Existeix un perfil de viatger que busca a cada viatge una aventura, una experiència que l'emocioni per la seva singularitat o pel desafiament personal que implica. Aquells que conserven aquesta ànima aventurera, trobaran en aquest llibre una font d'inspiració amb setanta-cinc suggeridores propostes, classificades temàticament, i fàcilment adaptables a la intensitat dels reptes que busquen.

Les excitants experiències que es proposen són molt variades i van des d’una ruta pel Parque Nacional Torres del Paine, un recorregut de 100 km amb l'objectiu d’arribar a les Torres del Paine, i admirar els exuberants paisatges que t'ofereix la serralada dels Andes; fins a, bussejar entre les plaques tectòniques d'Islàndia, una proposta única en un entorn exclusiu per la seva natura i la seva geologia, el Thingvellir National Park, declarat per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat; o un recorregut en bicicleta de muntanya de 4.400 km, a través de la Gran Divisòria Americana, una ruta que travessa dues províncies de Canadà i cinc estats dels Estats Units, un veritable desafiament que cal planificar amb molta sensatesa.

La informació, adequadament estructurada, i les excel·lents fotografies que acompanyen cada experiència, permeten al lector impregnar-se ràpidament de l'adrenalina que desprèn cada proposta seleccionada.
 

Recomanat per Juanma Moreno. Biblioteca Can Pedrals de Granollers.

L’escriptora nord-americana Julie Kibler va debutar amb aquesta novel•la inspirada en la història real d'amor protagonitzada per la seva àvia.

La Isabelle, una senyora de 89 anys, demana a la seva perruquera Dorrie, una mare soltera afroamericana, que l'acompanyi a l’altra punta dels Estats Units per assistir a un funeral. El viatge serveix perquè es coneguin molt millor i sobretot perquè la senyora Isabelle rememori la seva joventut i la complicada història d'amor que va viure sent una adolescent en els anys 30 quan, en el Estats Units de la segregació racial, es va enamorar del fill negre de la criada de la seva família. 

A  través de les confidències de dues dones que a priori no tenen res en comú, una anciana blanca i una jove afroamericana, viatjarem en el temps en una història que gira al voltant dels sentiments: l’amistat, la tolerància, el respecte, la tristesa, el dolor i, sobretot, d’un amor prohibit amb un final sorprenent.

Més informació:

• Julie Kibler a les Biblioteques
• Pàgina web oficial
• Fragment del llibre (primeres 20 pàgines)

Recomanat per Bib. Can Rajoler. Parets del Vallès.

I vet aquí un dia qualsevol caminant per la ciutat de Barcelona que ens trobem davant el número 26 del Passeig Sant Joan. Davant nostre com si es tractés d´un element anacrònic i corresponent a una altra època ens trobem amb la Biblioteca Arús. I estem molt equivocats davant aquesta primera impressió. No només som davant la primera biblioteca pública de la ciutat sinó el primer exemple d´ universalització de l´espai de lectura pel poble, sense restriccions ni de classe ni condició social.

'Barcelona, ciutat de llibres' es tracta d´una oportunitat de conèixer la transformació del mapa urbà  de la Barcelona moderna des d´una perspectiva diferent. I és aquí, on juga un paper cabdal l´autora Isabel Segura Soriano per tal d´aportar aquest sentit de modernitat al llibre, al qual ja se li coneixen arrels que daten del S.XVI.

Més informació:

• Isabel Segura a les Biblioteques
• Fitxa. Institució de Les Lletres Catalanes.

Recomanat per Carlos Giraldez. Bib. Ca l´Oliveres. Lliçà d'Amunt. 

Xabier Gutiérrez (Sant Sebastià, 1960) és cuiner, psicòleg i escriptor. Dirigeix el departament d’innovació del Restaurant Arzak a Sant Sebastià, també col·labora amb diversos mitjans de comunicació i imparteix classes en el màster d’innovació i gestió de restaurants del Basque Culinary Center. Ha publicat diversos llibres de cuina, receptaris i assaigs sobre estètica culinària. Algunes d’aquestes obres han guanyat premis prestigiosos com el World Cookbook Awards, el Premi nacional de gastronomia o el Premio Gourmet Voice entre d’altres.

El Bouquet del miedo és la segona novel·la de la tetralogia que comença amb Los Aromas del crimen. El tercer i quart volum encara no s’han publicat. Xabier Gutiérrez és considerat el creador del “noir” gastronòmic, un món de la cuina que ell coneix molt bé i que com ell mateix considera: “dóna per a molta novel·la negra”.

La novel·la arrenca quan el subcomissari de la Ertzaintza Vicente Parra li assignen investigar l’assassinat de l’enòloga Esperanza Moreno, encarregada d’elaborar el vi de les Bodegues Sáenz de la finca Marbil (La Rioja), prestigioses i productores d’un dels vins més preuats: el VVV. Tot sembla indicar que es tracta d’un crim passional quan a les poques hores de trobar el cadàver, desapareix la parella de la víctima, en Roberto. Ell treballa d’operador de càmera en un dels programes de televisió de cuina de més èxit del país. El subcomissari haurà d’investigar on es troba el Roberto i què s’amaga darrere el crim.

Hi ha dos mons que es barregen i contrasten: el de la televisió, amb l’estressant món de les audiències, i el del vi, màgic i misteriós on tot pot succeir. La novel·la manté el ritme narratiu i la intriga fins al final gràcies als personatges i al creuament de les seves històries. L’explicació de la litúrgia en l’elaboració del vi ens ofereix una novel·la altament recomanable per aquelles biblioteques incloses en els programes de Biblioteques amb DO.

Més informació:

• Xabier Gutiérrez Márquez a les Biblioteques
• Pàgina web oficial
• Entrevista al diari digital El Mundo.es
• Entrevista a rtve.es

Recomanat per Bib. Contravent. Vilanova del Vallès.

Nascut a Barcelona l’any 1960, l’Eduard Márquez és autor de llibres de poesia, reculls de contes i novel•les adreçats tant a un públic infantil i juvenil com a un públic adult. 

L’escriptor, distingit, entre d’altres premis, amb el Premi de la Crítica Catalana de Narrativa 2006, va publicar, l’any 2003, la seva novel•la El silenci dels arbres, finalista del Premi Llibreter 2004. 

La novel·la, nascuda d’una anècdota narrada a L’agulla daurada, de Montserrat Roig, narra, amb un estil molt personal i amb un llenguatge molt acurat, gairebé poètic, però senzill alhora, el setge a una ciutat així com les històries entrellaçades de quatre personatges: la d’un violinista, Andreas Hymer, la del seu amor, l’Amela Jensen, la del guia d’un museu de música buit, l’Ernest Bolsi, i la de la misteriosament desapareguda mare de l’Andreas,  la Sophie Kesner; totes elles alternades amb cartes- la majoria d’elles reals-  que testimonien l’horror i la misèria quotidiana d’uns personatges que lluiten per la supervivència a la guerra dels Balcans. 

Us recomanem la lectura de El silenci dels arbres, una història d’amor i música, breu però intensa, d’una bellesa extraordinària, la de les paraules. 

Més informació:

• Eduard Màrquez a les Biblioteques
• Eduard Màrquez a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bib. Les Franqueses del Vallès.

“Bodas de sangre” és una de les peces teatrals més conegudes i amb un major nombre de versions del poeta granadí Federico García Lorca.

Lorca va trigar cinc anys en escriure aquesta tragèdia en vers, acabant-la l’any 1932 i estrenant-la un any més tard al Teatre Beatriz de Madrid. El mes de novembre de 1935 es va estrenar a Barcelona obtenint l’èxit tant de la crítica com del públic i amb l'actriu Margarida Xirgu interpretant el paper de la mare del nuvi.

Com a font d’inspiració el dramaturg va recórrer als fets reals del crim del “Cortijo del Fraile” que van tenir lloc l'any 1928 a la localitat de Nijar (Almeria) i que van ser novel·lats per la periodista Carmen de Burgos al llibre “Puñales de claveles”

L’obra ens explica la tragèdia amb gran modernitat, avançant-se al seu temps, visibilitzant la força de la passió per sobre dels condicionants socials de principis del segle XX al medi rural a través d’una dona capaç de trencar estereotips i desafiant a la societat.

També introdueix alguns aspectes innovadors com que els personatges no tenen nom i s’anomenen pel seu rol a la trama: nuvi, núvia, mare del nuvi, etc. amb excepció d’en Leandro, amb qui fuig amb la núvia; l’autor també intercala cançons tradicionals i poesia i decora el text amb molts simbolismes com el  diàleg entre la mort i la lluna.

L’obra ha estat un repte pels grans directors teatrals i pels directors de cinema que l’han portat a la gran pantalla. Hi ha un bon nombre de versions cinematogràfiques  de totes les èpoques que han convertit  en personatges icònics a les actrius que han representat els personatges de la mare del nuvi o de la núvia.

De les darreres versions teatrals cal destacar la de l’Oriol Broggi, amb la companyia La Perla 29, una proposta on el dramaturg experimenta i planteja text de Lorca com un gran poema ple de ritme i de musicalitat.                              

        “La rosa mudable, encerrada en la melancolía del Carmen granadino, ha querido agitarse en su rama al borde del estanque para que la vean las flores de la calle más alegre del mundo, la calle donde viven juntas a la vez las cuatro estaciones del año, la única calle de la tierra que yo desearía que no se acabara nunca, rica en sonidos, abundante de brisas, hermosa de encuentros, antigua de sangre: Rambla de Barcelona.”

[Federico García Lorca. Barcelona, 22 de novembre de 1935]

• "Bodas de sangre" a les biblioteques
• "Bodas de sangre" a La Perla 29

• Guia de lectura: “Federico García Lorca” 

• Recomanació: “Federico García Lorca a Catalunya” 
• Recomanació: “Doña Rosita la soltera o El lenguaje de las flores” 
• Recomanació: “Bodas de sangre” 
• Recomanació: “Lorca: la valiente alegría”
• Recomanació: “De la mano de Federico” 

Recomanat per la Biblioteca de Viladecans

Jamie Oliver és un dels cuiners amb més èxit de Gran Bretanya. El programa televisiu The naked chef el va convertir en un figura mediàtica i el seu primer llibre de cuina en número u de vendes. Comfort food és segons l'autor, el "llibre definitiu de receptes casolanes"; cent plats que recorren el món per proposar un banquet ple de records i tradicions.

 

L'objectiu d'Oliver és dur-nos de viatge per les emocions a través d’unes elaboracions pensades per a moments especials, celebracions o caps de setmana quan gaudim de més temps. Un aire de nostàlgia recorre tot el llibre gràcies a una cuidada estètica, amb unes idíl·liques imatges de dinars a l’aire lliure i, sobretot, amb els comentaris i vivències d'infància de l'autor que acompanyen cada recepta. En Jamie Oliver recorda amb enyorança les profiteroles de xocolata que feia de nen al pub dels seus pares, el Cricketers, o les farinetes que li preparava la seva àvia mentre l’avi malparlava dels polítics tot escoltant les notícies per la ràdio.

Que estem davant un receptari per ser feliços menjant ho sabem només obrir el llibre; capítols amb noms com Comida para estar de buen humor (on hi ha uns irresistibles brioixos farcits de porc), Placeres prohibidos o Sabrosa lujuria ens ofereixen una bona pista del seu deliciós contingut.

L'autor, alhora, molt compromès amb l'alimentació sana, compta amb un equip de nutricionistes que detallen les calories, greixos, carbohidrats i sucres de cadascuna de les receptes. No existeix la perfecció absoluta i, concretament, un bon àpat que no engreixi! 

Més informació:

Jamie Oliver a les Biblioteques
Pàgina web oficial

 

Recomanat per Biblioteca Can Pedrals. Granollers

Quina és la diferència entre 'simpático' i 'sympathetic' i "complaciente" i "complacent"? Per què no es pot traduir cúanto tiempo?' per 'how long time?' Quan es diu 'last month' i quan 'the last month'? English for Spanish speakers: errors comuns en anglès dels hispanoparlants és una guia que resol els errors i problemes més comuns de l'anglès, dirigida a estudiants de qualsevol nivell; pot ser usat a classe o bé per a l'autoaprenentatge.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

A la Praga ocupada pels nazis, l’exempleat de banc jueu Josef Roubick descobreix fins a quin punt es pot arribar a capgirar la seva vida quotidiana. A través d'un monòleg adreçat sobretot a la seva antiga amant absent, ens informa de les seves decisions, que passen de la renúncia a la rebel·lió. Roubick, que no va fugir quan encara podia fer-ho, tracta d'adaptar-se als decrets i a les prohibicions contra els jueus. I, després de conèixer un membre de la resistència comunista, decideix no presentar-se a un "transport" per al qual ha estat convocat. A partir d’aleshores, en haver triat la vida sobre la mort als camps, s'amaga i tracta de sobreviure fent la seva nova vida d’aïllament com a no-ciutadà perseguit. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Cochabamba (Bolívia), 2015. Santiago Blanco és un investigador policial retirat. Als seus cinquanta-sis anys, té una xicota, Gladis, que atén un lloc de menjar a l'edifici en el qual ell treballa com a porter. Aquest edifici és del coronel Uribe, que ho va contractar quan Blanco va renunciar al seu lloc i va arribar a viure sota un pont.

Un vell delinqüent reciclat com a cambrer anomenat Abrelatas li demana ajuda per trobar el cadàver del seu fill, robat de la morgue. Enmig d'una recerca macabra, i davant la visió desoladora d'una realitat corrupta, Santiago Blanco haurà de resoldre al mateix temps el seu futur sentimental i existencial.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

En llengua turca, daha vol dir ‘més’. És també la primera paraula que aprenen els immigrants il·legals que arriben a Turquia a la recerca d'una vida millor. Allà poden acabar a la mercè d'en Gazâ, un nen de nou anys que, seguint els passos del seu pare, s'ha convertit en traficant d'éssers humans. Sumit en aquesta barbàrie, pren distància de l'horror executant les seves tasques sense empatia fins que un dia un accident fatal l'obliga a confrontar-se amb la seva pròpia supervivència, i li proporciona un difícil camí cap a la redempció.

En aquesta història viva que creix a les mans de qui la llegeix, Daha! és un crit de desesperació i, també, l'exigència a què els contrabandistes sotmeten els immigrants, convertits en mercaderia després d'haver estat despullats de la seva humanitat. Hakan Günday ens ofereix un text esfereïdor, escrit amb una poètica demolidora, que examina la vida dels que es lliuren, cada dia, a la guerra humana.

 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Ed Bendler és un estudiant de la RDA que acaba de perdre el gat, l'única cosa que li quedava de la seva companya. Cada dia dubta si saltar o no. Carrega les seves coses en una bossa i fuig a Hiddensee, una illa del Bàltic que acull els pàries de l’Alemanya de l’Est: punks, bluesers, contestataris de tota mena escopits per una societat estricta. Som a l’estiu de 1989. Per Hiddensee passen també els que volen fugir del país per mar, nedant o amb els primers aqua scooters: aquells que s’anomenen els nàufrags i que protegeix Alexander Krusowitsch, l’enigmàtic Kruso, des d’un bar restaurant amb forma de vaixell i aires de secta. Fins que, un bon dia de novembre, cau el Mur...
 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Aprendrem valors com l’amor, la bondat, el respecte pels més grans y una profunda devoció per la naturalesa a través de criatures fantàstiques, éssers mitològics, animals increïbles i esdeveniments sorprenents i inesperats que formen part d’alguns dels relats més estimats per part del país nipó, com: Urashima Tar (El joven pescador), Taketori Monogatari (El cortador de bambú) o Momotar (La historia del hijo de un melocotón).

Contes per a tot tipus de lectors, independentment de l’edat, que permetran als més petits, imaginar un món meravellós, impossible; i als adults tornar a descobrir-lo amb una mirada diferent, amb la innocència d’un nen.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

El decreixement és un corrent de pensament polític, econòmic i social favorable a la disminució de la producció econòmica, amb l’objectiu d’establir una nova relació d’equilibri entre l’ésser humà i la naturalesa, però també entre els propis humans. El decreixement, com a tal, no és verdaderament una alternativa concreta al model actual; seria la matriu que donaria lloc a l'eclosió de múltiples alternatives.

El llibre, qüestiona també la capacitat del model de vida modern per produir benestar, ja que es parla del desenvolupament sostenible, concepte que és vist pels partidaris del decreixement com una contradicció: el 20% de la població consumeix el 80% dels recursos naturals.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Cosmética casera ens mostra quins materials necessitem, l’equip bàsic, les tècniques que s’han d’aprendre i les parts del cos el qual va dirigit el llibre: rostre, cabell i cos.

Els preparats artesanals que ens ensenya el llibre, ens ajudaran a tenir millor aspecte, amb els quals podràs arribar a obtenir grans resultats.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Les maduixes acabades de collir per tu mateix/a arriben a la cuina? Si compares les faves d’un hort d’algun familiar o amic amb les que compres, no en voldràs comprar mai més a la botiga .... per què? Pel gust? Per la frescor? Pel plaer? O potser per raons mediambientals?

El fet és que aquest llibre mostra com treure el màxim profit en espais reduïts si volem treballar el nostre petit tros.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Refugiados analitza la realitat que no compten les estadístiques: la realitat que sofreixen milions de persones que han de marxar de casa seva, en un país arrasat per la guerra i la repressió: es llancen a un perillós i dur periple, que els converteix de cop i volta, en refugiados.

Tres histories, cadascuna en una etapa diferent del procés migratori, que relaten la injustícia, la desesperació i les situacions límit, però també casualitat, cops de sort i instint de supervivència. El llibre és un testimoni únic i honrat que ens parla d’aquesta massa de vivent, d’aquesta població nòmada, d’aquests desgraciats; els espoliats d’aquest segle anomenats refugiados.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Nascut a Beirut (Líban) l’any 1949, en el si d’una família àrab catòlica, va estudiar Economia política i Sociologia i actualment és un dels autors més destacats de la literatura europea.

Va exercir com a periodista al diari An Nahar i va viatjar per diversos països en alguna ocasió com a corresponsal de guerra. Un cop esclatada la guerra civil libanesa, es va exiliar a França, on viu des de l’any 1985 dedicat a la literatura. Ha rebut diversos guardons entre els que destaquen el Premi Goncourt, el Premio Príncipe de Asturias de las Letras i és membre de l’Académie Française des de l’any 2011.

Entre la seva obra, destaquen les novel.les de ficció Lleó l’Africà, Samarcanda, Els jardins de la llum, El segle primer després de Bèatrice, Les escales de Llevant, El periple de Baldassare i Los desorientados. Ha conreat també el gènere de l’assaig amb títols com Les creuades vistes pels àrabs, Les identitats que maten, Orígens i Un món desajustat.

A la novel.la Lleó l’africà , el protagonista és en Hassan al-Wazzan, fill de Mohamed l'Alamí, dit Lleó l'Africà, va ser capturat el 1518, en tornar d'un pelegrinatge a la Meca, per pirates sicilians, que el van oferir com a obsequi a Lleó X, el gran papa del Renaixement. Ens trobem en el pas del segle XV al XVI, època de la reconquesta de Granada, de la presa del Caire pels otomans, de l'imperi negre musulmà dels Askia, època de Giulio de Mèdici i del saqueig de Roma pels soldats de Carles V. La grandesa d’aquesta novel.la és la construcció d’un personatge que pertany alhora a diferents cultures i imperis per esdevenir l'home cosmopolita que es guia per la passió de viure i l'instint de la felicitat. 

Més informació:

• Amin Maalouf a les Biblioteques
• Amin Maalouf a la Viquipèdia

Recomanat per Glòria Sànchez. Bib. Josep Roca i Bros. Abrera. 

Dirk Reinhardt (1963) és un historiador alemany que ha treballat com a periodista fins a la publicació de la seva primera novel·la juvenil en 2009, Anastasia Cruz – Les coves de Aztlán. A partir d’aquest treball i tot i que la seva trajectòria literària és curta, el seu èxit i la qualitat de les novel·les de Reinhardt és indiscutible, com ha reconegut la crítica, atorgant-li premis a totes les seves novel·les. 

El relat que us recomano ens mostra a través de la mirada de Miguel, la lluita per la supervivència dels “train kids” els 50.000 joves i adolescents que cada any abandonen el seu país d'origen per arribar a Estats Units, creuant Mèxic. Cinc protagonistes, Emilio, Jazz, Ángel, Fernando i Miguel són immigrants il·legals, d’onze a setze anys, que tenen com a única esperança travessar la frontera i dibuixar un futur millor, amb un equipatge lleuger, pocs diners i moltes ganes de sobreviure. La novel.la  ha obtingut una molt bona qualificació entre els joves del club de lectura juvenil de la biblioteca de Santa Eulàlia de Ronçana. Els tertulians han dit que la novel.la es llegeix molt bé, que té un bon ritme i que els moments angoixants estan molt ben resolts. Han parlat dels personatges, sobretot del Fernando al qual han definit que tot i el seu posat de “dur” al final sense ell, aquesta aventura no hagués estat possible. Ell ha estat el protector, el guia i el que ha sabut aixecar els ànims en els moments més durs. També, han considerat que la situació d’aquests immigrants és com la de molts altres que tenim més a prop i han pres consciència la cruesa de la seva realitat. 

Més informació:

• Dirk Reinhardt a les Biblioteques
• Dirk Reinhardt a la Viquipèdia
• Accés a les primeres pàgines del llibre
• Tràiler del documental Which Way Home, de Rebecca Camisa

Recomanat per Bib. Casa de Cultura Joan Ruiz i Calonja. Santa Eulàlia de Ronçana. 

El Clan de l’Ós de les Cavernes és el primer volum de la sèrie Els Fills de la Terra, sis llibres que han tingut molt d’èxit, escrits per Jean M. Auel i situats a la prehistòria. L’autora nord-americana es va documentar a fons, va viatjar per Europa per conèixer els jaciments arqueològics de l’època i va contactar amb els millors especialistes en la matèria per tal de poder imaginar com devia ser la vida en les societats primitives.

El llibre se situa fa uns 35.000 anys, en l’última fase del període glacial, en el qual van coincidir a Europa els homes de Neandertal i els de Cromanyó. L’Ayla, la protagonista, que és cromanyó, és adoptada als 5 anys per un clan neandertal. És una noia valenta, atrevida i intel•ligent que aviat destacarà per la seva facilitat d’aprenentatge i per voler fer coses prohibides a les dones del clan. L’encaix entre les dues maneres de fer serà difícil per a ella i la portarà a buscar els seus en altres terres. 

L’autora tracta amb rigor científic i amb molta cura tant les descripcions de paisatges com la manera de viure d’aquells homes i les seves noves descobertes tècniques. El llibre ens apropa a com podien haver estat les relacions entre els Neandertals i els Cromanyons i ens deixa amb ganes de llegir els altres cinc volums de la sèrie per veure com se’n surt l’Ayla, com s’adapta a viure amb els seus i com va adquirint noves habilitats i coneixements que seran fonamentals en el desenvolupament de la humanitat.

Més informació:

• Jean M Auel a les Biblioteques
• Jean M Auel a la Viquipèdia

Recomanat per Esperança Bosch. Bib. Can Pedrals. Granollers. 

Els vuitanta han tornat. Sobretot perquè aquells infants de fa 30 anys han crescut i ara són els directors/escriptors/guionistes/dissenyadors del moment i, mitjançant una nostàlgia ben entesa (normalment) s’encarreguen de reivindicar  aquells temes que els van fer gaudir en la seva infància. Aquesta tendència l’hem pogut trobar en sèries tan notables com Stranger Things o pel•lícules per passar l’estona com Pixels i amb Ready Player One d’Ernest Cline també està present en la literatura. 

En aquest cas són els videojocs els protagonistes d’aquesta història de ciència-ficció que succeeix l’any 2044 en un món en decadència i on la majoria d’habitants prefereix passar l’estona jugant a Oasis, un joc de realitat virtual desenvolupat per un amant dels jocs dels vuitanta i que, a part de funcionar com a societat paral·lela, amaga un tresor que tots els jugadors intenten trobar. Al llarg d’aquesta carrera els lectors podran gaudir d’un munt de referències “pop” d’àmbits tant variats com la música, el cinema o els còmics. A veure si podeu reconèixer totes les referències que aquest entretingut llibre ens ofereix!
 

Més informació:

• Ernest Cline a les Biblioteques
• Ernest Cline a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Català 

Recomanat per Bib. Can Mulà. Mollet del Vallès. 

El Club de lectura l’Escorxador va néixer el novembre de 2016. De totes les lectures que s’han fet fins ara, destaquem "El cinquè en joc", de Robertson Davies; el primer de la trilogia de Depford.

En aquesta trilogía, Robertson Davies recorre als seus records d’infància al Canadà rural per narrar tres vides: la de Boy Stauton, un exitós home de negocis; la de Paul Dempster, un prestidigitador de fama mundial i la de Dunstan Ramsay, un profesor que té per especialitat les vides, reals o mítiques, dels sants catòlics.

Davies narra l’evolució d’una sèrie de personatges a través de les seves experiències vitals. El narrador no és un protagonista pròpiament dit, és el cinquè en joc, un personatge en principi allunyat dels personatges principals, però necessari per al desenvolupament i el desenllaç de la historia.
 
Aquest “cinquè en joc” és Dunstable (més tard Dunstay) Ramsay, que creix a Deptford, una ciutat fictícia al sud-oest d’Ontario, Canadà. El llibre comença amb la carta que Ramsay, que és profesor d’història,  escriu al director del Colborne College perquè se sent poc valorat en un article publicat al diari de l’institut després de la seva jubilació. En aquesta carta, el narrador comença explicant la seva vida. El desencadenant de la trama és una baralla amb boles de neu amb el seu millor amic (i enemic), en Percy Boyd (Boy), que va tenir lloc quan eren adolescents. 
No és cap novel·la de misteri, és un llibre ple d’exercicis literaris que ens omple d’històries, reflexions, guerres, drames personals, conflictes religiosos, cultura, costums, temes d’economia i, fins i tot, circ i  màgia. Els personatges, alguns d’ells ben estranys, están perfectament dibuixats; no en sobra cap ni cap està fora de lloc. 
Molt, molt recomanable!
 

Més informació:

• Robertson Davies a les Biblioteques
• Robertson Davies a la Viquipèdia
• Fitxa de l'autor
• Fitxa del llibre

Recomanat per Mercè Vallicrosa. Bib. L'Escorxador. Sant Celoni. 

Una vida wiki és el convenciment de que alguna cosa està transformant la societat actual. Arran de la crisi econòmica, diverses persones i grups adopten noves formes de viure relacionades amb la col·laboració. 

El llibre recull experiències col·laboratives relacionades amb l'economia que afecten a diversos àmbits, com per exemple, l'educació, les energies, el treball, el sexe, l'oci o la mobilitat. Tanmateix es reflexiona sobre els punts que encara necessiten millorar, com el malbaratament alimentari o l'economia submergida.  

Segons l'autor, les tendències col·laboratives que s'estan produïnt apunten a un possible inici de postcapitalisme. L'aposta per una vida “wiki” no només prové de les idees d'alguns líders, autors o moviments polítics , si no que també comença a formar part de l'actitud del ciutadà. 

L'autor del llibre, Gil Toll, és periodista i forma part dels serveis informatius de TV3. La seva implicació en el programa Valor Afegit li ha permès il·lustrar el llibre amb casos reals. 

 

Més informació:

• Gil Toll a les Biblioteques

Recomanat per Sofia Möller. Bib. Can Pedrals. Granollers.

Un jove desarrelat és internat en un reformatori prop de Nottingham per un petit robatori. Allí demostra la seva habilitat en les curses de cros i desvetlla l’admiració del director, que el vol fer servir per guanyar una competició. La seva relació marcarà la tensió entre obediència i rebel·lia.

A començaments dels anys 60, es va produir a la Gran Bretanya el moviment anomenat Free cinema, que presentava films realistes en els que es retratava la classe treballadora afeixugada per la crisi de l’enfonsament de l’Imperi i el desencís existencial després de la 2a Guerra Mundial. Richardson va formar part principal d´aquest moviment, juntament amb Karel Reisz, John Schlesinger i Lindsay Anderson. Van compartir idees esquerranes i formulacions estètiques amb els escriptors i dramaturgs dels Angry young men, com John Osborne, Arnold Wesker, Kingsley Amis i, en certa manera, Harold Pinter. Els cineastes van dur a la pantalla moltes obres d’aquests literats, en una quasi perfecta sintonia de combat contra les formes esclerotitzades de l´art tradicional. El novel·lista Alan Sillitoe va pertànyer a aquest col·lectiu, i un altre dels seus relats, Saturday night, Sunday morning, ja havia estat posat en imatges per Karol Reisz dos anys abans, amb l´Albert Finney de protagonista.

Mira la recomanació al Blog de les Biblioteques de Manresa.

Més informació:

• Pel·lícules d’atletisme
• Curses atlètiques
• Tràiler de pel·lícula

Recomanat per Manel Quinto, usuari. Bib. Ateneu les Bases de Manresa

Les persones amb hipocondria viuen obsessionades per la possibilitat de patir una malaltia greu. Interpreten qualsevol petit símptoma com una prova de que és així. Són pacients que demanen hora al metge constantment, visiten diferents especialistes i, de vegades, se sotmeten a proves innecessàries i doloroses i, encara que obtinguin bons resultats, no solen quedar convençuts i no creuen al metge quan els explica que estan sans.

També existeix una variació sobre el mateix trastorn que fa que no vulguin trepitjar una consulta per por a que els trobin alguna malaltia greu.

A la literatura universal el protagonista d’El malalt imaginari de Molière, representa el prototip d’hipocondríac.

Al darrere d’això s’amaga un problema d’angoixa mal canalitzada. De fet, la hipocondria és una de les formes més freqüents en les que es pot presentar l’ansietat.

L’autora, Mª Dolores Avia, Catedràtica del Departament de Personalitat, Avaluació i Tractament Psicològic de la Universitat Complutense de Madrid, planteja en aquest llibre diferents qüestions sobre aquest trastorn com, per exemple,  si hi ha alguna predisposició genètica, com es pot diagnosticar, quines explicacions psicològiques es poden donar per aquests comportaments i quines opcions de tractament existeixen.

Hipocondria al catàleg Aladí

Molière. El malalt imaginari al catàleg Aladí

català

castellà

Recomanat per Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer

Aquest llibre demostra com la ressonància del líder és un factor imprescindible per al seu èxit. Segons els seus autors, les emocions són un cercle obert format per les relacions que establim amb els altres. Aquest cercle facilita el contagi de les emocions. Per aquest motiu, les emocions positives generin un ambient de cordialitat i sentiments positius, mentre que les negatives puguin ser perjudicar l'ambient dins del grup.

Per això les accions que exerceix un líder són claus en la motivació de l'equip i en el clima de treball. El líder ressonant té l'habilitat de connectar amb els altres integrants de l'organització i transmetre les seves emocions. Segons els autors, els autèntics líders no es distingeixen tant pel seu talent com per la seva capacitat d'inspirar energia, passió i entusiasme.

Els autors –entre els quals destaca Daniel Goleman, que amb el seu famós llibre La intel·ligència emocional va transformar totalment la nostra idea del que és la intel·ligència i va aplicar al món de l'empresa conceptes que fins a aquest moment no eren habituals– ens ensenyen en aquest llibre com aprendre la ressonància del lideratge per utilitzar-la en tots els àmbits de la nostra vida.

 

Per saber-ne més.

 

Recomanat per Montse Vega. Bib. Pau Vila de Molins de Rei

 

Després d’haver destacat en el món del surf i d’haver realitzat un parell de documentals el hawaià Jack Johnson va provar amb la música. De fet, ell mateix havia creat la banda sonora dels seus propis rodatges. Va ser a causa d’un accident que va decidir publicar el seu primer disc el 2001, tot i que ha seguit vinculat al món del cinema col·laborant en diferents bandes sonores i fins i tot debutant com a actor.

   

“From here to now to you” és el seu sisè àlbum d’estudi, una bona mostra més d’un pop-rock-rolk-reggae marca de la casa, principalment acústic, amb acompanyaments senzills i carregat de bones vibracions. L’aire relaxat de la seva música convida a baixar la marxa i gaudir-ne sense presses. Cançons amb títols tan imprevisibles i poc èpics com “Washing dishes” o “Don’t believe a thing I say” donen una idea de la manca de pretensions i de la facilitat que té per crear melodies i ritmes que enganxen a la primera. Combina moments introspectius amb altres de pura diversió, com a “Radiate”, inspirat per l’energia desbordant del seu fill. O “Tape deck”, un tema divertit on rememora els seus temps d’adolescent, quan tocava punk en bandes de garatge amb els seus amics. A “Shot reverse shot” recupera els seus coneixements de cinematografia i juga amb l’ambigüitat de la interpretació i la idea de veure el mateix des de diferents punts de vista, aplicat tant a la col·locació de la càmera com a l’empatia.

Ara que és a punt de publicar el seu setè disc d’estudi (“All the light above it too”), és un bon moment per descobrir el seu anterior treball, que funciona perfectament com a banda sonora d’un dia de vacances d’estiu.

Més informació:

• Jack Johnson a les Biblioteques
• Jack Johnson a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Adrià Fernández. Bib. Aigüestoses. Sant Andreu de la Barca.

Petita crònica és un recull de quatre cròniques que Stefan Zweig va escriure en els anys posteriors a la Primera Guerra Mundial. Van ser publicades conjuntament l’any 1929, en ple ascens del nazisme i les seves terribles conseqüències, encara que per separat ja havien aparegut a la premsa de manera independent. 

Aquesta petita publicació va esdevenir un èxit de vendes de l’època i el segon relat ja va ser traduït a dinou idiomes. L’autor ja era consagrat en la cultura vienesa. Encara que relats de ficció, tenen components autobiogràfics i fa servir diversos personatges i situacions per retratar el món que l’envolta.

La primera crònica és «La col•lecció invisible», un relat que ajuda a entendre les conseqüències de la gran inflació que va patir Alemanya i Àustria després de la Primera Guerra Mundial i l’enfonsament de la borsa de Berlín el 1927. 

El segon relat és «Un episodi del llac de Ginebra», l’arribada d’un desertor rus desorientat que encara pensa que lluita pel Tsar i que l’únic que vol és tornar a casa sense atendre a raons de fronteres ni de guerres.
«Leporella» és el tercer relat, i narra l’obsessió malaltissa d’una camperola analfabeta de la zona del Tirol pel senyor de la casa on treballa com a serventa. 

A «El llibreter Mendel», un vell llibreter jueu que només vivia pels llibres i que no s’havia assabentat de la declaració de la Primera Guerra Mundial comet un petit error i és portat a un camp de concentració.

Com a gènere periodístic, la crònica mira de fer conscients uns fets quotidians que han passat inadvertits en el seu moment i que cal preservar de l’oblit. És el que fa Zweig que encara que es declara neutral i pacifista, no va poder defugir ni eludir els efectes del nazisme sobre la seva condició jueva i va acabar exiliat a Brasil on es va suïcidar. L’autor d’alguna manera participa dels fets que explica i fa un lligam entre el lector i la vida dels personatges que els ha tocat viure un temps de crueltat. 

Una joia literària que sense dubte s’ha de llegir.

Més informació:

• Stefan Zweig a les biblioteques
• Stefan Zweig a la Viquipèdia
• Pàgina web no oficial sobre Stefan Zweig

Recomanat per Conchi Fernández. Bib. La Llagosta. 

Una vegada més, Svetlana Aleksiévitx, Premi Nobel de literatura 2015 pel retrat que fa de la societat soviètica, dóna veu a testimonis que van viure moments clau en la història del segle XX.

A partir del recull de les experìencies d’alguns supervivents que tenien entre 2 i 12 anys durant la II Guerra Mundial, coneixem de primerà mà el que va suposar la guerra  més enllà dels fets històrics i de les raons polítiques. Acostant-nos a la població civil, als infants en aquest cas, Svetlana ens ofereix una altra visió molt més colpidora: la quotidianitat de la  fam, por, miseria, devastació, …..

Una obra de contigut extremadament dur, però de llenguatge fàcil i proper, de la qual en podem fer una doble lectura: per una banda ens enfrontem a situacions d’una crueltat esfereïdora i d’una altra al coratge i a la lluita per un món millor.

Més informació:

• Svetlana Aleksiévitx a les Biblioteques
• Svetlana Aleksiévitx a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Conversa entre Svetlana Aleksiévitx i Francesc Serés a: 

Recomanat per Bib. Joan Petit i Aguilar. Sant Feliu de Codines.

Què és la música popular? Tres acords i una tornada? Un ball? Què ha estat tota aquesta parafernàlia del pop, del rock i del folk? On ha quedat la música clàssica? Obrim aquesta recomanació fent-nos algunes preguntes per què el disc que portem ens les suscita. És inevitable: es tracta d'un enregistrament de Frank Zappa i com sempre les categories se'ns escapen. 

Estem davant d'un disc orquestral, de composicions fetes expressaments per orquestra, escrites per un dels talents més indefugibles de la música popular de la segona part del segle XX. Zappa composava blues, doo-wop, pop, gospel, instrumentals, ballets. Amb el mateix cap, feia obres simfòniques. I el curiós és que en elles reconeixem primer l'autor i després el seu estil: aquestes melodies amerindies, el ritme lúdic, la imaginació i l'humor. És la mateixa personalitat del rock aplicada a una orchestra. Al final, sembla que l'esperit humà modera les diferències que l'aparença formal (el gènere, la instrumentació) apuntava. 

Aquí teniu una versió d'Envelopes: 

Aturem l'ordinador. Ens allunyem del telèfon i el whatsapp i el facebook, i ens entreguem a la música. Així que van passant les músiques: trobem peces de 4 minuts (els inoblidables "Envelopes"), viatges de quasi mitja hora (Bogus Pomp) i al final, quan el disc acaba, no sabem si una part del segle XX ha vingut a rescatar-nos d'aquest, i no sabem si volem quedar-nos allà. Davant del dubte, apretem el play novament. 

Més informació:

• Frank Zappa a les Biblioteques
• Ensemble Modern a les Biblioteques
• Frank Zappa a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Julián Figueres. Bib. Vapor Vell. Barcelona. 

Àngels Bassas és actriu professional amb una dilatada trajectòria de més de 25 anys. Ha treballat en teatre amb els directors més importants i les companyies més destacades. També ha fet cinema i sèries de televisió. Ha rebut dos premis de la crítica i un premi Max. Ha exercit de docent en diverses escoles i en l’Institut del Teatre i fa sessions de coaching teatral per empreses.
És la presentadora habitual dels Jocs Florals de Poesia de Barcelona des de fa vint anys.
Com a escriptora ha tocat tres gèneres: infantil (col·lecció de llibres PATATU de l’editorial La Galera) , teatre i, per últim, novel•la.
En el seu debut novel•lístic amb “Dóna’t va ser finalista del Premi Josep Pla 2015, de prosa en català.

La protagonista de la novel•la és una actriu de teatre, vocacional i que creu en el que fa, que està de gira amb la companyia i manté una relació intensa amb un home desconegut, amb un cert aire misteriós,  que es va apareixent de ciutat en ciutat i trenca la rutina de les seves actuacions.
La trama és una barreja de la relació d’atracció sexual de la protagonista per un perfecte desconegut, un estrany sense nom, que no sap ni d’on és, i les seves reflexions sobre la seva professió que viu amb total entrega, compromís i dedicació, disposada a lluitar i perseverar.
El llibre està escrit en primera persona i té tocs autobiogràfics. I parla molt de la faràndula. Com a professional del ram, Bassas explica molta veritat, vivències i coses que ha vist. Parla d’un ofici que coneix de primera mà i hi ha en ell molt de la seva experiència com a intèrpret, pel que resulta ser una ficció molt real. 

El títol és molt significatiu i engloba dues claus de la novel•la. La primera, parlar de la dona i de l'essència femenina. La segona, parlar del donar-se. Així doncs, l’accent té una càrrega simbòlica vital. Segons l’autora,  a la vida, posar els accents a les coses és molt important. Moltes vegades passem per la vida sense puntuar, sense posar l'accent en allò que s'ho val.
Gairebé tot el llibre és un ‘flashback’, mira deu anys enrere, de manera que la protagonista parla de la seva visió de les coses deu anys abans i deu anys després.

