Néstor Luján reuneix en aquesta història els dos detectius més famosos d’Europa, Sherlock Holmes i Hèrcules Poirot per investigar la mort violenta de l’arxiduc Rodolf d’Àustria, príncep de Bohèmia i d’Hongria i hereu al tron austrohongarès, succeïda la nit del 31 de gener de l’any 1889. Luján ofereix un relat on mescla realitat i ficció per presentar diferents conclusions sobre un fet històric que va desencadenar, suposadament, l’atemptat de Sarajevo de 1914 i la posterior Primera Guerra Mundial.

La primera novel·la de Néstor Luján que va ambientar a l’època contemporània. A les portes dels anys seixanta, dos amics són convidats a participar a les jornades de vi de Borgonya, les Tres Glorioses. A Dijon, coneixeran a Hèlene, francesa, i a Pat, nord-americana, amb qui tastaran els aires de llibertat de la incipient dècada fora del seu país. Un homenatge a la cultura del vi i un cant a l’amor i a l’alegria de viure.

A partir de la història de la família Bové, de la burgesia catalana, del sector tèxtil, l’autor va explicant tots els fets polítics succeïts, entre des del 6 d’octubre de 1934 i el 19 de juliol de 1936, a Barcelona. Segons l’autor, el títol La Rambla fa baixada és una frase que deien els joves, que venien de comarques, quan arribaven a Barcelona i es disposaven a passejar per la Rambla, on trobaven parts tranquil·les i d’altres de ben convulses. Quelcom similar passa en aquesta novel·la, que va guanyar el Premi Ramon Llull l’any 1994.

El llibre combina gèneres molt diversos i té un fil argumental insòlit i divertit. L’any 1951 quatre persones, el jove Carles Sagués, la seva xicota Jenny Sibony i els oncles d’ella, Archie i Clemen, fan un viatge per fer aparèixer el fantasma de la reina Maria Antonieta al Palau de Versalles. A través de la lectura d’aquesta novel·la es pot apreciar l’extensa cultura que tenia Luján. Amb aquesta obra va guanyar el Premi Sant Jordi l’any 1995.

L’obra sorgeix de les crítiques de lectors i amics sobre les cites que contenen els articles de Luján. La seva defensa es converteix en aquest llibre on l’escriptor, compromès amb la tradició humanística, celebra els bons costums, els efectes del riure, les bones maneres i el plaer de llegir els clàssics. Trobem “un home de perllongades sobretaules, de diàleg, de companyia. Un ésser passat de moda que creu en l’amenitat de l’intercanvi d’idees, en la gràcia d’expressar-les amb llibertat, aquella llibertat tan feliç i antiga”. Un llibre imprescindible per entendre l’obra de Nèstor Luján.

L’any 1943 Nèstor Luján publica el seu primer article al setmanari Destino. Té 21 anys. Encisat i influït pel treball dels seus companys de redacció (Vergés, Pla, Teixidor i Nadal, entre molts d’altres), els articles de Luján són una mostra de la nova tendència de la revista, més crítica al règim franquista. Luján encaixarà perfectament en aquest ambient amb la seva ploma crítica, centrada en la ciutat de Barcelona i, especialment, en la situació dels tramvies. Companyonia, notícia i llibertat d’opinió. Aquests eren els elements que Luján reivindicava en el periodisme. El talent i la valia de Luján van permetre que aquests trets estiguessin presents en el seu dietari a Destino en un moment on l’inconformisme i la visió crítica eren pastura de la censura. Luján en estat pur.