Un pulpo en la garganta

Zerocalcare (Arezzo, 1983) s'ha convertit en pocs anys i de manera absolutament justificada en un autor best-seller. Procedent del més underground de l'extraradi romà, ha hagut de picar pedra per arribar a on és ara i és que ha aconseguit una enorme popularitat a Itàlia, i no solament per les adaptacions animades que ha fet per a Netflix, sinó per la magnificència d'unes històries senzilles però doloroses alhora, biogràfiques fins a no saber quin punt, i amb una hilaritat, un cinisme, i un críptic i crític sentit de l'humor a l'abast de molt pocs narradors. En aquest títol que ens ocupa i que paradoxalment i cronològicament és un dels seus primers, ens presenta en tres moments temporals l'evolució d'un grup de nens que després seran adolescents i que després seran joves, i que en relació amb la seva escola i el seu context guardaran un secret que els anirà consumint a poc a poc, una ansietat en forma de tentacles de pop que es va caragolant per la gola i que cada cop estreny més i més sense deixar respir. Cada moment temporal jugarà a ser una nina russa, amagant dins seu altres secrets que aniran creixent. Amb el seu característic dibuix a retolador negre i amb una composició de vinyetes sempre asimètrica aconsegueix dominar un guió que en altres mans es podria desbordar fàcilment. Zerocalcare mesura perfectament tots els temps com si fos un metrònom en mans d'un bateria de rock, potser no ho sembla però tot acaba encaixant. Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà

Lo sabes aunque no te lo he dicho

La jove autora Candela Sierra (Ronda, 1990) ens presenta en aquesta segona obra i després de l'altíssim llistó on l'ha portada la seva magnífica òpera prima: Rotunda (Andana Gràfica), una proposta coral on un grapat de personatges s'interrelacionen entrelligant els seus anhels, il·lusions, pors, debilitats i complexes. Trossets de realitat i costumisme gràfic. Una fantàstica reflexió sobre les relacions humanes avui en dia, on impera l'individualisme més sorneguer inflamat per l'ús i abús de les tecnologies vers la relació i el contacte físic més present d'altres èpoques no tan llunyanes. Amb un dibuix naïf i sintètic, plenament vigent i en consonància amb una nova fornada d'autores que li són coetànies i que porten per bandera una capacitat poètica absolutament trencadora, Candela ens enlluerna un cop més amb plantejaments sorprenents i originals que ens interpel·len constantment, i tot embolcallat d'uns colors ben vius com li és característic. Diuen que la realitat sempre supera la ficció, doncs aquesta ficció potser supera la realitat. Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà

La carretera

Si a Terapia de grupo l’autor plasma les dificultats que té un autor de còmic per sobreviure a la temuda pàgina en blanc, a La carretera veiem Larcenet que s’ha recuperat de totes les seves pors.  La inspiració i el treball han anat de la mà per presentar-nos un còmic excepcional, basat en l’obra mestra del novel·lista Cormac McCarthy. El treball de Larcenet, a través d’una gama de blancs, grisos i ocres, ens submergeix al món devastat i apocalíptic on un pare i un fill segueixen una carretera que els porta al sud. No hi ha esperança ni humanitat. Només una pluja de cendra que ho envaeix tot. L’ambient desesperançador de la novel·la culmina amb un bellíssim dibuix realista d’un món que ha deixat de ser habitable. Una història demolidora sobre el que podria ser el nostre futur més proper i on l’amor d’un pare i un fill és l’única prova de que érem humans. Larcenet capta d’una manera excepcional l’essència de l’obra original. Retrata la desesperació per trobar un món millor quan aquest ja no existeix, la absència de bondat, l’abisme entre el bé i el mal. *Recomanat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Barcelona, ànima negra

Un còmic sobre la Barcelona franquista amb una autoria coral: Lapière i Jakupi com guionistes i el trio barceloní compost per Pellejero, Pardo i Torrents al dibuix. L’evolució del protagonista,  Carlos Moreno Vargas, de nen orfe a empresari corrupte, va parella als esdeveniments històrics. La ciutat Comtal és escenari de la victòria del franquisme. La violència institucional es barreja amb el contraban, depravació i crims sexuals. Els personatges són ficticis però tant el guió com el dibuix reflecteixen d’una manera extraordinària una època grisa del nostre passat recent. Però com tot el règim i bona sort s’acaben. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La tierra yerma

Un western modern, situat a la devesa salmantina, protagonitzat per dues sagues de dones valentes que s’enfronten a un enemic implacable: Los ellos. Una història d’amor de dues dones de famílies enfrontades. Carla Berrocal utilitza diferents gèneres literaris per oferir-nos un relat d’aventures i amor. Trobem reminiscències del gènere de ciència-ficció en els éssers que ataquen i devoren la terra. Records de Romeu i Julieta en la trama d’amor entre les dues protagonistes. Referències a Joan Crawford en Johnny Guitar de Nicholas Ray, transformada en una vaquera charra. L’autora aconsegueix que els personatges femenins siguin valents però sense masculinitzar-les. Una història dibuixada en groc i negre, amb el traç esquemàtic que caracteritza a Berrocal. Un còmic que renova el gènere del western en el còmic tant en el seu dibuix com en la trama de la història. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El Peregrino de las estrellas

Dos grans del còmic argentí en una reedició de luxe. Publicat originàriament l’any 1979 a la revista Toutain Comix. Un viatge que s’inicia quan la tripulació d’un bergantí del segle XVIII, el Peregrino, s’enfonsa en una estranya obertura enmig de l’oceà que els transportarà a vagar per mons fantàstics de l’espai exterior. Només queden tres supervivents. Un pelegrinatge a enlloc, un vagar per diferents planetes on s’hauran d’enfrontar no només a criatures insòlites, regnes mítics. On el pitjor dels perills no està al proper planeta o estrella sinó dintre de les seves ànimes. El còmic, fill d’una Argentina sotmesa a una brutal dictadura, és una reflexió sobre el gènere humà, un mirall estel·lar de les misèries, contradiccions i virtuts de la condició humana vestida d’aventura fantàstica. L’argument no tindria sentit sense la contundència de les il·lustracions de Breccia que ofereixen el contrapunt de credibilitat a una atmosfera irreal i imaginada. Una obra sortida d’un temps i d’un país. Un clàssic del còmic que ha sobreviscut a la censura i la dictadura, i que, com els seus protagonistes, ha hagut de sobreviure a les misèries de la humanitat. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Domingo flamenco

Un dia avorrit. 24 h hores d’un diumenge qualsevol. D’aquells que no tens ganes de fer res i literalment et dediques a no fer res. No tindria més transcendència que la d’haver malbaratat unes hores en una societat on el temps és or. Per sort el teu cosí és Olivier Schrauwen, novel·lista gràfic. Et proposa fer un còmic sobre els dies llençats a les escombraries, aquests espais buits de productivitat física i mental, aquells dies que no aconsegueixes llegir dues pàgines seguides d’un llibre ni fer res de profit.  El resultat és un còmic excepcional. Una explosió de creativitat que combina els pensaments del protagonista amb els seus records, situacions hipotètiques i la vida de les persones que l’envolten. La vida dominical de Thibault queda registrada magistralment en un còmic no et deixarà indiferent i que transformarà el teu temps perdut en una experiència lectora que no oblidaràs. Thibault és el Leopold Bloom sorneguer de la novel·la gràfica. Ressenya a Rock de lux (https://www.fulgenciopimentel.com/wp-content/uploads/2024/03/2024-03-07-Domingo-flamenco-Rockdelux.pdf)  

Todas las princesas mueren después de medianoche

31 de juliol de 1997. A la televisió anuncien la mort de Lady Di. Un dia d’estiu qualsevol a la vida d’una família. Un triangle de passions que es desclou quan la princesa mor. Un retrat de les decepcions amoroses a través de tres edats diferents. Lulu, un nen de 8 anys pren consciència de la seva sexualitat. Cam, la germana adolescent, amaga el seu primer xicot a la seva habitació. El pare farà la seva última visita a la família. Desig, desengany, amor, aprovació, il·lusions perdudes. Aquella nit de desencís marcarà el principi d’una nova vida, encara que ells encara no ho sàpiguen. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El Color de las cosas

