Elmer Bernstein

Elmer Bernstein i el jazz

Jazz i cinema han anat de bracet des del naixement del sonor (primera part)

Es commemora enguany el centenari del naixement del compositor Elmer Bernstein (Nova York,1922 – Ojai – California, 2004).  La seva dilatadíssima carrera, de més de 200 bandes sonores per cinema i televisió, engloba títols mítics amb melodies que s’han fet eternes, però nosaltres ens centrarem en les composicions on la presència o la influència del jazz són més remarcables. I això, per què? Doncs perquè aprofitarem de pas per fer una repassada, obligatòriament sintètica, de com el jazz ha estat present al cinema des dels inicis del sonor, i hi ha deixat la seva empremta.

O sigui, un altre contingut "gafapasta" i "inacabable" del Prestatge de Cinema.

  En las bibliotecas encontrarás:

Miedo súbito

Protagonitzada per Joan Crawford i Jack Palance, aquesta producció de la RKO explica la història d’una autora de teatre de gran èxit a Broadway a qui la vida li fa un tomb quan escolta el seu marit planejant assassinar-la. Com a bon thriller, i amb una Crawford que sempre estava en ratxa, la música de Bernstein acompanya el ritme trepidant:

Escena final:

 

Però com veurem en moltes ocasions, aquí Bernstein inclou una peça de jazz, més proper al bebop que al cool jazz: Radio Hysteria

 

 

 

El Salvaje

Un altre gran nom de Hollywood, en aquesta ocasió és Marlon Brando qui protagonitza Salvaje, un drama al voltant de la història d'amor impossible entre el líder, d'una banda, de moters que va a fer-la grossa a un petit poble, i la filla del sheriff local.
Celebrem que disposem d'ella en BluRay:

 

En aquest cas la pràctica totalitat de la banda sonora és pur jazz, com podeu veure en aquesta llista completa interpretada pels Leath Stevens’ All Stars:

 

 

El hombre del brazo de oro

Un director de prestigi per un Frank Sinatra que intenta deixar l’heroïna i una Kim Novak més amorosa que mai, al servei d’una història on la música té un paper fonamental. Frankie Machine està dotat per la bateria, després d’haver après a tocar-la, i amb una carta de recomanació per una big band de jazz, símbol d’un futur prometedor. Mireu només els títols de crèdit, dissenyats pel gran Saul Bass:

Apertura:

 

I aquí la suite sencera, per gaudir: 

 

 

 

Chantaje en Broadway

Novament, un músic de jazz com a protagonista, encara que aquí el que pesa més són els seus antagonistes, uns fantàstics Burt Lancaster i Tony Curtis. Per retratar el clima d’amoralitat i corrupció dels dos, i el contrapunt del geni, res millor que una banda sonora que recorre un paisatge sonor complex:
Trailer:

 

I com en el cas anterior, una big band de jazz, amb tot l’impressionant mur de so que les envolta: (llista de reproducció completa a youtube)

 

 

Ana Lucasta

Aquesta és una història moral, en realitat un remake d’una pel·lícula filmada per Irving Rapper el 1949 amb Paulette Godard de protagonista. I això no la faria massa remarcable si no és pel Sammy Davis Jr i l’Eartha Kitt de protagonistes, que canvien els blanquíssims originals per afroamericans...
Trailer:

 

En aquesta ocasió el bo d’en Bernstein ja tira molt més cap al cool jazz, demostrant de pas la seva evolució com a compositor:

 

 

Perdidos en la gran ciudad

El que fa el destí... si a Chantaje en Broadway Tony Curtis feia tot el possible per destrossar-li la vida a un músic de jazz, en aquesta ocasió és un jove saxofonista que intenta triomfar a Broadway malgrat els cops que li para el destí. La història en si no és de les millors, però entre que surten fent un cameo el Sam Butera i el Gerry Mulligan, i la música de Bernstein...
Suite: .

 

 

La Gata negra

Ara ja sabeu d'on surt el títol de la famosa cançó del Lou Reed, oi? Segurament, no ... Vet aquí una Jane Fonda de protagonista a qui l'antic estimat busca desesperadament, fins a trobar-la com a amant d'una madame lesbiana en una casa de barrets. Què? No està malament, no?
Però mireu quins títols de crèdit, un altre cop de Saul Bass:

 

I aquí teniu la suite i llista sencera a youtube:

 

  También te puede interesar:

  Ir al estante:

Com dèiem, Bernstein no només feia bandes sonores de cinema, sinó que va treballar molt per la televisió. Un exemple podria ser la sèrie Johnny Staccato (no és broma i podeu trobar-la a les biblioteques), del 1959, on trobem un jove John Casavettes de protagonista. La sèrie anava d’un pianista de jazz que es dedicava també a fer de detectiu privat.

Així sonava la música: 

 

De sempre, el binomi policia/detectiu privat i el jazz han estat l’excusa perfecta per posar-nos blues melancòlics mentre el protagonista ofega les penes en mitja garrafa de Jim Beam. Gairebé podríem dir que si ets detectiu als EEUU i no escoltes jazz, ets carn de cinema de sèrie Z.

El paroxisme ja arriba quan, a sobre de poli i agradar-te el jazz, el prota aprofita per donar-nos lliçons. És el cas de Bosch, la sèrie protagonitzada per l’actor més bufetejable del món (Titus Welliver, que deu ser una bellíssima persona) amb guions de Michel Connelly: Los Angeles, casa amb mirador, whisky a dojo, amplificador de tubs McIntosh... i...

Bé, com que l’escena no hi és, quedem-nos amb la música de la què parla: el tema Doxy, de l’àlbum Bag’s Groove, de l’únic, l’inimitable, el gran... Miles Davis

 

Tornarem a ell en propers capítols de Jazz al cinema...

  También te puede interesar:

  Ir al estante:

Fecha de creación 06-10-2022 Última actualización 18-10-2022