“Bodas de sangre” és una de les peces teatrals més conegudes i amb un major nombre de versions del poeta granadí Federico García Lorca.

Lorca va trigar cinc anys en escriure aquesta tragèdia en vers, acabant-la l’any 1932 i estrenant-la un any més tard al Teatre Beatriz de Madrid. El mes de novembre de 1935 es va estrenar a Barcelona obtenint l’èxit tant de la crítica com del públic i amb l'actriu Margarida Xirgu interpretant el paper de la mare del nuvi.

Com a font d’inspiració el dramaturg va recórrer als fets reals del crim del “Cortijo del Fraile” que van tenir lloc l'any 1928 a la localitat de Nijar (Almeria) i que van ser novel·lats per la periodista Carmen de Burgos al llibre “Puñales de claveles”

L’obra ens explica la tragèdia amb gran modernitat, avançant-se al seu temps, visibilitzant la força de la passió per sobre dels condicionants socials de principis del segle XX al medi rural a través d’una dona capaç de trencar estereotips i desafiant a la societat.

També introdueix alguns aspectes innovadors com que els personatges no tenen nom i s’anomenen pel seu rol a la trama: nuvi, núvia, mare del nuvi, etc. amb excepció d’en Leandro, amb qui fuig amb la núvia; l’autor també intercala cançons tradicionals i poesia i decora el text amb molts simbolismes com el  diàleg entre la mort i la lluna.

L’obra ha estat un repte pels grans directors teatrals i pels directors de cinema que l’han portat a la gran pantalla. Hi ha un bon nombre de versions cinematogràfiques  de totes les èpoques que han convertit  en personatges icònics a les actrius que han representat els personatges de la mare del nuvi o de la núvia.

De les darreres versions teatrals cal destacar la de l’Oriol Broggi, amb la companyia La Perla 29, una proposta on el dramaturg experimenta i planteja text de Lorca com un gran poema ple de ritme i de musicalitat.                              

        “La rosa mudable, encerrada en la melancolía del Carmen granadino, ha querido agitarse en su rama al borde del estanque para que la vean las flores de la calle más alegre del mundo, la calle donde viven juntas a la vez las cuatro estaciones del año, la única calle de la tierra que yo desearía que no se acabara nunca, rica en sonidos, abundante de brisas, hermosa de encuentros, antigua de sangre: Rambla de Barcelona.”

[Federico García Lorca. Barcelona, 22 de novembre de 1935]

• "Bodas de sangre" a les biblioteques
• "Bodas de sangre" a La Perla 29

• Guia de lectura: “Federico García Lorca” 

• Recomanació: “Federico García Lorca a Catalunya” 
• Recomanació: “Doña Rosita la soltera o El lenguaje de las flores” 
• Recomanació: “Bodas de sangre” 
• Recomanació: “Lorca: la valiente alegría”
• Recomanació: “De la mano de Federico” 

Recomanat per la Biblioteca de Viladecans