com reconstruir una relació des de la desconfiança i a un mateix des de la buidor més absoluta i on tot rutlla perfectament gràcies a la commovedora interpretació de les actrius protagonistes, Kristin Scott Thomas i Elsa Zylberstein.

Més informació:

• Philippe Claudel a les Biblioteques
• Philippe Claudel a la Viquipèdia
• Hace mucho que te quiero. Filmaffinity

Recomanat per Bib. Ripollet. 

Sota l’epígraf “Tot el que llegireu en aquest llibre és real”, Carles Porta trasllada al lector la narració de set diferents històries fosques que han succeït a Catalunya els últims anys, entre els quals el crim de la Guàrdia Urbana o el de David Bernat per part d’Artur Segarra a Bangkok. 

 Porta és periodista, director, productor i guionista. Ha treballat a TV3 i ha publicat diferents llibres entre els quals destaquen “Tor: tretze cases i tres morts” i “Fago: si et diuen que el teu germà és un assassí”. 

Crims va començar com una secció al programa “Estat de Gràcia” de Catalunya Ràdio i posteriorment va tenir un espai propi a la graella del cap de setmana. 
L’any 2020 es va adaptar a format televisiu a TV3 i el febrer del 2021 ha començat a emetre’s la segona temporada. 

Els capítols d’aquest llibre són curts, de prosa directa i molts lleugers de llegir. Atrapa el lector des del primer moment amb tota mena de detalls, contrastant les diferents fonts i destaca la proximitat amb què ho explica. Així doncs, és un bon llibre amb la mirada i estil ben propi de Carles Porta.

Més informació:

• Carles Porta a les Biblioteques
• Carles Porta a la Viquipèdia

Recomanat per Oriol Bras. Bib. dels Safareigs. Sabadell. 

Aquest és el darrer llibre del coronel Pedro Baños. Ha estat cap de contra intel·ligència i seguretat del cos del exèrcit europeu a Estrasburg, a més és un dels majors especialistes en geopolítica, estratègia, defensa, seguretat, terrorisme, intel·ligència i relacions internacionals.

Lectura molt interessant sobre la manipulació governamental de la informació i les grans corporacions. Es fa èmfasi especial en la recepció de informació, les noticies, la premsa... de manera crítica per part del ciutadà. També es tracta la pandèmia actual del COVID-19 des de un punt de vista de la limitació de les llibertats universals de les persones, així com dels seus drets fonamentals. La seva lectura no deixa indiferent a ningú.

Més informació:

• Pedro Baños a les Biblioteques
• Pedro Baños a la Viquipèdia
• El dominio mental. Contenido extra.

Recomanat per Bib. Josep Jardí. Santa Perpètua de la Mogoda.

És aquest un títol prou interessant que indaga en aspectes potser no gaire difosos de la Història. En concret, aborda de quina manera el Cristianisme va desplaçar de manera expeditiva tot el sistema de valors previs a la seva hegemonia.

L’autora és una periodista britànica Llicenciada en Història Clàssica per Cambridge. Ha exercit la docència durant molt de temps, i actualment treballa a la secció de Cultura de The Times.

Aquest llibre és el resultat d’una investigació motivada pel seu amor al món clàssic, amb la presa de consciència del que va representar la irrupció del Cristianisme. Era, de fet, un nou ordre que, lluny d’integrar-se assimilant la cultura anterior, va establir un conflicte permanent contra aquella, amb el sol objectiu d’eliminar-la totalment.
Per començar, va considerar herètica tota manifestació cultural anterior. I un cop va ocupar el poder polític, el Cristianisme, sense practicar la tolerància que predicava, va desplegar una persecució sistemàtica contra qualsevol altra creença. La qual es va concretar en la destrucció material de qualsevol vestigi de cultura anterior, plasmada en la literatura i l’art. I també, en l’aniquilació física dels discrepants. El d’Hipàtia d’Alexandria, és segurament el cas més conegut, però va haver-hi molts més.
Així va arribar l’adveniment d’ un llarg període de foscor a la Història, al·ludit pel títol d’aquest llibre. El valor del qual està en que fa palesa la falsedat del relat del Cristianisme. No es va instaurar amb pau i harmonia, sinó tot el contrari: A sang i foc. I és important destacar, que segons pròpia declaració de l’autora, no ha estat al seu ànim d’atacar la Religió, sinó d’anar contra els dogmatismes. Aquest detall, és sens dubte una raó afegida per recomanar la lectura d’aquest llibre. Que ens narra tots aquest fets d’una forma amena, i molt ben documentada. Paga molt la pena!

Més informació:

• Catherine Nixey a les Biblioteques
• La edad de la penumbra a la Viquipèdia

Recomanat per Isabel Pérez. Bib. Elisenda de Montcada. Montcada i Reixac.

Tracy Chevalier, una autora ben reconeguda des del seu èxit La noia de la perla, ens ofereix ara una visió de l’Anglaterra dels anys 30 a la novel·la Las mujeres de Winchester.
 
Publicat amb el títol original A single threat, ens endinsa en la vida de la Violet, una dona de 38 anys que ha perdut el seu germà i el seu promès a la Gran Guerra. Això l’ha convertit en una dona “que sobra”, una dona soltera sense possibilitat de casar-se, una circumstància vital per la qual eren injustament jutjades.

A més, viu amb la seva mare, una dona cruel que la maltracta verbalment. Cuidar-la sembla el seu destí final, però la Violet decideix anar a viure sola i mantenir-se per ella mateixa amb una feina de mecanògrafa, una de les poques ocupacions per a dones en aquella època.
La vida de la Violet canvia quan l’acull una comunitat de brodadores que va existir en la realitat, dedicada a la confecció de coixins i reclinatoris brodats a la catedral de Winchester.
La novel·la es centra en les petites coses de la vida, donant-li la importància que es mereixen. En una època on les dones solteres estaven mal vistes per la societat, amb poques possibilitats laborals, abocades a cuidar de la família, la Violet aconsegueix trobar una escletxa per forjar-se el seu propi camí.

Més informació:

• Tracy Chevalier a les Biblioteques
• Tracy Chevalier a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Eva M. Jiménez Romero. Bib. La Serra. Sabadell.

Els rols de gènere entren en escena

Mudar-se a un nou lloc és l’inici d’una nova vida. Per Laure, de deu anys, suposa una nova vida com a Michael. Perquè aprofita la confusió que genera el seu aspecte androgin per construir una identitat masculina i per presentar-se als infants del seu nou veïnat, que de seguida l’acullen al seu grup de joc. Michael és un nen, que com qualsevol altre infant de la seva edat, juga a futbol al parc, fa bromes i es baralla per tal de defensar a la seva germana petita.

La pel·lícula de Tomboy (Céline Sciamma, 2011) mostra la realitat de Laure (interpretada per Zoé Hérnan) experimentant amb la seva identitat de gènere. La protagonista crea una nova identitat que viu i cuida com una bombolla, aliena a la situació de casa, on continua sent la filla gran que cuida de la seva germana petita i espera amb il·lusió l’arribada d’un nou germà nadó. Aquesta bombolla esclata després d’una baralla amb un altre infant: la seva mare coneix la resta de mares del barri i descobreix que Laure s’ha identificat a la resta del grup com a Michael.
La infància dels infants transgènere és més senzilla en un entorn on s’accepti la seva condició sense cap prejudici. 

Michael està còmode amb la seva identitat convivint amb la resta d’infants, jugant a futbol, banyant-se al llac, tenint conflictes grupals i enamorant la seva amiga Lisa. El seu grup d’iguals en cap moment es qüestiona el gènere d’en Michael. Un cop descobert que es tracta d’una nena, però, els rols de gènere entren en escena. No els encaixa que el seu amic sigui en veritat una nena i que, a més, s’hagi fet un petó amb una altra. És més, volen confirmar si realment es tracta d’una nena per mitjà de l’única manera visual de percebre el gènere: comprovar els seus genitals. 

En l’àmbit familiar, la mare de Laure no entén el comportament de la seva filla i tracta de reconduir-la perquè tingui comportaments més femenins. El seu pare, en canvi, està encantat de poder compartir les seves aficions amb la seva filla. Després de descobrir l’engany de Laure als infants del barri, i molt preocupada per haver de donar explicacions a tothom, la mare de la Laure l’obliga a anar casa per casa a disculpar-se fent-li dur un vestit. És la manera més cruel de fer entendre la Laure que ha nascut com una nena i que aquest és el paper que haurà de continuar interpretant.

El llargmetratge de Céline Sciamma ens qüestiona si el gènere amb què hem nascut ha de determinar el nostre comportament i els nostres gustos. I com mostra com, des de la infància, la nostra relació amb la resta de persones ve marcada pels rols que la societat atorga a cada gènere.
 

Critica feta per Cília Comella, de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell, en el marc del projecte Escriure de cinema.

Construcció minuciosa d’una història

Si és cert que una imatge val més que mil paraules, ens trobem que el director Todd Haynes, amb l’equip complet de Carol (2015), ens podria explicar mil i una històries només amb un fotograma.
Carol és una història d’amor, digna successora de Primer encuentro, però, més enllà de la història d’amor entre la parella protagonista (Cate Blanchett i Rooney Mara), ens relata les vicissituds de Carol, una dona casada als Estats Units dels anys cinquanta que no vol amagar ni renunciar a estimar com ella vol.

La història se’ns presenta des del punt de vista de Therese, una jove fotògrafa que queda impressionada pel port de Carol (Cate Blanchett). És aquí on la relació entre les dues protagonistes se’ns presenta com un conjunt de retrats ordenats de manera meravellosa que expliquen en paral·lel la seva història d’amor, la lluita de Carol per la custòdia de la seva filla en el seu divorci i el tercer punt del triangle: l’evolució de Therese, que passa de jove innocent a dona fotògrafa en un diari de Nova York.

Com dèiem, la imatge i la fotografia té un pes substancial. No només és la passió de Therese, sinó que també se’ns mostra la seva pròpia visió com a fotògrafa. Se’ns fa estar dins de la història com si tinguéssim la visió de la jove. És així en diverses seqüències: en el primer encreuament de mirades (a les galeries on treballa la jove i queda embadalida per Blanchett), o en el moment en què ella fotografia Carol quan compra un arbre de Nadal per guarnir-lo a casa amb la seva filla.
Evidentment, no faltarà el drama. Cal recordar que ens situem en una època on l’amor entre persones del mateix sexe estava fortament perseguit i criticat. I podia considerar-se, en molts llocs del país, un delicte.

Pel que fa a la construcció de l’ambient i dels personatges, cal remarcar la gran elaboració de l’estilisme i l’ambientació. L’obra sembla talment rodada a l’època i la construcció de tots els personatges és minuciosa. No es deixa cap serrell: mirades, moviments, petits diàlegs, tot creat per fer-nos partícips de la història d’amor entre aquestes dones, basada en el llibre The Price of Salt, de Patricia Highsmith. I alhora ens endinsa en les obres de Hopper o en les fotografies que ben bé podria haver pres Diane Arbus.

Critica feta per Daniel Sánchez Miranda, de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell, en el marc del projecte Escriure de cinema.

Històries d’alliberament

Stonewall (Roland Emmerich, 2015) comença amb el seu protagonista, Danny (Jeremy Irvine), arribant a Christopher Street, un barri de Nova York amb molta gent de la comunitat LGTBI. Destaca la manera de retratar a aquestes persones: tenen vides tristes, són pobres i viuen de la prostitució. Ràpidament, hi ha un flashback al passat, necessari per entendre que Danny s’ha vist obligat a deixar casa seva. Veiem que ell era un noi alegre, que tenia amics i era molt bo en els esports. Tot canvia quan l’enxampen amb un noi: passa a ser assenyalat per tothom i és expulsat de casa pel seu propi pare.

L’escena que tots estàvem esperant des que s’inicia la pel·lícula són les revoltes pròpiament dites. Emmerich ens va preparant al llarg del film per arribar al clímax que donà lloc a la celebració del Dia de l’Orgull Gay, cada 28 de juny des del 1970 fins als nostres dies.
És destacable com es contraposen les dues mirades dels fets, dins i fora de Stonewall. Dins s’hi atrinxeren els policies, esperant reforços, ja que els manifestants els superen numèricament. Ells tenen por, i pensen que les persones de fora són uns salvatges. Mentrestant, a fora, els manifestats, diuen prou, prou a la repressió i a la violència, tant de la policia com de la màfia. Les persones LGTBI ja no tenen por i ho demostren.

Durant la pel·lícula, veiem els dos vessants del moviment d’alliberament gai a Nova York del 1969. Per una banda, els moviments més conservadors estan representats pel personatge de Trevor (Jonathan Rhys-Meyers). Per altra banda, veiem els moviments d’acció directa duts a terme per Ray (Jonny Beauchamp) i la seva colla. Evidentment, acaba triomfant aquest últim tipus de moviment.

L’escena de Danny tirant el primer maó al vitrall del bar, presentada a càmera lenta, reflecteix perfectament el sentiment de ràbia continguda durant tant de temps. L’acte va ser, en realitat, obra de Marsha P. Johnson, que té molt poc protagonisme durant la pel·lícula. De fet, s’atorga molta més importància al col·lectiu gai que al col·lectiu trans, tot i que aquest últim va ser el que va començar els aldarulls. Tampoc surt el personatge de Sylvia Rivera, una altra dona trans que va protagonitzar els fets històrics. Probablement, Emmerich devia pensar que la pel·lícula seria més acceptada amb un protagonista gai que amb un de trans. Una llàstima. 

Crítica elaborada per Xavier Ferrer de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell. en el marc del projecte Escriure de cinema

Daniel Lefebvre (Philippe Torreton) és el director de l'escola d'un barri marginal d'un poble miner del nord de França, més del trenta per cent de la població  del qual es troba en una situació vulnerable a causa de la crisis de la industria minera. Un dia es troba en una situació difícil quan la mare d'una alumna arriba beguda a l'escola i deixa el seu nadó i la seva filla de cinc anys.

Una pel·lícula, entre la ficció i el documental, meravellosa per la seva sensibilitat i duresa sobre el poder de l’educació i la funció social dels mestres per tal de reduir la bretxa social i la marginalitat. També és una critica ferotge a la impassibilitat i inacció del sistema administratiu i polític davant de situacions de crisi social i econòmica. Quan s’estrenà va ser criticada per pessimista i, fins i tot, per apropar-se al miserabilisme. No obstant això, la tenacitat del director per lluitar contra les injustícies, malgrat no sempre trobar-ne solucions és un crit a l’esperança i a la possibilitat de crear un món millor.

Hoy empieza todo (Ça commence aujourd'hui, 1999) és una pel·lícula del director, guionista, actor, productor i crític de cinema francès Bertrand Tavernier (Lyon, 1942 – Sainte-Maxime, 2021). Guanyadora del Premi Internacional de la Crítica FIPRESCI, Menció d’Honor al Festival de Berlín (1999), i del Premi del públic al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià (1999).

> Què n’ha dit la crítica?

"Una de las películas más emotivas de uno de los mejores directores del mundo." Carlos Boyero (Diario El Mundo)

"Hermosa, bellísima, prodigiosa... una obra maestra del cine moderno." Ángel Fernández Santos (Diario El País)

Recomanada per Glòria Massana. Biblioteca El Molí de Molins de Rei. 

Enmig d’un ambient desolador

Bon Nadal, Mr. Lawrence (Merry Christmas, mr. Lawrence, Oshima Nagisa, 1983), una adaptació de la novel·la La semilla y el sembrador (1963), es desenvolupa en un camp de concentració japonès durant la Segona Guerra Mundial, concretament a l’illa de Java, l’any 1942.

Se’ns mostren, ja des de l’inici, les condicions lamentables i de violència que viuen diàriament els homes, alhora que coneixem dos dels personatges al voltant dels quals girarà tota la pel·lícula: el comandant japonès Gengo Hara i el coronel britànic Lawrence.

Lawrence, que coneix la cultura i tradició nipona, fa d’intèrpret entre els presoners i els japonesos.

És el capità Yonoi qui dirigeix el campament amb molta duresa i disciplina. Li tocarà jutjar un nou presoner: el rebel i desafiant soldat britànic Jack Celliers.

El primer incident, a l’inici del film, que té a veure amb una suposada relació homosexual entre dos presoners, s’intensifica quan el capità Yonoi entra a la sala on es jutja Jack Celliers i queda totalment trasbalsat en veure’l. Es dona a entendre que l’ha impressionat, que li ha generat una forta atracció d’una manera totalment instintiva.

A partir de les relacions entre Hara i Lawrence, entre Yonoi i Celliers, s’aniran perfilant les maneres tan diferents de valorar els mateixos fets vistos des de les dues cultures.

A partir de la relació homosexual de l’inici se’ns comença a mostrar aquest xoc de cultures. Pel comandant japonès Hara, segons els seus codis, els presoners s’haurien de fer l’harakiri. Per altra banda, Lawrence busca l’origen de l’incident a partir de la situació tan anòmala en què viuen els homes: ho planteja des d’un punt de vista més humà, ho explica per l’amistat que es crea entre els presos, que pot derivar en una relació sense que això impliqui necessàriament que siguin homosexuals.

Aquesta forma de valorar i afrontar els fets es va repetint al llarg de tota la pel·lícula: sentit de l’honor (mort abans que deshonra), ordre, lleialtat, disciplina versus justícia, individualisme, estima per la vida...

Malgrat aquestes diferències tan contundents, la relació entre Hara i Lawrence és del tot ambivalent. Encara que el comandant japonès fustiga Lawrence quan aquest trenca les seves normes, entre ells s’estableix una relació de complicitat facilitada pel caràcter respectuós, dialogant, pacífic i humà de Lawrence.

Aquest tracte de complicitat i simpatia alleugereix en certs moments el clima de violència, frustració i desesperació dels presoners. També xoca que aquest tracte pugui produir-se, ja que les condicions de submissió i crueltat sembla que siguin totalment incompatibles amb aquest respecte que es professen tots dos.

Per altra banda, l’atracció del capità Yonoi cap a Celliers, que s’ha iniciat en el moment que Celliers és jutjat, se’ns va mostrant a partir de diferents episodis mentre va evolucionant la pel·lícula.

Abans de començar el judici i conèixer Celliers, en la reunió dels homes que l’havien de jutjar, va quedar palès que Celliers era una persona conflictiva. Això queda reflectit totalment des del primer moment. Quan el soldat britànic comença a contestar les preguntes que li fan, mostra una actitud molt desafiant: contesta malament, reclama un judici just, tenir un advocat defensor i ser tractat com un presoner de guerra.

Sorprèn aquest valor i aquesta valentia que demostra i que podrem anar veient en diferents episodis que passen durant el film.

Al campament, al càrrec dels presoners britànics, hi ha el capità Hickley, al qual Yonoi assetja perquè li faciliti els noms dels homes experts en armes. Ell no els hi dirà sota cap circumstància.

La repressió i el maltractament es va incrementant mentre avancen els esdeveniments, fins a arribar a la crueltat extrema dels moments finals de la pel·lícula.

Enmig d’aquest ambient tan desolador, hi ha alguns aspectes que situen l’acció en un altre pla. Un és el que dona títol a la pel·lícula, sorgeix arran de la ingesta d’alcohol per part del comandant Hara i origina uns moments sorprenentment graciosos i humans. L’altre té lloc quan el capità Yonoi i Jack Celliers comparteixen un episodi, cadascun de naturalesa diferent, que fa que mantinguin de manera soterrada una sensació d’angoixa i penediment.

Les últimes escenes de la pel·lícula, que tenen de protagonistes Hara i Lawrence, són especialment emotives. En elles queda totalment palesa aquesta complicitat, amistat i entesa que hi havia entre ells.

El director Nagisa Oshima es va donar a conèixer mundialment amb la pel·lícula El imperio de los sentidos (Ai no corrida) l’any 1976.

La música de la pel·lícula era de l’actor que interpretava el personatge del capità Yonoi: Ryüichi Sakamoto. La cançó «Forbidden Colours» es va convertir en un èxit a nivell mundial i va guanyar el premi Bafta a la millor banda sonora el 1984.

La pel·lícula mostra un calidoscopi d’emocions, reaccions i sentiments que genera la lluita per la supervivència en un entorn de captivitat contaminat pels xocs de dues cultures amb valors tan distants i diferents.

Crítica feta per la Glòria Soler, de la Biblioteca Central de Terrassa, en el marc del projecte Escriure de cinema. 

'Ca la Wenling' és la segona novel.la de la Gemma Ruiz Palà, periodista especialtzada amb cultura i ara també escriptora, que va trionfar amb 'Argelagues'. En aquesta ocasió ens introdueix a una altra cultura amb una història que té com a protagonista a la Wenling, una dona xinesa que té una botiga de manicura, estheticien i també perruqueria. De les visites de la narradora, una documentalista que hi va a fer-se la manicura, en sorgeix una amistat. La història de la wenling és la d’una vida abocada a treballar per sobreviure, de manera discreta i silenciosa,  com  la majoria de persones d’origen oriental amb qui molts de nosaltres no ens hi fixem i que en aquesta novel.la se’ls hi dona protagonisme. I això  li fa prendre  consciència de lo poc coneguda que és la realitat d’aquest col·lectiu i dels prejudicis racials que hi ha al darrere. Es una novel.la que es llegeix  a bon ritme, però amb un rerefons de denúncia d’una societat masclista i racista. Molt recomanable.

Més informació:

• Gemma Ruiz a les Biblioteques
• Gemma Ruiz a la Viquipèdia
• Entrevista

Recomanat per Tere Casas. Bib. Marcel Ayats. Sant Quirze del Vallès. 

Després de la mort del seu pare, Salvador Togores, traductor literari, se’n va a Suïssa, a fer una estada en una residència de traductors. Allí, per sorpresa, trobarà el famosíssim escriptor Bachtel, desaparegut de la circulació des de feia molts anys. En una altra època, Bachtel havia estat un amic íntim de la família de Togores, especialment del seu pare. Durant un seguit de nits, Bachtel li revela la història de la seva vida i el perquè de la seva fugida.

David Nel·lo escriu una història sobre l’ambició i el preu de l’èxit, sobre la literatura i la fama, i ens fa reflexionar. Per què hi ha autors o creadors de gran èxit? Què fa que una novel·la triomfi per sobre de les altres? També ens parla de l’amistat o l’absència d’amistat. Perquè deixem de relacionar-nos amb persones amb qui havíem estat íntimes, quina desídia ens porta a no tenir-les al nostre costat… I ho fa amb diferents temps: el present en una estada de traductors a Suïssa; i el passat, quan Bachtel relata al llarg d’una sèrie de nits el perquè va desaparèixer del mapa durant tants anys.

Més informació:

• David Nel·lo a les Biblioteques
• David Nel·lo a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. del Sud. Sabadell.

Cómo ser famosa, de Caitlin Moran, el va publicar Anagrama a principis del 2020. És el segon llibre d'una trilogia que va començar amb Cómo se hace una chica (2014) i finalitzarà amb Cómo cambiar el mundo.

Moran és una escriptora, periodista i columnista britànica que es va fer encara més popular amb Cómo ser mujer (2011), un dels èxits més fulgurants en llengua anglesa de la darrera dècada. És un al·legat feminista que analitza i critica diferents temes amb un to irònic, divertit i personal.
D'orígens humils, Moran és la major de vuit germans i part de la seva obra està esquitxada per episodis i dades reals. Per exemple, la protagonista de Como ser famosa comença la seva carrera professional com a periodista musical, com la mateixa Caitlin. La novel·la està ambientada als anys 90, amb el brit-pop com escenari de fons. L'acció principal esdevé arran dels rumors sorgits per la circulació d'un vídeo sexual entre la protagonista i un personatge famós; així es va obrint pas la trama on a poc a poc es retorna la vergonya a l'assetjador. L'autora és capaç de tractar temes tan transcendentals com la repressió, viure en llibertat la sexualitat, la precarietat laboral, l'amistat, el reconeixement i acceptació del cos, la vergonya sexual, etc. i alhora ser capaç de fer-te riure, de carregar-ho tot d'humor desacomplexat i irreverent.

Lectures d'aquelles que fa pena acabar-les.

Més informació:

• Caitlin Moran a les Biblioteques
• Caitlin Moran a la Viquipèdia
• Caitlin Moran conversa amb Marta Salicrú al CCCB

Recomanat per Jèssica Sánchez. Bib. dels Safareigs. Sabadell. 

L’escriptora britànica Christy Lefteri va passar els estius de 2016 i 2017 treballant com a voluntària en un camp de refugiats d’Atenes. Cada vespre parlava amb ells i en recollia les històries, que eren molt similars a les que explicaven els seus pares, dos refugiats xipriotes arribats a Gran Bretanya durant els anys setanta. Històries de vida, fugida, por, màfies i tràfic de persones que Lefteri posteriorment va convertir en aquesta novel·la.

L’apicultor d’Alep ens explica diversos episodis de la vida de Nuri i Afra, una parella que ha de fugir de casa seva a causa del conflicte sirià. L’autora alterna els records d’una vida passada feliç amb el relat de la seva odissea per a arribar a Anglaterra, on els hi espera un amic que ha aconseguit obtenir asil polític. Es tracta sobretot d’una història de superació de la pèrdua a través de les petites coses que donen sentit i esperança a la vida.

Tanmateix, el que ens ha agradat més d’aquesta novel·la és que és molt sensorial. L’autora aconsegueix fer-nos sentir el brunzit de les abelles, el tacte dels objectes a través de les mans de l’Afra, les aromes dels àpats al jardí… Però també la capa de pols que cobreix l’Alep en ruïnes i el fred de les nits a la intempèrie.

Més informació:

• Christy Lefteri a les Biblioteques
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bib. Polinyà. 

T'has parat mai a observar com les formigues fan el seu niu? Si ens fixem bé, són obres arquitectòniques molt interessants. I és que els humans no som els únics que construïm els nostres habitatges! Certes espècies tenen una gran destresa i, també fan servir mètodes de construcció que superen en alguns casos a la dels humans: esculpeixen, excaven, apilen, modelen, enganxen, teixeixen i ,fins i tot, cusen com per exemple ho fa una tipologia d'aus (Orthotomus Sutorius) que viu a l'Índia, al sud de l’Àsia i a la Xina.

És impressionant com diverses espècies d'animals han inventat i fan ús de portes, escales i rampes en els seus caus o com l'escarabat piloter ha inventat la roda, per transportar l'aliment fins a casa seva!  Però encara és més sorprenent com formigues, tèrmits i alguns ocells gestionen l'aigua i el control de la humitat. O animals com els cucs, peixos i castors se les empesquen per renovar la ventilació dels seus caus. Però és que també s'ocupen de la gestió dels residus: les formigues construeixen dipòsits, les marmotes càmeres i els tèrmits fan ús dels seus excrements per construir les seves cases. Realment l’arquitectura animal és un tema apassionant!

Juhani Pallasmaa (1936 en Hämeenlinna, Finlàndia) és arquitecte i autor de nombrosos articles i llibres sobre filosofia, psicologia, teoria de l'art i arquitectura. Destaquem Los ojos de la piel - Arquitectura y sentidos , que ja s'ha convertit en clàssic de la teoria arquitectònica. Més enllà de la seva activitat professional, s'ha desenvolupat en els àmbits de la planificació urbanística, disseny d’exposicions i del disseny gràfic. A través de la seva obra busca crear una arquitectura més sensible tant per l'home com per la ciutat.

Destaquem també les il·lustracions obra de W.F. Keyl i E.Smith gravades per G. Pearson al S. XIX que acompanyen el text. Són escenes plenes de detalls en les que veiem diversos animals dins dels seus habitatges així com exemples d'algunes de les seves construccions arquitectòniques. 
En definitiva, un excel·lent manual sobre l’activitat constructora dels animals i que ens demostra una vegada més, que els humans tenim molt per aprendre.

Més informació:

• Juhani Pallasmaa a les Biblioteques
• Juhani Pallasmaa a la Urbipèdia
• Entrevista

Recomanat per Bib. de Ponent. Sabadell.

El doble somni i el doble patiment

Néixer en un cos equivocat representa per a Lara (Victor Polster), protagonista de Girl (2018), l’òpera prima de Lukas Dhont, un descens a l’infern personal en la recerca d’un mateix. La temàtica de la identitat i la transformació, ja tractada en els seus anteriors curts, Corp Perdu (2012) i L’infini (2014), és quelcom present en la mirada d’un director que, en una entrevista a El Cultural manifestà: «Como artista gay que soy, me interesa presentar películas protagonizadas por personajes que retan la etiqueta de normal…»

Dhont ens parla del periple d’un adolescent que sent la imperiosa necessitat  d’emprendre el difícil camí cap a un altre gènere. Es trobarà amb dues realitats enfrontades: la d’una família comprensiva i entregada, amb un pare preocupat i alhora amorós (excel·lentment interpretat per Arieh Worthalter), i l’escola de ball (la gran passió de Lara), que jugarà el paper d’entorn hostil. Tot convergeix per remarcar que l’escola és un lloc advers: el seguiment de la càmera amb moviments gairebé frenètics, tot seguint la bella coreografia de Sidi Larbi Cherkaouiea, la utilització d’una llum blava que potencia la fredor de l’entorn, la música vibrant...

A casa, l’absència de la figura materna fa més fàcil que Lara ocupi el rol tradicionalment associat a les dones. Cuina i té cura del germà de sis anys. La llum que acompanya les escenes familiars és ataronjada, càlida i accentua les situacions amables.

Lara necessita la mirada del seu entorn per construir-se, cosa que es fa difícil en l’escola de ball on les altres noies la fan sentir diferent i arriben a ser cruels. En la lluita per aconseguir el seu doble somni, ser ballarina en un cos de dona, es veurà sotmesa també a un doble patiment: el d’assolir el nivell de perfecció exigit per l’escola, amb l’inconvenient que representa el seu cos masculí i l’angoixa de no ser mirada com una noia pels mestres i companys.

En l’afany per amagar els seus genitals i la manca de pits, Lara viurà situacions tenses en l’entorn escolar. Tot això està molt ben retratat pel realitzador a través d’una sèrie de primers plans de la noia, on queda palès un patiment que se’ns comunica sense paraules. 

El clímax del film arriba quan Lara no pot resistir més. Necessita deslliurar-se del que tant l’incomoda per poder esdevenir plenament una dona. De manera premeditada i conscient, prenent les degudes precaucions, agafa unes tisores i s’amputa els genitals. Tot passa d’esquena a l’espectador. Dhont no utilitza en cap moment imatges crues. L’angoixa recorre el film, el qual colpeix l’espectador amb un llenguatge presidit per la imatge i l’expressió visual, amb poc diàleg. Malgrat el dolor i patiment que traspua, Girl acaba amb una mirada esperançadora. En l’última imatge, Lara camina amb fermesa cap a l’autosuperació.
 

Critica feta per Rosa Ciller, de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell, en el marc del projecte Escriure de cinema

L’exclusió

Hi ha dos orígens d’una història al cinema: el guió original i el guió adaptat. En aquesta segona categoria, trobem pel·lícules basades en la literatura, el còmic o en la vida real. Boys don’t cry (Kimberley Pierce, 1999) prové d’aquesta última via: d’un interès fílmic global per les identitats transgèneres i les seves problemàtiques. El resultat és una obra d’amor i obsessió sobre Brandon Teena, que fou violat i assassinat per dos dels seus suposats amics que no comprenien el seu procés de transició.

L’any 1993, al cor de l’Amèrica profunda, dos expresidiaris van cometre un doble assassinat. Entre els morts hi havia en Teena Brandon, un jove que havia enamorat un grup de white trash de Falls City, i que va  resultar ser, ¡oh, sorpresa!, una dona en lloc d’un home. La notícia va recórrer tot el país i el jove Brandon es va convertir en un símbol pels que lluiten per la seva visibilitat. El film aconsegueix fer-nos arribar aquesta dimensió política.

Boys don’t cry narra la història d’una noia que vol ser un noi, que és un noi. No és una lesbiana, és un noi al qual agraden les dones, però que té un cos de dona en el qual no es reconeix. Al seu poble, Lincoln, d’on mai ha sortit, se sent profundament infeliç. És un noi que busca la normalitat i que fuig de l’exclusió. Coneix per casualitat un grup que prové de Falls City i que el pren pel noi que vol ser.

