França va servir de bressol del cinema surrealista a causa d'una afortunada combinació: el fàcil accés a equips de cinema, el finançament de pel·lícules i una gran quantitat d'artistes i públics interessats.

Els membres del grup surrealista van ser cinèfils i pel·lícules com Fantomas (1913), Nosferatu, el vampir (1921) i King Kong (1933) els  van fascinar.

Pels surrealistes, el cinema era un mitjà d’expressió artístic nou amb moltes possibilitats per l’experimentació. Abstracció, Mons onírics i imaginaris, juxtaposicions irracionals de persones i coses i el joc amb l’espai i el temps, entre altres recursos.

 

Tanmateix, no podem no parlar de cinema surrealista sense parlar de Luis Buñuel i Salvador Dalí i d'Un chien andalou (1929),  una obra d’una modernitat i brutalitat impactants.

 

Però, la pel·lícula considerada el manifest definitiu del surrealisme cinematogràfic és: L'Âge d'or (1930) primer llargmetratge dirigit per Luis Buñuel i amb guió de Salvador Dalí, i que va aixecar violentes polèmiques.

 

 

Durant els anys quaranta del segle passat el cinema surrealista continua a través de l’obra experimental de  Mayra Deren que  va realitzar nombrosos curtmetratges muts, entre ells la reconeguda Meshes of the Afternoon (Experimental films) plena d'escenes i trobades surrealistes i oníriques.

 

No podem oblidar tampoc la col·laboració de Salvador Dalí amb Alfred Hitchcock, en el disseny dels decorats d’una seqüència de somnis per a la pel·lícula Recuerda (1945).

Va ser una de les primeres pel·lícules estatunidenques que va utilitzar la psicoanàlisi com a element central de la història.

Hitchcock volia captar la vivacitat dels somnis com mai i va considerar que Dalí era la persona que l'ajudaria a fer-ho. Atesa la importància de la seqüència dels somnis, el director va donar llibertat a l'artista per a portar a la pantalla una visió innovadora de la manera de representar els somnis. La influència creativa de Dalí en la pel·lícula és evident en els molts motius propis del seu univers que apareixen, inclòs l'èmfasi recurrent en els ulls.

 

Actualment, el moviment surrealista segueix viu gràcies a  Jan Švankmajer, membre del grup surrealista txec i autor de moltes obres subversives, moltes d’animació, on explora de manera creativa i singular temes contemporanis com la incomunicació, la burocràcia, el sexe, l'absurd i l'humor negre, entre d’altres, tal com es plasma a Para ver, cierra los ojos, una selecció d'escrits de Svankmajer per apropar-nos als motius, impulsos, circumstàncies i obsessions del creador.