Hi ha una  reivindicació de la dona valenta, amb coratge, orgullosa de ser dona, que vol viure la vida amb intensitat  i que parla obertament del seu desig, de les coses que l'exciten, i de les coses que desitja, a la seva vida i a la seva professió. 
Un dels pilars de la  novel•la és un erotisme descarat. La Maria, la protagonista,  a través de la seva aventura estranya amb l’home sense nom envoltat per una aura de misteri irresistible, parla obertament de les seves sensacions físiques, l’excitació, provocada per l’atracció sexual per un total desconegut, que trenca la seva rutina, desperta el seu desig, rescata la seva il·lusió i la fa viure una bogeria fins llavors impensable per a ella, entregant-se a la passió i el plaer intens i desfermat. Li provoca sobreexcitació només pensar en ell. L’espera, l’anhela, el vol tornar a veure, sent un plaer estrany i una atracció irresistible. Ella  una dona forta acostumada a exercir un control absolut a totes les coses que formen part de la seva vida. Resulta excitant, donar-se, obeir, posar-se en mans de l’altre, arriba a ser tan alliberador...
La protagonista encara busca algú autèntic però s’adona que costa molt trobar-lo. La novel·la ens parlar de donar-se a la professió i donar-se a l’amor però també de la idea de  que persones que coneixes de fa molts anys, en el fons, són autèntics desconeguts. I la fascinació que hi pot haver per un total desconegut que  podria ser l'home de la teva vida i tu no ho saps. Que et descobreix el plaer de l’aventura i  ofereix atracció, misteri, sensualitat, seducció,  excitació, desig, plaer, sexe...

El missatge final del llibre és  de voluntat de joc, però sempre recíproc. En el sexe podem jugar a tot, podem donar-nos completament i posar-nos en mans de l’altre, però sempre si és voluntari i ho fem tots dos. Jo em dono si tu et dónes.
Cada capítol de la novel•la comença amb una citació d'un altre autor en relació al text: Peter Brook, Rilke, Shakespeare, Pina Bausch, Stefan Zweig, fent que cada cita tingui connexió amb el capítol. 

L’autora fa servir una prosa amb expressa voluntat de que resulti molt visual. És molt important la puntuació amb una estètica de la disposició de les frases molt buscada i concreta. En algunes pàgines en juga visualment amb la disposició de les frases, com si es tractés d’un cal•ligrama... Es tracta d’un efecte buscat per l’autora de forma expressa, com si fes un dibuix.
La novel•la està ben escrita i destaca per la seva construcció i pel seu ritme. És una ficció que amaga molta veritat i fa passar una bona estona al lector, qui en ocasions somriu, s’emociona o s’excita. L’autora fa servir un llenguatge planer i explica la història de manera senzilla, àgil i resulta amena.
La lletra és gran i molt còmoda de llegir.
Els capítols són curts facilitant l’avenç en la lectura.
Té un final obert que fa possible una segona part d’aquesta intriga passional.

Més informació:

• Àngels Bassas a les Biblioteques
• Àngels Bassas a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Català

Recomanat per Marta Fernández. Bib. Llinars del Vallès. 

Recomanar Haru és recomanar la lectura d’un viatge al centre de l’existència per aquells que busquen seguir el camí de l’ ésser.

Quan la mare de la Haru mort, el seu pare, complint amb el desig de la seva esposa, envia la filla a un dojo per aprendre l’art del tir amb arc. La noia marxa de casa enrabiada amb un pare que l’envia lluny i dolguda per la mort de la mare. És jove i està desorientada. El què no sospita és que a partir d’aquell moment  iniciarà un llarg camí cap al creixement interior.

Al dojo, juntament amb uns quants companys aprendrà, a través de la meditació, l’observació, la disciplina i per damunt de tot a través de la destresa en el saber-se preguntar, a ser amb plenitud qui és. A dur una vida harmònica i serena lluny de les banalitats, desitjos i extravagàncies d’aquest món. La ràbia, l’orgull i la tossuderia enceguen la protagonista mentre absorbeix idees i coneixements al costat dels alumnes amb qui comparteix l’aprenentatge. Cada dia passat al dojo és un pas vers el camí del coneixement. Però el temps de preparació, com tot, s’acaba i la Haru i els seus amics han de marxar de l’escola per lliurar-se al món i continuar amb el seu aprenentatge.

Cada un dels dies passats fora del dojo, resulten ser, també, un petit pas vers la reconciliació final, encara que al món res és fàcil, doncs les temptacions són moltes... i a la realitat res és blanc o negre sinó moltes vegades gris i ple de matisos. I així pas a pas, capítol a capítol, de la ma de la Haru anem vivint una vida que a base de cometre errors i corregir-los, de negar i acceptar, de conèixer i estimar, tornarà al dojo per arribar a la seva plenitud... Però tot és efímer i molts anys després en tornarà a marxar... .

Més informació:

• Flavia Company a les Biblioteques
• Flavia Company a la Viquipèdia
• Blog de l'autora
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Castellà

Recomanat per Marta Nuet. Bib. La Roca del Vallès. 

L'onzè manament de la família Morrison diu: "No exterioritzaràs cap emoció." Però què passa si els pares moren en un tràgic accident?
La novel·la narra la vida de quatre germans units per una tragèdia que ha marcat les seves vides i els seus somnis. En un paratge idíl·lic del nord de Ontario, anomenat Crow Lake, els germans Morrison –de divuit anys el més gran i d'un la petita Bo- decideixen mantenir-se units i créixer junts malgrat les dificultats i les pressions de la petita i despietada comunitat rural que els envolta.

Amb un talent excepcional per a dibuixar els perfils psicològics dels personatges, Mary Lawson escriu com les càrregues del passat ens poden condicionar tota la vida i la forma de ser i actuar en el món. Sentiments com la culpa, el perdó i sobretot l’amor, son descrits per l’autora d’una manera senzilla i a la vegada extraordinària.

La descripció de l’entorn també és un element molt significatiu en la narració de la novel·la. L’autora utilitza els recursos metafòrics relacionats amb la natura per mostrar-nos moments vitals en la vida d’una persona humana.
Mary Lawson és psicòloga i escriptora. L’autora va començar a escriure quan els seus fills anaven a l’escola, redactant històries curtes que venia a revistes especialitzades al públic femení.

Més informació:

• Mary Lawson a les Biblioteques
• Mary Lawson a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Marta Serra. Bib. Roca Umbert. Granollers. 

L’autor de la guia, Farncesc X, Gregori, dissenyador gràfic i fotògraf, és conegut per la seva afició a la muntanya i excursionisme hivernal Actualment està establert a Palamós, fet que li ha permès recórrer el Baix Empordà pam a pam. Fruit d’aquestes caminades, n’ha sortit aquesta guia.

Es presenten 20 excursions delimitades a la comarca del Baix Empordà, tant costaneres com d’interior, posant en valor el patrimoni històric, arquitectònic i natural. De cada itinerari en fa una breu descripció, aporta la fitxa tècnica amb el grau de dificultat, inclou un mapa detallat i un altímetre. Si hi ha algun aspecte remarcable, sigui un assentament ibèric, un espai natural o un indret on fer una parada, també en fa una breu ressenya.

Així doncs, aquesta guia us dóna la possibilitat de conèixer la comarca més enllà de les platges, i les poblacions costaneres plenes a vessar durant l’estiu, i endinsar-vos per la història i espais naturals de la zona. 

Més informació a: 

• Senderisme Baix Empordà
• Costa Brava Turisme

Recomanat per Imma Bover. Bib. Moià. 

Entre el decidit Pepe Carvalho d’en Manuel Vázquez Montalban i el malenconiós Germán Areta (El Crack) d’en Jose Luís Garci, trobem al nostre malgirbat Manuel Montano patrullant les caloroses nits d’estiu a lloms de la seva vespino verda. Detectiu teòric amb barba de tres dies es amic dels vicis i les causes perdudes, i llueix sempre barret de feltre i gavardina grisa amb molt d’orgull.

Aquest personatge entranyable va ser prepublicat a les pàgines de la revista Cairo a finals dels anys vuitanta per acabar ser editat en àlbum i tenir diferents reedicions al llarg del temps. Però el seu naixement no va ser a les pàgines de paper sinó a les ones de Radio 3 dins el serial radiofònic Tris Tras Tres el 1981 de la mà del guionista i realitzador Fernando Luna.

La part gràfica recau en el mestre Miguelanxo Prado, que desprès d’una època força influenciada per la ciència ficció, inaugura una de mol més terrenal i social on el drama, la soledat, i l’enyor son força presents i que culminarà al cap de poc anys amb el reconegut Trazo de tiza.

Realisme quotidià de carrers degradats, dur i tendre alhora.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Bib. Josep Soler Vidal de Gavà

Ivà Barànov, antic membre de les forces de seguretat del tsar, i Lleó M. ,revolucionari bolxevic, es troben a la terrassa d’un cafè de Niça i conversen sobre els anys de joventut: “tu vas matar a Kurílov”, li diu el policia al revolucionari. L’any 1903 Lleó M. havia rebut l’encàrrec d’executar a Kurílov, ministre d’instrucció pública del tsar Nicolàs II. Lleó M. no vol parlar d’aquest tema i fuig del cafè. Dies després el troben mort a casa i entre les seves pertinences hi ha una cartera negra amb un manuscrit a l'interior que porta per títol El cas Kurílov.

Irène Némirovsky era una escriptora nascuda a Ucraïna l'any 1903. El 1918 la seva família va haver d’immigrar a conseqüència de la Revolució Russa, primer van anar a Finlàndia i finalment van acabar establint residència a París. Les seves obres estan molt relacionades amb la seva trajectòria vital: El cas Kurílov descriu la Rússia pre-revolucionaria; Vi de solitud són històries de refugiats russos; El mestre d’ànimes és el retrat d’un immigrant de l’Est que arriba a França i vol triomfar de forma ràpida; Los perros y los lobos descriu la vida d’intel·lectuals i artistes jueus residents a París; Suite francesa, la més coneguda, situada als dies previs a la invasió nazi de França, mostra la societat burgesa, hipòcrita i angoixada, a qui només preocupava la pèrdua del seu estatus social i bens materials.

El 13 de juliol de 1942 la gendarmerie va detenir Némirovsky i la va portar al camp de concentració d’Auschwith, on va ser assassinada el 17 d’agost. 
 

Més informació:

• Irène Némirovsky a les Biblioteques
• Irène Némirovsky a la Viquipèdia
• Irène Némirovsky y el dragón

Recomanat per Antònia Caño. Bib. La Muntala. Sant Vicenç de Montalt. 

Residu zero a casa és un llibre original, creatiu i aplicable, des de la senzillesa, però alhora des de la determinació, en el nostre dia a dia. L’estructuració hegemònica del consum ve acompanyada de la generació de residus que en la majoria dels casos són evitables, i a la vegada prescindibles. És difícil evitar-los? És difícil prescindir-ne? Residu Zero a casa ens facilita eines, idees i hàbits per a evitar i prescindir dels residus a les nostres llars. A casa, cap residu! Apliquem la primera de les cinc erres del reciclatge: la reducció.

Recomanat per Núria Paule. Biblioteca del Casino de Manresa

Després del cessament de la violència d’ETA Fernando Aramburu, troba el moment per tornar a escriure sobre el conflicte. Amb Años lentos al 2011 va guanyar el  Premi Tusquets de novel·la, i ara, amb Patria aconsegueix el Premio Francisco Umbral i el Premio de la Crítica de narrativa castellana. 

Patria és una novel·la que ens apropa a la societat basca mitjançant la narració de la història de dues famílies colpejades directament per un atemptat terrorista. El relat de les vivències dels membres de les famílies és l’excusa perfecta a la que l’autor recorre per mostrar-nos com tota la societat basca ha patit el conflicte armat d’ETA.

El text està escrit amb una sintaxis senzilla, amb un vocabulari ben triat i amb un castellà que ambienta magistralment la història en el territori físic i social d’Euskadi. T’acosta emocionalment i empàticament als personatges sense deixar-te indiferent. 

Patria és un llibre que obrirà molts interrogants a aquells lectors que no hagin llegit altres obres sobre aquest tema. En la seva lectura, Aramburu aconsegueix que el lector reflexioni, desperti la seva curiositat i creï  la necessitat de saber més. 

Més informació:

• Fernando Aramburu a les Biblioteques
• Fernando Aramburu a la Viquipèdia
• Patria voraz. El País.
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Castellà

Recomanat per Bib. Josep Badia i Moret. Ametlla del Vallès, L. 

 

Hrabal és un dels autors Txecs més reconegut de la literatura del S.XX. Els gats són el tema principal d'aquesta novel.la, però és un "personatge" molt present en tota la seva literatura. 

Prop de Praga, en un poblet anomenat Kersko, Hrabal hi té una casa de camp. Els seus amics li diuen que és un home de sort, que allí hi té un refugi per poder escriure amb tranquilitat. Però el que ha de ser un lloc tranquil es converteix en una angoixa que ratlla la bojeria. Hrabal parla dels seus gats talment com fi fossin persones; el seu lligam, les seves mirades... tot plegat traspassa la línia entre un animal de companyia i un ésser humà. Els gats marquen el dia a dia de la vida de l'autor i el de la seva dona que només té veu per repetir una i una altra vegada la mateixa frase: "Què en farem, de tants gats?". Perquè els gats no paren de reproduir-se i ell els ha d'eliminar però sent tants remordiments que cau malalt. 
Un relat angoixant, que no para de remoure sentiments de culpabilitat, neguit, por, remordiments, però també d'amor. Un relat que enganza, escrit d'una manera planera, senzilla però amb una força que només un mestre de la seva talla pot narrar.

Més informació:

• Bohumil Hrabal a les Biblioteques
• Bohumil Hrabal a la Viquipèdia
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Català

Recomanat per Sylvia Sanz. Bib. Frederica Montseny. Canovelles.  

Amb aquesta primera novel·la Vicente Garcia Campo ha guanyat el premi Desnivel 2015. L’autor combina el món dels entrenaments, les carreres i la competició esportiva amb la subtilesa de la literatura i l’art. 

Martín és un jove de 30 anys que es dedica professionalment a les carreres d’ultratrail. Amb la seva furgoneta marxa a la cordillera Cantàbrica durant els mesos de tardor i hivern per preparar una de les curses més importants de l’any. En una de les seves sortides solitàries a la muntanya toparà amb una jove pintora que viu en un dels poblets de la zona. La relació que sorgirà entre en Martín i la Beth  farà que el protagonista es qüestioni coses que d’altra banda no faria. 

Aquesta obra, en la qual trobarem acció i reflexió, és una història d’amor entre dos personatges oposats però complementaris;  una història d’amor vers la muntanya i a la natura en estat pur. 

Més informació:

• Vicente García Campo a les Biblioteques
• Entrevista al programa de ràdio de la Biblioteca SAV

Recomanat per Cris Gómez. Bib. Sant Antoni de Vilamajor. 

Focus, ens explica com "l'Atenció" (és l'acció de fixar el pensament en alguna cosa, d'aplicar-hi l'enteniment) influeix poderosament en la nostra manera de viure i de moure'ns per la vida.

Segons Goleman, necessitem certa destresa que ens permeti moure'ns en tres àmbits diferents: el món extern, el món intern i el món dels altres entre els que hi ha d'haver confluència i equilibri.

Daniel Goleman és psicòleg i periodista, autor del best-seller "Intel·ligència emocional".
 

Més informació:

• Richard Flanagan a les Biblioteques
• Daniel Goleman a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Fitxa

Recomanat per Núria Puigivila. Bib. Caldes de Montbui. 

Des de la Biblioteca de la Garriga, us volem recomanar un llibre que ens explica molt bé el món del swing, un ball i estil de vida que cada dia té més seguidors arreu del món. Sense anar més lluny, a Catalunya, no ha parat de créixer el nombre balladors, d’escoles i d’associacions de swing en els darrers anys. I el lindy hop, l'estil més popular dins dels balls de swing, té cada dia més i més adeptes. I és que aquest ball atrapa. Els qui ho comencen a ballar s’enganxen a la seva música, a les seves figures i al bon rotllo que es respira a les ballades.

Com no podia ser d’altra manera, aquest llibre està escrit per un gran ballador de swing, l'australià Scott Cupit. Tant és així que diu: “el Lindy Hop va canviar la meva vida de dalt a baix. És la mare de tots els balls de swing i va ser tal la fascinació que vas despertar en mi que vaig deixar la meva carrera empresarial. Adoro aquest ball!”.

Com ens anuncia el subtítol, el llibre ens parla de "La moda, la música, la cultura i moviments clau" del swing. Aquest és un objectiu ambiciós tenint en compte que es podrien escriure molts volums sobre cadascun d'aquests temes de forma individual. Però el que es pretén és que sigui un llibre accessible als no-ballarins principiants i, al mateix temps, qui sigui molt interessant per a ballarins experimentats.
D'altra banda, mitjançant l'ús de codis QR el llibre dóna accés a un arxiu de vídeos curts que acompanyen cada un dels tutorials de ball. Els balls destacats són el charleston, el shag, el balboa, i el lindy hop. I si un cop vistos els tutorials ens atrevim a practicar els passos, a cada secció hi trobarem una llista de reproducció de cançons ideals per fer-ho.
En el món del swing és molt important conèixer els passos de ball, però també es dona importància al look vintage. És per això que el llibre també ens recomana quins són els tipus de roba, pentinats i ornaments més adequats per anar a ballar swing. Tot plegat ben il•lustrat amb fotografies molt inspiradores.

Finalment, i molt important, el llibre fa referència als pares del swing, ja siguin ballarins o músics, entre els quals brillen amb llum pròpia Frankie Manning i Norma Miller.

Aquest llibre pot ser considerat un “manual del swing”. I és que, tal i com diuen les prologuistes (Jana Grulichová i Jordi Mundet, directors de l’Escola Swing Maniacs de Barcelona), “creiem que, si ja balles, et farà il•lusió trobar en aquest llibre els aspectes bàsics del món que tant estimes, i fins i tot et veuràs reflectit en ell. I si encara no balles, serà una guia que et donarà la mà per a què puguis conèixer i introduir-te en aquest món i donar les primeres passes”.
 

Més informació:

• Scott Cupit a les Biblioteques
• Pàgina web oficial
• Escola de Swing (Swingmaniacs)

Recomanat per Anna Amador. Bib. Núria Albó. La Garriga. 

Pilar Cabot, poeta, nascuda a Osona. Pilar Cabot, més de vint anys regentant l' emblemàtica llibreria "Clam" de Vic. Pilar Cabot, durant tretze temporades fomentant i coordinant les "Tertúlies amb poetes" a la biblioteca Joan Triadú. Pilar Cabot enamorada del so dels mots i del silenci que permet assaborir-los. Pilar Cabot autora de textos per a Cantates, de relats curts plens de saviesa i humor, d' articles d' opinió sobre la vida quotidiana, de ressenyes de llibres dels quals pretén encomanar el plaer que ella n' ha extret. Pilar Cabot ensenyant-nos que cada paraula és nexe amb la vida i que aquest regal cal aprofitar-lo en tot moment.

Pilar Cabot, poeta, sobretot poeta, escriu l' any 20111 "La Remor d' un molt antic silenci"

Un antic silenci, obligat, que la Pilar va haver de suportar arranconant-lo a la cambra fosca d' un pseudooblit. Un silenci que mai no va deixar de remorejar mentre seguia estacat però viu tot volent, exigint, desfer-ne el nus. Veu escanyada que, amb els anys, havia de descloure's forta i ben alta per tal de fer net.Ella ho afirma:" és el poemari més personal de Pilar Cabot".
Del prefaci del llibre:
"Aquest poemari és fruit d' una necessitat, d' un exorcisme on la paraula auxilia el procés psicològic-emotiu de sedassar els silencis enquistats.ës la història d' un dolor i d' un triomf. La crònica d' una mudesa forçada i d' un reeiximent treballat. La declaració dels esforços-conscients- que han dut Pilar Cabot a poder desempallegar-se d' una corda feixuga que pretengué escanyar-li els mots."
 

Més informació:

• Pilar Cabot a les Biblioteques
• Pilar Cabot a la Viquipèdia
• Blog oficial
• Pilar Cabot recita "La Remor d' un molt antic silenci" a la Biblioteca Lluís Millet i Pagès, d' Aiguafreda

Recomanat per Isabel Prat. Bib. Lluís Millet i Pagès. Aiguafreda. 

Fa poc va actuar a Barcelona Youssou N'Dour. Els que vam tenir la sort d'estar al concert no oblidarem la força i la naturalitat dinàmica d'aquesta música, extrovertida i colorista. Youssou N'Dour és un artista conegut per les seves col·laboracions amb músics nordamericans, però la seva contribució a la música vá molt més enllà: és més local i universal alhora. Se'l considera el pare de l'Mbalax, un gènere musical curiosíssim on les músiques negres que s'havien sintetitzat a Amèrica (la salsa, el calipso) viatjavan de tornada en forma de precàries cintes de caset fins al Senegal on els músics les reinterpretaven, enfatitzant el caràcter africà que els hi és natural. Aquest disc és la prova directa, i en directe, de la vitalitat d'aquesta música. Tenim testimonis enregistrats, però aquesta música, com les paraules de Sócrates, estaven fetes per sonar al moment. 

Aquí el teniu, en la seva salsa:

Més informació:

• Youssou N'Dour a les Biblioteques
• Étoile de Dakar a les Biblioteques
• Youssou N'Dour a la Viquipèdia
• Étoile de Dakar a la Viquipèdia

Recomanat per Julián Figueres. Bib. Vapor Vell. Barcelona. 

En tres paraules: recomanable, imprescindible i obligatòria.

Pel·lícula sobre, i en contra, un tema brutal i polèmic: l’ablació. Això sembla que no vols veure-ho? Pensa-ho una altra vegada.
Temes tan centrals com la força de la tradició, la modernitat, el paper de la dona o de la religió en les petites comunitats del fascinant continent africà, són l’eix sobre el que gira aquest film de poques paraules i missatges senzills però grans, on es mostra la rebel·lió com sinònim d’esperança.

Una oportunitat per gaudir d’un cinema gens convencional i d’una qualitat excel·lent, d’una pel·lícula emocionant, militant i bella.

Sinopsi

Collé Ardo viu en un poblet africà. Fa set anys, no va permetre que la seva filla fos sotmesa a la pràctica de l’ablació que li sembla una barbàrie. El film ens narra com quatre nenes fugen per tal d’escapar del ritual de la purificació i demanen a Collé protecció. A partir d’aquest moment s’enfronten dues visions, dos valors: el respecte al dret d’asil (el “moolaadé”) i la tradició de l’ablació (la “salindé”). Moolaadé és virtuosa tant en explicar-nos la quotidianitat d’aquestes petites comunitats i els seus habitants, els seus drames i les seves aspiracions, que no difereixen de les de qualsevol mortal i la lluita per combatre una sèrie de normes no escrites i injustes, però també perquè la presa de posició prové de la pròpia Àfrica.

El director

Signada pel senegalès Ousmane Sembene (1923-2007), un dels grans directors de cinema africans i el primer que va ser reconegut internacionalment (Premi Jean Vigo), ja tenia més de 80 anys quan va filmar aquest excel·lent drama que batega al cor de l’Àfrica.
Rodada a Burkina-Fasso amb actors no professionals. Respecta la forma tradicional de parlar dels habitants del país, però insuflant als diàlegs un cert alè poètic.

El director vol alertar la comunitat internacional sobre un ritual que no només es practica a l’Àfrica.

“… No sé per què rodo, però tot un poble viu en el meu interior i sento que he de donar testimoni de l’època en la que visc.”

Sembene ha tractat amb especial atenció els problemes de la dona al llarg de la seva filmografia

“Crec que Àfrica es maternal. Segons la nostra tradició, l’home rep el seu honor de la seva mare. A més, ningú treballa més dur que una dona africana...”

Què han dit sobre Moolaadé

"Una obra mestra així té potencial suficient per canviar el món" Lisa Schwarzbaum: Entertainment Weekly

"Un film d’una bellesa, humor i profund afecte per la naturalesa humana” Roger Ebert: Chicago Sun-Times

"No veure “Moolaadé” seria perdre l’oportunitat d’experimentar el potencial de seduir, convèncer i canviar que té el cine humanista en la seva màxima expressió. (...) Una obra mestra" A. O. Scott: The New York Times

Premis

2004. Festival de Cannes: Millor pel·lícula ("Un certain regard")i Menció Especial del Jurat Ecumènic

2004. National Society of Film Critics: Millor pel·lícula en llengua estrangera

 

Més informació: 

• Per saber més de la protagonista

 

Recomanada per Maria Amàlia Moron Vila de la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer de Sant Boi de Llobregat

"El caserón de la loca y otras obras de teatro" recull quatre obres de teatre per a adults escrites per Gloria Fuertes en diferents etapes de la seva vida. Entre les quatre conformen un mostrari de la versatilitat de l’escriptora: tragèdia a Prometeo, comèdia i humor a Vuelva mañana, drama a El caserón de la loca i crítica social a Nombre: Antonio Martín Cruz.

L’obra que dóna nom a aquest volum, El caserón de la loca, és un drama amb un punt de partida evocador de l’univers “lorquià” a La casa de Bernarda Alba: un ambient rural, tres germanes en un casalot que tenen com a única preocupació amb qui es casaran, i una d’elles, Esperanza, trastocada per la mort dels pares i que no vol que res canviï...  L'Esperanza és, justament, la veu principal, de  l’obra: la seva bogeria  s’usa com un exercici de lucidesa per expressar, en vers, el que passa al seu voltant. L’evolució de la història farà que s’enamori del que havia de ser un dels seus cunyats, fet que provocarà la mort tràgica de la germana, i que recuperi l’enteniment.

Vuelva mañana és una comèdia musical en dos actes, d’escenes curtes i amb entrades i sortides de personatges que donen ritme per al desenvolupament d’aquesta  típica comèdia d’embolics amb final feliç, en la que destaquen els diàlegs àgils i alguns monòlegs que, ratllant l’absurd, bé haurien pogut ser part d’una actuació de Miguel Gila.

“Y dije: ¿Qué lástima!... Me va a pillar la guerra atòmica. ¡Y yo no quiero ir a la guerra! ¡Yo no quiero ir a la guerra! Y agarré una perra con: ¡No quiero ir a la guerra! Que me da mucha vergüenza matar a tíos que no conozco!¡Cómo soy tan tímido!... “

A Nombre: Antonio Martínez Cruz, els personatges de l’obra no tenen nom: són indigents i persones en situació desfavorida que mostren la duresa del seu dia a dia, no sense certs tocs d’humor amb diàlegs carregats de surrealisme i jocs de paraules.

Prometeo, l’obra que tanca el recull, està basada en el mite d’Ésquil. És l’obra més sòbria de les quatre i en la que desplega la seva vessant més dramàtica. Va obtenir el premi Valle Inclán de Teatro l’any 1952.

Enguany, amb motiu del Centenari de l’escriptora i poetessa Gloria Fuertes, molt són els actes al seu voltant. Coneguda pel gran públic per la seva poesia infantil, l’obra adreçada al públic adult sempre ha quedat en segon pla. Darrerament, però, hi ha publicacions que mostren aquesta faceta; alguns exemples són El libro de Gloria Fuertes: antología de poemas y vida, editat per Blackie Books o Geografía humana y otros poemas, de l’editorial Nórdica. 

Més informació 

• Fundació Gloria Fuertes 
• Llibres de Gloria Fuertes al catàleg

Recomanat per  Núria Berenguer. Biblioteca Horta-Can Mariner. Barcelona

El llenguatge corporal suposa més del 50% de l'impacte percebut de tots els missatges transmesos cara a cara. En el nostre entorn laboral és freqüent trobar-nos amb situacions en les quals una correcta comunicació no verbal és primordial per millorar la nostra comunicació o aconseguir objectius que ens marquem.

El mateix succeeix si ens enfrontem a una entrevista de treball. "La biblia del lenguaje" corporal pot ajudar-te a entendre la teva imatge, a millorar el teu propi llenguatge corporal i a comprendre als altres. Judi James, una de les majors expertes televisives de Gran Bretanya en llenguatge corporal, ens mostra mitjançant consells, casos pràctics i trucs com utilitzar i interpretar els gestos i les expressions corporals de manera àgil i divertida, però mantenint el rigor.

 

 

Recomanat per Montse Vega. Bib. Pau Vila de Molins de Rei

 

El primer llargmetratge de Sergi Pérez, graduat a l’ESCAC i guanyadora del Premi Gaudí del 2016 a la Millor Pel·lícula

Com és possible que un camí rutinari a la ciutat on vius, es converteixi en tota una odissea? Per entendre-ho, és necessari posar-se en les sabates de Joel (Borja Espinosa), que un matí surt de casa per portar l’Elvis, el gos de la seva dona, al que ha trobat famolenc i assedegat, al veterinari, i en deixar-se les claus dins, es veu embolicat en una fugida obsessiva de si mateix.

Comença així una odissea urbana que no té res d’èpica i sí molt de patètica. Mentre dóna desconcertants voltes, intenta desfer-se del gos i va deixant desencaixats als seus amics i coneguts, la veritat del que li ocorre va aflorant, ajustant els comptes que té amb si mateix (arran d’un trauma recent), que no li permeten veure el camí de tornada a la llar.

El camí més llarg per tornar a casa està parcialment produïda gràcies a una campanya de micromecenatge que es va fer a Verkami i alguns dels reconeixements als mecenes eren il·lustracions del mateix Sergi, que podeu veure al seu web.

La pel·lícula es va estrenar al Festival de Sevilla el 2014 i va projectar-se a altres mostres com el Festival Internacional REC de Tarragona, al Festival de Sant Sebastià, al Festival de Málaga, al Fic-cat, Festival Int’l de cinema en català (on va guanyar el premi a Millor pel·lícula i Millor actor principal) i al D’A Festival Internacional de Cinema d’Autor de Barcelona.

 

Més informació:

• Site de la pel·lícula
• Portafolio de Sergi Pérez Gómez

Recomanada per Bea Garcés de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell de Vilanova i la Geltrú

Mademoiselle Chambon, pel·lícula francesa de 2009 dirigida per Stéphane Brizé i basada en la novel·la d’Éric Holder (que també podeu trobar, en l’original francès, a Biblioteques de Barcelona), segur que és una d’aquelles obres que pot saber-li a poc a un bon sector del públic. I és que explica quelcom que ja ha estat explicat moltes vegades: la possibilitat impossible, o la impossible possibilitat, de l’amor. Però, com sol passar en aquests casos, el que és important, el fet diferencial, és com s’explica.

Jean (interpretat per Vincent Lindon) fa de paleta a una petita localitat francesa. Home responsable, bon pare de família i bon marit, de poques paraules, coneix un dia per casualitat a la mestra del seu fill, Véronique Chambon (interpretada per Sandrine Kiberlain).

Entre Jean i Véronique sorgeix una història d’amor, però que ens és explicada en la seva totalitat a través dels gestos, les mirades i sobretot els silencis tant de Jean com de Véronique. Aquests silencis són la base que sosté la història: el silenci de Véronique mentre observa a Jean parlant als seus alumnes sobre la seva professió; el silenci de Jean observant com Véronique toca el violí; el silenci de Véronique mentre espera una improbable trucada; el silenci de Jean al volant del seu cotxe…

A una entrevista per a El País, Lindon i Kiberlain parlen sobre els silencis de la pel·lícula. Diu Lindon:

"Yo solo creo en los gestos. Lo único que me interesa de una película es cuál es la profesión de mi personaje, cómo me muevo. La psicología del personaje no me interesa, eso se lo dejo al espectador que es el que lo debe de decidir."

Aquests silencis, i les belles transicions entre escenes, funcionen com a un imant que atreu la nostra atenció: ens preguntem què estaran pensant, com s’estarà coent la seva atracció i quins dubtes pot haver-hi al seu interior.

Perquè Mademoiselle Chambon no sols tracta de l’amor entre dues persones. També tracta dels farcells que portem a sobre: de les càrregues que ens acompanyen producte de no se sap ben bé què, si de la nostra forma de ser, de la nostra criança, de la nostra classe social, del nostre estil de vida o de les nostres decisions passades. O potser producte d’aquells llaços imperceptibles que ens uneixen als altres, de les obligacions que hem triat tindre o que simplement tenim i amb les que ja no sabem què fer, a part de continuar mantenint-les.

I tot això explicat sense escarafalls, sense necessitat d’apel·lar a la llàgrima fàcil. El guió és curt en frases, però les que hi ha són prou significatives com per no necessitar-ne més. També ajuda a donar credibilitat a la història el fet que tant Lindon com Kiberlain encaixin tan bé als seus papers, i que se’ns apareguin com a persones normals, com podem ser-ho tu i jo.

Dues guindes musicals completen la pel·lícula. En primer lloc, una peça que és omnipresent a la història: Le salut d’amour, d’Edward Elgar.

En segon lloc, la història es desenvolupa en un moment de temps que podríem situar a finals de l’estiu, amb un clima suau i una llum obliqua, un moment ressaltat pel tema dels crèdits finals, Septembre(Quel joli temps) interpretat per Barbara. Una cançó sobre els adéus de final d’estiu, perfecta per a tancar la pel·lícula.

Tot plegat, una història que com deia al començament pot semblar-te poca cosa si esperes sentiments i passions exaltades, però una història bella si aprecies el silenci i les contradiccions que sempre acompanyen l’amor.

Més informació:

• Stéphane Brizé a les Biblioteques
• Stéphane Brizé a la Viquipèdia
• Mademoiselle Chambon a la Viquipèdia

Recomanat per Bibarnabloc. 

El professor universitari Daniel J. Levitin, antic músic i productor discogràfic des de mitjans dels anys 70 fins a principis dels 2000, aplica la investigació neurocientífica en el camp de la música per intentar explicar perquè algunes cançons o sons ens emocionen, ens porten a reviure moments, sensacions i sentiments i perquè tenim la capacitat de desestructurar mentalment cançons, fer-ne abstraccions i variar lliurement el seu tempo i ritme, sempre mantenint viva l’essència pròpia del tema.

Aquest camp d’estudi de la neurociència que s’alia amb la psicologia cognitiva per explicar la influència de la música en el nostre cervell i el paper que juga en la vida dels humans, és el que Daniel J. Levitin desenvolupa al seu llibre Tu cerebro y la música. El estudio científico de una obsesión humana (2006), considerat el primer best seller sobre el tema, seguit per Musicofíliad’Oliver Sacks (2007).

Partint dels aspectes fonamentals del so i la música, amb una especial atenció al to com a element clau per a transmetre emocions a través d’ella, l’autor desenvolupa el seu treball investigant quines són les reaccions que es produeixen en el cervell amb l’escolta de determinades cançons i sons. També ens explica perquè som capaços d’esbrinar quina cançó estem escoltant encara que el seu tempo o instrumentalització siguin totalment diferents de la versió original.

 

 

A base d’experiments, Levitin va traçant un mapa de les reaccions que es produeixen al cervell amb determinats sons, tons, timbres, ritmes, harmonies, etc. a mesura que va fent petits descobriments, com per exemple: la preferència del nostre cervell pels ritmes senzills; la realització per part del cervell de càlculs neuronals molt complexos per aconseguir identificar els girs melòdics o ritmes destacats en les diferents versions de temes musicals; com funciona la memorització de les lletres o el timbre d’una cançó i com les podem recuperar per reconèixer els temes en diferents instrumentalitzacions.

Per il·lustrar tots aquests temes, s’utilitzen múltiples exemples sonors, que són els que recollim a la playlist d’Spotify que us oferim. Una llista amb totes les cançons que l’autor va citant ordenades a mesura que van apareixent. El complement ideal per a descobrir com reacciona el nostre cervell davant la música a través d’aquesta obra recomanable tant per a professionals i estudiants, com per al públic en general.

 

 

“Si todos oímos la música de forma diferente, ¿cómo podemos explicar que algunas composiciones puedan conmover a tantas personas, el Mesías de Haendel o “Vincent (Starry Starry Night)” de Don McLean, por ejemplo? Por otra parte, si todos oímos la música del mismo modo, ¿cómo podemos explicar las amplias diferencias de preferencia musical? ¿Por qué el Mozart de un individuo es la Madonna de otro?”.

Més informació:

• Daniel Levitin a les Biblioteques
• Daniel Levitin a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bibarnabloc. 

L’esport ha sigut, i seguirà sent, un factor més en la història de les societats occidents dels darrers cent anys. Aquest llibre encara la història de l’esport en el context d’una societat espanyola molt concreta: la que va des de finals del s.XIX a començament del s.XXI. Els diversos autors que participen de l’estudi plantegen com l’esport s’ha anat incorporant a la vida de les persones, la seva popularització i, en determinats casos, massificació.

Els onze experts que coneixerem a través d’aquestes línies reflexionen sobre l’esport i la seva relació amb l’entramat social, polític i cultural de l’Espanya dels darrers 150 anys.

Recomanació de Marta Puig Calafell. Bib. Santa Oliva d'Olesa de Montserrat.

La masia catalana és un referent de modus vivendi força interessant. Un dels aspectes a destacar seria l’autosuficiència alimentària. Abans de presentar-vos llibres que parlen d’aquest sistema de vida, deixeu-me que us parli de les conserves. La clau principal de les conserves és la qualitat de l’aliment. Per això té molt de sentit esmentar la casa de pagès. Hi ha diferents sistemes de conserves i serveixen tant per al dolç, vegetals, com per al salat, animals.

Les pastanagues que es cullen es poden mantenir amb el sistema més rudimentari, que és l’emmagatzematge. Les pastanagues es conserven dins la terra prèviament col·locada en una  caixa de fusta. L’emmagatzematge dels alls és prou conegut: són les trenes que pengen del rebost. La dessecació també és una forma de conservació, per exemple, en el cas dels tomàquets, que tan bons són en les coques de recapte. De fet es pot dessecar a l’aire o al forn. També és prou conegut el cas dels bolets secs, com ara els moixernons.

La congelació és pràcticament el sistema més utilitzat avui, però hem de dir que alguns ingredients cal confitar-los, cuinar-los o escaldar-los abans de congelar-los. Per exemple, el bròquil cal escaldar-lo prèviament i dels melons cal fer-ne un puré. Els confitats congelats són una forma ràpida i moderna de preparar condiments fresquíssims al dente. L’envàs és primordial en la congelació.

Sens dubte quan es parla de conserves hem de pensar en les famoses melmelades o en les confitures. La clau és coure-les a foc lent perquè deixin anar la pectina, que és un solidificant natural i, després, a foc més viu, amb sucre se solidifiquen. Les confitures són diferents, perquè tenen trossos més grossos de fruita i les fruites se submergeixen en sucre abans de coure-les perquè s’endureixin. També el foc és més lent. Per exemple: tenim la confitura de maduixes o la melmelada de fruites del bosc. Però la reina de les conserves és la gelea, que té un alt contingut de pectina i que es fa a partir del suc espremut de la fruita. Per exemple, tenim la gelea de romaní, feta també amb pomes i suc de llimona. La compota de poma és una altra forma de conserva dolça que es fa amb suc de taronja i una mica de canyella mòlta.

Les conserves salades tenen com a punt d’interès que són sovint salses preparades que després acompanyen plats de carn o peix. El primer és el chutney, que es fa amb una barreja de verdures, fruites, espècies i fruita seca. El chutney de tomàquets i pebrots a la brasa és un bon acompanyant per a formatges com el brie, el de cabra o formatges tendres. Com a salsa coneguda tenim el pesto de celiandre i nous, que és un bon acompanyament de la pasta, encara que normalment es fa amb pinyons i alfàbrega.

Les conserves amb oli també són conegudes, per exemple: conserves de formatge amb oli, oli amb romaní i farigola. També poden ser amb vegetals, però cal coure’ls prèviament.

Podem fer begudes, com el suc de tomàquet o de poma. En aquests casos s’utilitza la mel d’atzavara per a obtenir una bona conservació.

No oblidem també la carn curada o la xarcuteria senzilla, així com la tècnica de salar.

El llibre que recomano té moltes receptes i fa molt entenedores totes les possibilitats de conservació. Com comentava, la masia és un referent d’un estil de vida. L’autosuficiència de la masia comprèn no solament la part alimentària, sinó també l’energètica i de sostenibilitat, amb reparacions fetes per un mateix.

Més informació:

• Richard Flanagan a les Biblioteques
• Richard Flanagan a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bibarnabloc. 

El sentit de l’humor i la visió crítica de la societat contemporània són dues de les característiques de la literatura de l’escriptora Empar Moliner, i en aquest recull de tretze relats curts hi són ben presents. L’escriptora, amb aquestes tretze històries ens fa viure, d’una manera molt còmica, situacions quotidianes de la vida moderna al voltant de món de la parella, totes amb un punt de ridícul.

Un matrimoni que va a un terapeuta matrimonial, una alumna que s’enamora del seu professor, un grup feminista que organitza una xerrada contra la discriminació, un home que s’enfada amb la seva parella per un somni, una dona que somia en posar-se a la pell d’altres dones, el procés creatiu d’un poema…, història rere història, l’autora fa passar clixé rere clixé tot un seguit de personatges que tenen un punt de patètics, on el lector pot reconèixer a un amic, un parent o a ell mateix.

Tretze contes, ràpids de llegir, amb una estructura lliure, allunyats de la típica estructura de “presentació-nus-desenllaç”, de fet quan n’acabes un no tens la sensació de final, s’acaben de cop, sense més. El llenguatge també es podria considerar que va per lliure, amb uns diàlegs on s’usen els barbarismes i les incorreccions gramaticals per fer-los més pròxims al lector.

Amb aquest recull, l’escriptora va guanyar el Premi Lletra d’Or l’any 2005

Us deixo amb el vídeo del programa Alexandria, on Màrius Serra conversa amb l’escriptora Empar Moliner del seu llibre T’estimo si he begut, no us el perdeu, allí l’autora, amb la seva característica “verborrea” ens descobreix aspectes curiosos del llibre, com que el títol està basat en dues cançons, de dos grups americans Bloodhound Gang i Zebrahead.

Més informació:

• Empar Moliner a les Biblioteques
• Empar Moliner a la Viquipèdia

Recomanat per Bibarnabloc. 

Escriu l’autor en la introducció d’aquest llibre:

“El miedo puede a llegar a tener diferentes caras: la del temor a la verdad en ocasiones; la del cambio de nuestra percepción de la realidad y de lo que nos rodea; la de los sucesos que permanecen sin explicación […]”

i és justament, el que Lorenzo Fernández Bueno ens proposa en aquesta obra.

99 Lugares donde pasar miedo s’assembla més a la típica guia de viatge, on hi ha la selecció dels llocs imprescindibles per visitar. La diferència amb aquest tipus de llibre, és que tots els llocs que ens aconsellen visitar i, que estan repartits per tot el món, el misteri està molt present. Alguns llocs poden fer més por que altres (que això de la por és molt subjectiu) i altres llocs, simplement pel seu interès arqueològic e històric, ens pot fer plantejar-nos tota una sèrie de preguntes que encara, avui en dia, continuen sense resposta (una visita al Serapeum de Saqqara, a Egipte, és un clar exemple).

Viatjar per indrets envoltats de misteri és una altra forma de fer turisme. Podem anar més lluny o quedar-nos més a prop de casa, i anar un cap de setmana d’excursió, per exemple, al poble de la Mussara, a Tarragona, on les desaparicions inexplicables de persones superen la mitjana del país. Diuen que al poble hi podria haver una porta a una altra dimensió… poca broma!

També podem visitar el conegut edifici Dakota a Nova York, amb la seva fama de maleït, on es va rodar la pel·lícula La Semilla del diablo de Roman Polanski, atret pels suposats casos de poltergeist de l’edifici o, passar una nit al mític Stanley Hotel, on Stephen King va crear una de les seves terrorífiques novel·les El Resplandor que, posteriorment, va immortalitzar Jack Nicholson en la versió cinematogràfica de Stanley Kubrick.

Però apart de fantasmes, dimonis i llocs encantats, en aquesta guia també podem trobar llocs enigmàtics que són coneguts pel seu interès arqueològic i que encara continuen fascinant al viatger per la seva arquitectura colossal i pels misteris que amaguen les seves pedres: Les conegudes piràmides d’Egipte, la ciutat maia de Chichén Itzá, Stonehenge, Machu Picchu… però també hi han algun llocs potser no tan coneguts però igualment sorprenents, com la ciutadella de Kuélap, a Perú, amb els seus impressionants murs de més de vint metres…

El llibre està dividit per zones geogràfiques el que resulta molt útil si penses viatjar a algun lloc en concret, perquè així pots escollir la visita obligatòria que no et pots perdre. A més, resulta molt pràctic tenir la explicació i un requadre pràctic amb informació complementària a tenir en compte (hi han llocs no recomanats per exemple, si tens vertigen…) i com no ocupa més de tres pàgines, el llibre es llegeix molt ràpid i la seva lectura resulta molt amena.

Lorenzo Fernández Bueno és un reconegut periodista i escriptor, director de la revista Enigmas i col·laborador a la tertúlia del programa de ràdio La Rosa de los vientos, a Onda Cero. També és l’encarregat de donar vida al nou projecte de televisió Enigmas de nuestra historia a Discovery Max.

“La incertidumbre de no saber a mí me genera pavor. Porque hay lugares que por muchas explicaciones que quedamos dar para justificar su existencia no tienen sentido, porque simplemente no deberían existir.”

Si us ve de gust fer una escapada a llocs diferents i fer recorreguts per llocs on passar por, molta por, en aquest pràctic llibre segur que trobareu alguns racons tranquils, buits d’aglomeracions humanes per experimentar sensacions difícils d’oblidar.

Més informació:

• Lorenzo Fernández Bueno a les Biblioteques
• Lorenzo Fernández Bueno. La Vanguardia

Recomanat per Bibarnabloc. 

El transsiberià és la xarxa ferroviària més llarga del món que travessa Rússia de Moscou  a Vladivostok passant pel sud de la Sibèria. Són més de 9.000 kilòmetres  i travessa 8 fusos horaris i disposa de branques que connecten a Kazakhstan, Mongòlia, la Xina i amb Corea del Nord. La seva construcció va començar el 1891 i es va inaugurar l’any 1916. Tot just inaugurada, es va veure en el centre de la guerra rus-japonesa, però només va estar el primer dels conflictes bèl·lics perquè també va ser escenari de la Revolució Russa i més endavant, durant la segona guerra mundial, el transsiberià va permetre traslladar a l’est una gran part de la industria russa i la va protegir de la invasió hitleriana.

 

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

A la primavera de 1945, Walter Urban, de 17 anys, treballador d’una granja, és reclutat a la força, juntament amb el seu amic Fiete, per part d’un exèrcit nazi agonitzant. Testimonis obligats del final de la Segona Guerra Mundial, els fets tràgics que els toca viure marcaran per sempre la vida de Walter.  Ja a la seixantena, esgotat per una dura vida com a treballador de les mines de la conca del Rur, i submís en un silenci infranquejable, el seu fill intenta descobrir què li va passar al seu pare al final de la guerra. L’autor combina la prosa lírica continguda amb una cruel objectivitat dels fets, situant el punt àlgid de la narració a la meitat de la novel·la. Commovedor relat antibèl·lic, més que un episodi més sobre la Segona Guerra Mundial, esdevé una història universal quan ens fa reflexionar sobre la força del destí,  la culpa i de l’amistat.

Ralf Rothmann és un escriptor alemany, novel·lista, poeta i dramaturg. Tot i que la seva obra ha estat traduïda a diferents idiomes i ha guanyat diferents premis literaris, entre ells els Heinrich Böll, el Max Frisch, el Walter Hasenclever o el Friedrich Hölderlin, de moment només s’ha traduït al català i castellà Morir a la primavera. Un autor, sens dubte, per anar descobrint. 

Més informació:

• Ralf Rothmann a les Biblioteques
• Ralf Rothmann a la Viquipèdia
• La verdad detrás del vacío

Recomanat per Cristina Valls. Bib. Antoni Comas. Mataró. 

La història d’una noia que aconsegueix trobar sentit a la vida gràcies a les flors. El llenguatge secret de les flors recrea una història de coratge i esperança, d’abandonament i d’increïbles ganes de viure. Una novel·la amb una protagonista extraordinària que ens mostra la força i la feblesa de l’esperit humà i de l’amor autèntic: un sentiment real i sincer ple d’imperfeccions i sense arrels, el que ho dóna tot sense esperar res a canvi.

Recomanat per Ester Pasqual. Bib. La cooperativa. Malgrat de Mar. 

Considerat un dels dramaturgs més rellevants de l’escena actual i associat moltes vegades a les tragèdies clàssiques de la talla de Sòfocles per la duresa i el caràcter moral dels seus textos, Wajdi Mouawad, és el dia d’avui un referent imprescindible de la dramatúrgia internacional. Nascut al Líban l’any 1968 en plena guerra civil, l’escriptor i actor, sap de primera mà el que és viure (o sobreviure) en un entorn bèl·lic i alhora portar l’etiqueta de refugiat a la recerca d’una vida millor fora del seu país natal, aspectes que magistralment transporta en les seves obres.

Amb La sang de les promeses, publicat l'any 2017 es recopila i s'edita per primer cop en català la tetralogia del seu teatre èpic integrat per Litoral, Incendis, Boscos i Cels. Quatre peces teatrals representades als escenaris catalans per la companyia La Perla 29, les quals tenen un denominador comú, la devastació de les guerres sobre els humans. D’aquesta manera, el fil conductor de totes elles és la violència, l’exili, el desarrelament i la pèrdua produïts per conflictes com, la Segona Guerra Mundial passant per la Guerra del Líban fins a l’amenaça del terrorisme gihadista actual i, a la vegada, l’exploració dels orígens i la transmissió de la memòria històrica per part de les noves generacions amb la fi de trobar una esperança davant tantes atrocitats.

Un engranatge tràgic de la nostra condició humana que s’eleva a clàssic gràcies a la força de les paraules i a les imatges ferotges que s’hi desprenen ‘gravades amb una brutalitat inaudita al cor del qui el llegeix’ segons el mateix Oriol Broggi, director de la companyia La Perla 29 en el pròleg del llibre. Una lectura recomanable tant pels amants del teatre com els que ho són menys, ja que l’univers Mouawad és com una teranyina que captura a tothom on se’ns presenta les nostres tenebres més fosques però, a la vegada, ens enlluerna amb un raig minúscul d’esperança i salvació que serveix com a bàlsam davant tanta sang vessada.

Més informació:

• Wajdi Mouawad
• Wajdi Mouawad a les biblioteques
• La Perla 29 (companyia de teatre) a les biblioteques
• Teatre i conflictes bèl·lics

Recomanat per Marta Aliberch Sànchez. Bib. Esteve Paluzie. Barberà del Vallès

Per aquells que podeu gaudir d’un mes de vacances, i heu estalviat força durant l’any, us proposem un viatge a un país llunyà i exòtic: Japó, i per preparar l’aventura, res millor que aquesta guia.

Només obrir la guia, presenta uns itineraris segons els dies de viatge, fet que permet una millor organització. Tot seguit enumera tot allò que cal saber abans de marxar i poder moure’s amb comoditat pel país. Després de l’agenda hi ha una introducció molt acurada, de gairebé vuitanta planes, on repassa aspectes com la història, l’arquitectura, estil de vida, natura...que ajuden a fer-se una idea de com és Japó.

El llibre divideix Japó en vuit regions i de cada una ofereix informació exhaustiva de com desplaçar-se, adreces i lloc d’interès.

Així doncs, ja podeu fer la maleta, i no oblideu endur-vos aquesta magnífica guia, i cap al Japó!

 

Més informació a:

Oficina Nacional de Turisme de Japó

 

Recomanat per Imma Bover. Bib. Moià. 

Un dels terrors comuns a l’ésser humà és el de morir ofegat. Està gravat en el nostre ADN des del principi dels temps, segurament com a mesura de precaució en un planeta que té el 98% de la superfície composta d’aigua. Amb els avenços en ciència i tecnologia, nous terrors es van afegint als primitius: morir atropellats, en un accident d’avió, electrocutats... el terror del segle XXI serà, sense dubte, morir a mans d’un robot que nosaltres mateixos haurem creat.

 

Aquesta possibilitat és tan antiga com el cinema de ciència ficció. Només cal recordar robots sortits de mare com Gort a Ultimátum a la Tierra (1951), Guslinger a Almas de metal (1973) i el T-800 de Terminator (1984) per veure que el tema ve de lluny. Properament en sentirem a parlar molt pel remake en forma de sèrie que els nois de l’HBO han batejat amb el nom de la pel·lícula original, precisament Westworld, cridada a ser la successora de l’exitosa Joc de Trons.

Ex machina ens parla d’un creador d’intel·ligència artificial que cita un dels empleats de la seva empresa per a que faci un test a Ava, una dona robot, durant una setmana. La personalitat obsessiva del creador (el camaleònic Oscar Isaac), la ingenuïtat del l’entrevistador (Dommhnall Gleeson) i el magnetisme de la robot (Alicia Vikander) portaran a un joc de dominació on tindran més importància els sentiments que la raó.

Guanyadora de l’Oscar als millors efectes visuals, i més important, nominada al millor guió original, la primera pel·lícula del director Alex Garland és més una peça de teatre que el clàssic film de ciència ficció, amb diàlegs treballats i ambientació sòbria, on destaquen més les composicions dels personatges que l’acció.

 

• Més informació:
• Prestatge virtual de cinema: Els robots al cinema
• Els robots al Catàleg Aladí 

Recomanat per Jaume Felipe. Biblioteca Maria Àngels Torrents de Sant Pere de Riudebitlles

En aquest llibre es dóna una visió dels múltiples i diferents aspectes que hauríem de tenir en compte en la nostra relació de parella i ofereix consells, no només per sortejar els esculls en aquesta etapa vital, sinó també per gaudir de molts moments i avantatges.

Traçar plans, tenir objectius, mantenir la curiositat, interessar-se pel que passa al nostre voltant i gaudir de l'amistat i de la parella. Envellir en parella pot pal·liar la soledat i estimular plans i objectius. També cal aprendre a gestionar no només l'aparició de les pròpies xacres i limitacions, sinó també els del company o companya.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Napoleoni, amb un estil incisiu i crític, ens recopila un treball periodístic de primer ordre dut a terme durant més de 10 anys, on posa de manifest com l'Estat Islàmic i altres grups terroristes es financen mitjançant els segrestos, el contraban, i ara a més a més, el tràfic de refugiats i l'èxode d'immigrants causat per la guerra de Síria i la desestabilització del Pròxim Orient.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Guia necessària per identificar les pedagogies més conegudes: s’analitzen els punts forts, punts febles, perquè van néixer, ... mostrades amb un punt de vista sense prejudicis ja que les pedagogies actives desperten passions contràries: mentre que pels defensors suposa el canvi de paradigma que necessita el nostre sistema educatiu, els detractors associen aquests sistemes a l’elitisme i llibertinatge.

En trobareu de tot tipus:  Montessori, Waldorf, lliures, actives, vives, Reggio Emilia...

Útil per a qualsevol interessat en l’educació, doncs aquesta tendència cada vegada té més força.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Els científics forenses són un col·lectiu restringit i especialitzat que s’han donat a conèixer gràcies a la ficció policíaca i criminal.

Llegint aquest llibre, aprendrem de quina manera la ciència s`aplica a la investigació criminal, com s’aconsegueixen desxifrar crims i trobar els culpables. Preguntes com: Com funciona una prova d’ADN? És infal·lible? Pot un insecte desembrollar el culpable d’un assassinat? Aquestes i d’altres preguntes les trobarem en aquest llibre, on l’autor amb rigorositat científica però amb un estil proper i desenfadat, ens farà entendre les tècniques que utilitza la policia, curiositats i errades típiques que podem veure a les sèries televisives i pel·lícules.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Olivier Norek (1975), escriptor i antic tinent de la policia a Paris, amb aquesta novel·la va ser el guanyador a la millor novel·la negra europea del Festival Internacional de Lyon, Quais du Polar, el 2016.

Nano, el fill petit d'una família corsa de delinqüents, va a parar a Marveil una coneguda i massificada presó. La seva germana intentarà alliberar-lo, després d'adonar-se que no pot superar la seva duresa. Per fer-lo haurà de planejar, conjuntament amb el grup que lidera, el robatori de les proves que van portar a presó al seu germà. Per donar falses pistes, també robarà quatre proves més que aconseguiran canviar la vida de quatre reclusos. 

A l'altra banda, Víctor Conte, l'etern dimissionari, i el seu equip de la policia judicial intentaran recuperar les proves. La trama anirà serpentejant entre els errors dels lladres i els errors que cometen els policies.
És una novel·la que possiblement té un excés de moralina, però és entretinguda i té un bon ritme. 
Si t'agrada aquesta novel·la també t'agradarà

• "Una novela criminal" de Giancarlo de Cataldo 
• "L'home del llac" de Arnaldur Indridason
• "Si los muertos no resucitan" de Philip Kerr
• "La Tristeza del samurai" de Víctor del Árbol
• "Liquidación final" de Petros Markaris
• "La verdad y otras mentiras" de Sascha Arango

Més informació:

• Olivier Norek a les Biblioteques
• Olivier Norek a la Viquipèdia

Recomanat per Ilumi Ramos. Bib. Josep Maria López-Picó. Vallirana. 

Colwin ens explica la història d’una família ideal, d’una família perfecte i de classe alta. La protagonista és una dona que ho té tot, però que arriba un moment, sobretot per ella en que es produeix una fractura mental entre la seva parella i ella, coneix algú. És una història que t’atrapa des de la primera pàgina, i et manté enganxa’t. 

Més informació:

• Lauire Colwin a les Biblioteques
• Laurie Colwin a la Viquipèdia
• Ressenya

Recomanat per Bib. Collbató. 

Gran llibre de cuina per descobrir les receptes bàsiques, amb infografies i explicacions, detallant diferents tècniques i descrivint famílies d'ingredients. Més de 60 receptes per aprendre a preparar els plats fonamentals, pas a pas, i un ampli glossari il·lustrat per aprofundir en els conceptes més importants. Amb informació per utilitzar els productes i realitzar les elaboracions adequadament.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Si estàs gestionant el teu primer projecte o simplement estàs cansat d’improvisar, aquesta guia et proporcionarà les eines i confiança necessàries per definir i assolir objectius intel·ligents.

Guia elaborada per la Harvard Business Review (HBR),que ofereix solucions intel·ligents i consells útils i senzills per afrontar els reptes laborals més importants.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Llibre escrit al 1966 quan la seva autora tenia només setze anys. Les circumstàncies i conflictes que descriu connecten molt bé amb els adolescents del nostre temps: els conflictes familiars, la marginació i l'absència de futur que porten alguns joves a cercar al carrer i en el grup el que no troben a casa.

Ningú li va dir a Ponyboy que la vida fos fàcil, però està bastant segur de tenir les coses controlades: sap que pot comptar amb els seus amics, que farien qualsevol cosa per ell. Però una nit, algú porta l'enemistat amb la banda rival massa lluny i el món de Ponyboy dóna un gir inesperat.

El cineasta Francis Ford Coppola va adaptar al cinema aquesta novel·la —amb la plana major dels actors juvenils de l'època— que descriu la dura realitat on es mouen els adolescents en els suburbis de les grans ciutats i que avui resulta tan actual com quan es publicà per primer cop.

Trailer de la pel·lícula The Outsiders.

Recomanat pel Club de lectura juvenil. Bib. P. Gual i Pujadas. Canet de Mar. 

L’any 2016 es va commemorar el 20è aniversari de la publicació del disc Omega una obra mestra sorgida de la col.laboració entre el cantant granadí Enrique Morente i el grup de rock granadí Lagartija Nick, un àlbum que va marcar un abans i un després dins del món de la música en una fusió de flamenc i rock fins aquell moment inèdita.

Les lletres de les cançons d’aquest disc són de dos poetes molt diversos però genials com són el també granadí Federico Garcia Lorca, i el músic i cantautor canadenc Leonard Cohen. Pel que fa al primer, destaquen  La aurora de Nova York, Norma y paraíso de los negros, Ciudad sin sueño que són adaptacions de poemes inclosos dins el seu poemari Poeta en Nueva York .
De Leonard Cohen trobem adaptacions dels seus grans temes Pequeño vals vienés, Hallelujah i First we take Manhattan, que han esdevingut ja mítics arrel de la mort de l’inigualable artista l’any 2016.

Aquests poemes van ser revisitats amb l’adaptació musical d’Enrique Morente i Lagartija Nick i altres grans músics com Vicente Amigo, Isidro Muñoz, Cañizares, a més de la participació del guitarrista Tomatito o la filla del cantant, Estrella Morente.
L’àlbum va ser reeditat l’any 2008 primer però l’any 2016 es va fer una reedició en un format de luxe que incloiria dos discos compactes, un DVD i un llibret on es detallava la gestació , els enregistraments i les anècdotes, amb imatges, manuscrits i entrevistes .
Coincidint amb aquesta efemèride el 2 de desembre de 2016 els seus tres fills, Estrella, Soleà i José Enrique van celebrar un concert homenatge a la sala La Riviera de Madrid i el director Gervasio Iglesias va realitzar un documental recollint la història de la seva gestació.
 

Més informació:

• Enrique Morente a les Biblioteques
• Lagartija Nick a les Biblioteques
• Enrique Morente a la Viquipèdia
• Lagartija Nick a la Viquipèdia
• Omega
• El disco que rompió el flamenco

Recomanat per Glòria Sànchez. Bib. Josep Roca i Bros. Abrera. 

“Un mosaic de músiques que té varis colors”, amb aquestes paraules Maria del Mar Bonet ens descriu el seu darrer disc. Ultramar és el nou disc de la cantautora Maria del Mar Bonet que es va presentar a Palma el 5 d’abril del 2017 per celebrar els seus 50 anys als escenaris. Una llarga i excel·lent trajectòria que la cantautora celebra de la millor manera possible, editant i regalant-nos a tots un nou disc.

Ultramar és la música de la unió de  dues aigües, les del mar Mediterrani, les de Mallorca i les del mar del Carib, les de Cuba. Escoltar aquest disc és sentir com els cabals de les dues aigües es troben s’uneixen i sumen un nou cabal més ample que brolla amb força. Podem escoltar les peculiaritats de cadascuna de les aigües de forma clara, s’uneixen i escoltem una nova música on pots diferenciar amb claredat l’origen de cada nota, de cada gota. És la música de la Maria del Mar Bonet i  la música cubana alhora, és bonic i preciós.

Cuba estima a Maria del Mar Bonet i el 2011 la cantant va rebre el  premi Cubadisco al millor disc internacional pel seu àlbum Bellver. Un premi  que ella mateixa va  recollir a l’Havana al gener del  2012. És aquí quan entra en contacte amb un seguit de músics cubans i comprova que les afinitats musicals són molt grans i no es pot resistir a iniciar un treball de col·laboració per fer néixer alguna cosa nova. El maig del 2016, Maria del Mar Bonet empren un viatge a  l’Habana, ara sí, per enregistrar el seu nou disc Ultramar,  un disc que representa doncs un immillorable regal d’aniversari per tota la seva llarga trajectòria professional.

Aquest és un disc d’ultramar, de mar enllà, un disc d’unió entre el nostre mar, la  Mediterrània i el mar Carib,   un disc d’unió de les músiques de dues illes,  Mallorca i Cuba. Un disc   amb grans músics cubans com en Jorge Reyes i el seu grup de jazz llatí, el grup de música campesina Cuerdas del Monte, en José M. Vitier i altres col·laboradors com Mª Victòria, El Tosco, Pancho Amat, Enrique Pérez Mesa. Una extraordinària oportunitat per fusionar les músiques i crear-ne una de nova que s’escolta fluir amb gran naturalitat.

Maria del Mar Bonet diu sobre Ultramar: “Aquest disc per mi és un mosaic de músiques que té varis colors: un grup de música de Latin Jazz amb el seu director Jorge Reyes; un altre de música campesina que són els músics del camp. A Cuba hi ha molts grups de músics que fan música del camp i que són una meravella, i que són la part més desconeguda musicalment i artísticament parlant de Cuba. Aquests colors de Cuba els coneixem poc. I llavors hi ha en José María Vitier, pianista contemporani que ha fet la banda sonora de molt cinema cubà”.

Escolteu  el mosaic de músiques amb un munt de colors. Escolteu Ultramar, una novetat discogràfica que ja podem trobar també a les biblioteques de la xarxa

 

Més informació:

• Maria del Mar Bonet a les Biblioteques
• Maria del Mar Bonet a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Llista Spotify

Recomanat per Anna Artigas. Bib. Salvador vives Casajuana. Sant Vicenç de Castellet.

Francesc Xavier Baladia (1965) és barceloní. Fa alguns anys va entrar al món editorial amb l’obra “Abans que el temps ho esborri” (Barcelona: La Magrana, 2004), on ens va fer un retrat de les seves dues branques familiars, els Baladia (fabricants tèxtils) i els Llorach (aristòcrates). En aquesta obra vàrem conèixer la vida privada d’una gran familia de l’alta burgesia catalana del S.XIX, que destacà en la societat barcelonina.

L’any 2010 Mireia Ros dirigí la pel·licula Documental“Barcelona, abans que el temps ho esborri” basada en aquest llibre i guanyà el Premi Gaudí 2012, al millor documental. Ara F.X.Baladia continua, però, amb la història del seu avi, Ninus.

La familia de l’avi era de Mataró d’una familia de l’alta burgesia catalana dedicada al món textil,que estava relacionada amb el bò i millor de la cultura i l’art català. La vida del seu avi va estar marcada des de petit. La seva mare (la Ben Plantada d’Eugeni d’Ors) va abandonar la familia i va marxar amb el seu amant, deixant l’espòs i tres fills: en Gip, l’hereu, la Nini i el Ninus, el més petit que sempre fou un nen sensible. Tots tres foren educats per una tieta. Cap dels germans es va dedicar, plenament, al negoci familiar. El Gip, era un vividor que es va instal•lar a Madrid a viure la bona vida i en Ninus, a més de la fàbrica, es va dedicar als seus estudis, a la filantropia i fins i tot es va estrenar com autor teatral amb el pseudònim de Xavier de Costabona. En el llibre es van barrejant les vivències i costums de la familia i els apunts d’un dietari que escrivia l’avi, “quadern de garlandes” ,on amb gran detall trobem totes les despeses i compres que hi havia a la familia. Així sabem que era una persona molt meticulosa en tots els aspectes,vital i optimista per naturalesa fins a la seva mort i que es va convertir en el model de tot “un senyor de Barcelona” Els records i els espais es van succeint al llarg de l’obra i mentre llegim ens passejarem per Camprodon, La Molina, el xalet dels Pirineus, assistirem al Liceu i al Palau de la Música, i als palauets familiars.

És una lectura molt recomenable, Una biografia però no està estructurada com a tal. Es un degotalll de records i fets reals que ens traslladen a la Barcelona de principis del S.XX. A la Belle Époque on els costums socials marcaven les classes i l’etiqueta era una manera de viure. Un repàs cultural i artístic del moment. Amb tots aquests records reconstruim la Barcelona d’un temps passats.

Més informació:

• F. Xavier Baladia a les Biblioteques
• Blog

Recomanat per Montserrat Ribé. Bib. Municipal de Manlleu BBVA.

Llibre visual i informatiu que resumeix molts aspectes de la nostra anatomia: el cos humà té 100.000 quilòmetres de vasos sanguinis, produeix 25 milions de cèl·lules per segon i està format por bilions d’àtoms.

Aquesta guia il·lustrada repassa tots els sistemes i aparells, així com la composició i funció, seguint el desenvolupament del cos des de la concepció fins l’edat adulta.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Al món es crien 70.000 milions d’animals de granja, dos terços en granges industrials. Les gallines viuen en una superfície equivalent a la d’un foli, dempeus sense batre les ales. A l’estat, el 84% d’antibiòtics que es venen, s’administren als animals. A banda, cada salmó li pertoca el volum d’aigua d’una banyera per créixer.... Seguim?

A La carne que comemos trobareu aquestes i moltes d’altres informacions que ens faran repensar què, com i perquè mengem d’aquesta manera.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Marcello Quintanilha ens sorprèn de nou amb aquesta novel·la gràfica, després de la premiada i admirada Tungsteno. El títol descriu la contradicció vital que viu la seva protagonista. Rosángela és “afortunada”, te una bona feina, família i status social. Però hi ha alguna cosa que no funciona i serà el somriure de la seva cosina, bastant menys afortunada, la que farà saltar l’alarma i remourà els  fonaments de la seva vida plena d'aparences.

Per viure una altra vida haurà de passar per un procés d’autodestrucció amb molt mal final. Algun crític ha volgut comparar aquest relat amb les pel·lícules de Michael Haneke, un petit esdeveniment pot significar un canvi catastròfic en la vida.

A Talco de vidre repeteix el blanc i negre de Tungsteno,  jugant amb diferents trames i sobretot destacant les expressions de la protagonista i de la seva evolució vital.

Quintanilha té la capacitat de transmetre el malestar i angoixa en forma de thriller psicològic fins el final del llibre.

Més informació:

Un dels còmics preferits de Marcello Quintanilha:

• Los misterios de Pâhry, inclòs a Las Murallas de Samaris de Schuiten-Peeters

Música que apareix en aquest còmic:

• Pendulum / Creedence Clearwater Revival

• La Cinta blanca / una película de Michael Hanekes

Recomanat per Josep Benabarre, Biblioteca Manuel de Pedrolo de Sant Pere de Ribes

“Els Guardians de l’Aigua” reuneix en 552 pàgines una quarantena d’experiències d’èxit en la gestió integrada i en la innovació dins el món català de l’aigua. El llibre representa una mirada plural que recull la diversitat de solucions que han de permetre aconseguir, tant a curt com a mig termini, un abastament d’aigua de qualitat i un bon estat dels ecosistemes fluvials.

Hi ha un capítol molt interessant que exposa com l’aigua sempre ha estat una font de desenvolupament local i de qualitat de vida, però que sovint la utilització econòmica dels cursos fluvials ha generat impactes negatius. Tot i això, la relació entre societat i aigua ha creat un conjunt de paisatges de gran valor ecològic, econòmic, cultural i simbòlic cada cop més apreciats i utilitzats com a bé públic.

L’objectiu d’aquest llibre és fer conèixer aquest món desconegut que hi ha al darrera de l’aixeta de casa i després del clavegueró del carrer.

Recomanat per Vicky Romo. Biblioteca Antonio Martín

La història narra l’origen d’Isla Paraíso o també anomenada Themyscira, una illa secreta habitada per mitològiques dones guerreres conegudes com les Amazones. Aquestes viuen en pau refugiades a l’illa però sota l’amenaça del déu de la guerra Ares. La princesa amazona Diana abandonarà la seva llar per sortir a “la terra dels homes” després de l’arribada a l’illa del coronel Steve Trevor en plena Segona Guerra Mundial. Així, descobrirem l’origen de Wonder Woman i les seves primeres actuacions heroiques del personatge en el nostre món.    

L’any 1987 el dibuixant novaiorquès George Pérez fou l’encarregat d’actualitzar el personatge de Wonder Woman després de “Crisis en Tierras infinites”. Pérez reinventà a la famosa heroïna en una nova etapa acompanyat dels guionistes Greg Potter i Len Wein, reordenant el que funcionava del personatge i aportant una visió particular sobre l’entorn mitològic de les amazones d’una manera eficaç i convicent. L’editorial ECC, l’actual propietària de la llicencia de DC a Espanya, ha publicat el primer volum que recopila els números de l’1 al 14 de la sèrie original. Un clàssic atemporal de lectura imprescindible per a qualsevol fan del còmic de superherois.

Per a més informació:

• Wonder Woman a les biblioteques

Recomanat per Núria Maymó. Biblioteca Les Voltes de Sant Vicenç dels Horts.

Manuel Montero, des de jove, va començar a practicar karate, entrenant amb diferents mestres. Més tard, s’interessa per la defensa personal, que compagina amb les classes de karate. I d’aquí surt el Goshindo Taikijutsu Ryu, un sistema Marcial de Defensa Personal amb una identitat pròpia.

Comença a impartir cursos per a dones que mai han practicat cap art marcial. Es tracta de dotar a la dona d’eines, tant físiques com psicològiques, que li permetin fer front a una possible agressió de la forma més favorable.

És un manual d'autodefensa vàlid per a totes les edats, amb més de 365 fotografies descrivint les tècniques i un text concís i pedagògic. La màxima és: “Debes y puedes”!

Més informació:

• Web per ampliar la informació

Recomanat per Carla Canongia. Bib. Municipal L'Ateneu d'Esparreguera

Què té de diferent aquesta guia excursionista d’altres tantes que n’hi han del Parc de Sant Llorenç del Munt i l’Obac?  Doncs, d’una banda, que les 30 excursions que ens proposa fugen dels camins i els indrets clàssics del Parc, prou coneguts de tothom i més concorreguts i ens apropen a l’exploració d’altres racons poc freqüentats, amb l’ànim de descobrir els petits secrets que amaga el Parc i que sovint passen per alt: barraques de vinya, balmes obrades, fonts, avencs ... 

I, d’altra banda, és una guia que aglutina el coneixement de dinou autors, tots ells experts exploradors del massís. 
El nivell de dificultat de les excursions és de dificultat diversa i s’han dissenyat de tal manera que hi puguin participar persones de totes les edats. Cada excursió inclou alguna fotografia en color i un mapa de l’itinerari a seguir amb el temps pautats. 
Ja podem tornar a gaudir del Parc des d’una innovadora visió!. 

Més informació:

• Albert Vicens i Llauradó a les Biblioteques

Recomanat per Neus Tejera. Bib. Els Safareigs. Sabadell. 

 

 

Luis Argeo Fernández director de cinema i autor de guies de viatges ens convida a passejar per algunes de les metròpolis més importants del món, recordant aquelles mirades particulars que sobre aquestes ciutats el cinema ha deixat en el nostre imaginari.

A través d'una selecció de pel·lícules molt personal, des de populars a clàssiques passant per algunes ben peculiars, recuperem escenes rodades o ambientades en aquestes ciutats, i tot l'anecdotari associat.

Per cada ciutat trobem un itinerari constituït per alguns dels seus principals punts d'interès turístic i les seves referències cinematogràfiques imprescindibles. Podrem situar-nos a Trafalgar Square revivint l'atmosfera negra del Londres dels anys 30 de Nit en la ciutat. Passejar pel barri gai de San Francisco recuperant alguns escenaris principals d'Em dic Harvey Milk pel·lícula rodada al districte de Castro i per la que Sean Penn va obtenir l'Oscar per la seva interpretació de l'activista gai. I en aquesta mateixa ciutat reconeixerem els carrers per on patrullava el mític personatge interpretat per Clint Eastwood, "Harry el brut". O el gran plató que és Nova York, una ciutat que està present en el nostre subconscient amb innumerables referències cinematogràfiques: la tardor a Central Park amb pel·lícules com Kramer contra Kramer o Love Story, o la Cinquena Avinguda a través d'Esmorzar amb diamants.

Amb una cuidada edició aquest llibre és un excel·lent giny pels apassionats del cinema i una provocadora invitació a redescobrir aquestes importants ciutats a través de la mirada del setè art.

Recomanat per Juanma Moreno. Biblioteca Can Pedrals de Granollers. 

L’obra Manual de chino comercial s’adreça a persones castellanoparlants que vulguin establir relacions comercials amb la Xina. El llibre que presentem correspon a un nivell bàsic de coneixement de l’idioma, per tant, encara que vagi dirigit al món dels negocis, també pot ser d’interès per a qualsevol persona que vulgui iniciar-se en l’aprenentatge de la llengua xinesa.   

El contingut de l’obra està organitzat en base a situacions quotidianes i conté un llistat tot de frases o paraules en xinès, la seva traducció al castellà i la transcripció fonètica. L’obra és didàctica, consta d’il·lustracions i també de material d’audiovisual que la fan atractiva, funcional i amena.

Recomanat per Sol Teixidó. Bib. Ernest Lluch i Martín de Vilassar de Mar

Diuen que Juan García Esquivel va inventar la música lounge, aquest estil tan fresc de tocar jazz, que va combinar entre altres gèneres mambo i bossa nova, per donar-li un ritme més cadenciós, ideal per a la pista de ball. Gènere que sens dubte sona mexicà, o millor dit galàcticament mexicà. De la semblança entre música, creativitat i tecnologia va sorgir el seu estil musical per excel·lència, l'anomenat space age pop, que no és sinó una altra de les formes d'anomenar al lounge. Aquest CD presenta dos dels àlbums dels inicis de la seva carrera (1962). 

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Guanyadores del Concurs Sons de la Mediterrània 2015, el sextet del Camp de Tarragona Roba Estesa presenta una dotzena de cançons que basculen en tres eixos que defineixen l'ideari de les músics: dona, lluita i tradició. 

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

El primer supergrup femení d'Àfrica occidental, el col·lectiu Les Amazones d'Afrique, és un esdeveniment per a la música mundial. Ja siguin estrelles incontenibles o secrets ben guardats, els músics que participen en aquest projecte es troben entre les veus més aclamades de la música de l'Àfrica Occidental: Kandia Kouyaté, Mamani Keita, Rokia Koné, Mariam Doumbia (d'Amadou i Mariam), Mariam Koné, Aminata Danté (+ Nneka i Angélique Kidjo com convidats especials). El col·lectiu barreja amigablement les generacions i les energies i perpetua la tradició Mandingo, donant-li el poder de les megaciutats africanes.  Un "All-Star", però no només això. Inspirant-se en els formidables i misteriosos guerrers de Dahomey, els majors cantants i músics malians del moment s'uneixen per lluitar contra la violència cap a les dones. Lluiten per la llibertat, són dones i són músics, a Àfrica i en altres llocs. Les veus d'aquestes dives poden trencar les cadenes i fer-se càrrec del vostre cor. Ànima, respiració i un repte: convertir el seu recorregut en una eina de lluita per a dones.
*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Japandroids prefieren dejar de sonar tan crudos como antaño (olvídense de sus momentos post-hardcore y de cualquier chispazo hard rockero) y, como ya hicieran Titus Andronicus antes que ellos, echar la vista hacia la tradición rock estadounidense. Nunca antes había mirado con ojos más limpios hacia The Replacements o The Hold Steady. Lo demuestran sobre todo “North East South West”, “True Love And A Free Life Of Free Will” y “In A Body Like A Grave”. Nunca antes Japandroids habían sonado tan amables sin dejar de ser ellos mismos. Súmenle a eso, que King y Prowse se han permitido también el lujo de experimentar un poco con buenos resultados. Véasen los casos de esa suerte de I’m Sorry (For Not Finding You Sooner) –cuyo riff remite al éxito pop de los ochenta “Bette Davis Eyes” de Kim Carnes- o el inicio de “Arc Of Bar”. Ah, y como siempre, todo ello en ocho temas y menos cuarenta minutos de duración. Como debe ser.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Doble CD amb l'obra completa de la llegendària agrupació barcelonina dels 80's amb abundant documentació sobre la història de la banda. Referència imprescindible de les músiques creatives al nostre país. 

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El títol recorda la narració cíclica de la novel·la de Marta Rojals Primavera, estiu, etcètera (La Magrana, 2011), però Pau Vallvé enfoca el doble CD des del fred. Canta a “Que vingui l’hivern” al primer disc, que no es queda només amb la ‘serotonina’, sinó que s’enfronta a les ‘pors’ en les seves cançons, tot confessant debilitats: ‘Sempre m’espanto quan tot va massa bé’. Se sent còmode amb l’esperit saturnià ‘on l’abisme és tan gran’ (“Saturn”). El gran viatge sonor que ofereix neix d’una peça instrumental que amara totes les cançons titulada “Pareidòlia”, un concepte que assenyala la música com a generadora de formes segons les psicologies de qui la fa i qui l’escolta. I clou amb la instrumental “Ikigai”, concepte japonès sobre trobar ‘la raó de viure’. Abans, Vallvé ha enviat a prendre pel sac envejosos i gent de prejudicis (“Avui l’únic que vull”), ha esmolat guitarres per al seu autodespertar (“Quan tots els ocells ja no hi són”, “Jo i la il·lusió”) i ha estat capaç de crear espais tendres com la preciosa “A l’altre costat”. Al segon disc reneix per créixer més encara, a “Antiherois” o a “La Polinèsia”, amb una aclucada d’ull al “Júlia” de John Lennon, d’amorosa maduresa.
*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Tots els grans tenors italians paguen tribut a l'immortal repertori de la canzone naoletana. Bergonzi és el darrer d'ells. 

Film molt entretingut però a l'hora amb una profunda crítica a la societat capitalista i consumista actual. El model econòmic i educatiu, es posat en dubte amb aquesta pel·lícula que dona l'oportunitat de tornar de nou a la Natura i de viure una vida sostenible i independent. A més aporta valors i proposa que l'autocrítica és el millor model per arribar a l'autoconeixement.

Més informació:

• Mat Ross a les Biblioteques
• Viggo Mortensen a les Biblioteques
• Fitxa Filmaffinity

Recomanat per Toni Pérez. Bib. Pompeu Fabra. Torrelles de Llobregat. 

Yuval N. Harari, professor d’ història,  escriu un assaig entretingut i amè  de l’ evolució de l’ home ,HOMO SAPIENS,  a través dels temps des del seu origen fins als nostres dies. Qui som els humans? Què hem fet al llarg de la història per nosaltres i per les altres especies del planeta?
L’ obra està estructurada en  quatre parts;  una primera part on ja apareix el gènere Homo i la seva evolució a Homo sapiens, moment en que es fonamenta la seva superioritat amb la creació del llenguatge.

La revolució agrícola, conforma la segona part, el moment en que els caçadors-recol·lectors es van convertir en agricultors i pastors sedentaris, creant petites societats jerarquitzades. Apareixen les classes privilegiades per sobre de les treballadores i el patriarcat, amb la  submissió de la dona.

A la tercera part de l’ obra ens apropa a l’ Edat moderna, amb l’ aparició del grans imperis mundials, on remarca la seva ambició de poder polític, religiós i monetari; la necessitat de la tolerància i la nocivitat dels fanatismes religiosos.
I ens introdueix en tots el coneixements científics apareguts en els últims 500 anys,a la quarta part, des dels que van fer possible la revolució industrial, els avenços tecnològics, mèdics, en enginyeria genètica fins l’ evolució dels ordinadors i les seves aplicacions en l’ àmbit de la intel·ligència artificial.

Fa palès el deteriori climàtic provocat per tots aquests avenços, així com la infelicitat creixent d’ un major nombre de persones a nivell mundial.
La lectura d’ aquest assaig divulgatiu, és una bona  manera d’ apropar-nos i fer-nos reflexionar sobre la història de la humanitat i de fer-nos venir ganes de continuar investigant-aprofundint  i contrastar  la visió d’ altres autors sobre el nostre pas per l’ Univers.

Més informació:

• Yuval Harari a les Biblioteques
• Yuval Harari a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Català 

Recomanat per Bib. Miquel Martí i Pol. Sant Joan Despí. 

A dia d’avui, aquesta novel·la  ja és considerada pels crítics com una de les “grans” novel·les de la narrativa americana contemporània. Ha estat finalista del prestigiós Man Booker Prize i del National Book Aware, millor novel·la de l’any 2015 segons The New York Times i guanyadora del Premi Kirkus. El llibre és un drama en tota regla ple de bellesa que atrapa inevitablement al lector.

L’autora americana d'origen hawaià, Hanya Yanagihara, ens situa al Nova York actual per parlar-nos sobre l’amistat entre quatre homes durant uns trenta anys des que es van conèixer per atzar a la universitat. Ens sembla molt interessant com una dona aconsegueix aprofundir en la masculinitat moderna actual i copsar les conductes dels homes i la seva forma de comunicar-se.

En la història dels quatre amics, conforme avança la novel·la, en Jude es converteix en el centre de les relacions de tots els personatges, tots plegats acompanyants d’un gran dolor i de molt amor. La seva vida passa a ser el fil conductor i el seu relat sovint ens farà deixar el llibre a sobre la tauleta de nit per poder agafar aire i respirar profundament davant la duresa del seu secret, el seu passat i el seu present.  
El dramatisme dels abusos viscuts queda pal·liat per la gran qualitat narrativa de l’autora, que meravellosament combina nombrosos moments de fraternitat i d’humanitat amb el testimoni i les conseqüències d’una infància atroç. 

Més informació:

• Hanya Yanagihara a les Biblioteques
• Hanya Yanagihara a la Viquipèdia
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Castellà

Recomanat per Bib. Valentí Almirall. El Papiol.  

Els llibres autobiogràfics sempre m’han agradat. Saber les característiques de les  relacions de les persones i conèixer els seus pensament ho he trobat interessant, és per això que us recomano fer la lectura d’aquest llibre, té una escriptura cuidada i molt fàcil de llegir.

L'autor a través d’un conjunt de relats ens transmet una percepció subjectiva del paisatge i de la seva gent, partint dels records d'infantesa transcorreguts a la casa familiar de Cerdanyola. A la vida de totes les persones sempre hi ha una casa, un espai i una gent que sovint esdevé mític, però que ens ha servit per a forjar la nostra personalitat. Doncs és a través d’aquestes vivències explicades amb la llunyania del temps que l’autor ens revela com han estat d’importants per a forjar l’escriptor que és avui dia.

Són unes experiències que esdevenen universals, compartides, des del moment en que ens hi podem reconèixer. Darrera de cada narració hi ha les formes de viure pròpies dels anys quaranta i cinquanta en un entorn rural com el de Cerdanyola i la comarca del Vallès, però que no impedeix, ben el contrari, que lectors d’altres contrades es sentin motivats a connectar amb les seves experiències.

Cada relat curt és una història que té uns protagonistes i un final, però que en el conjunt formen un mosaic que adquireix la forma d’una novel•la.
Isidre Grau escriu amb una prosa molt acurada i descriu de forma magistral un pessebre de figures, on els personatges adquireixen categoria de patró com La rossa de les galetes o la Trini dels gats.

Llegiu aquesta biografia i veureu alguns personatges o situacions que us són familiars!!!

Més informació:

• Isidre Grau a les Biblioteques
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bib. Pilarin Bayés. Santa Coloma de Cervelló.

Ventanas de Manhattan és el resultat de les cròniques que l’autor va fer al diari El País arrel dels atemptats del 11 S a la ciutat de Nova York  i dels escrits que plasmava l’escriptor en els quaderns de tapes blaves que sempre l’acompanyaven quan sortia a caminar sense rumb pels carrers de la ciutat durant els anys que va viure a la ciutat dels gratacels. 

En aquests quaderns l’autor, amb la mirada d’un fotògraf,  plasma la vida quotidiana captant la varietat i el moviment d’una gran ciutat plena de contrastos, els seus barris, els seus parcs, rius, museus...Al mig, però, apareix la seva pròpia vida i  la vivència personal de la ciutat. 
La narració està amanida per una banda sonora d’estils molt diversos. 

El llibre consta de 87 capítols i la seqüència de la narració és cronològica. Comença amb l’arribada de l’autor a la ciutat, on posa en evidència la mirada d’algú que acaba d’arribar i acaba amb la tornada de l’autor a la seva ciutat. 
Escrita en primera persona, tens la sensació que estàs asseguda escoltant la veu de l’autor.

Més informació:

• Antonio Muñoz Molina a les Biblioteques
• Antonio Muñoz Molina a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bib. Joan Pomar i Solà. Sant Esteve Sesrovires. 

Lluís Pasqual és dramaturg i director del Teatre Lliure i amb el llibre “De la mano de Federico “ s'estrena a la literatura amb una evocació de Federico García Lorca

Lluís Pasqual es declara fan precoç de l'obra lorquiana: «Quan era petit la meva mare i la meva germana cantaven cançons andaluses (... / ...). Cap als dotze anys vaig començar a llegir la seva poesia, i als catorze seu teatre ». Amb aquesta declaració arrenca «De la mano de Federico», un assaig literari que ofereix un viatge entre el director català i el poeta granadí. Amb aquest viatge Lluís Pasqual rememora la seva relació amb García Lorca i se'ns revela un narrador precís, elegant, commovedor. Un relat deliciós, d'una sensibilitat i una força narrativa excepcionals.

«Igual que quan un s'enamora per primera vegada,  s'està enamorant d'algú i de l'amor al mateix temps, García Lorca era per a mi« l'autor »

Més informació:

• Lluís Pasqual a les Biblioteques
• Lluís Pasqual a la Viquipèdia
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Castellà

Recomanat per Bib. P. Gual i Pujadas. Canet de Mar.

Llesques de conversa és un manual pràctic per a aprenents de català als quals els falta fluïdesa alhora d’expressar-se. Proposa més d’un centenar d’exercicis orals, que es poden fer individualment però també en grup, essent una eina molt útil per a practicar l’idioma amb parelles lingüístiques o grups de conversa.

S’estructura en sis apartats: expressivitat, descripció, narració, instrucció, argumentació i fonètica, amb activitats graduals d’aprenentatge.

El seu autor, Jordi Esteban i Calm, és conegut per la creació d'activitats ludicolingüístiques (jeroglífics, mots encreuats, jocs per aprendre català...) i ha publicat diversos llibres sobre aquests temes. Llicenciat en filosofia i lletres i docent jubilat, la seva dedicació principal és la didàctica de la llengua catalana i la investigació de metodologies d'aprenentatge. 

Més informació:

• Altres llibres de l’autor al catàleg Aladí
• Altres llibres de conversa i de frases en català al catàleg Aladí

Recomanat per Judith Viñas. Bib. Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí

 

Les patologies relacionades amb la tiroides són molt comunes. Actualment s’estima que un 10% de la població mundial pateix alguna malaltia relacionada.

La tiroides és una glàndula endrocrina situada a la part anterior baixa del coll, amb forma de papallona. Les seves cèl·lules fabriquen hormona tiroïdal o tiroxina, així com calcitonina. La tiroides utilitza iode per poder fabricar la tiroxina, que té un efecte bàsic a la nostra salut (consum d’oxigen, energia, creixement i desenvolupament, entre d’altres). La funció de la tiroides està regulada per la hipòfisi, la qual està situada al cervell.

Les patologies més freqüents  són hipotiroïdisme (descens de les hormones tiroïdals, i per tant ralentització de l’organisme), l’hipertiroïdisme (excés d’hormones tiroïdals), la tiroïditis postpart i els nòduls tiroïdals.

Aquest llibre ens presenta de forma molt didàctica tota la base teòrica començant per una descripció de la tiroides, les seves disfuncions, els diversos tractaments segons les malalties, i les etapes de la vida (ja que les malalties són molt variables en funció de l’edat i el sexe dels pacients). Els darrers capítols estan dedicats a altres aspectes complementaris però fonamentals per al pacient: afectació psíquica, l’entorn dels pacients, la dieta. Finalitza amb un capítol dedicat a les persones que han de viure sense tiroides degut a la seva extirpació quirúrgica.

Un llibre divulgatiu i concís que ajudarà a comprendre la gran varietat de patologies i què implica cadascuna d’elles, així com oferir un plantejament integral de com millor la vida de les persones afectades.

 

Tiroide-malalties al catàleg

Endocrinologia al catàleg

Hormones al catàleg

 

 

Més informació:

Malalties tiroidees al Medline plus 

Societat Catalana d’Endocrinologia i Nutrició 

Sociedad Espanyola de Endocrinologia y Nutrición 

Associació Europea de Tiroides 

Associació Americana de Tiroides

 

Recomanació feta per la Biblioteca Central de Cerdanyola del Vallès

Aquesta guia turística proposa excursions per les Terres de l’Ebre, ideals per a fer en família. De manera fàcil i entenedora, els autors proposen 12 itineraris per fer a peu i  en BTT, assequibles per a totes edats i les diferents condicions físiques.

Amb aquest llibre podreu posar-vos en la pell d’un brigadista internacional en una trinxera de la Batalla de l’Ebre, resseguir les passes dels antics sirgadors que estiraven dels llaguts carregats de mercaderies Ebre amunt, endinsar-vos en bicicleta, llanterna en mà, en túnels excavats enmig de la muntanya o descobrir pintades fetes fa desenes de milers d’anys pels caçadors del Paleolític.

Cada proposta conté una fitxa de l’excursió amb la descripció, com arribar-hi i les dades tècniques (amb informació de l’edat mínima recomanada, la distància en km, la durada aproximada, l’accessibilitat, la millor època i algunes recomanacions).

El valor afegit de la guia és que a més a més, totes les rutes proposades tenen com a nexe una àrea de pícnic des d’on refer forces després d’una jornada d’acció. Cada proposta conté un mapa detallat que t’ajudarà a orientar-te la mar de bé i una acurada descripció dels serveis i equipaments que hi pots trobar (si hi ha zona de jocs, font, pàrquing, etc.), la manera d’accedir-hi o els telèfons de contacte.

Una guia pensada i elaborada per passar una jornada relaxada, saludable a l’aire lliure i en família.  

Recomanat per Cristina Poch. Biblioteca Joan Coromines (El Masnou).

Un llibre que ensenya els fonaments del golf, com millorar la tècnica, com agafar bé el pal,  seguir una estratègia intel·ligent, com picar la bola, etc.

Aquets manual resulta útil tan per les persones que s’inicien com per les persones expertes en aquest esport.

També inclou exercicis i programes pràctics per a totes les edats i nivells.

Recomanació feta per Berta Cama Sànchez. Bib. Barberà del Vallès

Diamonds on the inside és -com la major part de la discografia de Ben Harper- un àlbum eclèctic, al marge de les tendències del moment. Cada tema és una experiència totalment diferent, com si en comptes d'un disc estàndar, fos un recopilatori de diferents dècades. Integra ritmes i sons molt diversos: reggae, rhythm & blues, pop, rock, soul, folk, country, gospel... deixant palesa la seva passió i respecte per la música de les generacions anteriors.

Ben Harper va créixer envoltat d'instruments acústics (melòdics i rítmics) de tota mena, a la botiga familiar on també hi col•laborava. Aquest background es deixa entreveure en la seva música, de vegades potser de manera massa transparent. Hi ha moments en què mimetitza i recorda en excès als clàssics (Bob Marley, Stevie Wonder, Prince...), però ho compensa amb escreix, amb un repertori propi a l'alçada dels seus referents. A més, demostra una destresa i una versatilitat admirables, tant en la interpretació (instrumental i vocal) com en la creació de material propi.

En tot el disc no hi ha cap tall per omplir, ni resulta monòton o previsible en cap moment. When she believes, amb uns arranjaments que recorden a una banda sonora, o When it's good, on es llueix amb la seva especialitat (la guitarra Weissenborn) en són una bona prova.

Més informació:

• Ben Harper a les Biblioteques
• Ben Harper a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Adrià Fernàndez. Bib. Aigüestoses. Sant Andreu de la Barca.

Premi Eisner 2016 a la millor novel·la gràfica durant la fira Comic-Con de San Diego. 

George acompanya a Samantha en el seu any sabàtic que passaran a la ciutat mexicana de Oaxaca. Samantha vol aprofitar-ho per escriure el llibre que tan havia volgut fer, però mai havia tingut temps i el retrobament amb un passat. Per George serà enfrontar-se a un món que se li escapa i se li presenta hostil.

La relació de la parella anirà transitant entre noves coneixences, la cultura mexicana (amb tota la seva càrrega històrica) i la vaga de mestres del 2006 que va acabar amb una violenta repressió. La història esdevé al mateix temps un camí de coneixença d'una parella dels Estats Units al seu oblidat i,sovint, menystingut veí. De la mateixa manera que la papallona monarca connecta ambdós territoris, Kuper ho fa a través de la història i del dibuix. L'estètica de Ruinas ens trasllada als colors i els símbols culturals presents i passat de Mèxic.

 

Pàgina de l'autor

 

Recomanat per David Garcia. Biblioteca Central de Cornellà.

El passat 2016 va fer quaranta anys de l’estrena als Estats Units la pel·lícula Taxi driver, dirigida per Martin Scorsese, escrita per Paul Schrader i protagonitzada per Robert De Niro i Jodie Foster.

Foster era una adolescent quan va interpretar el personatge d’Iris Easy Steensma, la jove prostituta del film. Era el 1976 i Robert De Niro havia acabat d’estrenar la segona part d’El padrino, però ella tot just començava una carrera que l’ha convertit en una de les actrius i, posteriorment realitzadora, més influents de Hollywood. Ja han passat 40 anys però la pel·lícula segueix sent un dels títols més recordats del cinema nord-americà dels 70.

La pel·lícula narra la història de Travis Bickle (Robert De Niro), un veterà de Vietman que pateix les conseqüències de la guerra: ansietat, depressió i rebuig social. En no poder agafar la son decideix treballar com a taxista pels barris de Nova York durant les nits. Atordit i fastiguejat per la delinqüència que veu a la nit, decideix comprar-se un arma i passar a l’acció, netejant els carrers de malfactors. Travis intenta assassinar al governador, al que considera culpable de la violència que regeix la ciutat i també que l’Iris abandoni la prostitució.

La pel·lícula va obtenir diversos premis, entre ells la Palma d’Or del Festival de Cannes, i quatre nominacions a l’Oscar. Actualment és considerada tant una pel·lícula de culte com una de les millors de la seva època; també sol ser avaluada per crítics professionals com una de les millors pel·lícules de tots els temps i una obra mestra del seu director.

Per celebrar l’aniversari, tot l’equip es va reunir al Festival de Cinema de Tribeca, a Nova York, en una projecció especial el 21 d’abril. El  Festival de Tribeca va ser impulsat per De Niro el 2001 arran dels atemptats de l’11-S amb la intenció de remuntar la vida cultural de Nova York. 

 

Més informació:

• Tribeca film festival 
• Biografia Robert de Niro 
• Biografia de Martin Scorsese 
• Biografia de la Jodie Foster
• Biografia de Paul Schrader

Document recomanat per Bea Garcés de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell de Vilanova i la Geltrú

Tres matrimonis, un viatge a Praga i una misteriosa desaparició, aquests són els elements dels quals parteix Jordi Roig per desenvolupar una trama que atraparà al lector durant tota la novel·la.

Es tracta de la segona novel·la de l’autor. Tot i que Jordi Roig (La Palma de Cervelló, 1957) escriu des dels 16 anys, el seu camp de treball habitual és la poesia. Des de l’any 2001 ha publicat diversos poemaris i  ha guanyat alguns premis. El 2011 publicà la seva primer novel·la La noia d’aire blau, i el 2014 publica Un segon després de Praga, on ha demostrat que també pot dominar magistralment el llenguatge narratiu.

Diu l’autor que Un segon després de Praga no és una novel·la d’intriga, tot i que té una trama tan ben construïda que mantindrà al lector en suspens fins al final. Podríem dir, però, que és una novel·la de personatges. Uns personatges que se'ns fan propers i molt creïbles, però que es veuen immersos en una situació extraordinària que els fa sortir de la seva àrea de confort, i aquesta serà l'excusa per poder-los conèixer millor.

Destaca la riquesa del llenguatge literari que fa servir l'autor. La novel·la està plena de pinzellades poètiques, metàfores i aforismes, i no podia ser d'altra manera, ja que Jordi Roig és poeta i això es nota.

En resum, bona trama, bons personatges, un llenguatge literari molt ben treballat, no es pot demanar res més. Us recomanem que si teniu l'oportunitat de llegir-la, no la deixeu escapar.

Més informació:

• Jordi Roig Pi a les Biblioteques
• Jordi Roig Pi a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Pallejà. 

Les dones s’acompanyen, les dones es recolzen, les dones necessiten una comunicació intensiva i poden ser elles mateixes, així, en essència, quan parlen en intimitat, quan comparteixen vivències i practiquen una escolta activa que les fa evolucionar, empoderar-se i avançar en situacions complicades.

En aquest context Mercè Rodoreda (1908-1983) va demostrar ser una pionera del feminisme escrivint el 1953 La senyora Florentina i el seu amor Homer, una comèdia completament vigent en la societat actual pel que fa a la psicologia dels seus personatges. 

Rodoreda és coneguda essencialment per la seva obra en narrativa: Aloma (1938), La plaça del Diamant (1962), Mirall trencat (1974) i d’altres s’han convertit en clàssics de la literatura catalana. Malgrat la petita producció de textos teatrals, La Florentina i el seu amor Homer va demostrar la qualitat de l’escriptora en aquesta modalitat d’una forma molt clara amb l’èxit de l’espectacle al Teatre Romea de la mà de Mario Gas el 1993. I també ho ha estat la recent posada en escena al Teatre Nacional de Catalunya a càrrec de Sergi Belbel.

La Florentina, protagonista d’escena, ha viscut més de vint anys una relació amb l’Homer: casat, empresari i pare de dos fills. La història es desenvolupa al pis de la Florentina, al barri de Sant Gervasi de Barcelona, on les seves veïnes Perpètua, Zoila i Júlia la visiten assíduament i mantenen una estreta i còmplice comunicació. L’arribada de la nova serventa, la Zerafina, jove, valenta i amb un esperit lliure i una visió oberta de les relacions de parella, serà un catalitzador per a la Florentina i les seves veïnes. La mort de la dona de l’Homer i les expectatives o esperances de la Florentina davant la nova realitat conduiran al col·lectiu de dones a unes converses i un aprenentatge renovador i revolucionari. 

Lectura i escena són un complement fantàstic per gaudir d’aquest bocí de cultura que ens brinda la Rodoreda. A més, és un homenatge a la llibertat, la dignitat, l’amistat i l’alegria mereixedores de viure per qualsevol dona i també per qualsevol home en les seves relacions. 

Més informació:

• Mercè Rodoreda al Prestatge virtual de Novel·la
• Mercè Rodoreda a les Biblioteques

Recomanat per Montse Collazos. Bib. Les Voltes. Sant Vicenç dels Horts. 

El cant de la joventut, recull un total de vuit narracions curtes sobre la joventut perduda que t’absorbeixen en les diferents històries des del primer moment, gràcies a la riquesa del seu vocabulari i, a l’ús de les seves expressions; així com a la força que transmeten les seves paraules.

La joventut perduda i, els sentiments com la passió, l’amor, la compassió  o el sexe es reflexa al llarg dels relats. Però si hem de destacar un sentiment que preval damunt de tots és la mort. La mort visita els nostres personatges que d’una manera o d’una altra es veuran afectats independentment de l’edat i, de la lluita contra ella.  La mort, no és simplement el final d’una vida, d’una vida carnal, sinó que queda clarament reflectit en les paraules que aquest fet pot ser la mort del desig, de l’amor, del sexe... o simplement d’un somni, que l’autora la transmet amb força i d’una forma poètica. 

Més informació:

• Montserrat Roig a les Biblioteques
• Montserrat Roig a la Viquipèdia
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Català
• GARCIA, Betsabé. Amb uns altres ulls. La biografia de Montserrat Roig. Personatges. Montserrat Roig entrevista a autors. TVE de Catalunya (1977-1978) El mateix paisatge. Obra dramàtica (1987) Montserrat Roig. Obra periodística
• El mateix paisatge. Obra dramàtica (1987)
• Montserrat Roig. Obra periodística

Recomanat per Bib. Cervelló. 

Santi Baró va néixer a Olesa de Montserrat  i de jove, vivint de prop la Passió d’Olesa, volia ser dramaturg i actor, però finalment es va dedicar a l’escriptura i les seves novel·les han estat premiades, com Fario, guanyadora del premi Gran Angular 2014.
Situada a Boldís Sobirà, Pirineus, un indret sense noms de carrer ni números a les cases, sense botigues ni bars, ni gent, ni cobertura, un paratge ple de natura i fauna.

La protagonista, Andrea, és una adolescent que no li agrada estudiar, que els professors no tenen paciència amb ella, que no s’entén amb la seva mare, que el seu món són whats, emails, missatges del Facebook, fumar, beure,... però dins aquesta voràgine s'hi amagava una altra Andrea, la que descobrirà a Boldís Sobirà a contracor i ja no li deixarà tornar enrere.

Una novel·la on una jove de la mà dels seus avis, que no coneix, trobarà una oportunitat inesperada als Pirineus, un nou camí.

Més informació:

• Santi Baró a les Biblioteques
• Santi Baró a la Viquipèdia
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Català

Recomanat per Bib. Municipal de L'Ateneu. Esparreguera. 

John Steinbeck és un autor nord-americà nascut a Salinas (Califòrnia) l’any 1902 i mort el 1968 a Nova York. Fill d’immigrants alemanys i irlandesos, s’inicià en l’escriptura quan tenia 23 anys i ben aviat va començar a collir els fruits d’una fecunda carrera literària. De les seves obres hem de destacar la guanyadora d’un Pulitzer: “El raïm de la ira” (1939), la cèlebre “A l’est de l’Edén” (1952). I la novel•la que ens ocupa, “Homes i ratolins” (1936) que tracta de la Gran Depressió en la seva vessant més social i crítica. El 1962 li fou concedit el premi Nobel de Literatura “pels seus escrits realistes i imaginatius, en els quals combina l'humor comprensiu i l'opinió social esmolada.”

Aquesta novel·la curta, pensada com una obra de teatre i amb rerefons autobiogràfic, relata la vida de dos homes (George i Lennie) que deambulen pel nord de Califòrnia cercant feina en qualsevol dels ranxos que troben en el seu camí. Però no ho tenen gens fàcil, ja que l’obsessió de Lennie per acariciar a certs éssers; com conills, ratolins, gossets i el cabell femení, els ha fet ser expulsats de diverses feines. El seu caminar erràtic els condueix a un ranxo proper a Soledad que sembla prometre’ls un futur millor: per fi podran tenir prou diners per comprar una granja pròpia i establir-se definitivament. 

Però Steinbeck dinamita totalment la idea de somni americà i la concepció que, treballant dur, tothom pot realitzar els seus desitjos. Des de l’inici de l’obra el lector intueix que un vel de mals presagis cobreix l’atzar dels personatges i que el missatge que ens dona el poema al qual fa referència el títol, s’acabarà complint: 

Els millors plans de ratolins i homes
sovint es frustren
i no ens deixen més que patiment i dolor
pel goig promès.
“A un ratolí” de Robert Burns

Aquesta és una obra dura que tracta temes tan actuals com la crisis econòmica, el masclisme, la discriminació social que pateix el qui és diferent i el sentiment de solitud i la pèrdua de valors morals que se’n deriven. Però tot i aquest paisatge tan pertorbador, l’autor deixa entreveure una escletxa d’esperança al lector: el futur dels personatges (i de la Humanitat sencera) no està determinat per cap designi diví. Sinó que són els homes, amb les decisions que prenen cada dia, els que es forgen el seu propi destí.  

Més informació:

• John Steinbeck a les Biblioteques
• John Steinbeck a la Viquipèdia
• Biografia: John Steinbeck
• Manual del perfecte adaptador
• Guies de lectura: llibres prohibits

Recomanat per Maria Montoriol. Bib. Santa Oliva. Olesa de Montserrat.

Ignacio Martínez de Pisón (Zaragoza, 1960) és un dels autors més valorats per parlar de l’impacte social de la Guerra Civil i la Transició espanyola.  Ha publicat sobretot novel·les  i narracions curtes i alguna obra d’investigació com Enterrar a los muertos que parla de l’assassinat de José Robles Pazos succeït durant la guerra civil. També ha treballat escrivint guions cinematogràfics: Las trece rosas, Chico & Rita i ha fet el guió cinematogràfic de la seva novel·la Carreteras secundarias.

Derecho natural explica la història d’una família durant els anys de la Transició espanyola. El pare és un actor erràtic que no assumeix la responsabilitat de tenir una família i la mare, al principi molt enamorada del seu home, haurà de fer molts esforços per criar sola els fills i trobar el seu lloc a la societat. També apareixen altres personatges, els fills, els avis per part de mare, aquests últims molt importants per cobrir el forat del pare. El protagonista principal és Ángel, el fill gran que és qui narra la història des de l’inici de la família. Aquest fill estudiarà dret i després tractarà de posar una mica d’ordre, l’ordre natural que ha de tenir una família.

Recomanem aquesta novel·la per la forma magistral en que ens aporta informació sobre l’ambient d’aquella època a través de la narració de la vida d’una família.

Més informació:

• Ignacio Martínez de Pisón a les Biblioteques
• Ignacio Martínez de Pisón a la Viquipèdia 
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Castellà

Recomanat per Antònia Caño. Bib. La Muntala. Sant Vicenç de Montalt. 

El vegetarianisme posa en relleu que l’alimentació té altres implicacions que van més enllà de la nutrició. Es pot decidir deixar de consumir derivats d’animals per diferents motius: salut, respecte als animals, sostenibilitat  del planeta... Aquesta decisió sol generar un cúmul de dubtes que aquest llibre tracta de resoldre, per exemple, es poden obtenir les proteïnes suficients seguint aquesta dieta?, provocarà carències de calci o vitamina B12?

L’autora és dietista-nutricionista i experta en prevenció, diagnòstic i tractament de l’obesitat. Ofereix  una informació fiable i contrastada, al final de cada capítol trobareu les referències bibliogràfiques utilitzades, alhora que amena i fàcil de comprendre.

És un text apte per a qualsevol persona, vegetariana o no, interessada en l’alimentació i en els motius per prioritzar determinats aliments sobre altres. El contingut està  dividit en set  capítols que ens apropen al món del vegetarianisme des del punt de vista nutricional, social i també de la salut.

S’exploren diferents temes com, la forma en què cal combinar les proteïnes vegetals perquè siguin completes, les diferències entre ferro hemo (d'origen animal) i no hemo (dels vegetals, els ous i la llet). També hi ha consells pràctics per a una bona planificació alimentària setmanal i les diferències entre vegetarians, vegans, crudivegans i macrobiòtics.

Desmitifica els, tan de moda, superaliments i ens mostra que una dieta vegetariana no en necessita  de superaliments, ni tampoc productes caríssims i exòtics (freqüentment industrialitzats), perquè els productes que componen aquesta dieta quan és equilibrada han de ser de frescos i de temporada i, per tant, accessibles.

Es tracta de consumir aliments saludables, adequats per a cada persona, amb poc processament, obtinguts de manera sostenible i justa, per guanyar en salut pròpia i del planeta.

Definitivament, un llibre recomanable i una bona lectura per aquest estiu!

Vegetarianisme al catàleg Aladi

La dieta vegetariana. Canal salut. Generalitat de Catalunya

Veganisme als prestatges virtuals

 

Recomanat per Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer

 

 

El novembre de 1981 Bernat Pivot, el conductor del mític programa Apostrophe de la televisió francesa, va entrevistar Georges Simenon a casa de l’escriptor a Laussana. És una entrevista de gairebé una hora i mitja en la qual es presenten les seves memòries, després del malaurat suïcidi de la seva filla Mari-Jo.

En aquesta extensa entrevista surten a tomb dues novel•les de Simenon, les dues de caire més personal una és Pedrigree, una novel·la autobiogràfica que Simenon va escriure com a llegat pels seus fills, quan una malaltia cardíaca amenaçava la seva vida (després les prediccions mèdiques no es van acomplir) i la segona novel•la és Le Petit saint  (traduït al castellà com a La mirada inocente), de la qual el seu autor diu “és la meva preferida”, i mentre ho diu li canvia la cara que s’omple d’un somriure beatífic. Georges Simenon és un novel·lista excessiu amb més de 200 novel•les a les esquenes, i sempre té cert mèrit ser la preferida d’un harem extens. 

Què és La mirada inocente? Una joguina que el seu autor no vol deixar de banda ni que sigui l’hora d’anar a sopar o una casa acabada de pintar i de moblar en la que als lectors ens agrada ser-hi tanta estona com es pugui. En aquesta novel•la Simenon explica la vida de Louis Cuchas un pintor autodidacta, amb una infantesa econòmicament miserable i una família que a ulls moderns hauríem de descriure forçosament com a desestructurada. Cap assassinat per investigar, cap misteri per resoldre. És una de les novel·les “dures” de Simenon; amb aquest adjectiu l’autor  es refereix a les seves obres escrites sense la xarxa protectora del gènere negre, on ell es prova a sí mateix com a escriptor. 

És d’aquelles estranyes novel·les que agraden a tothom, o com a mínim això és el que va passar el club de lectura que vam fer a Sant Andreu fa uns mesos.

Més informació:

• Georges Simenon a les Biblioteques
• Georges Simenon a la Viquipèdia

Recomanat per Rosa López. Bib. Aigüestoses. Sant Andreu de la Barca. 

Javier Cercas és autor de novel·les tan conegudes com a Soldats de Salamina, basada en un fet real de la Guerra Civil Espanyola, i que va ser portada al cinema.

El impostor és una novel·la de no ficció, com el mateix autor indica. Aquest llibre, quasi inclassificable, barreja diferents estils: narració, assaig, biografia i autobiografia. L'autor fa un gran treball d'investigació, aportant moltes dades, però el llibre està redactat amb una prosa molt amena i enganxa com si fos una novel·la d'intriga.

El llibre narra la història d'Enric Marco, un barceloní que es va fer passar per supervivent dels camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial, que va presidir l'Amical de Mauthausen i que inclús va rebre importants homenatges. Un periodista el va desemmascarar l’any 2005, demostrant que Enric Marco era un farsant. El cas va ser tan polèmic que es va fer ressò a tot el món, convertint-lo en un gran impostor.

L'interessant de la novel·la, no és en si la vida de Marco, sinó la reflexió que fa l'autor sobre "la mentida". El personatge, Enric Marco, es crea una vida nova, una més interessant, més heroica. Javier Cercas ens fa pensar que cap i la fi, tots intentem mostrar una imatge de nosaltres mateixos que no sempre coincideix amb la realitat, empesos per la necessitat de ser acceptats, estimats i admirats. Una novel•la de no ficció, que us podrà agradar o no, però de ben segur que no us deixarà indiferents.

Més informació:

• Javier Cercas a les Biblioteques
• Javier Cercas a la Viquipèdia
• Entrevista amb l’autor a "El País"

Recomanat per Susana Barco Trillo. Bib. Joan Margarit. Sant Just Desvern. 

Edward O. Wilson és catedràtic emèrit de la Universitat de Harvard, un dels biòlegs més importants del món i un gran divulgador científic. Aquest llibre aborda les tres preguntes fonamentals de l'ésser humà: qui som, d'on venim i cap a on ens dirigim. Però ho fa des d'una visió científica, ja que defensa que per intentar donar respostes a aquestes grans qüestions, es requereix un mètode sistemàtic i verificable, que vagi més enllà del que la filosofia o les religions ens poden oferir.

En realitat, la natura no té sentit. Som els humans els que li donem un sentit i, tot i  que pugui sonar equívoc, el sentit es limita a la nostra pròpia peculiaritat com a éssers biològics únics. Una de les nostres singularitats radicaria en la nostra habilitat per imaginar futurs possibles, planificar-los i escollir entre ells. 
Sense dubte, estem davant d’una obra que enriqueix les perspectives des de les quals s'aborda habitualment la comprensió de l'existència humana.

Més informació:

• Edward O. Wilson a les Biblioteques
• Edward O. Wilson a la Viquipèdia
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Castellà

Recomanat per Montse Vega. Bib. Pau Vila. Molins de Rei.

Terence Davies és director de cinema, guionista de totes les seves pel·lícules i puntualment escriptor i actor ocasional. Elabora cadascuna de les seves obres amb minuciositat i dedicació, revisant la memòria de la societat des de les emocions personals i rescatant la història des del punt de vista oposat als grans esdeveniments oficials, amb un discurs tan líric com contundent. Molts dels seus treballs exploren temes relacionats amb el pas del temps, la religió i les relacions familiars. En un pla més tècnic, els enquadraments, els moviments de càmera, la música minuciosament escollida i significativa i el seu inusual treball amb els actors protagonitzen i marquen la narrativa daviesiana.

Aquesta introducció al geni creador de Davies és aplicable a Historia de una pasión (2016), el seu novè llargmetratge. Protagonitzat per una Cynthia Nixon en estat de gràcia (allunyadíssima del rol a que ens tenia acostumats a Sexo en NY), la pel·lícula ens transporta a la vida i obra de la poetessa nord-americana Emily Dickinson, des de la seva joventut fins a la seva solitària i enclaustrada maduresa, a la casa dels seus pares a Amherst (Massachusetts), des d’on creà la seva immensa obra poètica.

Els moviments de càmera són formidables i espectaculars, a vegades senzills i subtils, gairebé imperceptibles, però tenen una raó de ser tan poderosa, que aporten una enorme expressivitat. L’últim pla de la pel·lícula també conté un moviment de càmera meravellós, que s’avança a la comitiva fúnebre i ens submergeix literalment al forat de terra on introduiran a la difunta Emily Dickinson...per després fondre a negre per donar pas als crèdits.

El sempre genial Richard Brody, crític cinematogràfic del New Yorker, va escriure sobre Historia de una pasión: “cap cineasta podria crear un retrat convincent d’un artista sense ser ell mateix un artista de comparable imaginació”.

 

Més informació: 

• Filmografia de Terence Davies al catàleg de biblioteques:
• Obra d’Emily Dickinson al catàleg de biblioteques:
• Per saber-ne més:

 

Recomanat per Núria Perarnau i Soler.  Biblioteca Eixample-Joan Miró

Us proposem una aproximació a una òpera molt popular que va donar gran fama al seu compositor. Una divertida obra amb una part de crítica social i la seva moralitat final.
Il barbiere di Siviglia és l’obra mestra del compositor Gioacchino Rossini, composta en només tres setmanes, una òpera bufa d’aparent simplicitat, però complexa en matisos i detalls. 

Està basada en l’obra homònima de l’autor francès  Pierre Beaumarchai. Estrenada a Roma l’any 1816, amb el títol de Almaviva, o sia l'inutile precauzione  i llibret de Cesare Sterbini. El dia de l’estrena fou un fracàs absolut, principalment a causa de l’enrenou provocat pels seguidors del compositor Paisiello, que havia creat una òpera amb el mateix títol uns anys abans. La següent representació va tenir un èxit espectacular, i ha durat fins als nostres dies, ja que és l’òpera més famosa de Rossini i la més representada arreu. 

Els personatges clau d’aquesta òpera de dos actes són: 
Comte Almaviva / Lindoro, veu de tenor. Noble, enamorat de Rosina
Rosina, veu de soprano o mezzosoprano. Òrfena a càrrec de Don Bartolo
Fígaro, baríton. Barber, antic criat del comte
Don Bartolo, baix bufo. Doctor, tutor de Rosina
Don Basilio, baix. Professor de música, amic de Don Bartolo

L’argument 
Rosina, jove, maca, òrfena i rica, viu a Sevilla, tancada a casa del seu tutor, Don Bartolo, que manté l’esperança de poder casar-s’hi amb ella per aconseguir els diners de la noia. A la ciutat corre la brama de què ha arribat el comte Almaviva, qui té fama Don Joan, a la cerca d’una enamorada que ha vist fa poc. Quan localitza la noia, sabem que es tracta de Rosina. El comte canta una serenata sota el seu balcó, i s’identifica com a Lindoro, ja que no vol desvetllar la seva identitat a Rosina per què no vol que ella s’enamori per la seva condició social. En aquest punt apareix Figaro, un barber de Sevilla, amb gran fama i prestigi. Figaro és un antic criat del comte, que li explica que és a Sevilla perquè es vol casar amb Rosina. Fígaro es presta a ajudar el comte, a canvi d’una recompensa, ja que per la seva condició de barber té fàcil accés a la casa i farà d’intermediari entre Rosina i ell. A partir d’aquí concorren situacions diverses per tal què els dos enamorats puguin apropar-se malgrat la pressió a la que Rosina és sotmesa pel seu tutor, que fa servir totes les precaucions extremes per mantenir-la allunyada del món fins que es casi amb ell. L’enginy de Fígaro, secundat per l’astuta Rosina, fa que el comte es presenti a casa disfressat de soldat borratxo, i fer així una tímida aproximació. Desbaratada aquesta trama, torna a entrar a la casa disfressat de mestre de música. Aquest intent fracassa també però el comte i Fígaro planegen fugir amb Rosina, amb el beneplàcit d’aquesta. Un cop de sort del tutor li fa descobrir la trama i acusa l’amant de Rosina de voler-la entregar al comte, sense saber, que és el mateix comte. Acaba l’obra amb la descoberta de la doble personalitat de Lindoro – comte Almaviva, amb la lliçó moral contra el tutor, que malgrat totes les precaucions i els entre brancs, no ha pogut impedir que Rosina es casi amb el comte. D’aquí el subtítol de “La inútil precaució”.

El compositor
No caldrà dir massa de Gioachino Rossini, fructífer compositor d’òperes, nascut a Pesaro (Itàlia) el 1792. Conegut com el “Cigne de Pesaro”, el compositor més popular de tots els temps, va compondre un total de 39 òperes en 19 anys. Restablí la categoria de l’òpera buffa, menystinguda en el seu temps, gènere al qual pertany “Il Barbiere”, però també compongué òpera seriosa. Deixà de compondre i es retirà, en el punt àlgid de la seva carrera, a la campanya parisenca, on va viure jubilat fins a la seva mort l’any 1868.
Per acabar, val la pena explorar a fons aquesta obra, de la que tothom ha sentit almenys la famosa obertura, i deixar-se portar per la vitalitat i l’alegria de les notes, les melodies in crescendo, les veus contraposades, que tenen com a resultat un fantàstic divertimento.

   

Més informació:

• Gioacchino Rossini a les Biblioteques 
• Ecco ridente. Ària del comte Almaviva. Tenor, Juan Diego Flórez. 
• Largo al factotum. Cavatina de Figaro. Barítono, Leo Nucci. 
• Una voce poco fa. Ària de Rosina. Mezosoprano, Cecilia Bartoli 
• Il Barbiere di Siviglia a les biblioteques: Diferents versions, obra completa, seleccions, en diferents idiomes, seleccions per a infants, en CD, DVD, partitura, etc.
• Rossini a la Viquipèdia: Un extens article biogràfic sobre el compositor.
• Programa This is Opera, dedicada a Il Barbiere di Siviglia: TV2 a la carta. De la mà d’en Ramon Gener us endinsareu en els secrets d’aquesta meravellosa obra.

Recomanat per Mª José Maya. Bib. Jordi Rubió i Balaguer. Sant Boi de Llobregat. 

La música clàssica és un immens bagul inesgotable, i cada biblioteca en té una petita porció. Igual que va existir la Biblioteca d'Alexandria podem parlar de la Discoteca d'Alexandria que és el món virtual. Cada biblioteca és una sucursal pública, oberta i gratuita d'aquesta discoteca infinita.

Tot això ve al fil de la preciosa generositat del món clàssic. Si pensem en réquims immediatament ens ve al cap Mozart. Hi ha motius, tots de valor. Però, a més, tenim centenars, milers de réquiems, on els músics han mostrat les emocions vinculades a la mort ha través dels sons. Un dels més notables és aquest Réquiem de Domenico Cimarosa. 

Cimarosa va ser un compositor napolità, contemporani de Mozart. Podríem escriure-ho en present, per què els bons compositors sempre estan sonant en temps present. El réquiem que ens ocupa va ser escrit el 1787, un xic abans del de Mozart, que potser el coneixia. Però donat que la mort és una experiència indidual el sentirem de forma singular.

   

Més informació:

• Domenico Cimarosa a les Biblioteques
• Domenico Cimarosa a la Viquipèdia

Recomanat per Julián Figueres. Bib. Vapor Vell. Barcelona. 

Yasmina Reza va néixer a París l'1 de maig de 1959. És escriptora, actriu, novel·lista i dramaturga francesa. El seu pare, enginyer (mig rus, mig iranià) va néixer a Moscou, descendent d’una família jueva expulsada d’Espanya per la Inquisició i que es va refugiar a Uzbequistán. La seva mare, violinista, filla d’una família de jueus hongaresos. L’any 2000 va rebre el Gran Premi de Teatre de l'Académie Française, en reconeixement a tota la carrera dramàtica de l'autora.

El llibre "Babilònia" parla de L’Elisabeth, enginyera de patents de l’Institut Pasteur, ha fet seixanta anys, està trista per la mort de la seva mare, melancòlica pel record d’un amor de joventut perdut i una mica sola perquè el seu fill s’ha independitzat. Per la resta, viu una existència plàcida i monòtona amb el seu marit Pierre. Per alegrar l’ànim, decideix organitzar una festa de primavera a la qual convida a diversos amics i veïns, entre ells els Manoscrivi, que viuen al pis de dalt. Ell, Jean-Lino, també enfila la seixantena, i ella, Lydie, és cantant de jazz aficionada.

Quan acaba la festa, en plena nit, algú truca a la porta de l’Elisabeth i el Pierre. És Jean-Lino, el veí de dalt. El que els hi explicarà, agitat, el que els demanarà a tots dos que facin, canviarà el curs de la vetllada sense remei”.

En aquest llibre, que ha rebut el prestigiós premi Reaudot, l’autora demostra el seu talent creatiu des de la seva visió indagadora de les febleses humanes. Retrata les convencions i les vulgaritats que conformen la vida diària de les persones, però ho fa amb un humor despietat que deixa entreveure la por, les incerteses i l’angoixa de viure una vida buida i infeliç.

Se l’ha comparat amb Samuel Beckett pel seu talent per descriure com les coses més insignificants de la vida poden convertir-se en fets irreversibles. En aquest cas, una suma de petits fets desencadena un assassinat, com si fos la cosa més inevitable i natural del món.

Aquest fet inesperat fa sortir de la seva rutina als personatges. Es produeix un daltabaix terrible quan s’han d’enfrontar a allò desconegut i al difícil exercici de qüestionar les seves pròpies conviccions.

A Babilònia l’autora ha fet servir tècniques de novel·la policíaca i d’humor negre que li donen a la novel·la un aire tragicòmic. Però al rerefons persisteix el pessimisme de no poder viure amb plenitud. Tots els personatges estan tristos, en contraposició als de la seva anterior novel·la “Feliços els feliços”.

Yasmina Reza ens parla del pas del temps, del dol, de la soledat, de la rutina de la vida en parella i de com les persones enfrontem els esdeveniments sobtats que sacsegen la nostra aparent tranquil·litat vital.

Us recomano aquesta novel·la perquè està escrita amb enginy, honestedat i mestria. Mentre es llegeix es veu reflectida la vida de moltes persones, la necessitat de controlar-ho tot per no sortir de la zona de confort. És intrigant, dramàtica, visceral i alhora còmica i divertida.

Què faríem nosaltres en un cas similar? Si vols saber com acaba aquesta història no deixis de llegir “Babilonia”. Un llibre excel·lent que et commourà i et deixarà pensant si realment pot ser fàcil perdre el rumb i el sentit de la vida. 

Més informació:

• Yasmina Reza a les Biblioteques
• Yasmina Reza a la Viquipèdia
• Entrevista a la autora
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Català 

Recomanat per Susi Rodríguez. Bib. Districte 3. Terrassa.

Dins el manga japonès hi ha tot un subgènere sobre gastronomia anomenat gurume (gourmet) o ryori (cocina), on Oishinbo és el més venut i editat de tots amb més de 100 milions d’exemplars. Des de 1983, porta ja 111 toms. És coneguda l’afició pel bon menjar dels japonesos i aquesta és una bona mostra. L’edició espanyola selecciona els millors capítols en 7 volums temàtics, com ara “Sake”, “Ramen y gyoza”, “Verduras”, “Arroz”,... per donar a conèixer millor, la cultura culinaria japonesa.

 

El diari Touzai Shinbun, dirigit per un gourmet, vol commemorar el centenari de la publicació i tria dos dels seus periodistes, Shiro Yamaoka i Yuko Kurita, per confeccionar el “menú definitiu” . Es tracta d’un menú que reculli en equilibri els menjars més deliciosos del món, sobretot de la cuina japonesa. Hauran d’enfrontar-se a l’equip d’un diari competidor que busca elaborar un “menú suprem” i al ferotge president del Club dels Gourmets, Yuzan Kaibara.

 

Altres títols de manga gastronómic són El Gourmet solitario, Toriko, ¡¡Amasando!! Ja-pan, ... i altres llibrets de cuina japonesa il·lustrats com ara Gourmand Gohan. Aquestes són autentiques novel·les il·lustrades, molt populars, normalment serialitzades, on les trames totes giren entorn el procés de cerca, preparació i presentació de diferents varietats gastronòmiques, fins el punt de convertir-se en elaborats receptaris però on també hi destil·len grans dosis d’humor.

 

Ideal per arribar a l’orgasme culinari en qualsevol lloc i en qualsevol moment: al tren, a la perruqueria, a la platja,... Mmm...

 

Recomanat per Núria Doya. Biblioteca Barceloneta - La Fraternitat

 

 

Eduardo Caamaño presenta la biografia del gran il·lusionista Erik Weisz més conegut com a Harry Houdini. És la seva segona biografia, després d’haver realitzat una sobre Manfred von Richthofen, El Barón Rojo (2014).

Houdini era jueu nascut a Hongria l'any 1874. Va emigrar a Nova York amb la seva família a l’edat de 4 anys. Ben aviat va començar a treballar per ajudar econòmicament als seus pares. La seva primera incursió al món de l’espectacle va ser com a trapezista per canviar-se després al món de l’il·lusionisme.

El seu nom el va prendre d’un mag al qual admirava Robert-Houdin. Va demostrar al llarg de la seva carrera gran habilitat per l’escapisme més inversemblant: cadenes, camises amb corretges, gàbies, etc. Per altra banda, va dedicar esforços per posar al descobert l’engany dels mèdiums i espiritistes de l’època. Va morir la nit de Halloween de 1926 uns dies després de participar en un repte amb uns estudiants.

Aquesta biografia, extraordinàriament ben documentada, inclou informació sobre Houdini traduïda per primera vegada al castellà.

Més informació:

• Harry Houdini a biblioteques
• Houdini his life and his art
• Harry Houdini

Recomanadat per Irene Gálvez Domingo. Biblioteca Josep Janés i Olivé. L'Hospitalet de Llobregat.

Gramàtica d’ús de l’esperanto per a castellanoparlants. Considerat el millor manual en castellà ; és una bona eina per a dominar l’idioma. Incorpora, com a originalitat, deu casos per fer servir l’esperanto a la vida quotidiana, en forma de diàlegs bilingües en esperanto i castellà, amb recomanacions pràctiques d’ús, expressions i exercicis específics.

Webs útils per aprendre esperanto :

•    Associació catalana d’esperanto   
•    Duolingo app per aprendre idiomes, esperanto.
•    Associació Universal d’Esperanto. L'organització internacional més gran per a parlants d’esperanto ; amb membres en 120 països.
•    Lernu: la principal web per a aprendre esperanto.
•    Muzaiko:  canal de ràdio 24h en esperanto, sobretot música però també parlada.

Recomanat per Carme Ferrero. Bib. La Bòbila de L’Hospitalet de Llobregat

Manual que proporciona una bona eina per a estudiar l’idioma i també per a qui viatgi o estigui interessat en la cultura àrab.
Inclou una guia de conversa transcrita al castellà aproximadament, per a facilitar la pronunciació a qui no tingui cap noció de l’idioma. També un glossari extens i dividit en temes, com a eina de recolzament tant per a parlar com per a escriure. La introducció a la gramàtica és senzilla i permet entendre el funcionament de la llengua. Finalment, s’incorporen uns cinquanta exercicis per a practicar el que s’ha assimilat a cada lliçó.  

Webs útils per aprendre àrab i/o viatjar a països àrabs:
•    Arabion:  eina perfecta per a donar els primers passos en l’idioma.
•    Mundo árabe: web en llengua castellana que n’ofereix notícies i anàlisis polítiques i culturals sobre els països àrabs.
•    Recetas árabes:  Receptes de cuina àrab autèntiques, a l’estil tradicional, de diferents procedències: palestines, síries, libaneses, turques, marroquines.
•    Centre Cultural Islàmic Català:  entitat dedicada a la difusió de la religió i la cultura islàmica, oberta a tothom sense distinció de credo.

Recomanat per Carme Ferrero.Biblioteca La Bòbila de L’Hospitalet de Llobregat

Optimisme, singularitat i creativitat són conceptes que defineixen a la perfecció les cançons de Guillem Roma. A l’estil particular del músic i cantautor manlleuenc hi descobrireu també una clara influència de sons llatinoamericans, balcànics i d’altres racons del món que us permetran endinsar-vos en nous llenguatges musicals. De fet, la capacitat de combinar elements de procedències tan diverses és un dels seus segells d’identitat. 

El seu primer disc s’anomena Secret Place (2007), tot i que va ser amb Oxitocina (2012) que es va donar a conèixer. Es diu que l'oxitocina és la molècula responsable dels vincles afectius i psicològics entre dues persones. En aquest disc, les seves cançons ens parlen d'aquests vincles, precisament. Posteriorment també ha publicat Nòmades (2014) i darrerament Connexions (2017). 

Guillem Roma va ser nominat com a millor Videoclip per El teu llit i artista revelació als premis Enderrock. Si no el coneixeu encara, us convidem a deixar-vos seduir pel seu univers particular.  

Més informació:

• Guillem Roma a les Biblioteques
• Pàgina web oficial

Recomanat per Assumpta Molist. Bibliobús Tagamanent. 

Timothée de Fombelle, autor francès que es va donar a conèixer amb la novel·la juvenil Tobie Lolness, ens ha regalat aquesta vegada una història amb un estil gairebé cinematogràfic, plena de misteri i de personatges rodons.

A Entre el cel i la terra (col. Vango, 1) Vango és el protagonista d’una fugida que comença en la primera escena del llibre i es va convertint en l’enigma d’una trama d’aventures amb un rerefons històric. Ambientada en l’Europa a portes de la Segona Guerra Mundial, recorrerem amb ell les teulades de París, les illes Eòlies, els boscos d'Escòcia, el Palau del Kremlin i fins i tot entrarem al ventre del Graf Zeppelin, capitanejat pel també misteriós Doktor Eckener.

La narració va fent salts en el temps i en la trama en present, Vango fuig de la policia francesa que l’acusa de l’assassinat d’un sacerdot, i també d’uns homes misteriosos i despietats que tenen un especial interès en fer-lo desaparèixer. També fuig dels qui s’estima per por a posar-los en perill. La narració fa salts a la seva infància i a capítols enigmàtics de la seva vida. Poc a poc s’aniran desvetllant algun dels enigmes, però no serà fins al final del segon volum que coneixerem tota la veritat:  Qui és realment en Vango?

És una bona lectura, molt recomanable per a joves lectors i també per a amants de les novel·les d’aventures amb regust històric. Tot i estar catalogada com a novel·la juvenil, l’entramat de personatges i el context on se situa demanen una mica de bagatge en història. La primera part la podem llegir en català però, malauradament, encara no existeix l’edició en català de la segona i haurem de continuar en castellà.

 

Més informació:

• Timothée de Fombelle a les Biblioteques
• Timothée de Fombelle a la Viquipèdia

Recomanat per Sònia Martínez. Bib. Bac de Roda. Roda de Ter.

Narra la història d'una dona, la Nora, de mitjana edat, amb una família i una posició social satisfactòria que sense adonar-se'n s'endinsa en un món molt complex que l'acaba prioritzant per davant de tot allò que d'entrada li donaven seguretat i confort com és la família: el marit i les dues filles.  
Comença amb una primera part, per a mi la més aconseguida on situa els orígens familiars de la protagonista, amb emocions i secrets que es van desvetllant a mesura que la protagonista es va fent gran. 
De sobte, ja a la maduresa, narra com és infidel al seu marit, i comença una altra part de la novel·la força sorprenent, i culpidora, on es va descobrint la pròpia manera de ser. Amb tot, la definició del personatge principal vol donar resposta a les mancances emocionals de la infantesa que va viure, malgrat tot el suport de l'avi, de qui en fa citacions al llarg de tota la novel·la. 
El joc permanent que fa de relacionar la ment, la predicció amb els seus desitjos et manté dins l'argument. 

Aquesta novel·la va guanyar el Premi Prudenci Bertrana 2013.  

Més informació:

• Iolanda Batallé Prats a les Biblioteques
• Iolanda Batallé Prats a la Viquipèdia
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Català

Recomanat pel Bibliobús Guilleries. 

Esperar i paciència, són paraules difícils de portar quan una mare té el seu fill al llit de l’UCI.
El llibre que ens porten Anna Tohà i Albert Salvadó és una lliçó de vida, un llibre que demostra la fortalesa humana davant les adversitats, com mantenir l’esperança i la confiança en moments en què és pràcticament impossible i ser valent quan el que realment desitges és ficar-te sota la manta i que ningú et digui res.

L’accident de trànsit que pateix l’Evarist i les seqüeles que li deixa, trenca el cor a qualsevol persona que estimi a algú.  Anna Tohà relata les seves vivències i deixa anar tots els seus sentiments en aquesta biografia.  Ens relata la lluita d’una mare, la força d’uns germans, la lucidesa d’un pare i com tota una família es veu abocada a una situació inesperada que capgira la seva vida en un segon. I com aquesta situació es nega, es lluita, s’accepta i es treballa per posar les coses al seu lloc.
Un llibre que obre l’ànima d’una família i ens la deixa descobrir.

Més informació:

• Albert Salvadó a les Biblioteques
• Anna Tohà a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. l'Esqueller. Sant Pere de Torelló. 

La novel·la "Argelagues" és el debut literari de la periodista Gemma Ruiz. És la historia de la vida de tres dones (besàvia i àvies de l'autora) d'una mateixa família al llarg del segle XX. Ens narra com degut a la misèria que pateixen a pagès es veuen obligades a marxar de Castellterçol i a desplaçar-se a Sabadell per treballar a les fabriques tèxtils.

Aquestes dones es troben en un món masclista i que deixen a les dones en un segon pla, però seran elles que amb el seu esforç i sacrifici s'adapten a la ciutat i a la duresa de les fàbriques i tiren endavant a la família. Tot i la cruesa i els moments difícils que passen està escrit amb molta tendresa. Es una crítica social i un homenatge al paper de les dones de l'època. Destaquem el llenguatge oral molt ric en expressions i paraules propis del temps i els llocs.

 

Més informació:

• Gemma Ruiz a les Biblioteques
• Descarrega't la novel·la a eBiblio 

Recomanat per Bib. Marquès de Remisa. Sant Hipòlit de Voltregà. 

La comunicació ens acompanya des que naixem fins que morim, hi ha moltes maneres de comunicar-se, i no totes són a través de la paraula, moltes vegades no sóm totalment conscients que ens estem comunicant amb gestos o mirades espontànies, és una part de la comunicació que és difícil de controlar. En tot cas si hem de fer una presentació d'un treball o una conferència, aquests gestos, mirades i manera de comunicar-nos definiràn la nostra participació.   

En aquest llibre s'exposen temes que de ben segur ens ajudaran a fer una bona presentació, com ara la vergonya que tenim de vegades, la por que no ens surti bé, la inseguretat que ens provoca estar davant de tanta gent. També trobarem consells prèctics com el to de veu que hem de fer servir, la posició que em de tenir, la gesticulació de les mans, la velocitat de la presentació, un bon grapat d'eines que ens ajudaran.

L'autor del llibre és un jove emprenedor que va fundar la seva primera empresa als 17 anys, ha obtingut diversos premis que reconeixen el seu talent  i és presentador i col·laborador en ràdio i televisió, també realitza conferències i és el professor més jove de l'Escola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses.

Consulta la seva web aquí 

 

Recomanat per Marta Maroñas. Bib. Can Mulà. Mollet del Vallès

A través de la fotografia i els relats en primera persona de més de 70 membres del col·lectiu trans*, la fotògrafa Mar C. Llop ens descobreix la realitat de les persones trans* en la nostra societat a través de quatre sèries fotogràfiques: Conceptes, Vivències, Vincles i Trànsits corporals. El projecte es recull en un llibre coral que trenca la imatge simplista i homogènia que té la societat sobre les persones que, com la pròpia autora, han emprès el camí de transitar en els gèneres o que el viuen de forma no normativa. La varietat de discursos i vivències molt dispars, d'unes imatges que trenquen esquemes per la proximitat i naturalitat amb què mostren aquestes persones i un llenguatge accessible i proper, fan d'aquest llibre un títol indispensable per poder conèixer de prop què és ser trans* aquí i avui.

Més informació:

• Mar Llop a les Biblioteques

Recomanat per Bib. Nou Barris. Barcelona.

Com és la vivència d'una persona que sent que el gènere que se li ha assignat (home o dona) no encaixa amb ella mateixa? Quines són les seves pors al sentir que se li trenquen les estructures internes amb què percep la seva identitat i quines són les seves esperances? Què vol dir fer un trànsit en el gènere? Com són les persones trans*? Aquestes i moltes altres preguntes troben el seu espai en el còmic Transito, escrit per Ian Bermúdez -que ficciona la seva experiència com a persona trans*- i il·lustrat per David Cantero. Amb un estil fresc, ple de tocs d'humor però que també mostra els moments reflexius i durs de l'experiència, és un llibre que obre les portes a entendre una vivència poc coneguda i que aquí es posa a l'abast de joves i adults. Retratant un ventall de personatges que reflecteixen la diversitat de les persones trans*, aquesta novel·la gràfica trenca estereotips i apropa al lector la realitat de qui emprèn un trànsit de manera magistral.

Més informació:

• Ian Bermúdez Raventós a les Biblioteques
• David Cantero a les Biblioteques

Recomanat per Bib. Nou Barris. Barcelona.

Elena Fortún és la creadora de la saga de llibres infantils protagonitzada per Cèlia: una nena rebel, intel·ligent, irònica i divertida. Tanmateix, aquesta autora no només va escriure pels lectors més joves. Aquesta novel·la inèdita n’és una prova. Un testimoni autobiogràfic punyent, especialment per aquelles lectores que hagin crescut i viscut a l’Espanya dels tres primers terços del segle XX. La protagonista, María Luisa Arroyo, reflex de la pròpia autora, descobreix la seva homosexualitat gradualment al llarg de la narració. Tanmateix, el seu veritable descobriment acaba sent el de la seva pròpia identitat personal, el de la seva vàlua com a artista, i sobretot el d’una persona que vol ser lliure i  escollir el seu propi destí.

Més informació:

• Elena Fortún a les Biblioteques
• Elena Fortún a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Camp de l’Arpa-Caterina Albert. Barcelona.

Amb un títol irònic i brillant, aquest assaig acadèmic reflexiona llargament sobre la homosexualitat a Espanya i França entre els anys 1945 i 1975. Un examen fascinant que descriu la manera en què molts homosexuals van aconseguir evitar les pressions socials per viure amb desimboltura sorprenent una vida sexual lligada al fingiment i a la clandestinitat.

L’autor d’aquest llibre és Geoffroy Huard, professor de castellà a la Universitat Le Havre, autor de nombroses publicacions sobre la homosexualitat. Huard divideix el llibre en tres grans parts: “La concepció heterosexista de la sexualitat”, “Les subcultures homosexuals de Paris i Barcelona” i “La concepció homosexual del món.”

A la primera fa un repàs als mecanismes d’estigmatització de l’homosexualitat a les societats de postguerra, les quals es van tornar menys permissives que les d’entreguerres. La tolerància amb l’homosexualitat va ser més gran que la dels anys cinquanta i posteriors. I per justificar aquesta intransigència es va recórrer a la identificació de l’homosexual amb l’enemic: a França, amb els feixistes o col·laboracionistes; a Espanya, en canvi, amb els comunistes.

La segona part del llibre aprofundeix més en la qüestió de la quotidianitat gai d’aquestes tres dècades. Passa revista als llocs de trobada: urinaris, ponts, molls, estacions, piscines, banys de vapor... Sens dubte, la part més parisina i barcelonina.

A la tercera arribem al nucli central del llibre, on l’autor pretén recuperar la memòria de l’associacionisme homosexual anterior als anys setanta, moment en què s’inicia la revolució gai i la lluita pels drets civils. La data fundacional és el 28 de juny de 1969, amb la revolta de Stonewall a Nova York. Tanmateix, des dels anys cinquanta ja existia una militància discreta, però efectiva, com per exemple una associació francesa (Arcadie), que lluitava per la defensa dels drets bàsics de la minoria sexual.

Més informació:

• Geoffro Huard a les Biblioteques

Recomanat per Bib. Camp de l’Arpa-Caterina Albert. Barcelona.

La Mar Bosch ens ofereix  una novel·la fresca, àgil que es llegeix d’un tirada amb un llenguatge viu i ple d’humor.

L’Eva té la seva primera entrevista de feina després d’estar molt temps sense oportunitats de treball. En la novel·la ens explica els moments que precedeixen l’entrevista de feina i a continuació ens trobem amb la conversa entre ella i el director d’una empresa, que lluny de ser una entrevista típica de recerca de feina es converteix en una llarga i complexa conversa durant la qual l’Eva ens parla de totes les seves experiències de treball fins al moment. Ens parla d ela seva vida i descobrim  una personalitat de supervivent, tossuda, capaç d’afrontar les feines més rares i extravagants, plena d’estratègies per sobreviure, amb  una visió sorprenent del món que l’envolta i de com afrontar la vida de la manera més desacomplexada.

Amb grans dosis d’originalitat i imaginació, amb moments plenament surrealistes, l’autora aconsegueix entretenir-nos amb aquesta peculiar barreja de fets reals i situacions inversemblants.

Mar Bosch (Girona, 1981), llicenciada en filosofia i especialitzada en periodisme cultural,  amb la novel·la Bedlam: darrere les hores càlides va guanyar el premi de novel·la curta Just Manuel Casero (2012). Aquesta és la seva segona novel·la.

Més informació:

• Mar Bosch a les biblioteques
• Mar Bosch a la Viquipèdia
• Mar Bosch al Núvol

Recomanat per Mª Antònia Bisbal. Bib. Central. Igualada.

L’escriptor madrileny Luisgé Martín ens conta el procés d’acceptació de la seva homosexualitat. Una obra honesta i colpidora que comença l’any 1977 quan, amb 15 anys, l’autor adquireix plena consciència de la seva sexualitat. Però, és als anys 80 quan dóna les seves primeres passes en el món gai, aleshores clandestí i confús.

Aquesta mena d’examen de consciència sobre el seu passat homosexual és el punt de partida, però la novel·la va més enllà, descrivint-nos les seves pors, les seves vergonyes i les seves reaccions hostils. Descobrim que el jove protagonista rebutja aquells que sovintegen els bars gais i els promiscus. Sorprèn que, en plena dècada de llibertat sexual, un noi visqui el fet de ser homosexual amb tan de patiment, i fins i tot se senti com un escarabat.

Un llibre autobiogràfic sobre la homosexualitat, però també sobre l’amor i la recerca, malaltissa i obsessiva, d’algú amb qui compartir la vida.

La novel·la tanca amb una irònica reivindicació del pessimisme narratiu: “Mi madre me ha reprochado siempre que mis relatos y mis novelas acaben irremisiblemente mal: muertes, asesinatos, fracasos, desamores. Yo suelo responderle cada vez que la vida es así y que para mostrarla cabalmente es necesario el pesimismo narrativo. Resulta paradójico, ahora, que el único de mis libros que cuenta mi vida real tenga un final feliz. Aunque ningún final es feliz: si es feliz, no es todavía el final.”

Més informació:

•  Luisgé Martín a les Biblioteques
• Luisgé a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Camp de l’Arpa-Caterina Albert. Barcelona.

La Riera, la sèrie que ha acompanyat cada tarda durant vuit anys els espectadors de TV3, ha arribat al final amb l’emissió del capítol 1534. Ja sabem qui és el culpable de l’assassinat de l’hereu de la família, en Claudi, com acaba la història d’amor del Sergi i la Maribel, com afronta el futur la Mercè Riera, matriarca de la família, i el desenllaç d'altres trames i incògnites.

Creada pel dramaturg i guionista televisiu David Plana, la telenovel·la es va estrenar el diumenge 10 de gener del 2010 i al llarg de vuit temporades ens ha esgranat la història d'una família que regenta un restaurant de la costa del Maresme al poble fictici de Sant Climent. El patriarca de la família, l'Ignasi Guitart, la seva dona la Mercè Riera i els quatre fills Claudi, Ernest, Lluís i Sergi són els personatges principals al voltant dels quals giraran les trames principals.

El llibre que us recomanem es va editar l'any 2010. Escrit en primera persona per la mestressa de la fonda, la Mercè Riera -el personatge protagonista que interpreta l’actriu Mercè Sampietro-, ens transporta al passat de la seva família, sobre el qual s’escriu la trama que ens mostra la sèrie cada tarda. Amb l’ajuda de l’arbre genealògic de la família ens passegem per Sant Climent a través de cinc generacions prenent com a punt de partida l’any 1916 quan la Mercè Massaguer, àvia de la Mercè Riera, va conèixer el seu marit, en Quimet Riera.

La segona part recupera alguns plats del receptari tradicional català i d’altres pensats expressament per la sèrie. Hi trobem una selecció de primers, elaboracions amb peix, carn i postres com per exemple la sopa de pescador amb cloïsses, l'arròs amb bacallà, la paella (de peix i closques), el rodó amb figues o cebetes, la broqueta de tres botifarres amb verdureta, la sarsuela, el bacallà Can Riera, els canelons trufats, el sorbet de mandarines o les estrelles de xocolata. Cuina catalana tradicional marinera il·lustrada i explicada pas a pas.

Els dos fills petits la Mercè Riera, l’Ernest i el Sergi a la 5a temporada (2013-2014) de la sèrie, obren un nou restaurant a Sant Climent, La Barra del Port. El llibre  “Les tapes de la barra del Port”,  recull les saboroses receptes dels fogons del restaurant dels germans.

La Riera: les tapes de La Barra del Port / receptes: Oriol Carrió i Marc Serra ; fotografies de les receptes: Carlos Marsellés

Valls : Cossetània ; Barcelona : TV3, 2014

> Veure disponibilitat al catàleg Aladí

Il·lustrat a tot color, de manera senzilla i amb llenguatge clar s’expliquen receptes de cremes i sopes, arrossos, fideus, entrants freds i calents, carn, dolços perquè el lector es pugui convertir en un mestre dels fogons. En el receptari hi tenen cabuda croquetes de peix de roca, broqueta de pollastre amb marinat oriental, bunyols d'escarola, ensaïmada a la planxa amb sobrassada, la crema de porros i peres o la crema catalana amb figues.

Són gustoses tapes creatives i d'altres de tradicionals, de la cuina de tota la vida, però amb un toc d'innovació que no només entren per la boca, també ho fan a través de la vista. Un receptari que permetrà al lector menjar cada dia un plat diferent i, a més, sorprendre els seus convidats amb receptes dignes del millor restaurant.

 

“Sempre he pensat que cuinar és un acte d’amor. En primer lloc perquè és un regal que fas amb les teves pròpies mans invertint temps, esforç i concentració. Però, sobretot, perquè mai una cosa tan senzilla ha tingut efectes tan beneficiosos. Les paraules poden tenir molta bona voluntat, però si voleu confortar algú que està trist, si voleu distreure algú que està capficat, si voleu compartir l’alegria d’algú que està content…cuineu per a ell.” 

Mercè Riera

 

Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

En aquesta guia trobaràs tot el que necessites per preparar  un viatge als Països Baixos, com per moure’t pel país de les tulipes. Coneixeràs els llocs més importants de la capital, podràs visitar els seus museus (Van Gogh Museum, Rijksmuseum, ...), passejar en bicicleta  pels seus parcs , descobrir el seu barri vermell, o fer un tomb  en vaixell pels canals.

Però també, trobaràs informació d’altres poblacions del país com: la Haia, Rotterdam, Utrecht o Arnhem. La guia dóna informació d’allotjaments, llocs on menjar i també ens fa un breu repàs a la història i cultura holandesa.

 

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Craig y Harry tienen diecisiete años, un pasado en común y un objetivo actual: batir el récord del beso más largo de la historia. Y, de paso, demostrar que dos chicos besándose es algo completamente normal.

«Ese es el poder de un beso: no puede matarte, pero sí devolverte a la vida».

Dos chicos besándose  és un llibre profund, narrat per unes veus molt peculiars. Fins a cert punt la història és malenconiosa, però també hi ha parts molt emotives. La història no segueix l'estil comú de les novel·les. Es poden trobar diferents temes pels quals, lamentablement, els nois gais han de passar.

Narrada per un cor de veus que representa la generació que va perdre la batalla contra la sida, Dos nois besant-se, és una novel·la esperançadora sobre la igualtat i la llibertat. David Levithan ens mostra que l'essència de l'ésser humà sempre és la mateixa, independentment de si ens agrada un noi o una noia.

Si formes part d’aquesta comunitat, aquest és el teu llibre. I per descomptat, si no formes part de la comunitat LGBT també és el teu llibre, ja que ajuda a posar-se en el lloc d'aquests nois, comprendre'ls i, sobretot, adonar-te per tot el que han de passar.

Definitivament aquest llibre t'atraparà i et farà reflexionar de mil formes.

Aquesta icònica novel·la juvenil d’en David Levithan als Estats Units d’Amèrica fou candidata al prestigiós Premio Nacional del Libro (Juvenil) el 2013 i va obtenir el premi honorífic Stonewall el 2014 per la seva defensa de la tolerancia i la llibertat.

David Levithan (Nova Jersey, 1972) va guanyar el reconeixement de la crítica amb el seu primer llibre juvenil “Boy Meets Boy” (2003), que va obtenir el premi Lambda. Des d’aleshores, ha publicat moltes novel·les de gran èxit,  com “A de amor” (2011), “Cada día” (2012), “Dos chicos besándose” (2013; Nocturna, 2016) y “El sueño de Tiny Cooper” (2015), com també ha fet vàries col·laboracions amb altres escriptors, entre els quals amb en John Green — “Will Grayson, Will Grayson” (2010)— i  Rachel Cohn —“Nick y Norah” (2006, porta al cinema dos anys més tard)—.

La seva darrera novel·la és “Tu sí que em coneixes” escrita conjuntament amb Nina LaCour i publicada per Fanbooks el 2017.

Més informació:

• David Levithan a les Biblioteques
• Pàgina web oficial
• 5 motius pels quals hem de llegir aquest llibre

• Recomanació de l’autor

Recomanat per Cristina Gali. Bib. Cal Gallifa. Sant Joan de Vilatorrada.

El setembre de 1939 Gino Bartali tenia 25 anys. Havia guanyat dos Giros d'Itàlia i un Tour de França, i estava destinat a convertir-se en la gran figura del ciclisme mundial. La Segona Guerra Mundial, però, li va prendre els millors anys de la seva carrera. Bartali va continuar entrenant-se en silenci per les carreteres de la Toscana. Ningú no va saber mai que, gràcies a les seves pedalades diàries, va salvar la vida de vuit-cents jueus de les urpes del feixisme. 

En aquesta biografia Franc Lluís Giró homenatja i dóna a conèixer a casa nostra aquest heroi italià que fins fa pocs anys havia estat acusat fins i tot de col·laboracionista amb el règim de Mussolini. Com el propi autor diu i el lector comprovarà, la gesta d'aquest ciclista llegendari és tan apassionant que és digna d'una pel·lícula o d'una sèrie. El temps dirà...

Franc Lluís Giró s'autodefineix com a periodista i ciclista. Ha treballat i col·laborat en mitjans com Ràdio Sabadell (on treballa actualment), Rac1, iCat, Catalunya Ràdio, Sàpìens i Enderrock. També en publicacions especialitzades en ciclisme com "Volata. 

Recomanat per: Biblioteca Terrassa Districte 5

 

 

Traduïda a més d’una vintena d’idiomes, Tan solo el fin del mundo és l’obra mestra de Jean-Luc Lagarce, el dramaturg francès contemporani més representat al seu país. El protagonista d’aquesta obra de teatre, Louis, torna al poble on va néixer per visitar la seva família després de molts anys d’absència. Tot i que hi va amb la intenció d’anunciar que està molt malalt i morirà de forma imminent, la seva arribada provocarà el ressorgiment de conflictes i de tensions familiars. Una obra de teatre que conté molts elements autobiogràfics, ja que Lagarce va morir de SIDA als 38 anys i que, tot i que no tracta el tema de l’homosexualitat d’una manera directa, ens posa davant de temes tan transcendentals com les relacions familiars i la mort. Cal mencionar que en aquesta obra està basada la pel·lícula del director canadenc Xavier Dolan, Solo el fin del mundo, guanyadora del Gran Premi del Jurat al Festival de Cannes 2016.

Més informació:

• Jean-Luc Lagarce a les Biblioteques

Recomanat per Bib. Francesca Bonnemaison. Barcelona. 

Clementine és una adolescent sense problemes que un dia es creua pel carrer amb una parella de noies, una d’elles duu el cabell tenyit de blau i quan la veu no aconsegueix fer res  més que abaixar la vista. A partir d’aquesta trobada, tot comença a canviar per ella: la seva relació amb els seus nous amics i amb la seva família, el sexe i, sobretot, la seva sexualitat. Tot i les dificultats, Clementine i Emma intenten estimar-se i viure l’incendi que suposa el primer amor (els dubtes, les indecisions, el plaer, el dolor, les decepcions, la passió,...) de la forma més natural. L’autora aconsegueix transmetre-ho de forma tranquil·la, propera i versemblant, explicant-ho amb tacte i delicadesa, tot i la força i contundència, de la vivència i d’alguna de les imatges, construint un relat en el què tots ens hi podem reconèixer (al Festival de còmic d’Angouléme de 2011 va guanyar el Premi del Públic) .

Un còmic intimista, tendre, conmovedor i emocionant que va ser portat al cinema de la mà d’Abdellatif Kechiche, sota el nom de "La vida d’Adèle" que la convertí en una història descarnada, crua, directa i contundent. Una proposta agosarada i arriscada, on els sentiments són duts a l’extrem, amb molta pell i. Tota una experiencia.

Si us podeu acostar-se a les dues obres, no en perdeu l’oportunitat. El debat dels partidaris d’una i una altra està servit. 

Més informació:

• Julie Maroh a les Biblioteques

Recomanat per Bib. Sagrada Família - Josep M. Ainaud de Lasarte. Barcelona.

Alison Bechdel va escriure aquest còmic autobiogràfic, centrat en la figura del seu pare, un director de funerària que no és capaç d’enfrontar-se a la seva homosexualitat. Alhora, també es narra com la pròpia autora, descobreix que és lesbiana, tot i que ella ho assumeix amb naturalitat. L’obra es desenvolupa a la dècada dels anys 70 i no només parla de sentiments sinó que també fa un repàs de la història dels Estats Units, amb al·lusions a l’escàndol del Watergate i els disturbis d’Stonewall (una sèrie de manifestacions espontànies i violentes, en protesta contra una redada policial al pub Stonewall Inn, lloc de trobada del col·lectiu LGTBI, el 28 de juny de 1969, data que ha esdevingut el dia de l’orgull LGTBI).

Fun home va obtenir el Premi Einser, al millor treball basat en fets reals, així com nombrosos premis LGTBI. El 2013 es va estrenar el musical, que el 2015 va guanyar el premi Tony al millor musical i que, aquest any, s’estrenarà a la cartellera catalana al gener de 2018. 

Més informació:

• Alison Bechdel a les Biblioteques
• Alison Bechdel a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Sagrada Família - Josep M. Ainaud de Lasarte. Barcelona.

Aprofitant l’avinentesa de la reedició dels treballs del filòsof Paul B. Preciado (pel trànsit de Beatriz a Paul B.),  recuperem tots els seus llibres, per considerar-lo un dels autors més potents en Teoria Queer: Manifiesto contrasexual (2002), Testo yonqui (2008), Pornotípia. Arquitectura y sexualidad en «Playboy» durante la guerra fría (2010).

Reconegut  per la seva activitat com a filòsof, aquest any també és noticia per dur a terme el comissariat a la mostra d’art contemporani que es realitza cada 5 anys a Kassel (Alemanya), la DOCUMENTA14 que, aquest any, s’ha estès a Atenes.

A Testo Yonqui  Preciado ens convida, a través de la seva persona i en una narració assequible, a analitzar el règim fàrmacpornogràfic. Un assaig brillant i provocador que no deixa a ningú indiferents, sobre e lloc que ocupen, el sexe, la sexualitat i el gènera, en el què denominem societat occidental. 

Més informació:

• Beatriz Perciado a les Biblioteques

Recomanat per Bib. Sagrada Família - Josep M. Ainaud de Lasarte. Barcelona.

Marta Garzás ens ofereix una història que es llegeix amb intensitat, amb un sentit del ritme que captarà l’atenció del lector durant cadascuna de les seves pàgines. Pot ser que el mateix lector se sentí identificat amb la protagonista degut a la seva personalitat esbojarrada, sexi i descarada, una noia amb una vida complicada però que gaudeix massa de cadascun dels moments complicats que viu durant el dia a dia.

Narrada en primera persona i alternant narradors, Mis besos no son de cualquiera guanya personalitat i intensitat gràcies a una història que es mou amb agilitat i a uns diàlegs intensos. Els personatges són tractats a fons amb cadascun d’ells ajudant-nos a conéixer encara millor l’univers de la protagonista, la Sara.

Opera prima d’aquesta autora mataronina amb una experiencia litarària que es mou entre els relats breus.

Més informació:

• Marta Garzás a les Biblioteques

Recomanat per Bib. Central. Terrassa. 

Guardonada amb 3 premis Òscar, inclouent millor pel·lícula, aquest ha estat el llargmetratge revel·lació de l’any. La pel·lícula compta amb un reconeixement internacional amb guardons i nominacions dels certèmens més prestigiosos del món del cinema, fet inusual tenint en compte que tracta un tema fins ara bastant insòlit: l’homosexualitat entre persones de color.

La pel·lícula parteix de la història d’en Chirón, un jove afroamericà criat en un dels barris més conflictius de Miami. Haurà de créixer en un món ple d’adversitats, que no deixen d’estar excempts de cruesa i dosis fortes de realisme. Un tema molt a l’ordre del dia, com és l’assetjament escolar i les drogues, complicaran la seva vida al mateix temps que descubrirà la seva pròpia sexualitat cap els homes mentra fa front a conflictes de la seva destructurada familia.

El film barreja un to de realisme documental amb el drama més íntim. Una pel·lícula que ha traspassat fronteres amb una acollida unánime de bon cinema, tant per part del públic com de la crítica.

Més informació:

• Moonlight a les Biblioteques
• Moonlight a la Viquipèdia
• Filmaffinity

Recomanat per Bib. Central. Terrassa. 

Els autors d’aquesta guia, Valeria H. Mardones i Bernard Datcharry, són apassionats de la bicicleta i han recorregut part de la Península Ibèrica i França. Al 2010, i gràcies a la seva experiència professional en el món dels llibres, revistes i premsa especialitzada en viatges, van unir la seva passió i la seva professió, i van crear l’editorial “Petirrojo Ediciones”, un nou concepte de guies realitzades per a ciclistes: el “bici:map”.

La guia que us presentem descriu la ruta del canal del Garona –de Bordeaux a Toulouse – i el Canal du Midi – de Toulouse fins al Mediterrani -, coneguts també com el Canal dels Dos Mars (canal des Deux Mers). Primer de tot hi ha una breu introducció sobre la història d’aquest Canal, així com apunts sobre la ruta, la senyalització, dificultats, allotjament... què cal tenir en compte abans de sortir amb la bicicleta i les alforges. Després hi ha la descripció de nou etapes més una darrera, que és una variant final. Cada etapa està molt ben reportada, amb un planell on marca les altituds del recorregut, els punt per on es va passant així com un mapa molt ben detallat de la ruta. Cada etapa acaba amb una descripció dels pobles que es va travessant i on es pot dormir o menjar. Si hi ha alguna curiositat remarcable, també ho anota.

Ja ho sabeu, si us agrada visitar nous indrets a cop de pedal, aquest és un llibre imprescindible, ja que us farà la ruta més planera.

 

Més informació a:

Canal des Deux Mers en bicicleta (en francès)

Turisme Occintània

 

Recomanat per Imma Bover. Bib. Moià.