Simon Hope confia en la revelació d’una endevina i aposta tots els estalvis de la família al cavall guanyador de la Royal Ascot. Aquell dia canviarà la seva sort, però no de la manera que ell es pensava. Els seus problemes quotidians de sobrepès, incomprensió i bulling queden relegats a un segon pla. El motiu: 16 milions de lliures. La primera novel·la gràfica de l’autor ja ha recollit dos premis:  la Fauve d’Or d’Angoulême 2023 i el Grand Prix de la Critique ACBD 2023. La seva lectura no deixa indiferent. Martin Panchaud pateix dislèxia i l’ha convertida en una reinterpretació de les formes els significats. El còmic està concebut des d’una perspectiva aèria, com si l’hagués dibuixat des d’un helicòpter. Els personatges són punts de diferents colors que es mouen a través de línies situades en un plànol arquitectònic, amb infografies i pictogrames. Paral·lelament a l’elaboració del còmic, Panchaud estava treballant en l’adaptació il·lustrada de de Star Wars episodio IV de 123 metres de llarg. Un autor a qui li agraden els reptes visuals. Una delícia.  *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Hoka Hey!

El jove autor francès Romain Maufront, alies Neyef, ens porta un dels millors còmics del oest de les darreres dècades. Trencant una mica amb la sobrietat dels grans mites del gènere, ens proposa una aventura trepidant i emotiva, amb un sentit narratiu molt més àgil, característic de narratives més asiàtiques, amb accelerades i frenades però sempre sense sortir-se de la carretera. Podríem dir que hi ha una regla no escrita que sovint fem servir per avaluar els westerns, i son les caracteritzacions dels escenaris: les muntanyes i els rius, les praderes i els deserts; el cel estrellat i el dia foguejat, etc. L'autor ho resol de manera aclaparadora demostrant un talent infinit que ens guanya enseguida. Ens sorprendrà el capaç que es de fer-nos sentir tant la brisa acaronadora com la humitat que ens promet pluja. I que dir dels colors, de les postes de sol i dels jocs de núvols, sens dubte no podrem mirar cap a cap altre costat. George és un petit Lakota que és criat per un vell i cruel pastor avesat a instruir-lo amb la bíblia, però quan els camins del menut es creuen amb els del mestís Little Knife i els seus dos acompanyants tot canviarà. L'atzar els unirà en una escapada sense fi que es tornarà reveladora i significativa, les paraules llibertat i justícia quedaran redefinides per sempre. Una lluita romàntica i valenta a la recerca del sentit identitari i dels orígens, on en un entorn en el qual la vida i la mort es donen pas amb massa freqüència, George descobrirà el veritable sentit de tot plegat amb fermesa, abatiment, i coratge. Tota la infantesa hem viscut enganyats, al final els bons eren els indis. Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà

Dios ama, el hombre mata

Un clàssic Marvel de més de 40 anys que continua sent rellevant! Una història que reflecteix com l’odi i la por cap als mutants a la ficció són una metàfora del racisme i la intolerància a la nostra societat. Els mutants són objecte de discriminació per la seva diferència i aquest rebuig és canalitzat pel reverend Stryker, un fonamentalista que apel·la als temors més foscos de la societat. D’altra banda, Charles Xavier intenta connectar amb els ideals humans, oferint un camí d’esperança i comprensió. La confrontació entre Xavier i Stryker és el reflex d’una lluita universal entre el diàleg i la violència, entre la raó i l’odi irracional. Aquest còmic ha estat una font d’inspiració per a pel·lícules com X-Men 2 i és un exemple de com el gènere de superherois pot abordar temes socials, oferint una reflexió sobre el perill de la intolerància. Recomanat per Cristóbal Hilazo. Biblioteca Manuel de Pedrolo de Sant Pere de Ribes

