James Joyce

James Augustine Joyce (1882-1941) va néixer a Dublin, s'educà amb els jesuïtes i el 1898 va entrar al University College de Dublin, on estudià filosofia i lletres i es va convertir en un intel·lectual brillant, admirador d'Ibsen, Santo Tomàs, D'Annunzio, Giambattista Vico i Shakespeare, autors que han influenciat en la seva obra literària.

El 1904 és una data clau en la vida de Joyce: surt per primera vegada amb Nora Barnacle, data coneguda com Bloomsday amb la qual s'inicia Ulisses, on Nora es converteix en la protagonista Molly. Aquesta noia també inspiraria el seu primer llibre de poemes, Musica de càmera.

A continuació comença una època de vida itinerant que el portarà a Zurich, Pula, Trieste (on coneixerà Italo Svevo), Dresde, Roma i el 1909 torna a Dublin per intentar publicar Dublinesos sense èxit.

El 1913 Ezra Pound, que coneixia a través de Yeats, li demana un poema per a l'antologia "Des Imagistes", on apareixen els grans renovadors de la poesia anglesa com T.S. Eliot i el mateix Enza Pound.

El 1920 viatja a Paris, on viurà 20 anys i on trobarà la seguretat i la llibertat per escriure les seves dues novel·les més ambicioses: Ulisses i Finnegans Wake.

Els dos principals personatges en tota la seva narrativa són el mateix Joyce (per mitjà del seu alter ego Stephen Dedalus) i Irlanda, en especial la ciutat de Dublin, protagonista i centre de tota la seva obra.

De Joyce es valora el subtil i veraç retrat de la naturalesa humana que aconsegueix imprimir a les seves obres, juntament amb el mestratge en l'ús del llenguatge i el brillant desenvolupament de noves formes literàries.

Joyce va escriure poesia que va reunir en tres volums: Chamber Music (1907), Pomes pennyeach (1927) i Collected poems (1936) i una única obra de teatre, Exiliats (1919) d'inspiració autobiogràfica i ressonàncies ibsenianes. Però és amb les seves novel·les que  va revolucionar la narrativa del segle XX.

Dins la seva obra narrativa els títols més significatius són:

  • Retrat de l'artista adolescent (1916), novel·la semiautobiogràfica d'iniciació i aprenentatge basada en una anterior obra: Stephen Hero, on el protagonista explica la seva vida escolar i adolescent fins que rebutja els valors tradicionals de pàtria, família i religió per convertir-los en material literari i afirmar-se en la seva vocació d'escriptor.
     
  • Ulisses (1922), un retrat de la ciutat de Dublín a través de l'acció que transcorre en un sol dia.
     
  • Finnagans Wake (1939), una novel·la complexa i controvertida. Joyce és un representant destacat de l'anomenat modernisme anglosaxó, al costat d'autors com T.S. Eliot, Virginia Woolf, Ezra Ponud i Wallace Stevens.
     
  • Dublinesos, punt de partida de tota la seva narrativa. Joyce va poder finalment publicar-la el 1914 després de  diverses temptatives. Es tracta de quinze relats que ofereixen una sèrie de retrats de personatges d'aquesta ciutat. Són petites històries de la gent corrent, generalment humil, que expliquen afers quotidians que pretenen ser una franca i satírica descripció de les classes mitjana i baixa irlandesa, en el Dublín de les primeries del segle XX. L'autor, que després seria el pioner en l'ús del monòleg interior como a recurs narratiu, utilitza en aquesta obra un estil més realista, per oferir una austera i naturalista descripció dels personatges, molts dels quals reapareixen més tard en la novel·la Ulisses. A Dublinesos l'autor hi fa una descripció de la paràlisi moral, social e intel·lectual de la ciutat. 
    El desenvolupament de l'obra segueix una evolució biològica: joventut, adolescència, edat adulta i maduresa per concloure amb el relat més  extens Els Morts que el 1987 John Huston va dur al cinema. Joyce va escriure aquestes històries quan el nacionalisme irlandès es trobava en el seu punt àlgid, i la recerca de la identitat nacional i l'autodeterminació emergia violentament; en una cruïlla de la història i entre dues cultures, Irlanda era sacsejada per diverses idees i influències convergents. Els diversos contes se centren en la idea de Joyce d'una epifania: un moment en què un personatge experimenta l'autoconeixement o la il·luminació. 
Fecha de creación 15-06-2022 Última actualización 16-06-2022