Viure respectant-se un mateix i fer-ho d’una forma conseqüent de vegades és difícil quan el que destaca és alguna diferència respecte la majoria. La sexualitat és un tema que, malgrat s’ha desprès de moltes capes tenyides de vergonya, tabú i obscenitat encara no és prou oberta com per ser expressada amb transparència. Encara menys en el col·lectiu de gays, lesbianes o transexuals. En aquest sentit aquesta lectura és un altaveu de llibertat d'expressió respecte aquest col·lectiu no heterosexual. Un altaveu que mostra realitats viscudes i emocions patides com ara la confusió, la por a la no acceptació, tant pròpia com aliena, i moltes més. El proper 28 de juny, Dia Internacional de l’Orgull LGBT, desitgem que aquest i d’altres llibres en aquesta línia siguin també un orgull per a les biblioteques i siguin exposats, visibles, que es prestin amb l’alegria de qui expressa la veritat obertament.

L’obra inclou un parell de seccions sobre què es considera que ha d’incloure un llibre d’autoajuda des del punt de vista de l’autor i quines són les aportacions respecte el mateix per part de gays i lesbianes. El cos principal de l’obra, però, són entrevistes a gays, lesbianes, parelles seropositives, parelles serodiscordants, transsexuals, bisexuals, famílies homoparentals i una rica diversitat més de situacions diferents. Sense cap mena de dubte, la formació, experiència i el bagatge de l’autor que ha treballat amb aquests col·lectius fa que el missatge de tots els entrevistats sigui proper, directe i franc. 

Manuel Ángel Soriano, llicenciat en psicologia i diplomat en psicologia clínica, treballa com a terapeuta i té àmplia experiència amb el tractament de persones amb problemes d’angoixa, baixa autoestima i depressió. S’ha dedicat intensivament a l’ajuda de gays, lesbianes, transsexuals i persones amb el VIH i ha escrit altres obres molt vinculades temàticament a aquesta com ara La Marginación homosexual en la España de la transición, La Juventud homosexual : un libro de autoayuda sobre la diversidad afectiva sexual en las nuevas generaciones LGTB del siglo XXI i la més recent novel·la Yo fui tu Pigmalión. 

 

Més informació al catàleg Aladí per les matèries:

• Bisexualitat
• Famílies homoparentals
• Homosexualitat
• Homosexuals -- Assessorament psicològic
• Lesbianisme
• Transsexualitat

 

Recomanació feta per la Biblioteca Les Voltes de Sant Vicenç dels Horts. 

 

Helen Macdonald és una escriptora anglesa naturalista i investigadora afiliada  al Departament de Història i Filosofia de la Ciència a la Universitat de Cambridge des de l’any 2004 fins al 2007. Ha escrit i presentat programes de radio i també va protagonitzat 4 documentals a la BBC. El 2014 guanya el Premi Samuel Johnson de no ficció i el Premi Costa al millor llibre de l’ any amb "H de halcón". 

El llibre narra en primera persona com l' autora va superar la mort del seu pare. Tot i ser una història de dolor, de dol i de superació, “H de halcón” , és una història d’ amor, el d’una filla en vers el seu pare com, també,  pel seu falcó i per la vida salvatge. Les descripcions del paisatge són d’ una gran emoció ,així com, el pas de les estacions i els canvis de llums que descriu l’autora i que reflecteixen el seu estat d’ànim. És un llibre sobre llibres ja que, Macdonald , compara la seva experiència, amb un altre escriptor turmentat, T.H.White, conegut per ser el creador de les llegendes del Rei Artur i del mag Merlí i autor de “El Azor”. 

Macdonald ha fet un llibre especial que té aquell ingredient que el converteix en excepcional; mostra un món de dolor i bellesa. 

Els llibres especials no es poden deixar passar i aquest n' és un.

Més informació:

• Helen Macdonald a les Biblioteques
• Helen Macdonald a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Pompeu Fabra. Sant Quirze de Besora.

L’Eva és grangera. Viu al sud d’Alemanya just a l’inici de la 2a Guerra Mundial. La repressió nazi està començant, els seus fills s’han allistat a les Joventuts Hitlerianes i el seu marit haurà de marxar al front. Quan un fugitiu jueu apareix a la seva granja, ja res tornarà a ser el mateix.
Acostumo a fer cas de les recomanacions de llibreters i usuaris diversos. I una llibretera fou qui em va recomanar aquesta lectura que m’ha arribat al cor.

L’autora, Linda D. Cirino (Nova York, 1941-2007), escriptora nord-americana descendent d’emigrants polonesos, va recolzar activament el moviment pels drets civils. Aquesta fou la seva única novel•la, dues edicions amb títols diferents (The Egg Woman i Eve’s story) i nombrosos assajos, incloent una història literària de Nova York. La venedora d’ous ha estat traduïda a nombrosos idiomes i va rebre una bona acollida pels lectors. Lamentablement, la seva mort prematura l’any 2007 li va impedir conèixer l’èxit d’aquesta obra, publicada un any després.
Cirino escriu amb una prosa que t’endinsa en la història. I és una història complicada, sobre tot, pels fets que estan succeint i els que estan per venir. Són fets molt tràgics narrats des del pensament més íntim de la protagonista. L’autora sap com captivar el lector d’una manera senzilla i planera, amb fragments simples i concisos. Cada pensament, cada sentiment, cada emoció de l’Eva estan descrits amb una harmonia admirable. Hi ha una evolució de la nostra venedora al llarg del llibre. Un canvi cap al descobriment d’una realitat devastadora. Ella experimenta noves sensacions en l’amor que abans ni coneixia. I tot aquest progrés te’l creus i te n’alegres, sense cap dubte.
Una novel·la molt intimista amb grans dosis d’emocions. No hi busqueu acció trepidant perquè us equivoqueu de llibre, i que no es troba a faltar, la veritat. Si cerqueu una lectura senzilla, captivadora des del primer moment i si voleu defugir d’allò que llegeix tothom i ser originals, aquesta novel3la és la vostra.

Us brindo una frase del New York Times que resumeix perfectament aquesta novel·la: an extraordinary, beautiful and touching novel about prejudice, integrity, self-knowledge and courage. (una extraordinària, bella i commovedora novel•la sobre els prejudicis, la integritat, l’autoconeixement i el valor).

Més informació:

• Linda Cirino a les Biblioteques
• Linda Cirino a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Torelló.

HBO, la coneguda cadena de televisió i productora de continguts televisius i creadora de series mítiques com “Los Soprano”, “The Wire”, True detective” o “Joc de trons” va produir entre 2010 i 2014 “Boardwalk Empire”. La sèrie, ambientada a l’Atlantic City (Nova Jersey) dels anys 1920, s’inicia el mateix dia en que entra en vigor la “llei seca” i està basada en l’obra de Nelson Johnson.
 
La trama de “Boardwarlk Empire” es centra en la figura d’ Enoch "Nucky" Thompson (Steve Buscemi), basada en un important personatge que va controlar la corrupció política i el món de la delinqüència de la ciutat durant els anys 20. Creada per dos pesos pesants de la ficció de gàngsters: Terence Winter (Los Soprano) i Martin Scorsese, que dirigí l’episodi pilot, recrea amb fidelitat històrica i un impecable estil visual una època especialment convulsa.

Al llarg de les seves cinc temporades, la sèrie va tenir 57 nominacions als premis Emmy i en va guanyar 20. Tot un èxit si tenim en compte que els rivals eren sèries com “Joc de trons”, “Breaking Bad”, “Downton Abbey” o “House of cards”.

Més informació:

• Boardwalk Empire a les Biblioteques
• Boardwalk Empire a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bib. Torelló. 

L'autora, Anne Tyler, va néixer el 1941 a Minneapolis (EEUU). Durant la seva infantesa va viure en diverses comunitats cuàqueres. Als 19 anys es va graduar a l'universitat de Duke i posteriorment a la de Columbia. Ha rebut diversos premis literaris i s'ha fet adaptacions per al cinema i la televisió d'algunes de les seves novel·les

Quines poden ser les conseqüències de deixar-nos arrossegar per les casualitats i els esdeveniments? ens poden portar a prendre una decisió fonamental que marcarà la nostra vida?
Aquesta és la circumstància en la que es troba la parella protagonista en un moment donat i que, com el tramvia del que salta la noia, se'ls endú cap un futur on la inèrcia els acompanyarà durant anys.

L'acció es situa en una ciutat mitjana dels Estats Units just a l'inici de la 2ª Guerra Mundial, la Pauline i en Michael es coneixen en una situació "especial" i tot l'entorn els porta a creure's que són fets l'un per l'altre, pel que decideixen començar una vida en comú.
La convivència del dia a dia, la diferència de caràcters, la monotonia, seran el leitmotiv de la seva vida, només trencada per les tragèdies familiars.

La novel·la està estructurada en salts cronològics en que acompanyem els protagonistes durant 50 anys de desencís, en que sembla que res canviï massa malgrat algun succés esperpèntic.

En definitiva, una novel·la en la que al principi potser costa entrar-hi però que va generant curiositat per conèixer el desenllaç dels esdeveniments. 

Més informació:

• Anne Tyler a les Biblioteques
• Anne Tyler a la Viquipèdia
• Entrevista a "El País"

Recomanat per Bib. La Cooperativa. Centelles.

Andrés Rábago García, més conegut com "El Roto", ha editat en vàries ocasions l’antologia dels treballs que publica diàriament al diari "El País". Consirós, punyent, crític... sens dubte, és un dels millors analistes socials del moment, capaç de reflectir amb una ironia i una lucidesa admirables la nostra situació actual, i que aconsegueix penetrar a les nostres consciències.

En el cas de "A cada uno lo suyo", l’autor ens presenta un recull de les seves vinyetes seleccionades i ordenades per tal de crear una estructura narrativa cohesionada. Malgrat la seva acidesa i l’humor càustic que mostra en tota la seva obra, acaba el recull oferint un bri d’esperança dictaminant que “si no podem canviar d’horitzó, canviem de perspectiva”. 

Cada pàgina que observem del llibre és una obertura a la nostra ment que ens ajuda a observar, més enllà, la realitat més perversa del nostre sistema. La lectura dels seus àlbums recopilatoris, per tant, no deixen indiferent a ningú. Cada lector en traurà les seves pròpies conclusions i reflexions que, de ben segur, ajudaran, ni que sigui per uns instants, sotmetre’ns a la mirada crítica de la realitat social que vivim. 

Més informació:

• Roto a les Biblioteques
• Biografia

Recomanat per Bib. Joan Triadú. Vic. 

Si no us agraden els westerns us encantarà Solo ante el peligro. Una afirmació fatal com aquesta necessita explicacions, i com deia l’alcalde del Berlanga, aquesta explicació que us dec us la vaig a pagar.

Si no us agraden els westerns potser és perquè no els enteneu. El mite de la frontera, la soledat del cowboy torturat pel seu passat, la noia que l’espera recolzada a la columna del ranxo, la lluita contra la natura, i tants altres que moltes vegades s’utilitzen per definir el gènere potser us són totalment aliens. Reconeixeu que s’han fet veritables obres mestres, però sou de la generació del programa doble, i sabeu que també s’han fet pel·lícules en sèrie que repeteixen mil vegades les mateixes escenes, les mateixes baralles, els mateixos duels, les mateixes entrades al saloon, i fins i tot els mateixos indis.

No enteneu perquè els cowboys han de ser lacònics. No enteneu perquè van al poble si saben que Frank ha dit que els matarà. No enteneu perquè s’han de posar la maleïda estrella si el que volen és morir de vells veient com pastura el seu ramat. No enteneu que elles els esperin sempre, i no enteneu que caiguin sempre al seus braços només perquè són virils i forts i homes de veritat.

És per això que us encantarà Solo ante el peligro. Perquè parla de la soledat de l’home que s’ha d’enfrontar al seu passat, de la dona que li fa costat, i de la lluita contra elements que no podem controlar. Us encantarà perquè el protagonista és lacònic, perquè porta la maleïda estrella de sheriff tot i que voldria morir de vell, i perquè és viril i fort i home de veritat.

Més infromació:

• Per què ningú ajuda Gary Cooper?

• Gary Cooper al Catàleg Aladí

• Pel·lícules de l'Oest al Catàleg Aladí

Recomanat per Jaume Felipe.Biblioteca Maria Àngels Torrents de Sant Pere de Riudebitlles

Mohamed Moussehoul, és potser l'escriptor argelí més destacat de la seva generació i també l’autor àrab viu més traduït. Des de ben jove va començar a escriure, però va fer la carrera militar fins arribar a ser coronel de l'exèrcit del seu país, lluitant contra el terrorisme . Degut a la censura, per la seva condició de militar, va haver de recórrer a un pseudònim per publicar, el nom de la seva dona, que encara avui utilitza. Des de l’any 2000 es dedica en exclusiva a l’activitat literària i viu a Aix-en-Provence amb la seva família.

Entre les seves obres destaquen la Trilogia d’Argel que inclou els títols Morituri, Doble blanc i El otoño de las quimeres, Les sirenes de Bagdad, El atentado, Lo que sueñan los lobos i El olimpo de los desdichados.

Segons el mateix novel.lista, els grans temes de la seva literatura són la fragilitat humana davant la guerra, el fracàs amorós i la frustració social.

En la novel.la El que el dia deu a la nit el protagonista, Younes,

amb només 9 anys, canvia la seva vida perquè el seu pare decideix confiar la seva educació a una família benestant de colonos francesos. Una jove, Emilie, fa trontollar la seva vida perquè Younes s’haurà d’enfrontar al dilema d’escollir entre els seus amics fins ara i els valors inculcats per la seva família . La història transcorre des del 1930 fins a l’actualitat i en un moment històric fonamental com és la guerra de la independència , retrata la fractura entre dues Algèries , la més arrelada a França i la pròpia del país.

La seva adaptació cinematogràfica va arribar el 2013 de la mà d’Alexandre Arcady, productor i director del film.

Més informació:

• Yasmina Khadra a les Biblioteques
• Yasmina Khadra a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

• Entrevista al diari “El Mundo”  3 de maig de 2017

Recomanat per Glòria Sánchez. Bib. Josep Roca i Bros. Abrera.

A mi no em diguis amor, de Marta Buchaca, és una comèdia sobre l'amor. Ambientada en un futur en el qual tant l'amor com la família són considerats sospitosos i a perseguir per la societat, una parella adulta amb fills adolescents es resisteix a separar-se i a prendre's el fàrmac de l'oblit, malgrat la insistència de la seva filla i a l'exclusió social que comporta. Aquesta decisió comportarà el descobriment d'alguns secrets de família i la constatació de què l'enamorament és una força que no podem controlar.

Les obres de la Marta Buchaca estan farcides de l'humor desacomplexat i de l'agudesa d'aquell qui està avesat a observar en un silenci crític el comportament d'una espècie, la humana, per la qual l'autora, en el fons, sent una gran tendresa. Amb diàlegs intel·ligents, un ritme molt àgil i treballat i una ironia militant, la Marta Buchaca, notablement influïda per la dramatúrgia britànica, retrata apostant per la diversió, aquesta societat líquida i precaritzada. 

 

Ens trobem davant d’una obra gràfica excepcional, a mig camí entre un llibre de fotografia i una guia de viatges.

Són 50 destins per mirar al cel i gaudir fent alguna d’aquestes activitats:

1. Astroturisme. Contemplació de cels estrellats.
2. Orniturisme. Observació d’aus.
3. Contemplació diürna de l’entorn des d’un mirador.
4. Observació de les postes de sol a l’horitzó.

L’autor busca racons de la nostra geografia que siguin motiu de contemplació, de la introspecció personal i de la dedicació de científics i artistes.

La península espanyola i les seves illes són espais privilegiats per la qualitat dels seus cels nocturns i estrellats, i també dels diürns. Encapçala la llista internacional de reserves i destins Starlight, espais naturals protegits per a la defensa de la qualitat del cel nocturn i l’accés a la llum de les estels.

L’autor ha recorregut part de la geografia espanyola per descobrir-nos els millors espais on poder contemplar la pluja d’estels, els cràters de la lluna, el vol d’una garsa o la posta de sol.

Un llibre que es pot gaudir tant des del sofà de casa apreciant les seves imatges, com des dels llocs proposats a plena natura.

Recomanació feta per Vicky Romo. Biblioteca Antonio Martín

Sempre que ens presentem davant un servei públic o privat ens agrada que ens tractin bé, que ens donin solucions, que ens proporcionin informació fiable, que ens atengui una persona amable i educada i ens proporcionin una atenció efectiva i de qualitat.

Avui en dia no és fàcil que l’atenció al client reuneixi tots aquests requisits, l’estrès laboral, les condicions de treball, els horaris, la conciliació familiar, són paràmetres que influencien considerablement en el dia a dia d’un treballador de cara al client; tot i així un bon treballador ha de saber mantenir al marge tots aquests aspectes laborals i saber tractar al client com es mereix, el client és la raó de ser de tots aquests llocs de treball que tracta amb clients.

Ningú diu que sigui fàcil, per això existeixen aquests manuals que ens donen eines per a gestionar l’atenció al client, aquest n’és un,  ens proporciona tècniques de comunicació, com tractar als clients segons la seva tipologia, pautes de comportament, tècniques d’assertivitat, atenció telefònica, tracta també la qualitat de serveis i la satisfacció dels clients, entre d’altres temes. Les autores d’aquest manual són llicenciades en dret i professores de cicles formatius.

 

Recomanat per Marta Maroñas. Bib. Can Mulà. Mollet del Vallès

Louise és una dona vídua que viu amb els seus dos fills a la Provença francesa, on intenta conservar la plantació de perals, un negoci familiar que no passa per bons moments. Un dia la seva rutina es veu alterada per un inesperat accident, en el que quasi atropella a un extrany, Pierre, amb el seu cotxe. Pierre sembla ser una persona especial, exageradament ordenat, desconcertadament sincer, amant de citar els nombres primers, que no permet que el toquin però que té una gran sensibilitat. Pierre irrumpeix a la vida de Louise, amb la sensació que ha trobat una llar, i Louise en un principi dubta d’acceptar-lo a la seva vida però descobreix que pateix el síndrome d’asperger i la fascinació que sent per ell és tan gran que no dubta que Pierre està canviant per bé la seva vida i la de la seva familia.

Aquesta comèdia romántica està escrita i dirigida pel cineasta Éric Besnard (600 kilos de oro, La sonrisa del payaso) i protagonitzada per Virginie Efira (Un hombre de altura, 20 años no importan) i Benjamin Lavernhe (El caso SK1, Radiostars) en els papers principals.

Més informació:

• Éric Besnard a les Biblioteques

Recomanat per Marta Bou. Bib. Artés.

Marta Orriols viu i treballa a Barcelona i té dos fills. És historiadora de l’art de formació, però també ha estudiat guió cinematogràfic i escriptura creativa. Escriu habitualment al seu blog, i col·labora ocasionalment a la secció de llibres del magazín cultural Catorze.cat i a Núvol. Els seus textos busquen retratar la quotidianitat, especialment les relacions humanes i la seva complexitat. 

Anatomia de les distàncies curtes és la seva primera novel·la. 

Es tracta d'un recull, fet amb molta cura, tacte i encert, de 19 relats. A través d'imatges senzilles, escenes quotidianes i petits gestos s'hi evoquen alguns exemples de la infinitat d’aspectes i de mirades que abracen les relacions humanes, especialment totes aquelles vinculades a l'amor. Els contes parlen de l'estima, el desig, les pèrdues, la rutina, el dolor, les renúncies, els oblits, el pas del temps...  i ho fan amb gran delicadesa. 

Marta Orriols aconsegueix teixir amb aquesta obra un gran elogi a la quotidianitat a través d’una atmosfera molt intimista mitjançant una prosa concisa que es nota molt treballada per tal de quedar-se només amb les paraules essencials, aquelles que fan falta per fer viure al lector o lectora les experiències, sentiments i emocions dels seus personatges. 

Edicions del Periscopi ha mimat aquesta obra arrodonint-la amb pròleg de Jenn Díaz i epíleg de Tina Vallès. 

Més informació:

• Marta Orriols a les Biblioteques
• Marta Orriols a la Viquipèdia
• Blog

Recomanat per Gemma Serra Burguès. Bib. Avinyó. 

El Robert Duran fuig d’un passat que el turmenta. El setembre de 1935 arriba a Vilanova del Tossal, un poblet a prop de Lleida, per ocupar una plaça de mestre. Quan posa els peus al poble es troba amb els carrers deserts, fins que ensopega amb un estrany seguici fúnebre, al qual només assisteix la vídua. De seguida s’adona que tothom s’ha quedat tancat a casa i que ningú no vol parlar del difunt, ni de les circumstàncies que envolten aquella misteriosa mort. Aviat, però, descobrirà que aquest pacte de silenci és l’única cosa que uneix els vilanovins. Enmig d’una comunitat que reflecteix les rivalitats dels mesos que van precedir l’esclat de la Guerra Civil, el Robert s’enfrontarà a tres reptes: impulsar una renovació pedagògica republicana a l’escola, superar les raons íntimes que li han fet deixar Barcelona i, sobretot, treure l’entrellat d’un misteri que, com més hi aprofundeix, més va creixent. Odis, enveges, amors i secrets es barregen en una trama sorprenent que absorbeix el lector fins a l’última pàgina! 

Llorenç Capdevila va néixer a Alpicat l'any 1969. Actualment viu a Manresa i treballa com a professor de secundària a Santpedor. Ha publicat una dotzena de novel·les i amb aquesta última "Pacte de silenci" va aconseguir el XIVè Premi Ferran Canyamares el 2015!

Més informació:

• Llorenç Capdevila a les Biblioteques
• Llorenç Capdevila a la Viquipèdia
• Entrevista amb l'autor

Recomanat per Lluïsa Huerta. Bib. El Pont de Vilomara i Rocafort. 

La pel·lícula “La Habitación”, basada en la novel·la “Room” de l’autora Emma Donoghue – "La Habitació" publicada en català per l’editorial Empúries al 2010 -, es va estrenar al cinema l’any 2015, i fou dirigida per el Lenny Abrahamson. 

La força de la pel·lícula rau en la història que s’hi explica: una mare, tancada en una habitació minúscula amb el mínim imprescindible per viure, amb el seu fill. Aquesta fa tot el possible per tal que el fill, Jack, visqui amb normalitat aquest confinament: fan exercici a diari, expliquen històries, li ensenya a llegir i escriure... Crea un univers propi que tal que en Jack sigui feliç. La persona que els reté, que els té segrestats, visita sovint l’habitació, aquest és el moment que la mare amaga el seu fill a l’armari, per tal de protegir-lo.
Arriba un moment però, quan la curiositat de Jack va més enllà, i la seva mare decideix idear diferents plans desesperats per tal d’escapar del seu segrest. El que no s’esperen però, és que el retorn al món real, sigui un prova tant difícil per a ells dos.

“La habitación” va rebre diversos premis durant el 2015, com l’Òscar i el Globus d’Or a la millor actriu, o el de millor pel·lícula al Festival de Toronto.

Més informació:

• Lenny Abrahamson a les Biblioteques
• "La Habitación" a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Moià.

Vacances. Cap cop queda menys per arribar-hi i amb elles, arriben moments de desconnexió, aventures, alegria, descans i records, entre moltes altres coses. El que ens interessa a nosaltres en aquest moment són els records que n’obtindrem. Molts cops ens hem trobat davant situacions úniques que voldríem immortalitzar en una imatge però ens queixàvem que no dúiem la càmera de fotos. Això cada cop passa menys gràcies als telèfons mòbils que portem la gran majoria a la butxaca.

Rodrigo Rivas és un ferm defensor de les qualitats que ens ofereixen els dispositius mòbils pel que fa a la fotografia i ho defensa enaltint els seus tres pilars bàsics: portabilitat, immediatesa i compartició. I així mateix ho ha aplicat ell dia a dia al seu treball professional. Gràcies a aquest llibre ens va explicant, pas a pas, com treure’n el màxim profit al nostre terminal a partir de consells senzills i exemples clars aplicables a tots els nivells de coneixement fotogràfic. No tingueu por i feu-li una ullada, descobrireu altres funcions dels vostres telèfons i segur que algun suggeriment podreu aplicar ben aviat en els vostres dies d’esbarjo.  

Més informació a:

• Blog de Rodrigo Rivas http://www.rodrigorivas.es/blog/
• Blog del fotógrafo http://www.blogdelfotografo.com/consejos-fotos-telefono-movil/

Recomanat per Cristina Freixas. Biblioteca P. Fidel Fita d’Arenys de Mar

Fa molt i molt temps, allà on s’amaga la memòria hi va haver una època en que els Beatles eren cinc, portaven tupè, xupes de cuir, botes, tocaven en prostíbuls, i es drogaven...bé, això últim també ho feien desprès.

Arne Bellstorf ens presenta aquí una bonica història d’amor entre la fotògrafa Astrid Kirchherr i Stuart Sutcliffe el primer baixista dels Beatles, perdó dels The Silver Beatles, quan van estar girant a Hamburg durant 1960.

Una relació sincera, compromesa, i tràgica, que va tenir de rerefons les beceroles del que seria la banda més gran i de més impacte social de la historia de la música, i sinó que li preguntin a Jesucrist, perdó a Lennon.

L’autora utilitza un melancòlic blanc i negre carregat de tendresa que recrea amb mestria usant diferents textures de tramats de manera meravellosa.

Si al 2011 et vas perdre aquesta lectura, ja vas tard. 

Més informació:

• Arne Bellstorf a les Biblioteques

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Bib. Josep Soler i Vidal. Gavà.

A finals de l’any 2016 s’ha publicat aquesta autobiografia d’en Johan Cruyff, personatge que no necessita presentació.

El mateix futbolista fa una repassada a la seva vida per ordre cronològic.  Ens explica la seva vida com a infant, quan els seus pares regentaven una botiga de fruita a Ajax, i sobre com aquest fet va propiciar que s’aficionés al futbol des de ben menut. A més, vivia en un barri obrer on els nens jugaven durant molt de temps al carrer.

Dels seus temps en l’Ajax en recorda l’estil futbolístic que van començar a dur a terme i de com, amb el temps, encara se n’ha continuat parlant. Narra com va passar de jugar en un equip modest a arribar a jugar a Munic amb un equip important en menys de 10 anys.

Entrats els anys 70, recorda el seu ingrés al Barça, i com ja, des d’un bon inici, li van anar les coses molt bé amb el club, sumant victòries importants. També durant aquesta època,  amb Michels al capdavant de la selecció holandesa, van crear un joc que la premsa va batejar com a futbol total.  A partir d’aquí es va anar forjant la llegenda que Cruyff ha significat pel món del futbol.

Més informació:

• Johan Cruyff a la Xarxa de Biblioteques de la Província de Barcelona
• Fitxa del jugador al web del FC Barcelona

Recomanat per la Biblioteca de Ponent de Sabadell   

Us proposem una nova ruta per recorrer Escòcia en cotxe, la North Coast 500 que ja s’anomena popularment la “Ruta 66” de les Highlands. Aquesta ruta panoràmica, considerada una de les millors rutes costaneres del món, ressegueix 800 km de costa i té el seu punt de partida a la ciutat d’Inverness. Una ruta per fer en calma i per disfrutar de la grandesa del paisatge de les terres altes, les Highlands.

La ruta ens permet admirar castells de pel·lícula, com el d’ Eilean Donan, llacs famosos com el Loch Ness, paisatges muntanyosos i prats tenyits d’una variada gama de verds. Un dels atractius de la ruta són els fars i els acantilats des dels que es poden divisar balenes, foques prenent el sol i una gran quantitat d’ocells. Pel camí sempre ens podrem aturar en alguna destil·leria de de whisky o a pescar algun salmó…

Recomanat per Eva Leucó. Bib. Antoni Pladevall i Font. Taradell.

Qui no ha hagut de enfrontar-se, almenys un cop a la vida, a un examen? Durant el col·legi, la primera prova oral, la selectivitat, en la universitat, per al carnet de conduir o en una oposició. I tanmateix, són pocs els que poden dir que no s’han sentit mai nerviosos. A Cómo enfrentarse con éxito a exámenes y oposiciones es fa un recorregut per les diverses etapes educatives perquè tractem d’identificar aquells signes d’ansietat que ens produeixen els exàmens alhora que ens dona les claus que ens ajuden a controlar-los i evitar que tornin a aparèixer. En aquest llibre s’hi relaten casos reals en els quals es descriu com estudiants de tots  els cicles educatius i opositors han pogut superar la seva ansietat i han aconseguit l’èxit aplicant les tècniques i trucs que s’hi descriuen. En definitiva, és una obra de suport amb la qual aprendre tècniques d’estudi, motivació, i relaxació que permeten enfrontar-se d’una manera positiva als exàmens.

Pel que fa als autors, Fernando Miralles, doctor en Psicologia, ha compaginat la seva feina com a psicòleg amb la docència, tant a centres especialitzats a preparar oposicions com a universitats. En canvi, María del Carmen Sanz, llicenciada en Periodisme i diplomada en Magisteri, ha compaginat la seva feina a diferents mitjans de comunicació amb col·laboracions dins del terreny educatiu.

Recomanat per Manel Fernàndez. Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí.

Qui, amb només 18 mesos damunt dels escenaris  pot ser considerat com a llegenda?

De fotografies de Buddy Holly només en tenim quan era un noi, ja que malauradament va morir  jove, molt jove, a l’edat de 22 anys en un accident d’aviació en finalitzar un concert,  juntament amb Big Booper -28- i Ritchie Valens -17- (conegut per adaptar la mítica cançó La Bamba). En aquella època Elvis estava fent el servei militar, o sigui que aquest estil musical passà per un fosc període.

Ídol de la massa adolescent d’aquella època als EUA i Anglaterra, va marcar una abans i un després dins el Rock & Roll: guitarrista àgil i fluid, inspirat pel Rhythm & blues i el Rockabilly, solia cantar sobre l’amor i l’angoixa que aquest pot provocar (llegiu la lletra de that’ll be the day, amb la qual va arribar al #1 del Billboard).

Un dels mèrits de Buddy Holly i la seva formació -The Crickets- era que composaven la lletra i la música de les cançons: en aquella època d’assentament de les bases del R’n’R pocs composaven: l’exemple més clar és Elvis Presley (de fet segueix passant avui en dia amb els artistes de “radio formula/ mainstream”). Innovaren fent canvis de volum, de timbre, rifs, tocar amb una Fender Stratocaster, … etc.

Degut a la seva curta trajectòria musical s’han fet reedicions, rareses, col·leccions, recopilacions, ... De tal manera que quan us apropeu a la biblioteca, trieu el que trieu, molt probablement hi trobareu els seus grans hits com: That’ll be the day, Peggy Sue, la deliciosa Everyday , Oh boy!, It’s so easy, i un llarg etcètera.

Buddy Holly va influir entre d’altres a The Beatles, Rolling Stones, Bruce Springsteen, The Beach Boys, Bob Dylan, Elton John, Eric Clapton, Blondie, The Clash, Radiohead o Elvis Costello. Així mateix, una de les cançons més conegudes de la història de la música al món anglosaxó, té un homenatge a Buddy Holly: American Pie …. The day the music died.

Podríem no afirmar que Buddy Holly, juntament amb Roy Orbison, foren també dos del pioners de la moda ”gafapasta”.

Si us agrada … també us agradarà:

Bill Haley / Chuck Berry / Elvis Presley / Eddie Cochran / Gene Vincent / Jerry Lee Lewis 

Per a més informació:

• Buddy Holly a les biblioteques
• Buddy Holly a biography.com
• Video: Buddy Holly - Rock and Roll Legend
• Buddy Holly a allmusic.com

Recomanació de Marc de Blas. Gerència de Serveis de Biblioteques. 

La novel·la ‘La dona de  verd’ (títol alternatiu: Silenci sepulcral) d’Arnoldur Indridason la vam llegir farà ja uns quants anys en el club de lectura del centre peniteniari on treballava. La seva lectura va impactar, va agradar moltíssim i, fins i tot, algú va confessar que no va dormir en tota la nit degut a la ràbia que alguns fets li havien provocat. Veieu? Una novel·la que no deixa indiferent.

Escrita al 2001 per l’escriptor islandès de novel·la negra Arnaldur Indridason ( Reikavik 1961), La Magrana la va publicar en castellà al 2009 i en català al 2010. L’autor escriu en una llengua que parlen 300.000 persones, però l’han traduït a 50 idiomes i ha venut més de 10 milions de llibres. Com altres escriptors nòrdics, Indridason mostra al món les errades i els defectes de la societat on viu fent una crítica social que alerta sobre el rebrot de certs comportaments. 

La troballa d'una costella humana condueix al descobriment d'un cadàver enterrat al solar d'un edifici en construcció als afores de Reykjavík. L'inspector Erlendur Sveinsson, un home torturat pel passat i una mica fatigat del present, ha d'esperar que els arqueòlegs analitzin a qui corresponen els ossos, que sembla que han estat ocults al solar durant dècades. Però Erlendur no té prou paciència i, amb l'ajut dels seus dos companys, inicia una reconstrucció de com era el lloc de la troballa en el passat, en plena Segona Guerra Mundial, qui hi vivia i quines van ser les seves històries. Així descobrirà una veritat encara més aterradora: l'«assassinat d'ànimes».

En el llibre, malgrat pertànyer al gènere de novel·la negra, destaca el drama familiar que viu una dona i els seus tres fills degut a la violència de gènere, tant física com psicològica, que exerceix envers ella el seu marit. Impacta l’excel·lent perfil psicològic dels protagonistes que fa que el lector emfatitzi perfectament amb ells.

En definitiva, una novel·la vibrant, dura i sincera, que abordava sense embuts el tema sempre delicat dels maltractaments a les dones, en un espai, Islàndia, gèlid i aïllat, on sembla que no pugui passar res.

Més informació:

• Arnaldur Indridason a les Biblioteques
• Arnaldur Indridason a la Viquipèdia
• Arnaldur Indridason "Serie negra"

Recomanat per Ana Pérez. Bib. Pere Casaldàliga. Balsareny. 

Des de 1997 l'escriptora barcelonina Maria Carme Roca, amb formació d'historiadora i filòloga, ha escrit 54 obres entre novel·la juvenil, assaig, contes curts i novel·la històrica. És en aquest darrer apartat que situem l'obra que us volem recomanar, i és que l'autora es troba molt còmode revisant la història i remarcant-ne els grans moments com hem vist en obres com "Escollida pels Déus" parlant de l'Empúries grega, "El monestir proscrit" situada a Sant Joan de les Abadesses del segle XI o "L'enigma Colom" sobre aquest personatge tan controvertit, entre moltes altres, sempre buscant poder transmetre la fascinació i la importància que ella veu en aquests personatges i moments històrics que la història acadèmica a passat per alt.

"A punt d'estrena" s'emmarca en el món de la moda dels anys 50-60s, les marques, les desfilades i els grans creadors, en un moment en que a les noies que desfilaven, feina no gaire ben vista llavors, encara se les anomenava "maniquís" i no pas "models" o a les més famoses "top models". L'Eulàlia Rovira és una maniquí barcelonina cotitzada que comença des de zero aquest món, havent tingut una infantesa difícil i treballant de dependenta als emblemàtics Magatzems Jorba, aconsegueix fer-se un lloc en el negoci i desfilar per les grans marques de l'alta costura, en aquell moment Pertegaz, Bastida, Pedro Rodríguez o Balenciaga. Però tot té un preu i per arribar-hi cal tenir el caràcter, la determinació i l'amor propi que des de petita s'ha anat forjant l'Eulàlia, superant frustracions i desenganys personals fins a esdevenir la dona triomfadora que és ara, almenys de cara enfora...

Maria Carme Roca retrata una dona lluitadora i feta a sí mateixa, d'origen humil però de conviccions profundes, que té eleccions complicades en molts moments de la seva vida, que ha d'aprendre a conviure i a competir amb el seu entorn, tan a la feina com a casa. El retrat de vida on moltes dones, i homes, del segle XX poden veure reflectides les seves il·lusions i anhels. Amb un llenguatge perfectament adequat al món de la moda, les modistes, la costura i l'alta costura, l'autora va confeccionant d'un vestit fascinant, una obra d'art que finalment està "A punt d'estrena" per ser llegida sense parar.  

Més informació: 

• M. Carme Roca a les Biblioteques
• M. Carme Roca a la Viquipèdia
• Pàgina web de l'autora

Recomanat per Joan Alsina. Bib. Gironella.

Des de la biblioteca de Navarcles, avui viatgem cap a la Xina: us recomanem Canvis, una novel·la curta que es llegeix d’una tirada, del Nobel xinès Mo Yan. Tant al català com al castellà trobem excel·lents traduccions de Carles Pardo-Fonts i Anne-Hélène Suárez Girard, respectivament.

Amb poc més de 100 pàgines amb un to autobiogràfic i un toc d’humor i ironia fina ens narra la vida d’un noi, a la vegada que retrata la Xina: vivint les peripècies del protagonista anem entenent i visualitzant els canvis dels darrers 40 anys de la Xina: la política, l’economia, la societat, la cultura i les mil i una per sobreviure... La potència dels records, les amistats infantils, com van creixent els personatges a mesura que transcorre la història... una delícia com està narrat. 

Mo Yan és el pseudònim de Guan Moye (管谟业), nascut l'any 1955 .Curiosament Mo Yan (莫言) vol dir "no parlis" . El tram inicial de la seva vida coincideix amb dues de les etapes més convulses de la Xina del segle XX: el Gran Salt Endavant (1958-1961) i la Revolució Cultural (1966-1976). Mo Yan forma part de la "generació perduda", la generació que, a causa de la Revolució Cultural, va haver de deixar l'escola. Als 11 anys el van enviar a treballar en una fàbrica. Als 20 es va allistar a l'Exèrcit i va ser durant aquesta època que va començar a escriure. L'any 1984 va aconseguir una feina a l'Escola d'Art i Literatura de l'Exèrcit on va poder tenir més temps per desenvolupar la seva faceta d'escriptor.
Alguna de les seves obres s’ha adaptat al cinema pel gran director Zhang Yimou, segurament molts de vosaltres heu vist "Sorgo rojo". 

Més informació:

• Mo Yan a les Biblioteques
• Mo Yan a la Viquipèdia
• Entrevista
• Descarrega't la novel·la a eBiblio:  Castellà

Recomanat per Montse Serra. Bib. Sant Valentí. Navarcles.

Quantes vegades hem tingut una presentació o xerrada important i hem dubtat fins a últim moment de si ens en sortiríem? Us proposem aquesta guia oficial TED per parlar en públic que segurament us servirà d’ajuda per aquestes ocasions i per la vida en general.

Les trobades TED, Tecnologia, Entreteniment, Disseny (en anglès: Technology, Entertainment, Design) es van començar a celebrar al 1984 a Monterey (California), però no va ser fins al 2006 que les xerrades es van convertir en un fenomen global de la ma de Chris Andreson. Anderson va decidir publicar sis conferències a internet i van tenir tant èxit que es va anar repetint fins l’actualitat, on alguna d’elles ja compta amb 41 milions de visites. Per tant les TED estan dedicades a les "idees que val la pena difondre" (de l’anglès: Ideas worth spreading).

TED ha revolucionat la manera de parlar en públic i transmetre coneixement, i ara el seu president Chris Anderson ens explica com fer-ho amb aquesta guia de 282 pàgines. El llibre s’estructura en 6 parts: fonaments, eines per les xerrades, procés preparatori, l’escenari i la reflexió, i inclou un apèndix de xerrades referenciades al text amb el link per poder-les visionar. A més a més, comparteix diferents punts de vista d’alguns oradors d’àmbit internacional com Sir Ken Robinson (educador, escriptor i conferenciant britànic), Bill Gates empresari, informàtic i filantrop estatunidenc, cofundador de Microsoft), Amy Cuddy (psicòloga social americana i professora de Harvard), Elizabeth Gilbert (escriptora americana), Salman Khan (professor, informàtic, enginyer electrònic i matemàtic americà creador de l’Acadèmia Khan), Dan Gilbert (psicòleg i investigador de la Universitat de Harvard), Mary Roach (psicòloga i divulgadora científica americana) y Matt Ridley (escriptor i divulgador científic britànic).

En definitiva, un llibre imprescindible per tenir sempre a mà.

Més informació:

• Chris Anderson a les Biblioteques
• Chris Anderson a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Xerrades referenciades al text del llibre

Recomanat per Bib. Sant Fruitós de Bages. 

El cuento de la princesa Kaguya és el cinquè llargmetratge del director japonès Isao Takahata, un dels grans mestres de l’anime i fundador, juntament amb Hayao Miyazaki, del mític Studio Ghibli, d’on han sorgit els films més importants de la història del cinema d’animació nipó. Conegut, sobretot, per haver dirigit la magistral La tomba de les lluernes (1988), Takahata va tornar a enlluernar amb la pel·lícula que ara comentem, considerada també com una obra mestra i nominada a l’Oscar al millor film d’animació de l’any 2014. Basada en el conte tradicional japonès del segle X “El tallador de bambú”, El cuento de la princesa Kaguya ens presenta la història d’una nena d’origen sobrenatural que és adoptada per una parella d’humils camperols sense fills.
Així, el punt de partida del film, que ens pot fer pensar en el de Superman (Richard Donner, 1978), ve marcat per la màgia i la fantasia, però, ben aviat, s’imposa un registre més realista, centrat en l’evolució de la protagonista des que és una nena fins que es converteix en una noia de gran bellesa. Aquesta primera part de la pel·lícula ve marcada per un to optimista, lligat a l’exaltació de la vida rural i l’harmonia amb la natura. Però, quan l’acció es trasllada del camp a la ciutat, el film adopta un caire més melangiós, d’acord amb l’estat d’ànim de Kaguya, incòmoda en el seu nou rol de princesa i que enyora la llibertat de quan vivia al camp. Tot i que el disseny dels personatges manté els trets fonamentals de les grans obres de l’estudi Ghibli, la pel·lícula de Takahata presenta una estètica diferent, basada en uns dibuixos realitzats amb la tècnica de l’aquarel·la, de traç tradicional i colors tènues.

En aquest sentit, tal com també passa en el film brasiler El niño y el mundo (Âle Abreu, 2013), El cuento de la princesa Kaguya s’oposa al model dominant de l’animació en 3D i reivindica un estil més tradicional, sense renunciar a les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies, a l’hora de combinar i organitzar els dibuixos per a fer-ne l’edició. El resultat final és una obra d’extraordinària bellesa, plena de poesia, que suposa una nova fita en l’assoliment de l’excel·lència per part dels estudis que han produït títols cabdals del cinema d’animació com El meu veí Totoro (1988), La princesa Mononoke (1997), El viatge de Chihiro (2001), i, més recentment, El recuerdo de Marnie (2014) o La tortuga roja (2016).

Més informació:

• Isao Takahata a les Biblioteques
• Ressenya: "Cinemarc"
• "El cuento de la princesa Kaguya" a la Viquipèdia 

Recomanat per Bib. Marc de Cardona. 

De Bilbao fins a les Landes de França podrem fer un recorregut per la costa i gaudir dels  petits pobles que hi anirem trobant, de parcs naturals i de fites de l’arquitectura contemporània en una de les regions culturalment més riques del continent.

El visitant trobarà escarpades costes i bucòliques vil·les, però també ciutats portuàries amb un passat industrial. Tradició i modernitats van de la mà, podrem assistir a un partit de pilota basca, fer surf a les seves platges o gaudir de la fantàstica cuina de la zona: en pocs llocs es menja i beu tant bé com en els bars i restaurants d’aquesta regió.

 

 

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

 

Les estacions de primavera i tardor són les més recomanades per desintoxicar i depurar l’organisme. Les pràctiques més comunes de depuració de primavera es basen en un canvi de dieta, intensificar l’exercici físic, fer banys de sol i aigua i friccionar la pell que ha estat coberta de roba i poc oxigenada durant l’hivern. És una forma de fer salut intervenint activament en el procés de neteja del fetge, els ronyons i l’intestí. 

Christopher Vasey, naturòpata suïs de reconegut prestigi, i Johanna Brandt, testimoni de la cura del càncer amb l’ajuda del raïm, posen de manifest en aquesta obra els beneficis de la neteja de l’organisme a través de la dieta amb fruites. Maduixes i raïm són les més destacades per a primavera i tardor, sense ser aquestes les úniques ni l’únic recurs amb el que cal acompanyar el procés depuratiu. És una guia clara amb indicacions sobre l’abans, el durant i el després de la cura. El llibre posa èmfasi en què cadascú trobi quina és la millor dieta, període i mètode assumint la responsabilitat de la pròpia salut. També detalla la diferència entre les crisis curatives beneficioses i les destructives per saber detectar amb claredat la conveniència o no de continuar duent a terme la cura amb fruites.

La nova climatologia propera a l’estiu i el desig de sentir-se net i vital convida a triar algunes de les variades fruites que arbres i plantes regalen. Així, dedicant uns dies a ingerir-les, regalem als nostres òrgans interns la mateixa sensació que té la pell després d’una exfoliació. 

Més informació:

Christopher Vasey.Naturopathe, web oficial de l’autor

Al catàleg Aladí cercant per matèries:

• Desintoxicació (Salut)
• Dietoteràpia
• Fruita -- Ús terapèutic
• Hortalisses -- Ús terapèutic
• Raïms -- Ús terapèutic

 

Recomanat per la Biblioteca Les Voltes de Sant Vicenç dels Horts.

Quan es comença a aprendre un idioma nou, una de les coses que fa més por és la gramàtica. Accents, dièresis, contraccions, passats i futurs. Per això fer-se amb un bon llibre per al seu estudi és imprescindible.

L’italià no és una excepció, i per això recomanem aquest llibre “Grammatica di base dell’italiano” que aplica un mètode  cognitiu per a l’aprenentatge de la gramàtica italiana. Diu que és la primera gramàtica que aplica els principis de la gramàtica cognitiva. Que es pot utilitzar tant de forma independent com a complement a un curs d’idiomes.

Conté més de 300 exercicis per comprendre i assimilar les formes gramaticals, amb explicacions clares i integrals que utilitzen il·lustracions explicatives. Amb exemples representatius en l’ús de la comunicació real italiana. Conté les solucions als exercicis i una taula de verbs.

Un manual molt complet per a l’aprenentatge des del nivell inicial als intermitjos  (A1 – B2).

Recomanat per: Laura Perich. Bib. Marc de Vilalba de Cardedeu

Que t’agradaria cultivar els teus propis aliments a casa de manera fàcil però no tens gaire espai per fer-ho? Cultive todo cuanto pueda comer en menos de 1 m2 és una guia on diferents autors ens ensenyen trucs i tècniques per aprofitar al màxim l’espai que tinguem, per molt petit que sigui. Una guia útil i amena on trobaràs tota la informació per cultivar tot tipus d’aliments (fruita, verdures, hortalisses, plantes aromàtiques, etc.) i utilitzar l’espai d’una manera eficient i eficaç.

En definitiva, un llibre pràctic que ens ajuda a ser més responsables amb la nostra alimentació i a menjar una mica més sa.

Recomanat per Marta Salas. Biblioteca Mercè Rodoreda. Sant Joan Despí.

Molts nens quan veuen un formiguer agafen un pal i el furguen per fer sortir les pobres formigues com una diversió més. Però hi ha ocells que es valen de branquetes petites per fer una cosa semblant, l’única diferència és el lloc on ho porten a terme: en petites esquerdes dels arbres per localitzar cucs i altres insectes que a continuació capturen i es mengen.

O quan es tracta d’alertar la resta del grup de possibles depredadors ens posen l’exemple dels “micos diana”, on el mascle emet cada cop un so divers depenent de si el perill es presenta en forma de lleopard, àliga o un humà. El més curiós d’això és que la femella també fa anar un altre esgarip que no és igual però vol dir el mateix.

I aquests són només dos dels exemples que s’expliquen en aquest llibre, la lectura del qual ens endinsa en la intel·ligència dels animals, demostrant-nos que encara hem d’aprendre molt i les meravelles que ens amaga la natura. 

 

Recomanat per: Sara Codina. Biblioteca Central de Terrassa

“El pa amb tot s’adiu”, o aquesta és la idea que ens queda després de llegir Divinitat del pa de Joan Amades, el nostre folklorista per antonomàsia. I és que el pa ha estat un aliment de subsistència bàsica present a qualsevol àpat i a totes les taules, ja sigui com a plat principal o per acompanyar.

Les cultures ancestrals europees l’identificaven amb el sol, el principi de la vida i l’univers, i aquesta veneració ha perdurat fins els nostres dies. Actualment a Catalunya encara podem trobar algunes mostres del culte al pa en algunes festes, tradicions i actes socials en forma de jocs, danses i ofrenes. Tradicionalment també se li han atribuït propietats medicinals i ha estat amulet de mariners.

Divinitat del pa forma part de la Biblioteca de Tradicions Populars d’Amades, obra reeditada en facsímil l’any 2001 per Edicions El Mèdol. El llibre conclou amb un extens refranyer que recull les dites i expressions populars dedicades a aquest aliment.

Recomanat per Aina Homs. Biblioteca de Polinyà

Escrit per Stephen Chbosky, escriptor, guionista i director dels Estats Units. La novel·la s'ha convertit en un fenomen de culte a tot el món, i encara que sigui juvenil, pot ser llegida per tots els públics. Charlie té 15 anys, és un noi introvertit,hipersensible i empàtic. A l'institut coneix a la Sam i al Patrick, uns nois amb ganes de viure la vida al màxim, amb ells recorrerà camins nous i inesperats: descobrirà nova música, començarà a sortir de festa, a beure, a fumar ... Ara comença a sentir-se un adolescent més, però aviat li començaran a sorgir nous obstacles, no sap com afrontar aquests esdeveniments que li han vingut de cop.

Aquest llibre és un 'must', una meravella, especial en la seva història i en el seu personatge, entre innocent i valenta, entre tendre i punyent, tractant temes com els problemes familiars, els primers amors, el deixar enrere la infantesa, amb un toc de psicologia i filosofia, deixant ben clar que cadascú té la seva pròpia vida i l'ha de viure al màxim.

El 2012, Chbosky va escriure el guió i va dirigir l’adaptació al cinema d’aquesta novel·la, amb Emma Watson, John Cusak i Logan Lerman com a protagonistes

Més informació:

• Stephen Chbosky a les Biblioteques
• Stephen Chbosky a la Viquipèdia

Recomanat per Anna Comellas. Bib. Josep Mas i Carreras. Navàs. 

Avui m’agradaria recomanar-vos la novel·la Bajo los cielos de zafiro de l’escriptora australiana Belinda Alexandra. Es tracta d’una novel·la històrica ambientada a Rússia durant la Segona Guerra Mundial. 

La Lily, una jove australiana d’origen rus, arriba a Moscou, després d’haver sofert una gran pèrdua. Un cop allí, la seva vida transcorre de forma més o menys monòtona, fins que un dia, al metro, troba una dona d’edat avançada que li demana ajuda, i aquest fet farà que la seva vida doni un tomb. Mentrestant, el general retirat Valentin Orlov finalment ha trobat les restes de l’avió de la Natàlia Azarova, que va ser abatut durant la Segona Guerra Mundial, però les circumstàncies de la seva desaparició continuen sense aclarir-se. A partir d’aquí la novel·la planteja dues línies argumentals que transcorren de forma paral·lela entre el present i el passat i que acabaran creuant-se. Al present coneixem la història de la Lily, i per altra banda, al passat, descobrim la història de la Natàlia, des que era petita fins que arriba a ser una de les millors pilots de l’aviació russa i passa a formar part de l’esquadró de les “Bruixes de la nit”, una unitat militar d’elit formada únicament per dones, que era una de les més temudes per l’exèrcit alemany. 

Aquesta obra ens ajuda a conèixer i a descobrir més detalls d’un període històric que, tot i haver estat àmpliament retratat, no deixa mai d’impactar-nos. Així, seguint la trajectòria vital de la Natàlia, ens endinsem en la història de la Unió Soviètica en temps de Stalin, i som testimonis d’alguns dels esdeveniments més tràgics i cruents del segle XX: les purgues, la batalla de Stalingrad, els camps de concentració nazis i els camps de treball soviètics. 

L’autora ens presenta una novel·la molt ben ambientada, emotiva i commovedora, i en alguns casos fins i tot dura, però al mateix temps també hi ha espai per l’amor i l’amistat, amb uns personatges carismàtics, forts i plens de coratge, que no es rendeixen mai davant les adversitats de la vida.  

Més informació:

• Belinda Alexandra a les Biblioteques
• Pàgina web oficial

Recomanat per Maria Solà. Bib. del Casino. Manresa. 

John Banville és un autor irlandès que ha obtingut diferents premis i reconeixements a nivell europeu per les seves novel·les. Nascut l’any 1945, no va ser fins l’any 1970 que va publicar el seu primer llibre. Anteriorment, va treballar en una companyia aèria, va viure als Estats Units i, quan va tornar a Irlanda, va exercir de periodista en el diari The Irish Press (desaparegut al 1995), i posteriorment al The Irish Times. Actualment és col·laborador de habitual de The New York Review of Books.

Les seves novel·les més destacades són "El mar" (Premi Booker 2005) i "Llum antiga". L’any 2014 li van atorgar el Premi Príncep d’Astúries de les Lletres. 

A part de les obres que signa amb el seu nom, escriu també novel·la negra amb el pseudònim de Benjamin Black.

La guitarra azul està protagonitzada per un pintor, un artista que darrerament ha perdut la inspiració i no troba la manera de crear res que valgui la pena. Ell es diu Oliver Orme i fins ara sempre s’havia sentit segur d’ell mateix, tant en la feina com en la seva vida matrimonial. 

Però Orme té un defecte que el portarà a complicar-se la vida: té la mà una mica llarga i s’ha aficionat als furts, pel simple plaer de prendre les coses dels altres. I aquesta dinàmica el porta a “robar” la dona al seu amic, o sigui, a mantenir-hi una aventura. I quan se n’assabenten el seu amic i la seva dona, la situació personal, fins aquell moment més o menys còmoda, se li complica i decideix refugiar-se a la casa on havia viscut de petit per tal de posar en ordre les seves tribulacions. 

Més enllà de la situació que viu el protagonista, que Banville caracteritza com a insegur, covard i immadur, i les reflexions que aquest anirà desglossant, aquesta novel·la et captiva per la prosa que utilitza l’autor. Com és habitual en les novel·les de John Banville, en la història que ens explica és més important el com ho fa que el què passa en l’acció.

Orme, el protagonista, en el seu aïllament, farà un exercici de reflexió entorn de l’amor, en què consisteix essencialment i què n’esperem a nivell individual d’una relació amorosa. Però ho fa sense dramatisme malgrat que la situació podria conduir-hi, per contra, utilitza la paròdia i l’humor per explicar la seva vivència. 

Oliver Orme és un narcisista odiós que se’n riu d’ell mateix i de les tragèdies dels altres. En definitiva és un personatge contundent, que a través de l’art i les seves múltiples expressions, que va citant i descrivint al llarg de la història, fa entendre el procés creatiu, la importància de la imaginació i la manera com es plasmen les idees. I enllaçant-ho amb l’art, busca respostes a la seva situació sentimental.

No us perdeu La guitarra azul o, si preferiu la versió en català, La guitarra blava, ja que val molt la pena endinsar-se en la prosa de John Banville; és un plaer llegir-la i al mateix temps et fa pensar. 

Més informació:

• John Banville a les Biblioteques
• John Banville a la Viquipèdia
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Castellà

Recomanat per Bib. Ramon Vinyes i Cluet. Berga. 

Des de sempre ens han dit que l’aigua és font de vida, de salut i de benestar i sobretot ens han recordat la importància d’una bona hidratació. Aquest llibre ens presenta 30 receptes que combinen aigua amb plantes i fruites per tal d’aportar un sabor i aroma sorprenent a l’aigua, convertint-la així en una beguda antioxidant rica en nutrients. 
Les aigües detox estan causant sensació als Estats Units i a França, i és que són begudes fàcils de preparar, econòmiques i que es poden gaudir arreu.

Així, en el llibre podeu trobar receptes que van des d’una que ens serveix per calmar el mal de coll a una aigua detox que ens permet calmar l’acidesa estomacal, passant per una per relaxar-nos, una per tenir una pell més bonica i lluminosa i una que ens serveix per millorar la memòria. 
En el llibre també s’aporten els beneficis i propietats de les plantes i fruites que s’utilitzen per a les diferents elaboracions, A més, explica quin material utilitzar per la seva preparació i també com conservar-les.
A partir d’ara ja no tindrem excusa per mantenir una bona hidratació del nostre cos.

Més informació:

• Sílvia Sanjosé a les Biblioteques

Recomanat per Queralt Ambròs. Bib. Guillem de Berguedà. Puig-reig. 

A finals dels anys vuitanta, cinc estudiants de Belles Arts fan un viatge a París per veure la més gran de les exposicions que s’ha fet mai sobre un dels artistes més apassionats i lliures de la història de la pintura: Paul Gauguin. Ells no ho saben, però el viatge i l’estada a la capital francesa serà una experiència que els mantindrà units en l’amistat per sempre. Transcorreguts aquells anys de jovenívoles expectatives a la facultat, la vida farà que cadascun d’ells hagi de fer front a circumstàncies ben diferents que posaran en qüestió la crida de l’art.

Vocacions que s’esvaeixen, prometedores carreres que s’acaben de cop, enginys superflus per sobreviure, renúncies doloroses… són mostres de la dificultat que suposa viure de l’art. Amb delicadesa i habilitat, Sílvia Soler, entrecreua els personatges per parlar de l’amistat i dels molts viaranys que pot emprendre la vocació artística quan s’acaben les classes.
 

Més informació:

• Sílvia Soler a les Biblioteques
• Sílvia Soler a la Viquipèdia
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Català 

Recomanat per Bib. Cavall Bernat. 

L’any 2009 un vídeo amb una versió de Stand by me interpretada per músics de carrer va causar sensació a Youtube. Aquesta gravació era part d’un projecte anomenat Playing for change, engegat el 2002 per l’enginyer Mark Johnson i Whitney Kroenke. Aquesta iniciativa va néixer de la creença en el poder de la música per connectar a la gent, salvant les diferències, les fronteres i els murs.

Amb la idea de crear una pel·lícula basada en la música de carrer, es van embarcar en un viatge pels Estats Units amb un estudi de gravació portàtil i diverses càmeres. D’aquest viatge musical va resultar el multipremiat documental A cinematic discovery of street musicians.

Posteriorment, el projecte va créixer, arribant a multitud de països. Johnson i el seu equip van encarregar-se de la impagable tasca de gravar pista a pista músics de la més variada procedència i cultura. Alguns dels temes són reconeixibles a tot arreu: clàssics de la música popular moderna com Redemption song, Higher ground, Guantanamera, Gimme shelter, Imagine... Altres van ser gravats específicament per l’ocasió, com Don’t worry (de Pierre Minetti) o una jam a escala global anomenada Groove in G. Malgrat que els músics participants no es coneixien, i ni tan sols parlaven el mateix idioma, van trobar un llenguatge comú mitjançant la música.

El resultat són unes interpretacions amb un so natural, allunyat de les grans produccions, amb arranjaments diferents als originals, però plenes de color i matisos. És difícil trobar una gravació amb tal quantitat de sonoritats i timbres de veu diferents, i més difícil encara que empastin tan bé plegats. Un recull d’aquestes gravacions incloses al documental va aparèixer el 2009 en forma de disc. Degut a l’èxit d’aquest primer àlbum s’han editat posteriorment diverses seqüeles.

Des de llavors han creat un documental, quatre discs, diverses gires mundials amb alguns dels músics que han participat en els successius projectes (com el carismàtic Grandpa Elliott) i catorze programes d’educació musical a regions sense recursos, però de gran riquesa cultural.

Aquí en teniu un petit tast.

Si us agrada... us agradarà Keb Mo, Bob Marley

Més informació:

• Playing for change a les biblioteques
• Canal de Youtube

• Programes educatius que desenvolupa la fundació Playing for change

Recomanat per Adrià Fernández. Bib. Aigüestoses. Sant Andreu de la Barca. 

Mariano F. Urresti, llicenciat en Història, és autor d’un bon número d’obres sobre enigmes històrics, llibres amb els quals l’autor demostra una gran erudició. Però Urresti és també un gran narrador d’històries de ficció de les que destaquen la seva trilogia d’autors populars. L’any 2012 va publicar "Las violetas dels Círculo Sherlock", brillant novel·la on rendeix homenatge al detectiu més famós de tots els temps. A la història, comparteixen protagonisme les aventures de Sherlock Holmes i els crims de Jack el Destripador, imitats en l’actualitat de la trama per un assassí despietat.

Un any més tard va publicar "La tumba de Verne", la narració de la qual es centrava en la cerca d’un manuscrit inèdit de Jules Verne.

Finalment, l’any 2015 va escriure Agatha escribía con sangre, basada en la vida i obra de la Dama del Crim.

El desembre de 1926, Agatha Christie va desaparèixer durant onze dies. La popularitat d’Agatha era enorme i tot el país es va mobilitzar. Onze dies després va aparèixer en un hotel de Yorkshire sense explicar el que li havia passat i va declarar que havia patit una amnèsia. Fins aquí tot és verídic, però Fernández Urresti segueix el fil imaginant que uns anys després d’aquest succés, l’escriptora oblida en un hotel de Las Palmas de Gran Canaria un quadern de notes on amaga l’explicació de la seva absència. Santos Alsina, propietari de l’Editorial Octubre, i que desconeix aquest fet,  viatja amb els seus antics amics – amb els que havia format de jove “El club de los detectives”, moguts per la seva admiració a Agatha Christie - a la ciutat natal de la novel·lista per presentar un llibre que revelarà el misteri d’aquesta insòlita desaparició. Però la realitat es va tornant complexa a mesura que es destapen fets inesperats, com l’aparició d’aquest suposat quadern oblidat o l’assassinat, molt a prop d’on es troben, d’un dels més grans experts i coneixedors de l’obra d’Agatha Christie, Colin Lloyd.

No és necessari ser un expert en l’obra d’Agatha Christie per gaudir plenament amb aquesta excel·lent novel·la. Mariano Fernández Urresti demostra el seu gran talent narratiu, aconseguint el difícil art d’introduir-nos en unes trames que no solament eren possibles en el segle XIX i principis del XX, sinó que les trasllada al nostre present i les fa perfectament factibles. Una novel·la al més pur estil de la Dama del Crim, adaptada als temps contemporanis. 

Més informació:

• Mariano F. Urresti a les Biblioteques
• Pàgina web oficial

Recomanat per Cristina Valls. Bib. Antoni Comas. Mataró. 

Entre la jungla centreamericana i el mar Carib, Belize és un petit país ple de cultura i aventures. Els amants del submarinisme podran gaudir de la segona barrera de corall més gran del món, nadar entre les 100 classes de corall i les més de 500 espècies de peixos tropicals. També és un paradís per practicar altres esports nàutics: windsurf, caiac, rem, la pesca,... Si ens agrada més terra ferma, ens podrem endinsar a la jungla i gaudir de la xarxa de parcs i reserves naturals i  gaudir de la seva exòtica fauna. Pels amants de la cultura, Belize compta amb  jaciments arqueològics de la cultura maia.

 

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Els nàufrags d’aquest còmic són l’Alejandra i el Julio, dos joves que es coneixen al Madrid dels anys vuitanta i es retroben a la Barcelona dels noranta. Dos ciutats i dos temps que queden diferenciats pel color sèpia del temps a Madrid i el blau de la Barcelona de les Olimpíades. El pas del temps és creixement, aquesta evolució farà que tant un com l’altre prenguin camins diferents. Quan es retroben miren de reprendre la relació però, com diu l’Alejandra, tots dos són  “uns desconeguts amb un tros de passat en comú”.

En els records d’aquesta història hi caben moltes coses: llocs, família, amics, música..., per Laura Pérez, dibuixant de Náufragos,  hi han cançons que en la nostra adolescència deixen un pòsit i que quan ens fem grans ens serveix per recuperar aquells moments viscuts, sembla com diu ella que aquestes cançons ens entenguin. Pablo Monforte descriu uns ambients en els quals podem veure per una banda l’influencia de  Nada  de Carmen Laforet, per  la  seva capacitat en recrear els ambients de la ciutat de Barcelona, i per un altre de La Tregua de Mario Benedetti per la sensibilitat i la tendresa.

Aquesta obra va guanyar el Premi FNAC Salamandra Graphic en la seva darrera edició. Una bona manera de llegir aquest còmic és escoltar la música de Joy Division i The Sisters of Mercy que ambienta la dècada dels vuitanta, viscuda per els protagonistes  de Náufragos.

The Sisters of Mercy a les Biblioteques

Joy Division a les Biblioteques

Recomanat per Josep Benabarre  Biblioteca M. De Pedrolo. Sant Pere de Ribes

 

La nutrició és l’estudi dels aliments i els seus efectes en la salut, el desenvolupament i el rendiment. Una nutrició adequada pot esdevenir un factor clau per millorar l’activitat física i el rendiment esportiu. Cada any es publiquen nombrosos estudis que analitzen els efectes de la nutrició sobre la salut, l’exercici físic i el rendiment esportiu. I en el cas d’aquest extens manual l’objectiu és el d’avaluar aquestes dades científiques per poder fer recomanacions a aquelles persones que volen modificar la seva dieta per arribar a una salut o a un rendiment esportiu òptim.

Els tres autors d’aquest text -que ja és una segona edició revisada i ampliada- Melvin H. Williams, Dawn E. Anderson i Eric S. Rawson,  són professors experts en la fisiologia de l’exercici  i la nutrició en l’esport. És un llibre pensat perquè serveixi de text universitari en programes de preparació professional de matèries com la salut, l’educació física, l’entrenament esportiu, la medicina i la nutrició esportiva. Però també pot servir per a monitors, entrenadors, esportistes, i per a qualsevol persona interessada en aspectes nutricionals del rendiment físic i esportiu.

L’obra també inclou els resultats de les últimes investigacions sobre recomanacions dietètiques i algunes consideracions sobre l’ús dels suplements alimentaris.

Més informació:

• Esportistes – Nutrició
• Nutrició

Recomanat per Neus Capdevila de la  Biblioteca Ateneu Les Bases de Manresa

La lectura d’algun dels capítols de la vida de Bridget Jones’s és com a mínim refrescant, per això hi ha editorials com MacMillan, que en les seves col·leccions de llibres per l’aprenentatge i la pràctica de l’anglès, escullen títols com aquest per practicar l’anglès d’una forma entretinguda amb adaptacions fàcils de llegir.

Aquest, en concret, pertany al nivell Intermediate, tot i que l’editorial ofereix un ampli catàleg de títols per a tots els nivells i que podreu trobar a les biblioteques de Xarxa: Starter, Beginner, Elementary, Preintermediate i Upper. A la web de MacMillan el lector pot fer un test per conèixer el seu nivell.

El llibre va acompanyat de dos cd’s per poder escoltar els que es llegeix i millorar la pronunciació. També inclou un apartat de vocabulari i de conceptes clau de comprensió, de vocabulari, i d’exercicis per practicar la comprensió lectora i la gramàtica.

Més informació:

• Altres llibres de la col·lecció al catàleg Aladí
• Prova de nivell MacMillan Reader

Recomanat per Sílvia Lanau. Biblioteca Valentí Almirall del Papiol.

Aquesta novel·la és la continuació de la novel·la 'L'església del mar' d'Ildefonso Falcones Deu anys després del seu debut literari, l'advocat i escriptor barceloní ha escrit´Els hereus de la terra´, una segona part de l'obra que s'ha editat en format digital i simultàniament en català (Rosa dels Vents) i en castellà (Grijalbo). La novel·la se situa de nou a la Barcelona del segle XIV, tres anys després del final de 'L'església del mar', i protagonitzada per un nen orfe que treballa a les drassanes i somia en convertir-se en constructor de vaixells.

Els escenaris ara són el Raval, les Drassanes Reials i l'Hospital de la Santa Creu.Hugo Llor, un orfe de 12 anys que treballa a les Drassanes Reials a les ordres d'Arnau Estanyol, somia en convertir-se en constructor de vaixells. Però un conflicte entre el seu mentor i la família Puig complicarà les coses...

Els membres del Club de lectura de la Biblioteca Sant Pere Almató de Sant Feliu Sasserra vam fer una visita cultural a les terrasses de l'església de Santa Maria del Mar, us ho recomanem!

Més informació:

• Ildefonso Falcones a les Biblioteques
• Pàgina web oficial

• Ildefonso Falcones presenta la seva nova novel·la "Els hereus de la terra". Tv3.

Recomanat per Bib. Sant Pere Almató. Sant Feliu Sasserra.

No és un llibre fàcil de recomanar. A la biblioteca només el suggerim als lectors més atrevits i tot terreny. Perquè es tracta d’un relat dur, a vegades angoixant. Però és que hi ha llibres que s'obliden tan bon punt has passat la darrera pagina i d’altres que perduren en el temps. I entre aquests, de tant en tant, n’hi ha algun que et fa sentir que la seva lectura t'ha canviat, que ja no ets la mateixa persona d'abans d'endinsar-t'hi. Instrumental és un d’aquests llibres.
James Rhodes és un jove intèrpret de piano que ha sorprès trencant barreres elitistes del món de la música clàssica en concerts arreu del món. Si mireu els vídeos del seu canal de YouTube veureu un individu amb aspecte de músic de pop independent -ulleres de pasta, cabells esbullats, samarreta, texans, vambes- presentant a un públic jove, amb llenguatge de carrer, els seus ídols, els grans autors clàssics.

Però Rhodes és sobretot conegut per la seva autobiografia. L’autor va patir violacions del  professor de gimnàstica dels sis als onze anys. Això va convertir un infant feliç en un adult traumatitzat i incapaç socialment. “Si comparéssim la vida amb córrer una marató, els abusos sexuals a la infantesa tindrien l’efecte de treure’t una de les cames i carregar-te amb una motxilla de totxos a la línia de sortida”, escriu Rhodes.

Al llibre relata els successius problemes amb l’alcohol, les drogues, les malalties mentals, la medicació i els internaments forçosos en centres psiquiàtrics, els intents de suïcidi, els fracassos en feines i matrimoni. I ens ho explica amb una sinceritat terrible, amb un llenguatge directe i farcit de renecs, anant al fons de cada episodi.
Però si el llibre ha resultat ser un èxit editorial arreu, ha estat perquè és sobretot un cant entusiasta a la vida, un relat que té la virtut d'encomanar una immensa vitalitat, tot i sortir del fons del l'infern humà. 

El salvavides de l'autor, en diferents moments de la seva vida, va ser la música. “Bach em va salvar la vida”, diu. I el llibre sap transmetre un immens entusiasme per la música i els seus compositors, i el fa extensible a l'amor per la vida i per les persones que més estima. Amb una passió i una honestedat il·luminadores.
Vivències i sentiments en estat pur, directes a l'ànima.

Més informació:

• James Rhodes a les Biblioteques
• Pàgina web oficial
• Canal de YouTube
• Discos a Spotify

Recomanat per Bib. Sant Antoni Maria Claret. Sallent.

«L'apassionant novel·la que descobreix Miquel Serra i Pàmies, l'heroi inesperat que va salvar una ciutat.»

Guillem Martí (Barcelona, 1988) és llicenciat en administració d’empreses i en dret. Arran d'una investigació iniciada durant el batxillerat va descobrir la història del germà del seu besavi, membre del PSUC i Conseller de la Generalitat, i d'aquí en va sorgir la seva primera novel·la.

És l'any 1939, falten deu dies per la caiguda de Barcelona. La ciutat pateix fam i misèria, tothom qui té mitjans fuig cap a la frontera, l'assetjament dels bombardejos és constant. Moscou, veient la derrota imminent dóna a Serra rep l'ordre directa d'arrasar la ciutat abans no sigui ocupada per l'enemic, seguint la tàctica de terra cremada. Com es va aconseguir que aquest pla no fos executat? Fins a quin punt els ideals són més importants que les persones? 

Una història que narra uns fets reals que han quedat a l'oblit però que van ser cabdals per salvar la ciutat i la vida dels barcelonins que encara hi quedaven.

Més informació:

• Guillem Martí a les Biblioteques

Recomanat per Bib. Pare Ignasi Casanovas. Santpedor.

Tot comença a les acaballes de la segona guerra mundial, l’any 1945. Claire i el seu marit per fi es poden retrobar i decideixen passar la seva segona lluna de mel a Escòcia on el marit vol cercar  informació sobre el seu avantpassat, un honorable  soldat anglès. Una tarda, Claire, infermera i aficionada a les herbes remeieres, passeja pels boscos escocesos i troba un cercle de pedres molt antigues. Per accident toca una de les pedres i és transportada a l’any 1743. A partir d’aquest moment, Claire lluita amb totes les seves forces per poder tornar a retrobar-se amb el seu marit. 

Durant tot aquest temps es trobarà immersa enmig dels clans escocesos, les seves lleis, les seves supersticions i sobretot, descobrirà fins a on és capaç d’arribar per  amor...
Forastera, parla doncs, de la vida del segle XVIII a l’Escòcia dels grans clans, de les seves gents que a través dels ulls de Claire ens endinsa i atrapa des de la primera pàgina.

Una novel·la plena d’intriga i acció amb girs inesperats al llarg de la trama amb molta complicitat.  Estant sempre present el dubte de si la protagonista podrà tornar o no al seu temps i si realment li convé. 

Forastera forma part d’una saga composta per vuit títols. L’autora, Diana J. Gabaldon, és una escriptora nord-americana coneguda principalment per ser l’autora d’aquesta saga. El llibre que recomanem fou escrit a l’any 1991 però degut al seu gran èxit ha estat reeditat en diverses ocasions fins el dia d’avui. 

Darrerament ha inspirat al món de les sèries televisives i n’han creat “Outlander” la sèrie que està triomfant arreu. Recomanem llegir primer el llibre i desprès mirar la sèrie!

Més informació:

• Diana Gabaldon a les Biblioteques
• Pàgina web oficial
• Blog de la saga “Forastera”
• Tràiler oficial de la sèrie de t.v. “Outlander” basada en el llibre “Forastera” 

Recomanat per Pilar Sanjiao Antas. Bib. Cal Gallifa. Sant Joan de Vilatorrada.

Nell  Leyshon (Glastonbury, 1962)  és una novel·lista i dramaturga anglesa que, malgrat que ha rebut nombrosos premis per les seves obres, és gairebé desconeguda a casa nostra. 
L’any 2010, es va convertir en la primera dona que va escriure pel teatre Shakespeare’s Globe de Londres, que portava 400 anys sense donar cabuda a la creativitat femenina.  Habitualment alterna prosa, teatre i guions per a la ràdio. 
Color de llet ha estat guardonada  amb el Premi Libro del Año del Gremio de Libreros de Madrid (2014) i a França amb el Premi de la Union Interallié (2015) on també va ser finalista del premi Femina .   Publicada  l’any 2012, no ha estat fins el gener del 2017 que  s’ha traduït per primera vegada al català.
Color de llet explica la història de la Mary, una noia de quinze anys,  que té el cabell del color de la llet i  un defecte físic a la cama.  Viu amb la seva família en una granja de l’Anglaterra de 1830, on es passa  el dia treballant  i sotmesa, igual que la mare i les germanes,  a l’autoritat del pare.  Un dia, aquest  decideix  enviar- la  a casa del vicari a fer de minyona, i  arrel  d’això la seva vida donarà un tomb.
Amb un final impactant, el que més destacaria no és l’argument, sinó la manera de ser narrat. I és que  d’entrada és un llibre diferent, que sorprèn,  només  començar, pel seu estil.  Directe, amb frases curtes, senzilles  i sense majúscules.  I és així perquè l’autora es posa en la pell d’una noia de quinze anys analfabeta, que el primer que escriu és allò que estem llegint. Aconsegueix  reproduir el llenguatge i el pensament de la noia, d’una manera molt creïble. 
Malgrat ser un llibre dur, per on desfilen situacions de masclisme, de submissió i on hi ha una violència present en l’ambient, hi ha moments que et descobreixes somrient davant les reflexions que fa la protagonista.
Per  a mi un llibre molt recomanable.

Més informació:

• Nell Leyshon a les Biblioteques
• Entrevista con Nell Leyshon, autora de "Del color de la leche"

Recomanat per Marta González. Bib. Ateneu Les Bases. Manresa.

Lola Vendetta és una noia jove, valenta i apoderada, que dia rere dia lluita per acabar amb el masclisme acompanyada de les seves millors armes, una Katana i cap pèl a la llengua.

Amb un llenguatge directe i provocador i un dibuix de línies clares amb una gama de colors en què els protagonistes són el blanc, el negre i el vermell, la Raquel Riba Rossy ens presenta un personatge que ha de sobreviure a relacions sentimentals que no porten enlloc i a les convencions socials. Fent el seu camí aprèn a estimar-se a si mateixa, a abraçar la seva sexualitat i a créixer, pàgina rere pàgina, com a dona.

A vegades violenta, a vegades sentimental, la Lola és un personatge que es fa estimar i que ens farà pensar, com bé diu ella mateixa «el feminisme no es pateix... el feminisme es gaudeix».

Podeu seguir les darreres novetats de la Lola al seu instagram, facebook i a la seva pàgina web.

Recomanat per Daniel Rio Romo. Biblioteca Central d'Igualada.

Què fer quan ens acomiaden? Quina actitud prendre i quines passes fer? Molta gent es fa aquestes preguntes quan es queda sense feina. Alguns són víctimes de la frustració i el desànim. Altres, tanmateix, enfronten la situació de manera diferent i mantenen una actitud positiva. Pensar, sentir i actuar constructivament és la clau de l’èxit. Potser és un do natural, però segons l’autor del llibre també pot ensenyar-se i aquesta és la finalitat del llibre. Al llarg d’aquesta guia s’exposen i analitzen nombrosos casos reals que il·lustren quins són els comportaments correctes i incorrectes en els dies posteriors a ser acomiadat, quan l’etapa sense feina és llarga i durant la cerca de feina. La part final del llibre és un exhaustiu manual de cerca de feina que indica com desenvolupar una xarxa de contactes, quins són els diferents canals de cerca de feina i com preparar l’entrevista de selecció al mateix temps que s’expliquen trucs que marquen diferències fonamentals.

Pel que fa a l’autor, Marcos Chicot, és, a més d’escriptor, llicenciat en Econòmiques i en Psicologia Laboral,  expert en processos de selecció de treballadors. També ha escrit Cómo encontrar un nuevo empleo : afronta con optimismo tu futuro laboral.

Recomanat per Manel Fernàndez. Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí.

Aquest llibre és perfecte per descobrir i aprendre els secrets de la pasta feta a casa. Les germanes bessones Simili, referència obligatòria de la cuina italiana, abans de mostrar les receptes donen totes les indicacions sobre els diferents ingredients i tècniques a emprar per aconseguir uns resultats gastronòmics excel·lents.

És un llibre apte tant per a cuiners novells com experimentats; les autores però,  insisteixen en que cal seguir totes les indicacions per obtenir uns resultats òptims, indicacions que malgrat puguin ser extenses, són de fácil aplicació a la pràctica.

Les receptes estan classificades segons siguin per fer al forn, es tracti de pasta farcida o bé de  pasta freda. A més a més, hi ha un apartat sobre la condimentació de salses, es presenten tres receptes bàsiques sobre el caldo i el què es pot fer amb una llàmina de pa.     

Elaborar lassanya, canelons, tortelli, tortellini, tallarins, ravioli, cappelli … pot no ser fàcil però és possible i val molt la pena fer l’esforç. 

Recomanat per la Biblioteca d'Artés

Ara que les Biblioteques PIT (Punt d'Informació Turística) enceten el concurs No perdis el Tren, us volem recomanar un suggeridor viatge en tren entre Barcelona i Puigcerdà. Una proposta diferent per conèixer o redescobrir les ciutats, els pobles i els paisatges que ofereix aquest recorregut de 165 km.

Amb l'objectiu de transportar el carbó des del Ripollès fins a Barcelona i el Vallès, neix aquesta línia de ferrocarril, que l'any 1876 connectava Granollers amb Vic, i l'any 1880 arribaria fins a Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. Posteriorment, partir de l'any 1919, i amb la voluntat de disposar d'una nova línia ferroviària amb França, es connecta Ripoll amb Puigcerdà. L'any 1929 la línia arribà fins a La Tor de Querol.

El llibre d'en Lluís Borràs, organitzat en sis etapes, inclou una fitxa per cada parada, amb informació bàsica i una selecció dels principals atractius de la ciutat o poble, que s'ordenen seguint un itinerari que comença a l'estació de ferrocarril.

Una proposta de viatge alternatiu que permet redescobrir els paisatges i els pobles d'aquest territori, sempre sota l'ambient captivador que només el tren ens pot oferir.

 

Recomanat per Juanma Moreno. Biblioteca de Can Pedrals de Granollers. 

L'obra ideal per familiaritzar-se amb l'anglès i enriquir el vocabulari.  2000 paraules i expressions, 80 temes habituals del dia a dia, fotografies divertides per memoritzar fàcilment el vocabulari.. A més a més, cada pàgina té: exemples per elaborar frases correctament, trucs per evitar errors i altres curiositats sobre la llengua. Mini diccionari -lèxic castellà-anglès- al final de l'obra.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Eduard Martorell (biòleg) i Gábor Somssich (il·lustracions), grans apassionats per l’observació i la natura, en aquest llibre ens transmeten un munt de coneixements fascinants sobre el món dels animals. Cent textos breus, molt informatius i engrescadors escrits per Eduard Martorell, acompanyats per un fantàstic dibuix naturalista de Gàbor Somssich.

Les espècies avancen al llarg de les pàgines des dels animals més petits cap als més grans, i on l’autor ressalta els aspectes més atractius i sorprenents de l’anatomia  de cada un d’ells, com també el seu comportament; tota una àmplia diversitat d’espècies del nostre planeta que ens pot fer entendre la nostra pròpia excepcionalitat biològica.

Podem descobrir i aprendre moltes peculiaritats: com es defensen les taràntules, sobre la pèrdua i regeneració de la cua de les sargantanes, perquè les formigues compten les seves passes, quants anys pot viure la llagosta, el catxalot a quina fondària es submergeix, on es situen els refugis dels taurons... ; una petita mostra de sorprenents trets animals que fa despertar l’interès del llibre.

Una publicació divulgativa, absolutament recomanable per a tots els públics, plena de curiositats i anècdotes, i ideal per a llegir a estones donada l’estructura en capítols curts i independents. 

 

Recomanació feta per la Biblioteca Ferrer i Guàrdia d'Alella

Abans que l'adaptació cinematogràfica de Mystic River ho llancés a la fama, Dennis Lehane ja s'havia afermat com un dels autors més destacats del gènere negre gràcies al cicle dels detectius bostonians Patrick Kenzie i Angela Gennaro. No obstant això, ha estat en l'última dècada quan el seu enorme talent per desenvolupar històries de gran tensió i complexitat psicològica li ha procurat una allau de premis i ha convertit les seves novel·les en una inspiració constant per a Hollywood, fins consagrar definitivament amb sèries tan prestigioses com « The Wire »i« Boardwalk Empire ». Sens dubte, no hi ha actualment cap escriptor que retrati amb major versemblança el món dels gàngsters als Estats Units durant la primera meitat del segle XX, i aquesta novel·la electritzant -que tanca la trilogia de Qualsevol altre dia i Viure de nit- és la millor prova d'això.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Al març de 2012, trenta-tres anys després d'haver trepitjat per última vegada la terra dels seus orígens, l'autor d'aquest llibre va tornar a Líbia amb la seva mare i la seva dona. L'enderrocament de Gaddafi havia obert un temps nou en què cabia l'esperança de refundar una societat devastada pels abominables crims de la dictadura, recuperant un sistema de valors basat en la justícia i el respecte per la vida humana. No obstant això, més enllà de somiar amb un país en llibertat i progrés, en la ment de Hisham bullia el desig de tancar una ferida profunda i dolorosa que havia marcat la seva vida i la de la seva família. El 1990, el seu pare, Jaballa Matar, un pròsper i culte empresari, amant de la poesia i líder de la dissidència a l'exili, havia estat segrestat al Caire i confinat en una presó líbia. Sis anys més tard, les escasses notícies que arribaven es van interrompre: el rastre de Jaballa es va perdre definitivamente. Així doncs, d'aquesta infatigable recerca de la veritat tracta, entre altres coses, aquesta commovedora història.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Quan l’últim dia de la guerra una bala sega la vida de la Rossa en un tiroteig a la plaça de Sant Pere de Girona, el destí d’en Lluc queda lligat per sempre al de la senyora Stendhal, que el criarà com si fos fi ll seu. La força de la mare adoptiva, la rebel·lia del jove Dani i la saviesa de l’avi Dídac acompanyaran la mirada innocent del nen per un paisatge carregat d’emocions i de promeses. Fins que toparà amb l’ànsia de revenja dels vencedors decidits a passar comptes.

 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

El llibre presenta una visió molt completa de l’aigua, destacant el seu paper com a element saludable: com a beguda, com a tractament, com a recurs de bellesa... En el primer capítol presenta una perspectiva global de l’aigua. El segon està dedicat a la hidrologia com a ciència mèdica que s’ocupa de l’aplicació terapèutica de les aigües mineromedicinals, mentre que en el tercer ens inclou un enfocament sobre el benefici de les aigües de mar per a la salut. Com a capítol final, ens ofereix un original compendi de cosmètica termal amb els últims descobriments i un interessant viatge pels cinc continents.

 

Una visió molt completa sobre el paper de l’aigua, que recull molta informació, curiositats, consells i una selecció de fotografies que enriqueixen encara més el contingut.

Més informació:  

• Tema: Hidroteràpia

Recomanació feta per la Biblioteca Joan Triadú de Vic.

A flor de piel (2015), és la darrera novel·la de Javier Moro, i està basada en uns fets reals que van formar part de la nostra història, durant el període comprés entre finals del S. XVIII i principis del XIX: l’epopeia que va fer possible portar la vacuna de la virola des d’Espanya a Amèrica, és l’argument que ha triat l’autor per rescatar aquests fets del oblit i narrar-nos, amb la facilitat amb que ens té acostumats, una trama plena d’aventures, no exempta de risc ni d’amor, que desperta l’interès del lector des de el començament fins al final.

La història comença a finals de 1803, quan una expedició, organitzada per Carlos IV, salpa del port de La Coruña amb la missió de portar la vacuna de la virola als territoris espanyols de Ultramar. Aquesta expedició, batejada sota el nom de Expedición Filantrópica de la Viruela, la formen  dos metges espanyols, Francisco Javier Balmis i Joseph Salvany i la infermedera Isabel Zendal, encarregada de vetllar pels 22 nens orfes que els acompanyen i els quals són portadors de la vacuna. Al llarg d’aquesta travessa, els protagonistes es troben amb un seguit de dificultats i problemes que hauran de fer front alhora que els dos homes es disputen l’amor de l’única dona a bord.

Javier Moro Lapierre va néixer a Madrid l’11 de febrer de 1955. Fill de mare francesa i pare espanyol, des de ben jove ha viatjat arreu del món acompanyant al seu pare, executiu d’una companyia aèria. Això li ha permès conèixer molts països i moltes cultures, dels quals guarda bons records i li han deixat una empremta que es reflecteix a molts dels seus escrits. Ha col·laborat també en programes de ràdio i en premsa escrita i viatja sovint per cercar informació i documentació per a les seves novel·les. 

Més informació:

• Javier Moro a les Biblioteques
• Javier Moro a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Castellà

Recomanat per Bib. Vicente Aleixandre. Badia del Vallès.

"Bird eyes", disc publicat l’any 2014 i amb imatge de portada pintada pel cantautor americà Adam Green, és el primer treball de la vigatana Núria Graham. 

Núria Graham es va donar a conèixer l’any 2013 amb la remarcable maqueta "First Tracks" i defineix la seva música com una pop una mica complex. I certament, ho és: cantat amb veu profunda però alhora suau, combinant sons acústics i elèctrics, i sobretot, amb experimentació i moltíssima personalitat. 

Amb "Bird Eyes" Graham va obtenir un gran reconeixement que la va portar de gira per tot Espanya, Portugal, Anglaterra i Holanda acompanyada pels músics Jordi Casadesús i Aleix Bou, i en la qual va tenir l’oportunitat de compartir cartell amb artistes com St. Vincent i Unknown Mortal Ochestra. 

Des de llavors ha publicat el recull de 4 cançons "In the cave" i ha participat al disc "Ós Bipolar" de Quimi Portet, tots dos disponibles a la Xarxa de Biblioteques Municipals. 

Més informació:

• Núria Graham a les Biblioteques
• Núria Graham a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Playlist spotify

Recomanat per Bib. Polinyà. 

Obra del polèmic, controvertit i prolífic director Takeshi Miike (ha dirigit més de setanta produccions teatrals, pel·lícules i programes de televisió desde 1991), antic deixeble del venerable Shohei Imamura, aquesta pel·lícula de culte, romàntica i de terror, és un clar exemple de l’estil extrem i d’alguns dels temes recurrents del seu autor. Violent, radical... són qualificatius que han acompanyat les seves creacions des dels inicis; caldria afegir-hi, també, eclèctic i... còmic. Un humor insà, absurd, malaltís i molt particular, però humor, al cap i a la fi.

No seria molt el cas, però, d’Audition. Pel·lícula de drama derivat a autèntic malson (o seria a l’inrevés?), que malgrat tot mereix ser vista (i patida) almenys un cop a la vida. Un home busca l’amor en la figura d’una jove aparentment delicada i de rialla cruel, que finalment el castigarà de manera molt (molt) dolorosa. Film d’avanç i digestió lenta, fruit inclassificable d’un director inclassificable que, quan vol, pot resultar extremadament violent.

No us perdeu de Miike, a banda d’Audition, Ichi the killer o La felicidad de los Katakuris, autèntiques joies estrambòtiques i incatalogables, a veure com us quedeu. Cricricricri...[si la veieu,  sabreu a què ens referim amb aquesta onomatopeia]

 

Més informació:

• Takeshii Miike a les biblioteques
• Takashi Miike: la provocación que llegó de Oriente
• Audition a Fotogramas
• Audtion a Filmaffinity
• Asiateca: Audition, deconstruyendo a Takesi Miike

• Asiateca: Shinjuku Triad Society, deconstruyendo a Takashi Miike

Recomanat per Núria Perarnau. Bib. Joan Miró. Barcelona. 

Un relat ple d’humor i tendresa que atrapa al lector des de l’inici. La novel·la conté també una reflexió sobre la vida, la pèrdua de persones estimades i una filosofia peculiar per encarar els problemes personals.

El protagonista d’aquesta novel·la, Andrew Blake, és un milionari anglès vidu que, decideix canviar radicalment de vida i es lloga de majordom en una gran mansió a França.

Els peculiars habitants de la casa són: la propietària, la senyora Beauvillier, vidua i amb problemes econòmics per mantenir les seves propietats, l’Odile, la cuinera, Maron, la minyona i el jardiner Philippe. La relació entre ells són bastant peculiars i des del primer moment l’Andrew decideix mirar de millorar-les. Entre els protagonistes també s’hi compten el Méphisto, el gat de la cuinera i el Youpla, el gos del jardiner.

Al llarg del relat, anem coneixent les inquietuds de cadascun d’ells, les seves virtuts i flaqueses i alhora també descobrim l’enyorament que sent el protagonista des de la mort de la seva muller i el distanciament de la seva filla.

L’autor aconsegueix fer-nos passar una bona estona, ens fa estar amb un somriure constant al llarg de la lectura que alhora conté moments de molta tendresa. També fa sovint una comparació entre francesos i anglesos pel que fa al llenguatge, als hàbits i als tòpics.

Gilles Legardinier (Paris, 1965) ha treballat al cinema com a pirotècnic, tant a França com als Estats Units, i ha dirigit anuncis i documentals a escala internacional. Actualment és responsable de comunicació per al cinema en diversos estudis, tasca que compagina amb l’escriptura. 
Legardinier va començar la seva carrera com a escriptor amb els thrillers L’exil des anges (premi SNCF de novel·la policíaca 2010) i Nous étions les hommes, fins que el 2011 va escriure Demain j’arrête!, una comèdia que es va convertir en tot un fenomen a França. Des de llavors és un dels autors més venuts al seu país. Ha escrit també novel·les juvenils com Le Sceau des maîtres (2002) i Le Dernier Géant (2002), la seva primera novel·la romàntica Mañana lo dejo  va tenir un gran èxit i va ser escollida Llibre de l’any pels lectors de Plume libre. Altres novel·les seves del gènere humorístic són: Et soudain tout change (2013), ça peut pas rater! (2014), Quelqu'un pour qui trembler (2015).

Més informació:

• Pàgina oficial de l’autor
• Gilles Legardinier a les Biblioteques

Recomanat per M. Antònia Bisbal. Bib. Central d’Igualada

Un escriptor llegeix el fragment d’una novel·la que no l'acaba de satisfer. A partir d’aquí comença una reflexió sobre la seva vida, la infància i l’adolescència en una família d’origen camperol que no entenia que volgués dedicar-se a escriure. La llista de feines precàries. La descripció dels membres de la família: una mare treballadora i patidora que accepta amb resignació el destí; un pare que té l’esperit absent de la quotidianitat familiar; les dues germanes que callen i fan anar la màquina tricotosa per guanyar un salari de subsistència.

Dins aquesta trama principal trobem reflexions sobre l’obra d’altres autors com Madame Bovary de Flaubert. Aquests  recursos fan que els lectors puguem ser partícips de les reflexions de l’escriptor, a més d’ajudar-nos a entrar en l’univers literari.

És una novel·la brillant, tant per l’estil literari com per la temàtica d’inspiració autobiogràfica, ja que Luis Landero, nascut a Alburquerque (Badajoz) té semblances amb el protagonista.

“De Antonio Machado salté a Madame Bovary, donde hay un momento en que las gotas de lluvia caen y se oyen caer, de una en una, como me ocurría a mí en esos instantes. Me levanté, fui a por el libro y no tardé en encontrar lo que buscaba. Es una escena preciosa. Charles ha ido a la granja de los Boyary. Él, tan ingenuo, tan tonto, aún no sabe que está enamorado de Emma, pero nosotros, los lectores, a quienes Flaubert nos hace tan listos, lo sabemos de sobra. Lo sabemos desde el principio, cuando en la primera visita, y en el momento en que se dispone a marcharse, a Charles se le cae la fusta entre sacos de trigo y los dos, él y Emma, se inclinan a buscarla y sin querer sus cuerpos se rozan un instante”. Pàg. 113.

Més informació:

• Luís Landero a les Biblioteques

Recomanat per Antònia Caño. Bib. La Muntala. Sant Vicenç de Montalt.

El protagonista es diu Fernando Atienza i té l’encàrrec de redactar un informe d’un personatge important de Barcelona. Mentrestant, repassa la història del Watusi, el seu heroi infantil i mite del seu passat barraquista, recorda les incursions en els barris populars i el descobriment de nous escenaris, de noves latituds urbanes i delirants moradors.

L’escriptor Carlos Zanón explica en el pròleg que aquest personatge li recorda a Kafka, a l’agrimensor del castell on arriba un estranger a la terra promesa, un llogarret a l’interior d’Europa, que és la representació del rebuig envers el diferent. Fernando Atienza és això, un tipus diferent que descobreix Barcelona en el context històric d’una transició no gaire ben parada, on la descripció de l’arribisme és brillant. L’escriptura de Fernando Casavella és àcida i mordaç, i ens situa perfectament en el lloc i el moment passat. De la mateixa manera que Manuel Vázquez Montalbán a El pianista, ens ajuda a fer memòria d’un temps i d’uns protagonistes que el temps acaba relegant a l’oblit. Així ocorre amb la majoria de les històries, anònimes, perdudes, no resisteixen el pas de temps, però sempre ens queda el mite, com el del Watusi. 

Més informació:

• Francisco Casavella a les Biblioteques
• Manuel Váquez Montalbán a les Biblioteques
• Carlos Zanón a les Biblioteques
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Castellà

Recomanat per Jordi Parcerisa. Bib. La Muntala. Sant Vicenç de Muntala. 

Sergi Lara, geògraf, guia de muntanya professional i programador de grans viatges és l’autor d’aquesta guia que us farà descobrir els paisatges més atractius i impressionants de la costa gironina.

La guia ofereix a l’usuari informació pràctica dividida en 10 etapes (més dues etapes extra que us permetran passejar des de Portbou fins a Cotlliure), on s’inclouen mapes detallats, fotografies amb gran qualitat d’imatge, dades sobre camins de ronda, GR, senders, temps aproximat de la ruta, etc. Tan si ets un excursionista experimentat com si no ho ets, aquesta guia et permetrà cercar l’itinerari ideal gràcies a l’ampli ventall de rutes (hi ha des de rutes d’1h 20min fins a les 8-10 hores). 

A més, la guia compta amb un mapa desplegable amb els recorreguts senyalats, així com informació turística dels pobles més atractius i propers a l’itinerari.

Una excel·lent guia per descobrir el litoral de la Costa Brava i gaudir de la natura en el seu estat més pur entre el mar i la muntanya. I si hi aneu en època d’estiu... no us oblideu el banyador! Segur que trobareu una caleta on poder fer un bon capbussó abans de seguir la ruta proposada.  

Més informació a la web de la Costa Brava Pirineu de Girona.

Recomanat per Cristina Poch. Biblioteca Joan Coromines (El Masnou).

Gabriel Córdona, autor del llibre El arte de los monólogos còmicos, creu que els humoristes no són percebuts com a vertaders artistes. Ser còmic és una professió, i una de les més difícils. Sempre s’ha dit que és més complicat fer riure que fer plorar. Doncs imagineu-vos el rics de col·locar-se davant d’un pati de butaques amb només un micro i les pròpies paraules per fer riure.

L’autor, Córdoba, es dedica a això, al humor, a fer riure des dels escenaris. Nascut a Murcia el 1978, va ser un dels primer còmics que va introduir a Espanya el concepte “Stand up comedy”, el que és la comèdia verbal en viu o el que tots coneixement avui en dia com els monòlegs, gràcies a cert programa de televisió que els ha popularitzat.

Aquesta obra pretén ser un manual per aquells nous talents que volen provar sort amb la comèdia en viu. De forma fàcil i senzilla, Córdoba introdueix els conceptes del stand-up comedy, dona consells per a escriure els guions i per a realitzar actuacions efectives. Fins i tot, inclou capítols amb recomanacions per a desenvolupar una carrera professional en aquest món.

Un llibre de lectura àgil, que és una invitació per conèixer els secrets de la formació d'un monologuista, escrit des de l'experiència i la saviesa de qui ja ha recorregut aquest camí, i pot compartir el seu coneixement amb futurs talents. 

Recomanat per Elisabet Vázquez. Biblioteca de Ripollet.

Aquí hi trobaràs receptes senzilles pensades perquè puguis fer-les sense dificultat a casa teva. Algunes les podràs preparar tu sol i altres és millor que ho facis acompanyat, cosa que encara ho farà més divertit. 

Gaudiràs amb els dolços que tan bons i originals faràs i també descobriràs noves habilitats,  aprenent a deixar anar la imaginació amb les postres que hauràs creat. Aquestes receptes porten tot això i molt d’amor. Així, de ben segur, aconseguiràs sorprendre, emocionar i crear moments únics.

El Ministerio del tiempo és una sèrie de ciència ficció creada pels germans Javier i Pablo Olivares i coproduïda per Onza Partners i Cliffhanger i que s’emet a TVE. La sèrie es va estrenar al febrer de 2015 i ha aconseguit molt bones audiències i molt bona acceptació entre el públic. Sobretot a destacar l’impacte que ha tingut la sèrie a Internet i a les xarxes socials, on els seus seguidors a part de seguir la sèrie en creen continguts i els fan virals. Aquest 2017 es preveu l’inici de la tercera temporada.

El Ministerio del tiempo és una institució governamental, autònoma i secreta que depèn directament de la presidència del govern. L’objectiu principal d’aquest ministeri és que la història no canviï i així protegir el present. Per aconseguir-ho es viatja en el temps a través d’unes portes secretes existents a l'interior de l'edifici on està ubicat el ministeri. Els encarregats que la història no canviï són els integrants d’una “patrulla”, uns personatges reclutats de diferents èpoques que seran els encarregats de viatjar en el temps allà on sigui necessària una intervenció. 
Isabel la Catòlica, Lope de Vega, la visita del nazis a Montserrat buscant el Sant Greal, l’arribada del Guernica a l’Estat Espanyol, Lazarillo de Tormes, Picasso o Las Meninas de Velázquez, són només alguns exemples dels pintors, escriptors, llibres, èpoques i situacions que podem trobar en aquesta producció fantàstica i d’aventures protagonitzada per actors com: Rodolfo Sancho, Aura Garrido, Nacho Fresneda, Cayetana Guillén Cuervo o Juan Gea.
 

Però com es pot explicar l’èxit del Ministerio del Tiempo si es té en compte que els viatges en el temps ha sigut un recurs força utilitzat en moltes sèries o pel·lícules al llarg de la història? Algunes de les claus per entendre aquest èxit les podríem trobar en una bona fusió entre ficció i història, en la introducció en les escenes d’ironia i d’un humor intel·ligent, en l’excel·lent interpretació dels actors i actrius protagonistes, en un ritme trepidant, en un bon guió i en la seva presència a les xarxes socials. Aquests podrien ser alguns del motius perquè aquesta sèrie hagi encaixat tant bé entre l’audiència i s’hagi convertit en un fenomen social a Internet.

Més informació:

• El Ministerio del tiempo a les biblioteques
• Pàgina oficial de la sèrie

Recomanat per Bib. Bigues i Riells. 

Björn treballa com a funcionari i és traslladat a un nou departament, on es proposa demostrar la seva vàlua i la incompetència dels seus companys. Des de la primera pàgina, el lector queda atrapat en els pensaments del protagonista i narrador, un home obsessiu, ambiciós i arrogant. Però la troballa d’una misteriosa habitació que només ell pot veure, i que exerceix una forta atracció sobre el protagonista, desencadenarà tot de conflictes i situacions surrealistes. 

L’autor proposa un joc brillant i pertorbador al lector, i el col·loca en un dilema: de part de qui està? Una novel·la divertida, amb passatges que freguen l’absurd per mostrar-nos un entorn laboral despersonalitzat i competitiu que fomenta l’obediència i el gregarisme. 

Jonas Karlsson és un dels actors més aclamats de l’escena teatral i cinematogràfica de Suècia. Després del seu exitós debut com a dramaturg al 2005 amb Nocturnal Walk, Jonas Karlsson va fer el salt a la ficció i ha publicat diverses novel·les i llibres de relats. Actualment, és una de les veus més originals de la literatura nòrdica.  

Més informació:

• Jonas Karlsson a les Biblioteques
• Jonas Karlsson a la Viquipèdia
• Article: "El País"
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Castellà

Recomanat per Bib. Can Puiggener. Sabadell.

A vegades hi ha clàssics que poden esdevenir descobriments perquè per unes raons o altres han quedat en certa part ocults darrere una història: aquest és el cas de "Nosaltres" de Ievgueni Ivanovitx Zamiatin, traduïda al català per primer cop l'any 2015. Considerada una de les primeres novel·les distòpiques, inspirà entre d'altres, George Orwell per escriure "1984" i Aldous Huxley per "Un món feliç". El fet que en el seu contingut s'hi desvelés un rerefons crític amb el sistema soviètic, produí que fos censurada per les autoritats comunistes. Això feu que, tot i acabada d'escriure l'any 1921, no es publiqués fins a 1924 en anglès i s'hagués d'esperar fins a 1988 per veure-la traduïda al rus.

Un títol que pot semblar tan genèric i opac com "Nosaltres", és de seguida entès en veure que totes les persones són simples peces insignificants d'un gran organisme col·lectiu "nosaltres" en el qual l'individu no té identitat pròpia i és súbdit del sistema. Aquesta absència d'identitat arriba fins al punt que els personatges no tenen nom sinó que són catalogats per codis alfanumèrics, com és el cas del protagonista D-503, enginyer aeronàutic i narrador de la història. L'estat únic en el qual viu està encaixat entre edificis de vidre que fan perdre tota possible intimitat i és regit per un règim dictatorial on es segueixen unes taules horàries idèntiques i tot està teòricament perfecte pautat... fins que una qüestió afecta al protagonista, desencadena dubtes sobre aquesta teòrica perfecció i el fa rebel·lar i unir-se a un grup revolucionari.

Ens trobem doncs, en el que es podria considerar en part com el germen de les novel·les distòpiques on es poden intuir alguns tocs crítics que podrien ser ben bé actuals.

Més informació:

• Ievgueni Zamiatin a les Biblioteques
• Ievgueni Zamiatin a la Viquipèdia
• Article sobre la novel·la
• Presentació del llibre per part del traductor al català

Recomanat per Eduard Vilagrosa. Bib. del Nord. Sabadell. 

L’autora anglesa Dorothy Emily Stevenson (1892-1973), parent del conegut autor Robert Louis Stevenson,  va publicar aquesta obra el 1934. Degut a les normes socials de l’època, tot i el seu interès personal, no va poder estudiar i dedicar-se a la literatura fins que va estar casada, i sortosament va poder publicar una cinquantena de novel·les entre les que destaca “El llibre de la Senyoreta Buncle” que en el seu moment va tenir gran èxit de crítica i que ha continuat fins ara en que ha estat editada a  col·lecció el Cercle de Viena, dins de l’apartat de Clàssics moderns, una col·lecció a tenir en compte per la seva qualitat en les obres publicades.

Es tracta d’una història ambientada en un petit poble d’Escòcia a principis del segle XX on ens imaginem els típics paisatges verds de la campinya anglesa, les cases de pedra amb tanques de fusta i el té amb pastes de les cinc.

La protagonista, la senyoreta Barbara Buncle, empesa per la necessitat de guanyar diners, comença  a escriure una novel·la i, a falta d’imaginació, escriu sobre allò que coneix, sobre la vida dels seus propis veïns retratant-los fidelment amb humor, tendresa, sàtira i ironia. Però, per si de cas, els hi canvia el nom i ella mateixa publica el text sota un pseudònim.
No obstant, l’èxit aclaparador de la novel·la arriba aviat al poble i, els veïns que en llegir-la s’hi senten identificats a l’instant,  presos de la ira comencen una cacera per esbrinar qui d’ells ha estat l’escriptor que ha explicat les seves xafarderies.

Una novel·la alegre, divertida, lleugera, recomanable per passar una bona estona i que et deixa una somriure a la cara que podem continuar gaudint amb la seva seqüela publicada amb el títol “El matrimoni de la Senyoreta Buncle”.

Més informació:

• D. E. Stevenson a les Biblioteques
• D. E. Stevenson a la Viquipèdia
• Pàgina web 
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Castellà

Recomanat per Bib. Biblio@teneu. Sant Fost de Campsentelles.

Jordi Montero és metge a l’Hospital Universitari de Bellvitge, Institut Dexeus i Clínica Tres Torres i professor de neurologia de la Universitat de Barcelona. També és investigador amb la temàtica relacionada amb el dolor.

Aquest llibre ens parla -amb la seva dilatada experiència com a neuròleg– de com entén el dolor, la relació que tenim amb la manera de percebre’l o el paper que hi juguen els sentiments.

Aquest és un dels metges que et mira quan el visites.

 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

El fet de no tenir en òptim estat el nostre sistema digestiu, pot portar-nos a tenir la sensació de poca energia, problemes amb malalties auto immunes / tiroides, al·lèrgies estacionals, deposicions irregulars, estrès moderadament alt, erupcions cutànies, candidiasis, sensibilitat al gluten o a la llet (panxa inflada), manca de concentració ...

Una bona alimentació va relacionada amb: una millora de l’energia, la digestió i la pell, tenir menys al·lèrgies, alts i baixos emocionals o poder-te concentrar més, etc.

Aquest llibre ens mostra claus per tractar tots aquests problemes amb senzills passos.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

El cuiner Karlos Arguiñano ha reunit en aquest nou receptari, 325 plats tradicionals que homenatgen  "sabors y aromes que tots tenim a la memòria". El volum conté receptes senzilles de plats comuns i coneguts, amb els que pretén recordar "gustos i olors de sempre” . Un cant a la cuina popular, a voltes humil, a voltes festiva, sustentat per la riquesa i l’estacionalitat dels productes.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Bacallà amb samfaina, pollastre amb llagosta, cua de bou amb sèpia, suquet de pescador, calamars farcits, peus de porc amb naps... són alguns dels plats més emblemàtics de la cuina tradicional gironina guisada amb cassola, receptes de tota la vida que no es poden resumir en cinc o sis ratlles, com solen fer ara els llibres de cuina. Perquè tenen secrets familiars, variants en les picades o en els sofregits, trucs magistrals, detalls que les nostres àvies recorden davant dels fogons i que de fet, són els que marquen la diferència. I és que hi ha un abisme entre un plat reescalfat en cinc minuts i un que ha fet xup-xup sota l’atenta mirada d’algú que vol fer alguna cosa molt especial.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

S'anomenen nadius digitals les persones que han nascut durant o després de la generalització de l'ús dels ordinadors i les xarxes. Per als joves, l´àmbit digital no és un passatemps, ni un substitut, com ho és per als seus pares: és una extensió del món real.

Aquest llibre ens dóna arguments per exiliar la creença que els joves podran assimilar les interioritats de les noves tecnologies de manera automàtica i sense aprenentatge previ, i alhora ofereix pautes perquè pares i docents puguin tutelar la progressiva immersió dels seus fills i alumnes en el gran oceà digital.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Amb un estil estrident, recarregat i colorit, l’autor (que ha treballat entre d’altres, com a il·lustrador del Cirque de Soleil) ens representa allò singular. Recórrer les pàgines és com fer una excursió pel cantó més extraordinari de la vida.

Així, Periferias, se’ns mostra com un atles que recull tot allò que està al marge de la convencionalitat: descobrirem éssers com els albins, els Bajau, o les dones soldat kurdes, llocs com les Cités de París o el bosc dels suïcides, animals, vegetals i artistes, tots perifèrics.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Més de 100.000 exemplars venuts! Amb exercicis, receptes bàsiques, recomanacions per esmorzar, picar entre àpats i fer deliciosos berenars... I tot, amb les ingredients justos per a mantenir-se en forma.

I és que Sascha Barboza, veneçolana, nascuda ara fa 32 anys, ha sabut treure partit i a totes i cadascuna de les seves iniciatives mediàtiques per donar-se a conèixer com a Personal Fitness Trainer, amb estudis de nutrició esportiva a la Federació Espanyol de Culturisme. Els seus inicis ja van ser a les xarxes, quan després de néixer la seva filla va donar a conèixer, dia per dia, les seves receptes i trucs per recuperar la forma perduda.

I una cosa va portar a l’altra, fins a convertir-se en la guru del fitness a Veneçuela i tenir milers de seguidors. El fitness és, per ella, un estil de vida. De fet, segons la Viquipèdia, el fitness és l’exercici físic fet per mantenir un correcte estat de salut, amb el desenvolupament integral de totes les qualitats físiques d’aquells que el practiquen.

El llibre que us recomanem avui, doncs, és un llibre recopitalori del que la seva autora ha difós al llarg dels darrers anys per Internet, i que pot ajudar a tots aquells que vulguin dur un estil de vida fitness a fer-ho d’una manera pràctica, saludable i deliciosa!

 

 

Més informació:

• El fitness a la Xarxa de Biblioteques

Recomanat per Marta Puig. Bib. Sta. Oliva - Olesa de Montserrat

Aquest cop us presentem aquest llibre a mig camí entre les memòries d’infància i joventut, el recull etnogràfic i la narració. Obra del folklorista Joan Lluís, nascut al Pallars el 1912 i mort a Barcelona el 1999. Hi trobareu cançons i músiques típiques de la zona, dibuixos d’estris, fotografies de pobles i gent del Pallars... També inclou un vocabulari. Podeu gaudir-ne en l’edició original de Barcino del 1955 i en una reedició de Garsineu del 1994. Veureu una manera de viure que ja no existeix...

Més informació:

• Obres de Joan Lluís al catàleg:

Un ramader andorrà fent memòria:

 

 

Anna Trent viu a una ciutat al nord d’Anglaterra i treballa a una fàbrica de xocolata però pateix un accident laboral que l’obliga a estar-se uns mesos a l’hospital. Allà es retroba amb la Claire, que va ser la seva mestra de francès a l’institut i que havia viscut uns mesos a París quan era molt jove.

 La Claire li proposa a l’Anna que se’n vagi un temps a París a treballar a una xocolateria que regenta un antic amic seu anomenat Thierry. És una feina molt diferent tot i tractar-se de feinejar amb xocolata perquè el mestre xocolater Thierry utilitza unes tècniques absolutament artesanals que donen uns resultats deliciosos.

A París, l’Anna té l’oportunitat d’aprendre moltes d’aquestes tècniques treballant de valent moltes hores al dia. Comparteix pis amb un personatge extravagant que li ensenya la vida nocturna a la ciutat, li presenta a molts amics seus i l’ajuda a modernitzar el seu auster vestuari.

És una novel·la romàntica clàssica, especialment recomanada pels amants del gènere i de la xocolata.

Si et ve de gust endinsar-te a la vida parisenca, des d’un àtic al centre de la ciutat amb vistes al Sena, has topat amb la lectura adequada.

Avisat queda el tector que aquesta novel·la pot fer venir moltes ganes de viatjar a París, de menjar bombons i de ser feliç.

Jenny Colgan és una escriptora escocesa nascuda el 14 de setembre de 1972 a Prestwick, Ayrshire (Regne Unit). És coneguda per les seves novel·les romàntiques, Chick Lit i de ciència-ficció i misteri, que signa amb el nom de J.T. Colgan. Una de les seves novel·les més conegudes és “Encuéntrame en el Cupcake Café”.

Va estudiar a la Universitat d’Edimburg i va treballar durant sis anys en un servei de salut mentre exercia una pluriocupació com a dibuixant i humorista.

Està casada amb un enginyer marí i té tres fills. Viu entre París i Londres.

Més informació:

• Jenny Colgan a les Biblioteques
• Jenny Colgan a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Fons especial de Novel·la Romàntica de la Bd3 de Terrassa

Recomanat per Susi Rodríguez. Bib. Districte 3. Terrassa.

The Leftovers és una sèrie creada per Damon Lindelof i Tom Perrotta per al canal HBO i es va estrenar el 29 de juny de 2014 als Estats Units d'Amèrica.  A Espanya fou estrenada el 30 de juny de 2014 per Canal+ Series i a l’abril està prevista l’estrana de la tercera i darrera temporada.

La sèrie està basada en la novel·la de Perrotta del mateix títol i que és productor executiu de la sèrie. Lindelof va ser un dels creadors, productors i guionistes de la sèrie Perdidos, una de les sèries que va fer que la ficció televisiva resorgís amb més força que mai als Estats Units.

 

 

La sèrie està protagonitzada per Justin Theroux, Amy Brenneman, Christopher Eccleston, Margaret Qualley, Liv Tyler i Chris Zylka, entre d’altres.

The Leftovers explica com reacciona la població en produir-se l'enigmàtica "Marxa Sobtada" que es porta amb si a amics, familiars i coneguts. Queden així abandonats a la Terra, els denominats "Leftovers", que hauran d'acceptar la situació i continuar amb les seves vides. La història se centra en aquestes persones que s'han quedat enrere, en concret en una família que viu als afores on centenars de persones han desaparegut misteriosament.

La trama de la sèrie s’inicia tres anys després que milions de persones hagin desaparegut de la Terra de cop i volta. Alguns dels que queden hi busquen explicacions científiques, però els més fanàtics creuen que es tracta d’un esdeveniment religiós i proliferen tota mena de sectes.

Kevin Garvey (Theroux), el protagonista, és el carismàtic alcalde del Mapleton que intenta difondre esperança entre els vilatans quan en realitat la infelicitat el consumeix. La seva dona, Laurie (Brenneman), ha marxat absorbida per una secta anomenada "La Relíquia Culpable" i l’ha abandonat amb el seu fill Tom (Zylka), que ha deixat l'escola per seguir les directrius d'un profeta i la seva filla Jill (Qualley), una excel·lent estudiant que comença a obtenir males qualificacions.

A més a més Garvey comença a sentir alguna cosa per la Nora Durst (Carrie Coon), una dona que s'ha quedat sola després que "El rapte diví" es portés a tota la seva família.

Es tracta d’una historia coral que vol aprofundir més en el que senten i pensen els personatges davant aquest fenomen estrany que no pas esbrinar que és el que ha passat amb els que han desaparegut.

Més infromació:

• Sèries d'HBO al catàleg Aladí 
• HBO (Home Box Office)
• Tom Perrotta al catàleg Aladí
• Damon Lindelof al catàleg Aladí

• The Leftovers (Llibre)

Qui vulgui escoltar el so del silenci,  el so de l’escolta interior, el so de les profunditats més íntimes que escolti la Música Callada de Mompou, interpretat en aquest disc per la gran pianista barcelonina Sira Hernández.

Frederic  Mompou, va  compondre en quatre quaderns i durant els anys  1951, 1962,1965 i 1967,  la seva obra mestra que va posar per nom, la Música Callada. L’obra pren el títol d’un vers de la tretzena estrofa del Càntic espiritual de Sant Joan de la Creu: “La noche sosegada / en par de los levantes de la aurora, / la música callada, / la soledad sonora,/ la cena que recrea y enamora”. Una música que ens transporta en aquell moment just abans de l’albada, quan el silenci impera arreu.

Mompou  va treballar intensament per arribar a escriure la música del silenci i ho va aconseguir amb aquesta  gran obra que us convidem a escoltar.

La Música Callada és  tot un repte  molt arriscat per l’intèrpret que l’ha de  fer renéixer de nou amb la seva interpretació. Un impossible d’esdevenir, una música callada, però que s’esdevé i   s’escolta en cada nota, que ens endinsa  en una  profunda introspecció a la recerca del més íntim.  Una música callada, una gran paradoxa per la música . Un repte que supera brillantment la pianista Sira Hernández en aquest preciós disc. La pianista és fidel a Mompou per la senzillesa i la gran sensibilitat que transmet.

Mompou explora  l’harmonia, i en crea una de nova i pròpia, ni consonant ni dissonant, una harmonia que  vas més enllà, una harmonia subtil, una harmonia mística. Mompou escriu una obra contemporània, moderna que ens transporta en un univers de nova sonoritat, de silenci, de música callada.

Recomanem també la lectura del text que trobem al llibret del CD on la poetessa Clara Janés ens descriu acuradament què significa aquesta música del gran mestre català Frederic Mompou i la seva relació amb la poesia mística.

Clara Janés és autora de la biografia de Mompou "La vida callada de Frederico Mompou"

Més informació:

• Frederic Mompou a les Biblioteques
• Pàgina web oficial de Sira Hernández
• Playlist 

Recomanat per Anna Artigas. Bib. Salvador Vives Casajuana. Sant Vicenç de Castellet.

Li Yuling ha experimentat de primera mà la dificultat que presenta als castellanoparlants l’aprenentatge de la llengua i escriptura xineses. És per això que, per donar una millor resposta a les classes particulars que oferia, va estudiar un curs per a professors internacionals de xinès a la Universitat de Pequín i després un màster en “Investigación de didácticas en la llengua y la literatura castellana” a la Facultat de Magisteri de la Universitat de València.

El contingut de l’obra està organitzat a partir de grans tres temes: comparació entre l’idioma xinès i castellà, gramàtica xinesa i errors típics. Els diversos conceptes es presenten de forma entenedora i sintètica, sense grans dissertacions i comentaris feixucs. Tot això fa de l’obra que comentem una bona eina pensada per a principants en l’aprenentatge del xinès.  

Tanmateix, no només es mostra la gramàtica, sinó que la contextualitza i la comenta alhora que fa un petit retrat dels seus usos i escenaris més habituals.

Recomanat per Sol Teixidó. Bib. Ernest Lluch i Martín de Vilassar de Mar

Sergi Álvarez i Sagar Forniés repeteixen gènere després de la publicació de Bajo la piel (2005), tot i no ser-ne una continuació. Aquest àlbum és per sobre de tot un homenatge al gènere negre i policíac. Ambientat a Nova York (referent estètic del gènere negre dels anys 40 i 50) de lúgubres locals musicals, mig en penombra, fum i ronya arreu i de departaments foscos amb persianes mig baixades, il·luminats pels llums de neó que perfilen núvols de fum. Descripcions ja conegudes que són un referent estètic del gènere.

Un misteriós pintor, un pianista fracassat i el robatori d'un furgó són els elements a partir dels quals es construeix la trama en una història de baixos fons.

Sergi Álvarez combina en un dibuix negre de traç clàssic amb tècniques experimentals, construint una història a base de flashbacks.

Més enllà dels amants del còmic, Cuentas pendientes està especialment indicat per als amants del gènere negre tan del cinema com de la novel·la.

 

 

Mariano Bueno, expert en geobiologia, bioconstrucció i agricultura ecològica, i Elisabet Silvestre, doctora en biologia, ens ofereixen informació útil i consells pràctics amb l’objectiu de crear habitatges més saludables.  

 

L’estudi de biohabitabilitat d’una casa comença amb l’anàlisi de l’entorn, avaluant els factors de risc ambientals que poden influir negativament en la nostra salut. Les instal·lacions energètiques i els circuits d’aigua que ens envolten afecten el nostre entorn, per tant és important detectar-los i identificar-ne els factors de risc. A vegades un problema de salut es pot resoldre reubicant un llit o reduint l’exposició a camps elèctrics.

 

En aquest llibre també podrem conèixer la tipologia de substàncies químiques, algunes poden intoxicar la nostra llar i desequilibrar la qualitat de vida; aprendrem a reconèixer els factors que suposen un risc per la nostra salut: humitat, radiacions, camps electromagnètics... I per acabar, podrem posar en pràctica consells que ens ajudin a crear ambients sans als diferents espais de la nostra casa, creant un lloc harmònic i confortable.

 

Sens dubte, una lectura recomanable per tots els lectors que vulguin viure en un entorn més sa i agradable.

 

Més informació a:

• Pàgina web d'Elisabet Silvestre: http://www.habitatsaludable.info/
• Pàgina web de Mariano Bueno: http://www.mariano-bueno.com/
• Matèries: Habitatges i salut

 

Recomanació feta per la Biblioteca Joan Triadú de Vic.

Nova York és una de les ciutats més captivadores del món. Els seus carrers i els seus edificis més emblemàtics són coneguts per tothom gràcies a les nombroses pel·lícules rodades a la ciutat. És una ciutat cosmopolita on podem trobar de tot: mítiques sales de concerts, estrenes teatrals, gratacels, museus, diversitat gastronòmica i barris fascinants i multiculturals habitats per gent d’arreu del món.

 

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals