Les dones han estat presents a la indústria cinematogràfica des dels orígens del cinema, però encara són poques, les que s'han posat i es posen darrere de la càmera. En aquest recorregut cinematogràfic volem destacar-ne algunes, no només pel fet de ser dones sinó per la qualitat i singularitat de les seves propostes.
Les dones han estat presents a la indústria cinematogràfica des dels orígens del cinema, però encara són poques, les que s'han posat i es posen darrere de la càmera. En aquest recorregut cinematogràfic volem destacar les realitzadores del nostre país que han crescut a la pedrera d'escoles de cinema com l'ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya) o a la facultat Pompeu Fabra i que estan consolidant una carrera cinematogràfica amb produccions de qualitat fetes a Catalunya i triomfant a festivals com el de Màlaga, San Sebastián, Valladolid, Cannes, Locarno, Berlin entre d'altres.
El Prestatge de Cinema ha fet una tria de vint realitzadores i les seves pel·lícules més representatives que podràs trobar a les prestatgeries de les biblioteques i a la bibliodigital.
"Mamífera" no només és una obra cinematogràfica, sinó també una declaració poderosa sobre l'autonomia i les eleccions personals de les dones al voltant de la maternitat i les expectatives socials que l'envolten. Liliana Torres utilitza una narrativa íntima i reflexiva per explorar per què les dones sovint se senten jutjades o estigmatitzades per les seves decisions sobre tenir fills o no.
Abans d'anar-se'n a Berlín d'Erasmus, el futur semblava molt clar per a Júlia, una estudiant d'arquitectura de 21 anys. Una vegada allí, completament sola per primera vegada, s'adona que no es coneix tan bé a si mateixa com pensava i que no té ni idea del que vol fer. Haurà d'assumir el repte de construir-se una nova vida en una ciutat enorme i plena de gent.
La família Vidal decideix reunir-se a casa seva per passar el darrer estiu amb la matriarca de la família, que pateix Alzheimer avançat. Però és un estiu diferent per a la Nora, massa gran per a jocs de nens, però massa jove per a les converses d'adults.
Frida és una nena de sis anys, afronta el primer estiu de la seva vida amb la seva nova família adoptiva després de la mort de la seva mare. Lluny del seu entorn pròxim, en ple camp, la nena haurà d'adaptar-se a la seva nova vida.
Durant generacions la família Soler ha conreat fruita dolça a Alcarràs, ara les seves terres són arrasades per construir una planta de plaques solars. Pel·lícula dirigida per Carla Simó i protagonitzada per actors i actrius no professionals. Ós d’or al Festival de Berlín a la millor pel·lícula (2022), Premi Feroz a la millor direcció (2022), 5 premis Gaudí (millor pel·lícula, millor guió, millor direcció, entre d’altres).
Sara ha estat sola tota la seva vida. Té 22 anys i un bebè, el seu desig és formar una família al costat del seu germà petit i el pare del seu fill. El seu pare, Manuel, després d'anys d'absència i en sortir de la presó, decideix aparèixer en les seves vides. Sara sap que ell és el principal obstacle en els seus plans i presa una decisió difícil: allunyar-ho d'ella i del seu germà.
La vida de Janine sembla anar bé fins que sofreix un assalt en el metre i tot s'enfonsa. Tractant de fugir del seu turment interior, escapa al poble on ara viu el seu pare intentant ocultar les seves ferides. No obstant això, allí, lluny de trobar la pau, s'acostarà al seu costat més fosc.
Raül, un pagès que intenta fer producció ecològica, contracta a Iurie perquè l'ajudi en el camp. Lurie és lluitador de lluita lliure, però per a guanyar-se la vida ha de treballar del que li surti. A poc a poc, les històries d'aquests dos homes van entrellaçant-se amb les de tres dones solitàries: Maria, una anciana que ha de deixar la seva casa per a anar-se'n a viure a una residència d'avis; Rose, una infermera filipina que acaba d'arribar al país; i Maribel, una prostituta que cada vegada té menys clients. Els destins de tots aquests personatges es van entreteixint a mesura que l'estiu avança.
Per superar la setmana de prova en una empresa, un jove lampista marroquí haurà de bregar amb l'excentricitat tant dels clients com dels nous companys de feina.
Olivia (Alexandra Jiménez), Eloy (Bruno Sevilla), Guilli (Isak Férriz) i Anna (María Ribera) viatgen a Berlín per a visitar per sorpresa al seu amic Comes (Miki Esparbé) que compleix trenta-cinc anys. Aquest no els rep com ells esperaven i durant el cap de setmana les seves contradiccions afloren i l'amistat es posa a prova. Junts descobriran que el temps i la distància poden canviar-lo tot.
Un grup de noies de quinze anys, de classe mitjana-alta, amb un pla secret i un objectiu comú: la necessitat de viure emocions fortes que les diferencien de la resta...