Regreso al edén

Paco Roca, l’autor de còmic valencià, torna de nou amb un còmic costumista, aquest cop amb un retrat molt precís de l’Espanya de la postguerra. Concretament, un retrat de gent normal, com ell explica en una entrevista al diari Vilaweb, però que tenen una història i el dret a que sigui explicada. En aquest còmic ens explica la història de la seva mare, en particular la infantesa, a partir de les entrevistes enregistrades que  li va fer i dels records de familiars propers que van viure en aquella societat de postguerra. Al voltant del títol i la connotació religiosa d’aquest, va retratant alguns dels membres de la família i determinats moments viscuts, sota epígrafs molt suggeridors pel que fa a la història que vol explicar i ho combina amb diagrames com el del Jardí de l’Edèn o el funcionament del mercat negre. En destaca també l’ús d’una paleta molt acotada de colors, concretament tons terrosos (marró i ocre) i grisos (verd i gris clar), que utilitza segons el moment que vol narrar.  Regreso al Edén és una història d’un país que passava gana, de la pobresa en la que vivien immerses moltíssimes persones, de la posició en que van quedar els del bàndol perdedor de la guerra, de la normalització del maltractament envers les dones i les filles , el d’una masculinitat hegemònica  que planeja amb les ales ben obertes, però també el d’una mare que malgrat no tenir la oportunitat d’aprendre a llegir i escriure aquella fotografia que portava arreu, per a ella, era un instant de cel en la grisor del moment. Més informació: Paco Roca a les Biblioteques Paco Roca a la Viquipèdia Entrevista a Paco Roca a Vilaweb  Documental RTVE Imprescindibles: Paco Roca, dibujando la vida Recomanat per Laia Jiménez. Bib. Vall d'Alfatà. Santa Susanna. 

Cowboy Bebop

Fa poc que tinc vint-i-vuit anys i encara que soc jove, segurament bastant, crec haver viscut prou situacions per sentir-me orgullós d’algunes, explicar com a anècdotes divertides altres i voler esborrar unes poques. Quants de nosaltres no hem pensat algun cop en haver fet les coses diferents o moure les manetes del rellotge enrere per canviar l’esdevenir dels fets, lluny de l’arquetípic “AIXÒ M’HA FET COM SOC”. Crec que ancorar-nos en circumstàncies viscudes forma part de la nostra racionalitat, circumstàncies que a mesura que ens fem grans ens permeten acumular experiències però també traumes, que si no fos per la màgia de l’oblit, faria de les nostres vides lloses massa pesades. Cowboy Bebop, no parla de viatges a l’espai, de caça-recompenses o de les aventures que viuen, si més no, no només. Aquesta sèrie explica la cicatriu de les vides anteriors d’uns personatges, que sota el càntic general de “els temps passats van ser millors” no poden escapar d’un tediós present que els fa deambular per l’espai flotant a la deriva. Els personatges, principalment l’Spike en Jet i la Faye, serveixen al llarg de la temporada per reforçar la idea principal de la peça, la dolorosa empremta del passat. Equivocar-te, fa mal i no poder fer les paus amb el teu jo del passat, perdonar-te i sentir-te tranquil pot absorbir-te i conduir-te a deambular per la vida, no permetent-te ser feliç. Aquest element es deixa clar des del primer episodi. Mentre els protagonistes setgen a un fugitiu, doncs, al cap i a la fi, són caça-recompenses. El fugitiu se’ns presenta com a un assassí que trafica amb una droga hiperestimulant, que dispara a altres perseguidors mentre va col·locat, sembla una persona cruel i despiadada, però només ho sembla, doncs el “dolent” també té una parella que s’estima de manera sincera. Trafica perquè necessita els diners per començar de zero, per desfer-se del seu passat i mentre es desmunta la imatge d’assassí despiadat del fugitiu, l’Spike decideix donar-los l’oportunitat de retirar-se. Al final el fugitiu i la seva dona moren, no els captura ningú i l’Spike i en Jet no cobren la recompensa, fet que accepten de mala gana. Aquests dos acaben igual que han començat, però el capítol, serveix com a premonició per als protagonistes, si no passen pàgina, repetiran els errors dels fugitius que persegueixen, com diu el mateix Spike: “A vegades s’ha de deixar córrer l’aigua, si no s’estanca”. Cowboy Bebop és una sèrie diferent, un plat que mereix ser provat i una peça de referència. Per ser anime, és molt poc anime i considero que això la fa accessible per algú que no conegui el medi. Però sobretot, és un viatge, un viatge que despulla les vides dels protagonistes i alhora la de l’espectador, que en múltiples vegades es sentiran representat per les temàtiques que es tracten, doncs, al cap i a la fi, tots tenim cicatrius. Actualment, reconec que tot i que sé com acaba (element que no tractaré en aquest article) i l’he revisitat vàries vegades, mai m’he atrevit a veure l’últim episodi, perquè no vull no tenir la sensació que és un capítol acabat, que no tinc res més a veure, però algun dia tocarà fer-ho, tocarà deixar córrer l’aigua que si no s’estanca. Més informació: Yutaka Nanten a les Biblioteques Recomanat per Adrià Saiz. Bib. Marc de Vilalba. Cardedeu.

Soc el seu silenci: una intriga a Barcelona

Un bon còmic, divertit i molt entretingut, però per sobre de tot amb una protagonista extraordinària i meravellosa que espero que torni ben aviat perquè no és fàcil encertar de tal manera en la caracterització d'un personatge. L'Eva Rojas és una psiquiatra barcelonina que es trobarà ficada de ple en la investigació de la mort d'un dels beneficiaris d'una important firma vitivinícola del Penedès. Un thriller amb secrets de família i una nissaga de poder. Lafebre entoma el guió amb mesura, creant un context divertit i proper que enganxa i fa pessigolles, caricaturitzant la vida i les relacions humanes. El dibuix és com sempre un dels punts forts, l'increïble talent de Lafebre per donar vida als seus personatges es fa evident un cop més en les vinyetes d'aquest títol. De Barcelona al Penedès, caves i cadàvers. Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà

El Primer dia de Nadal

Les vacances de Nadal de la Friday Fitzhugh de retorn al seu poble de nova Anglaterra seran literalment infernals i si res no canvia ho tindrà difícil per arribar a Cap d'Any. Primer de tot el tens retrobament amb el seu abans inseparable amic Lancelot Jones, convertit ara en company per necessitat. En segon pla, una desaparició acompanyada d'uns fets aparentment inexplicables. La tempesta de neu no farà més que condicionar tots els moviments, fortuïts o no. El llegendari Ed Brubaker firma un guió fantàstic i excitant amb uns personatges absolutament carismàtics, sobretot gràcies a la caracterització i els dibuixos d'un Marcos Martín incommensurable. Muntsa Vicente juga i meravella amb els colors i la neu. Aquesta obra fou publicada originalment en format digital per Panel Syndicate i es va endur el prestigiós premi Eisner a millor còmic digital el 2021. Cal destacar que aquesta edició en català arriba al nostre país abans que l'edició en castellà, un fet insòlit. Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà

Un fosc mantell

Magnífica ocasió per descobrir les trementinaires: dones originàries de l'alta muntanya que s'encarregaven de recollir herbes, preparar remeis curadors i que els comercialitzaven a peu per les masies i els petits nuclis habitats. La Mara n'és una de ben coneguda que un bon dia es troba una noia desmaiada al bosc, poc es pensa tot el que li vindrà al darrere. Els Pirineus a la Catalunya de principis del segle passat són un món ple d'històries i llegendes, fosques i misterioses, un terreny sobradament atractiu perquè en Jaime Martín desplegui tot el seu talent de manera expansiva i brillant un cop més. El color tan especial que aconsegueix l'autor de l'Hospitalet atorga a aquests espais un protagonisme encisador al llarg de tot el llibre, un gran encert. Felicitar també a Norma per aquesta magnífica edició en català Una ficció, que avui potser seria catalogada com a True Crime. Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà

Todas las veces que salí del armario

Ja fa temps que les novel·les gràfiques i còmics ens expliquen, de manera autobiogràfica o inventada, les vicissituds dels protagonistes en la presa de consciència de la seva sexualitat.  Eleanor Crewes ens ofereix la seva primera novel·la gràfica on expressa un procés que, més que d’acceptació de l’ homosexualitat, és un descobriment gradual. Perquè ella no ho tenia tan clar! Educada en un ambient “inconscientment heterosexual”, alguna cosa la remou mentre s’endinsa en l’adolescència. A diferència d’altres testimonis, Ellie no ho veu tan clar des de petita. No identifica els signes. Li agraden alguns nois, vol tenir un xicot. Li costa dir-se lesbiana. A diferència del títol original “The times I knew I was gay”, a Espanya fa referència a aquell amagatall del qual se suposa hom ha de ser conscient de ser-hi, per voler-ne sortir. Estava Ellie dins l’armari? Ella creix en un ambient que no és expressament anti-gay, però naturalitza com el que més l’heterosexualitat, de manera que no es reconeix com a tal fins passada l’adolescència. El dibuix a llapis en blanc i negre té un estil naïf que reafirma la tendència del còmic d’ara: que no cal tenir un ple domini de la tècnica per a expressar allò que vols dir. Amb una sorprenent referència a la marca de grafits que es fan servir, és una solvent història d’una xicota lesbiana a qui costa, molt més que a d’altres, entendre qui és i què li passa. No tots veiem els camins a la primera, ni a la segona, ni a la tercera. Quan descobreixes qui ets, saps feliçment com vols recórrer els camins que trobaràs. Recomanat per Eva Solé. Dones i Feminismes i LGTBIQ+. Biblioteca Joan Oliva i Milà. Vilanova i la Geltrú. 

Planeta

Ana Oncina (Elda, 1989) és coneguda per les divertides aventures de Croqueta y Empanadilla (La Cúpula, 2014); no obstant, en les seves darreres obres, la seva labor com a vinyetista d’èxit ha anat evolucionant cap un estil més proper al manga. Una influència que es deixa notar en el seu últim còmic Planeta i en el qual ens presenta la història de la Valentina, una ceramista que viu amb la seva gossa en una cabana enmig del bosc allunyada del brogit del món. La seva existència transcorre plàcidament entre passejades per la natura i visites al petit poble del costat de casa per comprar llibres i veure els seus amics. Un dia, en una d’aquestes visites, coneix l’Ane, una jove publicista amb la que començarà una relació sentimental. Per les nits, però, la Valentina ha començat a somniar una vida ben diferent situada en un futur llunyà on les diverses catàstrofes mediambientals han portat a la humanitat a migrar a un planeta anomenat Nebulón; aquí la gent viu en parella vinculades a una IA en apartaments aïllats i l’únic contacte amb la resta d’éssers humans té lloc a través de dispositius de realitat virtual. En aquest escenari Val3 i An7 tenen una relació que ha entrat en crisi des de que la Val3 ha començat a somniar amb una altra existència en la qual no s’ha de connectar per viure experiències o veure als seus amics. D’aquesta manera ens trobem amb dues històries d’amor que es van entreteixint i complementant. Dues dimensions del relat que contrasten no només argumentalment també gràficament: mentre que la cabana del bosc ens situa en un univers de colors càlids amb l’ús de tonalitats marrons i ocres per donar vida un refugi de descobriment i romanç, l’apartament a l’espai està dominat per colors freds, blancs i grisos que accentuen la sensació de soledat i tristesa del final de l’amor. El domini tècnic i estètic d’Oncina també queda reflectit en la forma de jugar amb la composició i els plans dins de la pàgina amb una execució de traç net i sobri, que li permet mantenir la tensió del relat i posar de manifest una quotidianitat d’emoció continguda al llarg de tota la lectura. Planeta és una obra de ciència ficció que reflexiona sobre el present en un moment en què la tecnologia ocupa cada vegada més terreny de les nostres vides. La pèrdua dels lligams, dels sentiments i la creixent incapacitat de veure als altres, la possibilitat de perdre’ns en el desconcert que implica tot això, com a rerefons d’una història d’amors i soledats. Més informació: Ana Oncina a les Biblioteques Pàgina web oficial Recomanat per Mònica Rodríguez Gallardo. Bib. Jaume Perich i Escala. Premià de Dalt. 

Medusa y Perseo

La reinterpretació del mite de Medusa. Era Medusa un monstre? Va ser Perseo un heroi? No pas, en aquest còmic d'André Breinbauer. Medusa i Perseo, segons André, trenquen amb els estereotips en el seu còmic. Medusa no és la criatura venjativa tradicional; és una doble víctima dels déus, abusada per un i castigada per un l'altre. Perseo, en canvi, és presentat com un nen manipulat pels poderosos. La novel·la gràfica destaca pel seu format innovador que permet ser llegida en totes dues direccions, entrellaçant les històries de Medusa i Perseo. Aquest enfocament simbolitza la dualitat dels seus destins. A més, la perspectiva feminista del mite garanteix que el còmic es diferenciï fonamentalment d'altres interpretacions de la història de Medusa. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Padualand

Padualand és el retrat d’uns joves d’una ciutat de la perifèria d’Itàlia. Son treballadors  que passegen les seves esperances o frustracions per un entorn urbà, civilitzat però alhora hostil i precari. Són Irene, Fabio, Giulia, Càtia, Andrea, Chiara, Nico…. Tots es troben a la festa de graduació de la Càtia. Vila descriu amb habilitat tots els recursos i relacions entre ells. Relacions que poden ser tòxiques, limitadores però que poden canviar i evolucionar, inclús intercanviant-se.  *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals