El primer superheroi en el sentit que ho coneixem avui en dia va ser Superman, creat originalment el 1933 per Jerry Siegel i Joe Shuster. Durant els anys 40, i degut a l’èxit del personatge a DC Comics, va ser protagonista d’una sèrie de ràdio i posteriorment d’animació. Aquesta és la música que introduïa els capítols, creada per Sammy Timberg, qui també va composar la música per a altres sèries de dibuixos com Popeye o Betty Boop.

Mítica introducció de la sèrie creada el 1967, en clau de comèdia, amb una vestimenta molt més prosaica i molt menys èpica que les versions cinematogràfiques posteriors. Mantenint l’estètica còmic en la introducció i els cartells on mostraven les onomatopeies (Wham! Ouch! Aaargh!). La cançó, escrita per Neal Hefti (trompetista que va treballar entre d’altres amb Count Basie), va arribar a diverses generacions gràcies a les reposicions a la tele.

Cançó originalment gravada per The Clique i publicada el 1969 en el seu únic àlbum publicat. Posteriorment va ser versionada per R.E.M., amb Mike Mills assumint la veu principal i Michael Stipe als coros, mantenint un so molt similar amb reminiscències evidents dels 60.

Tema originalment inclòs a la sèrie d’animació dels 60. Versionada posteriorment, entre altres, per Aerosmit. Us proposem la versió més improbable: la dels Ramones, convertits en aquest videoclip en superherois animats.

L’adaptació potser més icònica de Superman és la que va protagonitzar Christopher Reeve i que va ser estrenada l’any 1978. La música d’aquell film era obra de John Williams, un dels compositors més sol·licitats al cinema, que ha escrit també la música d’Star Wars, Indiana Jones, La Llista de Schindler o E. T. Va signar la que és potser la banda sonora més emblemàtica de les adaptacions de superherois al cinema. Majestuós, grandiloqüent, representant a un personatge que era fins i tot de canviar la rotació de la terra per tornar enrere en el temps. Poca broma.

Queen van crear diverses bandes sonores de gran qualitat, entre elles la de Los Inmortales, amb diversos temes èpics, plens de força i emoció. També van crear íntegrament la banda sonora per a l’adaptació al cinema de Flash Gordon. Temes que barregen rock d’alt voltatge, balades al piano i fragments orquestrals plens de força, esquitxats amb fragments de diàlegs extrets del film. El tema principal comença amb l’inconfusible línia de baix John Deacon marcant el pols. Una banda sonora que va tenir millor rebuda que el mateix film.

L’any 1981 va aparèixer en escena una sèrie on el protagonista era un superheroi (o més aviat antiheroi) maldestre, però simpàtic. Traduïda aquí com a El Gran héroe americano, podia veure’s com una mena de paròdia de Superman, en una època en què havia calat entre el gran públic, arrel de l’estrena als cinemes. El 2008 va fer el camí invers, en aquest cas de la pantalla al paper, amb la publicació d’una sèrie de còmics basats en la sèrie. El tema que sona a la introducció, escrit per Mike Post i interpretat per Joey Scarbury, va ser fins i tot adaptat al castellà per Mocedades.

Inspirada en aquelles uns superherois més prosaics, persones de carn i ossos que, malgrat no tenir superpoders ni una vestimenta a l’alçada de Superman o Wonderwoman, lluiten cada dia per fer del món un lloc una miqueta millor. En aquesta actuació el podem veure acompanyat de Raimundo Amador i correspon a l’entrega dels premis del programa Sputnik del 1993.

Sorprenent i relaxant cover del tema original de Black Sabbath, a càrrec d’un grup estilísticament tan allunyat com els Cardigans, publicada a l’àlbum First band on the moon. Les imatges corresponen a la sèrie d’animació estrenada el 1966.

Hero és un tema inclòs en la banda sonora de l’adaptació cinematogràfica de l’home aranya de l’any 2000, amb Tobey Maguire com a Peter Parker. Un tema amb l’emoció a flor de pell, escrit i gravat per l’integrant de Nickelback Chad Kroeger amb la col·laboració de Josey Scott.

Compositor alemany amb una llarguíssima experiència com a autor de multitud de bandes sonores. Aquest és el tema principal de l’adatpació de Wonder woman 1984. Una peça plena d’energia i dramatisme que empasta perfectament amb l’acció.