Júlia, una reconeguda violoncel·lista que viu lliurada per complet a la seva música definitivament rep un diagnòstic: fibromiàlgia. Malaltia crònica sense causa coneguda, Júlia intentarà seguir amb la seva vida: llargues hores d'estudi, viatges, assajos i gires per diferents ciutats europees. Amb el pas dels dies, la lluita per continuar tocant el violoncel es convertirà en un combat amb el seu propi cos.
Després de diversos advertiments, Ade fa fora a la seva amiga Pepa de la seva casa i aquesta acaba veient-se al carrer al costat de Leila, la seva filla de sis anys. Sense ningú que les ajudi, Pepa i Leila lluitaran soles per a trobar un lloc on viure.
Lis és una adolescent que somia a convertir-se en artista de circ i sortir del seu poble, encara que sap que per a aconseguir-lo haurà de lluitar-lo durament amb els seus pares. És estiu i Lis es passa el dia jugant als carrers del poble amb les seves amigues i flirtejant amb el seu nuvi, uns anys major que ella. La falta d'intimitat i el xafardeig constant dels veïns obliguen Lis a portar aquesta relació en secret perquè els seus pares no s'assabentin. Però aquest estiu idíl·lic arriba a la seva fi i, amb l'inici de la tardor, Lis rep una notícia inesperada.
A Elisa, que farà onze anys a l'estiu, li agrada el seu nou vestit blanc amb llaços blaus. Però falta molt poc perquè tot deixi de tenir importància. L'amic del pare ha fet plorar a Elisa i després li ha dit: «si deixes de plorar et regalaré una polsera de plata». Ningú s'adona del que ha passat. Elisa està només una mica estranya. Premiada al Festival de San Sebastián 2010: Premi Especial del Jurat.
Tres personatges es troben una nit d'hivern en una parada d'autobús i presencien l'abandó d'un gos. Mila és una professora que ha estat un any de baixa després de sofrir una agressió per part d'un alumne. Celso, un guàrdia jurat casat, pare d'un fill i amb greus problemes econòmics, està a punt d'assabentar-se que serà pare una altra vegada. Valeria és una estudiant de violoncel amb una tèrbola relació familiar i amorosa. Són tres personatges a la deriva que hauran d'enfrontar-se a les seves pors i frustracions i prendre decisions que canviaran la seva vida.
La música els va unir. Aura, el primer violí de l'orquestra i Manuel, el director de moda arreu del món, són el matrimoni més envejat del país. Artistes, famosos i rics, la seva relació amaga un secret inconfessable. Ell la maltracta, quelcom que ella ha ocultat durant massa temps. Un dia, farta del seu infern incomunicat, l'Aura decideix fer el pas i demanar ajuda. Llavors succeeix el que sempre havia sospitat però mai es va atrevir a confirmar.
Geni és una dona de trenta-vuit anys que, després de sofrir un terrible accident de cotxe, intenta reprendre la seva vida anterior i tornar a encaixar en el que havia estat el seu món. Un any després de sofrir l'accident, Geni està llesta per a reprendre la seva vida... o almenys així ho vol veure la seva família. La realitat és que malgrat voler complaure a tothom, Geni se sent incapaç d'estar a l'altura de les expectatives: la seva vida anterior a l'accident ha deixat d'interessar-li. Per a què reprendre-la llavors?
Maria de les Muntanyes és una noia de trenta anys a qui la vida no li somriu: no té feina, l'han fet fora del seu pis, no té parella i viu distanciada de la seva família. En una entrevista li pregunten quin tipus de persona és i, en adonar-se que no compleix cap dels requisits per a ser considerada "normal", es posa a la feina per a convertir-se en això: una persona normal.
Leonor (Anna Castillo) vol marxar de casa, però no s'atreveix a dir-li-ho a la seva mare. Estrella (Lola Dueñas) no vol que es vagi, però tampoc és capaç de retenir-la al seu costat. Mare i filla hauran d'afrontar aquesta nova etapa de la vida en la qual el seu món en comú es trontolla.
Retrat d'un grup de noies de 20 anys realitzat a través de la mirada d'Àgata, una noia que, de manera involuntària, comença a sentir un canvi en la visió que té de les seves amigues d'infància Carla, Ari i Mar.
En un petit poble català, una dona espera la tornada d'algú que representa alguna cosa: el temps que se'n va anar, les oportunitats perdudes, potser també la recuperació d'aquella memòria i una promesa de futur. Mentrestant cus, parla amb les veïnes, viu la seva vida quotidiana... Aquesta és una relectura del mite d'Ulisses i Penélope, i ho és des d'una perspectiva diferent de la d'Homer, des del punt de vista d'una dona que resisteix mentre l'home erra. 2017: Festival de Sevilla: Secció Oficial
En B-side conflueixen dos mons destinats a entendre's: la ciutat i la música. Barcelona: un espai habitat que comença a escoltar el so d'una comunitat invisible. Els músics: aquells dels qui no es parla. Música contemporània, avantguarda, experimentalistes, jazz... sons en l'ombra que ressonen a la ciutat del ball. Durant un any, un petit equip de rodatge ha viscut juntament amb els músics els processos de creació que es donen abans que s'aixequi el teló.
Juanito está a punto de cumplir su sueño de tener un par de botas rojas que le convertirán en un verdadero bailaor de flamenco. Su tío Coco, un legendario cantaor en los tablaos de Barcelona, le ayudará a conseguirlo. El flamenco pasa de generación en generación en la comunidad gitana que dió a luz a Carmen Amaya, la mejor bailaora de flamenco de todos los tiempos. La hija de su sobrina, Karime Amaya, viaja a Barcelona para seguir sus pasos. El viaje se completa cuando Mercedes Amaya “Winny”, su madre, decide acompañarla desde México para preparar un espectáculo con algunos de los mayores talentos de la ciudad. Juntas descubrirán el espíritu de Bajarí, Barcelona en caló, la lengua de los gitanos. .
El desallotjament d'una casa, que es buida de tota la seva memòria, uns agents de borsa, un congrés sobre lideratge empresarial, un venedor del rastre que atresora records i es resisteix a vendre, la ciutat sencera com a espai virtual d'una fira immobiliària. La cambra treu el cap a aquests espais i personatges mentre intenta dibuixar alguns trets del nou aspecte del món. I de fons queda una pregunta: en el futur serà necessària la memòria?
Premiada barreja de drama i documental que relata la vida quotidiana dels últims i ancians habitants d'un petit llogaret d'un poblet d'Espanya; En Aldealseñor, un petit poble dels erms alts de Soria, queden avui 14 habitants.
A Erati (Moçambic) es duu a terme des de l'any 2005 el Programa Saude Erati, centrat en el desenvolupament integral de la xarxa sanitària. En ell participen tres ONG´s espanyoles, juntament amb el Ministeri de Salut de Moçambic, i compta amb el finançament de la Generalitat Valenciana. En Erati viuen els protagonistes d'aquestes 3 històries: La caneta, La capulana de Madalena i L'ull de cristall. Tres històries inspirades en personatges i espais reals. Són, en realitat, una sola història: la història de la trobada de dos mons en la lluita per la vida.
Tres generacions de dones soles s'enfronten a un secret guardat durant anys. Una avi afusellat en 1940 serà l'arrencada d'una recerca que narra un viatge personal i reflexiona sobre la pèrdua de la memòria familiar i col·lectiva. En definitiva, la cerca de la pròpia identitat.
Eva i Alex són una parella que, després d'anys de festeig, decideix casar-se en el lloc en el qual es van enamorar: un petit poble de la campanya anglesa. Els problemes de les noces comencen quan una vaga de controladors aeris impedeix que el nuvi i els convidats es reuneixin amb la núvia i el seu seguici.
Carmen porta més de 30 anys desvivint-se per la "hermandad" del seu poble i el seu somni és convertir-se en germana gran de la mateixa, sent això una utopia en un cercle social principalment representat per homes . Després de produir-se una votació, Ignasi és elegit germà gran i, després d'un desafortunat accident Carmen el deixa inconscient i l'ha d'amagar a casa seva. Tot es complica quan la seva filla discuteix amb el marit, actual alcalde del poble, i decideix tornar a casa de la seva mare.
A causa de la crisi econòmica i a la Segona Guerra Mundial, durant els anys trenta-quaranta i principis dels cinquanta no trobem molts noms de dones vinculats a la direcció cinematogràfica i les propostes que arriben són d'allò més heterogènies: cinema experimental i d'avantguarda, documentals o cinema negre.
A finals del segle XX ja veiem com algunes dones directores comencen a ser conegudes I també reconegudes amb premis importants a festivals internacionals.
Els temes que tracten també es diversifiquen, comença a haver més comèdia, i es converteixen en professionals que poden treballar amb guions aliens i per encàrrec.
L'any 2010 Katheryn Bigelow es va convertir en la primera dona a aconseguir l'Òscar a la millor direcció. I ho va fer amb una pel·lícula bèl·lica, una temàtica que podem considerar com molt "masculina".
Abans que ella, només tres dones havien estat nominades en aquesta categoria. Amb l'entrada del nou mil·lenni algunes coses han canviat, però n'han de canviar moltes més encara.
En aquest apartat volem destacar algunes directores que treballen en països llunyans, on en molts casos no hi ha una indústria cinematogràfica desenvolupada i on el fet de ser dones realitzant un ofici generalmente masculí no està gaire ben vist.
A la dècada dels '40 apareixen les primeres dones realitzadores al nostre país, tot i que el primer llargmetratge dirigit per una dona data del 1921, Flor de España o la leyenda de un torero (1921) va ser realitzat per Irene Cortesana.
Però les primeres dones que van optar a dirigir una pel·lícula venien del món de l'actuació, i algunes de les pel·lícules que van realitzar eren sempre codirigides amb un home.
This website only uses its own cookies for technical purposes, it does not collect or transfer personal data from users without their knowledge. However, it contains links to third-party websites with privacy policies that are different from those of the Barcelona Provincial Council, which you can decide whether to accept or not when accessing them. Visit our Privacy Policy