Una pel·lícula dirigida per John Huston (EUA, 1964), basada en l’obra de teatre homònima de Tennessee Williams, i protagonitzada per Richard Burton, Ava Gardner, Deborah Kerr i Sue Lyon.

Filmada en 1963 a l'església de San Francisco Javier a Tepotzotlán México i als paratges de Puerto Vallarta, Jalisco, Mèxic, i els seus voltants (a la platja Mismaloya). Un text de Tennessee Williams per a un film cent per cent hustonià. 

Atenció a l’escena de bany nocturn d’Ava Gardner i a un irresistible Richard Burton suós i de ressaca. 

Clàssic entre els clàssics, aquesta obra mestra del mestre Hitchcock, ens convida a passar un estiu convalescent de la millor manera: mirant per la finestra. Si tenim un bloc de veïns al davant i un esperit voyeur, l’entreteniment està garantit; mai des d’una finestra s’hi havien contemplat (o espiat?) tants retalls de vida i de...mort?

Cinema en estat pur per fer-nos suar com James Stewart.

Quantes pel·lícules d'atracaments hem vist que comencen amb una genial planificació i una execució perfecte? Però una mala tarda la té tothom i sinó que li diguin a un Al Pacino en estat de gràcia. Una lliçó magistral de cinema de baix pressupost de la mà de l'enyorat Sydney Lumet.  

L'únic que et demanem es que no estiguis patint ansietat, angoixa o estres si vols veure la pel·lícula, o potser si....Tu decideixes com vols acabar la teva pròpia aventura, per això et recomanem aquest descens a l'infern de la bogeria a partir dels fets quotidians de les nostres miserables vides. 

L'asfalt de Brooklyn es desfà, no hi ha ventiladors a les botigues, el barri sua i la gent està desesperada. Spike Lee aconsegueix plasmar l'ambient a pressió d'un barri desafavorit i oblidat, en un fràgil equilibri racial que qualsevol espurna pot incendiar. Tu mateix, Do the right thing, germà...

No trobareu pel·lícula on és sui més que l'òpera prima del guionista de 'En busca del arca perdida' i 'El imperio contraataca', Lawrence Kasdan. Un homenatge al 'noir' més clàssic, amb una Kathleen Turner que destil·la seducció per tots els seus porus i un William Hurt que cau rendit als seus encants.

Quarta entrega de la saga Mad Max, rodada trenta anys després de la trilogia original, aquesta oda salvatge i frenètica ambientada al desert d’un futur post-apocalíptic, se us empassarà de ple en una espiral vertiginosa d’acció trepidant, pols i ferocitat visual. Tot un desplegament cromàtic i d’efectes especials amb metàfora ambiental i humanista inclosa, amanit amb sang, suor i llàgrimes. Agafeu-vos fort!

Una pel·lícula dirigida per King Vidor (EUA, 1946), basada en la novel.la de Niven Busch sobre el relat bíblic de Caín i Abel, i protagonitzada per Jenifer Jones, Gregory Peck, Joseph Cotten, Lionel Barrymore i Lillian Gish.
Un western líric i atípic, i molt controvertit per la seva carrega eròtica, amb el que el seu productor, David O. Selznick, volia superar l'èxit de Lo que el viento se llevo.
Una passió febril i malaltissa sota els abrasadors paisatges i els cels premonitoris de la serralada de Tucson, Arizona.

Les dues Amèriques enfrontades i alhora col·laborant per un resoldre un crim. Una obra mestra dirigida per Norman Jewison on destaquen les interpretacions de Sidney Poitier i Rod Steiger, amb el rerefons del racisme atàvic i la calor insuportable i enganxifosa de la ribera del Mississipi.

El sol s'apaga i la tripulació de l'Icàrus II ha d'apropar-se a l'astre-rei per intentar posar-lo en marxa de nou. Us imagineu lloc més calorós que aquest? Jo tampoc. Però aquest sol no només crema sinó que fascina tothom qui s'acosta, com va passar amb la nau Icàrus I.