Allà podrà sentir-se per primer cop com una persona digna de l’afecte dels altres. A Falls City el coneixen com a home. Per aquest motiu, podrà iniciar una història d’amor amb Lana (Cloe Sevigny), una jove especial que també considera que l’espai on li ha tocat viure és tremendament petit. La parella viurà una història d’amor narrada amb l’afecte de qui entén l’amor com quelcom que està més enllà de les convencions. Els instants d’intimitat entre Brandon i Lana semblen ser el que tots dos han estat esperant. La directora aporta una mena de dolçor als plans en els quals elles, ell i ella, mantenen relacions físiques.

Brandon compleix per a Lana el somni tendre i romàntic d’una adolescent i Lana és per a Brandon tot el que ell havia somniat.

El grup que els envolta desconeixen el que el cos de Brandon amaga. És acceptat com el que representa. Mentre no hi ha dubte del seu gènere, tot sembla anar bé. I Lana estima a Brandon independentment del seu sexe. En ella hi ha un absolut d’amor adolescent i incondicional, sense cap límit. Tots dos volen viure amb intensitat aquesta normalitat. Per això, quan apareixen els primers dubtes, Lana es posiciona al costat de Brandon.

Però la seva història està marcada per la fatalitat. No són un noi i una noia, quelcom que potser fora acceptat per John,  la gelosia del qual  que tem perdre el seu lloc al món, el marca per a foragitar-lo del que Brandon considera el seu paradís.

El que ell/a persegueix no és el viatge a Memphis amb el que fantasieja amb els amics. El que desitja és el viatge a la inclusió, poder viure com se sent, però la ignorància, la gelosia, la mala fe, jugaran en contra d’ell i del que representa.

La violència esclatarà a la pel·lícula. Primer, ho farà des de la frontalitat de la càmera que Kimberley Peirce col·loca davant del sexe de Brandon. Ara ningú no pot negar que el seu és el cos d’una dona. Els dos expresidiaris violaran Brandon, vaginal i analment, i no en tindran prou. El fet que Brandon testifiqui davant la policia provocarà la seva mort i també la de Candance davant una nena petita. La disbauxa de violència i terror els tocarà a tots. Boys don’t cry es convertirà en un manifest de denúncia contra el fanatisme i la humiliació que persegueix als que s’atreveixen a ser diferents.

Rodada amb baix pressupost, va ser la primera pel·lícula de Kimberley Peirce. La realitzadora ja havia rodat un curtmetratge amb la mateixa història. El llargmetratge va aconseguir gran quantitat de premis, entre ells, el primer Oscar per a Hillary Swank (Brandon), que en rebria un segon per Million dollar baby (Clint Eastwood, 2004), on també fa el paper d’una noia diferent que prové de l’Amèrica white trash i que es dedica a la boxa sota la batuta de Clint Eastwood. Cloe Sevigny (Lana) també va rebre una nominació als Oscar. Superbes les actuacions de les dues actrius, les quals, quan estan juntes, semblen tocar el cel.
 

Crítica feta per Carmen Gallego González, de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell, en el marc del projecte Escriure de cinema.

Innovadora guia per explicar per controlar els nostres diners amb seguretat. Està basat en quadres i infografies que, de manera visual, expliquen conceptes financers que interessen a tothom. 
L’autora va fundar la Napkin Finance, una pròspera empresa construïda sota la premissa de prendre decisions aparentment complicades, com ara pressupostos, inversions o estalvi per la jubilació, amb explicacions senzilles. Ara, Tina  Hay ha sintetitzat el contingut més important en aquest llibre pràctic. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

Una orquestra que s’ha mantingut al llarg de tots aquests anys i que ha arribat molt més enllà del que tots els seus components podien preveure des d’un principi. És impossible estar-se quiet amb aquest ritme de swing. Per molts anys, Locomotora!!!

• La Locomotora Negra a les biblioteques
• La Locomotora Negra a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Les Biblioteques són serveis essencials? La novel·la explica la història de la Biblioteca Americana de París durant l’ocupació nazi. A través de la protagonista, Odile, una jove que acaba de començar a treballar, es reconstrueix què va passar. Dorothy Reeder, la directora, es va negar a abandonar el país quan les autoritats li van recomanar. Boris Netchacff, bibliotecari, va patir un tret durant una inspecció de la Gestapo. L’equip de treball van continuar fent les seves tasques, van ser la llum del far en temps de foscor. Avui dia aquesta Biblioteca, creada el 1920, segueix acollin estudiants i lectors.

The American Library in Paris 

La biblioteca de París va ser l’orígen de la revista que serveix d’excusa o referent a la pel·lícula La crónica francesa de Wes Anderson.

L’autor d’aquest llibre, en Roger Rovira, treballa com a fotògraf freelance. Està especialment interessat en temes de natura, arqueologia i història, activitats esportives en el medi natural i formes de vida tradicionals vinculades a l’entorn. També col·labora en diversos mitjans editorials especialitzats en aquests àmbits.
En aquesta guia trobareu excursions preferentment circulars que recorren els engorjats tant per dins com per sobre. S’hi troben rutes curtes, de mitja jornada i de jornada completa. Són majoritàriament rutes fàcils, però també de moderades amb algun pas equipat, alguna grimpada fàcil o algun punt d’orientació complicada. La gran majoria són per fer a peu, però també n’hi ha on caldrà que us mulleu o inclús nedar, una per fer en caiac i una petita via ferrada. 
De cada ruta en fa una descripció, també hi adjunta una fitxa tècnica amb descripció pràctica, tipus de recorregut, dificultat.. I un requadre amb informació destacable sobre aspectes rellevants que us podeu trobar durant el recorregut.

Recomanat per Imma Bover. Bib. Moià.

Paul Atreides, un jove brillant que ha nascut amb un destí més gran que ell mateix, haurà de viatjar al planeta més perillós de l'univers per a assegurar el futur de la seva família i de la seva gent. Mentre les forces del mal s'enfronten per a fer-se amb un dels recursos més excepcionals del planeta, que té el poder de desbloquejar tot el potencial de la humanitat, només els que aconsegueixin dominar les seves pors podran sobreviure.
*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

El jove doctor Yasuoto torna al seu poble després d'estudiar a Nagasaki, però, quan arriba, pateix una gran desil·lusió: en lloc de ser nomenat mèdic del shogun l’envien a una clínica que compta amb molt pocs recursos i està dirigida per un metge dit "Barbarroja".

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

Per vulnerabilitat entenem tot el que té a veure amb la dimensió sofrent de la nostra realitat. Però ser vulnerable significa principalment ser afectable. Per tant, el que té a veure amb l'humà, també el positiu i alegre, remitent al fet que tots som, sempre i en tot moment, éssers vulnerables.

Aquest és el punt de partida d'aquest llibre, en el qual es convida al lector a pensar la vulnerabilitat en clau existencial. El recorregut filosòfic es vertebra entorn de dues àrees fonamentals: la realitat existencial de la vulnerabilitat (la seva pathos), i la decisió d'integrar-la i viure-la com a engranatge ètic i polític (el seu ethos). 
L'autor es basa en l'obra de René Descartes, la filosofia de la qual presenta, més enllà dels tòpics, com una filosofia propícia per a meditar sobre la vulnerabilitat, proposant una reflexió filosòfica que projecta la vulnerabilitat com a condició de la vida humana, en totes les seves magnitud. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

El dol perinatal comprèn totes les diferents realitats de malaltia, mort o separació de la mare i la criatura al llarg de la gestació, el part i el període neonatal. Les autores proposen una sèrie de cures basades en la recerca i l'experiència clínica. Les cures van des del moment de donar la notícia o el diagnòstic, passant per l'embaràs, el part i la trobada amb el bebè com a esdeveniment central que pot ser d'enorme bellesa enmig del dolor, fins a les cures en el postpart. Es tracta de l'atenció i cures del bebè, quan procedeix, de la mare i la família, així com les cures al professional que acompanya en el dol perinatal. Aquest dol es pot expressar en diferents nivells: corporal, afectiu i espiritual, social i polític. De la mateixa manera, també les cures requereixen atenció mèdica de qualitat, seguiment de la salut física, atenció psicològica, i una societat i institucions que ho facin possible. 
Pilar Gómez-Ulla és mare, psicòloga, terapeuta familiar i cofundadora de la Xarxa el Buit del meu Ventre. Treballa en consulta privada i col·labora amb l'Institut Europeu de Salut Mental Perinatal. Manuela Contreras García és mare, llevadora , màster en Recerca i cofundadora de la Xarxa el Buit del meu Ventre. Doctoranda en Ciències de la Salut.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

Pamela Rodríguez, autora del blog Uno de dos ofereix 95 receptes de postres fàcils, aptes per a tots els nivells d'expertesa. Pretén ser un receptari imprescindible per als amants de les postres i les receptes van acompanyades de fotografies.

A més, les més elaborades i que requereixen explicacions extra, contenen imatges pas a pas que resolen els possibles dubtes. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

Maria Pilar Ibern, coneguda en el món de la cuina saludable com "Gavina", posa a l'abast del públic un llibre de receptes que ensenya a utilitzar correctament els olis essencials en la cuina. Com si d'un llibre d'alquímia es tractés, el lector descobrirà no sols les propietats de cada oli essencial, sinó també en quina quantitat o a quina temperatura han d'aplicar-se, o quins aliments afavoreixen millor la seva dilució. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Un excepcional repertori de receptes de xarcuteria francesa per a tothom i creades especialment per Gilles i Nicolas Verot,  de la cèlebre i gairebé centenària Maison Verot de París. Unes receptes per a les quals no es requereix cap material específic ni tampoc ingredients complexos, només paciència i habilitat per aconseguir amb un clàssic paté de campanya, un cruixent pâté en croûte, una melosa terrina, una inoblidable coca o una rillette de verdures irresistible.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Avui recomano una lectura sensacional, una passejada per més de 100 anys d'història, com una càpsula del temps, engalanada amb unes il·lustracions precioses, un nou títol que segueix fent justícia a la col·lecció Petites joies per a grans lectors.

Qui no té dret a omplir una maleta amb el somni d’una vida millor? Una maleta que passa de mà en mà, testimoni silenciós de vides diferents que transcorren durant el segle XX. Les colònies tèxtils, la revolució obrera, la guerra civil, l’exili, el fes l’amor i no la guerra, la caiguda del franquisme. I les migracions –volgudes o no– que mai s’aturen. 

Un relat poètic que ens porta a reflexionar sobre la tendència cíclica de la història, que tendeix a repetir-se, com si no n’aprenguéssim mai prou.

La Maleta és una col·lecció d'instantànies magníficament ben trenades, que confeccionen un relat preciós que esdevé interessantíssim viatge en el temps. La Gran Guerra i la Guerra Civil, dos períodes tràgics de la nostra història, capturats a la perfecció per l’autora, amb una increïble brevetat.

A mesura que avancem en la lectura, veiem com la maleta, protagonista indiscutible de la història, evoluciona segons les necessitats de cada moment i del propietari, a les mans del qual es troba, sempre interessant i, per descomptat, funcional. Ara bé, el seu destí al camp de refugiats és dels més dolços, doncs esdevé bressol per un nadó, un recer d'escalfor en un espai inhòspit.

L'autora Núria Parera Ciuró va néixer a Barcelona el 1972. És llicenciada en Ciències de la Informació i s’ha format com a escriptora a l’Obrador de la Sala Beckett, a Barcelona.

A partir d'11 anys.

Recomanat per Sílvia Cantos Bastida de la Biblioteca Ernest Lluch i Martín de Vilassar de Mar

L’arribada del bon temps convida a gaudir de la natura, ja sigui amb un passeig tranquil o amb una bona excursió. Sigui quina sigui l’opció triada, quan fem una sortida és imprescindible saber orientar-nos per poder accedir als paratges naturals amb seguretat. De la mateixa manera que per a molts és imprescindible dur una guia de viatge per visitar una nova ciutat o tenir un bon navegador per circular per carretera, quan ens trobem al bosc hem de disposar de les eines i els coneixements necessaris per saber-nos orientar i seguir la ruta triada.

Aquest és l’objectiu d’aquest manual pràctic, on s’exposen els fonaments que cal interioritzar per navegar per la natura amb seguretat i confiança. S’hi expliquen conceptes i tècniques bàsiques, com la lectura de mapes i l’ús de la brúixola, per poder millorar la capacitat d’orientació.

A banda de les tècniques clàssiques, també s’esmenten altres instruments d’ajuda i es fa un breu repàs de les noves tecnologies. Tot i així, l’autor defensa que dominar el món dels mapes fa més confortable el contacte amb el medi natural i sempre ens pot treure de situacions complexes si la tecnologia falla.

Més informació:

Orientació al Catáleg Aladí

Recomanat per Roser Fortuny Valdivielso de la Biblioteca Municipal de L'Ateneu d'Esparreguera

A Vegan Japaneasy, Tim Anderson comparteix més de 80 receptes que resulta que són veganes en si mateixes. Des de clàssics com la tempura de verdures, els onigiri, les gyozas de bolets o el agedashi tofu, fins a versions modernes com el katsu de coliflor al curri, el ramen de ceba o el mapo tofu.  No cal ser vegà per a tastar aquests plats. També inclou fantàstiques begudes i postres com el mojito de sake i síndria o els brownies de butterscotch i salsa de soia… I no sabràs per on començar.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

76 contes parlen sobre les anècdotes i les aventures més divertides del bestiari festiu. Un volum que mostra, a través d’il·lustracions i històries, la gran diversitat de bestiari festiu que té el territori: des de dracs imponents i dragolins entremaliats fins a galls, serps, mulasses, mamuts i follets, passant per tota mena de fauna mitològica i llegendària… El bestiari festiu no s’està de res i una mostra del bo i millor que té Catalunya, el País Valencià i el sud de França es troba recollit en aquesta publicació amb il·lustracions de Carles Arbat i textos de Meritxell Bayarri. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Retrobestiari és un  repàs als quaranta anys d’evolució del bestiari festiu a Catalunya, des de finals dels anys 70 fins a l’actualitat, enfocant l’òptica en aquells anys de la primera revifalla de les festes al carrer dels ajuntaments democràtics fins a deixar constància de la seva evolució i estat actual. Documenta la història de  la gran diversitat de figures i de les  colles que s’estenen per Catalunya. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Guia per introduir-se en el món dels olis essencials. Explica les propietats dels olis més importants, les seves aplicacions i els consells pràctics per aplicar-los amb mètodes senzills i barats per a sanar el cos i la ment.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El filòsof Norbert Bilbeny analitza les repercussions morals dels malalts d’alzheimer i tot el que afecta a la dignitat d’un ésser humà sense records i dependent de les cures i la memòria dels altres. Fa un atenta reflexió sobre la identitat personal, el significat de ser persona, el paper de la memòria i de l’oblit en la personalitat, i sobre com afrontar moralment el procés d'una malaltia neurodegenerativa incurable. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

L'estrès laboral crònic i sense control (burnout) s'està generalitzant. El treball continu i les creixents pressions estan provocant una alta taxa d'esgotament. El burnout no sols porta a una menor productivitat i a emocions negatives, sinó que pot tenir conseqüències personals i professionals greus. 
Aquesta guia ofereix consells pràctics i suggeriments per individualment, als equips i a les organitzacions a evitar els perills de l'esgotament i redescobrir una implicació saludable amb el treball. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

Dues expertes en la innovació en màrqueting ofereixen recomanacions inspiradores, estratègies, per a diferenciar el nostre negoci i connectar emocionalment amb el client. L’storytelling mostra als empresaris i professionals del màrqueting el poder positiu que tenen les històries per atreure nous clients, i inspirar eines de defensa de la teva marca. S’explica com definir qui ets com a marca, establir estratègies clares, proveir les millors històries per al teu negoci, i crear  narratives convincents per guanyar confiança i lleialtat.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Calista Frangopoulou, una grega compositora de bandes sonores, que fa anys que viu a Londres, no passa pel seu millor moment. A nivell laboral, no rep gaire encàrrecs i a nivell familiar, la seva filla Ariane marxa a estudiar a Austràlia, i la seva altra filla adolescent, Fran, està pendent d'interrompre un embaràs no desitjat. 
Mentre la seva professió l'arracona i les seves filles comencen a obrir-se pas per si soles, Calista recorda el moment en el qual tot va començar per a ella. Va ser a Los Angles el juliol de 1976 quan va conèixer en un sopar a un director de cinema gran,  del que no sabia res i que va resultar ser  Billy Wilder. Aquest la va contractar per la seva nova pel·lícula que rodaria a Grècia.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

La Lucy Barton, mare de dues filles adultes i vídua des de fa poc, és una escriptora d’èxit que viu a Nova York. Malgrat la seva separació, encara manté l’amistat amb en William, el seu primer marit i confident durant molt de temps. Tot recordant els anys d’universitat, el naixement de les filles, el dolorós divorci  i les vides que van construir amb altres persones, ens endinsem en una relació de dècades tendra i complexa. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Quan algú alerta a la senyora March que la protagonista del darrer èxit literari del seu marit, una prostituta vella i grossa s'assembla a ella mateixa, tota la seva vida perfecta s’ensorra. Com és possible que hagi viscut tota la vida sense veure la imatge que el mirall li retornava? Aquest és un thriller però també una novel·la de terror i un estudi psicològic de la senyora March escrit amb una destresa absoluta.
Aquesta novel·la, que va ser escrita originalment en anglès, ha obtingut molt bones crítiques: la seva autora ha estat comparada amb Patricia Highsmith. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

Olga Quintas experta en nutrició i divulgadora de la nutrició, ofereix una nova guia per a identificar, entendre i curar les malalties de l'aparell digestiu. Inclou receptes i menús específics per a cada patologia. Es una eina pràctica i poderosa que resoldrà de manera senzilla molts dubtes relacionats amb l'alimentació i la salut.

També explica què és la microbiota, com actuen els bacteris, quins aliments et van bé i per què, com combatre el còlon irritable o l'hèrnia de hiat, què hauríem de saber dels probiòtics abans d'usar-los o quins plats són més adients per aprimar sense passar gana. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

El 1935 la Xina encara no s'havia convertit en una república comunista. Des de la revolució de 1911 aquest país ha estat governat pel Kuomintang, que intenta mantenir la seva unitat. A l'est, els japonesos ocupen Manxúria; al sud, els comunistes mantenen una guerra, i a l'oest, les poblacions musulmanes continuen rebel·lant-se contra el poder central. 
Malgrat aquestes pugnes internes i de la prohibició del Govern xinès a l'accés d'estrangers, la viatgera Ella Maillart surt de Pequín amb la intenció de travessar la Xina d'est a oest. Pretén arribar als oasis «prohibits» de Sinkiang, bressol d'una mil·lenària cultura d'origen iranià, i passar des d'allí a Caixmir. 
Ella Maillart recorre la Xina de manera clandestina i establint contacte amb alguns pobles d'Àsia Central (mongols, turcs, kirguises). És una viatgera curiosa, sempre disposada a conèixer nous costums i gaudir de la riquesa d'altres cultures: és el tarannà d'una de les grans nòmades del segle XX. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

Castella i Lleó ho tot: coves quilomètriques, senders que travessen densos boscos o extenses deveses; centenars de cascades i els salts d'aigua més alts de la península Ibèrica; profundes serres on ossos, llops, voltors, àguiles i isards viuen en llibertat. Sense oblidar les petjades de les civilitzacions que la van habitar: els primers pobladors d'Europa, monuments megalítics plens de màgia, castres celtibers i la mina d'or a cel obert més gran del món romà.

Amb les 25 rutes que es detallen el viatger podrà descobrir aquest territori únic i, en certa manera, encara desconegut. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

Salaris de misèria, hores extra sense cobrar, pluriocupació i jornades parcials, falta de temps per a conciliació familiar o oci, ansietat, depressió, accidents laborals, consum d'amfetamines per a rendir, indefensió davant els abusos empresarials, temporalitat, ofertes de treball surrealistes, sobrequalificació, falsos autònoms… La voràgine de precarietat segueix i segueix, mentre la obnubilant cultura del «tu pots amb tot», la romantització de la pobresa i la ideologia de l'emprenedoria contribueixen a tapar les possibles vies de fuita. Senyals d'identitat del nostre temps, de diverses generacions, i d'un model que aposta pels beneficis empresarials a costa d'esprémer al màxim als treballadors

L’autora parla des d'una d'aquestes generacions, una veu jove que posa al descobert el depauperat model laboral, que parlen de tots nosaltres, de la nostra vida en la jungla laboral i la seva influència fora d'ella. Un text escruixidor, que aborda les esferes implicades en l'articulació de l'actual món del treball i analitza les característiques de les empobrides condicions de vida a l'Espanya del segle XXI. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

Introducció a l’obra de l'artista mexicana Frida Kahlo. Conté les seves 75 millors pintures, tant les peces més populars com pintures procedents de col·leccions particulars que rares vegades es mostren en públic, la qual cosa fa que el contingut d'aquest llibre resulti nou, variat i captivador.

Els textos que acompanyen a aquesta cuidada selecció d'imatges repassen la trajectòria de Frida Kahlo des de la seva infància i proporcionen valuoses dades sobre la seva carismàtica personalitat, la seva relació amb personalitats contemporànies de tots els àmbits i l'excepcionalitat de la seva visió artística, influïda pels dos accidents que van condicionar la seva vida: el xoc del tramvia que la va deixar invàlida i la seva trobada amb Diego Rivera. El primer li va produir dolors corporals terribles i el segon li va causar profund sofriment emocional.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

El trio de Seattle ha aconseguit anar més enllà en tot allò que suposa aconseguir una música profundament suggestiva, on els matisos propis del surf pop resulten delicats i cuidats al màxim. Després de lliurar-nos el 2018 Floating Features, un disc on abraçaven més que mai una certa concepció psicodèlica que desnaturalitzava lleugerament la seva proposta, en el seu més recent disc homònim no han dubtat a tornar al format de cançons amb què van despuntar molt en els seus inicis, apostant això sí per ampliar el ventall de possibilitats cap a nous terrenys com ara el jazz o fins i tot l'ambient.

Comprovant com de forma conscient s'han encarregat que els ritmes candents del baix cobrin de nou un gran protagonisme, aquest conjunt de cançons destaca més que mai pel dinamisme mostrat en elles, aconseguint que les diferents transicions que experimenta del disc resulten molt encertades i propicien que aquest estat de placidesa eterna que posseeix la seva música resulti la màxima del disc. Alhora, també podem intuir com en el pla líric el grup es decanta per aferrar-se a històries no tan etèries, sinó que brollen d'una observació quotidiana que pot resultar força comú per a l'oient.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La nit de Sant Joan (Soirées de Barcelone) és un ballet amb música de Robert Gerhard, escenografia de Joan Junyer i argument de Ventura Gassol que va quedar inèdit el 1939 a conseqüència del cop d’estat de Franco.  L'obra s'havia creat pel furor per la dansa a principis del segle XX, amb el rerefons de la imatge europea d'una Espanya exòtica i de l'èxit arrasador que Falla havia conquerit en aquest àmbit. L'exili dels creadors de l’obra va provocar l'oblit d'aquesta extraordinària composició de la qual Gerhard  en va preparar la  versió pianística. 
Més de vuitanta anys després de la seva creació, es recupera aquest ballet, fet que suposa la seva estrena absoluta. S’han recuperat un dels esbossos originals de l'escenografia de Junyer, els seus figurins han evocat el disseny del vestuari i una nova coreografia d'Antonio Ruz reemplaça l'original de Léonide Massine, de la qual no se'n conserva cap apunt. Inspirada a la nit mítica de la festivitat de Sant Joan i en les celebracions del foc del  Pirineu català, una música moderna d'aire popular i ritmes frenètics descriu danses de torxes, la desfilada de figures màgiques i els moviments eròtics de parelles que, en íntima unió, acaben en casament a l'alba.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

Eugène Ionesco és un dels dramaturgs més importants de la literatura contemporània. Juntament amb autors com Samuel Beckett o Jean Genet, va cultivar l’anomenat Teatre de l’absurd,  un gènere teatral cultivat per escriptors europeus i americans entre els anys 40 i 60 del segle XX, a partir del concepte filosòfic de l'absurd de l'existència, preconitzat per Albert Camus.

Escrita l’any 1972, Macbett és un bon exemple del Teatre de l’absurd. Una paròdia a partir de Macbeth de William Shakespeare i d’Ubu rei, d’Alfred Jarry. Ionesco transforma el drama en una farsa tragicòmica, on l’acció es condensa i exagera, i els personatges es mouen únicament pels instints elementals com el desig, l’enveja, la humiliació o la venjança. El resultat és una crítica corrosiva de l’autoritat.

Amb Macbett, Ionesco ens fa riure de la nostra pròpia brutalitat. En un text brillant,
ple de troballes formals i textuals, de ritme trepidant i farcit de sorpreses, ens adverteix que el totalitarisme sempre està a punt per tornar si no es vigilen de prop aquells que exerceixen el poder.

Podeu veure Macbett, al Teatre Nacional de Catalunya del 30 de març al 24 d'abril de 2022.

Més informació:

Macbett al TNC (consultat 06/04/2022) 

L’ombra del poder. El TNC estrena ‘Macbett’, un text que fa trontollar el poder i els seus mecanismes a través de l'humor, l'exageració i la paradoxa. Núvol: el digital de cultura (30/03/2022) (consultat 06/04/2022)

Eugen Ionescu a la wikipèdia (consultat 06/04/2022)

Teatre de l’absurd a la wikipèdia (consultat 06/04/2022)

Obres d’Eugène Ionesco a les biblioteques

Teaser de l'obra
 

Recomanació de: Eva Montiel

Biblioteca Central de Santa Coloma de Gramenet

Que un disc de blues sigui escollit com a disc del mes en una revista com Uncut no és habitual. Però això és el que ha aconseguit Buffalo Nichols amb el disc de títol homònim. Un 9 sobre10  li atorguen al número de novembre de la prestigiosa publicació anglesa a un àlbum que es publicava el mes d'octubre passat de la mà de Fat Possum. 
Situat com a gran esperança de la música negra d'arrels al costat de Tré Burt i Amythyst Kiah, no té problemes a enfrontar-se als problemes que ocasiona el color de la seva pell i cantar sense rubor que “quan el meu avi era jove, va haver de callar/perquè et penjaven d'un pont al centre / ara ho diuen mantenint-te ferm”. No s'amaga, i insisteix, “és difícil escriure una cançó mentre la gent és assassinada cada dia”. I apunta amb arma carregada, “només dos tipus de persones venen aquí després de les 3/ policies o delinqüents, i són el mateix per a mi”. Gairebé res. Lletres compromeses en un disc de molt més treball musical que el que podria aparentar el seu senzill plantejament instrumental. Un paio que construeix una obra mestra amb simples esbossos.  Com anomenen això?

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

L’arbre humà és el títol del primer disc de l’acordionista de Ribera de Cardós Roser Gabriel Pla. Formada a Catalunya i a Finlàndia, aquest treball reflecteix el treball de final de màster en músiques del món cursat per Gabriel a la prestigiosa Sibelius Akatemia de Hèlsinki, i mescla estètiques i sonoritats, sempre amb l’acordió cromàtic com a protagonista i amb una reflexió de fons sobre la nostra relació amb la natura i l’entorn. Un projecte pirinenc amb col·laboracions de luxe que ha comptat amb el suport del festival Dansàneu.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Biografia de l’anarquista Alexandre Marius Jacob, qui va tenir una vida inusual. Al costat d’un grup que la premsa va denominar «Els treballadors de la nit», va capgirar la França de la Belle Époque amb nombroses expropiacions a les famílies més benestants i riques del país. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Takemichi, un fracassat que va ser membre d'una banda a la seva joventut, salta 12 anys enrere en el temps per tornar a l'institut i salvar la seva exnòvia, Hina, que actualment ha estat assassinada per l'organització criminal Tokyo Manjikai. Amb cada viatge temporal, Takemichi influeix en els que l'envolten i de mica en mica va canviant el passat… però n'hi haurà prou per salvar Hina i evitar que la Tòquio Manjikai es converteixi en una temuda banda criminal?

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Any 2001: Corto Maltés és un pirata de poca volada que rep l'encàrrec de conduir uns sicaris fins a una embarcació d'esbarjo situada a alta mar. El que semblava un vulgar robatori es complica en una aventura extraordinària que portarà Corto a recórrer diversos continents a la recerca d'un tresor que potser només existeix a la seva imaginació. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Matt Rizzo, un intel·lectual excèntric que escriu poemes en braille, ha perdut la visió en un accident de caça. O, si més no, aquesta és la versió que coneix el seu fill Charlie. Quan el jove hagi d'entomar les conseqüències dels seus delictes, descobrirà la veritat: el seu pare es va quedar cec per un tret d'escopeta durant el transcurs d'un robatori a mà armada. Engarjolat a la presó d'Stateville, en Matt comparteix cel·la amb un dels assassins més temuts i odiats dels EUA.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Senzilla, còmoda i molt fàcil d'usar, aquesta guia a tot color, elaborada específicament per a castellanoparlants, t'ajudarà a dominar l'alfabet hangul, a pronunciar i entendre els sons del coreà i a conèixer les bases de la seva gramàtica. A més, aprendràs un munt de paraules i expressions útils per a començar a comunicar-te amb eficàcia en l'idioma coreà. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Tot i que no hi ha res com expressar-se en la nostra llengua materna, en aquest llibre trobaràs més de 300 expressions molt nostres traslladades a l'anglès que t'ajudaran a expressar el mateix (o gairebé el mateix) en la llengua de Shakespeare. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Quatre amigues inseparables en l’adolescència es tornen a trobar en la ciutat de l’extrarradi que les ha vist créixer per reviure una autèntica i tragicòmica amistat. 
Premi Goya 2021 a la millor direcció novell (Carol Rodríguez Colás).
*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

Una molt bona reflexió de Tortell Poltrona, escrita en el pròleg, per encetar la proposta de lectura de Parlar amb els arbres: “Si conec puc respectar; si distingeixo les diferents varietats i espècies, tinc la possibilitat de sentir-me en harmonia amb l’entorn. De deixar de ser jo per ser una mica tot.”

Una petita guia il·lustrada dedicada, segons les autores, d’una manera especial a les criatures  amb noms d’arbre o d’ocell: Arç, Savina, Oriol, Paloma...

El llibre convida a realitzar un viatge tranquil, amb tots els sentits ben desperts, per descobrir arbres de bosc mediterrani, bosc centreeuropeu i bosc de ribera.

Cada arbre és presentat per una riquesa de mirades per part de les tres autores: comentaris científics de Carme Clopés, poemes de Lola Casas i il·lustracions de Cinta Riera. Un passeig per Parlar amb els arbres que ens endinsa en cada un dels protagonistes del bosc sota les tres expressions: l’artística, la poètica i la científica.

Cada una de les autores s’emmiralla en una espècie concreta d’arbre, la Carme en un saüc, la Lola en un vern i la Cinta en una moixera.

I en Tortell Poltrona ho manifesta així: “Si torno a néixer i no puc ser pallasso, vull ser una alzina d’una auleda”

En quin arbre et voldries convertir tu? Una resposta que es pot trobar en el fantàstic llibre Parlar amb els arbres.

Document recomanat per: Rosa Casas. Biblioteca Ferrer i Guàrdia d’Alella

A la Malàisia colonial, un jove advocat anglès instal·lat a Singapur rep la visita del seu amic Robert, propietari d’una plantació de cautxú. L’empresari arriba molt alterat perquè la seva dona, la Leslie, ha estat arrestada per l’assassinat de Geoffrey Hammond, propietari d’una altra plantació, i vol demanar a l’advocat que s’encarregui de la seva defensa. A priori no sembla un cas gaire complicat, especialment quan la Leslie al·lega que, la nit dels fets, en Geoffrey va intentar violar-la aprofitant que estava sola a la casa de la plantació. A més, el testimoni de la Leslie, tan assenyada, sembla molt convincent, si més no fins que apareix una carta.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Com podem treballar el benestar psicològic dels nens i nenes talentosos? Com podem acompanyar el seu desenvolupament proporcionant-los els mitjans i recursos necessaris i l'estabilitat que necessiten per a sentir-se bé entre els seus iguals? Com afavorir la seva inclusió real en contextos educatius? Què poden fer les famílies, els educadors, els professionals? El llibre ofereix encertades i suggeridores respostes a aquestes preguntes, comptant amb les recerques actuals i aportant la llarga experiència de l'autor en el tema.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La Katie Mitchell és admesa a l'escola de cinema on sempre havia volgut estudiar i tota la família  decideix acompanyar-la a l'escola en un viatge amb cotxe. La senzilla ruta es complica quan tots els dispositius electrònics  es rebel·len i es proposen de capturar tots els humans del planeta. Els Mitchell, amb l'ajut de dos robots defectuosos hauran de  treballar plegats per salvar el món. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Un recorregut per  descobrir la increïble fauna que habita en 15 ecosistemes aquàtics diferents. Des dels vivers d’algues al mar obert, de les fumaroles del fons del mar als esculls de corall tropicals, dels manglars als estuaris costaners. Aquest llibre explica cada hàbitat amb un nivell de detall sorprenent i a continuació descriu exhaustivament les principals espècies de cada ecosistema. Un recorregut impressionant que suposa un cant als hàbitats marins de tot el món. Corre a endinsar-te als oceans i rius i descobrir-hi criatures fascinants!

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Si a  Aristòtil i Dante descobreixen els secrets de l'univers,  dos nois van conèixer l'amor; ara han de descobrir com tenir-ne cura i construir una relació en un món que no els hi posarà les coses fàcils. L'Ari ha passat els seus anys d'institut intentant amagar el seu veritable jo, mantenint-se sempre al marge, callat i invisible. I estava convençut que l'últim curs seria igual, però alguna cosa va canviar que es va enamorar de en Dante.  

Llegeix un fragment

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

En William és un jove científic amb un futur prometedor. El que no imagina és,  que després de ser convocat a Palau per la mateixa reina Victoria, aquest futur quedarà esmicolat i haurà de convertir-se en un fugitiu. La reina té en el seu poder un rellotge de tretze hores amb la capacitat de controlar el temps. I en aquell instant, haurà de prendre la decisió que li canviarà la vida per sempre: escapar amb el rellotge per evitar que el poder de la reina s’expandeixi en el temps.

Els habitants de Sans-Nom, un poblet dels Pirineus, viuen aïllats i feliços. Tot seria normal si no fos per una petita característica: cada cert temps, una de les dones del poblat rep una carta que marcarà el seu destí. Si no l’accepta la desgràcia caurà sobre el poblat. La majoria de noies somien amb aquest moment, però l’Arlène mai ha encaixat amb la resta i odia que altres persones puguin decidir el seu futur. Evidentment, ella és qui rep la carta.

Mentre en William va escapant dels perills que el persegueixen, l’Arlène defensarà el seu dret a escollir el seu propi destí. El que ignoren tots dos, es que els seus destins estan tant relacionats que trauran a la llum tots els seus secrets.

La nova novel·la de Javier Araguz, ens deixa aquest llibre d’aventures i fantasia que ens recordaran a les pel·lícules de Studio Ghibli. Amb uns detallats i creïbles personatges principals, naveguem per les dues històries que al principi semblen no tenir relació i que poc a poc es van fusionant fins arribar a l’encaix final. Cosa que molts cops ens plantejarà si certes decisions que prenen, formen part del guió per poder arribar on vol l’autor o precisament formen part de l’inevitable destí.

Estem davant d’una novel·la que tot i ser molt actual, pel seu ritme trepidant, el seu toc steampunk... fuig de les modes i ens porta una ambientació molt treballada i original.

Ah!!  I tot i tenir una trama complexa, es una novel·la finalitzada.

Recomanada per Albert Escayola Tamayo. Biblioteca M. Serra i Moret de Pineda de Mar

La mesura de totes les coses és un relat actual en què el narrador viu cinc relacions des d’una admiració radical cap a la dona que té al costat. L’Eva, l’Helena, la Judit, la Virgínia i la Paula són cinc dones que no només estructuren la novel·la en cinc parts i representen cinc tipologies de relació amorosa sinó que ajuden al narrador a construir-se com l’home que és ara, un home que creu en la igualtat i paritat. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Història d’amor i d’amistat, de mort i de desamor, que transcorre a València ciutat i a la vall de Gallinera. En aquesta vall, amb gran densitat històrica, però escassa densitat de població, la soledat fa estralls. Hi viuen en Joan, professor d’institut, i la Sara, una psicòloga que conrea bancals. També hi va a parar en Carles, un editor de llibres que pretén escapar-se del dolor que li causa un fill d’acollida amb problemes de drogues i delinqüència. Tots tres compartiran un camí en què afluiran el passat i tot allò que no han pogut o no han sabut . 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La Llúcia, que viu a Irlanda i acaba de deixar-ho amb el Liam, rep la trucada del seu pare: la seva mare acaba de morir en un accident de cotxe. La tràgica notícia capgira la vida de la Llúcia, que torna a casa, al poble ebrenc de la seva infància, adolescència i primera joventut, on ha d´enfrontar-se no només a la mort de la seva mare, sinó també al seu record i a la relació que tenen totes dues.

Quan decideix refer el trajecte cap a Astúries, que tenia previst fer la seva mare abans de morir, la Llúcia no sap que també serà un viatge cap al seu passat. La Llúcia es troba amb camins vitals farcits de renúncies, secrets i fugides escampats entre Irlanda, Astúries i la Barcelona dels últims anys de la lluita antifranquista. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Al poble mallorquí de Deià, cèlebre refugi d’artistes a la Serra de Tramuntana, desapareix un poeta ucraïnès que vivia en una casa vora el mar. El detectiu alternatiu Max Riera es disposa a seguir el seu rastre a partir de les escasses pistes que troba; la principal és que el poeta estava obsessionat amb l’escriptor Robert Graves, mort a Deià uns anys enrere. La investigació durà en Max i el seu amic Roc per diversos indrets de l’illa, tot estirant el fil d’unes connexions inquietants amb el món de l’art. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

S'acosta Setmana Santa i, davant la possibilitat de poder disposar d'algun dia de festa, avui et volem recomanar aquesta guia d'astrofotografia: un compendi per captar el cel nocturn com mai l'havies vist. 

A través d'aquesta proposta descobriràs quins aparells són els més adequats per captar els diferents moments que es desenvolupen al llarg de la nit; coneixeràs un munt de tècniques per posar-te a prova i tindràs al teu abast una sèrie d'exercicis comentats per dur a terme diferents tipus d'astrofotografia. 

Per sort, arreu de Catalunya disposem de diversos indrets catalogats com a espais especialment idonis per observar els colors de la nit: la Serra del Montsec, les Gavarres, l'Alt Empordà, els Pirineus, Prades o Sant Mateu de Bages, són només alguns dels indrets on gaudir d'aquest espectacle que comença quan el sol es pon. 

Agafa en préstec aquest llibre a la teva Biblioteca i endinsa't de ple en el món de l'astrofotografia. 

Més informació a: 

• Astrofotografía
• FemTurisme.Cat - Ruta d'observatoris astronòmics 
• Blog Lonely Planet - Astrofotografía para principiantes 

Recomanat per Cristina Freixas. Biblioteca P. Fidel Fita d'Arenys de Mar

Charu (Madhabi Mukherjee), una esposa a de l’alta societat bengalí, viu una vida solitària i ociosa a l'Índia de la dècada de 1870. El seu marit Bhupati Dutta (Shailen Mukherjee), que dedica més temps al seu diari polític que al seu matrimoni, veu la seva soledat i demana a uns familiars que li facin companyia. Al mateix temps, el cosí de Bhupati, Amal (Soumitra Chatterjee), un aspirant a escriptor arriba a casa acabant els seus estudis universitaris. Després d’uns mesos, els sentiments de Charu i Amal aniran més enllà de l'amistat. Una història melodramàtica de passions profundes basada en el relat Nastanirh de Rabindranath Tagore i ambientada a finals del segle XIX, quan la Índia encara era una colònia anglesa.

Charulata: la esposa solitaria (Charulata, 1964) és una pel·lícula dirigida pel cèlebre director indi Satyajit Ray (Calcuta, 1921-1992), creador d’obres cabdals de la història del cinema com: Pather Panchali (1955), Aparajito (1956), Apur Sansar (1959) -també coneguda Trilogia d’Apu- El salón de música (1958) o La diosa (1960). El director francès Jean-Luc Godard va confessar que Charulata era la seva pel·lícula preferida de tots els temps. Així mateix, el propi director la considerava com la millor de la seva filmografia. Amb ella va aconseguir l’Os de Plata a la millor direcció al Festival de Berlin de 1965.

> Què n’ha dit la crítica?

"Magistral (...) despliega su magia a través de una superficie plácida, formada por sinuosos trávelin, que revela un fondo tempestuoso, que se manifiesta mediante violentos zooms." Manu Yáñez (Fotogramas)

Recomanada per Glòria Massana. Biblioteca El Molí de Molins de Rei. 

Malgrat la seva condició de personatge mediàtic, la model Tamara Gorro mostra en aquest llibre la seva vessant més humana en tant que ésser emocional sotmès a les fluctuacions vitals que tots afrontem.

Amb una edició curosa i farcida d’il·lustracions, aquesta obra suposa un manual per a l’autoconeixement i la gestió de les emocions, tant de les positives com de les que ens generen més neguit.

A partir d’exemples, jocs i exercicis pràctics serà una eina per a la reflexió i el viatge a l’interior de la pròpia emotivitat.

Recomanat per la Biblioteca Bellvitge de L’Hospitalet de Llobregat

Què és ballar? Per què ho fem?  Què ens aporta?

Dues germanes apassionades del ball, la Marina i la Isabel Vinardell, conversen sobre dansa amb bons amics. Segons expliquen, ballar és sempre una conversa: amb el públic, amb els companys ballarins, amb la música, amb els silencis i també amb un mateix.

Estructurat en dues parts diferenciades, ballar per a un mateix i ballar per als altres, el llibre explora què fa que la dansa sigui un motor de vida per a tantes i tan diverses persones dialogant i entrevistant ballarins, mestres, coreògrafs, terapeutes, experts, etc. que, com elles, viuen la dansa en cos, ment i ànima: Guillem Alonso, José Manuel Álvarez, Pau Arnal, Héctor Artal, Nur Bloodrose, Laura Carrau, Enric Castan, Maria Duran, Arias Fernández (Joker), Patri Garcia i Xavier Rota (Ballaveu), Cesc Gelabert, Anna Güell, Devorah Korek, Kayoko Nakata, Laura Olivella, Susana Pérez Testor, Ariadna Peya, Magda Requena, Kim Solé, David Teixidó, Rick Tjia i Berta Vallribera.

El resultat és un discurs i un panorama ampli fruit de l’experiència de testimonis interessants que formula preguntes i mira de trobar respostes alhora que ofereix eines per pensar en clau de dansa.

“La dansa és el llenguatge ocult de l’ànima”

Martha Graham

Recomanat per Eva Montiel. Bib. Central de Santa Coloma de Gramenet

S'acosten les grans voltes ciclistes d'aquest any i sempre va bé una mirada retrospectiva a les grans figures del ciclisme mundial de tots els temps. I entre elles, no podem deixar passar la del francès Bernard Hinault. En aquesta biografia, el periodista especialitzat en ciclisme, William Fotheringham, qui ha fet el seguiment de més de vint Tours de França, destaca la capacitat combativa d'aquest corredor (d'aquí li ve el sobrenom), així com també la seva polivalència. Avui dia, els corredors estan molt més especialitzats, mentre que els grans corredors clàssics dominaven diversos escenaris alhora (contrarellotge, muntanya, esprint...).

Un repàs molt acurat a la carrera d'aquest ciclista llegendari, il·lustrat amb imatges que han passat a la història d'aquest esport de dues rodes.

Recomanat per Marc Vilallonga Grau. Biblioteca Terrassa Districte 5.

Takayuki Ishii va començar a escriure aquest llibre quan el seu fill li va preguntar per Sadako, la nena japonesa que volia fer mil grues de paper per guarir-se de la seva malaltia.

Sadako Sasaki, que tenia dos anys quan la bomba atòmica va caure a Hiroshima, va emmalaltir anys més tard a causa dels efectes de la radiació i, seguint una llegenda popular, va doblegar mil grues de paper per demanar un desig: guarir-se. 

L’autor parteix del testimoni de familiars i amics de la jove, de fotos, de viatges... i ens presenta detalladament la història. També parla dels estudiants que, en homenatge a Sadako, van reunir fons per construir el Monument a la Pau dels Nens, fent esdevenir Sadako un símbol universal per la pau i el desarmament nuclear.

L’obra és imprescindible per conèixer Sadako i no oblidar la tragèdia nuclear, però també, en un sentit més ampli, és un al·legat per la pau i, especialment, pel paper dels joves per aconseguir-la.

Més informació:

• Takayuki Ishii a les Biblioteques
• Takayuki Ishii a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bib. Corró d'Avall. Les Franqueses del Vallès.

Yewande Omotoso  escriptora i arquitecta, va néixer l’any 1980 a Barbados, la major part de la seva vida ha viscut a Nigèria tot i que ara viu a Sud-àfrica . Autora de la novel·la “La Veïna del costat”, situa l’obra a la Sud-àfrica post-apartheid on les ferides del racisme encara hi són presents.

La novel·la explica la rivalitat entre dues veïnes d’un barri acomodat de Ciutat del Cap habitat per blancs i on únicament l’Hortènsia és propietària de raça negra.

Aquestes dues dones octogenàries, l’Hortensia, nigeriana que viu a Sud-àfrica i la Marion, sud-africana blanca, tenen molts trets en comú i conviuen amb una rivalitat que és present dels del principi i fins al final de l’obra. L’autora a través de salts temporals ens explica els paral·lelismes existents de les dues protagonistes: carreres d’èxit professional en la seva joventut que han aparcat per la seva vida matrimonial. Totes dues són vídues, secrets del passat, frustracions i dubtes. Però el que fa que comparteixin aquesta hostilitat i rivalitat és que cada una té el que més desitja l’altra.

Uns esdeveniment fortuïts fan que  l’Hortensia i la Marion hagin de fer un esforç per entendre’s.
Novel·la entretinguda, de sentiments, de frustracions, de relacions socials, humor...

Més informació:

• Yewande Omotoso a les Biblioteques
• Yewande Omotoso a la Viquipèdia

Recomanat per Sílvia Franco Maynou. Bib. Joan Petit i Aguilar. Sant Feliu de Codines. 

“Panza de burro” és la faldilla boirosa que es vesteix el Teide durant l’estiu, i també una de les millors novel·les de 2020, una narració sobre la “luchada” per ser una mateixa i tot el que cal “botar” per tal d’aconseguir-ho. “Lacitos” desfilats de “barbis”, petons esgarriats, la “magüa” de quedar-se sola. Créixer, que fa tant mal. Un “fisquito” de les Canàries més boirosa i rural, la menys afortunada, difícil de veure encara que passis a frec.

Una novel·la escrita amb l’entranya i amor per narrar-la. Les entranyes de “Isora” i “Shit”, dues púbers d’un poble de costes pujant als cims, amb totes les manies i complexos, però també tota la ràbia i tota la seva jove insolència. Escrita amb travetes a la gramàtica espanyola perquè puguem acostar-nos a expressions i cadències de la parla canària actual i de la tradició oral de les àvies de les protagonistes.

Una obra singular i necessària, ventada fresca per a la literatura actual (a l’altura de Permagel i Boulder, d’Eva Baltasar, per posar un exemple català) i primera novel·la de la jove periodista i poeta Andrea Abreu, amb l’ajuda de Sabina Urraca com a editora i el bon fer de Barrett, una jove i entusiasta editorial sevillana.

Més informació:

• Andrea Abreu a les Biblioteques
• Andrea Abreu a la Viquipèdia
• Andrea Abreu, la genialidad canaria que escribió ‘Panza de burro’

Recomanat per Antonio Bueno. Bib. L'Escorxador. Sant Celoni.

Natalia Ginzburg (Palerm, 1916 – Roma, 1991),dona compromesa i intel·lectual de primer ordre, escriptora tant de novel·la com d’assaig i teatre, és una de les veus italianes més importants de la literatura del segle XX. En la seva obra explora les relacions familiars, la política dels anys del feixisme i dels anys posteriors.

De jove va conèixer l'editor d'esquerres Leone Ginzburg, amb qui es va casar i va compartir militància. Al 1940 van ser perseguits pel règim feixista. El seu marit va ser arrestat per la Gestapo i torturat fins a la mort, i ella es va quedar vídua amb tres fills. Quan va acabar la guerra, es va dedicar a l'escriptura i a la traducció i es va casar amb Gabriele Baldini, amb qui va tenir dos fills. El 1983 va entrar al parlament com a diputada comunista. 

La ciutat i la casa (1984) publicada pel Club Editor, amb traducció de Meritxell Cucurella-Jorba, és la seva última novel·la, està construïda a partir de les cartes que s’envien uns amics -el cercle íntim de Giuseppe-  que ha marxat a Americà. S’expliquen les coses que s’escrivien a les cartes ( abans de l’era digital ), coses íntimes, fragments de vida entre Roma, l’Úmbria i Amèrica. Les cartes encaixen a la perfecció i amb el que diuen i el que no diuen, et permeten anar coneixent el que amaguen les ànimes dels seus protagonistes al llarg del pas del temps.

Amb una escriptura aparentment senzilla, la novel·la ens fa de mirall i posa en qüestió molts aspectes, tant polítics i socials , com existencials: els rols familiars dins la tradició patriarcal, la necessitat d’explicar-se als altres, la provisionalitat de tot...
Les frases tenen allò essencial del que volen dir, res superflu, si us agrada subratllar, prepareu-vos! no parareu.

“Les cases es poden vendre o deixar a altres persones, però sempre es conserven dins d’un mateix”, diu el Giuseppe al seu fill, l’Alberico, en una carta.

Més informació:

• Natalia Ginzburg a les Biblioteques
• Natalia Ginzburg a la Viquipèdia
• "Natalia Ginzburg, s'obre el teló"

Recomanat per Bib. Ca l'Oliveres. Lliçà d'Amunt.

Aquest llibre és un regal en els difícils i controvertits temps que vivim en l'àmbit de l'educació.

Tracta sobre ensenyament amb majúscules, indicat per a professors, per a pares i per a tots els que pensem que l'escola ha de ser un dels pilars d'una societat sana i democràtica.

Gregorio, doctor en filosofia, pedagog i docent tant en primària i secundària com universitat, agafa el toro per les banyes analitzant els actuals problemes i deficiències que es troben a l'escola espanyola. En un moment en què en l'àmbit governamental s'aposta per rebaixar els coneixements necessaris per passar de curs, l'autor advoca pel foment de la disciplina, pel respecte a l'autoritat del professor, rigor científic allò que es fa i perquè es fa, cultura de l'esforç per tornar a posar l'adquisició del coneixement com a meta i guia de l'escola pública.

En la primera part titulada: Existeix una racionalitat pedagògica? Ens guia per les diferents «tòtems» de les pràctiques escolars com ara buscar la innovació constantment sense comprovar empíricament que els resultats milloren els índexs de coneixement, posar l'èmfasi en la creativitat sense tenir darrere una base de coneixements contextual important, la cerca de la innovació disruptiva constant sense una avaluació sostinguda de la millora en els resultats acadèmics. Davant la diversitat de metodologies i sistemes de valors, es fa necessari que els centres educatius informin els pares de quins són i com s'avaluen els seus projectes educatius.

La segona part: en Defensa d'un coneixement poderós malgrat sembli obvi que l'educació és l'adquisició de coneixements, l'autor ens endinsa en la manera que durant segles l'home ha anat pujant l'escala per sortir del subjectivisme fins a l'adquisició d'una cultura comuna. Com l'experiència educativa ens ha d'amplificar els contexts, de créixer com a persones.

La tercera part: Instrucció explícita i capitalisme cognitiu proporciona un model educatiu alternatiu a l’actual. S’ha comprovat que la manera més ràpida per passar en qualsevol ciència de principiant a expert és a través de la instrucció explícita amb professor i l’organització del curriculum amb objectius definits i amb una estructura. On la lectura i la comprensió lectora són la punta de llança per anar adquirint coneixements i on el debat, l’aprenentatge del error i el feedback sòn també caracterìstiques bàsiques d’aquest mètode. 

Vivim un temps en el qual es valoren els països pel capital cognitiu d'aquest. No podem perdre l'oportunitat d'augmentar el mateix en les nostres escoles públiques i donar coneixements poderosos i oportunitats sobretot als alumnes més desfavorits socialment.

Més informació:

• Gregori Luri a les Biblioteques
• Gregori Luri a la Viquipèdia
• Gregorio Luri alerta: "La escuela no es un parque de atracciones"

Recomanat per Chelo Sánchez del Barco. Bib. Vapor Badia. Sabadell. 

Camins de nit és la primera part d'una trilogia que no ens deixarà indiferents. De fet és amb el tercer volum d'aquesta que l'escriptor, Raimon Portell, ha guanyat el premi Nacional de literatura.
És una novel·la d'aventures que comença amb la fugida de la ciutat per part de la Rut Anglada, per poder sobreviure.

Al llarg del relat, van sorgint un seguit de personatges que semblen conèixer a la protagonista molt millor que ella mateixa.

Per què la Guàrdia de la Reserva persegueix la Rut? Quin paper té Marc l'Anxova en aquesta història? Arribarà finalment a travessar la frontera?
L'autor ha sabut teixir la trama, dosificant tota la informació al llarg de les pàgines, donant sentit a tot l'argument i atrapant al lector sense que aquest perdi el fil.
La trama s'intueix que té lloc a Barcelona i el viatge que emprèn la Rut és a través de terres catalanes.

Entreveiem molts interessos polítics i trames fosques cap al final del llibre deixant molts dubtes per resoldre en els posteriors volums.

Més informació:

• Raimon Portell a les Biblioteques
• Raimon Portell a la Viquipèdia

Recomanat per Yolanda Martínez. Bib. Montornès del Vallès.

Nascuda a Barcelona l’any 1961, Clara Usón, tot i que va exercir inicialment l’advocacia, aviat abandonà aquesta professió per dedicar-se plenament a l’escriptura. Amb la seva primera novel·la, Noches de San Juan, va obtenir el premi Femenino Lumen, l’any 1998, al que li van seguir el premi Biblioteca Breve de Seix Barral per Corazón de Napalm, l’any 2009, i el Premio Nacional de la Crítica, així com el Premio Ciudad de Barcelona i el VII Premio por la Cultura Mediterránea per La hija del Este, l’any 2013. La seva darrera novel·la, El asesino tímido, ha estat guardonada amb el premi de literatura Sor Juana Inés de la Cruz 2018, un guardó convocat per la Feria Internacional del Libro de Guadalajara, a Mèxic, que s’atorga a la millor novel·la escrita en llengua espanyola, amb el propòsit de difondre la literatura escrita per dones. 

"El asesino tímido" és una novel·la en la que s’entrecreuen, s’embasten magistralment, diferents trames: la de Sandra Mozarowsky, una jove actriu del “destape” dels anys 70, la de la pròpia escriptora, la de la joventut dels espanyols en plena transició, la d’una dona amb una carrera professional condemnada a ser mestressa de casa i la del filòsof austríac Ludwig Wittengstein. 

Clara Usón utilitza les estranyes circumstàncies que envolten la mort de l’actriu Sandra Mozarowsky per reflexionar sobre el sentit de la vida, per discórrer sobre el suïcidi (l’homicidi tímid, segons Cesare Pavese), obsessió de l’escriptora, així com per explicar el seu propi procés d’autodestrucció, el seu descens a l’infern. 

La relació mare-filla, no lliure de desacords, complexa i difícil en una època de repressió, és un dels grans temes que aborda l’escriptora a la seva novel·la: “Siempre tuve una relación difícil con ella. Fue una mujer que odió la vida que le habían obligado a llevar.” (Colomer, 2018). Tot i la seva complicada relació, Clara Usón reconeix que “cuando me acerqué al abismo, ella vino al rescate.” (Colomer, 2018). El propòsit de Clara Usón és retre homenatge a la seva mare, a ella i a tots aquelles dones que van viure i van ser víctimes del franquisme. 

Clara Usón ens mostra a El asesino tímido una excel·lent destresa i mestria en l’alternança de les trames i de les disquisicions metafísiques; una escriptura valenta quant a la forma i al contingut, “una escritura desatada”, sense ordre, però amb una única regla, la de la discrepància;  Clara Usón ens delecta amb un llenguatge exquisit i curós; no en va és una de les escriptores més importants en el panorama literari actual.

Més informació:

• Clara Usón a les Biblioteques
• Clara Usón a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Bellavista. Les Franqueses del Vallès.

Juan José Millás visita Atapuerca i allà descobreix el sentiment de proximitat amb els nostres avantpassats prehistòrics. Decideix escriure un llibre i proposa a Juan Luis Arsuaga que l'acompanyi.
Així, Arsuaga i Millàs, sàpiens i neandertal, paleontòleg i escriptor, savi i periodista, visiten diferents indrets amb l'objectiu d'explicar l'origen de l'ésser humà i la seva evolució.

Els inesgotables coneixements d'Arsuaga i la mirada brillant de Millás aconsegueixen que les converses hipnotitzin i els capítols avancin àgilment.

Per què som l'espècie tafanera? El nostre cervell s'ha reduït al llarg de l'evolució? Quan apareix la capacitat simbòlica? Què és la llança inversa? Qui va inventar l'agricultura? Com vam aconseguir mantenir les societats complexes cohesionades? Què és el Déu "meticón"? I el dimorfisme sexual? Som una espècie autodomesticada?

"La vida contada por un sapiens a un neandertal" és una novel·la, un assaig, un reportatge i un llarg poema.
Relat intel·ligent, divertit i un pèl gamberro.

Més informació:

• Juan José Millás a les Biblioteques
• Juan José Millás a la Viquipèdia
• Articles de Juan José Millás al diari El País:

Recomanat per Susana Jiménez Escuín. Bib. Josep Badia i Moret. L'Ametlla del Vallès.

Encara som fills de l’esgotament i l’angoixa com resava el segon disc de la banda sevillana Triana. El grup va debutar amb ‘El patio’ al 1975, una sorpresa melòdica amb ritmes flamencs i ecos progressius, una fusió èpica de so tradicional, guitarra clàssica i un teclat evocador. Gràcies a aquest disc, que no va tenir gaire difusió comercial però va calar fons entre la joventut més inquieta, van participar al Canet Rock al 1976.

No tenim imatges d’aquesta segona edició del festival, però al 1976 lluïen tal que així:

‘El Patio’ va ser un disc que va crear escola, que va convertir a la banda en un referent i una llegenda viva, elevada al paradigma del que s’ha anomenat “rock andalús”. ‘Hijos del agobio’ (1977), el segon àlbum d’estudi va ser una obra més política, més crítica, un clam d’alliberament de les cadenes de la dictadura.

El disc que ens ocupa sorgeix de la necessitat de buscar un llenguatge musical diferent, proper a Pink Floyd i King Crimson amb lletres poètiques i lisèrgiques. El resultat és una obra contundent amb un mestissatge profund, amb molt “duende”, 39 minuts hipnòtics de passió intensa, desig, cadències tribals, mons psicodèlics i ambients d’irrealitat i fantasia.

La petjada que ha deixat Triana perdura en el temps, amb projectes com els de Medina Azahara. Si alguna cosa se li pot anomenar tribut és el seu darrer disc ‘Llegó el día’ publicat a la tardor del 2021, un treball respectuós que dignifica i eleva l’obra de la banda sevillana.

Més informació:

• Triana a les Biblioteques
• Triana a la Viquipèdia
• Medina Azahara a les Biblioteques

Recomanat per Amaya Lomba. Bib. Central Cerdanyola. 

30 anys després de la seva dissolució, els Funk Brothers es van reunir de nou amb motiu del rodatge del documental Standing in the shadows of Motown (2002), que reivindica la seva tasca com a músics d’estudi per al segell Motown durant la dècada dels 60.

Els seus integrants van ser reclutats a finals dels 50 entre l’escena jazz de Detroit, tot i que majoritàriament havien arribat per treballar a la indústria. Aquests músics van acompanyar i inspirar amb la seva musicalitat i experiència a joves talents del moment com Stevie Wonder o Marvin Gaye entre molts altres, posant el seu granet de sorra per a crear el so característic d’aquella discogràfica, per a crear cançons que es van ser èxits en el seu dia, i que s’han convertit en clàssics per a les generacions posteriors.

La seva manera de tocar va influenciar a multitud de músics contemporanis que van versionar en moltes ocasions els seus temes, com els Beatles, els Stones o la Creedence Clearwater Revival, per citar-ne només alguns.

Aquest documental, dirigit per Paul Justman, recull el testimoni dels músics que integraven la formació: Earl Van Dyke, James Jamerson, Joe Hunter... així com productors i altres col·laboradors, relatant anècdotes sobre la dinàmica i la química present en aquelles sessions de gravació, que sovint es realitzaven en una sola presa.

Les entrevistes s’intercalen amb actuacions en viu, on comparteixen escenari amb músics de generacions més joves que van gaudir i aprendre del seu llegat musical: Bootsy Collins, Joan Osborne, Ben Harper...

Tot i ser totalment desconeguts per al gran públic van participar en gravacions que són instantàniament reconeixibles arreu del món: Uptight (Everything’s alright), My girl, Reach out I’ll be there, Boom boom, What’s going on o Ain’t no mountain high enough no sonarien tan bé sense la seva aportació.

Vet aquí el tràiler de presentació del documental que explica la seva història.

Més informació:

• Funk Brothers 
• Història del segell discogràfic Motown

Recomanat per Bib. Aigüestoses. Sant Andreu de la Barca.

“A mesura que s’apropen les 17.00 h, en Pau, un home de vint-i-vuit anys, molt miop, assegut al sofà, amb les mans al mòbil i la mirada al rellotge d’agulla del menjador, comença a suar [...]. Ha d’aprofitar bé els quinze minuts d’internet setmanals si vol mantenir els seus 67.000 seguidors”.

Així comença aquesta novel·la, que al llarg de tota la història ens situa en una Barcelona futura, on no funciona el transport públic perquè l’electricitat és massa cara, internet està restringit per la mateixa raó, diuen els governants, i el futur és incert. Si a tot això sumem una altra pandèmia i un grupuscle de dissidents que pretenen segrestar el president de la Generalitat per enviar un missatge, ens trobem amb un relat ple d’acció. Però tot el que s’explica ens resulta massa proper: l’abús que fem del planeta, el consumisme exagerat, la contaminació... Un llibre que ens fa pensar en les generacions futures i com sobreviuran.

Visualitza un fragment

Pol Gise és un actor i youtuber català, que va destacar per la creació de continguts humorístics i de ficció. Aquesta és la seva primera novel·la adreçada a joves.

Recomanació feta per Sara Codina. Biblioteca Central de Terrassa

A ningú amb dos dits de front se li acudiria abordar aquesta adaptació, per això agraïm infinitament a la gent de Libros del zorro rojo haver-se atrevit a fer-ho. I qui millor col·laboracionista que un altre artista amb una empremta tan personal com l’alacantí Pablo Auladell.

Tots sabem que el Cuirassat Potemkin (1925) es una de les més grans fites de la història del cinema, amb una inoblidable escena a les escales del port d’Odessa, a Ucraïna. El letó Sergei Eisenstein (1898–1948) dirigeix aquesta mostra de l’expressionisme i de la propaganda soviètica, i ho fa de manera magistral, però això ja ho posa als llibres d’història.

Auladell aconsegueix l’impossible, amb un dibuix brut però apassionat, en blanc i negre però amb alguna taca vermella carregada de sentit. Té la capacitat de parar el metratge del film i posar-lo al servei a la narració gràfica, construint en vinyetes la seva pròpia adaptació, d’intenció clarament literalista.

No és condició imprescindible conèixer la pel·lícula, el còmic es gaudeix igual tant si es vincula a l’original com si no. De totes maneres una contextualització sempre ajuda, i això ho trobem a l’epíleg.

Potemkin és, amb tota la seva fúria, una bonica mentida que parla de la dignitat i de la noblesa.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Bib. Josep Soler Vidal de Gavà

"Panza de burro" és la primera novel·la d’Andrea Abreu, publicada per l’Editorial Barrett al 2020. Va veure la llum gràcies al projecte d’aquesta editorial “Editor/a por un libro” on cada any demanen a algun escriptor que admiren que els recomani un llibre que no hagi estat editat. La periodista i escriptora Sabina Urraca, va decidir “apadrinar” aquesta novel·la que ja va per la cinquena edició.
Andrea Abreu és una escriptora molt jove, 25 anys, nascuda al nord de Tenerife. Va estudiar periodisme i es va traslladar a Madrid al 2017. Des d’aleshores ha tingut diverses feines i també ha treballat com a periodista. Ha escrit diversos textos literaris i poemes, que s’han publicat en revistes i antologies. Al 2017, Versátiles Editorial va editar el seu poemari Mujer sin párpados. Ha participat en diversos esdeveniments literaris i és codirectora del Festival de Poesía Joven de Alcalá de Henares.

"Panza de burro" és una història d’amistat i del final de la infància, senzilla però amb molta força. Està narrada per una nena d’uns 10 anys que viu a un poblet a les faldes del Teide, a Tenerife. La narradora ens explica la seva amistat amb la seva millor amiga, la Isora, a la que té idealitzada. L’acció de la novel·la transcorre durant un estiu indeterminat de principis del 2000, al poble on viuen les dues amigues. Aquest és un poble molt petit, ubicat en un entorn rural on sempre hi ha uns núvols baixos que contribueixen a crear una atmosfera pròpia, com d’un poble aliè a la resta del món, allunyat de la imatge idealitzada de sol i platja de les illes.

I durant aquest estiu que passen les dues noies anem veient com van deixant enrere alguns aspectes de la infància i es comencen a endinsar a l’adolescència. A través de la narració de la protagonista, veiem també la història de les seves persones properes, de la gent del poble i en general, de la manera de vida d’aquest lloc.

L’aspecte més trencador de la novel·la és la forma com està escrita. L’autora utilitza el llenguatge i la forma de parlar de les illes, i en concret de la zona on està ambientada la novel·la, que és també el poble on va créixer. A més, el llenguatge està adaptat a la narradora que té 10 anys i per això, és infantil i directe. Tot això fa que la història sigui molt real, escrita amb naturalitat i falta de pudor, com també son reals els seus personatges, sense inhibicions i una mica “asalvatjats”. No hem d’oblidar que Andrea Abreu ens està parlant d’uns personatges que no acostumen a ser els protagonistes dels llibres i representen una realitat canària concreta, que es podia extrapolar a qualsevol altre lloc, a la que l’autora ha volgut donar veu.

Més informació:

• Andrea Abreu a les Biblioteques
• Andrea Abreu a la Viquipèdia
• Andrea Abreu, la genialidad canaria que escribió ‘Panza de burro’

Recomanat per Rebeka García. Bib. Municipal Joana Raspall i Juanola. Sant Antoni de Vilamajor. 

Marina Martori és una de les nostres autores locals. Ha publicat dotze novel·les, escriu contes i articles, fa xerrades i clubs de lectura, dirigeix el Teatre Auditori i l’Espai d’Art de Llinars del Vallès... En fi, com veieu, és difícil seguir-la. 

En “Una casa lluny del mar”, la seva darrera novel·la, la Lola i la Dolors, néta i àvia, ens parlen, alternant les veus, de la seva història familiar. Dels seus amors i de l’amor, de com s’ha d’alimentar i cuidar, dels diferents tipus d’amor.
 
La trama gira al voltant d’una casa, Can Marquès, però aviat queda palès que el que dona vida als llocs són les persones. Com diu la Lola “la casa era casa per l’àvia i no per la casa en sí”. 
Al final de la novel·la la Marina aclareix que aquesta història no és la seva, “és una història de ficció basada en amors reals”. Jo que la conec però, hi he reconegut molts dels seus amors. 
L’amor per Llinars, manifest en la seva dedicatòria en l’exemplar que ens va regalar “per la biblioteca de Llinars, amb tot l’afecte d’un profund amor compartit per Llinars i pels llibres”. La novel·la descriu com era la vida al poble i fets com l’explosió d’un camió de trilita el gener de 1939.
 
L’amor per la família. Com bé diu la Lola “les històries familiars són complicades” però tota la novel·la transmet un profund amor per la família. 
L’amor pel mar, present en tota la novel·la, començant pel títol i seguint pels viatges que la família feia a Arenys de Mar en un vell sis-cents, l’any que la Lola va viure a Mallorca i l’amor de totes les dones de la família envers el mar. 

També hi trobareu la Marina feminista, conductora entre d’altres del club de lectura feminista de la nostra biblioteca. La Dolors té molt clar que vol “manar a la vida que li ha tocat” i que “no vol ser per algú, sinó ser jo, per a mi”.
 
Els records de les dones d’aquesta família de ben segur us transportaran a algun moment de la vostra pròpia història, com l’armari per la roba de casa, present als passadissos de tantes cases i en la meva pròpia infantesa.  

Aquesta novel·la, amb un inesperat final, no us deixarà indiferents. Animeu-vos a llegir-la!

Més informació:

• Marina Martori a les Biblioteques
• Marina Martori a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Elena Márquez i Coll. Bib. Can Casas. Llinars del Vallès.

Braquo (2009-2016) és una sèrie contundent fins i tot abans de començar, en prendre el seu nom del terme francès “braquage”, que fa referència als atracaments armats de bancs. Va ser creada per l’expolicia Olivier Marchal, que va inspirar-se en les vivències personals per idear la història:

Eddy Caplan, Walter Morlighen, Théo Vachewski i Roxanne Delago són agents d’un grup especial d’intervenció de la policia judicial a l’extraradi de Paris. La dinàmica del seu grup salta pels aires quan el seu cap, Max Rossi, és acusat falsament de mala praxi en un cas i acaba suïcidant-se. Aquest fet marca un punt d’inflexió en el grup, que, amb l’objectiu de venjar el seu cap, ideen un pla per restablir-ne la seva reputació.

L’activitat de Caplan i la resta de l’equip no passa desapercebuda a l’Àrea de Recursos Interns on l’agent Vogel, enemic declarat de Caplan, sotmetrà les actuacions del grup a un escrutini constant tot buscant proves que vinguin a demostrar la davallada del grup a pràctiques il·lícites fora de l’ètica policial.  

Més informació:

• Olivier Marchal a les Biblioteques
• Fitxa
• Braquo. La fuerza bruta debe ser controlada siempre

Recomanat per Sílvia Vilarrasa. Bib. Núria Albó. La Garriga.

"La Historia immortal hace cosas raras cuando se cruza con el amor de los cuerpos mortales" (p. 417).  Aquesta és la conjunció màgica de "Inés y la alegría" (2010), d’Almudena Grandes, la primera entrega dels “Episodios de una Guerra Interminable”, una sèrie de sis novel·les que segueix l’exemple dels “Episodios Nacionales” de Benito Pérez Galdós. 

Prenent com a referència la invasió real de la Vall d’Aran ocorreguda l’octubre de 1944, "Inés y la alegría" és una novel·la històrico-política, de lluita i de resistència antifeixista, que segueix la trajectòria del Partido Comunista de España, on apareixen la Pasionaria, en Santiago Carrillo, el Jesús Monzón... I és també, i sobretot, una novel·la d’amor, l’amor apassionat de la Inés i en Galán, i també l’amor fraternal de tota una generació de republicans que es va exiliar a Toulouse, amb figures entranyables com en Comprendes o l’Adela.

Explicada a tres veus i amb un ritme trepidant que només s’alenteix quan s’endinsa en la contextualització històrica, "Inés y la alegría" és una novel·la que et sacseja pels seus personatges inoblidables, unes imatges potentíssimes i, també, per la capacitat impressionant de l’autora de fer-te “olorar” la Història, la Història amb majúscules i amb minúscules.

“Ella ja és immortal, però encara està viva.“

Almudena Grandes “Inés y la alegría”

Més informació:

• Almudena Grandes a les biblioteques
• Almudena Grandes al Club del llibre
• Almudena Grandes a eBiblioCAT
• Pàgina oficial d'Almudena Grandes

Recomanat per Bib. Can Rajoler. Parets del Vallès.

Noemí Sabugal neix a la província de Lleó. Filla i néta de miners, coneix de primera mà tot el que envolta el món del carbó . Periodista de professió, ha obtingut diferents premis i reconeixement en la seva trajectòria com a escriptora de novel·les i assajos. Són obres seves "El asesinato de Socrates", "Al acecho", "Una chica sin suerte", el breu assaig "Como trabajar en prensa y alimentar a la musa", així com el reportatge "De cruce de caminos a cruce de culturas".
 
"Hijos del Carbón" és un passeig pel temps. Explica com es formen les colònies entorn del món del carbó fent un recorregut per tota Espanya i com les seves gents es veuen absorbides per la mina, tant dins com fora. El naixement d’aquestes colònies aplega totes les activitats de les famílies (escoles, economats, poliesportius, cinemes, teatres....). Podem veure el paper tan significatiu de la dona, el sentiment d'identitat dels miners també marcats pel patiment, la por i el dolor.
 
Si el carbó va ser un mineral molt apreciat pel seu ús, actualment veiem com per motius ecològics és tanquen les mines per la seva acció contaminant. Aquest fet pot ser necessari per limitar emissions de CO₂, i a la vegada està generant un canvi molt radical a les conques mineres desproveïdes de recursos socioeconòmics per la subsistència dels seus habitants.
 
Aquest llibre, tot i ser catalogat com a novel·la, és més aviat un llibre de viatge, un viatge per les conques mineres com diu la seva autora. Un viatge físic i sentimental entorn aquest mineral que, ara vingut a menys, havia canviat tant el paisatge com la vida dels seus habitants.

Més informació:

• Noemí G. Sabugal a les Biblioteques
• Noemí G. Sabugal a la Viquipèdia

Recomanat per Conchi Fernández. Bib. La Llagosta. 

Aquesta és la història de la Boulder, una dona solitària. Li agrada la seva feina: fer de cuinera en un vaixell enmig de l'oceà. Però la Boulder coneix una dona que la voldrà lligar. Per ella la Boulder viurà la maternitat però sempre des d'una mirada distant. Potser la seva parella no ha entès que la Boulder no es  pot fermar entre quatre parets.  

Aquesta novel.la és la segona d'una trilogia que comença amb "Permagel", i que ha posat a l'autora entre els autors més reconeguts de l'actualitat de la literatura catalana. Amb un llenguatge directe, sense embuts, ens ajuda a entendre i conèixer el personatge principal d'aquesta història. Un llibre molt breu però que absorveix el lector desd'un bon principi.

Més informació:

• Eva Baltasar a les Biblioteques
• Eva Baltasar a la Viquipèdia
• "Permagel". Una part de la Terra que no s'arriba a desglaçar mai
• L’heroïna permagel

Recomanat per Bib. Frederica Montseny. Canovelles. 

La darrera novel·la de l’escriptora australiana Kate Morton (1976), publicada el 2018, es titula “La Filla del rellotger”. Com a les seves darreres novel·les ens endinsem en una història que enllaça diverses èpoques i línies temporals, envoltada de misteri, història i romanticisme. Amb l’estil propi que la caracteritza per transportar-nos a l’Anglaterra de finals del segle XIX i d’entre guerres del XX fins a l’actualitat, captiva el lector que troba una autora actual amb pinzellades de novel·la clàssica.

L’obra dividida en quatre parts parteix de la troballa en el present d’una fotografia d’una dona victoriana i d’un quadern d’esbossos de l’artista prerafaelita Edward Radcliffe, que serveixen de fil conductor per provar de resoldre què va passar l’estiu de 1862 a la mansió de Birchwood Manor. El misteri està servit quan es troba una dona morta i una altra desapareguda, com també la desaparició d’un joia de gran valor. 

Si us agrada la fusió de novel·la negra i històrica, “La Filla del rellotger” us atraparà. Una història amb molts girs i personatges que la converteix en addictiva fins al final.

Més informació:

• Kate Morton a les Biblioteques
• Kate Morton a la Viquipèdia
• Enllaç a les primeres pàgines de la novel·la 

Recomanat per Núria Tuset. Bib. Can Mulà. Mollet del Vallès.

Us agradaria viatjar a la Florència del Renaixement i endinsar-vos en aquest bella i pròspera ciutat en ple desenvolupament cultural i artístic? Us convidem a descobrir el còmic Arte, una porta a la Florència del segle XVI.

Arte és una sèrie de manga escrita i il·lustrada per la japonesa Kei Ohkubo. Es començà a publicar a finals de 2013 a la revista mensual Comic Zenon i recopilada en quinze volums tankōbon. A Espanya l’està publicant bimestralment des de finals de 2020 Arechi Manga, una editorial que aposta, entre altres temàtiques, per narratives de base històrica. Arte també té la seva adaptació a sèrie d’anime amb dotze episodis i emesa entre abril i juny de 2020.

La història comença quan la vida d’Arte canvia dràsticament després de la mort del seu pare. Mentre que el seu pare li obria un món ple de coneixements i possibilitats, la seva mare només pretendrà trobar un bon pretendent per casar a la seva filla. Desgraciadament, la família no té el poder adquisitiu per aconseguir reunir una bona dot i serà una tasca complicada torbar un bon partit. Arte té molt clar que no vol el futur que la seva mare desitja, ella vol dedicar al que més li agrada... dibuixar. La pèrdua del seu pare, que sempre l’havia animat i proporcionat tot lo necessari per a fomentar la seva passió artística, i la pressió del matrimoni fan que Arte decideixi deixar casa seva i convertir-se en aprenent en algun taller. Florència és una ciutat de grans talents però plena de prejudicis, i no està permès que una dona es dediqui a la pintura.

Arte és una història de superació personal, de la necessitat de poder escollir el propi destí i de lluitar contra els obstacles de la vida per aconseguir allò que tan es desitja. L’autora ens presenta una protagonista decidida, que no s’atura davant cap entrebanc per aconseguir la seva independència i dedicar-se a pintar. A poc a poc la protagonista aconsegueix canviar coses i guanyar-se el respecte d’alguns personatges, que inclús l’ajudaran en els seu objectiu. Hi haurà moments difícils però Ohkubo ho combinarà amb certs tocs d’humor que ens faran somriure i encarinyar amb la protagonista.

Tan si us agrada la història o l’art com si us agraden les històries amb protagonistes valentes i decidides, Arte de ben segur que us enganxarà des del primer volum. 

Josep Espunyes, lingüista, escriptor i investigador Josep Espunyes ha aplegat un miler de dites recollides als municipis de Bassella, la Baronia de Rialb, Nargó, Oliana i Peramola, tot i que moltes es fan servir en tot el domini lingüístic català. Conformen un extraordinari patrimoni immaterial que demostra la riquesa lingüística del català. Està estructurat de  forma alfabètica, a manera  d’un diccionari i totes tenen una breu explicació del seu significat i també la seva concordança i equivalència en llatí. La majoria d’aquestes dites provenen del món de pagès, amb una evident influència religiosa i la cultura llatina.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El poble nòmada sami,  que vivia a Lapònia entre Noruega, Suècia, Finlàndia i Rússia,  va ser sotmès a reubicacions forçoses durant el segle XX. La periodista Elin Anna Labba, d’origen sami, fa un anàlisi humà i molt ben documentat del sentiment de desarrelament que van patir els seus avantpassats. Aquest llibre va rebre el premi de les lletres sueques en no ficció del 2020.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Aquest llibre presenta 80 receptes dolces, molt fàcils de preparar i sense ingredients d’origen animal. Un ampli repertori dels clàssics de la pastisseria : galetes, pastissos, gelats, donuts, gofres. També ensenya alternatives a la llet, formatge, iogurt, mantega i ous, elements bàsics de la pastisseria tradicional. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Patricia i Jorge, creadors del compte d'Instagram Receptes amb Mambo,  presenten el seu primer llibre on podràs trobar les seves receptes imprescindibles per a elaborar amb el robot de cuina Mambo. Aquest llibre recopila les seves receptes més aconseguides i bàsiques, juntament amb exclusives receptes,  tant per als qui ja tinguin coneixements de l'ús de Mambo com per a principiants.

Entrants i tapes, guisats, pasta i arrossos, carns, verdures, postres... Un conjunt de receptes que podran resoldre't el teu dia a dia.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Vanessa Kimbell, experta en l’elaboració de pa amb massa mare, presenta ara receptes dolces amb diferents farines ( castanya, espelta...) a més de ser nutritives, son beneficioses pel sistema digestiu i pel benestar emocional. A més aporta informació sobre la fibra, prebiòtics, probiòtics i polifenols. Un llibre ple de receptes saboroses i beneficioses per la salut.  

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

L'autora, creadora del compte @MiDietaVegana,  ha volgut oferir receptes familiars i les noves que ha anat incorporant durant el seu llarg camí per l'alimentació vegetal. Els ingredients seleccionats són de fàcil accés i versàtils i sense tècniques culinàries complexes per assaborir millor dels productes.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Exercicis per a variar la teva rutina, mantenir la motivació i aconseguir amb rapidesa una bona forma física.

Aquest llibre presenta una immensa varietat de postures concebudes per a dinamitzar el cos, desenvolupar la resistència i augmentar la força muscular de l'esquena, els braços, les espatlles, les cames i l'abdomen. El ioga és beneficiós per als sistemes cardiovascular, limfàtic, nerviós i endocrí, millora la flexibilitat i l'equilibri, i augmenta la consciència sobre les capacitats corporals. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

Aquest llibre pretén ajudar a comprendre l'epilèpsia, de manera divulgativa i positiva, i oferir tota la informació per les persones que la pateixen, les seves famílies, amistats i entorn laboral. El Dr. Quiroga. Subirana, neuròleg,  aporta les recomanacions per actuar en moments de crisi i els aspectes medico-legals de gran ajuda per aquestes persones.  

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Diabetis, malalties cardiovasculars, inflamació, falta de libido, fatiga… sabies que tots ells poden estar relacionats amb un dèficit de testosterona? La testosterona està associada a la masculinitat, però darrerament s’ha demostrat que és imprescindible per a enfortir el sistema immune i endarrerir envelliment. També descriu les seves diferents funcions dins el cos humà.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Escrit per la nutricionista, científica i atleta, Marta Castroviejo, descriu les diferents etapes de la vida de la dona esportista i com cuidar altres factors essencials per a la salut com són el descans, la salut mental i el bon funcionament del sistema immunitari.
Una guia pràctica i amena escrita amb rigorositat científica perquè tota dona esportista pugui gaudir de la dieta i l'esport amb salut.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Aquest llibre, escrit per dos experts en estratègia política, és la millor guia per a situar-se en el nou món que ve. Els autors analitzen, qüestionen l’entorn social, empresarial i polític de l’actualitat i proposen solucions que passen pel pensament col·lectiu, una nova participació de les persones en la política, la democràcia digital directa o la humanística, la política vista des del punt de vista de l'ésser humà. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Quin és el paper actiu del consumidor en l'impacte del mercat de béns? Aquest llibre estudia la història del consum i del boicot com una forma de l'activisme, i analitza quatre sectors claus: l'alimentació, la moda, l'energia i el big data.  
Carro de Combat és un col·lectiu de periodistes d'investigació que des de 2012 indaga els impactes socioambientals de la cadena de producció de les mercaderies que consumim. Aquest assaig ha estat redactat per: Laura Villadiego, Brenda Chávez y Nazaret Castro que formen part del col·lectiu. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La tecnologia ja està canviant el treball, per a bé o per a mal. 85 milions d'ocupacions ho experimentaran abans de 2025 a tot el món. A Espanya, l'automatització podria afectar la meitat dels llocs. Contractes, pensions, habilitats, formació, estudis universitaris… sembla que ja res serà igual. Davant aquesta disrupció digital, hem de prendre decisions i començar a actuar al més aviat possible.  Aquest llibre recull el que tota persona hauria de saber sobre el futur del treball i el que podem fer sobre aquest tema. Lucía Velasco, economista experta en l'impacte de la tecnologia en la societat, resumeix aquí el que ha explicat en fòrums internacionals com l'OCDE o la Comissió Europea. Està convençuda que és a les nostres mans desenvolupar les polítiques necessàries per a aconseguir que la transició digital millori la vida de les persones i no deixi a ningú enrere. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Els sistemes per trobar feina ha canviat molt. Aquest llibre proposa una estratègia molt més proactiva i que consisteix a donar-se a conèixer per a generar un mateix la seva oportunitat en el mercat ocult, aquell les vacants del qual no es publiquen obertament però a través del que es materialitzen la major part de les col·locacions. Amb un llenguatge senzill i exemples reals, el lector podrà conèixer-se millor, definir el seu pla de carrera, contactar a les persones que potencialment li puguin contractar, preparar-se per a una entrevista i comunicar la seva proposta de valor d'una manera efectiva.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Lucía, una jove mexicana, ha deixat enrere una llar violenta per anar a viure a un apartament al East Village de Nova York. Allà coneix a Juliana, una noia de Colòmbia que captiva per la seva alegria del Carib i amb la qual comparteix l'entusiasme per la nova ciutat. Però quan Juliana inicia una tempestuosa relació amb un professor vint anys més gran que ella,  la Lucía rememora el maltractament que la persegueix des de petita i que reconeixerà en la progressiva transformació de la seva amiga. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El narrador s'embarca en un pesquer en un viatge de treball. És periodista i vol descobrir com viuen i pesquen aquests homes que passen la seva vida en alta mar perquè portar peix fresc. 
Aquesta travessia cap al desconegut -mai ha navegat- és també un viatge cap al seu propi interior, perquè la seva vida s’està enfonsant. Amb aquesta experiència, viscuda a través de la seva pròpia innocència però també a través de la mirada i la saviesa que la tripulació. Antonio Lucas porta a les nostres mans l'èpica d'un treball esgotador i tan desconegut com apassionant.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La troballa d'un cadàver commociona els habitants d'una tranquil·la zona rural a Astúries. Un home ha estat assassinat amb una crueltat extrema. Es tracta d’un veí conegut i respectat, però sembla una venjança. Olivia Marassa és una jove i ambiciosa reportera que treballa per al diari de la zona i veu en aquest cas l'oportunitat d'aconseguir una gran exclusiva, ja que totes les televisions i els grans diaris volen donar cobertura al crim. Ella, però, juga l’avantatge de conèixer el terreny. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

L'enginyer Bartley Alexander construeix ponts i els travessa mentre transita per un moment delicat de la vida: veu com es fa gran i com el passat l'empeny a recuperar l'energia de la joventut. El professor Lucuius Wilson es passeja per Boston i per Londres, resseguint la vida d'en Bartley com un observador que no jutja, però que tampoc no pot ser imparcial. La Winfred Alexander viu a Boston, és alta, elegant, comprensiva, intel·ligent. La Hida Burgoyne viu a Londres, i amb el seu vestit groc és una actriu d'èxit fulgurant.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Voldríeu conèixer els grans viatgers? Persones que han donat la volta al món en diferents mitjans: avió, globus, bicicleta, moto, tren, inclús a peu. El llibre descriu les grans rutes. Tot acompanyat de fotografies, mapes, entrevistes. Aquest és el llibre de la història dels grans viatges. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Aquesta obra permet abordar, d'acord amb l'estil de l'examen, de manera flexible i lúdica, els punts de gramàtica i el vocabulari esperats per al nivell A2 tot afavorint l'aprenentatge dels mecanismes necessaris per a les proves escrites i orals gràcies a nombrosos exercicis corregits. Conté 20 fitxes de gramàtica que repassen els punts que cal conèixer per superar l’examen. També inclou 20 fitxes de vocabulari per temes amb exercicis.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Adaptació de la novel·la de Rosalia de Castro on tracta la pèrdua, l’amor i la vida a la costa de Galícia. Teresa, una dona a qui el marit ha abandonat, decideix fer-se càrrec d’una nena que ell mariners han trobat. Aquesta creix i es converteix en una noia plena de bondat i amb gran bellesa, que és estimada per tot el poble, en especial per Fausto, amic d’infantesa.  Però el marit de Teresa torna a casa.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Retrat d’uns costums i un estil de vida

Per resumir-lo en poques paraules, l'argument de Los Tarantos (Francisco Rovira-Beleta, 1963) seria un Romeo i Julieta a la gitana.

Només començar la pel·lícula veiem un fotograma fix, que dura ben bé un parell de minuts, a sobre del qual hi apareixen els crèdits.

El so que acompanya aquesta foto és música flamenca, suposo una típica dels Tarantos, amb molta guitarra, zapateao i palmes, amb un volum força alt. És ideal per capbussar-se, encara que no ho vulguis, en el seu món i posar-te en situació. Crec que és una tècnica per submergir-nos en el món gitano.

Si parlem de l'ambientació del film, succeeix a la Barcelona dels anys seixanta. Aquest és un dels elements que més m'ha agradat; veure la Barcelona d'aqueIIa dècada en la qual vaig néixer ha fet que sentís la pel·lícula més propera. M'he pogut imaginar els meus pares o avis movent-se per aquells carrers, ja que el director s'ha preocupat que hi surtin llocs molt icònics de la ciutat. El fet que aparegui també la gran nevada que hi va haver m'ha fet pensar en anècdotes que m'ha explicat la família. Crec que, en alguns moments, la pel·lícula sembla gairebé un reportatge. No sé si el director volia posar Barcelona en el món en filmar-la així, o si senzillament retratava el que hi tenia al davant.

La pel·lícula és ideal per conèixer zones o barris molt marginals que ja han desaparegut i que és difícil d'imaginar que hi eren allà, on ara el metre quadrat és tant car.

Per altra banda, analitzant els personatges, podem veure també com apareixen dos mons diferents. El món dels gitanos és retratat com un submon, amb barris de rics i de pobres, amb bons i dolents... El director els contraposa i ens fa veure que també entre ells hi ha gelosies, enveges i discriminacions segons la procedència o família a la qual pertanyen.

Si hagués de triar l'escena que tinc més gravada a la meva retina, seria la d'Antonio Gades, ballarí de prestigi, ballant a les Rambles mentre els serveis de neteja reguen els carrers. L’he trobat molt bonica i d'una gran plasticitat. El terra mullat que reflecteix la llum dels fanals i el ball al carrer m'han recordat la mítica Cantando bajo la lluvia (Singin’ in the rain; Gene Kelly, Stanley Donen; 1952). Potser el director volia acostar-se al cinema musical dels anys cinquanta.

També he d'esmentar el masclisme regnant a la història. Veiem com el patriarca de la família entrega en matrimoni a la seva filla, com si es tractés d'una possessió. Posteriorment, ella és maltractada pel seu futur marit. I la mare d'ell no fa res per evitar-ho, encara que l'ajudi a escapar posteriorment. Es mostra la complicitat entre les dones, encara que siguin de famílies enemistades.

En una altra escena, gairebé documental, veiem el ritu al qual sotmeten les dones abans del casament per comprovar la seva virginitat. Com a curiositat, assenyalaré el masclisme evident d'aquest fet, ja que aquesta comprovació només es fa a la part femenina de la parella. He trobat molt bonica l'escena de la dona coberta de flors al llit, m'ha recordat algun quadre on es veien les muses o fades al riu cobertes de fulles i flors.

Uns dels personatges que m'han resultat curiosos són les turistes. Les veig com una de les poques connexions amb el món payo. Les retrata com el prototip de guiri de l'època que ve aquí a emborratxar-se i a ballar flamenc, que utilitza els guies autòctons com una atracció turística més.

Passant a analitzar la Carmen Amaya, diré que crec que és l'heroïna de la pel·lícula. Juga un paper de dona amb molt de poder. Tot i que primer nega el matrimoni mixt, després fa tot el possible perquè la parella es puguin casar. Fins i tot, renuncia al seu fill. És a dir, se sacrifica ella. Pel que fa a la seva interpretació, mostra el seu domini en escena, encara que no sigui actriu professional. La seva força interpretativa com a matriarca és molt creïble. Encara que potser la veus sobreactuar, crec que no desentona i que lliga bastant amb l’expressiu tarannà gitano.

La resta d'actors, però, sobreactuen massa pel meu gust. Suposo que hi hauria pocs actors professionals en aquesta pel·lícula. En algunes escenes, els extres es mouen d'una manera que em recorden als actors del cine mut.

Pel que fa als dos amants protagonistes, s'enamoren només veure's i a partir de llavors ja queden encaterinats l'un de l'altre. Poc creïble, però suposo que era la idea de l'amor a primera vista de moda en aquella època i que encara perdura en alguns guions d'avui en dia.

Arribant ja a les últimes escenes, el desenllaç es va teixint a poc a poc, incrementant la tensió, amb plans més foscos, crits i música pujant de volum a marxes forçades. Ja veus que allò acabarà d'una manera molt tràgica, seguint l'obra de Shakespeare Romeo i Julieta. És a dir: acaba com t'esperaves des d'un principi.

Com a conclusió, crec que Los Tarantos va ser, i encara ho és avui dia, una rara avis. Dic això ja que, dins d'una història d'amor, retrata els costums i estil de vida del poble gitano, tan tancat en ell mateix i que s'ha vist en tan poques pel·lícules.

Cal reflexionar perquè no hi ha més peI·lícules on les nostres ètnies siguin les protagonistes, les que tenim properes, les que hi ha a la nostra societat, al nostre barri, al costat de casa.

Alguns exemples de films que han abordat aquesta temàtica, que he vist i que ara em venen al cap serien: La dona il·legal (Ramon Térmens, 2020), o Adú (Salvador Calvo, 2020).

Potser la filmografia d’aquest país té una assignatura pendent amb aquest tema, ja que poques pel·lícules reflecteixen la societat real en la qual vivim. I ens fan sortir, encara que sigui per una estona, de la nostra bombolla confortable.

Més informació:

• Ressenya a Filmaffinty

Crítica elaborada per Lídia Moreno i Bigas de la Biblioteca de Singuerlín-Salvador Cabré, Santa Coloma de Gramenet en el marc del projecte Escriure de Cinema.

La desdicha de los amantes con mala estrella

Los Tarantos (Francisco Rovira-Beleta, 1963) surgió como una nueva propuesta de cine comercial y entretenimiento, sin ánimo de trascendencia. Pasado el tiempo se ha convertido en un documento social y antropológico de una Barcelona (Bajarí) desaparecida y olvidada donde se refleja el mundo y costumbres gitanas como nunca antes se habia tratado en el cine español. 

El director Rovira-Beleta hizo una cuidadosa recreación, según las directrices de Paco Revés, un erudito sobre el uso y costumbres de los romaníes (con los que había convivido largo tiempo). 

Los Tarantos está inspirada en Romeo y Julieta, de William Shakespeare, y especialmente en Bodas de sangre, de Federico García Lorca (hasta ese momento prohibido por la dictadura desde su asesinato en 1936).

La película sobresale por la utilización dramática del flamenco como expresión de la alegría, el dolor, el consuelo o el grito desgarrado.

La trama argumental gira en torno a dos familias, Tarantos y Zorongos (nombre de dos palos del flamenco), enemistadas desde la muerte del patriarca de los Tarantos por un asunto de amores no correspondidos. No hay esperanzas de reconciliación. 

La familia de los Tarantos sobrelleva, con la ayuda de su afición al cante y al baile, su vida en el Somorrostro. El Somorrostro era un asentamiento miserable de barracas que estuvo situado en lo que hoy es el Puerto Olímpico de Barcelona, fue un lugar donde no se cubrían necesidades básicas de agua, luz, sanidad e higiene. Fue derruido poco tiempo después del rodaje. 

Angustias (Carmen Amaya) es la madre viuda del clan, mujer enérgica y de carácter, con grandes dotes de mando y respeto, capaz de todo para proteger a su familia.

Los Zorongos, gitanos apayados, ricos acomodados, son tratantes de ganado. Viven en la zona burguesa del barrio de Sants, cerca de la Plaza de toros de Las Arenas y el matadero municipal, actualmente Parc de l’Escorxador.

Rosendo (Antonio Prieto) es el patriarca y protector de la familia. Es un hombre resentido, mediocre y pendenciero, que reniega de su origen étnico hasta el punto de prohibir a los suyos el cante y el baile. Llega a decirle a uno de sus hijos: “deja ya de bailar que pareces un gitano”.

Rovira-Beleta recrea un casamiento, fiesta importante en la tradición gitana, en la que se practica el rito del pañuelo para probar la virginidad de la novia y demostrar con ello la honra de su familia. A continuación se rocía el cuerpo desnudo de la muchacha con pétalos de rosas. Y la boda continúa con el alzamiento y baile nupcial, el rompimiento de las camisas de los varones y el baño de arroz y peladillas.

El primer número musical que presenciamos en el filme sucede durante la boda, cuando los enamorados se encuentran por primera vez. Sin mediar palabra entre ellos, a través del baile y por medio de sugerentes pasos, miradas y contoneos, Juana Zorongo (Sara Lezana) ronea con Rafael (Daniel Martín).

Máximo Dallamano consigue una preciosa fotografía en exteriores durante el atardecer con luz menguante en la playa del Somorrostro, mientras la pareja decide sumergirse en el mar para besarse, ajena a todo.

Los jóvenes se comprometen con un juramento de sangre antes de conocer sus orígenes familiares. Acto seguido, comprenden los problemas que se avecinan.

Rafael presenta a Juana a su madre. Es un momento estelar de la película: la gran Carmen Amaya y Sara Lezana ejecutan unos bailes antológicos, de gran fuerza y plasticidad, que invitan a compartir la fiesta.

La Taranta acaba aceptando a la chica a pesar de un rechazo inicial, confiando en que la unión de los muchachos podrá reconciliar a las familias.

En el momento en que Angustias se dirige con su familia a pedirle la hija a Rosendo, éste le dice que Juana está comprometida con su sobrino Curro ‘el Picao’ (Manuel Martín), un gitano maltratador y cobarde que años atrás asesinó al patriarca de los Tarantos por orden de su tío (fenomenales escenas de gran intensidad dramática entre Carmen Amaya y Antonio Prieto).

Tanto a Rafael como a Juana la situación les llevará a tomar una decisión desesperada, seguida de acontecimientos trágicos y dolorosos.

Los bares tienen protagonismo en varios momentos de la película como testigos de la vida social del barrio.

El bailaor y coreógrafo Antonio Gades, en el papel de Moji, hizo su debut cinematográfico en esta película. Encarna a un jóven simpático, descarado, seductor de chicas extranjeras y fiel amigo de Rafael Taranto. Ambos ejecutan un maravilloso baile en las Ramblas barcelonesas durante la noche, con las mangueras de riego creando unos preciosos arcos luminosos mientras suena la guitarra de Peret.

Durante la Navidad de 1962 se produjo la que es conocida como la nevada del siglo en Barcelona. El director adelantó el rodaje y aprovechó para rodar a la pareja de novios en lugares destacados de la ciudad.

Cabe mencionar también el papel interpretado por dos chiquillos, Sole Taranto (Antoñita ‘la Singla’) y Jero Zorongo (Aurelio Galán ‘el Estampío’), cómplices de los amantes y esperanza de futuro para las familias (inolvidable escena cuando van a comprar brillantina, la dependienta les pide el envase y ellos dicen: “no hace falta, pónganosla en la cabeza”).

Los Tarantos es una película sobre gitanos, pero está interpretada por actores que no lo eran (excepto Carmen Amaya y los dos niños). Los personajes payos son anecdóticos y no tienen relevancia en la trama. El papel de Juana estuvo asignado en un principio a Micaela Flores Amaya ‘la Chunga’, pero ella lo rechazó porque consideraba que una gitana no besa a un hombre que no sea su marido. El film respira autenticidad con la presencia de figurantes gitanos interpretándose a sí mismos.

En el año 1963, el Ministerio de Información y Turismo, a punto de cumplirse los veinticinco años de paz, ideó el eslogan “Spain is different”. Intentaba cambiar para siempre la imagen de país aislado, paleto y de costumbres bárbaras. España no era peor, solo era diferente de la mayoría de países europeos.

Los carteles promocionales de reclamo turístico recurrieron a los tópicos como el flamenco, los toros o la Semana Santa, añadiendo otros conceptos más modernos como el sol, las playas, las discotecas y la gastronomía. Las campañas fueron todo un logro, puesto que se generaron grandes ingresos con la activación de negocios y trabajos vinculados al turismo.

En varias secuencias de la película, dos guiris suecas acompañan a Moji dispuestas a vivir experiencias rumberas al ritmo del ventilador de los gitanos catalanes.

La película se estrenó en el cine Comedia de Barcelona el dos de diciembre de 1963 y fue ninguneada por la crítica. En cambio, tuvo un éxito inmediato en taquilla, permaneciendo más de un año en cartel. Siguió su reconocimiento con premios a la cinta y a sus actores. Y sería la tercera nominación española al Oscar a la mejor película de habla no inglesa. La preciada estatuilla se fue para Italia y el filme 8½ (Federico Fellini, 1963).

Para Francesc Rovira-Beleta, Los Tarantos significó su reconocimiento internacional. Destacó tanto en la dirección como en la escritura de guiones, realizando excelentes películas y series de televisión.

Carmen Amaya, nacida en el Somorrostro en 1913, cantante y bailaora flamenca, consiguió grandes éxitos de crítica y público a lo largo de su carrera. Trabajó en los principales teatros del mundo, llegando a actuar en la Casa Blanca ante el presidente americano Roosevelt.

Durante el rodaje, Amaya se encontraba muy enferma. A pesar de ello logró una actuación magistral y se convirtió en el eje principal de la historia. Su prematuro fallecimiento le impidió ver estrenada la película.

Los Tarantos es el último legado de una maravillosa artista, mítica e irrepetible.

Considero que la película refleja el distanciamiento de clases, no por cuestión de etnia si no por el nivel social y económic. En definitiva, muestra el rechazo de los ricos hacia los pobres, un tema muy recurrente en la literatura y el cine.

Més informació:

• Ressenya a Filmaffinty

Crítica elaborada per Rafael Martín Fernández de la Biblioteca de Singuerlín-Salvador Cabré, Santa Coloma de Gramenet en el marc del projecte Escriure de Cinema.

L'any 2010 el fotògraf Sergi Bernal va documentar l'exhumació d'una fossa comuna de víctimes del franquisme durant la Guerra civil a Bañuelos de Bureba (Burgos). Un testimoni dels fets va declarar que, entre les restes, s'hi trobaven les del mestre català Antoni Benaiges. A partir d'aquests fets, en Sergi Bernal va iniciar una investigació per reconstruir la vida d'aquell mestre que va revolucionar l'ensenyament dels nens utilitzant l'innovador mètode Freinet. Entre 1934 i 1936, els alumnes de Bañuelos van editar un diari amb textos escrits per ells mateixos, encoratjats pel mestre Benaiges. El juliol de 1936, el cop d'estat que va desencadenar la Guerra Civil Espanyola, va posar fi a la vida de l'Antoni Benaiges, executat en mans dels militars insurrectes.

L'obra és un viatge emocional a la vida del mestre i l'escola de Bañuelos, a partir de les memòries del mateix Antoni Benaiges, els textos dels infants, documentació oficial, i el relat dramatitzat que en fa l'Alberto Conejero.

Més informació:

• El mar: visió d’uns nens que no l’han vist mai (TNC Temporada 21/22).
• Roda de premsa El mar: Visió d’uns nens que no l’han vist mai
• Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar : [desenterrant el silenci] / direcció de l'obra: Queralt Solé ; fotografies: Sergi Bernal ; text: Francesc Escribano, Francisco Ferrándiz, Queralt Solé.
• Els vaig prometre el mar / Sebastián Gertrúdix, Sergi Bernal. La història d’una promesa que no es va poder complir.
• El Retratista / dirección, fotografía, montaje: Alberto Bougleux ; idea original e investigaciones: Sergi Bernal Documental realitzat amb mecenatge mitjançant Verkami Creative Crowdfunding
• Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar. Ajuntament de Mont-Roig del Camp (30 de juliol de 2021) [arxiu vídeo Youtube]
• Desenterrant el mestre Antoni Benaiges. Blog del fotògraf Sergi Bernal

   

Recomanat per Eva Montiel. Bib. Central. Santa Coloma de Gramenet.

Ricky i Abbie són un matrimoni anglès de classe obrera amb dificultats a causa de la crisi. Ell fa temps que està aturat, ella treballa gairebé tot el dia d'infermera geriàtrica a domicili i els seus fills travessen l'adolescència en aquesta difícil situació.

Ricky decideix fer un pas endavant i treballar com a repartidor autònom per a una empresa. El seu supervisor el sedueix amb la idea que aquesta feina el convertirà en un emprenedor. Ricky no treballarà per a ells, treballarà amb ells. No cobrarà salaris, sinó tarifes. Ell serà el seu propi cap i es marcarà els seus límits. Així decideix vendre el cotxe d'Abbie per finançar una furgoneta de segona mà.

Però la realitat serà diferent de com se l'han venuda. El supervisor està constantment a sobre seu. La seva ruta de repartiment no repercuteix en grans beneficis. Els destinataris dels paquets només semblen preocupats per l'estat de les seves compres, i qualsevol error el penalitza amb sancions que pagarà de la seva butxaca. L'única manera de prosperar és invertint gairebé tot el seu temps i esforç per conservar una ruta de repartiment que l'atorgui cert benefici.

Mentrestant, la vida de la seva família es va deteriorant. La feina de la seva dona ara es veu entorpida amb la venda del seu vehicle, perdent molt de temps amb el transport públic. Aquest sacrifici no comporta els bons resultats desitjats a la feina de Rick, i això portarà retrets per no tenir-la en compte abans de tirar endavant en aquesta arriscada etapa.

Tots dos amb prou feines tindran prou temps per dedicar-se als seus fills. Seb, el més gran, es mostra incomprès i tractarà de canalitzar la seva ràbia mitjançant l'art urbà. La seva germana Liza es veurà superada en comprovar com l'estabilitat familiar es fragmenta de mica en mica. Així la vida de Ricky entra en un cercle viciós on l'únic salvavides que contempla és mantenir-se amb la millor ruta de repartiment amb la seva furgoneta vella.

Ken Loach ja ens va mostrar la cruesa de la privatització del servei públic a "The Navigators" (2001) i la difícil situació laboral dels immigrants a "En un món lliure" (It's a Free World 2007). Aquí ens presenta un relat relacionat amb l'auge d'un perfil de treballador molt en voga aquests darrers anys: el repartidor autònom. Després de l'aparició de plataformes digitals de repartiment a domicili com Just Eat o Glovo, i l'enlairament de grans empreses de comerç electrònic com Amazon o AliExpress, la demanda d'aquest perfil d'ocupació va augmentar malgrat convertir-se en un dels més precaris del panorama laboral.

Aquesta pel·lícula mostra la difícil vida d'aquests treballadors. La suposada independència que li venen a Rick es tradueix en una total falta de responsabilitat per part de l'empresari, que només es preocupa en rebre beneficis i carregarà tots els errors als seus repartidors. Així el somni d'emprenedoria i progrés del protagonista es torna en un malson on, tanmateix, com Sísif, mai arribarà a assolir la seva meta per molt esforç i dedicació que dediqui.

Loach no ens presenta el seu protagonista com un heroi de classe obrera. Rick només és un pare normal amb un únic objectiu, tornar a sentir-se útil i recuperar la seva antiga posició a la família. Enredat pels cants de sirena d'un capitalisme entabanador, pensa que tot es resoldrà el dia que arribi a casa amb un sou d'empresari. No obstant això, la seva família només demana una cosa d'ell: que sigui amb ells quan se'l necessita. 

Recomanat per Joel Panadero. Bib. Vapor Badia. Sabadell.

Podries és un poema il·lustrat, que parla dels refugiats.

T'has parat mai a pensar que el color de la pell, la llengua, el menjar, la roba, els jocs... tot plegat no és més que una simple coincidència?

Que tot podria ser diferent si haguéssis nascut en un altre lloc?

Podries viure millor o pitjor, podries ser més o menys feliç del que ets, però tot i així, seguiries sent el mateix. Una persona.

Podries és una preciosa poesia de Joana Raspall publicada l’any 1998 dins el recull Com el plomissol.

Malgrat la distància en el temps, el tema que toca és tristament actual. Els refugiats. Tots aquests nens i nenes que han hagut de deixar enrere les seves cases forçosament. I encara més enllà, parla de la casualitat, del destí, de la felicitat i de la solidaritat. Aquests valors que tanta falta fan avui dia. I com sempre, la gran virtut de l’enyorada la poetessa, ho sabia fer amb un llenguatge senzill i proper, entenedor i bonic.

Les il·lustracions de l’Ignasi, treballades amb la tècnica de la serigrafia, són d’una bellesa plàstica exquisida. El seu domini de les ombres em meravella. L’expressivitat de la qual aconsegueix dotar els personatges, tant en l’alegria com en la por, és sensacional.

Un àlbum ple de color, que ha sabut copsar el to d’aquests versos tan especials i que es presenta en una edició magnífica que el converteix, en un títol ideal per regalar, però sobretot, en un llibre per llegir, compartir i conversar plegats, petits i grans.

Adequat de 9 a 10 anys

Recomanat per Sílvia Cantos Bastida de la Bib. Ernest Lluch Martín de Vilassar de Mar.

Aquest llibre ens presenta deu relats basats en algunes de les bruixes més conegudes de la nostra història. Eren dones que guarien amb les seves mans, coneixien les plantes remeieres i ajudaven a néixer i morir. A la darreria de l'edat mitjana, es va considerar que moltes estaven marcades pel diable, i per això se les va perseguir injustament. Tenien els coneixements però van ser menystingudes per no seguir la doctrina catòlica i esdevenir una amenaça per al poder. Aquests relats són un viatge a través del temps i les estacions de l’any, i les il·lustracions que els acompanyen són meravelloses!

Llibre pensat per a un lector mig (a partir de 10 anys) capaç d'entendre i interessar-se per les bruixes, però també per a un públic adult.

Llegir-ne un fragment

Glòria Sabaté és doctora en filologia i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). > Més llibres d'aquesta autora

Eva Sánchez Gómez és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i ha guanyat diversos premis. És una de les il·lustradores amb més vàlua del moment. > Més llibres d'aquesta autora.

Si llegeixes aquest llibre ens agradaria saber la teva opinió.

Prestatge virtual d'Espais Naturals
Prestatge virtual de Salut

* Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Aquesta obra de Carlos Igualada, director de l’Observatori Internacional d’Estudis sobre Terrorisme, fa una repassada de tots els atacs terroristes duts a terme en esdeveniments esportius.

L’autor considera com a punt d’inflexió d’aquest fenomen  l’atemptat als Jocs Olímpics de Munic de l’any 1972, on es va posar de manifest que un atac en un gran esdeveniment esportiu proporcionava visibilitat internacional a qualsevol crepuscle terrorista que hi estigués involucrat.

A partir de Munic 72, en què van morir 15 persones entre esportistes, terroristes i policia, hi va haver un escreix en actes d’aquesta naturalesa. El llibre, però, tampoc no se n’oblida del terrorisme d’estat: l’explosió que va acabar amb la vida de 115 persones el 1987 per part de dos agents secrets de Corea del Nord, per exemple, va posar de manifest la disconformitat d’aquest país perquè els havien negat la coorganització dels JJOO del 1988 juntament amb Corea del Sud. Ni tampoc no s’oblida de països com Catar i tot l’obscurantisme que l’envolta.  

Finalment fa un estudi sobre com, després de l’11-S i l’atac a els torres bessones, hi ha hagut un control total a totes les persones relacionades amb esdeveniments esportius de gran volada.

El llibre cobreix el període 1968-2020 i té un calendari final amb tots els esdeveniments esportius que han patit un atac terrorista.

Més informació        

• Terrorisme al catàleg Aladí
• Films sobre l’atemptat de Munic 1972

Recomanat per: Albert Ballarín de la Biblioteca de Ponent de Sabadell

Un relat semi autobiogràfic de quan l'autora va anar a viure a la Polinèsia Francesa, un indret remot, perdut i exòtic.

Paradisos oceànics (1930) és un relat semi autobiogràfic que Aurora Bertrana va escriure a finals dels anys vint, quan amb 34 anys va anar a viure a la Polinèsia Francesa amb el seu marit. Ja llavors la Polinèsia era un indret remot, perdut i exòtic.

Hi va viure durant tres anys, i  a través de les seves vivències descobrim els paisatges, les illes i la vida quotidiana de la gent amb els seus rituals (enterraments, casaments...); tot amb una descripció acurada, vivencial i hedonista.

“Hamuè no existeix; Hamuè no és res més sinó una immensa trena [...].  La pobra núvia està asseguda prop de la finestra voltada d’amigues i parentes que no poden arribar a pentinar-la... [...] Els meus ulls no poden separar-se d’aquesta immensa i tràgica cabellera. Si Hamuè consent i es sotmet, els cabells no; els cabells protesten, es resisteixen heroicament [...]. ”

(pg 106-107)

Especialment interessant és la mirada que va posar sobre les dones, la colonització, la sexualitat, … Bertrana planteja alguns temes polèmics d’una manera oberta, desenfadada i independent; fet gens habitual, ja que poques dones escrivien, i encara menys  ho feien d’una manera tan liberal.

El llibre va ser un èxit de vendes quan es va editar i l’autora va fer-se un lloc entre els escriptors de l’època; malgrat que ella sempre es va haver de justificar i de reivindicar com a escriptora per mèrits propis i no com a  filla de Prudenci Bertrana.

La reivindiquem, doncs, aprofitant la reedició del seu llibre l’any 2017, amb motiu de l’Any Bertrana. Aquesta nova edició inclou un capítol de les seves memòries i vuit narracions inèdites en català .

Recomanat per Marta Mans. Biblioteca P. Can Pedrals de Granollers

Homeward Bound és un programa global de dones de diversos camps científics que es proposen liderar el canvi cap a un futur més sostenible. El seu objectiu és crear una xarxa de 1000 dones que, al llarg de 10 anys, participin en aquesta iniciativa.

 Anna Cabré, física del clima, oceanògrafa i doctora en cosmologia i astronomia, va participar en la quarta edició del Homeward Bound que va culminar amb una expedició de 21 dies a l’Antàrtida. Però Anna Cabré també és mare i amb aquest llibre va voler explicar als seus fills la seva feina a bord d’un vaixell taronja –junt amb 99 científiques més- solcant el mar gelat de l’Antàrtida per fer del món un lloc més habitable per als animals i per als humans.

Adequat de 3 a 6 anys.

Martin Dorey, autor -entre d'altres- d'aquesta guia pràctica per a nens, és un dels activistes antiplàstic més importants del Regne Unit. Convençut que els petits gestos poden marcar una gran diferència, el 2013/14 va fundar el moviment global #2minutebeachclean per mantenir i netejar les platges entre tots. Seguint la idea dels petits actes col·lectius per aconseguir grans fites, aquest llibre està pensat per tal que els infants siguin també partícips del canvi que hem de fer, com a societat, si volem salvar el futur de la vida a la terra.

Dorey, de manera informativa i amena, planteja, als més petits, el repte de canviar el món i salvar els oceans en només 2 minuts. Es tracta que, dia a dia, completin 50 missions per ajudar a reduir el plàstic a l'escola, a casa i al seu entorn més proper i convertir-se, d'aquesta manera, en un #superheroien2minuts.

Més informació a: https://beachclean.net

Adequat de 6 a 8 anys.

Recomanat per: Natàlia Domènech Casanova de la Biblioteca La Cooperativa de Centelles

Enguany es commemoren 100 anys del naixement de Pier Paolo Pasolini (5 març 1922 - 2 novembre 1975), una figura incòmoda, brillant i revolucionària etiquetada, per una banda, com un enfant terrible per generar fortes polèmiques en la seva època fins al punt de ser assassinat als afores de Roma, i a la vegada, com un geni del Renaixement, en virtut del caire visionari i humanista de la seva trajectòria artística en les diverses disciplines que va conrear: poesia, assaig, narrativa, cinema i teatre entre d’altres.

L’artista nascut a Bolonya és conegut en l’àmbit artístic per la seva trajectòria cinematogràfica, on va rebre el reconeixement de la crítica al Festival de Cannes i a la Mostra de Venècia, o per novel·les de la talla “Ragazzi di vita” (1955) o “Una vita violenta” (1959), traduïdes al català com “Nois de la vida” o “Una vida violenta”. Però també va escriure peces teatrals, com “Orgia”, un text que destaca per ser l'única que Pasolini va escenificar sobre els escenaris en vida el 1968 a la ciutat de Torí, i pel seu ressò autobiogràfic a causa del moment en què va originar-la. Escrita l’any 1965  a conseqüència de la greu malaltia que va patir, Pasolini va voler recrear els mites clàssics en el context de la degradació de la societat consumista i feixista del seu temps, i que a Catalunya va escenificar-la Xavier Albertí al Teatre Lliure l’any 2002.

Estructurada en un pròleg i 6 episodis, a “Orgia” es manifesten alguns dels elements més característics de l’univers pasolià, la contraposició i dualitat d’elements, amor-dolor, home-dona, vida-mort, víctima-botxí, i el sentiment de sentir-se diferent en una societat que rebutja els que viuen al seu marge fins a generar odi.  Amb només 3 personatges, l’Home, la Dona i la Noia, sense cap referència d’espai escènic més enllà d’una cambra ni d’acció escènica, ja que des de les primeres línies del text s’informa que el protagonista s’ha suïcidat, ens trobem més davant d’un monòleg o debat filosòfic que gira al voltant de l’acceptació de la societat que oprimeix o, per contra, progressa desobeint les normes establertes amb les conseqüències dramàtiques que comporta. Una lectura dramàtica més poètica que teatral, que connecta directament amb les tragèdies clàssiques i que el mateix autor anomena Teatre de Paraula en contraposició al teatre burgès de caràcter tradicional o d’avantguarda, on les idees són les veritables protagonistes tal com Pasolini defineix en el seu Manifest per a un nou teatre (1968).

Finalment, tampoc s’escapa en aquesta peça teatral els elements violents i vexatoris, les referències freudianes a la infantesa i a la innocència del món rural davant la barbàrie de la societat contemporània típics de l’autor, uns factors que ens incomoden com a espectadors directes, però que en tot cas serveixen per respondre totes les qüestions existencials plantejades en el mateix pròleg, Sí, jo he nascut realment lliure i independent perquè he acceptat sense cap reserva que existeix el poder (...), Té dret la Diferència a restar sempre igual a si mateixa? (...), i sobretot el desig del mateix Pasolini d’acostar-nos a la seva obra amb una mirada neta en què més que veure demana escoltar i comprendre.

Més informació:

• Pier Paolo Pasolini al Prestage virtual de Novel·la
• La Itàlia de Pasolini
• Pasolini al Catàleg de les Biblioteques
• Pasolini en Barcelona (Cultura/s de La Vanguardia - 26/02/2022) 

Recomanat per Marta Aliberch Sànchez. Bib. Esteve Paluzie. Barberà del Vallès.

Vivim en l’era del sedentarisme i necessitem moure’ns perquè el moviment està vinculat a la nostra història evolutiva. Estudis recents demostren que la fisiologia humana va haver d’adaptar-se a l’activitat física intensa que exigien la caça i la recol·lecció. Els costums de vida actuals-dieta, estrès, horaris, etc- han variat notablement respecte dels propis dels nostres ancestres, creant discordances evolutives, en terminologia de l’autor.

Al llarg de cinc blocs de contingut Rober Sánchez, professional de l’activitat física, ofereix propostes per a integrar en la nostra vida quotidiana petites píndoles de moviment lliure i natural. Des de l’acció d’asseure’s i aixecar-se, incorporar-se, carregar la compra, jugar amb els nens o la mascota, tot contribueix a nodrir el potencial de moviment que portem intrínsec en la nostra condició humana. “El movimiento es el peaje que debemos pagar por ser humanos, por estar vivos”.

Més informació: https://mdemovimiento.com/ 

Recomanat per la Biblioteca Bellvitge de L’Hospitalet de Llobregat
 

Voleu  escoltar el so de l’Univers? Voleu escoltar el so de  l’ espai? El so dels planetes?

Doncs us convido a gaudir de “Els Planetes”, op. 32 de de Gustav Holst (1874-1934), un compositor anglès amb una àmplia producció per orquestra, cambra,  òperes,  cor, peces per instruments solistes...  etc.

Holst posa música a l’espai, als planetes del nostre sistema solar. L’obra la va compondre entre entre 1914 i 1916, en plena 1a Guerra mundial, la va escriure doncs en un ambient bèl·lic, i això es nota. No s’estrenarà fins el 1918, dos mesos abans de la fi de la guerra, i va tenir un gran èxit.

“Els Palnetes” de Holst  és una suite simfònica, formada per set moviments corresponent als 7 planetes que es coneixien fins aleshores: Mart, Venus, Mercuri, Júpiter, Saturn, Urà i  Neptú. Falta la Terra,  i Plutó  tampoc hi és ja que  no es va descobrir fins el 1930.

A cada planeta, Holst els hi posa un petit subtítol, els hi atribueix una funció, un caràcter, uns estats d’ànim... que quedaran clarament expressats amb la música.

El poema simfònic comença amb Mart, el deu de la guerra, el segueix Venus, la deessa de la Pau, Mercuri, el missatger alat, Júpiter, el deu de l’alegria,  Saturn, el deu de la vellesa, Urà el mag i Neptú el místic.

És una música descriptiva, i expressiva que ens relata i ens explica cadascun dels planetes.  Una música rica en sonoritats, es creen ambients clarament espaials, immensos , extensos, llunyans. A vegades són espais tranquils, d’altres plens de conflicte, també místics  i d’altres molt juganers. Els solos del violí, de l’oboè, la trompa, les flautes, l’arpa...i també tota l’orquestra, van mostrant un espai infinit, ple de vida i moviment.

Una música que serà clarament un referent en el futur per a les músiques de pel·lícules.

Amb Mart sentim la força d’una música potent, per anar a la guerra, a lluitar, enèrgica. Venus contrasta per la calma, la bellesa i tranquil·litat.  Mercuri és juganer, ple de moviment, Júpiter és alegria, optimisme, Saturn expressa la tragèdia del final de la vida, Urà, el mag torna amb alegria i força i Neptú ens porta clarament fins el més enllà, l’infinit, els límits , amb un cor que apareix subtilment i ens canta l’espai, l’arpa sona i a poc a poc els instruments van desapareixent deixant les veus soles fent  un diminuendo màgic que ens porta a la fi.

Escolteu “Els Palnetes” de Hoslt, no us deixaran indiferents,  podreu sentir com voleu per l’espai!

Vigileu! Hi ha moments d’autèntic vertigen. Molts fragments us recordaran a pel·lícules que heu vist, segur.

Més informació:

• Gustav Holst a les Biblioteques
• Gustav Holst a la Viquipèdia

Recomanat per Anna Artigues. Bib. Salvador Vives Casajuana. Sant Vicenç de Castellet. 

Us imagineu que la reina d’Anglaterra us convidi a un banquet al palau de Buckingham? Difícil de creure, oi? Doncs això és el que li succeeix a la Nina, i el que era un dinar normal en família es converteix en l’inici d’un insòlita aventura.

El banquet reial consta de plats exquisits i elaboracions sofisticades que no satisfan en absolut el paladar de la nena. Quan demana al cambrer un plat d’espaguetis amb ketchup, i els degusta amb els dits, sense complexes i amb fruïció, tots els convidats, inclosa la reina, queden horroritzats. I quan per ordre de la monarca, tots es disposen a imitar-la i a menjar amb autèntic plaer, el sopar encotillat es converteix en una autèntica festa per als sentits i el paladar. Perquè el menjar menjat amb fal·lera, és mil vegades més bo!

La cena con la reina és un còmic on realitat i fantasia es barregen amb naturalitat, de la situació més quotidiana a la més increïble i inversemblant. Una reflexió sobre els modals a taula, el plaer de menjar i l’actitud d’adults i d’infants davant aquest acte diari. Una vegada més els infants ajuden a recordar als adults a gaudir com nens, a gaudir d’allò veritablement important i autèntic.

Recomanat per Mireia Martínez Bailón. Biblioteca Ernest Lluch i Martín. Vilassar de Mar.

María Sánchez és veterinària, escriptora i dona rural. L'any 2019 va publicar 'Tierra de mujeres'. Una obra, entre la biografia, l'assaig i la poesia, que va donar, per fi, veu a les dones rurals. A 'Tierra de Mujeres', María Sánchez parla d'aquelles dones que sempre han sigut invisibles, dones apartades de la narrativa, dones que, malgrat viure als marges, han sostingut el medi rural amb la cura dels infants, de la gent gran, dels horts, del camp, de la casa i també del medi ambient. Dones recloses a l'àmbit domèstic i sense visibilitat als carrers els 8 de març amb les grans mobilitzacions. L'escriptora, primera dona de la seva família que ens dedica a una feina desenvolupada tradicionalment per homes, ens demana mirar des d'altra perspectiva a les dones rurals, conèixer-les de veritat, donar-les espai i altaveu, reconèixer-les.
Sánchez reivindica a través d'aquest llibre, reflexiu i intens de 185 pàgines, un feminisme per totes, un feminisme de germanes i terra.

Més informació a:

• Blog María Sánchez
• Entrevista a María Sánchez

Recomanat per Esther Benito. Biblioteca de Viladecans

Ja fos en bici, moto o cotxe, aquest llibre recull una petita biografia d’algunes d’aquestes pioneres, en les vides de les quals descobrirem diferents elements i moments històrics relacionats amb la lluita per la igualtat i la defensa dels drets de les dones.

S’estructura en 3 parts: a la primera recull les vivències de les primeres dones que van utilitzar la bicicleta i trobarem els noms més coneguts del llibre ja que van formar part del moviment sufragista com Millicent Garrett o  Emmeline Pankhurst ; a la segona part apareixen els viatges (aventures) de les primeres dones que van anar en moto, en solitari o acompanyades, com el cas de l’Effie i l’Avis Hotchkiss, mare i filla , que al 1915 es pugen en una moto amb sidecar i realitzaran una ruta de 5000 km. ; i, a l'última part, apareixen les conductores d’automòbil, com l’actriu de cine mut Anita King que, entre d’altres, va establir el rècord de velocitat de dones pilot.

L’autora sap transmetre amb la història d’aquestes dones, inspiració i el coratge de les mateixes.

Recomanat per Maria Oriola. Biblioteca Francesca Bonnemaison de Barcelona

La metgessa especialitzada en endocrinologia Carme Valls és l’autora d’aquest, i altres llibres, relacionats amb temes de salut i qualitat de vida. Aquest llibre, en concret, es tracta d’una reedició revisada i actualitzada del llibre Mujeres invisibles (Random House Mondadori, 2006). Si en el pròleg de la primera edició, Victòria Sau qualificava el llibre de divulgatiu però també de denúncia, en el pròleg d’aquesta edició de Capitán Swing, Anna Freixas especifica també que no és tracta d’un llibre victimista.

En aquesta última edició ja s’afegeix al títol “per a la medicina” ja que en el llibre es vol mostrar, des del primer moment, la falta d’una medicina adaptada i específica per a dones, contrastada en dones i en el que es vol destacar les diferències que hi ha respecte a la salut dels homes que és la realment estudiada (símptomes, tractaments, etc.), és a dir, la discriminació de la dona a la medicina.

Recomanat per Maria Oriola. Biblioteca Francesca Bonnemaison de Barcelona

Aquest llibre és per amants de la cuina i de la llibertat. Per escapar de la rutina, de l’estrès de la ciutat... moltes persones utilitzen les caravanes o les campers per poder gaudir de la natura al 100%. Però s’ha de reconèixer que la bona cuina en un espai tant reduït és missió quasi impossible.

Doncs bé, aquest llibre us ensenyarà a gestionar el vostre mini espai reservat a cuina i despensa. També a organitzar els estris i a tenir allò essencial per ser el més eficient possible.

A partir d’aquí, presenta 70 receptes entre sopes i cremes, amanides, plats complets, barbacoes i postres.

Les receptes són simples, de no més de 4 passos i estan classificades segons si són d’estiu o d’hivern, el temps que es necessita per fer-la, quin material de cuina es necessita (no són més de dos) i si cal foc, endoll o barbacoa. Receptes encarades a ser útils i versàtils en la teva vida enmig de la natura.

I com a colofó i per no morir de gana en ple col·lapse culinari, et deixa unes quantes receptes a nivell d’auxili.

Un llibre molt ben estructurat per ser pràctic, amb instruccions simples i senzilles per ser entès a la perfecció i unes fotografies que faran deler a tots els paladars.

Recomanat per la Biblioteca d’Artés.

Ya no se hacen películas como las de antes

Ni Freddy Krueger, ni las compañías eléctricas ni una inspección de Hacienda: no hay nada más aterrador que la maldad de un niño que pretende destruir tu vida. Eso es lo que nos muestra William Wyler en La calumnia (The children’s hour, William Wyler, 1961), un clásico en blanco y negro de 1961, con Shirley MacLaine y Audrey Hepburn como protagonistas.

Era la segunda vez que Wyler llevaba al cine la obra teatral homónima de Lillian Hellman, The children’s hour. En la primera ocasión, en 1936, la censura vigente le obligó a convertir una historia sobre sentimientos amorosos entre mujeres en un triángulo heteronormativo incongruente y alejado de la trama original. Ni siquiera pudo usar el título auténtico y la película pasó a llamarse Esos tres (These three, 1936).

Veinticinco años más tarde, el realizador se desquitó con este remake. En La calumnia, Wyler nos cuenta como la idílica existencia de dos profesoras se ve malograda por la difamación de una pequeña. Con total premeditación y alevosía, la niña no duda en vengarse de lo que considera una afrenta de su profesora, aunque eso implique llevarse por delante a todo aquel que se cruce en su camino. ¿El rumor? Que sus profesoras mantienen una relación homosexual. En 1961, recordemos. En una época en que predomina el culto a la familia tradicional, siendo el matrimonio y los hijos la finalidad última de la mujer, la sola insinuación de otra alternativa de vida es directamente juzgada como antinatural y duramente castigada con el ostracismo de toda la comunidad.

La tensión dramática de la película se apoya principalmente en la magnífica interpretación de MacLaine, Hepburn y Karen Balkin (que interpreta a Mary, la niña), mediante el uso de primeros planos que consiguen transmitirnos sin grandes artificios toda una gama de emociones.

En definitiva, es una película de corte clásico, en la que los actores declaman con claridad, los personajes se tratan de usted y la elegancia está presente, aunque sea para ejercer el mal. De esas que al verlas no puedes evitar twittear pensar: “Ya no se hacen películas como las de antes”.

Crítica feta per Eva Núñez, de la biblioteca Can Pedrals (Granollers), en el marc del projecte Escriure de cinema.

Un cavall anomenat Harley-Davidson

Easy Rider (1969), l’òpera prima de Dennis Hopper com a director, coescrita i coprotagonitzada amb el seu amic Peter Fonda, és una road movie icona de la contracultura, emblema de la generació hippie i precursora del cinema indie americà. Beu del neorealisme italià i de la nouvelle vague francesa. Potser és per això que aquest film low cost va guanyar el premi a la millor òpera prima del Festival Internacional de Cinema de Canes del 1969.

L’obra explica com dos penjats, Wyatt (Peter Fonda) i Billy (Dennis Hopper), homenatgen el western canviant els cavalls per unes Harley-Davidson (màgica seqüència quan arreglen la roda de la moto al costat d’un granger que ferra el seu cavall) i circulen a la carretera al millor estil Kerouac pel sud dels EUA. El duo busca el més proper a la llibertat a través d'escenes caòtiques i personatges que poden semblar contradictoris com una comuna hippie o uns surenys feixistes.

També apareix un meravellós Jack Nicholson, nominat a l'Òscar, que brilla en els diàlegs de les nits al ras a la vora del foc on la marihuana i l'alcohol serveixen de fils conductors, on els actors van mostrar-se de la manera més natural (ja m'enteneu) i aprofitaven per criticar la societat ultraconservadora i racista d'una Amèrica que deien que «havia estat meravellosa i que no sabien quan havia deixat de ser-ho». Afirmaven que la por a la llibertat de l'individu que ells representaven era «el que feia perillosos als seus habitants», com podem comprovar després dramàticament.

No podem deixar de destacar la paranoica escena en forma de clip musical que té lloc al cementiri de Nova Orleans, on baixen de la moto i pugen a l’LSD per reprendre un viatge on afloren els seus fantasmes interiors.

Combinant postes de sol i llargs tràvelings per carretera, se'ns presenta el tercer protagonista de la pel·lícula: una música excepcional amb el bo i millor del rock de l'època (Bob Dylan, Jimi Hendrix, etcètera). Adquirir els drets de la banda sonora va contribuir a multiplicar per cent els guanys del film, juntament amb el fet que els joves es van llençar en massa als cinemes a veure les seves inquietuds reflectides per fi en la pantalla gran.

Crítica feta per Eva Balañà Fontanals de la biblioteca Can Pedrals (Granollers), en el marc del projecte Escriure de cinema.

“La vida sempre val la pena” Juan Carlos Unzué

Juan Carlos Unzué és un exfutbolista i exentrenador navarrès molt conegut en el món del futbol, però el que potser no és tan coneguda és l’ELA (Esclerosi Lateral Amiotròfica), una malaltia que actualment pateixen unes 4.000 persones a Espanya, entre elles, Unzué, i que malauradament encara no té cura.

Fa dos anys i mig que van diagnosticar l’ELA a l’esportista, en el seu cas, de la segona motoneurona, la que afecta les extremitats, precisament amb les que durant tants anys es va guanyar la vida com a porter. Però ell no es dona per vençut, és un home agraït, que estima la vida, que aprofita el seu ressò mediàtic per donar a conèixer la malaltia que pateix i lluita aferrissadament per aconseguir uns recursos econòmics inexistents per a la investigació i per a les fundacions de malalts d’ELA.

Una vida plena és una panoràmica de la vida de l’exporter escrita per tres grans periodistes esportius: Ramon Besa, Marcos López i Luis Martin, que fan el resum de la seva vida des dels orígens i retraten la seva família, la seva trajectòria futbolística al llarg dels anys i la seva lluita contra l’ELA. És una autobiografia plena d’intervencions d’excompanys i llegendes del barcelonisme, que ens permet conèixer una mica millor aquest gran esportista, un home que ha ultrapassat el món del futbol per a convertir-se en un referent social. Els beneficis de l’autoria de la publicació es destinen a la Fundación Luzón, una entitat que treballa per a millorar la qualitat de vida de les persones malaltes d’ELA.

Més informació:

• Relats personals sobre Esclorosi Lateral Amiotròfica

Recomanat per la Neus Capdevila de la Biblioteca Ateneu Les Bases de Manresa

Sense sortir d'Espanya, Néstor Luján junt amb la seva esposa Tin, fa un recorregut per cada comunitat autònoma, i ens descriu plats i productes de cada zona: el marisc de Galícia, la favada asturiana, el bacallà a la biscaïna, la samfaina o el gaspatxo andalús són alguns dels plats típics i més coneguts. Però a més, Luján inclou altres receptes clàssiques de mar, de muntanya, entrants, principals i postres. No ens parla d'una, sinó de múltiples cuines que formen la rica gastronomia espanyola. Un recull de tradició i saviesa culinària.

Més informació:

Monogràfic del Prestatge de Novel·la i Cuina sobre Nèstor Luján

Recomanat per Maria Teresa Casas Tortosa de la Biblioteca Marcel Ayats. Sant Quirze del Vallès

Com a bon gastrònom, i guanyador del Premi nacional de gastronomia l’any 1974, des de molt jove va començar a publicar els seus articles sobre gastronomia sota el pseudònim de Pickwik.

En el seu llibre Carnet de ruta. Las recetas de Pickwick descriu les seves aventures per les cuines del món, i on no hi falten les referències literàries, i ens ajuda a descobrir tradicions culinàries d’altres civilitzacions. En les seves descripcions es nota com es delectava dels plats i begudes, dels sabors, les aromes, els colors i la textura de plats que ja no trobaríem als restaurants actuals. Només mirant l'índex de Les receptes de Pickwick, se li fa a un la boca aigua: ortolans en caissette, lièvre à la royale, faisà a la Suvaroff, oreiller de la Belle Aurore, les maduixes i el pudding de Nadal, la truita a la noruega i el pollastre al curri, el camembert i l'absenta, sukiyaki i osobuco. Un autèntic plaer!

Més informació:

• Monogràfic del Prestatge de Novel·la i Cuina sobre Nèstor Luján

Recomanat per Maria Teresa Casas Tortosa de la Biblioteca Marcel Ayats. Sant Quirze del Vallès

El buit, el bosc amenaçador. 

El renascut (The revenant, Alejandro González Iñárritu, 2015) és una pel·lícula plena de silencis i introspecció, malgrat les escenes bèl·liques i esfereïdores de les trobades entre blancs i indis, i l’angoixa vital d’un protagonista que fuig contínuament dels perills.

La pel·lícula és una oda al temps, a la quietud i a la pausa. El seu fons trist i existencial empeny l’espectador cap a un buit descarnat.

El bosc amenaçador, els animals salvatges i una música colpidora i penetrant acompanyen el personatge en la seva missió: matar l’assassí del seu fill.

És aquesta ira el que el manté viu i fort, amb un objectiu apassionat que el fa admirable als ulls de tothom.

El director i l’actor principal, però també la banda sonora, el llenguatge cinematogràfic i els tempos rítmics emprats, són els que creen una atmosfera acollidora però alhora amenaçant. Aquest sentiment agredolç que desperta és el veritable punt fort de la pel·lícula.

El màrqueting és el motor que impulsa el desenvolupament empresarial mitjançant el disseny de l’estratègia que engloba l’oferta de productes, marques i  serveis de la companyia. De manera senzilla i metòdica, aquest llibre mostra com fer un pla de màrqueting, a partir d’una sèrie d'eines de diagnòstic que permeten executar-ho en una organització amb enfocament en gerència de màrqueting.

L'autor presenta una guia pràctica de disseny estratègic per a qualsevol mena d'organització. El llibre té com a objectiu introduir al lector en el pensament estratègic entorn de la direcció del màrqueting empresarial. Està adreçat a estudiants de màrqueting, publicitat, comerç internacional i administració d'empreses. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

Liderar un equip requereix habilitats a les quals es dedica poca atenció i que, d'altra banda, són fonamentals. Molts dels problemes d'un equip es relacionen amb la falta de converses o amb converses mal enteses. El que lidera un equip ha de ser generador de converses i ha de saber mantenir-les.

Aquest és un llibre imprescindible per a qualsevol líder d'equip: un text pioner en la literatura existent sobre equips, que analitza les converses essencials per al seu bon funcionament i ofereix un gran nombre d'eines concretes per a la generació de noves converses i la potenciació de les quals ja existeixen. Un llibre essencialment pràctic.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Populars

¿És possible fer Macbeth en còmic sense restar-li un gram de transcendència a la història que explica? Doncs sí, Vladimiro Merino ho ha aconseguit en la seva adaptació de la tragèdia de Shakespeare. La sensació d’estar dins d’un malson, d’uns esdeveniments tant obscurs com inevitables es manté intacte gràcies al seu dibuix de traç viu. Recomanem aquest còmic perquè és una nova forma d’aproximar-se al clàssic, atractiva i diferent però sense fer renúncies.

Per aquells, pocs esperem, que encara no estiguin familiaritzats amb l’obra cal explicar breument l’argument: Macbeth és un general victoriós i fidel al rei d’Escòcia, qui, després d’un gran triomf militar, és temptat a aconseguir el poder. Unes bruixes li anticipen un futur esplendorós però perillós, serà la seva dona, lady Macbeth, qui l’empenyi pel camí de l’ambició més desmesurada, sense considerar el preu que caldrà pagar.

“Serás cuanto te han prometido las brujas, pero te falta coraje. Te agradaría ser grande, pues no careces de ambición; pero te falta instinto del mal”.

El còmic de Vladimiro Merino és una bona porta d’entrada a Macbeth, la càrrega de profunditat psicològica dels personatges hi és i els temes eterns del dramaturg anglès també: ambició, traïció, amor i mort.  Es pot llegir sense haver llegit l’obra de teatre sense problemes, però aquesta no és la proposta que fem des del prestatge d’arts escèniques. Recomanem una immersió macbethiana forta amb dos plats que acompanyen el còmic: el text teatral de Shakespeare per no perdre’ns el seu llenguatge únic en la traducció de Josep Maria de Sagarra, i la pel·lícula Trono de Sangre (1957) on Kurosawa fa poesia visual portant Macbeth al Japó feudal.

Més informació:

• Web oficial de l’il·lustrador Vladimiro Merino
• Videoresenya sobre el còmic
• Fitxa Macbeth en Tebeoesfera

Recomanat per la Biblioteca Josep Janés. L’Hospitalet de Llobregat.

La darrera novel·la de Jordi Cabré arriba fent estralls. Es tracta d’una història inquietant i commovedora d’intriga psicològica que entra directament dins de l’ànima dels lectors. Està protagonitzada per Eva Amat, una jove actriu amb una trajectòria artística meteòrica que cau a terra desmaiada enmig del rodatge d’una pel·lícula a la ciutat de Berlin. Quan es desperta, completament desorientada i adolorida, es troba segrestada a dins d’una habitació on hi ha un vell decrèpit que no coneix. Aleshores, com qui no té res més a fer, es posa a rememorar fragments fotogràfics de la seva vida que, per cert, ella veu en blanc i negre. Malgrat tenir uns ulls d’un blau intens que enamoren la càmera, l’Eva Amat pateix una malaltia congènita anomenada acromatòpsia que no li permet veure els colors. Així que la seva experiència, viscuda en blanc i negre com els films antics, està plena de matisos desconcertants i fins i tot terrorífics.

El seu autor és un comunicador extraordinari que demostra una capacitat per arribar al lector d’una manera commovedora. Mereixedor del premi “Sant Jordi” amb la novel·la “Digues un desig” el 2019, Jordi Cabré és capaç de crear uns personatges entranyables i inoblidables. Parla des de l’honestedat i destil·la veracitat. No et deixis perdre aquesta història intensa i fascinant que et porta pels camins de la ment humana amb un final absolutament inesperat.

L'autor a:

• les biblioteques
• la Viquipèdia
• Twitter
• Blog  

Recomanat per: Susi Rodríguez. Biblioteca Districte 3 de Terrassa

El primer que trobem en aquest llibre és un full d’instruccions que es podria resumir amb aquesta frase: “Amigo lector, antes de comenzar la lectura busca un buen árbol de tronco recio y abrázalo". Aquesta ordre, tan fàcil de seguir, ens permet deduir que no es tracta d’un llibre merament científic i ecologista, sinó que ens trobem davant d’unes pàgines plenes d’humanisme i sentiments.

És un llibre molt ben estructurat, àgil, amb alguns tocs d’humor i amb un vocabulari entenedor i gens tècnic, que farà que la lectura sigui planera i engrescadora.

Lluís Vergés ens parla de la importància dels arbres per regular el clima del planeta. Defensa que són els nostres grans amics i ho argumenta dient que enriqueixen les nostres vides amb la seva fusta, els seus fruits, conformen el paisatge, atrauen la pluja, refresquen pobles i ciutats i atrapen el CO2 de l’aire per alliberar oxigen a l’atmosfera. Aquestes qualitats els converteixen en els nostres millors aliats per combatre el canvi climàtic.

L’autor recull experiències i opinions d’experts que creuen que cal unir forces per salvar el medi natural. També descriu algunes accions locals concretes que han aconseguit regenerar paisatges desertitzats mitjançant la plantació massiva d’arbres i altre tipus de vegetació.

Al llarg del llibre, l’autor es fa ressò de la relació dels boscos i els arbres amb científics reconeguts, pensadors, pintors i escriptors, com Darwin, Thoreau, Van Gogh, Picasso, García Lorca o David G. Haskell, entre d’altres.  Tampoc hi manquen referències a llegendes, mites, històries estrambòtiques (d’apareguts, bandolers, bruixes o éssers fantàstics), obres d’art, poesies, espècies i llocs on el món forestal és el gran protagonista.

Pel que fa a l’edició del llibre, no cal dir que el paper utilitzat prové de boscos gestionats amb totes les garanties ambientals i de fonts responsables.

No deixeu de llegir-lo. Us agradarà!

Llibre recomanat per la Biblioteca de Sant Celoni l'Escorxador

Cristina Santos, escriptora i periodista que lluita per canviar el món dia a dia, ens ofereix un manual pràctic per prendre consciència de l'emergència climàtica i incorporar algunes variacions a la nostra vida diària que la facin més sostenible. L'autora defensa els petits actes individuals, lluny d'esperar solucions a gran escala, per poder ajudar el planeta i ser part de la solució, com a persones i com a ciutadans. 

Com reduir la nostra petjada de carboni, com generar menys residus, com alimentar-nos de manera respectuosa amb la Terra, com evitar la hiperproducció i el consum massiu de roba i també com ser més autosuficients, com crear ciutats segures, resilients i netes... són algunes de les oportunitats que tenim al nostre abast per apostar per opcions més ètiques, sostenibles i responsables. Si ho fem, amb llibertat, amb il·lusió i amb optimisme, arribant fins on puguem, serem part de la transformació necessària del nostre món.

Recomanat per Natàlia Domènech Casanova. Bib. La Cooperativa. Centelles

Avui dia parlem de l’observació de planetes potencialment habitables, seguim en directe les tripulacions que van i tornen de l’Estació Espacial Internacional, sumem les sondes i els robots que van arribant a l’òrbita marciana... o fins i tot hi ha qui s’imagina fer negoci amb la brossa espacial!
Però tot això no seria una realitat si la humanitat no hagués iniciat l’aventura espacial ja fa unes dècades. 

El gran divulgador català del cel, Joan Anton Català Amigó, ha seleccionat 100 moments únics i increïbles que ens ajudaran a entendre cronològicament l’evolució de les exploracions i aquest anhel de l’espècie humana per l’espai.
Relats breus molt amens ideals per sortir de la nostra òrbita i on, tot i el risc, comprovem l’afany de superació incansable de la l’humanitat.
Si decidiu començar aquesta aventura, prepareu-vos per gaudir de cada gesta o bé patir amb cada error tràgic. 

I si us agrada el seu estil i aquest tema, no us perdeu aquestes altres contribucions de l’autor:  
-    Els podcasts de la seva secció a El Suplement de Catalunya Ràdio (“La Terra és plana”)
-    Els seus tuits divulgatius i retransmissions en directe a @estelsiplanetes
-    Els vídeos del cicle de xerrades en directe “Ciència en confinament”; n’hi ha 19 especials per a nenes i nens

Més informació:

• Joan Anton Català a les Biblioteques
• Joan Anton Català a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Marta Fontseca. Bib. Roca Umbert. Granollers.

En un paratge rural, de terra seca i corsecada, viu una família afectada per la maledicció. La història comença amb la mort de Joan, el fill més tendre que intenta fugir de l’ambient sòrdid i tenebrós, i avança a través del relat de cadascun dels membres de la família. A mida que cada personatge parla augmenta l’horror. Núria Biendicho construeix una història salvatge on les peces van encaixant amb l’avanç del relat. No podràs deixar de llegir aquesta novel·la i, en acabat, descobriràs instints amagats de les persones que et sorprendran.

Terres mortes és novel·la influenciada per Solitud, de Víctor català i també per l'obra de Mercè Rodoreda, sobretot en la difinició dels personatges femenins, encadenats als costums. 

Entrevista a Núria Bendicho  

Recomanat per: Antònia Caño. Biblioteca La Muntala. Sant Vicenç de Montalt.

Manual pràctic i actualitzat per superar l’examen del  DELE A1 i per aprendre castellà. Inclou resums gramaticals, activitats, consells, models d’examen  fins  el 2020 i exàmens autocorregibles per ajudar a l’estudiant. Segueix les pautes del DELE i de l’Instituto Cervantes. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El filòleg i traductor  Pau Vidal es dirigeix a tota aquella gent que té dubtes constants sobre el seu català. Als que sempre tenen por de dir una cosa mal dita, pronunciar un castellanisme o fer servir una expressió massa d'estar per casa. 
Aquest llibre breu vol ajudar el parlant a viure el fet lingüístic amb goig i sense complexos. L'últim capítol és una invitació a la fidelitat lingüística; és a dir a aprendre a no canviar de llengua per un complex d'inferioritat que pot condemnar a mort el català. 

"És un llibre de combat, per pujar la moral de la tropa. Fet amb aquesta consciència. Si hi hagués un pessimisme còsmic, segurament hauria plegat. La meva part combativa es manifesta." Pau Vidal a La República dins El Punt Avui 
*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Javier Moscoso, reconegut assagista, pren  com a objecte al gronxador per a poder escriure sobre la humanitat, les passions, les pors i tot això recolzat per la filosofia de l'oscil·lació. Al llarg del llibre ens topem amb el gronxador en els llocs més insospitats dotant a aquest objecte d'un valor cultural que avui dia no ha de considerar-se irrellevant i pueril.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipal

Ton Lloret retrata les històries de vida que han inspirat @repoblem, un moviment que vol frenar el despoblament de les zones rurals de Catalunya. Aquesta obra, que pren el títol del compte de Twitter que va obrir el mateix autor l’agost del 2020, sortint de la primera onada de la pandèmia per la Covid-19, també evidencia el creixent interès per anar a viure al poble que s’ha pogut detectar l’últim any.
La idea era ajudar tant als que buscaven casa i feina en un poble, com als indrets de Catalunya que patien pel despoblament. Algunes històries d’èxit recents i també de ja fa unes quantes dècades a diversos micropobles del país, omplen aquest llibre amb fotografies i testimonis de diversos emprenedors. Compta amb la presentació de Mario Urrea, president de l’Associació de Micropobles de Catalunya, i de les explicacions d’Eduard Trepat i Gemma Estany, coordinadors tècnics de l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya.
Extret de  www. Benvingutsalmonrural. com

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

Les 82 millors receptes de bolets de la nostra cuina. . En aquest llibre, Jean-Pierre Fombeur descriu 17 espècies diferents de bolets. A més, explica consells sobre com fer-ne una recol·lecció més acurada i, per descomptat, tots els secrets perquè cadascuna de les receptes sigui un èxit.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Al segle XVIII l’alimentació a bord en les llargues travessies marítimes va constituir un dels majors desafiaments als quals es van enfrontar els mariners, que van suportar una dieta monòtona basada en aliments peribles conservats de forma rudimentària. No obstant això, si observem amb deteniment els queviures que s’embarcaven, a més dels habituals salaons, descobrim productes frescos i de temporada, animals vius per consumir durant la travessia i conserves de carn, peix i verdures en oli i escabetx. L’ús de cítrics, cereals, hortalisses i llegums, amb l’oli d’oliva com a greix principal; el consum de peix fresc capturat en la travessia, o l’ús de l’all, la ceba o el pebrot vermell, van convertir almenys els vaixells de l’Armada espanyola en precedents i paradigmes de la cuina sostenible i la dieta mediterrània.
Aquest llibre inclou receptes i explica les característiques de la cuina a bord en l’època dels grans velers, les seues singularitats i els seus problemes. En aquest sentit, relata la gesta que va suposar alimentar els navegants i preservar-ne la salut durant les travessies marítimes. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

La carxofa és un producte molt versàtil a la nostra cuina, que només trobem uns mesos a l’any. Aquest llibre proposa receptes que van del plat més senzill a l’alta gastronomia. Una guia fonamental per a la tria, la pela, la conservació i la cuina d’algunes elaboracions bàsiques que converteixen la carxofa en una delícia tot terreny.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La cuina catalana és un reflex dels seus paisatges i les seves gents i de la seva història Aquest llibre és un recorregut per la memòria culinària de Catalunya. Xesco Bueno afegeix petits apunts biogràfics en aquest recorregut per la memòria i la geografia del país on ha crescut, per les seves cuines i per les persones que la representen. Aquesta cuina del sofregit i l´escalivada, de la cassola i el caliu, del rostit i del mà de morter. Amb pròleg de Toni Massanés, director de Fundació Alícia, i fotografies de Marian Montoro i José Luis Sánchez. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Gerry i Stella Gilmore, un matrimoni de jubilats de vida estable, decideixen fer un viatge cultural de quatre dies a Amsterdam. Amb una prosa delicada, elegant i intimista, MacLaverty va desplegant, lentament, el ventall de records, pensaments i sentiments dels dos protagonistes a partir d’una trama de diàlegs molt ben construïts i de silencis molt reveladors. Entre passeigs i converses,  anem percebent, a poc a poc, les profundes ferides que amaguen cadascú d’ells i la incomunicació que ha definit la seva llarga vida en comú. De caràcters i tarannàs contraposats, però amb un amor constant que els uneix i que flueix per sota la trama, Gerry i Stella responen de dues maneres molt diferents a l’enfrontament amb el seu passat i a la buidor que els hi ofereix la realitat del seu present.

Vacances d’hivern és una història plena de poesia que demana una lectura pausada i on cal posar molta atenció als exquisits detalls. Una novel·la d’una narrativa d’aparent senzillesa que explica grans complexitats sobre la vida i l’amor i que convida a la reflexió sobre el sentit de les nostres vides.

Bernard MacLaverty és un autor inèdit al nostre país tot i ser un dels autors destacats de la literatura irlandesa contemporània, juntament amb John Banville i Edna O’Brian.

Va néixer a Belfast l’any 1942 i hi va viure fins el 1975, quan es va traslladar a Escòcia amb la seva dona, Madeline, i els seus quatre fills. Ha treballat com a tècnic de laboratori mèdic i professor d’anglès. També ha fet diverses estades en residències artístiques com a escriptor. Ha publicat cinc novel·les i cinc col·leccions de contes. Les novel·les Lamb (1980)  i Cal (1983) van ser portades al cinema a partir del seu guió original. Solo a dos voces (1997), va ser finalista del Premi Booker i guanyadora del Premi Saltire al millor llibre escocès de l’any. Vacances d’hivern, publicada el 2017, va ser llibre de l’any al Guardian, Sunday Times, Irish Times, Herald Scotland i Mail on Sunday. També va guanyar del premi Bord Gáis a la millor novel·la de l’any. També ha adaptat les seves obres a la ràdio i a la televisió. 

Actualment viu a Glasgow.

Recomanat per Cris Valls Solé. Biblioteca Antoni Comas. Mataró

Jeffrey Dahmer, el Carnicer de Milwaukee, va ser detingut el 1991 i condemnat per l’assassinat de 17 persones. Davant d’uns fets tan execrables un es pregunta què pot portar a una persona a convertir-se en un assassí en sèrie. Un monstre neix o es fa?

L’autor d’aquest còmic va ser amic i company d’escola de Dahmer i ens dóna una valuosa visió de l’adolescència d’aquest criminal. Una persona, de ben jove, carregada de problemes psicològics, familiars i socials.

Tot i que els crims de Dahmer no poden tenir cap mena de justificació Backderf es pregunta que hagués passat si davant d’aquests problemes “...els adults no s’haguessin mostrat inexplicable, imperdonable e incomprensiblement indiferents.”

Recomanat per Cristóbal Hilazo Santos Biblioteca Manuel de Pedrolo Sant Pere de Ribes

Els phrasal verbs són estructures verbals pròpies de la llengua anglesa que es construeixen a partir d’un verb i d’una altra partícula, la qual pot ser un adverbi o una preposició. La combinació de tots dos elements acostuma a canviar el significat que el verb tenia inicialment. Memoritzar-los i utilitzar-los amb fluïdesa representa una de les dificultats més habituals per a les persones que aprenen anglès. English for everyone: phrasal verbs és una guia que facilita aquesta tasca mitjançant explicacions pràctiques, exercicis i la possibilitat d’accedir a un àudio online. Tots aquests continguts, a més d’un component visual que contribueix a l’esperit didàctic del llibre, fan d’aquesta guia una obra molt recomanable per familiaritzar-se amb els phrasal verbs, ampliar coneixements en la matèria o, simplement, fer-ne un repàs.

Recomanat per Jordi Tena. Bib. St. Adrià. Sant Adrià de Besòs.

Joan Vila, empresari i enginyer industrial explica que no podem confiar en la tecnologia per resoldre el canvi climàtic. Planteja propostes estrictament econòmiques i fiscals, com taxar les matèries primeres o despenalitzar el valor afegit, altres són financeres, com reduir el crèdit al consum. El llibre posa èmfasi en la necessitat de canvis conductuals de la societat, ajustar el consum a les necessitats de la ciutadania i no fer ús d’excessos de materials ni de serveis. Finalment, proposa solucions per a Catalunya a mig termini, i quin ha de ser l’escenari per a l’objectiu final el 2050, quan l’economia estigui completament descarbonitzada.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Zygmunt Bauman, un dels sociòlegs més respectats de la nostra època, ens ofereix una anàlisi de la societat contemporània. Descriu el que ell denomina «un informe des del camp de batalla», un pas més de la lluita per trobar formes noves i adequades de pensar el món que vivim. Proposa canviar la nostra manera d'afrontar-los, ja que les creences heretades amb les quals contemplem el món es converteixen en un obstacle que ens impedeix comprendre-ho.
Amb la seva prosa enginyosa i provocativa, Bauman ens suggereix abandonar una manera de pensar que ens deixa indefensos davant la maquinària dels nostres propis governs nacionals i les amenaces de desconegudes forces externes, convidant-nos a repensar aquest món modern, flexible i desafiador alhora.
I és que, com ell mateix escriu, citant a Václav Havel, «l'esperança no és un pronòstic», sinó una arma que, juntament amb el coratge i la voluntat, hauríem d'aprendre a utilitzar.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

Aquesta obra descriu en set capítols el circuit del consumidor per analitzar les accions que fan les empreses per fer atractius els seus productes. Comença per explicar com funciona el cervell i com prenen les decisions emocionals i racionals els consumidors. (confluència entre la neurociència i l'economia conductual). 

A continuació, el llibre recorre les millors tècniques per a dibuixar el shopper decision journey ( ruta de decisions del consumidor)  així poder implementar una estratègia en diferents canals amb les millors experiències client: estratègies amb influencers, ús de la tecnologia, la intel·ligència artificial i el deep machine learning (aprenentatge profund automàtic), que faciliten la captura de tendències emergents a través de les imatges publicades en les xarxes socials i optimitzar les oportunitats en temps real. Finalment, s'acaba l'obra amb els fonaments de l'eficàcia publicitària per a poder mesurar i rendibilitzar les accions publicitàries

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

Padura fa un retrat de la salsa des del seus inicis, cap als anys 70 amb unes converses amb els principals músics del gènere. Explica les trajectòries dels principals intèrprets  com Mario Bauzá, Cachao López, Papo Lucca, Juan Luis Guerra, Rubén Blades, Willie Colón, Johnny Pacheco i Juan Formell, sense oblidar els famosos Celia Cruz i Tito Puente. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Anna Freixas, psicòloga, feminista, professora d’universitat i experta en dona i envelliment, descriu tot un seguit de propostes de resistència per a dones que es fan grans i reclamen mantenir les seves llibertats i dignitat. Analitza un seguit de situacions de la vida quotidiana que creiem normals però formen un gruix de discriminació  i rebuig social  cap a les persones grans. Es un cant a la llibertat,  i a la vellesa confortable, relaxada i ferma. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Pinter, professor de psicologia de Harvard, promou el pensament racional, en una era envaïda per les fake news, les teories conspiratives i els arguments irracionals. En el seu assaig apunta contra les "mentides descarades" de la dreta de Trump a i "l'asfixiant monocultiu esquerrà de les universitats".
La racionalitat és important. Ens permet prendre millors decisions en la nostra vida i en l'esfera pública, i és el principal motor de la justícia social i del progrés moral. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

Aquesta és una guia sobre nutrició amb consells per afavorir la millora dels hàbits alimentaris. 
Miriam Ruiz, doctora especialista en nutrició, ens anima a abandonar el consum d'aliments processats i a incrementar l'elaboració de plats amb productes frescos. També ens aporta llum sobre aquells falsos mites que tantes vegades donem per certs.  
El llibre amb explicacions molt visuals i amb il·lustracions dels aliments que ens facilita fer una ràpida lectura i captar els missatges més importants. Està estructurat en capítols on localitzar allò que més ens interessi. Hi ha seccions dividides segons l’aliment,  com farines, fruites, sucre...
També ens proporciona plans de menús per a diversos dies amb les propostes de plats i d'ingredients necessaris.
Tot un bon recurs per la nostra cuina!

Al catàleg Aladí:

Aliments naturals

Nutrició

Recomanació feta per la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer

Castellví, autora de l’exitós Educar sense cridar, del qual ara es publica una 11a edició renovada, ha pogut comprovar que a l’origen de la problemàtica amb què es troben els pares d’adolescents hi ha la falta d’eines i propostes concretes. Aquest manual demostra que és possible entendre’s amb els fills "en aquella edat difícil". Així, en el punt de partida de les estratègies i consells que es poden trobar en aquest llibre, així com en l’Educar sense cridar, hi ha la confiança en una "educació respectuosa, responsabilitzadora i serena", bàsica per a l’entesa entre pares i fills. Des de les primeres pàgines, Educar adolescents es mostra deutor d’aquell primer manual, que vol "acompanyar els fills entre els quatre i dotze anys en el camí cap a l’autonomia". 

Aure Farran a Criatures.Ara.cat

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Aquest és el segon treball de Tamara Lindeman, una cantant i compositora amb seu a Toronto, Ontario i membre de la banda The Bruce Peninsula. La portada retro, per una vegada, no és només un homenatge hipster: realment podria ser un àlbum publicat fa més de 35 anys, un que està a l'alçada d'artistes "perdudes" com Vashti Bunyan i Karen Dalton. Lindeman, per descomptat, té la seva pròpia veu, cosa que demostra a través de "Traveler", "Everything I Saw" i "Yarrow and Mint". Un àlbum de folk genuí d'una artista que sembla capaç i còmoda de treballar en gairebé qualsevol idioma musical que vulgui.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La cantant, compositora i guanyadora de quatre Grammys Angélique Kidjo publica el seu nou àlbum Mother Nature, una obra visionària, basada en un profund coneixement de la tradició musical i, alhora, infinitament progressista i inventiu. Al llarg de les seves tres dècades de carrera, Angélique Kidjo s'ha submergit en el vast jaciment d'artistes llegendaris de la diàspora negra, inspirant-se en la cantant i activista sud-africana Miriam Makeba, la icona de la salsa cubana Celia Cruz, Aretha Franklin , i moltes/us més. Ha col·laborat amb diverses de les llegendes més grans del continent africà, des del blues de Boubacar Traoré fins al lirisme del saxofon de jazz del camerunès Manu Dibango. El quinzè àlbum d'aquesta veterana artista transmet la sensació d'una gran desfilada de benvinguda: festiva i inclusiva, amb un sentit agut del lloc i el temps. A Mother Nature recluta talents emergents d'Àfrica per donar forma a un disc (en fon, yoruba, twi, anglès i francès, entre d'altres idiomes) on l'afropop, el jazz, el R&B i el hip hop són assimilats als ritmes ancestrals africans . La barreja jubilosa i ballable entre herència i contemporaneïtat s'estén a l'intent de Kidjo d'establir el futur rumb d'Àfrica abordant el seu passat i interrogant sobre la seva posició actual. Amb col·laboracions estel·lars de Salif Keita i Sting entre molts altres.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Suba és el segon àlbum del gran pianista cubà Omar Sosa i el mestre de la kora Seckou Keita (Senegal). A Suba també hi participen el percussionista veneçolà Gustavo Ovalles, el violoncel·lista brasiler Jaques Morelenbaum, Dramane Dembélé (flauta) i Steve Argüelles (seqüenciador, efectes i percussió). Suba significa «amanir» en mandinka, l'idioma nadiu de Seckou, i la matinada és el seu moment preferit del dia, un moment de frescor i esperança. Seckou explica “Fins i tot si t'enfrontes a certes dificultats, restableix el cervell a la normalitat. Veus l'alba com un nou dia, una nova pau, alguna cosa nova, bona o dolenta, una mica emocionant. Aquest era el sentiment que tenia quan componia amb Omar”.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El d’Stefano Saletti & the Ikona Band és un mediterrani tossut, lluitador, resistent que no es rendeix, ja que canten a la cançó que dóna títol al disc. Obstinats com som els pobles mediterranis, forts, antics, tossuts i resistents. Obstinat com la repetició de la música que es converteix en aturdiment, tràngol i ritual per gaudir. L'obstinació com la identitat d'un Sud generós que es defensa del pensament únic dominant i d'una homologació cultural, social, econòmica i política que ha produït una nova marginació i una bretxa cada cop més gran entre riquesa i pobresa. El disc esdevé així una mena de manifest d'un nou possible "Poder mediterrani" en nom d'un passat fet d'art, cultura, ports oberts, trobades, intercanvis que com una gran xarxes s'han entrellaçat creant nous camins, històries compartides i una ànima mediterrània comuna. Es canta en sabir, una antiga llengua mediterrània que Saletti va tornar a la vida de l'oblit de la història per reviure-la en les seves composicions originals que també beuen del gran patrimoni de la literatura mediterrània. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Una gran invasió, arribada del mar, ha delmat la humanitat, de la qual alguns han escapat trobant refugi en una petita illa de pedra construïda fa més de mil anys i coneguda com a Celestia, una germana bessona de Venècia que beu de les creacions de Miyazaki. Dora i Pierrot, els protagonistes d'aquesta història, s'endinsaran als límits de la llacuna per descobrir el món que els envolta: una zona en plena metamorfosi habitada per una societat on els nens tenen cura dels pocs adults supervivents.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Les noves aventures de Ric Hochet són una proposta clàssica i moderna alhora que uneix l'esperit, el ritme i l'estructura del còmic europeu d'aventures, amb una revisió de la narrativa, els temes i l'estil dutes a terme des d'una perspectiva actual.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Mari Luz, una jove de províncies, arriba a Madrid per treballar com a cigarrera a la Reial Fàbrica de Tabacs. Allà coneixerà  la Justi i altres cigarreres que li obriran els ulls i la introduiran en la lluita pels seus drets, entre ells, el de vot per a la dona. Una dona, un vot descriu el complex procés polític pel qual la dona va aconseguir aquest dret a l'Espanya del 1931, així com la personalitat i el paper que va exercir en aquest èxit Clara Campoamor i la presa de consciència política i la peripècia personal de Mari Luz. Una dona, un vot és un homenatge a totes les dones que van lluitar pel vot femení a principis del segle 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Durant tota la seva vida, Alison Bechdel ha buscat un secret esmunyedís. Ha rastrejat als seus llibres preferits, a les vides dels seus ídols, al celibat, al poliamor, a l'activisme  a la teràpia psicològica, però sobretot en la seva passió gairebé obsessiva per fer exercici: esquí, running, karate, ciclisme , ioga... el que fos. Tot i això, en fer-se gran, el cos ja no sempre el segueix, potser perquè el secret més important de tots no sigui on una espera.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El doctor Monty Lyman ens proposa un viatge fascinant on s'explica la importància de la pell per a viure i també per a entendre'ns a nosaltres mateixos.

Segons paraules del mateix autor: "La pell és un bell misteri embolicat en sentiments, opinions i preguntes. A mesura que la ciència ens va descobrint aquesta zona inexplorada, ens adonem que hem ignorat a l'òrgan més fascinant. La pell és la navalla suïssa dels òrgans, amb funcions que cap altre òrgan pot igualar, des de la supervivència fins a la comunicació social. És una barrera contra els horrors del món exterior i alhora posseeix milions de terminacions nervioses que ens ajuden a palpar el camí en la vida, una connexió amb el propi ésser. És paret i finestra alhora."

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

"El llibre, en síntesi, és una delícia. També la tesi general del llibre, que el paper de la dopamina és clau en gran part per al comportament humà, és correcta.

La major part de l'atractiu d'aquest llibre, això sí, és que no es perd en els detalls i permet transmetre una comprensió del 'caràcter' de la dopamina i com es 'comporta' en molts dominis diferents (amor, política, creativitat, etc. ) que, certament, resulta molt interessant i estimulant.

També conté l'equilibri just de referències bibliogràfiques a estudis i arguments raonats però, com els mateixos autors adverteixen en el propi text, també hi ha una part especulativa més endavant que cal llegir amb més prudència. Amb tot, un llibre molt recomanable per a aprofundir des d'un altre punt de vista en la naturalesa humana”.

Sergio Parra a Xatakaciencia.com

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Aquesta guia fa un repàs a la nostra dieta i estil de vida, des dels caçadors-recol·lectors a l’actualitat.  Analitza els motius que provoca inflamació i patologies i que tenen el seu origen en la microbiota  i l’alteració dels microorganismes que la formen. Unes pàgines repletes de solucions i consells per a recuperar els bacteris perduts i aprendre a prevenir malalties cròniques i gaudir d'una vida plena i saludable en perfecta connexió amb les cèl·lules del nostre cos. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

País Basc, 1609. Els homes de la regió s'han anat a la mar. Ana participa en una festa en el bosc amb altres noies del llogaret. El jutge Rostegui, encomanat pel Rei per a purificar la regió, les fa arrestar i les acusa de bruixeria. Decideix fer el necessari perquè confessin el que saben sobre l’akelarre, cerimònia màgica durant la qual suposadament el Diable inicia a les seves servidores i s'aparella amb elles.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

Francisco Javier Maldonado, àlies Paco "el Còndor", és el periodista esportiu més important de la ràdio espanyola. Els oïdors li admiren, els jugadors li temen, els presidents de clubs (i el govern) li odien. Cada mitjanit reuneix milions d'oïdors al costat del transistor. Des de fa anys, "el Còndor" no té rival. Fins a

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Una dona, després de perdre-ho tot durant la recessió, s'embarca en un viatge cap a l'Oest americà vivint com una nòmada en una caravana. Després del enfonsament econòmic que va afectar també la seva ciutat en la zona rural de Nevada, Fern agafa la seva camioneta i es posa camí per a explorar una vida fora de la societat convencional, com a nòmada moderna.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Aquest llibre és ple a vessar de les dades més fantàstiques i al·lucinants sobre el clima i el temps. Llegeix-lo i et convertiràs en un PETIT SÀPIENS TOTAL que sap coses tan curioses com que els pets de les vaques contribueixen al canvi climàtic, com predir el temps sense l’ajut d’un superordinador i què fa bufar el vent. Posa a prova el teu coneixement amb aquestes activitats insòlites com: fer un arc de Sant Martí sense pluja!, preparar unes llaminadures en un forn solar fet per tu!, o crear llampecs al menjador de casa! Tant si ets un activista del clima o un caçador de tornados com si simplement t’ho passes pipa fent experiments científics, aquest llibre és perfecte per a petits sàpiens com tu!

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Darrerament la cultura coreana està de moda: cosmètica, menjar, balls, cinema, sèries. Si voleu aprendre’n més, aquesta guia us explicarà la vida cultural, història, geografia, costums únics i les singularitats de la seva vida quotidiana de Corea. També descriu la creixent indústria cinematogràfica i de la moda.   

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Europa ofereix idees infinites viatjar i conèixer nous racons: història, cultura, natura, gastronomia...Comptem amb una amplia xarxa de trens d'alta velocitat, d’autopistes i aeroports. El més difícil és decidir quin lloc es vol visitar. 
Per a orientar als viatgers, aquesta guia proposa més de 100 propostes de rutes i altres 200 alternatives més per a descobrir Europa. Han estat dissenyades pels autors experts en viatges de les guies Lonely Planet. Les rutes cobreixen un ampli ventall de temàtiques i la seva durada varia, per a adaptar-se a tota mena de viatgers. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

“Mirades Dolces” és un recull de receptes dels alumnes de la 23a promoció de pastisseria i forneria del curs 18-19 de l’Escola d’Hoteleria Joviat de Manresa, nascut per expressar la seva curiositat i creativitat, essent aquesta creativitat junt amb l’autoavaluació el fil conductor del llibre.

Cada alumne desenvolupa les seves receptes i les presenta de manera didàctica i acompanyada sempre de quin ha de ser el muntatge final. Introdueixen les seves receptes amb una aportació personal sobre el món pastisser i la seva fotografia.

Destaquen molt les imatges de les postres, que ocupen tota una pàgina i, al final del llibre, hi ha un recull de fotografies d’alumnes i professors que aporta un toc fresc i divertit.

Aquest llibre és el primer volum d’una nova col.lecció bibliogràfica titulada “Gastroquaderns d’Aprenent”, amb la qual es vol posar en valor tot el treball de formació. 

Recomanat per la Biblioteca d'Artés.

Aquesta obra desvetlla les vides i, sobretot, els grans descobriments de quatre de les grans científiques de la nostra era: Sophie Germain, la primera dona que va fer aportacions originals al món de les matemàtiques innovant en la teoria de números; Marie Curie, que va descobrir la radioactivitat i va rebre dos premis Nobel; Lisa Meitner, un nom cabdal al camp de la fissió nuclear, i Emmy Noether, la dona que va crear l'àlgebra abstracta.

Llibre ideal i refrescant per al moment que vivim, els premis Nobel Duflo i Banerjee descobreixen el lector fins a quin punt l'economia, quan s'exerceix bé, pot resoldre els nostres problemes socials i polítics més urgents. Tenim els recursos per afrontar tots els reptes, de la immigració a la desigualtat o l'emergència climàtica, però la ideologia ens cega massa sovint.

Per què les migracions no segueixen les lleis de l‟oferta i la demanda? Per què la liberalització del comerç pot augmentar la desocupació i abaixar els salaris? Per què ningú no ha aconseguit explicar de manera convincent les condicions necessàries per al creixement?

Les experiències de les últimes dècades no han ofert una imatge amable dels economistes: adormits al volant (amb el peu a l'accelerador) en el període previ a la gran recessió, discutint després sobre com sortir-ne, o fent orelles sordes a les veus d'alarma sobre la difícil situació de Grècia o la zona euro sembla que han perdut la capacitat d'orientar-nos. Tot i això, Duflo i Banerjee defensen el paper dels economistes, així com l'intervencionisme intel·ligent i la recerca d'una societat basada en l'empatia i el respecte. Aquest llibre és un veritable antídot contra el discurs polaritzat.

Com es viu amb menys dòlar al dia? Per què els microcrèdits són útils però no són el miracle que alguns esperaven? Per què els pobres deixen passar les campanyes de vacunació gratuïta però paguen per medicines que sovint no necessiten? Per què els seus fills poden anar a escola any rere any i no aprendre'n res? Per què no sempre inverteixen a obtenir més calories sinó calories que saben millor?

La nostra tendència a reduir els pobres a un conjunt de clixés ens ha impedit fins ara comprendre els problemes a què s'enfronten diàriament. Com que tenen tan poc, hem assumit que no hi ha res d'interès a la seva vida econòmica. Les polítiques governamentals destinades a ajudar-los moltes vegades fracassen perquè es fonamenten en suposicions errades pel que fa a les circumstàncies i la conducta.

Repensar la pobresa suposa un gir revolucionari en la manera d'abordar la lluita global contra la pobresa. Els seus autors, dos consagrats economistes del MIT, han acudit directament als protagonistes per comprendre com funciona de debò l'economia dels pobres, quines són les motivacions i les aspiracions. Els resultats de les observacions contradiuen moltes de les nostres creences més arrelades.

El plantejament innovador d'aquest llibre comença per canviar les preguntes. A partir d'aquí ofereix les respostes i, amb elles, un gran potencial transformador i una guia essencial per a polítics, activistes i qualsevol persona preocupada per construir un món sense desigualtat.

Hem de pensar que l'espècie humana està destinada a l'extinció per falta d'uns mecanismes innats que inhibeixin la seva pròpia capacitat d'aniquilació, cada vegada més gran, i per la seva tendència a utilitzar-la, fins i tot sabent les conseqüències fatals?
Aquesta destinació suïcida és irremeiable o encara és possible rectificar-la i conjurar-la? És l'agressivitat la causa principal de les guerres que han assolat el gènere humà des de les albors de la civilització?

La revisió dels sistemes educatius i l'atenció a dos sectors de la societat relegats històricament, els joves i les dones, poden contribuir a guanyar la partida a la irracionalitat i la barbàrie.

Al novembre de 1906 el Partit Socialdemòcrata alemany va inaugurar a Berlín una Escola Central per a la formació dels seus quadres. En aquesta escola van dictar els seus cursos la majoria dels marxistes més destacats de lèpoca. Hilferding, Mehring i Pannekoek van estar entre els seus professors. A partir de l'octubre del 1907, Rosa Luxemburg va ensenyar allà economia política i història econòmica i, des del 1911, va dictar a més un curs d'història del socialisme.

L'any següent d'iniciar els seus cursos, Rosa Luxemburg projectava l'edició de les seves conferències a aquella escola, la seva Introducció a l'economia política, però l'elaboració de L'acumulació del capital i el seu activisme polític la va privar del temps necessari per fer aquesta tasca. Només durant la seva estada a la presó de Wronke, el 1916-1917, va poder donar forma les seves notes de classe i, encara que mai va aconseguir una versió definitiva i malgrat que poc després va ser assassinada i molts dels manuscrits preparatoris de l'obra es van perdre a el saqueig a casa, afortunadament la part més important daquests cursos ha arribat fins al present.

Gènesi i desenvolupament de la vida tracta de cèl·lules (de com es divideixen, creixen i moren), d'embrions, dels gens que controlen els processos que fan que un animal es desenvolupi a partir de, per exemple, un ou fertilitzat que no es sembla gens a ell, al “producte final”, i també de com els mecanismes responsables d'aquest desenvolupament s'apliquen als vertebrats i en particular als humans.

Recolzada en un abundant material fotogràfic obtingut en el transcurs de la seva experiència austral, Josefina Castellví guia a través d'aquest llibre al lector per les desolades planes de gel i les gandules flotants, li descriu els insòlits éssers que poblen aquests paratges gairebé inèdits i fins i tot les tímides formes vegetals que sobreviuen al seu rigor.

A "Elogio de la imperfección", Rita Levi-Montalcini fa un apassionat balanç de la seva trajectòria professional i vital, una odissea que recorre tot un segle, coronada amb el Premi Nobel de Medicina.
Rita Levi-Montalcini ha intentat sempre conciliar dues aspiracions irreconciliables (segons el gran poeta Yeats): la perfecció a la vida o la perfecció a la feina. Ho va aconseguir optant per certa imperfecció a la vida ia la feina. I en descobrir el plaer que li procuraven les dues activitats, va descobrir que això, la imperfecció, era allò que més s'ajustava a la naturalesa humana.

Nascuda a una família jueva –no ortodoxa però sí practicant–, Levi-Montalcini va viure la seva infància a Torí, mentre es lliurava la primera guerra mundial, i es va entossudir a matricular-se en medicina el 1930 per doctorar-se en neurocirurgia. Ajudant de l'eminent històleg Giuseppe Levi, va muntar un laboratori a casa seva quan les lleis racials de la Itàlia feixista li van impedir prosseguir les seves investigacions. Després de la segona guerra mundial, i durant trenta anys, va desenvolupar la seva carrera científica als Estats Units, i el descobriment de l'anomenat factor de creixement nerviós (NGF) li va valer el Nobel de Medicina el 1986.

«Estimat Pierre, a qui mai no tornaré a veure aquí, et vull parlar en el silenci d'aquest laboratori, on no pensava que hauria de viure sense tu. I, abans, vull recordar els darrers dies que vivim junts».

Amb aquestes paraules obre Marie Curie l'entrada del seu diari (30 d'abril de 1906) on recull el terrible pesar per la mort accidental del seu marit Pierre, amb qui havia compartit passió científica i descobriments crucials sobre la radioactivitat, pels que van ser guardonats amb el Premi Nobel de Física. L'esquinç per la pèrdua de l'ésser més estimat, però també l'evocació dels moments de plenitud personal i científica, els rigors de la competència acadèmica o la manera d'encaixar aquests elements en la condició de dona són algunes de les facetes que reflecteixen els extraordinaris escrits reunits per primera vegada en aquest volum, entre els quals descolquen la biografia que va escriure sobre el seu marit i una extensa semblança autobiogràfica, així com les notes de laboratori redactades en els anys del descobriment del radi i el poloni, a més de seccions del seu marit diari personal. Aquestes peces componen una mena de Curie confidencial que ens permet conèixer de primera mà, des de la immediatesa i la intimitat personals, alguns episodis decisius de la ciència del segle xx, i endinsar-nos en els anhels, conquestes i sentiments d'una dona pionera a gairebé tots els fronts. Una vida i una vocació a través de la pròpia veu.

"Marie Curie va rebre el Premi Nobel de Física amb Pierre Curie el 1903, i el Premi Nobel de Química el 1911. Quan es va produir l'accident que va provocar la mort del seu marit Pierre, el 1906, la seva filla gran, Irène, només en tenia 9 anys i Ève, la petita, dos.

Les cartes que van intercanviar mare i filles recollides en aquest llibre ens submergeixen en la seva intimitat familiar i ens transmeten els grans i petits successos de la seva vida, fins a la mort de Marie el 1934. Aquestes cartes donen testimoni dels seus estrets vincles i de l'amor i harmonia que mai no van deixar de desenvolupar-se entre elles. Aquest llibre ens descobreix també a tres personalitats femenines brillants i independents lligades per un afecte intens i indefectible."

Ara que l’apartat d’esports de les notícies hauria de començar amb els Jocs Olímpics d’Hivern (tot i el boicot demanat pels grups de defensa dels Drets Humans d’arreu del món), i malgrat que el futbol sempre passa per davant de tot, des del prestatge virtual d’esports volem fer un petit homenatge a aquells esports que, malgrat ser olímpics, són poc coneguts.

I ho fem amb el llibre escrit per Ander Mirambell, l’”amo” del trineu!

A Rompiendo el hielo fa una reivindicació dels esports d’hivern practicats en un país de sol, de l’esforç que suposa dedicar-se professionalment a un esport minoritari i de les dificultats per no rendir-se.

Henry Nichols ens presenta una obra que parla sobre un dels mals que moltes persones poden patir en algun moment de la vida: els trastorns del son.
L'autor recull els problemes del son també des de la seva experiència, ja que ell pateix narcolèpsia des de ben jove.
Aquest llibre, desproveït de dramatisme, ens apropa al món dels trastorns del son de la mà d'entrevistes amb persones que pateixen insomni, narcolèpsia o somnambulisme; i explicant les experiències de personatges coneguts que al llarg dels segles han reconegut tenir dificultats a l'hora de dormir.

Al catàleg Aladí:

Son
 

Més informació:

Entrevista amb l'autor

Recomanació feta per la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer

El llibre de les plantes silvestres comestibles és una col·lecció de 10 volums elaborada i autoeditada pel Col·lectiu Eixarcolant. De moment se n’han editat 3 amb l’objectiu d’informar de forma fàcil i entenedora la manera d’identificar, conèixer, recollir i cultivar aquelles espècies silvestres comestibles que podem incloure a la nostra dieta.

Anys enrere, la gent sabia distingir aquestes plantes, que sovint podem trobar anant a passejar, per les vores de camins, per prats i marges, i en coneixia els usos sense necessitat de cap manual. Com que s’ha trencat la cadena de transmissió d’aquests coneixements tradicionals, avui en dia ens calen llibres com aquests, eines que ens permetran descobrir un món cada vegada menys desconegut i que ens ajudaran a veure que no totes les herbes són males herbes.

Hi ha infinites maneres de consumir plantes silvestres. Aquests llibres, després d’una fitxa descriptiva i visual de cada planta, ens proposa una recepta culinària que inclou una fotografia, que només de veure-la ja ens fa venir ganes de tastar-la.

Fonoll, ruca, esbarzer, plantatge, màstecs, xicòria, borratja, orenga, ortigues, créixens, all rosa...

La primavera és la millor època per perdre’ns per camins i badar. Aprofitem-la per descobrir aquells recursos que ens ofereix el nostre entorn. I com que el llibre és primet, el podem portar a la motxilla i així el podrem consultar si ens sorgeixen dubtes.

Llibre recomanat per la Biblioteca de Sant Celoni l'Escorxador

Isabel Allende va néixer a Lima (Perú) el 2 d’agost de 1942. És escriptora, periodista, professora d’escriptura creativa i literatura llatinoamericana. 

Allende és una de les escriptores més demanades a les nostres biblioteques, ha captivat a diverses generacions i les seves obres mai defrauden a les lectores i lectors, per aquest motiu és considerada una les escriptores més llegides al món. Inés del alma mia es va publicar al 2006, però gràcies a l’adaptació audiovisual torna a ser una novel·la d’actualitat. 

La vida d’Inés Suárez, una jove rebel, resolutiva, apassionada, desitjosa de viure unes aventures que  a la societat del segle XVI estaven completament vetades a les dones, va servir d’inspiració a Isabel Allende per escriure aquesta novel.la on es barreja l’amor i la violència, els somnis de glòria amb la derrota i la frustració, la valentia i el deshonor, i com no podria ser d’una altra manera, la realitat amb la literatura, que de la mà d’aquesta escriptora viurem d’una manera èpica. 

Un relat que no ens deixarà indiferents, on tornarem a veure el paper tan important de les dones, i la lluita constant que s’ha tingut al llarg de la història. Una novel·la que ens captivarà des del primer moment.  

La sèrie, que ja es considerada una de les millors produccions audiovisuals del 2020, farà que ens transportem al Perú i Xile del segle XVI amb una caracterització fantàstica de l’Elena  Rivera.

Més informació:

• Isabel Allende a les Biblioteques
• Isabel Allende a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Elena Castaño. Bib. Contravent. Vilanova del Vallès.

El climateri i la menopausa suposen una transformació fonda en molts àmbits (físic, mental i emocional) de la vida de les dones, que permet aprofundir en l’oportunitat de canviar cap a una vida més plena. 
Aquest llibre presenta unes eines pràctiques i inspiradores per a poder viure aquest canvi amb maduresa, vitalitat i autoestima. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

Què passaria al teu cos si tot i menjant  saludable, fent exercici , tenint vida social no li deixessis temps per temps per recuperar-se? Aquesta pregunta se la va plantejar l’autora després d’adonar-se que es trobava sempre cansada, malgrat portar una vida teòricament sana. 
Va crear el mètode de les 7 D: decisió, disciplina, dieta i esport, dormir, desaccelerar, desconnexió, “disfrutar”.  El llibre desenvolupa els passos de com millorar el nostre estil de vida per re connectar i tenir una vida més sana. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

Suzanne Simard, experta mundial en ecologia forestal, ens descriu que els arbres estableixen un complex circuit de vida interdependent. En el bosc, els arbres es comporten com a criatures socials i cooperatives connectades a través de xarxes subterrànies a través de les quals es comuniquen la seva vitalitat i les seves vulnerabilitats, i tenen vides comunitàries no gaire diferents de les nostres.

Amb un estil clar i accessible, l'autora ens explica com durant centenars d'anys els arbres han evolucionat: es perceben els uns als altres, aprenen i adapten els seus comportaments, reconeixen als veïns i recorden el passat. Els arbres, ens revela Simard, poden prendre decisions sobre el futur, advertir de perills i muntar defenses, i competir i cooperar entre si amb sofisticació. comportaments tots ells atribuïts a la intel·ligència humana. Però el descobriment més rellevant de Simard és l'existència de les Mares arbre, encarregades de tenir cura del bosc, com ho fan les famílies i que des del centre del bosc connecten i sostenen a tots els que les envolten.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

Franziska Rubin, metgessa i periodista ha creat aquest mètode pràctic i innovador  per aconseguir una bona salut, i tenir hàbits saludables, invertint només 7 minuts cada dia. 
Basada en una idea de salut integral, en aquesta completa guia inclou recomanacions sobre: 

• prevenció de malalties
• medicina ment-cos
• alimentació i receptes
• autoreflexió i creixement personal
• activitat física i rutines d'esport
• interacció social i relacions sanes
• rituals de bellesa i autocura

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

Els pobles petits de l’anomenada “España vacía” han provocat molt d’interès darrerament. Hem redescobert l’encant i la tranquil·litat de la vida rural i recordat les nostres arrels. 
Aquesta guia ofereix 100 propostes ordenades al llarg de l’any per tota la geografia espanyola, repartides segons l’època més idònia i que busquen un viatge sostenible, tranquil i enriquidor. 
Descriu viatges tranquils, integrats als territoris rurals des distàncies curtes que permeten gaudir dels paisatges i de les experiències que s’hi poden trobar. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Navarra sorprèn el viatger amb una combinació única de natura, cultura, història i gastronomia. En pocs quilòmetres, es pot gaudir d'impressionants valls pirinenques, boscos immensos, paratges desèrtics o valls verdes amb encantadors pobles tradicionals. Però Navarra compta amb una història pròpia reflectida en centres històrics molt ben conservats i nombrosos castells, fortaleses, esglésies i monestirs.
,Aquesta guia ofereix 9 rutes per carretera per realitzar durant caps de setmanes o viatges llargs de diverses setmanes. Inclou mapes i itineraris senzills. Dona informació sobre els llocs, consells dels navarresos, tot, per aprofitar la visita. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

Ugo Bienvenu és un jove il·lustrador i dissenyador francès nascut el 1987. Té quatre títols publicats i ha guanyat el Gran Premi de la Crítica ACBD 2020 a França amb les "Preferencias del sistema".
L'obra ens situa en un futur pròxim on ja no queda espai a la xarxa per emmagatzemar més informació. El seu protagonista, Yves Mathon, treballa com arxiver a l'agència encarregada d'esborrar les dades. Els profetes (Poder Central) són els que decideixen les obres d'art o la cultura que serà eliminada. Yves pren la decisió de salvar algunes d'aquestes obres, però el descobreixen i fuig per salvar la vida. És fàcil trobar semblances amb Farenheit 451 de Ray Bradbury.

L'autor ens planteja la importància de la cultura i el valor que se li dóna a l'art, des d'un punt de vista purament mercantilista. Reflexionar sobre el que realment ens diferencia de les màquines, el que ens fa humans, i ho enllaça amb un canvi d'era, una nova civilització, on les dades pures són l'únic valor a tenir en compte, l'art, la pintura, el cinema són prescindibles si no generen benefici.

Més informació:

• Ugo Bienvenu a les Biblioteques
• Ugo Bienvenu. Zona negativa

Recomanat per Joan Roquerias. Bib. Casa de Cultura Joan Ruiz i Calonja. Santa Eulàlia de Ronçana.

Baba Dúnia és una dona gran, exinfermera jubilada, amb les idees sobre els assumptes de viure molts clares. Ni a ella ni als seus veïns, tots vells i excèntrics, no els hi preocupen les conseqüències d’establir-se en un lloc degradat i contaminat per la radiació com Txernobo, un poblet situat “a la zona de la mort”. Conreen els seus horts, s’ajuden, cuinen, llegeixen, passegen, lluiten... i per sobre de tot, volen viure la vida a casa seva. Tots es coneixen i saben d’on venen i perquè han tornat.

La Baba Dúnia, té una filla que resideix a Alemanya i que li ha dit un munt de cops que marxi del poble per anar a viure amb ella. Una néta a la que sap que no arribarà a conèixer mai, i a qui estima amb tot el cor i escriu cartes; doncs té la intuïció que a l’estranger les coses no acaben de rutllar. També té un gall amb qui parla, i que un dia acabarà a la cassola, i la memòria d’un marit, amb les seves particularitats, amb qui conversa. Ella i els seus veïns, 30 cases d’un poble mig abandonat, representen tot un univers de personatges peculiars, que veuen les seves vides alterades quan apareix un home amb la seva filla petita, per quedar-se a viure allí.

Un relat curt, tragicòmic i molt poètic, farcit de personatges fascinants i amb una història d’intriga al darrere, que fa que no el puguis deixar. Una reflexió sobre la llibertat i la fortalesa de construir-se una vida, en aquest cas senzilla, a l’edat de la vellesa. Un cant a la vida tot i l’acceptació de la mort. En definitiva, una obra que ha resultat ser meravellosa.

Més informació:

• Alina Bronsky a les Biblioteques
• Alina Bronsky a la Viquipèdia
• Fitxa

Recomanat per Marta Nuet Blanch. Bib. La Roca del Vallès.

Christian Guay-Poliquin (Saint-Armand, Quebec, 1982) és un escriptor i investigador quebequès, considerat com una de les noves promeses de la literatura canadenca en llengua francesa. El pes de la neu és la seva segona novel·la.

En una regió boscosa i remota que ha quedat aïllada per una apagada elèctrica general i un hivern d’intenses nevades, un jove es recupera d’un greu accident de trànsit. La seva vida ha quedat a càrrec d’en Matthias, un home taciturn que accepta tenir cura d’ell a canvi d’avituallament i la promesa d’una plaça al primer comboi que sortirà cap a la ciutat a la primavera.
La novel·la ens parla sobre l’aïllament i la privació, la resiliència i la lluita entre la voluntat de l’home i la força dels elements.  Dos homes, aparentment antagònics en un espai tancat, l’un depèn de l’altre.

La novel·la està escrita amb frases curtes i capítols breus. És interessant percebre que dins la cabana no passa mai rés però tens la sensació que en qualsevol moment hi passarà alguna cosa.
Us recomano que llegiu aquesta història i que ho feu amb calma. De mica en mica tot obtindrà sentit i les peces del puzle encaixaran.

Més informació:

• Christian Guay-Poliquin a les Biblioteques
• Christian Guay-Poliquin a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Roca Umbert. Granollers.

És la nova novel.la històrica de l’escriptora Teresa Sagrera Bassa, editada per Columna l’abril de 2021 i que trobareu disponible a la biblioteca. 

Teresa Sagrera va néixer a Sant Pere de Vilamajor el 1966. És mestra de primària des de fa més de vint anys i forma part del Grup d’Escriptors del Montseny i del Centre d’Estudis de Sant Pere de Vilamajor. L’any 2012 va quedar finalista al premi Nèstor Luján per la novel.la històrica “Confidències d’una reina”. Altres llibres publicats són “Com un xàfec d’estiu” (2014) o “Els estius dels nens de poble” (2016) entre d’altres. També col·labora com a columnista al diari digital “NacióBaixMontseny”. 

La novel.la està ambientada al s. XIV. Explica la història de la Blanca, una noia que després de la mort del seu fill i diversos fets a la seva vida la comencen a tractar de bruixa. L’autora ens transporta al temps de la vida als castells, com el Castell de Montsoriu o el de Montclús; la vida rural amb els enfrontaments entre les diferents classes socials de l’època o les malalties que hi havia com la pesta; fins i tot la vida de Bernat II de Cabrera, un dels protagonistes de la història, qui va ser el primer conseller del rei de la corona d’Aragó, Pere III.  
El llibre també fa referènCabells de gebrecia algunes de les llegendes més populars del Montseny.
 
En resum, l’autora ens endinsa a la història de Catalunya del s. XIV d’una manera molt entenedora, sense deixar de banda la història de la vida de la protagonista.

Està molt ben documentat, amb una extensa bibliografia al final de la novel·la, i un vocabulari que fa més entenedor el contingut i la història. 
Un llibre que enganxa des de la primera pàgina i que no es pot deixar de llegir fins al final. 

Més informació:

• Teresa Sagrera Bassa a les Biblioteques
• Teresa Sagrera Bassa a la Viquipèdia
• Conversa amb l’autora en una presentació del llibre

Recomanat per Bib. Súria.

L’autor d’aquest llibre de viatges, en Pepo Paz Saz, és editor independent i fotoperiodista. Des de fa més d’una vintena d’anys, publica les seves cròniques de viatge al diari ‘El Mundo’ i a la revista ‘DeViajes’, entre d’altres. A la Xarxa de Biblioteques també hi podeu trobar 101 destinos de España sorprendentes o Viajar en tren por el Norte de España del mateix autor, entre altres guies. 
Aquest llibre que us presentem avui, Un país de novela: 15 destinos literarios de España, és una invitació a viatjar per Espanya a través de de diferents novel·les. Per exemple, la ciutat de Barcelona l’emparella amb la novel·la Últimas tardes con Teresa de Juan Marsé, o la ciutat de Vigo amb Ojos de agua de Domingo Villar. 
De cada destí, primer fa una breu introducció sobre l’escriptor o l’escriptora. Tot seguit descriu la relació d’aquests amb la ciutat on passa la novel·la i en fa un retrat de la mà dels seus protagonistes i/o escenes literàries. També hi ha una molt bona contextualització històrica i cada ruta va acompanyada de fotografies.
Així doncs, si us agrada viatjar i la literatura, aquestes rutes literàries us serviran d’inspiració tant per gaudir dels diferents indrets com descobrir-los a través dels ulls dels autors que els han descrit.

Recomanat per Imma Bover. Bib. Moià. 

La Ciencia del chup chup : los trucos culinarios de las abuelas explicados científicamente
Elena Sanz

Barcelona : Crítica, octubre de 2021

Veure disponibilitat al catàleg Aladí

Interessant i amena lectura plena de nostàlgia, ciència i cuina. A través del relat personal de l’autora, periodista científica, on recorda la seva àvia i com li va transmetre l’amor pels fogons i el seu saber culinari, el llibre ens desgrana els processos químics de la cuina tradicional espanyola. Un petit homenatge a les àvies i tantes dones que han estat depositàries del saber culinari transmès de generació en generació que conforma el nostre patrimoni gastronòmic.

Una senzilla truita de patates té la seva tècnica perquè aquesta sigui perfecta: des de la tria dels ingredients més adients fins al temps de cocció, passant per altres trucs, com ara afegir suc de llimona, que tenen un motiu químic explicable científicament.

No et perdis aquest deliciós llibre que et farà obrir alguna cosa més que la gana.

Més informació:

Presentació del llibre: https://youtu.be/H5AA9Zk4h1I

Recomanació per Biblioteca Barceloneta - La Fraternitat

S’han publicat un munt de llibres sobre canvi climàtic, us hem triat aquest del científic Salvador Lladó, doctor en microbiologia ambiental i biotecnologia perquè explica de manera molt amena, divulgativa ( i un punt gamberra) tot el què us cal saber: 

1.La impossibilitat de créixer per sempre. La necessitat de trencar amb l’addicció de la societat de consum deixant de fer el joc a les elits.
2.Fals progrés lligat al desenvolupament tècnic i l’extracció sense límits de recursos naturals. Caldria mesurar-lo no pas amb el PIB sinó amb altres indicadors socials, psicològics i ecològics. 
3.Emergència climàtica: causes i efectes
4.Transició energètica i adaptació al canvi climàtic: les transicions energètiques es defineixen com a canvis estructurals dels sistemes socioeconòmics...possibles transicions
5.Polítiques verdes: realitat o ficció. Pros i contres de les diferents vies polítiques hi ha un ampli ventall des de que si continuem com fins ara anem a un col·lapse ràpid, passant pel Green New Deal, l’ecosocialisme, l’ecofeixisme, fins als moviments socials per un futur allunyat de la borsa i que prioritzi la vida: moviments com el Fridays for future, Xtincion for Rebellion...
 
Un llibre que convida a l’activisme i al pensament crític!

Més informació:

• Salvador Lladó a les Biblioteques
• Fridays for Future – Barcelona
• Observatori del canvi climàtic

Recomanat per Montse Serra. Bib. Sant Valentí. Navarcles. 

Matt Miller, docent innovador,  ofereix les claus, eines i també la inspiració per fer servir les tecnologies com si es tractés d’un ‘mapa del tresor’. Amb l’objectiu de crear experiències a l’aula i fer memorable l’aprenentatge. Aquesta guia ofereix estratègies flexibles, que cada docent pot adaptar segons l’edat dels estudiants, amb les que assegura pot fer ús de la tecnologia de forma pràctica. Dividit en nou capítols, aquest llibres està ple d’exemples pràctics basats en la investigació i les millors pràctiques. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

E.M. Delafield (1890-1943) es considerada una de les escriptores angleses més divertides de la literatura del segle XX i que va publicar més d’una trentena de novel·les. 

"Diario de una dama de provincias" és la seva obra més coneguda, publicada inicialment com a textos curts per a una revista i posteriorment reunits en forma de novel·la.

En format de diari personal l’autora, amb parts autobiogràfiques,  relata el dia a dia d’una senyora de classe alta, mare de dos nens i amb un marit “poc actiu”,  que viu a una casa de camp d’una ciutat a les afores de Londres sobre els anys 1930. Veurem les misèries i fortunes de la vida d’aquesta dama, intentant ser una bona mestressa de casa, amb els seus infortunis amb la jardineria (tant important a la societat anglesa!), administrant l’economia domèstica, lidiant amb els seus proveïdors i personal domèstic així com gestionant les ineludibles cites socials i tot el que aquestes comporten.

Dotat del clàssic humor anglès, amb un vocabulari ple d’ironia, es tracta d’una lectura entretinguda i amena que ben segur agradarà a qui busqui una lectura lleugera i divertida en la que, potser veurà reflectida part de la seva pròpia vida  i problemes, pensaments i desitjos així com podrà saber com vivia la societat de l’època.

Aquells que es quedin amb ganes de continuar la lectura podran seguir amb el segon volum "La dama de provincias prospera", amb la que de ben segur gaudiran llegint les aventures i desventures del dia a dia d’aquesta simpàtica protagonista.

Més informació:

• E. M. Delafield a les Biblioteques
• E. M. Delafield a la Viquipèdia
• Ressenya del llibre

Recomanat per Bib. Biblio@teneu. Sant Fost de Campsentelles. 

L’escriptora que s’amaga darrere el pseudònim de Carmen Mola ha arrasat el mercat editorial dels darrers anys amb la publicació de tres novel·les: La Novia gitana; La Red Púrpura i la que avui us recomanem, "La Nena".

No sabem si el fet d’escriure sota pseudònim és només una estratègia de màrqueting per promocionar els llibres o si realment l’autor o autora vol preservar la seva identitat. En qualsevol cas, ha estat un fenomen pels amants de les novel·les negres i/o policíaques.
Elena Blanco, inspectora protagonista, té una forta aparença, però arrossega un mal a l’ànima que amaga gràcies a les nits de Grapa, karaoke i sexe amb els desconeguts que coneix al Karaoke i que tenen grans cotxes tot terreny. 

A la trilogia, veurem com treballa amb el seu equip de la Brigada d’Anàlisis de Casos per resoldre assassinats i desaparicions que la resta de la policia no ha pogut solucionar.  
A La Nena la inspectora s’enfronta a la desaparició d’una de les seves companyes. No se l’ha tornat a veure després de quedar amb un home amb el qual va quedar gràcies a una aplicació de cites. El que Elena desconeix, és que la seva companya s’està enfrontant al seu pitjor mal son.
Tres llibres amb una redacció vertiginosa, uns thrillers apassionants i perquè no dir-ho, una mica gores, que no et deixaran treure els ulls de les seves pàgines fins que l’acabeu. I quan l’acabeu us preguntareu.. N’hi ha un altre?

Més informació:

• Carmen Mola a les Biblioteques
• Carmen Mola a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bib. Bigues i Riells del Fai. 

Francisco del Pozo, jutge en actiu, ens ensenya de manera amena i divertida els secrets per estudiar unes oposicions: com afrontar-les, com superar les diferents etapes per les quals passa un opositor i les tècniques per a aconseguir aprovar-les.
Aquest llibre, de senzilla lectura, recorre aquests estadis de por, crisi, desesperació, dubte, frustració i alegria en els quals es veu immers un estudiant d'oposicions. 
A més, ens ensenya a treballar la motivació, la disciplina i la planificació de l'estudi, a canalitzar la ira, la fúria i les obsessions que sorgeixen en els diferents temaris, i fins i tot a conèixer la fatiga i com lluitar contra ella. També inclou eines pràctiques.  

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

Aquest llibre és un manual per a buscar i trobar una gran feina avui, millorar en el lloc que ja tenim i pensar la nostra carrera professional a llarg termini. Per a això la seva autora ens ofereix bona part del que ha après com coach d'elit i una gran quantitat  reflexions, exercicis i eines perquè puguem definir el nostre propi camí.

Carole Viaene és career coach a Esade, on treballa amb estudiants degrau, màster i MBA per a executius.
*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Què és la creativitat? Tots som creatius? Quines situacions impulsen i afebleixen la nostra creativitat? Com podem treure-li el millor resultat a les nostres idees? Una petita empresa pot creativa? O només s'ho poden permetre les internacionals?
Amb el seu tercer llibre, David Asensio ens ofereix les claus per a descobrir la nostra creativitat, desenvolupar-la i amb ella transformar el nostre món personal i professional.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

Nou manual per a adults per treballar i aprendre el nivell bàsic A2. Presenta les situacions comunicatives de la vida diària. També  es pot disposar dels audios i videos que estan disponibles al web de l’editorial. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Nou mètode per aprendre xinès, basat en una pedagogia original i innovadora que ofereix la possibilitat d'entendre, escriure i, sobretot, parlar amb fluïdesa el xinès actual i quotidià.

Permet aprendre de manera segura i progressiva, desenvolupar la confiança en un mateix, mantenir la motivació, aprendre escoltant,  I respectar el ritme d’aprenentatge de cada estudiant.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El Parc Natural dels Ports és un massís que sobrepassa els límits de Catalunya i s’endinsa en els límits d’Aragó i el País Valencià. Es un territori ric en flora i fauna i de pobles de muntanya amb un interessant patrimoni cultural.  Darrerament ha augmentat notablement l’oferta turística i els serveis adreçats al7s visitants.

Aquesta guia ofereix 22 itineraris per fer en cotxe pels pobles i indrets naturals i 44 itineraris per realitzar a peu, per gaudir del silenci i llocs fins ara desconeguts.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

La moda i la indústria tèxtil es manté gràcies a un complex engranatge que les autores desenvolupen en aquest llibre informatiu, centrat en explicar que la sostenibilitat és un procés que cal revisar d’acord amb els compromisos actual de garantir un futur millor a tots els nivells (impacte medi ambient, condicions laborals i salaris justos pels treballadors..)
Ofereix entrevistes amb experts del tema i idees, consells i consells per identificar els enganys en la ecomoda, descripcions visuals del procés complet que segueixen els articles de roba des que s’elabora fins que arriba a les nostres mans i abundant informació complementària. En resum, el llibre té la voluntat d’educar al comprador conscienciat, oferint un gran numero de dades que es presenten de manera visual per ajudar a la seva comprensió. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

Manual pràctic que recorre tots els aspectes d'un viatge sorprenent. En ell trobarà un text de fàcil lectura i nombroses imatges, basat en l'experiència de Juan Carlos Casado. L'autor, expert astrònom, ha recorregut el globus des dels pols fins a l'equador a la recerca dels fenòmens naturals més espectaculars. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Llegir hooks ens fa connectar amb una part de nosaltres mateixos que segurament no serà agradable, però quin és el paper de la literatura i el pensament sinó portar-nos fora de la nostra zona de confort i fer-nos sentir fins a cert punt vulnerables? I més en el cas dels homes, a qui –com bé ens explica hooks– han ensenyat a negar, amagar i rebutjar les emocions. La voluntat de canviar ens ajuda a fer aquest exercici necessari d’introspecció per a qüestionar-nos qui som, quin lloc ocupem al món i des d’on volem fer-ho.
Un llibre imprescindible per a tots aquells qui vulguin ser aliats de la causa feminista, o tots aquells que simplement  es considerin d’esquerres. Perquè aquesta és l’eterna assignatura pendent que sempre trobem excuses per a ajornar, mentre continuem perdent el temps en incomptables debats estèrils extremadament masculins i masculinitzats. Tenim molta feina a fer i La voluntat de canviar pot ser un bon punt de partida.
Marc Garcés a Vilaweb

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

De la mà de Viena Editors,  dins de la seva nova col·lecció Petits Plaers, ens arriba aquesta novel·la curta, inèdita en català, de l’escriptor rus Aleksandr Kuprín: "El braçalet de granats", publicada l’any 1911.

Nascut a Prenza l’any 1870 i mort a Leningrad el 1938, abans de dedicar-se a l’escriptura va exercir una gran varietat d’oficis, des de militar fins a periodista. Kuprín ha estat un autor molt llegit a Rússia, conegut sobretot per la seva obra El duel. 

"El braçalet de granats" ens porta  a una datxa, una casa de camp russa a prop de la ciutat on la princesa Vera i el seu marit estan passant una temporada.  El dia del seu sant, la Vera organitza un sopar per als seus familiars i amics.
  
Però durant la vetllada la princesa rep com a obsequi un braçalet de granats d’un admirador secret, el mateix home del que fa anys rep cartes d’amor. Davant la revelació d’aquesta correspondència apassionada, i sense saber amb certesa si es tracta d’un boig o d’un home profundament enamorat, els convidats plantegen diverses preguntes:  Existeix l’amor de veritat? o és una convenció? Per donar arguments a favor i en contra, es van succeint diversos relats que deixen entreveure que la nostra visió de l’amor té molt a veure amb l’experiència viscuda per cadascú: Si hem estat feliços, si hem patit, si ens han trencat el cor...
Cap al final del llibre el relat fa un gir argumental que ens portarà a un desenllaç inesperat. Diversos esdeveniments i la darrera carta d’amor que la Vera rep del seu admirador la commouran tan profundament que arribarà a preguntar-se si aquest és “l’amor vertader, pur i etern”. I en aquest desgavell de sentiments contradictoris hi jugarà un paper essencial la música de Beethoven.
 
Destaca el retrat precís que Kuprín fa de l’alta societat russa i del seu entorn, així com l’encertadíssim perfil psicològic dels personatges principals de la història: La princesa Vera, la seva germana Anna o el carismàtic general Anósov. També cal destacar l’habilitat amb què l’autor evoca els paisatges i escenaris plens de colors, olors i sons que submergeixen completament el lector en el relat. 

Sens dubte, una molt bona lectura per descobrir aquest autor rus, que ens farà reflexionar sobre l’autenticitat d’aquesta emoció que tots hem sentit en algun moment de la nostra vida: Existeix l’amor de veritat?

Més informació:

• A. I. Kuprin a les Biblioteques
• A. I. Kuprin a la Viquipèdia
• Entrevista a TV3 sobre la col·lecció Petits Plaers a les editores

Recomanat per Bib. Sant Fruitós de Bages. 

Gallipata va néixer com a suplement al 40è aniversari de la publicació degana El Ecologista, un referent de la premsa mediambiental. Aquesta revista infantil es publica trimestralment i s’adreça a infants entre 6 a 12 anys.

Amb una maquetació dinàmica i unes il·lustracions cuidades i acolorides, aquesta revista busca atreure l'atenció dels més petits. En les pàgines del primer número de Gallipata, corresponent a la primavera de 2019, es combinen articles divulgatius, entrevistes, passatemps, acudits i endevinalles amb relats i dibuixos fets per les mateixes nenes i nens. El contingut, encara que adaptat a un públic infantil, abasta tot allò que tingui a veure amb l'ecologisme social, el coneixement, la cura i la vivència de la naturalesa.

Gallipata deu el seu nom al gallipato (Pleurodeles waltl), un amfibi que és un endemisme iber-magrebí.

A diferents números de la revista es parla de la formació de les platges, dels invertebrats, dels fòssils vius, la cooperació entre diverses formes de vida, etc.

Es mostren tot un seguit d’accions per dur a terme amb la canalla i així ensenyar-la a conviure amb la Natura.

Recomanat per Vicky Romo. Biblioteca Antonio Martín

​​​​​

En Joan Margarit (1938-2021),  poeta i arquitecte,  va publicar aquest llibre de poemes «No era lluny ni difícil» el 2010, després de «Joana» del 2002 i «Casa de Misericòrdia» del 2008, els dos llibres que li van valer un gran reconeixement popular i literari. Obtenint  poc després un reconeixement institucional amb el premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya el 2008 i més tard, el  2019, els premis Reina Sofia i el Cervantes, dos anys abans de la seva mort.

A l’epíleg d’aquest llibre, el poeta Joan Margarit va escriure: «No he trobat una manera millor d’estimar els altres que l’exercici de la poesia. A vegades com a lector i a vegades com a poeta. (...) la poesia té la intensitat de la veritat.»

És aquesta cerca o  expressió de  la veritat, la que sentim en els seus poemes, a través  de les paraules escollides curosament i col·locades i endreçades amb tot un sentit molt pensat. La veritat ens arriba directament als lectors quan el llegim.

Així, en Joan Margarit, ens mostra el seu amor amb els seus poemes que en aquest llibre ens parlen de la llibertat de l’home gran, vell, de l’home que viu i que recorda. Ens parla de la dignitat personal, de la vida quan s’acosta a la part més fosca, de la soledat i també ens parla de l’amor. 

«El meu temps ha fugit i m’ha deixat sol en un altre temps, però la meva soledat és una soledat de luxe»

Llegim Margarit, la seva poesia és nostra, és propera, és de tots, llegim-la.

Més informació:

• Joan Margarit a les Biblioteques
• Joan Margarit a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bib. Salvador Vives Casajuana. Sant Vicenç de Castellet. 

Una apassionant intriga sobre Marina, una dona que, a la Galicia de 1830, s'enfronta a les convencions socials del seu temps sobre el saber, l'amor i la llibertat, i que es veurà immersa en una aventura que guardarà un secret de més de mil anys. I en nostre temps, l'antropòleg Jon Bécquer que investiga la llegenda d'uns misteriosos anells i es veu embolicat en la mort d'un home que apareix vestit amb un hàbit benedictí del segle XIX.

Dues històries que s'entrellacen i que tenen com a teló de fons un poderós monestir d'Ourense i la muntanya dels quatre vents, amb un final del tot sorprenent i inesperat!!

Més informació:

• María Oruña a les Biblioteques
• María Oruña a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Lluïsa Huerta. Bib. El Pont de Vilomara i Rocafort. 

El periodista i historiador de l'art, Peio H. Riaño, ens presenta un llibre sobre l'art des d’un punt de vista diferent. Ens mostra el tractament que s'ha donat al gènere femení en el mon de l'art al llarg dels segles, com a reflex d'una societat patriarcal que per tradició ha exclòs, silenciat i tergiversat l'existència d’una gran part de la població. Les dones artistes, pel simple fet de ser dones no han gaudit de llibertat per crear, no han disposat de recursos propis i se les ha qualificat inferiors als homes. Alhora la representació femenina en les obres reflecteix unes connotacions generalment sexistes, plenes de desigualtats i menyspreu.
En un mon actual en què es reivindica la igualtat entre homes i dones, es constata que institucions i museus encara ignorin el paper de la dona com a creadora i es mantingui el relat construït segles enrere per afavorir els interessos d’una societat amb un llegat que prioritza l’home per davant la dona.

L’obra analitza particularment algunes obres exposades al Museo del Prado, com a exemple de museu que, després de dos-cents anys, no ha modificat el seu discurs en la perspectiva de gènere.

Més informació:

• Peio Hernández Riaño a les Biblioteques

Recomanat per Bibliobús Cavall Bernat. 

“Cada dia una vida sencera”, aquesta frase acompanya a la Haru, la protagonista d’aquesta història, al llarg de tota la novel·la.

Ens situem al Japó, després de morir la seva mare, el pare de la Haru l’envia a un dojo de tir en arc on hi haurà de viure durant cinc anys. Allà li ensenyaran diferents disciplines orientals (com l’escriptura clàssica, la meditació i el taitxí) i aprendrà no només a treballar el seu cos i la seva ment, sinó també una filosofia de vida que l'ajudarà a enfrontar-se a la realitat un cop marxi d’aquesta escola.

Flàvia Company ens diu que Haru som tots i és que quan llegeixes Haru t’identifiques amb ella, amb els seus encerts i els seus errors. Un llibre, per mi més que una novel·la, que et fa reflexionar. I és per això que tants lectors, entre els que m’incloc, afirmem que Haru t’arriba a les mans en el moment que el necessites. Com  l’obra transcorre al llarg de tota una vida, des de l’adolescència fins a la vellesa,  és inevitable veure-t’hi reflectit en algun moment o altre.

La intenció de l’autora al transportar-nos a l’Orient és la d’unificar no separar, integrar que no segregar, agrupar-nos i aprendre d’una cultura rica en tradicions mil·lenàries que ens poden aportar molt.  Com explica Company, Haru és la suma de molts anys de practicar l’art de la literatura, igual que la nostra protagonista practica l’art del tir en arc. 

Per a mi Haru no és només un llibre, és una experiència de vida.

Més informació:

• Flavia Company a les Biblioteques
• Flavia Company a la Viquipèdia
• Blog oficial

Recomanat per Núria Mariano Lucio. Bib. Ateneu Les Bases. Manresa.

Aquesta novel·la és un cant a les flors i als paisatges autòctons d’Austràlia a través de la vida de la protagonista, l’Alice Hart, des dels 9 als 27 anys.  Perfectament narrada és un viatge a les profunditats del ser humà utilitzant un llenguatge poètic, subtil i sensorial. Cada capítol té el nom d’una flor autòctona i la temàtica de cadascun d’ells versa sobre el significat que tres generacions de dones de la  família de l’Alicie ha donat a cada flor, com per exemple, Prostantera estriada significa ‘Amor abandonat’.

Si llegim una mica sobre la seva autora, Holly Ringland, observem que aquesta novel·la està estretament lligada a la seva biografia. Ringland va créixer lliure i salvatge en el jardí tropical de la seva mare a la costa est d’Austràlia. Als 9 anys va fer un viatge de 2 anys amb la seva família pels Estats Units, vivint en una caravana i visitant diferents parcs nacionals. Amb només 20 anys, va treballar com a guardabosc en una comunitat indígena en el desert occidental d’Austràlia, en el parc nacional Uluṟu-Kata Tjuṯa. Al 2009 es va anar a viure a Anglaterra i al 2011 va obtenir el Màster de Escriptura creativa per a la Universitat de Machester. Al 2018, amb 37 anys, va publicar ‘Les flors perdudes de l’Alice Hart’, la seva primera novel·la que va obtenir el premi  ABI al millor llibre de l’any 2019 en la categoria de ficció.

La novel·la s’inicia explicant la vida d’una nena de nou anys, l’Alice Hart, que viu amb el seus pares en una finca rural d’Austràlia. La casa és un paradís i un infern. El paradís té a veure amb el jardí i amb la seva mare, que obre davant la nena un món de fantasia a través de les flors; l’infern té a veure directament amb el pare, un home violent que maltracta a la seva dona i la seva filla. Després d’un incendi, l’Alice es queda sola i marxa a viure amb la seva àvia paterna, la June, qui dirigeix una plantació de flors en la que acull a dones que han viscut situacions complexes. En l’ambient assossegat de la plantació, l’Alice recupera poc a poc la confiança en sí mateixa mentre es va fent gran i aprèn la cura i el llenguatge de les flors, un temps feliç que es trunca després d’una traïció i una perduda irrecuperable. 

Així, als 27 anys decideix marxar sense dir res i refugiar-se en el desert central on vol començar una nova vida i trobar-se a sí mateixa lluny de la influència de la seva àvia. Allà es trobarà amb l’amor, l’amistat, l’engany i, sobretot, descobrirà els secrets de les dones de la seva família que han marcat l’existència de totes elles, inclosa l’Alice.

Estem davant una novel·la coral de dones que toca temes universals com la violència de gènere, el masclisme, la gelosia, l’amor tòxic, les mentides, les mitges veritats, la sobreprotecció, la traïció, la pèrdua i la culpa, tenint la superació, la supervivència i la solidaritat entre dones com a nexe d’unió entre elles. Escrita en un llenguatge molt proper i poètic,  és especialment encisador la recreació dels ambients que ens transporten als camps de flors autòctones d'Austràlia, al seu perfum, als paratges desèrtics d’Austràlia i a les increïbles postes de sol al parc nacional del Kililpitjara.

Més informació:

• Holly Ringland a les Biblioteques
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bib. Pere Casaldàliga. Balsareny. 

Escrita i dirigida pel director francès Éric Besnard, Pastel de pera con lavanda és una comèdia romàntica que es va estrenar als cinemes el 2016. Éric Besnard  ha treballat sobretot de guionista, però també ha dirigit diverses pel·lícules com Cash (2008), Més heros (2012) i L’esprit de famille (2019). El repartiment d’aquesta pel·lícula està encapçalat per Virginie Efira (Louise) i Benjamin Lavernhe (Pierre) tot dos amb molt bones interpretacions, però també cal destacar el treball dels actors secundaris, sobretot el d’Hervé Pierre en el paper de Jules.
 
El film narra la història de la Louise, una jove vídua que viu en una granja a la Provença francesa amb els seus dos fills. És propietària d’una plantació de perers i, des que el seu marit va morir en un accident de parapent, intenta tirar endavant el negoci familiar tota sola. Els deutes l’estan asfixiant i els bancs no paren d’amenaçar-la amb nous embargaments, a més ha de bregar amb l’educació dels seus fills en edats difícils i si la seva vida no era ja prou complicada, un dia atropella accidentalment un desconegut mentre torna cap a casa. I així és com el Pierre, l’home que ha atropellat, entra a la seva vida. És un paio excèntric, maniàtic, antisocial, exageradament ordenat, amb una ment privilegiada i una sinceritat desconcertant, que no para d’enganxar gomets de colors per tot arreu i de descriure nombres primers com si fossin núvols disfressats. Malgrat les reticències de la Louise, el Pierre s’instal·la a casa seva capgirant la seva vida completament. La Louise no vol afegir un home a la seva llarga llista de problemes, però el Pierre està disposat a posar un punt d’ordre a la seva caòtica vida.
 
Tot i que es tracta d’una comèdia romàntica i en algunes ocasions pot resultar previsible, també deixa de banda certs clixés propis d’aquest gènere i presenta un protagonista diferent que, lluny de ser el típic galant, és un home força peculiar que pateix un trastorn mental (síndrome d’Asperger) però això no és un obstacle a l’hora de despertar la simpatia de l’espectador, sinó tot el contrari, li dona una personalitat singular i això fa que sigui un personatge entranyable i carismàtic que, malgrat tot, es fa estimar. De fet, el personatge del Pierre és un dels punts destacats de la pel·lícula i a través d’ell, el director, que s’ha documentat àmpliament sobre els trastorns de l’espectre autista, ha volgut oferir una mirada diferent sobre aquesta malaltia per mostrar-la d’una manera positiva.

L’excel·lent fotografia és un altre element que cal destacar de la pel·lícula, que ens mostra el fascinant paisatge de la Provença francesa amb tota la seva esplendor: els típics camps de lavanda, de gira-sols, de vinyes i també les magnífiques muntanyes de la regió del Roine-Alps, unes imatges plenes de llum i color que fan venir ganes d’agafar la maleta per anar a passar uns dies en aquest entorn tan extraordinari i bucòlic.
 
En definitiva, Pastel de pera con lavanda és una pel·lícula “feel good” amb tocs d’humor i de drama, deliciosa i refrescant, que transmet calidesa, tendresa i optimisme, que connecta amb l’espectador i emociona. Molt recomanable per passar una estona entretinguda i agradable.

Més informació:

• Éric Besnard a les Biblioteques
• "Si hace 50 años ser peluquero era lo más, hoy los cocineros son semidioses"

Recomanat per Bib. del Casino. Manresa. 

"Negación" es basa en el llibre autobiogràfic “History on trial” (2005) de l’autora Deborah Lipstadt, i ens descriu el procés judicial que la va enfrontar al negacionista David Irving, autor d’obres com “La guerra de Hitler” (1977).  A partir d’un magnífic guió escrit pel prestigiós dramaturg britànic David Hare (“Celobert”), la pel·lícula, dirigida per Mick Jackson (El guardaespaldas, Volcano) es centra inicialment en el personatge de Deborah, interpretada per la magnètica Rachel Weisz (Àgora, Langosta). Ben aviat, però, el seu protagonisme és compartit pels també excel·lents Timothy Spall (Secrets i mentides, Mr. Turner) i Tom Wilkinson (Cassandra’s dream, L’escriptor), que encarnen, respectivament, l’historiador David Irving i l’advocat Richard Rampton. Exceptuant unes seqüències rodades a Polònia, en què se’ns mostra una visita que realitza Deborah al camp de concentració d’Auschwitz, tota l’acció es situa a Londres i, en concret, en el recinte on es celebra el judici que es va perllongar al llarg d’un mes. Jackson opta per una narració clàssica, centrada en el duel dialèctic entre Irving i Rampton, sota la mirada atenta de Deborah, a la qual s’aconsella que no intervingui en el procés.  El resultat final és una pel·lícula distreta i interessant, que ja podem incloure entre els títols rellevants de temàtica judicial produïts en la dècada actual.

Més recomanacions dels nostres usuaris al blog de cinema de la Biblioteca Marc de Cardona.

Més informació:

• Mick Jackson a les Biblioteques
• Mick Jackson a la Viquipèdia
• "La mujer que destruyó al arrogante vocero de los neonazis"